QS Oa g OC ì f - COnnecting REpositories · poden estampar la seva per demos-trar que estan...

«o^fr

Of

o«oo&OCgaaOSìQ

Editorial FLOR DE CARD -2- (42)

Flor de Card

EL TREN

Ens els ajuntaments de la bandadel llevant es duu a terme una cam-panya destinada a aconseguir latornada del tren. A tal fi hi ha unllibre de firmes on els ciutadanspoden estampar la seva per demos-trar que estan d'acord amb aquestprojecte.

Segons el nostre veure davantaixò caldria fer-se una sèrie depreguntes:

¿D'on surt aquesta iniciativa?Hi ha una partida de possibles res-postes: dels baties, que creuen queés un servei que podria cobrir unesnecessitats de la població; de lapremsa, que ha vist en aquesta cam-panya la possibilitat de vendre mésdiaris;...

¿Per què necessitam que torni eltren? En aquest cas la resposta jano és tan evident, ja que ens podenmoure tant raons de necessitat comnostàlgiques. El tren és un recordd'infantesa prou bonic, però quecomporta un cost molt elevat. D'al-tra banda és ver que una de les ra-ons prioritarios potser vendria do-nada per la necessitat de fomentarel transport públic, per tal d'es-talviar energia i descongestionarel trànsit de les carreteres.

I en cas de tornar-lo posar enmarxa, ¿com hauria d'ésser aqueötatornada? Tal vegada seria rendablesi es cobrissin les demandes delsusuaris: comoditat, preus 'econò-mics, flexibilitat d'horaris, rapi-desa. .. cosa que .sembla difícil aMallorca degut al curt recorregut ia l'abundància d'aturades.

També seria important conèixersi s'han fet estudis profunds i se-riosos de rendabilitat i pressu-post o si tan sols respon a la ideade que el temps passat era millor.

Revista d'informació general deSant Llorenç des Cardassar.Carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: 569509Número 148Març de 1989Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: "Apóstol y Civilizador

(Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: F. Forteza

G. PontG. QuinaA. ServeraG. SolerM. Sureda

COL.LABOREN

Josep Cortès

Premsa ForanaMateu GirartIgnasi HumbertEduard PeralesBartomeu PontGuillem Pont

Guillem QuinaMateu GayàAndreu AmerMateu PuigròsSoler/Umbert

Joan CarbóAina SimonetJ.V.AlcpverXesc UmbertMaria Calmés

EscolaAlfred F. ArnauOCBJoan ComilaBel Nicolau

Tren i democràciaTal dia com avui 310 anys... 4Batec 18Espipellades 21Llibres 24Cabrera lliure 310 anys... 510 anys... 510 anys... 710 anys... 810 anys... 8S. LI. ahir 2810 anys... 910 anys... 1010 anys... 1010 anys... 1010 anys... 11S'Albufera 25Gloses 13Joan Servera 14Poesia 16El temps 17Demografia 17Si lleu... 26ComptabilitatEl batle 20Arqueologia 22Autogovern ara 27L'Arbre 27Distribució

Premsa Forana FLOR DE CARD -3- (43)

CABRERA LLIURE(Editorial de l'Associacióde la Premsa Forana de Ma-llorca) .

Ja fa uns anys diversosgrups i organitzacions decaire ecologista varen dur aterme una campanya de sensi-bilització de l'opinió públi-ca i, al mateix temps, unabatalla legal a fins i efec-tes d'aconseguir que Sa Dra-gonera no fos urbanitzada. Laincomprensió i el desinterèsde l'Administració i el des-interès general versus la de-fensa del nostre patrimonimediambiental foren vençutsper la tenacitat dels qui te-nien la raó del seu costat.La raó legal se'ls donariatambé amb el temps. Avui, pa-trimoni del Consell Insularde Mallorca, o, la mateixacosa, patrimoni de tots elsmallorquins, Sa Dragoneraresta per a sempre lliure dela possibilitat de ser alte-rada i destruïda per l'ambi-ció i en profit d'uns pocs.

A l'altre extrem de l'i-lla, un petit arxipèlag, Ca-brera, està en aquests mo-ments pendent d'importantsdecisions polítiques quehauran de determinar el seufutur; unes decisions que nopareixen fàcils, donat ques'estan debatent distintsgraus de protecció i no espot tenir encara la certesaque les decisions que esprendran resultin les més a-dequades i convenients. Enca-ra que la història de Cabreraés molt diferent a la de SaDragonera.

Afectada per a fins mili-tars l'illa ha romàs vigiladai protegida per un petit des-tacament que, és ben cert, noha alterat substancialment elmedi ambient. Per contra hahagut de suportar unes manio-bres militars que fa tempssón fortament rebutjades. Ai-xí i tot no ha planejat sobrel'illa el fantasma de la ur-banització i resta pràctica-ment intacta essent l'últimreducte d'aquesta natura queens queda.

Com s'ha de fer per prote-gir Cabrera en el futur? A-ques n'és el gran debat. ElGovern de Madrid pretén queCabrera quedi en mans de l'e-xèrcit, continuant amb ui

maniobres militars encara querenunciant a l'ús del foc re-al. En aquest sentit està ar-rossegant a un ximple PSOE,en contra d'anteriors posi-cionaments i a un feble Go-vern Autònom que, a canvi deno se sap molt bé quina castade contrapartides, pareixdisposat a donar el seu plà-cet als desitjós d'un distanti poc sensible poder central.Al marge d'aquestes inten-cions hi ha una Proposició deLlei Orgànica, al Congrésdels Diputats, aprovada perunanimitat pel Parlament deBalears que pretén que Cabre-ra sigui en el futur Parc Na-cional Marítimo-terrestre iReserva Integral, el més altgrau de protecció que es potaconseguir per una àrea natu-ral . Però aquest assumptefins i tot abans de ser deba-tut pareix que no arribarà abon terme. Restaria encarauna tercera possibilitat comés declarar Cabrera Parc Na-tural per la Comunitat Autò-noma, encara que no pareixque s'empri aquesta via le-gislativa.

El Parlament de Balears éssobirà i competent per aprendre decisions que afectenla integritat del seu terri-tori i el Parlament de Madridhauria de respectar-les es-crupolosament. Seria de de-sitjar per tant, ara que en-cara som a temps d'evitar unatropell a la sobirania popu-lar de les Illes, que l'acciópolítica dels partits amb re-presentació parlamentària aBalears i a Madrid fossinconseqüents amb els seus pro-pis actes i del Parlament del'Estat emanarà la desitjabledeclaració de Parc Nacionalper a Cabrera. Altres decisi-ons foren un frau i a la ve-gada un disbarat imperdona-ble.

Cabrera, com abans Sa Dra-gonera, s'ha de veure lliureper a sempre de la degradaciói la destrucció.

(Editorial aprovat a laTrobada de Premsa Forana ce-lebrada a Pòrtol el dia 5 demarç de 1989).

Tal dia com avuiARA FA 15 ANYS

* Que el Club Card, des-prés de llargues i envitri-collades discussions, va do-nar completa autonomia a larevista Flor de Card.

* Que l'Ajuntament va en-viar el projecte d'abastimentd'aigua potable i xarxa declavegueram a la Direcció Ge-neral d'Obres Hidràuliques. Atal fi va adquirir el touprovinent del pou de MiquelSoler Fuster.

* Que en Miquel Vaquer Me-lis, batle de Sant Llorenç,va jurar el càrrec com a Di-putat Provincial.

ARA FA 10 ANYS

* Que se celebraren lessegones eleccions generals,primeres després de la Cons-titució. A Sant Llorenç gua-nyà amb molt avantatge laUCD, si bé va perdre més de400 vots en relació a les de1977.

* Que es va constituir elPatronat que havia de regirla biblioteca Mn. Calmés. Hiestaven representats l'Ajun-tament, la Parròquia, l'Esco-la i el Club Card. És obvique la iniciativa va fracas-sar.

* Que començaren les o-bres del poliesportiu munici-pal de vora el futbol.

ARA FA 5 ANYS

* Que n'Antoni Sansó formapart de 1'Executiva del PSM.

Josep Cortès

¡f7?>>fe

PPfll&'p;

1Ä' '''íft^sX^i t f i•'feiv • IK.Ä*^ ¿V• _}>«c.£j?' : ..* ^—~'·"

••• -^-*'•••''•• _i_ t~^^ f- - f "'aMtÜTi- —a • » •* -c-1--

^ fSP í̂̂&S& 'W00

• • ' . . . . ;v; ' • . .... ' • : , • ; ;

FLOR DE CARD -4- (44)

Quan te.nQu.iu. aquesta ne.v¿¿ta e.ntne. te.¿>mattò, ¿eímana m¿ó, 4e.ímana manco, âna 10aniji, que. ¿e ce.te.bnane.n £e¿ p/ujrieie-ó e£ec-cx.oná municipal de. Ha de.mocnaci.a, Leo ga-ne¿ de panti.cA.pan -cadascú amb Lu> &e.ve¿pnopiu motivación^- aêg-tde-á a £a mancacíe. co-á-íum ¿e/ien que La tnan&i.ci.ó no £o¿tan fluida i. tnanquit.ta com hagu¿6 e.¿tatde¿¿tjabte.: eJti di.ani¿ ¿>'omptine.n de. can-tea, e.t¿ canneAA de. gto¿e¿ i. e.tt> ca¿¿ino¿de. numon¿, -i aque.¿t-!> ¿e£ó que avui ne¿>ut-tani.e.n QOJjKi.be, ¿mpe.v¿ab¿e¿> -toquw ÚUA-tal- en aquett temp* obnÍAe.n êAÍdeA quie-ó tonbane.fí a c<icatnitz.an.

Avu¿, pa¿>¿>a£o 10 any¿ -i amb te¿. a-ÍQÜuen e-£ jaç, ¿e¿ co¿e4 e¿ ueaen de¿ d'una

aLtfia peAApe.cti.va -L ja e.¿> pot tornan, pau-tan d'aque.l¿!> ¿e-tó ¿enê que. ta ¿ang pua-ial cap. PeA. a-ÍKo f'ton. de. Cana ka votautce.te.bnan: i'~an¿veA¿>an<i oêJi'int te.& ¿eve¿pag-¿ne4 a aque,ttej> peA¿one¿ que., d'una ma-nejia o de t'attua, teA ua tocan JUQOA. unpapeA neJtati.vame.nt impontant en e.t canv-Lmuni.cA.pat de. ta d-ictaduna a ta de.mocnac<ia.Lte.vat d'a£guna excepc/co ceAtame.nt -impon-tant tot& e.t¿ conv<idat¿> aQaâne.n te¿> me¿-¿>i.on¿>, -i en'£e>6 pag¿ne4 que ¿egue-txen tno-üaneju <¿.t 4 eu. pun^t de VÍA ta at ne¿pe.cte..

Gnac¿e¿ a toti> peA ta cot.tabonaci.0.

Ftotí de. Cand

Josep í iortcy ^^teSmmmmmmm

És prou conegut, maldamentel neu nom no figuras a lacandidatura, que jo era elrepresentant del Grup Indé-pendant de Sant Llorenç da-vant la Junta Electoral deZona, i també ho és, per bé0 per mal, que vaig jugar unpaper relativament importante l'hora de concretar unsPactes de Govern entre elstres grups que aconseguirendos regidors perhom a lesprimeres eleccions municipalsdemocràtiques. És per això,ara que celebram el seu desèaniversari i gaudim de la ne-cessària perspectiva com perhaver cicatritzat, almancoper part meva, les feridesque s'obriren, que m'agrada-ria parlar una mica dels mo-tius que, segons el meu veu-re, impossibilitaren que lanova experiència donàs elsfruits que esperàvem.

Per a mi la raó fonamental1 gairebé decissiva va ésserla manca de coherència inter-na de dos dels grups que for-maren la coalició: els Inde-pendents de Sant Llorenç i elPSOE. Pens que el Grup Inde-pendent de Son Garrió era el

més estable i compacte detots, ja que el seu objectiuprincipal era dotar d'unesmajors competències al seunucli urbà, deixant una micade banda la part ideològica,tot i reconeixent-los un cai-re més aviat progressista.Els altres dos grups, en can-vi, es movien més per motiusideològics o polítics que noper reivindicar unes milloresper al poble, encara que es-tassin aquestes reflectidesexpressament en els seus pro-grames, i, en estar integratsper persones de diferent pe-latge polític, tengueren mésmal de fer resistir les es-tirades que forçosaments'havien de produir.

No vull dir amb això queen determinats moments nofessin un considerable i me-ritori esforç per arribar al'acord -com en el cas del'elecció d'un batle socia-lista-. Pensem que en aquelltemps això va esser una ver-tadera "revolució" donat elstatuts social i el cairepolític que havien tengutels anteriors baties del po-ble, i que alguns reberen

pressions molt fortes fins itot des de la mateixa famí-lia. Però, en general, crea-ren una situació atípica di-fícilment resistible a llargplac. Els Independents deSant Llorenç tenien membresforça radicals i d'altres ques'haguessin trobat més còmo-des dins uns candidatura de"centre"; i el segon regidordel PSOE, com s'ha demostratposteriorment, tenia un pro-jecte polític que, si bé hemde respectar com els dels al-tres, difícilment podríemqualificar de coherent.

D'altra banda he de reco-nèixer que, en certa manera,potser alguns volguéssim de-mostrar que érem capaços devèncer el poder establert,primer eliminant el candidatfranquista i després el par-tit del Govern-, per allò deque els joves "necessitàvem"corroborar que el futur eranostre, que els temps haviencanviat i que a partir d'aras'havia de comptar amb nos-altres per a l'administraciómunicipal. I el desig no ensva deixar sospesar els pros iels contres d'una aliança en-


tre persones que tenien ho-ritzonts i objectius forçadiferents.

Si a tot això hi afegimuna total manca d'experiènciadels sis integrants del pacteno ens vendrà gens de nou queals pocs mesos d'estar forma-da fes aigua pels quatre cos-

tats.¿Que fou una equivocació

que portà alguns dels membresa abandonar definitivament lacolitica? Possiblement. ¿Queens deixàrem regir més pelcor que pel cap, amb les con-seqüències polítiques i per-sonals conegudes? Possible-

ment. Però si va servir perdesmitificar el paper delbatle i per superar uns tabúsancestrals envers el socia-lisme, alhora que va encetarla participació del poble enles tasques de l'Ajuntamentconsider que fou un preu benpagat.

Mateu Girar t

Sant Llorenç des Cardassarmarç de 1989

Tots els homes, homes jo-ves, volen ésser protagonis-tes de la vida activa del seutemps. El Grup Independent deSant Llorenç va néixer, nol'any 1979 quan es va donar aconèixer amb aquest nom, sinóuns quants anys abans; fou unbell despertar de primaveradesprés d'un llarg, llar-guíssim hivern.

Amb els cors plens d'il-lusions, farcits d'esperança,amb voluntat de fer feina ambhonradesa i ganes de servir,no de fer favors, de saberdistribuir, amb el sentit defer poble... això era la grancurolla bella que dúiem dinsel cap; però vengueren les e-leccions i els resultats ensferen quedar un tant decebutsal principi, però sorgiren

les gran idees dels prohoms iel resultat no es torbà massaen veure's: es dissolgué elque anomenam Grup Independent.

Ara començaré a contar unpoc la meva experiència delsprimers quatre anys de demo-cràcia dins l'Ajuntament. Elcomençament fou un poc mogut,hi havia conflictes, peròtots sabem que quan hi haconflictes és signe de vida.Després les coses, poc a poc,s'anaren amainant, vaig aga-far la depositaria -per poctemps-, entrant dins la Per-manent, i vaig ésser Delegatde Cultura i membre de laPermanent durant tres anys.Vos ben assegur que els de laComissió férem el que pogué-rem i sabérem i tot això res-ta escampat per dins les nos-tres contrades.

Quan en Josep Cortès em vavisitar per exposar-me el

projecte que tenia Flor deCard de que els implicats ales primeres eleccions con-tàssim un poc el que va re-presentar per ells aquestfet, em va fer un poc de pe-peresa ja que em sentia untant deslligat de tot això, iho definiria com un temps detransició, de gent il·lusio-nada que va aconseguir bas-tant, però podria també afe-gir que érem gent poc experi-mentada dins aquest camp dela política.

Va esser una experiènciamolt enriquidora, de risc,però aconsellable per a totsels que els pugui interessar.

Les coses vistes des defora, ara, no pareix que va-gin molt malament, malgratque els llocs polítics, comp-tades molt rares excepcions,no s'haurien de monopolitzar.

Amb agraïment.

Ignasi Humbert

Dins pocs dies es compli-ran els 10 anys de la cele-bració de les primeres elec-cions municipals democràti-ques, després d'un llarg pé-riode en què les pràctiquesdemocràtiques varen brillar

per la seva absència.Deu anys és temps prou su-

ficient per poder fer una pe-tita anàlisi del que ha estati del que ha significat peral nostre poble aquesta pràc-tica democràtica. Si pensam

que l'absència d'aquesta du-rant tant de temps va exigirun temps més o manco llarg-per adaptar-se a la nova si-tuació, tant per part delspolítics com dels ciutadans,el balanç no em sembla de cap

\0 aP^LafcSf&Z«a&'mm^FLOR DE CARD -6- (46)

manera negatiu; pens ques'han fet moltes coses, algu-nes d'elles importants.

En aquestes dues legisla-tures i mitja cada una haaportat coses positives ±,naturalment, també negatives;però lo important és que tantl'una com l'altra ha pogutésser valorada i sospesadapel vot popular en el períoded'eleccions; el nostre ciuta-dà ens ha pogut renovar laconfiança o, pel contrari, hapreferit votar una altra op-ció retirant-nos-la.

Indubtablement no s'haaconseguit tot el que elsnostres conciutadans o elsmateixos polítics haurienvolgut, però això mai no s'a-consegueix. Sempre hi ha no-ves idees, noves necessitatsper a dur endavant. És moltdifícil, per no dir impossi-ble, fer el gust o la idea detots i cada un dels ciutadansperquè cada persona és un móndiferent, té una manera dife-rent de pensar i d'entendrela vida.

Com a polític que durantaquests 10 anys ha dedicatuna part del seu temps a lapolítica municipal, quatred'ells com a batle, he estatpresent i he viscut la majo-ria de les decisions impor-tants preses per les dife-rents corporacions que hanregit els destins del nostremunicipi.

Com a primer batle demo-cràtic vaig esser la personaque, per una sèrie de cir-cumstàncies, em tocà viureels quatre anys més difícils;per una part hi havia les di-ficultats econòmiques pressu-postàries del nostre Ajunta-ment (15,5 milions els anys78 i 79 de pressupost), difi-cultats polítiques que ja sónhistòria, la prudència ambquè s'havien de prendre algu-nes decisions, la democràciaencara ho estava consolidada(recordem 1'intent de copd'estat del 23 de febrer de1981), l'adaptació a la rea-litat (no és el mateix recep-tar que prendre), manca derodatge. Tot a'ixò no va ferfàcil la partida democràtica,però la voluntat, la profundavocació democràtica de la ma-

joria dels components d'aque-lla primera corporació elegi-da pel vot popular varen ferpossible anar endavant, ambdificultats, sí, però tambéamb la il·lusió de cada un defer-ho el millor que sabia.Pens que si no es va aconse-guir tot el que ens havíemproposat no va esser per man-ca de voluntat, sinó perquè avegades les dificultats(principalment econòmiques)eren insuperables. Però aixíi tot crec que es feren cosesimportants.

D'aquella primera legisla-tura cal recordar algunes deles realitzacions: el magat-zem de l'Ajuntament, la CreuRoja, la biblioteca, les es-coles de Cala Millor, l'am-pliació del camp de futbol,la primera reforma de l'Ajun-tament, 1'entubament de lesaigües pluvials del carrersMajor i Gabriel Garrió, l'am-pliació del cementiri de SonGarrió, els vallats de lesescoles de Son Garrió i SantLlorenç, la cambra mortuòriadel cementiri de Sant Llo-renç, el canvi de nom delnostre poble iniciant així elprocés de normalització lin-güística, la retolació delsnostres carrers a la nostragrafia, el parc de la Mar aCala Millor, etc.

Totes aquestes realitza-cions són prou importants comperquè tots aquells que for-màrem la primera corporaciódemocràtica ens poguem sentirsatisfets del nostre pas per1'AJ untament.

A la segona legislaturatambé es varen fer coses im-portants: la delegació muni-cipal a Cala Millor, la casade la Tercera Edat, s'inicia-ren les unitats sanitàries deSon Garrió i Sant Llorenç,restant acabada la primera ala mateixa legislatura, ladepuradora de Sa Coma, etc.Jo personalment record ambmolta satisfacció la I Expo-sició de Fotografies Antiguesque, juntament amb un grup degent que no formava part dela Corporació i amb la col-laboració de les entitatsculturals i esportives delpoble, vaig organitzar i quecrec que ha estat fins ara un

dels actes culturals al qualmés gent ha assistit.

Ja dins l'aspecte polítichi va haver unes certes difi-cultats degut principalment ala manca d'una certa d'habi-litat per aconseguir una ma-joria estable per a dur enda-vant la tasca política que esdesitjava. Així i tot tambées varen aconseguir coses im-portants i que fan que el ni-vell de vida dels nostresconciutadans sia cada vegadamés alt i millor.

Dins aquesta legislatura,de la qual ja estam gairebé ala meitat, també s'han fetcoses: la compra de Ca SesMonges, l'apertura del Museu,l'enllumenat del passeig deCala Millor i Sa Coma, etc.Recentment se'ns ha entregatel projecte del clavegueram ique la Corporació pensa dur aterme dins els propers dosanys.

Ja dins l'aspecte de lameva actuació personal, perventura caldria remarcar elllançament de la campanya depromoció turística "CostaLlorencina", com un intentd'englobar dins l'oferta tu-rística tot el conjunt de lanostra costa i al mateixtemps reivindicar el seu ca-ràcter de llorencina tantesvegades atorgada a altresmunicipis per veus interes-sades.

Com es pot veure, durantaquests deu anys s'han fetmoltes coses, coses impor-tants. També s'han comesoserrors, però això és part dela naturalesa .humana, que nosempre encerta, encara que lavoluntat dels polítics siafer-ho el millor possible.

Es podrien dir moltes méscoses. Són deu anys de lanostra història amb els seusdesenganys i les seves satis-faccions, però sempre viscutsamb intensitat, amb il·lusiói amb ganes de servir al po-ble, perquè el poble et posai el poble et lleva, i aques-ta és la grandesa de la demo-cràcia.

Que aquests deu anys nosien interromputs per cap me-na de salvador, que el poblesia sempre lliure per decidirel seu destí. Aquesta es

£A>*FLOR DE CARD -7- (47)

l'esperança que tene i que era ciutadans quan es compleixen primer ajuntament democràtic,plau transmetre als meus con- deu anys de l'elecció del Sant Llorenç, 15 de març.

Eduard Perales

Deu anys de democràcia iencara ara queden llacunes ala nostra Constitució i mol-tes muntanyes a la nostraJustícia. Si no fos així crecque no passaria el que hapassat en aquell jutjat ga-llec on "por la Gracia deDios" s'ha considerat queunes persones que en violarenuna altra no eren culpablesde delicte pel fet de que lavíctima duia una vida llicen-ciosa, qualificant-la d'a-questa manera perquè estavadivorciada, anava a discote-ques, fumava, bevia i s'as-segué a la cadira davanterad'un cotxe entre dues "perso-nes". Clar, com que estam e-numerant fets i no hem dit sila víctima és de l'altre sexeno ho comprendrem, però quanllegim que la persona agredi-da és una dona, una senyora,una femella n'hi haurà qual-cun que comenci a entendre iassumir-ho, arribant a estard'acord amb la sentència. Illavors els altres, els quicontinuam pensant que totssom iguals en la democràcia,ens demanarem ¿quants d'anyshauran de passar?

Un "senyor"1 no renova elcontracte de treball a unasenyoreta si aquesta no esdeixa "palpar". Com que, li-teralment, el patró se li ti-ra damunt, la víctima posauna denúncia per abusos des-honests i un jutjat de laCiutat Comtal el condemna:com a càstig haurà de pagaruna indemnització de 40.000ptes. a la víctima. Com espot suposar la senyoreta esqueda sense feina, però lasentència no s'atura aquí, jaque la víctima vestia una mi-nifalda i això motivà que el"cavaller" no pogués contenirels seus impulsos, incitant i

convidant d'aquesta manera al'agressió. No si ja veureucom al cap i a la fi arriba-ran a donar la raó a l'aiato-11ah Jomeini!

Dos regidors d'Unió Ma-llorquina de l'Ajuntament deCiutat, després de tant d'es-tira i amolla i esperant queels expulsin del partit (pertenir una millor imatge) po-sen els seus càrrecs a dis-posició del senyor batle,sense dimitir fins que arri-ben a presentar la dimissió,però d'Unió Mallorquina,clar! És el joc de la demo-cràcia o es juga amb la demo-cràcia.

Hi ha que veure el que hemaprès en deu anys, tant quefins i tot un regidor delnostre consistori, a un ple,va dir als regidors de l'opo-sició que, òbviament, són elsque no estan dins l'equip degovern, que no servien per ares. A la passada legislatu-ra hi havia un regidor que esdedicava a les tasques prò-pies de l'oposició, no teniacap altra alternativa peròservia per això, maldament noes tengués en compte res delque deia, que ve a ser'el ma-teix.

En segons què les coses,fa deu anys, no eren gairediferents, el senyor batlecobrava 237.319 ptes. cadaany; els tinents de batlecobràvem 53.936 ptes cadaany; i els regidors 32.361ptes. Eren massa dobbers, jaque ens havíem presentat sa-bent que no havíem de guanyarni un cèntim (el senyor JoanBassa va donà tot el seu soua l'escola de Son Garrió).

Un com enyora aquellstemps. Per exemple quan enJosep Cortès (en Pep Mosca),a la mateixa revista que ara

teniu a les mans i a una Crò-nica Informal em dedicavaunes línies -cosa que ja nos'estrevé- destacant-me com agran coneixedor de la idio-sincràsia del poble de SantLlorenç des Cardassar, avuiel nom oficial de la nostravila perquè aquell primerconsistori democràtic es vaproposar canviar-lo, recol-zant les propostes que féremn'Ignasi Humbert Roig in'Eduard Perales Morillas,així com l'emblema, del qual,a més de ser-ne part activa,vaig ésser el seu impulsor iestic orgullós d'haver con-tribuït amb el meu granetd'arena, gràcies als votsd'unes persones que per l'a-bril de 1979 ens dugueren al'Ajuntament per tal de ferrealitat unes promeses elec-torals. És ben segur que enalguns casos ens equivocàremi us en deman disculpes.

De 1979 a 1983 ens trobà-rem diferents persones i ide-ologies a la Casa de la Vilai oblidàrem les postures ra-dicals per aconseguir una mi-llor tasca en pro de la Comu-nitat Llorencina que repre-sentàvem. No enumeraré fets,simplement em remitiré al Bo-lletí Informatiu Municipal deSant Llorenç des Cardassarque, redactat i coordinat perla Comissió Permanent inte-grada per Ignasi Humbert, E-duard Perales, Bartomeu Pont,Mateu Girart i Mateu Puigròs,va sortir d'impremta el mesde març de 1983.

Deu anys de domocràcia aEspanya, a Balears, a Mallor-ca i a Sant Llorenç des Car-dassar, amb diferents go-verns: el d'Adolfo Suárez, elde Calvo Sotelo i el de Feli-pe González; amb molts departits polítics (uns neixen

•'&S&P&S*^.


i altres desapareixen); ambcomités nacionals, provin-cials i locals i amb personesque, al seu davant, duen lapolítica de cada dia al po-ble, avui i ahir.

A 1'ahir de fa deu anysvaig conèixer una personaaixí, un demòcrata, un home

que per estar amb el poble vapatir la repressió a la sevapròpia pell, però que es vatornar preocupar per les co-ses del poble quan a Espanyas'obriren les portes de lademocràcia. Vaig tenir l'ho-nor de ser el seu amic, elseu company; per a mi era un

mestre i quan, a darreriesd'abril de 1982, va veuretruncada la seva vida, la po-lítica se'm va tornar insípi-da. A ell dedic aquest es-crit, a CRISTÒFOL MORA GARIq.e.p.d.

Sant Llorenç, març de 1989

Bartomeu Pont

Deu anys de democràcia hanestat decisius per al canvide la vida del nostre país.No sols s'han desenvolupatles llibertats, s'ha creatuna vida política que repre-senta el poble, sinó que hemafrontat també la defensa del'ètica i la recuperació delsentit de la dignitat col-lectiva. Hem aconseguit l'au-tonomia i hem ingressat a Eu-ropa. No hem resolt tots els

problemes, però sabem que a-quests es poden discutir, ique si qualcú interfereix elsinteressos generals del países pot denunciar, i que no hiha cap poder superior al delsciutadans.

Avui la gent no té por, sesent lliure i ha mobilitzatuna energia creadora a favordel canvi, de la modernitza-ció i de la millora de lescondicions de vida. Hem dei-

xat de ser diferents i aixòsignifica, al mateix temps,que som Conscients de lesnostres limitacions i que noens regalaran res. Només ambel nostre esforç podrem se-guir avançant. Hem recobrarel dret de decidir, de sermajors d'edat, de no estarsotmesos a tutela. Som un po-ble sobirà que pot escriurela seva pròpia història.

Guillem Pont

Ja ho diu l'adagi: "tantsde caps, tants de barrets",volent dir que cada personaté una manera de pensar, unaperspectiva d'anàlisi delsfets determinada per una com-plexa interrelació de causesi motius. La "realitat", la"veritat" pura i simple no e-xisteix, sempre es presentamediatitzada, si més no, i enel cas extrem de cercar lamés pura objectivitat, pelbagatge cultural o l'eina,l'instrument de l'anàlisi.

En el cas present, l'anà-lisi de les primeres elec-cions democràtiques, ni tansols intentaré 'l'objectivi-tat; presentaré la "meva vi-sió", el record intuïtiu queen teñe, les dues idees bàsi-

ques que romanen a la parpe-lla de l'arxiu dels pensa-ments .

Primera.- Va ésser un jocbrut. Rera l'excusa "políti-ca" s'hi amagaven mentides,enganys, difamacions... malasang, bava o llet, el quevulgueu. Semblava com si elmot "política" pogués justi-ficar les més inhumanes ( ?)postures.

Els interessos personalsaiximateix eren grossos. Totsperseguien el poder. Poderper... perquè sí, per fer va-ler la pròpia opinió, percanviar l'estat de coses, perimposar una mena d'ordre noui, àdhuc, potser per espipe-llar algun guany material-gue de tot hi ha a la vinya

del Senyor!- Cadascú teniaels seus objectius de grup iels personals -potser no con-fessats del tot o tapats ambformoses flassades-. Però...sens dubte tots pensaven és-ser la millor per a la comu-nitat llorencina, pensamentque atorgava validesa a les"petites cosetes" (escamparanònims, gloses, rumors, men-tides...) que l'ambient pro-piciava. Va ésser una mena delluita forta i innoble on el"jo" campava sobre el "nosal-tres".

Segona.- Amb la perspecti-va del temps totes aquestesagres observacions anteriorsperden valor, es contextua-litzen i agafen el qualifica-tiu de "normals".

H§P&&

S*PFLOR DE CARD -9- (49)

Cal valorar amb profundi-tat, respecte i admiració ladedicació d'aquelles personesque, fa deu anys, s'atrevirena jugar el joc oblidat i per-seguit de les eleccions demo-cràtiques, s'atreviren aplantar cara a les circums-tàncies.

Tot«8 les malifetes -àdhucaquell intent de plet per unarticle a Flor de Card que em

ferí d'aprop- perden força ies justifiquen en la manca decostum, en els silencis impo-sats a la força, en la recor-dança d'uns desastres deguerra que es reviven.

La prova contundent és queles eleccions (i això queunes eleccions locals sempreseran unes eleccions localsamb tot el que suposa) es ci-vilitzen més de cada vegada.

Sortosament avui són inconce-bibles les situacions de 10anys enrera, i bona part delgrau aparent de maduresa ac-tual es deu a les persones-amb noms i llinatges- quegosaren sortir a plaça a dirben fort allò que pensaven enuna comunitat on poc tempsabans tothom tenia el quali-ficatiu oficial d'apolític.

Guillem Quina

Pensant en la il.lusió quetenia, ara fa deu anys, quans'atracaren les primeres e-leccions municipals democrà-tiques de la meva vida, ambun consistori triat pel po-ble, no és estrany que emvenguessin ganes de prendre-hi part activa. Per això emvaig apuntar a la llista delsIndependents, perquè teniaganes de fer feina per al po-ble i perquè volia canviarmoltes coses que no m'agrada-ven.

Després de les eleccions iamb les urnes que daren elresultat que daren, férem unspactes amb altres forces po-

lítiques a fi de tenir la ma-joria i aquí va sortir elprimer problema, quan moltagent no va poder assumir aixòde fer batle una persona cor-rent, del poble i, a més, so-cialista, acostumats que a-questa autoritat havia d'es-ser ben vista i millor si te-nia una bona posició.

Un altre inconvenient, pera mi, fou que els pactes sig-nats no serviren per a res,ja que qualque regidor no vacomplir allò que s'havia a-cordat. A partir d'aquí s'es-fumaren totes les il·lusions.

Passades dues legislaturesi mitja ens trobam amb una

gent que s'ha assegurat ellloc per molts d'anys, fentuns més i altres manco feina,però seguint tot igual que a-bans, o sigui, duent el ritmeque solen dur aquestes posi-cions: moltes vegades pensesd'una determinada manera i,per un motiu o l'altre, obresd'una altra forma.

La conclusió a la qual johe arribat, després de deuanys, és que serà molt mal defer tenir un consistori ambuna majoria que pugui actuarfora cap casta de pressió. Icreis-me que voldria equivo-car-me.

Mateu Gavà

D'ençà que el poble va tenirocasió d'elegir els seus pri-mers representants, i tots a-quells que hi participaren hoferen amb molta il.lusió imoltes ganes de fer feina.

Ara ens trobam que, des-prés de deuanys, l'opiniógeneral és de molta decepció,uns perquè no sabíem molt béel què era la democràcia,altres perquè esperàvem mas-sa i una major part degut al

comportament dels políticsque hem tengut fins ara.

Però així i tot ha estatuna gran passa endavant, per-què de cada vegada més lesgeneracions que vénen estanmillor formades i podran a-profitar el gran plaer quecomporta la llibertat de po-der elegir lliurement elsseus representants i adminis-tradors. Els futurs políticsho sabran fer millor, ja que

hauran estat educats en lademocràcia, no com ara, quemolts dels actuals ja ho erendurant l'anterior règim o hanestat educats en la dictadurai tot això de la democràciaels ha vengut molt de nou iels ha costat adaptar-s'hi. Iés que deu anys són molt pocsper una democràcia, sobretotsi la comparam amb les euro-pees, alguna de les quals jaté quasi dos-cents anys d'an-


tiguitat i encara no ha tro-uât la forma idéal de govern.

Els futurs polítics haurande connectar amb el poble,Complir les promeses fetesdurant la campanya electoral,posar els interessos del po-ble abans dels seus o elsd'una minoria poderosa, a-prendre a administrar els re-cursos del poble, dur una po-lítica coherent amb els seusideals i els seus programes iconviccions, sense menysprearles suggerències dels seus o-ponents només perquè no se'Ishagi ocorregut a ells. S'hau-

ran de prendre els plens ambserietat, no com un joc dematances, ja que és allà ones dóna compte al poble deles seves accions i on s'aga-fen les principals decisions,recordant que governen grà-cies al poble que els ha ele-git i que s'hi deuen, que te-nen un compromís, amb ell iper això s'han de regir. Elpoble, al cap de quatre anysde legislatura els demanaràcomptes i llavors es veurà elbalanç de la seva actuació.(Una de les mostres del malcomençament que hem tengut és

que en tres legislatures capgrup polític ha repetit go-vern i, en ocasions, ni tansols l'anterior batle ha en-trat a l'Ajuntament, cosa quediu molt de l'opinió que téel poble dels polítics ac-tuals i passats).

Malgrat tot la democrà-cia, com va dir Aristòtil,"és el menys dolent dels sis-temes coneguts" i, com va dirWinston Churchill, "cadapoble té els governants quees mereix".

Andreu Amer

Quan, ara fa deu anys, ungrup de llorencins, desprésde moltes reunions ens vàremarmar de coratge i decidíremformar una llista per a lesprimeres eleccions munici-pals democràtiques que s'ha-vien de celebrar a l'Ajunta-ament, teníem almanco algu-nes idées no massa iguals en-tre els mateixos que formàvemla llista, però, malgrat a-questes diferències, anàremendavant i formàrem 1'anome-nat Grup Independent.

Ens posàrem aquest nomperquè volíem que la gent espensas que no érem de dretesni d'esquerres, i així poder

aconseguir vots abastamentper governar la batlia deSant Llorenç.

Maldament que aconseguís-sim molts de vots -més delsque ens pensàvem per esser laprimera vegada i no estar re-colzats per cap partit polí-tic- vàrem decidir ajuntar-mos amb el Grup Independentde Son Garrió i amb el PartitSocialista Obrer Espanyol, iaixí tenir majoria de regi-dors i poder tenir el batledins el grup. Ens pensàvemque tots junts podríem durendavant les idees que ensmogueren a presentar-nos.

Però la realitat fou una

altra cosa, i després de và-ries accions que no foren delgust del grup, decidírem noformar part del grup de go-vern i que cadascú se n'anàsa caseva, encara que n'hi ha-gués un que continuas dinsl'Ajuntament fins al final dela legislatura.

I per acabar aquesta mi-queta d'explicació vull donarla meva opinió: que malgratja faci deu anys que tenimajuntament democràtic dins elnostre poble les coses es fanigual que antany.

Molt agraït de poder par-ticipar en aquest desè ani-versari.

Mateu_Puigròsj

És veritat que en 10 anysaiximateix han passat moltescoses, coses que tampoc nohem de pensar què hagin estatespectaculars, sinó moltesvegades tot el contrari: lamajoria eren insignificants.

petites, per a molts quasibéinexistents. Però per un al-tre costat són les que con-formen, les que en definitivavan formant la història delnostre poble. I des d'aquestaproposta hem de centrar el

comentari que en Josep Cortesens ha demanat.

Efectivament, ara fa 10anys a Son Garrió vàrem co-mençar a viure una experièn-cia nova, una experiència ques'ha convertit, poc a poc,

affé**tira a tira, en una nova for-ma d'entendre l'actuació mu-nicipal i política. Fins itot no és exagerat dir que haprovocat una nova actitud dela gent envers la política.Així l'any 79 va sorgir elGrup Independent de Son Car-rió i es va presentar a lesprimeres eleccions locals de-mocràtiques. Però qui erenels qui formaven aquest Grup?Eren principalment joves,carrioners tots, que baixd'un mateix sentiment, el defer poble, ja feia un parelld'anys que participaven aqualque activitat pública:festes de Nadal, els Reis ifestes patronals, activitatsque en aquells moments perventura tenien una significa-ció molt més profunda que lesd'ara. Però era necessari ferqualque cosa per tal que elpoble no es morís. És moltpossible que en aquell momentno hi hagués cap objectiu im-mediat a aconseguir, però ala llarga crec que va donarbon resultat. I el resultatfou que aquest mateix grupdecidí, potser influït per lamateixa dinàmica, presentar-

se a les primeres eleccions.I aquí sí que hi havia un ob-jectiu concret: aconseguirrepresentants carrioners dinsl'Ajuntament, a fi de podertenir accés a tota la infra-estructura possible.

I així va començar una no-va dinàmica per a Son Garrió:la de la insistència. Crecque durant aquests deu anysSon Garrió s'ha donat a co-nèixer i fruit d'això hem co-mençat a obtenir resultats. Ital volta el primer ha estat1'afiançament del sentimentcarrioner. Ningú, cap carrio-ner oblidarà ja la seva con-dició de carrioner. A qualse-vol lloc on vagi posarà elnom de SON GARRIÓ en lletresgrosses, i això crec que ésbo.

Però, per altre costat,aquest mateix sentiment car-rioner ha estat suficientmentresponsable i respectuós perno caure dins la discussiófàcil ni dins l'enfrontamentquotidià, i som conscient quemoltes vegades això no s'ha•interpretat d'aquesta manera.

Pens que aquell any 79 fouun any decisiu, encara que

les eleccions també produïs-sin disgusts, qualque famíliaenfrontada i qualque amic queper la pressió de l'un o1'altre et deixava de salu-dar. La inexperiència, a ve-gades tan hermosa i ingènua,altres és massa traïdora. Pe-rò quan feim el balanç crecque hem de dir que és positiu

I aiximateix em permetréfer una reflexió: és ver quepareix que hi ha un cert des-encís a nivell general enversla política, un desencant quepareix que va augmentant iaixò és preocupant. Potserels ajuntaments s'han conver-tit massa en "gestors", preo-cupats en fer allò que és ne-cessari, el que és habitual,el que mana l'Administració.Crec que és necessari fer unesforç d'imaginació, crearcoses noves que millorin lacondició humana i que obeei-xin a objectius concrets. Fanfalta, moltes vegades, pro-grames d'actuació que siguinconeguts per la gent. Ésl'hora de l'autocrítica, dela reflexió responsable.

la gent

I per acabar d'arrodonirel desè aniversari d'Ajunta-ment democràtic, aquest meshem fet una petita enquesta ala gent del poble per veurequè opinen al respecte. Laresposta ha estat bastant pa-rescuda a totes les edats ila resumim amb les següentsconclusions:

Joana Maria SolerRafel Umbert

Hem començat demanant-losa veure què troben d'aquestsdeu anys. La resposta ha es-tat similar a quasi totes lespersones :

A) Un 38'8% opinen que haanat bastant bé i afegeixenque a la democràcia sempre vabé.

B) Un altre 38*8% són delparer que han estat un granavenç en bastant aspectes ique rot va molt bé.

C) Un 16'6% creu que s'hancompost bastants coses peròque encara en queden moltesper " Que s'hagués

més del quecompondre.

pogut fer molts'ha fet.

D) Finalment un 5'5% delsentrevistats ens diu que va

malament i que la societats'haurà de canviar per com-plet.

També hem volgut saber sila gent estava més contentaaixí com funciona l'Ajunta-ment actualment o amb 1'ante-rior règim, la dictadura. Caldir que:

A) Un 55'5% troba que arales coses funcionen molt mésbé que abans, ja que la gentte molta més llibertat d'ex-pressió i així es fa el volel poble.

mm' de1


B) Un 27'7% respon que arava més bé i que la democràciaés positiva.

C) Un 16'6% és del parerque cada aspecte té el seulloc en un regim o en l'al-tre, com per exemple: la de-linqüència estava més contro-lada en la dictadura, però lallibertat d'opinió es mou mi-llor dins la democràcia.

Recordant les reformes ques'han fet des del 79 hem de-manat quines eren les que;trobaven més importants. Elresultat ha estat aquest:

A)B) El

EdatC) La

amb 1

El centre d'adultslocal de la Tercera

Unitat Sanitària,'infermer i el dentista.

D) Que no hagin urbanitzatSa Punta de n'Amer.

E) Que hagin promocionatel turisme perquè, per ésserrealistes, aquí en vivim.

• »

••v•í

S

ri

t:í 1

~|

També hem demanat les mésnegatives o les que no han a-gradat gens. Podem observarun gran desequilibri, llevatde l'assumpte de la canalit-zació de les aigües, que so-bresurt molt pardamunt elsaltres.

A) Que encara no hagin ca-nalitzat les aigües brutes inetes, un 38'9%

B) Que no hagin fet ni un

parc ni més zones verdes perpoder anar-hi a jugar, un16'5%

C) Que hagin urbanitzattant Sa Coma, amb els granshotels a primera fila, i quela tenguin descuidada; que nohagin ampliat el poliesportiuamb peraltes per als corre-dors, pistes de tennis i ungimnàs, un 11%

D) Que promocionin més lesfestes de Son Garrió que lesde Sant Llorenç; que facintenir a tothom els fems da-vant caseva; que no donin lesplaces de l'Ajuntament a gentllorencina maldament estiguincapacitats, un 5'5%

En vista de les queixesque sentíem decidírem demanara veure si participaven anantfreqüentment als plens. Jafóra per casualitat o no, capdels enquestat va resultar

que hi anava, per això tambéels demanàrem el perquè. Lesrespostes foren:-No som polític-No sé quan els fan-Per comoditat-Sempre diuen el mateix i noaclareixen res-Perquè tanmateix fan el queels convé-Tanmateix no me n'entenc-No hi vaig, però procur en-terar-me'n.

Bé, el que pensa el pobleés ben a la vista: "passen"un poc del que diuen en elsplens, però quan troben quequalque cosa s'ha fet mala-,ment, protesten, al temps quereconeixen les obres encerta-des. Tots els enquestats opi-nen unànimament que l'ajunta-ment democràtic és millor queno el règim franquista, enca-ra que quedi algú que cr.eguique la justícia estava milloren temps d'en Franco.

,/n ,Q n rinnr.c.--( y U U U(J(j^

CONSULTA DE GINECOLOGIADr. Gil Bretones -colegiado 1.9O2-

REVISIONES GINECOLÓGICAS - CONTROL DE EMBARAZOPLANIFICACIÓN FAMILIAR - ECOGRAFIA

C/ Major, 1 MANACORTel. 55 59 81 (mañanas) 58 34 41 (tardes) Miércoles a partir de las 16 hs. (Consulta prèvia cita)

Gloses FLOR DE CARD -13- (53)

Ara m'he determinata fer una glosadeta;l'escriuré a sa plaguetai així sense cap pessetatothom podrà estar alterat.

Som fill de madò Carbona,això tot es poble ho sap.Per qüestió de bondatsempre va dur sa corona.

Es sol és un aparatoque mos dóna calentor;també mos dóna claror,però Déu nostro Senyora sa contribucióla mos fa pagar barato.

Mirau s"arc de sant Martísi hi està ben dibuixat,a tots es que n'he parlat,hornos que han estudiat,diuen: "no pot haver estatcap homo de per aqu í".

Déu Pare Celestial,Vós sou es nostro Senyor;vos demanam un favor:que en es Judici Finalmos tengueu compassió.

No m'agrada dir mentides,a escola no hi vaig anar.El que me va ensenyares mestre Nofre Sòcies,me va ensenyar de sumar,de restar, multiplicar,i llavors de dividir,i un poquet de llegiri així me vaig enginyar.

En és poble llorencítenim molta d'alegria.Tots venim a discutires capvespre i es matíaquí, dins sa rectoria.

En Guillem de Sos Prometsjo sempre l'he d'alabar,perquè me dóna sa màquan veu que me'n tene d'anarperquè sap que jo no hi veig.

Amb so gaiato pintati vora vora es bordillo,jo me'n vaig an es cassino,i això ha estat es destinoque en aquest món m'ha tocat.

Bon dia Mateu Poput,tu tens molta d,'alegria.Sempre me fas companyiaquan véns a sa rectoria;pegues un cop de "bon dia!"í t'asseus a sa cadira,i això és un paper d'agut.

Sa cussa de ca'n Sunyerun dia se presentà,a escola volia anarper aprendre es batxiller.

Sa somera de ca'n Tacol'ensenyava de llegir,i un dia ja li va dirper mi n'hi ha per un rato.

En Jaume d'e sa Realetatu ets un bon companyó;sempre has fet de conradori no t'ha faltat cap pesseta.

Cada qual fa lo que pot;això és una raó.

Tu has fet de conradorsempre a Son Caparrot.

Anaves a sembrar mongetesa ca'n Joan Llavorim;jo trob que miraves prim,sempre te sortien dretes.

Jaume tu sempre has conrati has estat bon "campessino",no anaves an es cassinoi per això t'has salvat.

Jaume de sa Realeta,tu que has fet de conradori ara ets un senyor,però t'has fet caçadori caces amb un bastóper no dur escopeta.

En Mateu Rigo "Escolà"no li dugueu coses velles.S'altre dia, en saludar,si li volia ajudar,que li varen demanartres-centes mil caderneresi jo li vaig contestar:Mateu, no t'has d'apurar.Sabeu que va resultar?Que les anaren a agafardevora ses Fontanelles,i les varen enviartotes an es Canadà,i allà se'n cuidaren d'ellesAra només mancaràque un dia anem a cobrari no pensem pus en elles.

Hi va haver un llorencícolcant dalt d'una somerap'es camí de so'n Segí.que va veure una prunera,i va dir a sa somera:"somereta, 'traca aquí".I prunes es posà a colliri sa somera va partiri es pobre llorencíva caure tan llarg com era,i es camí era un poc torti sa somera li va copari va arribar a anar a pegardevora ca'n Tomeu Mort.Li va dir: "Fe't sa pusseta!que no te podré agafar"I sa somera li va coparde cap a sa Muntanyeta.

Sa somera per envanti va anar a passarper dins ca'n Miquel Blanc,llavors va tornar enrerai per avall li va acopar!i va arribar a pegardevora ca'n Cadernera,i llavors va voltari se n'anà per s'Erboçari va prendre carretera,i quan va ser a sa Fontpellaja la va poder agafar.

Sa somera ben cansadano podia caminar.Ara, en arribar,sa dona me renyarài jo que hauré de callarperquè li tene avesada.Jo que estic molt enfadadaperquè t'has estorbat tant.

Si una altra n'has miradajo et donaré verdanc.Trob que estàs molt enfadadai crec que t'espassarà.

D'es dia que em vaig casard'altra no me n'he miradai ara tot ja m'ha espassat.Perquè estic enamoradasa taula ja està posada,i tan prest hauràs sopatja podràs venir aviatque jo ja estaré colgada.

Ara escriurem sa darrerai no és que estigui cansat,en venir sa primaverafaré un altre glossat,perquè m'he determinatde fer riure sa gent vella.

Joan Carbó

DELEGACIÓ DE SON CARRIO

I CERTAMEN DE PINTURASON CARRIO 89

PREMIS

Prim« 200.000 pici.Segon 100.000 " .Tercer 50.000 " .

Terme d'admissió de lei obres: 28 d'abril.

Han de icr presentad« u dirigid» > li Dclcg»ció de l'Ajun-umcni a Son Carníi, carrer Major núm. 7, el» matini delídics leinen.

Informació: lei. 56 90 03, e»l. 14.

AJUr/TAMENT DESANT LLORENÇ DES CARDASSAR

Entrevista

Ens disposam a entrevistaren Joan Servera Servera, nas-cut a Son Servera i residenta 'la carretera de Son Serve-ra, a Sant Llorenç. Té qua-ranta-tres anys i ja ha acon-seguit importants premis iprimers llocs a diferentsproves del calendari balear inacional de columbofília.

-És com obligat, en unprincipi, demanar-te com etvares iniciar en el tema dela columbofília.

-Devers l'any 74 vaig co-mençar a posar coloms; un anymés tard ja vaig participar adiverses proves obtenint unbon resultat, i és clar quesi el primer any va bé s'aga-fa més seriosament i amb mésànim de cara al futur.

-Així ja fa una partidad'anys que t'hi dediques. Ambquina associació participes ales proves?

-Hi particip amb s'associ-ació de Manacor ja que a SantLlorenç no disposam de fede-ració.

-I això per què?-La principal causa de que

no n'hi hagi és que no somgaires els que tenim aquestpassatemps o esport, i lesassociacions han de tenir unmínim de socis, amb un presi-dent, un secretari..., cosaque fa que fins ara no hàgimduit sa idea endavant. D'al-tra banda la creació d'unafederació local seria positi-va, ja que al tenir-ho apropfaria que la gent s'animas aconcursar, ja que ara mateixhi ha colomistes a Sant Llo-renç que no participen a lesproves per la incomoditat detraslladar-se a Manacor cadavegada, o per manca de temps.És un cercle tancat que s'hade rompre creant l'associacióencara que no sigui ara ma-teix. Esperam poder-la orga-nitzar.

-Esperem que sigui prest.Quants membres són actual-ment els que concursen amb lafederació de Manacor?

-Ara som cinc, en MateuGirart, l'amo en Miquel Ve-llet, en Tolo Puigròs, enJaume Ferriol i jo. I com jat'he dit, hi ha altres colo-mistes però no cpmpeteixen.

-¿Hi ha una temporada es-pecífica per a les competi-cions o les fan a qualsevolèpoca de 1'any?

Aina SimonetRafel Umbert


-Bé, als coloms el maltemps, com és lògic, no elsés massa favorable ni tampocl'excessiu calor, així queles proves es distribueixendes dels darrers mesos del'hivern fins al maig. O si-gui, ara estam en temporadade proves i són precisamentels mesos de març i abril elsque recullen les més impor-tants.

-Li a quines proves teniuprevist acudir enguany?

-D'aquí a tres setmanesn'hem d'enviar a Puertollano,ja com a prova forta d'entre-nament, i després en quedenunes quantes més, com Valls,Alacant, Logroño, Capdevànoli dues o tres més.

-En lo que duis de tempo-rada ¿tens cap primer lloc?

-No, aquesta temporada en-cara no, però com t'he dit,encara queden proves a fer.

-En aquests anys que duusde participant ¿quins premisimportants has aconseguit?

-He fet primer en quatrecompeticions des de la Penín-sula cap aquí, i també desd'Eivissa, així com d'AlacantOriola i Baza. De premis na-cionals importants tene unprimer lloc al campionatd'Espanya de coloms designatsi un quart lloc de velocitat,

també de tota Espanya.-¿Els premis són en metal-

lic o en forma de trofeu?-Generalment els premis de

concursos importants duen lesdues coses, però per lo gene-ral són més els trofeus queno els dobbers, però tant unacosa com l'altra produeixengran satisfacció perquè sónfruit del teu esforç.

-Per iniciar els coloms decara a les competicions ¿qui-na és la forma d'entrenar-los?¿Se'ls ha d'estar moltdamunt, requereix una alimen-tació específica? Parla-mos-ne un poc.

-Primerament' s'elegeixenels coloms que poden respon-dre més i se'ls comença à a-mollar, primer a Vilafranca,llavors a Algaida, Palma... iaixí els duim a diferentspunts de l'illa que siguinenfora de caseva. L·lavonsesja els duim a Eivissa i fi-nalment a la Península. Aixòduu bastant de temps i s'hand'anar preparant d'una formaprogressiva. Quant a l'ali-mentació no necessiten resd'especial, no esser un pocde vitamines per ajudar-los,però no gaire cosa més. Decara a les competicions, és adir, un poc abans d'amollar-los, els donen alguna cosa


especial, coses naturals, al-guna herba o llavors, resd'importancia.

-Quan els coloms han estatdesplaçats a 600 o 700 km isón amollats perquè tornin acasa, segurament es torben aarribar més d'un dia i és se-gur que n'ha ha qualcun queno se sap orientar ¿Què feisen cas de que no tornin?

-Respecte a la primera ob-servació que m'has fet vol-dria contar-vos, com a curio-sitat, que a les proves demés llarga distància els co-loms estan 2 o 3 dies a tor-nar, i en la nit no volen. Osia, que l'han de passar alprimer lloc que troben.- Elcamí no és fàcil i molt méssi han de venir de la Penín-sula, que, en haver de tra-vessar la mar, no poden atu-rar-se fins que són a Ma-llorca. Com a curiositat delvol dels coloms sobre la maret diré que sols ho fan a 2 o3 m d'alçada, encara que nosabem perquè ho fan.

I contestant a la preguntade si no torna un colom, nos-altres no podem fer res, jaque no es pot localitzar, ino seria gaire difícil ques'hagués topat amb moltes di-ficultats. En tot cas, si esperden i no estan ferits demort duen la seva anella d'i-dentificació -en duen dues,una amb el nom, adreça i te-lèfon del propietari i l'al-tra amb el número d'identifi-cació del colom, que ve aser, encara que soni mala-ment, el seu carnet d'identi-tat.

Si un colom es perd i éstrobat per bones mans, gràci-es a la primera anella se'lpot tornar al seu domicili,cosa que agraïm molt. S'hantornat coloms des de França,Tarragona i molts altres in-drets.

-Ens has dit abans que elscoloms es podien trobar endificultats per arribar. ¿Ambquines?

-Els seus majors enemicssón els voltors i xorics, itambé alguns caçadors pocprofessionals. També hi hapetites coses com els filsd'electricitat.

- Els coloms recorrenllargues distàncies. ¿Quinaha estat la màxima que ha fetun colom teu i quina la màxi-ma velocitat?

-La màxima distància fou735 km, volant a una alturamàxima de 500-700 m d'alçada.La velocitat a la qual volenno la calculam. El que con-trolam és el temps que estorben a arribar, descomptantles hores de fosca. Per exem-ple aquest dels 735 km els vafer en 23 hores.

-Quan arriben deuen estarrebentats. ¿Quina és la sevareacció en arribar?

-Sí, realment arriben can-sats i més prims que no esta-ven. El primer que fan ésbeure i anar a cercar el seulloc dins el colomer, quesempre he de procurar tenir-los-ho tancat fins que ellsarriben perquè el tenen comuna joia. És el que més apre-cien i per això s'ha de pro-curar que no els l'hagin prescom a recompensa per la sevatornada.

Joan, gràcies per haver-mos atès i esperem que conti-nuïs guanyant primers llocs ales proves. I esperem tambéque aquesta entrevista hagiservit per donar a conèixerun esport o entreteniment queno és gaire conegut i que se-ria molt agradós per als quiestimen els animals. Enhora-bona i gràcies.

-¿I quin colom és el méspropici, gros, petit, negre?¿Feis mescles d'una raça amb1'altra?

-El colom de tamany mitjàés el que més m'agrada, peròhi ha diferents opinions.Quant a les mescles si quese'n fan moltes i jo, treba-llant a 1'hosteleria, he ten-gut ocasió de conèixer-ned'alemanys, que allà hi hauna gran afició. Aquests com-panys m'han enviat ous fecun-dats però mai no m'han arri-bat a néixer. Darreramentn'he rebuts mitja dotzena co-vats de 15 dies i la majoriava néixer, i és que amb lapressió de l'avió si no estancovats tornen niais.

Nosaltres mescles no enfeim, però miram de treurebons coloms sabent el pare ila mare d'on vénen.

Poesia FLOR DE CARD -16- (56)

HORT A L'ALBA

Colliu gloses, hort a l'alba,primera flor, 1 no deixeuque fruitin, colliu arreugesmí, gira-sol i malva!Infantons, nins de veu balba,dois de fulla i dois d'aucell,de julivert i clavell,nats de fresc, inaugurau-vosa l'aire estrenat: posau-vosaquesta ploma al capell!Estrella, qui et féu crespell?Hala i amunt, torterolade crit! Fes la torniolaal coloret colorí.Cadernera, sebel·lí,titina, pinsà, terrola...Quin gisco de corriólala son m'agombolarà?Treis els llençols a orejari ells m'enlluernin la sesta!

Hort a l'alba! Vida en festa,que és el sant de l'hortolà!Camí caminoi, què hi haa l'horitzó i qui t'hi espera?La primera i vertaderaflor de l'any, alta d'amor,vers que no volta cantó,prima i vera primavera!Ai, vida dematinera!Hissau l'escuma, patró,que tota la mar fa olord'alegria desfermada!Au i endins, càvec i aixada,que està de part la llavor!Que van de vol, conrador,l'ordi, el blat i la civada.Amollau l'aigua tancada!Canyaferla, canyamel,pera d'aigua, font fidel,poma del ciri, rosada...

No em poseu altra flassadai llevau-me el cobricel,que ve de visita el cel;obriu-me les persianes!Clarors, clarins, clarianes,geranis de l'arc en cel!Capcurruculls de l'anhel,cor què vols, cor què desitges.Amor i esperança a mitgesen l'aventura del bot.Rentarem la vida i totde boirades i calitges.Hort a l'alba i net d'aritges,tou de fonts i fresc d'embats,tamarells i fat-i-fatsjuguen ran de mar i enviden.Amors són trumfos! I cridenparaules d'enamorats.

L'ACOLLIMENT DEL PARE

Fill escàpol, fill meu, ànima meva!M'has demanat la part de l'heretatgei has partit, clamorós de rebel·lia.T'acompanyava el seny de la contrada,la ment antiga, feta de vellesesi un poc d'ensopiment. L'ullada trista."Ja tornarà", m'han remugat, "en diaque tasti la pobresa". I encertaven.Ara el perdó, com unes fulles sequesestotjades pel temps de la victòria,t'escampen generosament, la norma,que no han vïolat mai, assegurada.

Jo t'he rebut, també, com ells? Els braçosem desfallien, com la branca vellaque es veu, de cop i volta, amb massa fruitai no pot amb l'excés, quan t'abraçava.Jo no cridava, no: "La llei és bona".Jo deia que la llei era ben tristasi calia servar-la just a costa

de la teva alegria i la renúnciaa l'envestida de la jovenesa.

Però mira a l'entorn i viu: la casaon has nascut, el pa i el vi de sempre,la terra entre el combat de les anyadesi la guarda de eusses que et coneixeni lladren quan els treus a la cacera.Aquí també, fill meu, tendras la Uuitai en ferma enclusa et forjarà la prova,sols que l'acceptis i, talment l'atletaque s'abraona al toro i el doblega,amb tu mateix primer i amb l'alta fúriade la vida creixent per onsevulla,endeguis el combat amb saviesai fort de creure que els meus ulls segueixenla contínua brega i que ells et salven,vencedor o vençut, per a la joiade l'amor que retruny dins els meus polsos.

Jaume Vidal Alcover

El tempsF E B R H R

per XESC UMBERT

So**-

2

<T3i13'5-

873 Î

)6'

V

«fíf^ lit^ 457,

/

175?'/.

\ « I *é-

^> -

29

V '

6vnwV5-

91«!V5'¿/'

b

1286'/.

15"5°

27kolIVlo

30

1

70%

15

Z'5

^&3*^ m

15'

^^

10ft*15-

•2'5

13óT/-

' la"lf

M oi t Sec

J^3°Ji>

so-^ À"

191o-%

2SV

3

fe&Ä. 25/ ;S ^^4^ U^// ' / ;™/ c ,·"'// 3*5'

28¿o';IVlo'

31


1988 1989

Temperatura màximaTemperatura mínimaTemperatura mitjaPlujaBoiresGeladesTronades

Demografia

Maria Calmés

NAIXAMENTS

Na Catalina Estela Vives, filla d'enToni i na Catalina, neix a Sant Llorençel dia 21 de febrer. Salut!

Na Marina Parera Galmés, filla de naFrancesca i n'Antoni, neix a Cala .Millorel dia 5 de març. Enhorabona.

DEFUNCIONS

Na Magdalena Planisi Riera, viuda, mo-rí a Sant Llorenç el dia 25 de febrer. AlCel sia.

En Jaume Sansó Servera, casat, morí aSant Llorenç a l'edat de 74 anys el dia.6de març. Que el vegem en el Cel.

Na Miguela Oliver Llull, casada, mor aSant Llorenç a l'edat de 44 anys el dia9 de març. Descansi en Pau.

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOB3ECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

Batec

EL TREN

A fi de recollir el suportpopular a la campanya per ala tornada del tren, el pre-sident de la Comissió de Cul-tura ens ha comunicat de ma-nera oficial -o sigui, ambimprès, municipal i signaturade rebut- que a l'Ajuntamenthi ha un llibre de recollidade firmes.

Tot el que hi estigui d'a-cord i vulgui col.laborar potestampar-hi el seu nom i elDNI a hores d'oficina.

MERCAT

Com que la televisió localno acaba de saber com ho hade fer per competir amb el3x4, ara es passeja pels mer-cats dels pobles i fa entre-vistes a la gent que tenguixerrera i ganes de sortir perla pantalla.

El dia 2 li va tocar eltorn a Sant Llorenç i mostra-ren els personatges més re-presentatius de la vila.

La gent va quedar un pocfotuda, perquè estaren deverstres hores filmant i llavon-ses només donaren tres minutsd'informació. Es veu que nohi entenem gaire.

MUSICA NOSTRA

El primer dissabte de marçel grup folklòric Música Nos-

-A»

(WfípacrOHg)

Josep Cortès


tra va presentar el seu noudisc "Ball a sa plaça" a laplaça de l'Ajuntament de SantLlorenç, talment com ho haviafet amb l'anterior, fa cosad'un any.

Hi acudí bastant gent, isi bé no estava ple de tot,val a dir que n'hi havia unabona part d'externs.

La festa va acabar aixícom solen acabar aquestes co-ses, amb coca i vi a càrrec de1'Ajuntament.

TEATRE

El dia 3 de març el grupllorencí de teatre va repre-sentar l'obra "Sa madona duues maneig" en el Teatre Muni-cipal de Manacor, davant unpúblic que va omplir la tota-litat de la sala.

Val a dir, emperò, que a-questa vegada va duu el ma-neig la suplenta de la madona,na Margalida Fava, ja que lavertadera madona, na Tomassa,havia patit una complicadaoperació, de la qual, sortosa-ment, ja està recuperada.

Amb tot i amb això la re-presentació va ser un èxit.

TRÀNSIT

•El dia 13 de març -si hi

ha qualcú supersticiós quevagi alerta!- va entrar enfuncionament la primera partde la reforma circulatòriadel casc urbà de Sant Llo-renç. Les direccions úniquesdels carrers de la Mar i SantLlorenç es perllongaren finsa la carretera d'Artà i esprohibí la circulació pelcarrer Major -de la plaça ve-lla fins a l'Ajuntament- endirecció cap al llebeig.

Segons en Mateu Puigròs,en una segona fase està pre-vist regular l'aparcament alscarrers amb direcció única,en el sentit de que deixinels cotxes quinze dies a cadacostat, i s'està dubtant sies prohibirà o no la circula-ció al començament del carrerVerge Trobada, des de la rec-toria fins al carrer del Puig

Personalment consider moltencertada la direcció únicadels carrers Santa Maria deBellver i Rector Pasqual, pe-rò no la del carrer Major, Jaque l'inici del carrer deSant Llorenç és massa estreti és l'única opció pels quidavallen la costa. Crec queseria més pràctic no deixar-hi aparcar i que tengués do-ble direcció.

De totes maneres serà eltemps, amb l'ús habitual delsconductors, el qui dirà siles modificacions han estat o

no encertades.


SETMANA DE L'ARBRE

Del 13 al 22 de març lestres escoles del terme muni-cipal llorencí celebraren lasetmana de l'arbre, que in-cloïa diversos actes relacio-nats amb la conservació de lanaturalesa: s'editaren unsfullets, es projectaren au-diovisuais, se sembraren ar-bres, es visionären vídeos...i tot baix del lema "Els teusamics els arbres".

La setmana, patrocinadaper l'Ajuntament, estava or-ganitzada per l'escola i vacomptar amb la col·laboracióde la delegació del GOB a lacomarca del Llevant.

FUTBOLET

Del 16 de març al 20 d'a-bril s'està celebrant a SantLlorenç el II Torneig de Fut-bolet entre diversos equipsorganitzats per bars, pandi-lles i grups de jovenells.

El mes que ve ja informa-ré dels resultats.

^^

-——""""

LMMMI«»

SETMANA SANTA

Si hi va haver una cosaque va destacar a la SetmanaSanta d'enguany, sens dubtefou la participació de lagent. Tanta n'hi havia quedesfilava a la processó quegairebé no quedava públic perbadar.

Els actes començaren eldia del Ram amb una curta ca-minada de l'Escola Nova al'Església, que d'ençà quel'Ajuntament va comprar CaSes Monges el rector, ambmolt bon criteri, ha canviatl'itinerari.

La processó del DijousSant, com és costum, va ésserla que va comptar amb mésparticipació de fidels, queper qualque cosa és la mésllarga i solemne de la Setma-na. Això no obstant el públicva trobar en falta les "manó-les", que s'havien estrenat1'any passat amb un cert re-bumbori político-religiós, ienguany, per no sé quina raó,no es decidiren a sortir. Detota manera és de justíciaressenyar que aquest buit nova restar gens de pompositata la processó.La del divendres va tenir unpetit accident que sortosa-ment no va nafrar ningú: re-sulta que en el "pas" que ha-vien preparat l'any passat,amb la creu i les teles uti-litzades per despenjar el

Crist, hi havien col·locat,recolzades als braços, lesescales de Josep d'Arimatea iNicodemus, i quan davallavenl'escalonada del Lloc Sagratperderen l'equilibri ï tomba-ren cap endavant, rompent al-guns dels quinquers que con-tenien espelmes i trabucantrams de flors. Tanta sort queno caigueren damunt el públicque omplia la plaça!

El diumenge, a les nou imitja del matí -abans es feiaa trenc d'alba- la Mare deDéu i el Bon Jesús Ressusci-tat es trobaren a la plaçaNova, i la Verge, complintl'ancestral tradició, va pegarels tres botets de rigor, altemps que la banda de músicarebentava amb la Marxa Reial iel públic en mamballetes.

Finalitzada la funció, elplat de freixura a mitjan matíva donar oficialment per aca-bada la Quaresma. Molts d'anysi que les panades no us haginprovocat massa agrura.


ENTREVISTA AN ES BATLE

No vos demanarem ni s'edatni ets estudis. Sabem que som"condeixebles", és a dir,tenguéreu es mateix mestreque noltros i que amb ell fé-reu es batxillerat lliure as'Institut de Palma.Pregunta: I Ja que parlamd'es nostro mestre, ¿què mosne podeu dir?Resposta: És un homo que hatengut interès p'ets al.lotsi que ha fet feina dins totesses escoles que ha estat demestre.P: ¿Quines assignatures vosagradaven més durant es vos-tros estudis?R: Ses matemàtiques i sa his-tòria.P: ¿Com trobau que és s'ense-nyament actual? ¿És molt di-ferent d'es que féreu etsanys d'es batxillerat?R: Molt diferent. Jo crec ques'ensenyament actual desen-rotlla més sa capacitat des'educand. Ara bé, abans etsestudis crec que eren més po-sitius, sobretot per sa gentque volia seguir estudiantuna carrera.P: ¿Quants d'anys fa i perquè vos dedicàreu a sa polí-tica?R: Fa 26 anys que estic dinssa política perquè així pucfer un bé an es poble de SantLlorenç. Abans de dedicar-mea sa política activa Ja haviaestat Delegat de Joventut.P: ¿Quins sentiments tengué-reu quan vàreu veure que esvostro partit sortia guanya-dor de ses eleccions munici-pals?R: Molta alegria i molta sa-tisfacció, encara que a sesaltres també havia sortitguanyador.P: ¿Trobau que el CDS és espartit que pot solventar mi-llor es problemes d'Espanya?R: El CDS té sa solució perarreglar, no tots, però sí samajoria d'es problemes mésimportants.P: ¿Com trobau sa qualitat des'ensenyament dins es nostropoble?R: Ha 'augmentat molt. Meconsta a través de sa gent,que se'n va més preparada afer estudis superiors.P: ¿Quines ajudes dedica s'A-juntament que vós regiu as'ensenyament?R: S'Ajuntament de Sant Llo-renç dóna es 100% de s'ajuda

<6̂

que mos planteja es Claustrede Professors i s'APA. Mai noels hem denegat una cosa quemos hagin demanat.P: ¿Creis que tot es terme deSant Llorenç té places esco-lars suficients per atendresa població escolar?R: A dins Sant Llorenç i SonGarrió és més que suficient.Es problema que tenim és dinssa zona costera, que quedaràsolucionat dins es propercurs escolar, Ja que aquestany quedarà acabada s'escolade Sa Coma.P: ¿Teniu cap proposta de mi-llora p'es centre "MestreGuillem Calmés"?R: No m'ho havia plantejat.Sempre que m'han fet ses pro-postes a través d'es directorde s'escola, que és es quiconeix més sa problemàtica,hem fet ses millores, i joestic sempre en contacte di-recte amb ell.P: ¿Quins problemes se voshan presentat d'ençà que soubatle?R: Me n'han sortit de dife-rents, però els hem anat sol-ventant amb bona armonia en-tre tots es conciutadans,perquè més que problemes, pera mi han estat simplementfeines.P: ¿Es problema de ses aigüesresiduals està ja resolt?¿Quan pensau que veurem rea-

litzada aquesta gran obra?R: Avui . precisament acabd'arribar de xerrar amb soPresident d'es Consell Insu-lar p'es projecte de clave-gueram, que ja està acabat, iper demanar-li subvencionsper enguany dins es programad'Obres i Serveis, i si no hiha res de nou començarem en-guany. Ara bé, encara hem dedeterminar es temps que seconsideri mínim p1es placd'acabament de ses obres.P: Dins lo deportiu, que estàbastant -complet, creim que sepodria fer una piscina públi-ca i climatitzada, i així etsal·lots no haurien d'anar aun altre lloc a aprendre denedar.R: És una pregunta que m'a-grada molt que la'm faceu,perquè Jo ho vaig dir públi-cament en es mitins, però sivaig donar paraula davantmolts de jovenets de que fa-ríem aquesta piscina que es-tau demanant crec que vos pucprometre que abans de que a-cabi aquesta legislatura hau-rem fet sa piscina.P: Com al·lots que som mos a-gradaria poder tenir un parcinfantil-recreatiu. ¿Vos pa-reix difícil conseguir-ho?R: No és difícil conseguir-ho. De totes formes s'hauriende fer uns estudis, perquètenim una experiència amb al-gun parc infantil que no hatengut s'èxit que esperàvem.P: ¿Vos pareix que sa tornadad'es tren serà una realitat?¿Són suficients ses signatu-res per conseguir-ho?R: A mi m'agradaria ser opti-mista i creure que sí quetornarà passar es tren, enca-ra que ho veig molt difícil.Però hem de lluitar fins a'sfinal per aconseguir-ho.P: I ja per despedir-mos ¿quèrecomanau a tots es nins deSant Llorenç?R: Que facin cas d'es con-sells d'es mestres, queestudiïn molt perquè és unbenefici propi i, sobretot,que se mantengui una educaciói una correcció com se mereixes poble de Sant Llorenç.

Idò res més. Vos donam sesgràcies en nom de tots esnins per s'amabilitat que heutengut de contestar a sesnostres preguntes.

Ma Aa RossellóBàrbara Bauzà

Marc Cortès

Espip ella des

Josep Cortès


A una entrevista que na Bel Servera va fer a n'AntoniCuc damunt el "7 Setmanari" -per cert, si tots dos sónmallorquins, ¿per què la feren en castellà?- s'entre-vistat diu que "después de 26 años como político, nohubiera sido ético que (en Tomeu Carbó) no fuera elalcalde".Si es polítics han d'ascendir per triennis, com es mi-litars, pot esperar que li toqui d'assegut, perquètant en Mauri com en Mateu de Son Garrió li són da-vant. I si, com és lògic, en cas d'empat també ha decomptar s'edat, en Bovet, en Pere de Son Vives i n'An-toni Ordines s'asseuran a sa cadira primer que ell.No sé si tendra paciència per esperar tant de temps!

Si qualcú no acaba d'estar decidit a posar una firmaperquè torni passar es tren no fos cosa que li facinfer sa via neta, li assegur que no hi emporta que pas-si gens de pena, que es cabo m'ha assegurat que lo desa feixina ja fa estona que no s'usa.Així que ja ho sabeu, si teniu per advocada santa Ri-ta, patrona d'ets impossibles, i voleu quedar com unssenyors, estampau sa vostra firma en es llibre i feis-ho sebre p'es quatre vents, que si ve un dia que vos —volgueu presentar a ses eleccions això sempre vos potdur qualque vot.

Mentres seguesquin pujant bicicletes, motos i qualquecotxe p'es carrer de Sant Llorenç;Mentres segueixin aparcant ran d'es caps-de-cantó;Mentres seguesquin travessant es poble a més de 50km/h i ningú no els digui res...Sa reforma circulatòria només haurà servit per a co-brir s'expédient i tendrem més d'un disgust.

Com que s'Ajuntament, complint s'esperit que amara esReglament de Normalització Lingüística, està fermamentdecidit a potenciar s'ús d'es mallorquí dins ets esta-bliments públics, els ha distribuït gratuïtament unspreciosos rètols de plàstic de bona qualitat per talque els instai.lin en es llocs més indicats.Una encertada mesura que, convençuts de sa seva eficà-cia, aplaúdese sense reserves.Faig referència, és clar, a s'Ajuntament de Manacor.

És ben ver que de cada dia fan es mobles més xerecs.Fixau-vos, sinó, amb sos des batle, que en Busco elsva posar nous de trinca i ara ja els han de tornar ba-ratar de vells que han tornat.

I hem acabat es març i encara no tenim Normes Subsidi-àries, ni aigües canalitzades, ni presa, ni Casa deCultura, ni han arreglat es Pou Vell...Per ventura es mes que ve...

Arqueologia. FLOR DE CARD -22- (62)

TALAIOTD'ES TANCAT DE SA TORRE

M.G.I.M. 30-lleI.M.P.P. 02-T-1195INV 15PC 09

Situació.- El présent mo-nument es troba situat alllevant del terme de SantLlorenç i per la seva situa-ció quasibé podríem dir queés dels primers monuments,per no dir el primer, que repel sol cada matinada.

Està emplaçat damunt laPunta de n'Amer (Sa Coma),gairebé al mig.

Accés.- L'accés no presen-ta cap dificultat. Una vegadaarribats a les cases de l'an-tiga possessió de Sa Coma, a-gafam, a mà dreta, un camíque travessa tota la Punta den'Amer fins al castell. Idòbé, a un centenar de passesabans d'arribar-hi, a mà es-querra i just arran del camíveurem el "túmul" del presentmonument.

Descripció.- Es tractad'un talaiot molt interessantdegut a la seva construcció:és de planta circular però el"túmul" és escalonat i és a-quest l'element que el fadistint dels altres talaiots.

Aquesta circumstància, a-fegida al seu lloc d'emplaça-ment quasibé al mig de laPunta i sense cap altre tipusde monument als seus vol-

tants, fa.que pareixi que estracta d'un lloc de culte, jaque, segons ens diu RossellóBordoy quant a recintes cul-turals i comunals "El no ha-ver pogut comprovar que lesmanifestacions religioses ta-laiòtiques tenguin un llocespecífic per desenvolupar-ies, i per altra banda elsconeixements que es tenend'aquesta cultura són més am-ples al final que no al prin-cipi, pareix ésser que lesmanifestacions de rituals re-ligiosos es duien a terme allocs molt variats, bé siguientorn del "túmul" escalonat,cova natural, sala hipòstila,santuari de planta quadrangu-lar o de ferradura, o bé una

f l ;a* „ ,--—-

laílauiC\¿v. Itiiitaf .ü iiL.-t.U.ÍUÂ Jí H l!,«*[• (iu ¡i'./. j}lYúnfr. 1 fi ht tl

simple habitació radial.De moment es tenen docu-

mentades aquestes variants amoltíssims de llocs, si bé lamaterialitat respon a concep-tes molt diferents.

El túmul de So n'Oms haestat identificat com a llocsagrat pel Dr. Lilliu. L'es-tructura del passadís recòn-dit i estret li dóna un ca-ràcter misteriós propi delsiniciats.

La seva comparança ambllocs sagrats elevats la tro-bam a totes les cultures ori-entals, el seu paral·lelismeamb el túmul de "Monte d'Ac-codi", a Sardenya, malgratles seves diferències formalsés revelador.

De moment l'únic lloc ele-vat mallorquí que es coneixibé és el de "So n'Oms, però estenen proves suficients peraconseguir una seriacíó apartir dels túmuls de Pula,Sa Gruta, Son'Mas de s'Apote-cari i Sa Sínia (Manacor) iper ventura Els Rösselis. A-quests exemples no exclouenla possibilitat d'altresllocs amb funció similar".

Fins aquí és el que ensdiu al respecte Rosselló Bor-doy en el seu llibre "La Cul-tura Talaiòtica a Mallorca".

A partir d'aquestes mani-festacions i al comprovar queel talaiot del tancat de SaTorre es tracta d'un túmulescalonat, és el que ens faidentificar-lo com a un llocsagrat o de culte per als ho-mes de la cultura talaiòtica.

La tècnica constructiva


del talaiot és la pròpia d'a-quest tipus de monuments, ésa dir: doble parament deblocs grossos, alguns d'ellstreballats, i un replè de pe-dres més petites i terra, a-companyat de columnes ambtambors a base de blocs moltgrossos, amb el sòtil possi-blement fet de branques i pe-dres planes amb argila.

Cal dir que al estar a-quest monument pràcticamenttapat per la vegetació es famolt difícil el poder cali-brar amb exactitud la sevaconstrucció. Malgrat tot espot apreciar perfectament laseva forma rodona, fent undiàmetre de 40 m, aproximada-ment i una altària de 10 m ala zona més elevada. La gros-sària dels murs, als llocs ones poden midar, és de 2 m.

Hem dit abans que es trac-tava d'un túmul escalonat,fent la primera terrassa 4 mi la segona 7 m. L'amplàriade cada terrassa és de 7 m laprimera, 5 la segona i 10 lamés alta.

Totes aquestes mides sónaproximades, sense tenir unacertesa completa, Ja que eltúmul a molts de llocs estroba en mal estat i, sobre-tot, l'acumulació de vegeta-ció i el desprendiment de pe-dres és notable. Tenint encompte aquestes circumstàn-cies i que aquest monument noestà excavat, cal dir que lesplanimetries podrien variarsubstancialment si alguna ve-gada es fes una excavació.

^M

to fi.m i .¡.¡^. ío_u;.../..:!..,..,̂!..,il.n.1 À Mlti.l1 (¿limj)

W il (. U-,1

Amb això volem dir que eltall A-B és així com creimque pot haver estat la sevaforma original, o encara pos-siblement sigui com avui esconserva, malgrat a la partdel migjorn hagi estat des-muntat per treure-hi mares famolts d'anys.

Les troballes.- Aquestesforen molt poques, gairebécap, a no ser per un trossetde ceràmica indígena quel'amo en Sebastià de Sa Comava trobar i el va cedir alMuseu.

També ens contà que fa co-sa de 50 o 60 anys un homeque treia mares (avui desgra-ciadament ja és mort) va en-

trar dintre el túmul i vatrobar unes olletes, peròd'aquest fet no hi ha cons-tància i avui per avui no esveu ni s'aprecia cap portalni res semblant a un passadís

S'haurà d'esperar que lesautoritats competents un diacreguin oportú fer una exca-vació d'aquest talaiot, perpoder-li arrancar el seu se-cret, cosa que avui en diaens pareix que val més que esquedi i conservi així com es-tà.

El meu agraïment personali en nom del Museu al senyorde Sa Punta de n'Amer per ha-ver donat tota classe de fa-cilitats per poder realitzarel present estudi, i molt es-pecialment a 1'amo en Sebas-tià de Sa Coma, que es portàmagnificament bé, fent en totmoment de "Cicerone" del mo-nument i de tota Sa Punta.

Alfred F. ArnauFotografies: Tomeu Vaquer

MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL

SANT LLORENÇ

ihres FLOR DE CARD -24- (64)

Si us agrada reflexionarirònicament sobre la sorpre-nent metaformosi que han so-fert la majoria dels políticsactuals;

Si passau d'horòscops i usfa gràcia la gent que preténdestriar el seu futur damuntles pàgines dels diaris;

Si enyorau aquell esperitque us amarava quan encara novotàveu, bé sigui per l'edat,bé perquè no s'usava;

Si voleu descobrir, boca-badats, que bona part de lesteories de Marx, Engels, elChe Guevara o la RevolucióFrancesa provenen d'un piratapollencí del segle XVI;

Si, en fi, us agrada lle-gir literatura rabiosamentactual...

No hi ha dubte, heu dellegir "Necrològiques", eldarrer llibre de Miquel LópezCrespí, el pobler recentmentguardonat amb el premi "Ciu-tat de València" 1988 de nar-rativa.

En el llibre, compost peruna quarantena de narracionscurtes de diferents tipus itemes, hi trobareu ironiacorrosiva -la millor-, ten-dresa, vertaderes passades,poesia, por, desencís... itot allò que sentíem aquellsque fa vint anys volíem can-viar el curs del riu i enshem hagut de conformar, cria-tures!, amb seguir la cor-rent, dins el bot, procurantno pegar gaire per les vore-res.

Si no estau encorregutsper por de trobar-vos-hi re-tratats, us el recoman. Pas-sareu gust.

Miquel López Crespí vanéixer a Sa Pobla l'any 1946.D'ençà el 1972, amb l'obten-ció del Premi de Teatre "Ciu-tat de Palma", el "LlorençRiber" de narrativa o el"Ciutat de Manacor", i amb lapublicació de "A preu fet","La guerra just acaba de co-mençar" i "Autòpsia a la ma-tinada", es converteix en undels autors mallorquins mésguardonats, havent obtingut,entre d'altres, els premis denarrativa "Joanot Martorell","Joan Fuster", "Pompeu Fabra"de poesia, "Martí i Pol","Principat d'Andorra", "RamonMuntanyola", "Ciutat de Cas-

Miquel López Crespí

Necrolòftioue

telló", de teatre, "Born", deMenorca, "Ciutat d'Alcoi","Consell Insular de Mallorca""Teatre Principal", etc. tam-bé ha estat guardonat a l'Al-guer, Madrid, Cuba, Mèxic,Bilbao, Granada i Cantàbria.Actualment la seva obra poè-tica es tradueix al rus.

Ha publicat diferents o-bres de teatre, poesia, nar-rativa i contes per a in-

fants. Els seus llibres mésconeguts són "Històries per ano anar mai a l'escola"; "Ho-menatge Rosselló-Pòrcel","Diari de la darrera resis-tència", "Tatuatges", "Foc ifum" (Premi Marià Manent depoesia), "Paisatges de sorra"(premi Joanot Martorell),"L'illa en calma-funeral decendres", "Notícies d'en-lloc" (I Premi de les Lle-tres 1987), "La fosca mésdensa" (premi Ribera d'Ebre1987) i "Necrològiques", es-mentat abans.

Vegeu, del llibre "Necro-lògiques", una curta explica-ció de "El do de la inspira-ció", gràcia divina que hapossibilitat que l'autor ar-ribas a publicar una obra tanextensa i premiada:

Alguna vegada, la gent,els coneguts, amics, algund'aquests familiars que hanfet tants de doblers amb elturisme, m'aturen pel carreri em demanen, intrigadíssims,pel meu sistema de treball,per l'origen secret de la me-va "inspiració". Atapeïts depel·lícules ianquis vistesentre sopar i sopar per latelevisió -la seva formad'adquirir "cultura"- es pen-sen que un músic, un pintor,un escriptor, qualsevol delsbabaus que ens dediquem a a-quest complicat quefer de su-pervivència, en un determinatmoment ens aturem, posseïtsper una estranya i misteriosamusa procedent d'una altragalàxia, i portats per l'ona-da d'una màgica creativitatsom capaços de realitzar lesmeravelles més insòlites. Illavors plouen pessetes acon-seguides d'aquesta manera tanfàcil i tan senzilla.

A la gent de la colla quees dedica al treball creatiu,en qualsevol dels seus camps,no crec que sigui necessariexplicar-los res. Tots sabemd'on surt aquesta famosa"inspiració" produïda pelstrossos de totes les alegriesi angoixes personals, de cen-tenars i centenars d'hores depicar la màquina d'escriure,donar voltes durant dies idies a la mateixa idea finsque arriba a agafar la forma


adient, exacta, la més útil,la més bella, la que millorreflexi, malgrat sigui d'unamanera a vegades distorsiona-da, els temps que ens ha to-cat viure.

Però tornem al que anàvemdient de bon començament.Quan després d'haver guanyatun premi literari i publicatun llibre la gent t'atura pelcarrer per felicitar-te i de-manar-te -sempre!- d'ontreus aquesta meravellosaflama, aquest "hàlit" que aells els sembla que només po-den tenir quatre escollits,quatre privilegiats que tenenel do de donar forma al magmaconfús i caòtic de les parau-les, vos puc assegurar que emmiren horroritzats i no m'a-caben de creure quan els paridel preu del lloguer, de lapujada de la llum i de l'ai-gua, de l'augment constantdels queviures, de l'escoladels al·lots... I encaraqueden més espantats quan elsexplio, fil per randa, elnombre exacte de pàgines ques'han d'escriure per podercomprar un abric d'hivern ala filla, un quilo de patates0 per pagar una multa a lapolicia. M'adon que fins a-quell moment no havien refle-xionat mai damunt aquest pro-blema. Que mai no els haviapassat pel cap que un escrip-tor hagués d'escriure centpàgines d'un llibre per poderanar tirant malament un mes odos. Els homes i dones quetambé formen part d'aquestacolla marginada dels artistes(i altra gent de mal viure)saben de les dificultats perfer una narració que et bastiper comprar unes sabates, unquadre per pag.ar els queviu-res o una cançó que serveixiper poder menjar un parell desetmanes de calent.

Crec que fins ara s'hatingut un concepte massa falsdel treball artístic. Una mu-nió infinita de clergues, ad-vocats, rendistes, professors1 militars han arribat a fercreure que escriure o pintar,dibuixar o fer música sónquelcom d'intemporal, vague-rós, el producte d'un numenmístic d'homes excelsos i su-periors.

Caldrà explicar més sovintque la necessitat és la prin-cipal font d'inspiració, elpaís de les muses.

Natura

Joana Maria SolerRafel Umbert

L'ALBUFERA (II)

Seguint amb el tema del'Albufera que començàrem elmes passat i a fi de donar-vos a conèixer la seva vege-tació, reprenem el camí capal seu interior, on les plan-tes ja són llenyoses i retu-ren 1'arena amb les seves ar-rels, molt esteses per captarl'aigua que necessiten. A-questa xarxa subterrània ésben visible als llocs on l'e-rosió o la mà de l'home hanfet malbé la duna. Una vege-tació molt important, aques-ta, ja que evita que els tu-rons d'arena, les dunes, esdesplacin amb el vent. Lesplantes més importants d'a-questa zona són:

Smilax áspera varietat baleárica.Smdoi aspera. Aritia (a Eiv. Arínjol).

El ginebró de fruita gran,que és una planta local moltimportant, ja que no es trobaa cap altra localitat balear.

L'aritja, planta enfila-dissa i espinosa, amb fullesque varien molt de tamany se-gons el lloc on creixi. Lavarietat baleárica es distin-geix perquè la planta perdtotalment les fulles ± agafala forma de coixinet. És tam-bé molt reconeguda per lesseves propietats diurétiques,sudorífiques, etc.

Lonicera implexa. Mamelkra, rotaboc, melameli, mareselva.

Hi ha també la mata llen-tisclera, el romaní,1'ala-dern de fulla estreta, el ma-tapoll, 1'esparraguera i bas-tantes més que no son especí-fiques del lloc.

Les lianes, que donen unaformació impenetrable, a lazona, com:

El xuclamel, espècia íbe-ro-mauritànica. És una plantaenfiladissa de fulles ovala-des, de color verd a la partanterior i blanquinós al re-vés. Les flors són groguen-ques i molt oloroses i flo-reixen els mesos de maig ijuny.

La rotgeta, planta moltabundosa per les bardisses.És rasposa al tacte i fa Íesflors d'un groc pàl·lid. Elsfulls són negres i lluents.

El peu de milà és un ende-misme gimnèsic,matoll de fu-lles imbrigades i molt pelu-des que creix a molt poqueslocalitats.

Ens proposant ara donar-vosuna llista de les plantes quehem anat anomenant, indicant-vos el mes corresponent a lafloració, raresa-o abundància:

Planta

GinebróCard maríRave de marXuclamelXiprellRotgetaPeu m i l àLliri de platjaAritja

Status

Molt comúEscàsRarRarMolt localitzatMolt localitzadaEscàsMolt localitzatEscassa

Floració

Març, abril, maigDe maig a setembreDe gener a junyMaig, junyDe setembre a generAbril, maigMarç, abril, maigSetembre, octubreOctubre, novembre

Si lleu• •• FLOR DE CARD -26- (66)

MOTS ENCREUATS

Horitzontals : l.-Aquí. 2.-E-poca. Punt cardinal. Símboldel radi. Al revés, article.3.-Un altre. Està tan fluixaque sols no pot alçar el cap.4.-Hort allà on es cultivaval'arbre de la ciència. Conso-nant. Evacuació menor foras-tera. 5.-Es diu d'allò que etsolen fer a l'escola quan nodus la tasca acabada. Res.6.-Equival al do a la termi-nologia musical anglesa. Allòque es dóna fent vibrar unferro vinclat. adaciled ilitbus aleT. La primera d'a-questa línia. 7.-Adoració deles imatges. 8.-Poeta mallor-quí, antic col·laborador de

Maria Calmés

Flor de Card. Vocals. La ma-teixa nota anglesa, en cris-tià i al revés. 9.-Final delmot Jero... Al revés, pollas-trella petita. Centre d'aten-ció d'un nin petit. 10.-Alrevés, dóna. Cinquanta. Divi-nitat egípcia, esposa d'Osi-ris i mare d'Horus. 11.-Guar-da de cabres, ovelles, va-ques. .. Una tara tarada.

Verticals: 1.-D'allò que t'o-fereixen, triar el que més etconvengui. 2.-N'hi ha de ro-manes, amb rodes, amb ore-

fan una tres oper setmana, pel3.-Mitja nata.pels llanter-

nes. . . Enquatre picscap prim.Planta usadaners. Mil. 4.-Consonant. Cucmunicipal. El cap de la pala.5.-Als primers tres buits,contusió, i als altres dos,vocal i consonant. 6.-Una al-tra. Qualitat de la personagentil. 7.-Estesa al terratperquè li fuginvles arnes. Alrevés d'una afirmació, que nosuposa de capa manera quevulgui ser una negació. 8.-Almateix costat. Allò que et faHisenda a una part del jor-nal. 9.-Als dos primersbuits, jugador de bàsquet del

Veiam si sereu tan bons

Barça, descontrolat. Un se-nyor abreujat. Sigles comer-cials. 10.-Comunitat d'indi-vidus als quals uns vinclesdeterminats, però diversifi-cables, bàsicament culturalsi d'estructura econòmica, ambuna història comuna, donenuna fesomia pròpia, diferen-ciada i diferenciadora i unavoluntat d'organització iprojecció autònoma que, allímit, els porta a voler-sedotar d'institucions políti-ques -pròpies fins a consti-tuir-se en estat. Embarcacióesportiva per a gent de du-ros. Consonant. 11.-Al revés,rei mallorquí. Objecte caso-là, normalment de quatre -po-tes i respatllera, utilitzatper col.locar-hi la part in-ferior de l'espinada, ambperdó. Is porta a voler-sedotar d'institucions políti-ques pròpies fins a consti-tuir-se en estat. Embarcacióesportiva per a gent de du-ros. Consonant. 11.-Al revés,rei mallorquí. Objecte caso-là, normalment de quatre po-tes i respatllera, utilitzatper col.locar-hi la part in-ferior de l'espinada, ambperdó.

•BJTpBO/SBUo -ix j/rioi/o-roBN

TPISCATPLR

RNABC0MIS0

E UT JC NS 00 TR SE LS TT AC S

£E

FCMHPETOCZ

^~"-̂ "

0TDUIARLSX

-C

Cp0LLTNAUD

»V

s

P SI EN XX A0 CL SC 0D MB NL A

-*-»e

PInstal·lacions

Carrer Nou, 37

BTSCDBCDR0

ít*

1

que ¡suuui iiiyeiJ. u i "o/-»o/**x/a o • ~a/ ~dos querns i mig de mals noms '8 si/epeCaao 'L BTueTB3/iL/Tde llorencins populars. -9 a/V/O/I/sai -g ei/Tuoriuv/l,

•? w/edo^sa/BN -ç BpTJO/epejv~Z -isuoTOoaias 'T :SIBOT^JSA

•Bq.BH-/spsiuBH -IT H/STSI/I/PY 'otTX/UTUV/BTN •& po/a/v/Td^o -8BTaq.eiouooi -¿ o/sapv/oi/o -9

•BOSOW T TT°d 'Bosna oX-ieõT^seo -g s-pd/c/uepa 't/'oxuTd 'Bio^sjd 'uinn 'siui eojua^sv/Bi 'é uv/ea/3/eaa 'Z-oo 'Ba9q.SBd 'eosTd 'oojnajj, 5ua.zòn }ues "I :sTB^.uoz^.TaoH-•seaman ap noaq IB ç-çontos - • s^Bnaaoua s^.oui ste ojonios

»ci5*?«t

1 1 GSanitàries

07530 SANT LLORENÇ (Mallorca)

mYtftjíi*

ULTRAMILLOR S.A.AGENCIA Ot VIAJES GRUPO A TITULO 991

C/. Sol. 19 -Tel S8S720

CALA MILLOR iMaiu»»)

Política FLOR DE CARD -27- (67)

Declaració institucionalde l'Obra Cultural Balear

l de març de 1989

AUTOGOVERN PLE, ARA

Ja fa sis anys que entràen vigor l'Estatut d'Autono-mia per a les Illes Balears.Transcorregut el termini decinc anys que preveu la Cons-titució, és arribat el momentd'ampliar les competènciesper assolir l'autogovern pleque ens situï al mateix ni-vell competencial que Catalu-nya, Andalusia o Galícia. Ai-xò significarà assumir compe-tències tan importants coml'Educació (som la única co-munitat autònoma amb llenguapròpia que encara no te a-questa vital competència),els Mitjansde Comunicació ialtres.

L'assumpció d'aquestes no-ves competències, contribuiràsense cap dubte al fet queles illes Balears deixind'esser una "província"; seràuna eina decisiva per aconse-guir la necessària recupera-ció i normalització lingüís-tica, cultural i nacional; ipermetrà augmentar el prota-gonisme del nostre poble en1'àmbit de 1'Estat Espanyol ide la Comunitat Europea.

La realitat del país nopermet ajornar aquesta qües-tió. L'ampliació de competèn-cies s'ha de fer ARA mitjan-çant la via que la Constitu-ció assenyala com a ordinà-ria: la REFORMA de 1'ESTATUT(la tramitació de la qual hainiciat el Parlament Balear).

Aquesta REFORMA ens perme-trà assumir més aviat i ambmés intensitat el nivell

d'autogovern que necessitam.I la consecució d'un Estatutd'Autonomia pactat amb l'Es-tat, no atorgat com el quetenim.

Aprofitant aquesta REFOR-MA, es podrien modificar de-terminats aspectes organitza-tius de 1'Estatut que s'hanmanifestat aquests anys com averitables traves al funcio-nament de les institucions dela nostra Comunitat Autònomai que són conseqüència de latendència uniformitzadora i-niciada, a nivell estatal,amb els acords autonòmics de1981, clixé amb el qual es varedactar l'Estatut que tenimi que ara s'ha de reformar.

L'Obra Cultural Balear de-mana a les institucions, lesentitats i els ciutadans deles Illes Balears que doninsuport de manera activa a lainiciativa del Parlament deles Illes Balears de reformarl'Estatut per ampliar lescompetències fins al màximd'autogovern.

L ' EscolaLA SETMANA DE L'ARBREConservació de la Natura

Un dia vaig anar a cercaresclata-sangs a una muntanyamolt verda i vegetada. Quanvaig arribar a dalt de totvaig mirar a la meva dreta ivaig veure una muntanya cre-mada. No hi havia pins niherba, les roques eren negresi la terra no era del marrónormal, sinó molt més obscur.Llavors vaig mirar a la queestava jo i era vegetada, ambpins, mates, terra de colornormal i roques grisenques,així com toquen ésser, ésclar.

Això demostra que si anamd'excursió i tiram pots devidre, podem ser culpablesd'un incendi. A mi m'agrada-ria que quan anàssim d'excur-sió no tiràssim els fems a lamuntanya, perquè si aconse-guim que no hi hagi incendistendrem una naturalesa guapa,vegetada i amb ocells. Ésmolt més agradable anar d'ex-cursió a una muntanya vegeta-da.

'̂ >,-ufcnB'RECUERDE

" " ;

POLIOS' ALAST

tiM

PORTO CRISTORESTAURANTE- PIZZERIA SALVADORCON AUTÉNTICO HORNO DE LEÑA Tel. 82 14 42

Sant Llorenç

L'AMO EN SALVADOR SECRETARI

Ens trobam als finals de laRestauració Borbònica, i justun any abans d'iniciar-se laguerra de Cuba. Eren momentsde crisi, d'una crisi fortaque motivava l'emigració per-què per aquí no hi havia gai-re que pillar.

A l'any 1910 (o sigui, 13anys després de la fotogra-fia), l'analfabetisme de laMallorca rural arribava al73%. És a dir, en aquelltemps de cada 100 persones,solament n'hi havia 25 quesabessin llegir i escriure.

Ho hem sentit contar mol-tes vegades. Es tractavad'aprendre quatre lletres idesprés a ajudar a les feinesdel camp. Quan les necessi-tats són a la panxa la restano preocupa.

Hem de pensar i creure quemolts de dies, sobretot entemps de messes, el nombred'al.lots no arribaria ni ala meitat dels que hi ha a lafotografia. D'altra bandamolts de llorencins no hi a-naven, és a dir, d'alguna ma-


nera els de la fotografia de-vien ésser la "crème de lacrème" vilatana.

Els mestres, o la gent quefeia de mestre, depenien delsajuntaments i d'aquells tempsesdevé l'expressió "passa mésfam que un mestre d'escola",car els seus sous eren real-ment de misèria. Però malgrattot l'escola mallorquina bu-llia. Les darreries del segleXIX i el primer terç del XXrepresenten temps de glòria,de moviments, de progrés id'educadors amb capacitattècnica i humana encomiatale.

L'amo en Salvador CalmésSoler, que a la fotografiadevia 'tenir uns 22 anys, vaésser una persona vital en elSant Llorenç ahir. Va fer demestre, secretari, caixer dela Caixa Rural "Gent Cardes-sana"... Primer es va casaramb na Maria "Càpirrona" -quemorí l'any del grip (1918)- i

després amb madò "Palleta",persona que record perfecta-ment i que morí no fa gaireanys. >

A la fotografia: MiquelRosselló Calmés, Joan JaumeCarrió, Rafel Femenies Gi-rart, Joan Ballester, AntoniMoll Jaume, Josep Riera Nico-lau, Joan Soler Riera, JoanCaldentey Llinàs, Miquel Ser-ra, Andreu Melis, Mateu Gi-rart, Bartomeu Calmés Riera,Jeroni Mira, Joan Mira Cal-dentey, Josep Llinàs Umbert,Jordi Pont Ordines, AntoniCalmés, Llorenç Bauçà, ? Ba-llester, Jordi Sansó, ? Ale-many, Gaspar Morey, SebastiàPlanisi, Jaume Caldentey Lli-nàs, Pere Calmés, Josep Mas-sanet Soler, Joan Galmés So-ler, Gabriel Fullana, PereCaldentey, Sebastià Llodrà,Josep Pont, Sebastià BusquetsNadal, Pere Antoni GalmésRiera.

QS Oa g OC ì f - COnnecting REpositories · poden estampar la seva per demos-trar que estan...

Documents

Transcript of QS Oa g OC ì f - COnnecting REpositories · poden estampar la seva per demos-trar que estan...