Bandera dinast Qing

BALADA DE JOHN

SMITH

Original den:

Francesc Bassas i Gili

1

Tobermory a lilla de Mull Esccia

La Balada de

John Smith.

Franesc Bassas Gili

2

LA BALADA DE JOHN SMITH

Den:

FRANCESC BASSAS I GILI

Des dara,foraster,

sers amors

i tingut en respecte

a les meves morades...

Penlope a Ulisses

ODISSEA Cant XIX

3

La Balada de John Smith

Captol primer Lilla de Mull

Les dues dones sortiren juntes del supermercat de Tobermory, el poble ms

important de lilla de Mull. Important per tractar-se de la capital de lilla

escocesa tot i que tan sols comptava amb 700 habitants.

Saturaren quan solament havien donat un parell de passes. I una delles li

senyal amb la m lliure, la que no agafava el cistell, la figura dun home

arrecerat a la punta de lespig, al Pier del N.O, que a intervals deixava anar

breus exhalacions de fum procedents duna pipa amagada a la m.

-Aquest es lhome que em deies?

-S. contest la ms jove de las dos.

-Diuen que hi va cada dia sense faltar?

-Plogui o nevi. A lhora de la posta del sol ell sinstalla all en solitari i

procedeix a fumar la seva pipa, contemplant la fugida del disc solar.

La dona ms gran, sacost a un banc del Passeig del moll, i deix el cistell a

terra tot dient.

-Mira ja saps que he estat una temporada fora de lilla. Perqu no mho

expliques? Qui s? Deon ve...ja saps. Una mica de tot. Ja se que et semblar

tafanera. Per no ho puc evitar, ho sc una mica. Crec que ja fa uns mesos

que est aqu. I encara no en sabeu res? No pot ser! es va asseure decidida en

el banc, invitant a la seva amiga a fer el mateix.

-Dona tan com res tampoc. Per reconec, que no deixa dhaver-hi alguna cosa

rara! Fa tres mesos que aquest home arrib amb el Ferry, sense a penes

equipatge. Com si es tracts duna persona que ve a fer una gesti, o

simplement a conixer el pas. Per res de tot aix. Arrib, an directament al

pub i pregunt al Fred, si sabia dalguna persona del poble que li volgus

llogar un estudi. Que la nica condici a que no renunciava era que des de

4

lhabitaci es pogus veure el mar. Quan li va preguntar per quan de temps,

lhome sarrons despatlles.

En Fred tot seguit es don compte que era una bona oportunitat per llogar les

golfes que te a dalt de tot de la taverna, acabades darreglar confiant amb els

turistes destiu, i li va oferir allotjar-lo all mateix. El foraster sense ni veure-

ho va acceptar a pesar de que en Fred tamb es va passar amb el lloguer que li

deman per aquest tros de apartament que per accedir-hi shan de pujar un

bon tram descales.

Menja a casa. A la tasca a penes hi posa els peus, tan sols pel desdejuni. I el

menjar li fa la Rose.

-La cambrera que treballa per en Fred? Aquesta si que es una pobra noia

desprs de lenredada que li van fer. Per no dir sense embuts que es de les que

van pel mn creient-se al primer que se li acosta. Que en diu la Rose daquest

home?

-A penes el veu. Es tanca en la seva habitaci en la que es passa el dia

escrivint, llegint o escoltant msica.

-I no surt mai?

-Cada dia com ara a fumar la pipa al espig i a fer la compra. Tamb a

caminar. Camina, al vespre senfila per la muntanya. Sovint sacosta a

lescola, li agrada veure com els nens surten de classe. No parla amb ning, ni

prova de fer amics al pub tot i tenir-lo all mateix. Sembla que no t inters

en conixer a gent del poble. En el sper mercat, demana el que vol, contesta

lo justet sense entaular conversa amb els venedors.

-Com pot ser aix. No ho trobes ben rar? I aquest inters per les criatures, no

ser daquests que tenen males inclinacions.

-Ves en compte en parlar malament de ell sense motiu. Es un tema delicat.

Mai ha parlat ni sha apropat a cap infant. Aix si que t-ho puc assegurar. I

es mira ms a la mestra que als nois.

-No em negars que no deixa de ser un mal educat? I dius que hi porta tres

mesos al poble i a penes parla amb la gent?

-I un parell de setmanes ms.

5

-I tu lhas vist? Has arribat a parlar amb ell alguna vegada? Quina edat t? Te

mala pinta? Saps com se diu?

-Si que lhe vist. Cada dia passa pel davant de casa un parell de cops. No t

gens de mala aparena. Es gran, al voltant dels seixanta, si no els t poc ni

deu faltar. Es alt i va sense encorbar-se gens. Te un caminar ferm. El cabell

griseja, porta una barba molt arrasada, com si fos un borrissol tan sols de

setmanes. Li diuen John.

-El Fred ve devia veure algun document didentitat?

-Res de res. Li va pagar tres mesos avanats trinco, trinco i res de papers. Ni

un sol rebut. Diguim John sembla que li va contestar quan li deman com

es deia.

-I tu que lhas vist que nopines?

-Crec que es una persona desorientada. Que ha vingut portant a sobre un bon

problema. Potser alguna cosa que vol oblidar. No mestranyaria que dintre de

poc desaparegus de la mateixa manera que ha vingut. No es daqu, no es el

que retorna als seus orgens, de ser aix alg el recordaria. Diuen que el seu

angls es correcte, per no es el nostre, la musicalitat es diferent.

Mimpressiona aquesta obsessi per contemplar loce. Crec que es home de

mar daix no en tinc cap dubte, es la manera de caminar, saps. Per aquesta

obsessi per veure com surt el sol, incls els dies emboirats, em xoca.

-Dona, si dius que no te res ms que fer! No testranyi que es passi el dia

badant davant de lhoritz. I la Rose, si segueix tan cap de pardals acabar

lligant amb aquest tal John.

-No ho crec pas. La Rose sha tornat espiritual,Si parles amb ella sembla com

si volgus entrar en un convent. Diu coses com: -que ha trobat la manera de

ser feli. O que la felicitat la porta en el seu interior i no ho sabia fins ara.

Sembla que va a unes reunions espirituals

-Quines bajanades! la dona ms gran anava afegir alguna cosa ms per

rest callada al reparar en que sapropava lhome que havia estat fumant en el

Pier del N.O. Quan el tingu a la seva altura, a la dona li agaf com un

rampell i se li acost.

-Excusim. Vost em recorda a un conegut per no s a qui. Ens coneixem?

6

El foraster satur molt breument i murmur:

-No. Segur que no i sense ms, segu caminant pel passeig del moll.

-El coneixies dabans? pregunt la ms jove.

-En absolut tan sols he provat de dialogar amb ell. Per ja veus es un

garrativat...I recollint la seva bossa de la compra sacomiad petonejant a la

seva amiga.

Una embarcaci de pesca sortia del port per anar a calar nanses. El seu toc,

toc del motor evidenciava un Diesel daquests que treballen sense fallar mai.

Un motor lent i segur, de baix consum que devia de tenir una colla danys.

Els ulls del foraster seguiren la trajectria de lembarcaci, atrapats per el

rastre de la quilla provant, en va, de llaurar la mar. El sol ho acabava

dembellir deixant veure petites espurnes entre laigua.

7

Captol 2n. La vida a Tobermory.

El John, acab per anar de quan en quan, a beure una pinta al pub. Contestava

a les salutacions que li feien sense prendre part en cap partida. I tan sols

escoltava quan es discutia en veu alta. Quan li preguntaven, ms aviat

responia amb evasives.

Per la gent ja sabien que era un patr de mar. I que havia navegat durant

anys per centreamrica. Que havia anat a parar a Tobermory per una simple

ancdota. Va ser recordant un vell company que en parlava sempre elogiant-

lo i all estava, lluny del lloc on havia treballat tants anys. Buscava

tranquillitat, tan sols aix.

La gent per fi sabien alguna cosa dell, Per seguia sense amics i parlant poc.

Laura del desconeixement seguia perseguint-lo. A ms quan li preguntaren el

nom de lamic que tan parlava de Tobermory tan sols digu que havia oblidat

el seu nom, que potser era Antony.

Un dia en Fred lavis que el sergent de policia local, el volia veure,

demanava si podia baixar al pub. Dentrada la conversa ja es veia que no

podia anar per bon cam. El sergent no era un bon psicleg, era evident. I es

possible que dentrada exists una desconfiana o animadversi envers el

foraster.

-Senyor Smiht, passava per aqu i he pensat entrar a saludar-lo. Que tal. Li

proba lestncia en el poble?

-Res a dir. Tot va correctament. Per perqu aquest inters sobtat per la meva

estncia?

-Per res, per res. Simple cortesia o curiositat, com li vulgui dir.

-B doncs estigui tranquil. Tot va b i no tinc cap queixa. i en John fu el

gest dallargar-li la m. Que el policia no acoll dient.

-Miri senyor Smith. Podria ensenyar-me el seu passaport?

-Perqu?

-Tinc el dret de demanar-li que mel ensenyi. Noms per aix.

8

-Si he coms alguna irregularitat digui-ho. I si no nhe coms cap, no tinc cap

necessitat densenyar-li.

-Miri tinc una denncia sobre la seva persona. El senyalen com a persona

sospitosa. Ning sap res de vost i aquest fet inquieta al vens de la localitat.

-Sergent, es conscient del que mest demanant? Tan sols pel fet de que alg

em considera com a persona sospitosa, em demana la documentaci?

Sospitosa de que? De que un ve curis vulgui conixer pe a pa la meva vida?

Li he