Tilila, magazine officiel de la région Souss Massa Draa (Maroc, 2013)
SFÖI DE INSEGNAMËNTpro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE...I grups ne dess nia...
Transcript of SFÖI DE INSEGNAMËNTpro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE...I grups ne dess nia...
-
1
SFÖ
I DE
INSE
GN
AM
ËNT
-
2
-
1
SFÖ
I DE
INSE
GN
AM
ËNT
-
Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin Letorat: Isabella Ties Grafi ca y layout: marameolab.net Consulënza scientifi ca:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) En colaboraziun cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Balsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige
© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debann é ma a desposiziun por la fasa de proa tles scores elementares ladines tratan l’ann de scora 2017/2018 en colaboraziun cun les auturies. Les osservaziuns y i comentars pó gní mená ite a chësta misciun: [email protected]
AUTONOME PROVINZ
BOZENSÜDTIROL
PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANOALTO ADIGE
PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANSÜDTIROL
-
4A
4B
4C
74
78
80
LA CONGIUNZIUN
LA CONGIUNZIUN
LA CONGIUNZIUN
1
2
3
97
100
102
TEST
TEST
TEST
4B
2A
5A
5B
4A
4A
4B
104
105
107
108
109
115
124
LE SONN Ë
L’AZËNT
L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN
L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN
I TËMPS
LA CONGIUNZIUN
L’OGET
3A
3B
3C
83
86
90
LE SOGET Y L'OGET
L’OGET
L’OGET
94 REPETIZIUN
126 MANIRES DA DÍ
10
11
LE SONN Ë
LE SONN Ë
7A
7B
4A
4B
4C
4D
59
62
67
69
I TËMPS
I TËMPS
I TËMPS
I TËMPS
4A
4B
4C
51
55
57
LE PRONOM REFLESSIF
LE PRONOM REFLESSIF
LE PRONOM REFLESSIF
1A
1B
2A
2B
13
14
17
19
LES SILBES
LES SILBES
L’AZËNT
L’AZËNT
4A
4B
4C
21
23
26
L’INOM GENERAL YL’INOM INDIVIDUAL
L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL
L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL
4A
4B
4C
40
43
47
L’AGETIF NUMERAL
L’AGETIF NUMERAL
L’AGETIF NUMERAL
4A
4B
4C
5A
5B
28
30
32
35
37
L’ARTICUL DETERMINATIF YL’ARTICUL INDETERMINATIF
L’ARTICUL INDETERMINATIF
L’ARTICUL DETERMINATIF YL’ARTICUL INDETERMINATIF
L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN
L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN
-
4
Sonns
Silbes
Frasa
Ladin
Todësch
Talian
InglescPor vigni lingaz n corú
Ciara avisa!
Mët averda
-
5
Inom
Pronom
Verb
Articul
Agetif
Particoles
Categoria
Indicaziuneserzize
1° classa
2° classa
3° classa
4° classa
5° classa
1A
Recordete!
Numer dla plata tl sföi de laur
10 | 13
-
6
Verb
Agetif
Particoles
Articul
-
7
Frasa
Pronom
Inom
Sonns
Silbes
-
8
Tan bel che al ê da dormí. Mo sëgn él sté Cëch le stambëch y Bita la ciuita che me á descedé.Ai me á dit che Nata la schirata é rodada cun os fora por i pra y i bosć a chirí parores y frases. Chësc ói pa ince iö porvé da fá. I me la conforti da pié ia cun os…
-
9
Iö sun Lola la muntagnola.
-
10
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí che Ë vëgn pronunzié atramënter aladô dlaposiziungeograficatlaValBadia Capí canche al vëgn scrit Ë Can? Dan la teoria a plata 41 tl liber de gramaticaChe? Döta la classa Co? Impé Cun ci? ChertadlaValBadia,foliatrasparënta,chertescunparores scriteslassura(cf.injuntaaplata104)Olá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. MA destënn ia por tera les chertes y spliga che chëstes parores vëgn pronunziades atramënter aladô dla posiziungeograficatlaValBadia,cochep.ej.: tamatlapertaltadlaValBadia tëmatlapertzentrala(ComundeSanMartinyLaVal) tema tlapertbassa(comundeMareo).
2. SSfejtrëigrupsadinfora,aladôdlsonn A,Ë,E.
3. SSmëtlesparoressönchëpertdlachertadlaValBadia olacheSSaratachelaparoravëgnespronunziada,pian iadalapronunziadeSS.SSpronunziëialesparoresdadalt.
4. Passaje ala teoria: AdömcunMAfejSSlacoreziunyvëgninsciösuracoche Ë vëgnpronunziétlaValBadia.MAspligachechëstes parores vëgn pronunziades cun A,Ë o E mo tres scrites cun Ë. Por desmostré chësta spligaziun pó MA stampé les parores sönnafoliatrasparëntaymostréchesceanmëtA y E insuralatervëgnelforaË,cochep.ej.: FRAIT + FREIT = FRËIT.
5. Conclujiun: Lí la plata 41 tl liber de gramatica
7A
LE SONN Ë
-
11
LE SONN Ë
Scrí les parores che mancia y les lëtres Ë o A tles loces!
7B
Söinsom la sön na ,
él dui che fej la .
Un di dui toma jö tla ,
y l’ater ars sc tla .
La uma scr ia fora de :
“Al é dui amesa l’ ”.
Debota salta le pere a tó na ,
mo slomina cun so bel ,
y le pere ciump da dal gran ,
toma tl tar gn y le nes se sf nn.
-
12
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí canche an scrí le sonn Ë Can? Do la teoria a plata 41 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
SSscríl’inomdlesimajestlarissadlungiaymëtite ledërvocaltlesloces.
Soluziun:
Söinsom la lëgna sön na brëia,él dui aragnschefejlapëia.Undiduitomajötla paia,y l’ater arsësc tla braia.La uma scraiaforadebagn:“Al é dui aragns amesa l’odlagn.”Debota salta le pere a tó na rëi,mo sorëdl slomina cun so bel rai,y le pere ciumpëda dal gran sënn,toma tl tarëgnylenessesfënn.
Injunta:
I eserziziforadl Drin Drinögainceprochëscmaterial.
7B
-
13
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Cocheeserzizedeintroduziunalessilbesöghelieserziziforadl Quakysönlatematicadlessilbes.
LES SILBES1A
-
14
Incola les silbes sot le dër inom y lascia na lerch danter les silbes!
LES SILBES1B
UMA FANCELA CIAMPANA
LAT MUNTAGNOLA Ü
GORMEL CARTUN PECH
CIUCHELADA BOZA URT
SO OLA GAMBARELA
GOTA LU EGA
ORA
| 11
-
15
Taia la parora te silbes!
U M A F A N C E L A C I A M P A N A
L A T M U N TA G N O L A Ü
G O R M E L C A R T U N P E C H
C I U C H E L A D A B O Z A U R T
S O O L A G A M B A R E L A
G O T A L U E G A
O R A
13 |
-
16
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí che na parora é metüda adöm da silbes Capí coche les silbes é metüdes adömCan? Do la teoria a plata 48 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Chertestaiadesforacuninomslassura,forfesc, cola,sföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SStaiaforalessilbesdevigniparorasönlaplata15.
2. SSincolalessilbessotledërinomtlsföidelaur, lasciannalerchdanterlessilbes.
Soluziun:
U-MA FAN-CE-LA CIAM-PA-NA
LAT MUN-TA-GNO-LA Ü
GOR-MEL CAR-TUN PECH
CIU-CHE-LA-DA BO-ZA URT
SO O-LA GAM-BA-RE-LA GO-TA LU E-GA
O-RA
1B
-
17
L’AZËNT
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí che te vigni parora él na silba che porta l'azëntCan? Dan la teoria a plata 49 tl liber de gramaticaChe? Döta la classa Co? ImpéCun ci? Chertescuninomslassura(cf.injuntaaplata105)Olá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. Introduziun:MAtaiaforaleschertescuniinomslassura:armé, barca, batadú, carigá, Carlascé, cern, chidlada, ciantarina, ciuchelada, cogora, colomba, contentëza, coriera, de, ê, edema, fancela, fi, forfesc, gambarela, gnoch, goba, ial, iat, isté, margarita, maza, monëda, muntagnola, Nadé, Pasca, pert, poriná, scagn, scincunda, soldá, tambüre, triangul, tru, ü, vacia.
2. SSvëgnpartisitetecatergrups: • le grup 1 rapresënta i inoms da öna na silba • le grup 2 i inoms da döes silbes • le grup 3 i inoms da trëi silbes
•legrup4iinomsdacatersilbes.
3. TevignigrupmëssSSfáforaciScherapresëntacisilba dla parora (te vigni grup él sambëgn ma öna na/un n S porsilba),chëlódícheSSmësssemëtesötladërtalinia. Igrupsnedessniaestermassadlungiaundalater.
4. Jüch: Leschertesvëgnmetüdestencëst.S(daimproía)tolforanachertaylílaparoradadalt,ciarandamëteledërazëntolachealtoma.Tlgrupcherapresëntalenumerdesilbeschecorespognachë parora mëss S che rapresënta la silba sön chëra che al toma l’azëntsecufé,lereststáimpé.Scealvëgnforap.ej.laparoragnoch,élSdlgrup1chesecüfa,procogora él S dl grup 3 che rapresëntalaprömasilbachesecüfa,yi.i.
5. Passaje ala teoria: SS vëgn sura che te vigni parora tomel tres n azënt sön na silba y che l’azënt che an pronunziëia ne corespogn niatresanazëntscrit.
6. Conclujiun: Lí la plata 49 tl liber de gramatica
2A
17
-
18
Soluziun:
1 silba: cern,de,ê,fi,gnoch,ial,iat,pert,scagn,tru,ü
2 silbes: ar–mé,bar–ca,for–fesc,go–ba,is–té,ma–za,Na–dé,
Pa–sca,sol–dá,va–cia
3 silbes: ba–ta–dú,ca–ri–gá,Car–la–scé,chi–dla–da,co–go–ra,
co–lom–ba,co–rie–ra,e–de–ma,fan–ce–la,
mo–në–da,po–ri–ná,scin–cun–da,tam–bü–re,
tri–an–gul
4 silbes: cian–ta–ri–na,ciu–che–la–da,con–ten–të–za,
gam–ba–re–la,mar–ga–ri–ta,mun–ta–gno–la
2A
-
L’AZËNTScrí l’azënt olache al vá debojëgn!
tru portela cagadu
colomba cariga fancela
ste parentela so
de Pasca Nade
edema ativite ambrela
forfesc iat alte
batadu vacia ji
poferle cogora pale
chidlada scincunda porina
formia pert domisde
barca fi fomena
triangul Carlasce gni
gnoch iste goba
antina ciantarin fa
fava pe tra
2B
1915 |
-
20
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí canche an mët l’azënt sön na paroraCan? Do la teoria a plata 49 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de per Co? Te banch Cun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
SSscríl’azëntalafindlaparoraolachealédebojëgn.
Soluziun:
tru,portela,cagadú,colomba,carigá,fancela,sté,parentela,so,de(oince dé),Pasca, Nadé,edema,ativité,ambrela,forfesc,iat,alté,batadú,vacia,jí,poferle,cogora,palé,chidlada,scincunda,poriná,formia,pert,domisdé,barca,fi,fomena,triangul, Carlascé,gní,gnoch,isté,goba,antina,ciantarin, fá,favá,pe,trá
2B
-
21
Valades ladines
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
Melodia: Almanac SingersParoresyAr.: Bruno Rives
sa - vuns’ ch’al é les va - la - des la - di - nes.
Gher - dë - na, Val Ba - di - a, Fa - scia, Fo - dom y Am - pëz.
Al é les cin' va - la - des, da döt le monn a - mi - ra - - des.
In - cër le crëp dl Se - la, a - me - sa les Do - lo - mi - tes
Incër le crëp dl Sela, amesa les Dolomites savuns’ ch’al é les valades ladines.La Val Badia é lungia, da Frara a Mantëna cun Pütia, Sassongher, Sas dla Crusc. Gherdëna é na valada, por l’ert inc’ dër stimada, amesa i crëps, Seceda y Saslunch.Te Fascia él i bufons, laché y i marascogns, la Marmolada y le Vajolet.Fodom cun Col de Lana, Pelf y la Ciuita, le Tru dla Vëna y Ciastel d’Andrac. Ampëz á pa Cortina, cun so bel ciampaní. Tofanes, Cristalo y ra Regoles.
1
1
4
2
5
3
6
L'INOM GENERAL Y L'INOM INDIVIDUAL
Ascuta sö la ciantia "Valades ladines"!Ciantede deboriada!
4A
16 |
-
22
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí ci che n inom general y ci che n inom individual é Can? Dan la teoria a plata 66 tl liber de gramaticaChe? Döta la classaCo? Te banch o tl cërtlCun ci? Radio,CD(Sté adöm a cianté y soné),sföidelaur, chertageograficadlesvaladesladinesOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SSascutalaciantia.
2. Ciantia: SSlíletestdlaciantiatlsföidelauryciantala ciantiadeboriada.
3. SSproadaciaféforaciinomscheanscrígran.
4. SSproadaciaféforaladesfarënziadanter: crëp – Saslunch valada – Fascia ciastel – Ciastel de Andrac fajonchëstesdomandes: • Ciünes de chëstes parores scriunse pa gran? • Ciünes de chëstes parores tolunse pa da dé dant de plü cosses? •Ciünesdechëstesparoresdápadantmaönanacossa?
5. Passaje ala teoria:SS vëgn sura che crëp, valada y ciasteldádantcossesengeneral y Saslunch, Fascia y Ciastel de Andrac deperpo se referëscanacossaconcreta(cheanvëigap.ej.sönlachertageografica).ImplüvëgnsuraSScheiinomsgeneraivëgnscricpiceyiinomsindividuaigran.
6. Conclujiun: Lí la plata 66 tl liber de gramatica
Alternativa:
LaurcunlachertageograficaSSchirsönlachertageografica: • les cin’ valades ladines• i paisc dles valades ladines•icrëpsnominátlaciantia
4A
-
23
L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL 4B
Chir ejëmpli da scrí tles tabeles:
inom general inom individual
pere Paul
uma
fre
so
tota
tot
berba
mëda
jorman
nene
lâ
17 |
-
24
inom general inom individual
ël Susan
cité
crëp
Trënt
Adige
Cima Boé
cane
gatto
Lago di Garda
Sportler
Lehrerin
Vinschgau
Italien
Fußballer
politician
pupil
Germany
village
America
| 18
-
25
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Chirí inoms generai y inoms individuai te vigni lingaz Can? Do la teoria a plata 66-67 tl liber de gramatica Che? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Sföidelaur,scemaicunlecomputerporfálesinrescidesOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
SSscríiinomstlatabela.
Alternativa:
SSpóincefáinrescidescunlecomputersöniinomsindividuaicheSSneconëscnia.
4B
-
26
L’INOM GENERAL YL’INOM INDIVIDUAL 4C
Trëi zbergli dai ciapí
Trëi zbergli dal inom siur Cöce, siur Vërt y siur Bröm se incunta te urt.Un de ëi dij: “Chësta é bela! I un n ciapel cöce, n ciapel vërt y n ciapel bröm.”“Mo ci trazaria! Degun de nos ne á le ciapel dal corú coche so inom”, injunta le zbergl dal ciapel bröm. “Al é vëi“, respogn siur Vërt.
Scrí la frasa ingleja chiló dessot por ladin, talian y todësch. Ci desfarënzies vëigheste pa fora da scrí gran y pice danter i lingac?
De ci corú é pa le ciapel de siur Bröm?
Three dwarfs, Mr. Red, Mr. Green and Mr. Blue, meet in the garden.
| 19
-
27
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? DesfarenziédanterscrígranyscrípiceiinomsticaterlingacCan? Do la teoria a plata 66-67 tl liber de gramatica coche repetiziunyaprofondimëntChe? Laurindividual,deperydegrupCo? Te banch Cun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Letöra: SSlílestomatychirlasoluziun.
2. SSfejlatraduziundlafrasatiatrilingac.
3. Confrunt:Tegrupsodeboriadavëgnelconfrontéiinoms.Anproadaciaféforalessomëiesylesdesfarënziesdanteritrëilingac,fajonchëstesdomandes:•Ciépaanfat?
•Tlladin,tltalianytlinglescscriunsemaiinomsindividuaigran.•Tlaformadecherianzascriunsegrantltalian,tltodëschytlinglesc:Signor, Herr, Mr. (Mister).
• Ci é pa atramënter?• Tl todësch scriunse gran sides i inoms generai coiinomsindividuai.•Tlaformadecherianzascriunsepicetlladin:siur.
Soluziun:
Le ciapeldesiurBrömévërt.SiurVërtnepóniaavëileciapelbröm,ajachelezberglchebaiadanëláleciapelbröm.
SiurBröm -> ciapelvërtSiurVërt -> ciapelcöceSiurCöce -> ciapelbröm
Trëi zbergli, siur Cöce, siur Vërt y siur Bröm, se incunta te urt.Tre nani, il Signor Rosso, il Signor Verde e il Signor Blu, si incontrano in giardino.Drei Zwerge, Herr Rot, Herr Grün und Herr Blau, treffen sich im Garten.Three dwarfs, Mr. Red, Mr. Green and Mr. Blue, meet in the garden.
4C
-
28
Püre Cëch, al á me indlunch:
(Cëch tlocora pro üsc.)
Dotur: Ma inant!Cëch: Bunde!Dotur: Bunde.CiVesmënapaincöadalerch?Cëch: Siurdotur,imestápatanert.Dotur: PuciVesfalelpa?Cëch: Dötmefejme.Dotur: Propi döt?Cëch: Sce!Sceiazichilece,mefejelme. Sceiazichilespiné,mefejelme. Sceiazichilabocia,mefejelme. Sceiazichilecü,mefejelme…Dotur: Pulascedememoodëi. (Le dotur ti ciara ales perts dl corp che al á dit y les palpa jö.) Fejelme,sceidrüchichiló?(Al drüca p.ej. sön le spiné.)Cëch: No.Dotur: Y sce i drüchi chiló? (Al drüca p.ej. sön la bocia.)Cëch: No.Moalépadavëidötchemefejme,siurdotur! Sceiazichinaiama,mefejelme. Sceiazichinpe,mefejelme. Sceiazichindëit,mefejelme. Sceiazichinaorëdla,mefejelme… (Le dotur ti ciara ales perts dl corp che al á dit y les palpa jö indô.)Dotur: Fejelme,sceidrüchichiló?(Al drüca p.ej. sön na iama.)Cëch: No.Dotur: Mo,lascedememoodëiledëit. (Le dotur ti ciara al dëit y vëiga n te gran tai sön la piza dl dëit.) Sëgncapësci.Iëisntegrantaisönlapizadldëit. IëisledëitcheVesfejme!Cëch: PuiVesápöditchealmefejmeindluncholacheimeazichi!
L’ARTICUL DETERMINATIF Y L’ARTICUL INDETERMINATIF 4A
| 20
-
29
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? CapícichenarticuldeterminatifynarticulindeterminatiféCan? Dan la teoria a plata 77-78 tl liber de gramatica Che? Laur de per Co? En movimënt Cun ci? Sföidelaur,scemaicunlesmassariesdadoturOlá? Te n local dla scora
Vari dl eserzize:
1. Teater: SSlíleteaterdadöesperts.
2. SSsemëtadömtegrupsdaduiyfejleteater. Chicheó,pótileportédantalaclassa.
3. Sön indicaziun de MA ti ciara SS plü avisa ai articui che vëgndanttltestprolespertsdlcorp.MAdamana:
•Vëgneltrestutimedemsarticui?• Ci articui vëgnel pa dant?•Cantolunsepaunnarticul,canpal’ater?
4. Passaje ala teoria:SS vëgn sura che i articui le, la y l'vëgntuccancheansáavisacipertdlcorpcheanmina,coche:le ce, le spiné, la bocia, le cü.Canche al é deperpo döes o de plü perts dl corp che é medemes,cochedöes iames, dui pisc, diesc dëic, döes orëdles,vëgneltutiarticuin y na,ajacheannesániaavisacipertcheanmina.
5. Conclujiun: Lí la plata 77-78 tl liber de gramatica
4A
-
30
L’ARTICUL INDETERMINATIFL’ARTICUL INDETERMINATIF4BScrí tla locia le dër articul
indeterminatif. Pro trëi frases ne vál nia ite l'articul, mo na parora nöia, ciüna pa?
Ci toleste pa da te sturté ia i ciavëis?
piete
Ci toleste pa da te lavé i dënz? busc
Ci toleste pa da te lavé les mans?
jafa
Can poste pa indô gosté? doman
Ci toleste pa da te taié i ciavëis? forfesc
Can poste pa indô dormí dî? domënia
Ci toleste pa da astagné na plaia? flaster
Ci toleste pa da te infascé sö na ferida?
fascia
Ci toleste pa da te sbujé na viscia?
aodla
Can este pa te na classa dessura? ater ann
Ci toleste pa da te assuié i ciavëis?
assüiaciavëis
Ci toleste pa da te mocé? fazorel
Ci toleste pa da te unje la pel? crema
Ci toleste pa da te crazé? aundla
Ci toleste pa da te sconé le ce? elm
Ci toleste pa da te tó fora na spina?
pinzëta| 21
-
31
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? MëteiteledërarticulindeterminatifproledërsostantifCan? Do la teoria a plata 77-78 tl liber de gramaticaChe? Döta la classa y laur individual o de perCo? Impé y te banch Cun ci? Platesötes,sföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. VigniSciafatrëiplatesötes.SSscrísönönanaplatan, sön la secunda na y sön la terza plata en.
2. SSéimpé.MAlídantlesdomandestlsföidelaur. SS respogn ales domandes alzan sö tres la dërta plata aladô dlaresposta.
3. SSimplëscforaleslocescunledërarticulindeterminatif. SSvëgnsuracheprotrëifrasesneadorunsenia l'articulindeterminatif,molapreposiziunen.
Soluziun:
Ci toleste pa da te sturté ia i ciavëis? n pieteCi toleste pa da te lavé i dënz? n buscCitolestepadatelavélesmans? najafaCan poste pa indô gosté? en doman Citolestepadatetaiéiciavëis? naforfescCan poste pa indô dormí dî? en domënia Citolestepadaastagnénaplaia? nflasterCitolestepadateinfascésö? nafasciaCitolestepadatesbujénaviscia? naaodlaCan este pa te na classa dessura? en ater annCi toleste pa da te assuié i ciavëis? n assüiaciavëisCitolestepadatemocé? nfazorelCitolestepadateunjelapel? nacremaCi toleste pa da te crazé? na aundlaCi toleste pa da te sconé le ce? n elmCitolestepadatetóforanaspina? napinzëta
4B
-
32
L’ARTICUL DETERMINATIF Y L’ARTICUL INDETERMINATIF
Scrí ite i articui y les parores che mancia. Confrontëia sce l’articul é feminin o mascolin ti trëi lingac!
4C
articul determinatif articul indeterminatifLa man tëgn na corda.
mano tiene .
Hand hält .
hand holds .
brac rovënn .
braccia guidano macchina.
Arme steuern .
arms drive .
bocia ciaugna .
bocca mastica .
Mund kaut Samen.
mouth chews .
lënga leca .
lingua lecca .
Zunge leckt .
tongue licks ice-cream.
pe tira cogora.
piede tira .
Fuß schießt .
foot kicks .
| 22
-
33
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capíchealéarticuideterminatifsyarticuiindeterminatifs te vigni lingaz Confrontéilingacyodëiforalessomëiesylesdesfarënzies danterlesformesCan? Do la teoria a plata 77-78 tl liber de gramatica coche repetiziunyaprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banch Cun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SSscríledërarticuldlungiaiinoms.
2. Confrunt:Tegrupsodeboriadavëgnelconfrontéiarticui.Anproadaciaféforalessomëiesylesdesfarënziesdanteritrëilingac,fajonchëstesdomandes:•Desfarenziëiavignilingazdanterl’articuldeterminatifyl'articulindeterminatif?•Ciépaanfat?• Ci é pa atramënter?
4A
-
34
somëies desfarënzies
La man tëgn na corda.La mano tiene unacorda.Die Hand hält einSeil.The hand holds arope.
laman:femininla mano:feminindieHand:feminin
na corda:femininunacorda:feminin
nacorda:femininunacorda:feminineinSeil:neutrumthe hand/arope:l’articulnedániadantlejëneolenumer.
I brac rovënn n auto.Le braccia guidano una macchina.Die Arme steuern einAuto.The arms drive acar.
i brac:mascolinle braccia:feminin
nauto:mascolinunamacchina:feminineinAuto:neutrumthe arms/acar:l’articulnedániadantlejëneolenumer.
La bocia ciaugna nasomënza.La bocca mastica unseme.Der Mund kaut einenSamen.The mouth chews a seed.
labocia:femininlabocca:feminin
unseme:mascolineinenSamen:mascolin
la bocia:femininlabocca:femininderMund:mascolin
na somënza:femininunseme:mascolineinen Samen:mascolinthe mouth/a seed:l’articulnedániadantlejëneolenumer.
La lënga leca ndlacin.La lingua lecca ungelato.Die ZungeleckteinEis.The tongue licks anice-cream.
lalënga:femininlalingua:feminindieZunge:feminin
ndlacin:mascolinungelato:mascolin
ndlacin:mascolinun gelato:mascolineinEis:neutrumthe tongue/anice-cream:l’articulnedániadantlejëneolenumer.
Le pe tira nacogora.Il piede tira unpallone.Der Fuß schießt einenBall.Thefootkicksaball.
lepe:mascolinil piede:mascolinderFuß:mascolin
unpallone:mascolineinenBall:mascolin
nacogora:femininun pallone:mascolineinenBall:mascolinthe foot/aball:l’articulnedániadantlejëneolenumer.
Soluziun:
-
35
L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN
L’agü
L’agü dal ce toronn y dala piza spiza
ti sciampa fora dl pügn al zumpradú.
Al toma jö sön ur dl tru.
Propi sëgn vëgnel le motor jö dal ju
y passa sura la piza dl agü.
L’agü se ficia ite tl montl
y ti sbüja la roda al motor.
Ci él pa sozedü?
Le motor ti á fracé le ce al agü,
le ciafer se á spordü
y é tomé sön le cü
tl parü.
Barata fora l’articul determinatif cun l’articul indeterminatif. Can ne vára pa nia da mudé l’articul?Ciodí pa nia?
5A
23 |
-
36
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capícheiarticuiindeterminatifsédestacá dales preposiziunsCan? Do la teoria a plata 79 tl liber de gramaticaChe? Laur de grup y laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Duiplacac,storia(cf.injuntaaplata107),sföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MApartësciteSSteduigrups.Vignigrupciafanplacat.
2. Letöra: MAlídantlastoria.Unngrupscrísönleplacatiarticui
determinatifscheSSaldaforayl’atergruplespreposiziunscunl'articuldeterminatifchevëgndanttlastoria.
3. SSciafalastoriaycontrolëiaiarticui/lespreposiziunsarticoladesscritessö.DeboriadabarataforaSSiarticuideterminatifsscricsöcuniarticuiindeterminatifs.DeboriadacunMApënsasuraSSciodichearanevániadamudénvalgügnarticuideterminatifstearticuiindeterminatifs.Tetrëicajinepónniabaratéforal'articuldeterminatifcunchëlindeterminatif,ajachearasetratadeönanapiza,deunnceydeunncüspezifics.
4. SSbarataforadüciarticuideterminatifsylespreposiziuns articoladestlsföidelaur,scrionl’articulindeterminatifsuraía.
Soluziun:
N agüN agü da n ce toronn y da na piza spizatisciampaforade n pügn a n zumpradú.Altomajösönurde n tru.Propi sëgn vëgnel n motorjöda njuy passa sura la piza de n agü.Nagüseficiaitete n montlytisbüjana roda a n motor.Ci él pa sozedü?Nmotortiáfracéle ce a n agü,n ciaferseáspordüy é tomé sön le cüte nparü.
5A
-
37
L’ARTICUL INDETERMINATIF Y LA PREPOSIZIUN 5B
Taca ite la storia tl dër ordin.
24 |
-
38
Scrí la storia danü cun l’articul indeterminatif. Can ne vára pa nia da mudé l’articul?
| 25
-
39
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capícheiarticuiindeterminatifsédestacádales preposiziunsCan? Do la teoria a plata 79 tl liber de gramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Storiadataiéfora(cf.injuntaaplata108),sföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SStaiaforavignirissadlapoesiaylatacaitetldërordintlsföidelaur.Poralisirélainciariaélesrissesalmëtemanyalafindlapoesiasotrissades.
2. SSscríjöletestdanüybarataforaiarticuideterminatifscunarticuiindeterminatifs.DeboriadacunMApënsasuraSSciodichearanevániadamudénvalgügnarticuideterminatifstearticuiindeterminatifs. La saú,le cazü y l'apetitnepónniamudé,ajachearasetratadeinomsspezifics.
Alternativa:
SSpóseinventéstoriesnöiestegrups.
Soluziun:
NajopaNajopate na copaSetidásaúa najopa.Tesárabonala saú denajopa te na copa?Da najopate nacopavëgnipasciü,mo sce i vëighi na moscia te na copa da najopa,lasci tomé le cazüy l’apetitépordü.
5B
-
40
L’AGETIF NUMERAL
dëit trëi
poresc
iama cater
brac
man
pe
crëpa dl ce vintedui
spiné trëntetrëi
costëis vintecater
üf
dënz
schelet duicëntedodesc
Da tan de osc é pa metü adöm le poresc?
4A
| 26
-
41
Da tan de osc é pa metü adöm n dëit?
dëit
poresc dui
iama
brac trëi
man vintesset
pe vintessis
crëpa dl ce
spiné
costëis
üf trëi
dënz trëntedui
schelet
Da tan de osc é pa metü adöm nosc schelet? Ci informaziuns te mancel pa? Damana tüa compagna/to compagn do les informaziuns y scrí fora la tabela!
27 |
-
42
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? SavëidascríiagetifsnumeraiCan? Dolateoriaaplata90-94tlliberdegramaticaChe? Laur de perCo? ImpéosentáCun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. S1yS2sedamanaforaabinanadömlesinformaziunschemancia.SSrespogntrescunfrasesintieres,cochep.ej.:Mi poresc é metü adöm da dui osc. Insciö vëgn sura SS che le numeraléincenagetif,ajachealacompagnëial’inom.
2. S1yS2scrítesüatabelalesinformaziunsciafades.
3. AlafinconfrontëiaS1yS2scelesdöestabeleséanfat.
Soluziun:
dëit trëiporesc duiiama caterbrac trëiman vintessetpe vintessiscrëpa dl ce vinteduispiné trëntetrëicostëis vintecaterüf trëidënz trënteduischelet duicëntedodesc
4A
-
43
L’AGETIF NUMERAL
cardinal ordinal
Conësceste la storia di set asos?
RomoloéstéleprömdisetrescdeRoma.
Leterzpestdlaoladlafortünaénfonin.
Sëgntedijiporlecuintiadedaromenéiatü nü chidli!
La pröma strada dles Dolomites é gnüda fatasötlventejimsecul.
Mialââönescfredescysorus.
MicurádeRüénasciücochecuartmöt,moaléstéleprömcheéjüastudié.
Iviuntlvintunejimsecul.
Iásomiécheiâarjuntlecuartpostdalagaradlaliösa.
Mi pröm pinsier é sté chël da sciampé debotaaciasa.
Noscscheletémetüadömda212osc.
Agetif numeral cardinal o ordinal? Sotrissëia l’agetif y fá na crusc.
4B
28 |
-
44
Scrí le dër agetif numeral cardinal o ordinal!
Pordona, olá é pa l’ofize dla scora? Tla (2) alzada, le (2) üsc sön la man ciampa.
Prëibel vá a cumpré (6) üs y (1) n chilo de smalz.
Dan (100) agn ne â ciamó degügn le scialdamënt te ciasa. Che sá pa coche ara sará te (1000) agn?
Le sogadú é gnü sciuré fora de ciamp do le (3) fal, do che al ê bele gnü amoní bëgn (3) iadi.
Ciodí ne respogneste pa nia? I á porvé da te cherdé sö (4) iadi y chësc é bele le (4) messaje che i te scrii.
| 29
-
45
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capíladesfarënziadanteragetifnumeralcardinal yagetifnumeralordinalCan? Dolateoriaaplata90-94tlliberdegramaticacoche repetiziunyaprofondimëntChe? Laur individual o de per y döta la classaCo? Te banchCun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SSfejleprömeserzize.
2. SSfejlesecunteserzize.
3. Confrunt: DeboriadacunMAconfrontëiaSSlessoluziuns.
Soluziun:
cardinal ordinal
Conësceste la storia di set asos? X
Romolo é sté le pröm di setrescdeRoma. X X
Le terzpestdlaoladlafortünaénfonin. X
Sëgntedijiporlecuint iade da romené ia tü nü chidli! X X
La prömastradadlesDolomiteségnüdafatasö tl ventejimsecul. X X
Mia lâ â önescfredescysorus. X
MicurádeRüénasciücochecuartmöt,mo al é sté le prömcheéjüastudié. X X
I viun tl vintunejimsecul. X
Iásomiécheiâarjuntlecuartpostdalagaradlaliösa. X
Mi prömpinsieréstéchëldasciampédebotaaciasa. X
Nosc schelet é metü adöm da 212osc. X
4B
-
46
Pordona,oláépal’ofizedlascora?Tla(2)secundaalzada,le(2)secuntüscsönlamanciampa.
Prëibelváacumpré(6)sisüsy(1)unnchilodesmalz.
Dan(100)cëntagnneâciamódegügnlescialdamëntteciasa.Chesápacochearasaráte(1000)mile agn?
Lesogadúégnüsciuréforadeciampdole(3)terz fal,dochealêbelegnüamoníbëgn(3)trëi iadi.
Ciodínerespognestepania?Iáporvédatecherdésö(4)cater iadiychëscébelele(4)cuart messajecheitescrii.
-
47
cardinal ordinal
Lönesc, ai 24 de jená
Lunedì, 24 gennaio
Montag, am 24. Jänner
Monday, 24th January
L’AGETIF NUMERAL
CURS DA NODÉ!
Al vëgn organisé n curs da nodé por vint mitans y mituns dla
scora elementara, vigni edema dui iadi: le lönesc y le mercui,
dales trëi domisdé. Tolesse para öna na pezadamans, döes ares,
ma un n per de odlá porom y trëi euro por la cherta. I ves aspetun!
Co scríon pa la data ti cater lingac? Fá na crusc sce l’agetif numeral é cardinal o ordinal.
Líl’invitdajíanodé.Sotrissëiaiagetifsnumeraiy proa da ponsé coche an dijtiatrilingac.
4C
30 |
-
48
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Scrí dërt la data ti cater lingac Confrontéilingacyodëiforalessomëies ylesdesfarënziesdanterlesformesCan? Dolateoriaaplata90-94tlliberdegramaticacoche repetiziunyaprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Eserzize 1: SSfejnacruscsceiagetifsnumeraiécardinaioordinai.
2. Confrunt: Tegrupsodeboriadavëgnelconfrontéiagetifs. Anproadaciaféforalessomëiesylesdesfarënzies dantericaterlingacfajonchëstesdomandes:
•Ciépaanfat?• Ci é pa atramënter?
3. Eserzize 2: SSlíletest(invit)ysotrissëiaiagetifsnumerai.
4. Confrunt: DeboriadacunMAproaSSdatraslatéiagetifstiatrilingacyiconfrontëiafajonchëstesdomandes:•Tecilingazsemüdapaiagetifsnumerai?•Ciagetifsnumeraisemüdapa?
Soluziun:
cardinal ordinal
Lönesc,ai24dejená X
Lunedì,24gennaio X
Montag,am24.Jänner X
Monday,24thJanuary X
4C
-
49
somëies desfarënzies
L’ordindlesparores:De–virgola–agetifnumeral–mëis
Tl ladin y tl todësch unse lapreposiziun ai/am,tltalianytl
inglescneunsedegönapreposiziun.
Tlladinytltalianunsenagetifnumeralcardinal,tltodëschytlinglescunsenagetifnumeral
ordinal.
Idisdlaedemavëgntresscricgran,ajacheaiéalmëtemandlafrasa.
Tl ladin y tl talian vëgn i inoms dimëiscscricpice,tltodësch
ytlinglescgran.
Tl ladin unse ince na preposiziun danl’inomdlmëis:de,tiatrilingacne
unsedegönapreposiziun.
Curs da nodé!Al vëgn organisé n curs da nodé por vintmitansymitunsdlascoraelementara,vigniedema dui iadi:lelönescylemercui,dalestrëidomisdé.Tolesseparaönanapezadamans,döesares,maunnperdeodláporomytrëi europorlacherta.I ves aspetun!
-
50
somëies desfarënzies
Le numeral trëinesemüdania.Le numeral un y duisemüdatlladin,aladôdljëneydlnumerdlinomche
alacompagnëia.
Tl talian y tl todësch corespogn lenumeral unalarticulindeterminatif.
Tl ladin mëss le numeral un/öna gníacompagné dal articulindeterminatifn/na.
ladin italiano Deutsch English
vint mitans y mituns venti bambine e bambini zwanzig Kinder twenty children
vigni edema dui iadi due volte alla settimanazweimal
wöchentlich twice a week
dales trëi domisdé alle tre del pomeriggioum drei Uhr nachmittags at three o’clock pm
öna na pezadamans un asciugamano ein Handtuch a towel
döes ares due alette zweiSchwimmflügel two water wings
unnperdeodlá un paio di occhiali einPaarBrillen onepairofglasses
trëi euro tre euro drei Euro three euros
Confrunt:
-
51
LE PRONOM REFLESSIF
I compagns de Cëch baia ma talian, todësch y inglesc! Fá la traduziun ti atri lingac. Insciö pó Cëch ti cunté a düc ci che al fej ia por le de.
4A
da doman alla mattina am Morgen in the morning
I levi.
I me destiri.
I gosti.
I me visti.
I me lavi.
I me ciari te spidl.
da misdé a mezzogiorno zu Mittag at noon
I marëni.
I me poni.
da sëra alla sera am Abend in the evening
I cëni.
I me lavi.
I me visti le pigiama.
I me poni te let.
I dormi.
31 |
-
52
ladin italiano Deutsch English
lové alzarsi aufstehen to wake up
se destrá sgranchirsi sich recken to stretch oneself
gosté fare colazione frühstücken to have breakfast
se vistí vestirsi sich anziehen to get dressed
se lavé lavarsi sich waschen to wash oneself
se ciaré te spidl guardarsi allo specchiosich im Spiegel
betrachtento look oneself in
the mirror
marné pranzare zu Mittag essen to have lunch
se pone sdraiarsi sich hinlegen to lay down
cené cenare zu Abend essen to have dinner
se vistí le pigiama mettersi il pigiama den Pyjama anziehento put on the
pyjamas
se pone te let mettersi a letto sich ins Bett legen to lay down in the bed
dormí dormire schlafen to sleep
Te pos te daidécun chësc glossar:
| 32
-
53
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? CapícichenpronomreflessiféConfrontéilingacyodëiforalessomëiesylesdesfarënziesdaadorélepronomreflessif
Can? Danlateoriaaplata104-105tlliberdegramaticaChe? Laur de grupCo? Ia por tera y te banchCun ci? Sföidelaur,placatOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MAarjignacanplacatcunlamedematabeladlsföidelaur.
2. MApartësciteSStetrëigrups:ngruptalian,ngruptodësch yngrupinglesc.
3. Vignigruptraslatëialesfrasestesolingazyscríla traduziunsönleplacat.
4. Teater: SSfejlejüchdlespertsyjoblenëialessituaziunsdescrites.
5. Passaje ala teoria:MAdamana:"Ciodíélpatenvalgügncajiduipronoms,coche pro i me lavi?Cisortdepronomépachësc?"SSvëgnsuracheticajiolachealéduipronomsdijforalesecuntpronomcheanfejvalchaseinstës.
6. Confrunt:SSsotrissëiadücipronomsreflessifssönleplacat.MAdamana:"Cidesfarënziesélpadanterilingac?"SSvëgnsurachealétevignilingazpronomsreflessifs,mocheainevëgnniaadoráanfattedücilingac,cochep.ej.:•Prömafrasa:lepronomreflessifvëgnmadanttlafrasataliana.•Cuartafrasa:lepronomreflessifvëgndanttlafrasaladina,talianaytodëscia,niatechëraingleja.•Cuintafrasa:lepronomreflessifvëgntuttevignilingaz.
7. Conclujiun: Lílaplata104-105tlliberdegramatica
4A
-
54
Soluziun:
da doman alla mattina am Morgen in the morning
Ilevi. Mialzo. Ichsteheauf. Iwakeup.
I medestiri. Misgranchisco. Ich recke mich. I stretch myself.
Igosti. Facciocolazione. Ichfrühstücke. Ihavebreakfast.
I mevisti. Mivesto. Ich ziehe michan. Igetdressed.
I melavi. Milavo. Ich wasche mich. I wash myself.
I meciaritespidl. Mi guardo allo specchio.Ich betrachte mich
imSpiegel.I look myself in the
mirror.
da misdé a mezzogiorno zu Mittag at noon
Imarëni. Pranzo. IchessezuMittag. Ihavelunch.
I meponi. Misdraio. Ich lege mich hin. Ilaydown.
da sëra alla sera am Abend in the evening
Icëni. Ceno. IchessezuAbend. Ihavedinner.
I melavi. Milavo. Ich wasche mich. I wash myself.
I mevistilepigiama. Mimettoilpigiama. Ich ziehe den Pyjamaan.I put on my pyjamas.
I meponitelet. Mi mettoaletto. Ich lege mich ins Bett.I lay down in the
bed.
Idormi. Dormo. Ichschlafe. Isleep.
-
55
LE PRONOM REFLESSIF
Taia fora y fá le jüch dl domino! Scrí i pronoms reflessifs tles loces!
4B
START i
vistes ara
vist i
vistis ares
vist FIN
visti te
vist al
vistiun i
vist ai
33 |
-
56
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Adoré le dër pronom personal y le dër pronom reflessifdanleverbCan? Dolateoriaaplata104-105tlliberdegramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banch o ia por teraCun ci? Sföidelaur,dominotaiéforaOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SStaiaforaicadrídldomino.
2. Jüch: SSimplëscforaleslocescunledërpronomreflessif yfejdomino.
3. SSincolaiteledominotladërtasecuënzatlsföi.
Soluziun:
4B
me visti te
se vist al
se vistiun i
se vist ai
START i
te vistes ara
se vist i
se vistis ares
se vist FIN
-
57
LE PRONOM REFLESSIF4C
ladin italiano Deutsch English
I me Mi lavo Ich mich I myself
Scrí tla tabela i verbs cun le pronom reflessif che vëgn dant te vigni lingaz! Scrí inant les formes dles atres porsones che te conësces te düc i lingac!
Te recordeste ciamó ci che Cëch fej ia por le de?
35 |
-
58
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Sentéiteledërpronomreflessifprovigniporsona y te vigni lingazCan? Dolateoriaaplata104-105tlliberdegramaticacoche repetiziunyaprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SS lí ciamó n iade le test dl eserzize 4A y chir n verb cunnpronomreflessifchevëgndanttevignilingaz.
2. SS scrí le verb tla pröma porsona tl singolar tla tabela yváinantcunlesatresporsonestedücilingac.
Soluziun:
I melavi. Milavo. Ich wasche mich. I wash myself.
Te telaves. Tilavi. Du wäschst dich. You wash yourself.
Ara selava.Silava.
Sie wäscht sich. She washes herself.
Al selava. Er wäscht sich. He washes himself.
Es wäscht sich. It washes itself.
I selavun. Cilaviamo. Wir waschen uns. We wash ourselves.
I selavëis. Vilavate. Ihr wascht euch. You wash yourselves.
Ares selava.Silavano. Sie waschen sich. They wash themselves.
Ai selava.
4C
-
I TËMPS
I verbs é aziuns
y ai á cater coniugaziuns
düc mëss se rové cun -é, -ëi, -e, -í
coche salté, orëi, bate, dormí.
Vigni verb á so tëmp olache al mëss sté.
I plü importanc orunse sëgn imparé:
le futur messunse impormó aspeté
le passé chël é bele sté
y le presënt é sëgn chiló
cun le bel y le burt che toca lapró.
Recordete tres chësta poesia adamënz!
Salté é na aziunporchël ne pól ester
ater co n verb!
4A
5936 |
-
60
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí che al é de plü sorts de tëmpsCan? Danlateoriaaplata120-121tlliberdegramaticaChe? Te grups o döta la classaCo? Te banch o ia por teraCun ci? Chertes(cf.injuntaaplata109)Olá? Te classa o te n ater local dla scora
Vari dl eserzize:
1. Letöra: MAlídantlapoesia.
2. Jüch: Lepochdechertesvëgnmetüitamezsönmësaotsotissura.VigniSsechirforantëmp:presënt,imperfetofutur.SScöisöarodeleschertesdlpoch.Scelachertacorespognasotëmp,póSsetignílacheta,lamëtjösönmësaycöiesöinantlaproscimacherta.Scelachertanecorespognniaasotëmp,mëtjöS1lachertadlungialepochyaratitocaaS2.Canchelepochdechertesérové,vëgnlepochdleschertesstlütesforamoscedéyalvëgncartéinantcinachelapröma/leprömSáabinéadömdötalascaladesotëmp.
3. Passaje ala teoria: SSvëgnsurachealétrëisortsdetëmps:lepresënt,l’imperfet,ylefutur.
4. Conclujiun: Lílaplata120-121tlliberdegramatica
Alternativa:
Leschertesvëgnmetüdessönmësaotessotissura.VigniSsechirforantëmp:presënt,imperfetofutur.SScöisödaimproíaleschertes.Smëssporvédaojesöyciaféleschertesdesotëmpönaindolatrametonmandalprömpronomtlsingolaryrovandötalascaladechëltëmpcinaalpronomtlmascolinytlplural(isaltâ,tesaltâs,arasaltâ,alsaltâ,i.i.).S1mëtmanyojsöleschertestandeiadiindolater,cinacheara/alsefala.DailóvëgnleschertesindôotessotissurayaratitocaaS2yi.i.Lejüchérovécanchelesprömesdöes/iprömsduiSSádescurídofiladötalascala.
4A
-
61
Soluziun:
i salti i ó i bati i dormite saltes te os te bates te dormesara salta ara ó ara bat ara dormal salta al ó al bat al dormi saltun i orun i batun i dormiuni saltëis i orëis i batëis i dormisares salta ares ó ares bat ares dormai salta ai ó ai bat ai dorm
i saltâ i orô i batô i dormîte saltâs te orôs te batôs te dormîsara saltâ ara orô ara batô ara dormîal saltâ al orô al batô al dormîi saltân i orôn i batôn i dormîni saltâse i orôse i batôse i dormîseares saltâ ares orô ares batô ares dormîai saltâ ai orô ai batô ai dormî
isaltará iorará ibatará idormiaráte saltaras te oraras te bataras te dormiarasarasaltará araorará arabatará aradormiaráalsaltará alorará albatará aldormiarái saltarun i orarun i batarun i dormiaruni saltarëis i orarëis i batarëis i dormiarëisaressaltará aresorará aresbatará aresdormiaráaisaltará aiorará aibatará aidormiará
-
I TËMPS
La stlata dles ganes dla Plata
Conësceste la stlata dles ganes dla Plata?
Al é la gana Cör che mangia pieries,
al é la gana Fëia, na te gran gana che fej la stria,
al é la gana Roda che fira la lana,
al é la gana Cöga che cöj la cëna.
Al é le salvan Müstl che pó jí a ciacia,
al é le salvan Vardian che bat cun le martel,
al é le salvan Paltan che dorm sot n punt.
Conësceste la stlata dles ganes dla Plata?
Sce te la scries cun Ë él döta la stlata che se la rí!
Lí la storia!
4B
62 | 37
-
63
Scrí tles loces i verbs che mancia tl imperfet.
la stlata dles ganes dla Plata? Al la gana Cör che pieries,al la gana Fëia, na te gran gana che la stria, al la gana Roda che la lana,al la gana Cöga che la cëna.Al le salvan Müstl che jí a ciacia,al le salvan Vardian che cun le martel,al le salvan Paltan che sot n punt.
la stlata dles ganes dla Plata? Sce te la cun Ë döta la stlata che se la !
38 |
-
64
Scrí tles loces i verbs che mancia tl futur.
la stlata dles ganes dla Plata?Al la gana Cör che pieries,al la gana Fëia, na te gran gana che la stria,al la gana Roda che la lana,al la gana Cöga che la cëna.Al le salvan Müstl che jí a ciacia,al le salvan Vardian che cun le martel,al le salvan Paltan che sot n punt.
la stlata dles ganes dla Plata? Sce te la cun Ë döta la stlata che se la !
| 39
-
65
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí che al é de plü sorts de tëmpsCan? Doteoriaaplata120-123tlliberdegramaticaChe? Laur de grup o döta la classa y laur individualCo? Tl cërtl y te banchCun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Letöra: MAlídantlastoria.
2. Teater:VigniSSciafanapertdlastoria(scealédeplüSSpóninceinjuntédeatresfigöres,cochelaganaTarlíchefejfüch,lesalvanArmiríchechirnpostdasepalséforayi.i.).Porvignipertvëgnelchiríforadöes/duiSS:öna/unchedescrílaperttlpresënt,öna/unchedescrílaperttlfutur.
3. La/lecuntastoriesdescrívigniperttlimperfet.
4. Dochela/lecuntastoriesáincundélapertváS1cheáchëperttlzënterdlcërtlyladescrí(incecundeatriverbs)tlpresënt(p.ej.:iö sun la gana Cör y i mangi pieries. I lavi les pieries. I taii les pieries y i.i.)
5. DedôélS2chevátlzënterdlcërtlydescrílamedemaperttlfutur(p.ej.:iö sará la gana Cör y i mangiará pieries. I lavará les pieries. I taiará les pieries y i.i.).
4B
-
66
Soluziun:
Imperfet: Conesciôste la stlata dles ganes dla Plata?Al ê la gana Cör che mangiâpieries,al êlaganaFëia,nategranganachefajôlastria,al ê la gana Roda che firâ lalana,al ê la gana Cöga che cojôlacëna.Al ê le salvan Müstl che podôjíaciacia,al êlesalvanVardianchebatô cunlemartel,al ê le salvan Paltan che dormîsotnpunt.Conesciôste la stlata dles ganes dla Plata?Sce te la scriôs cun Ë êl döta la stlata che se la riô!
Futur:Conesciaraste la stlata dles ganes dla Plata?Al sará la gana Cör che mangiarápieries,al sarálaganaFëia,nategranganachefajará lastria,al sará la gana Roda che firarálalana,al sará la gana Cöga che cojarálacëna.Al sará le salvan Müstl che podarájíaciacia,al sarálesalvanVardianchebatará cunlemartel,al sará le salvan Paltan che dormiarásotnpunt.Conesciaraste la stlata dles ganes dla Plata?Sce te la scriaras cun Ë sarál döta la stlata che se la riará!
-
67
I TËMPS
Ci fej pa les ganes y i salvanste chëstes sajuns?Cunta la storia y scríela sö dedô te to sföi!
4C
INVERN
ISTÉ
AISCIÖDA
ALTONN
40 |
-
68
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Adorélesdërtesformesdlpresënt,dlimperfet ydlfuturdacunténastoriaCan? Dolateoriaaplata120-123tlliberdegramaticacoche repetiziunyaprofondimëntChe? Laurdeper,degrupodötalaclassaCo? Te banch o tl cërtlCun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. S1ticuntaaS2cichelesganesyisalvansfejtratan vignisajun.Tlasajuncheanétlmomëntcheanfej l’eserzizevëgneltutlepresënt,tlasajuncheéstada denantl’imperfetytechërachevëgndedôlefutur.
2. SSscrílastoriatesosföideladin.
4C
-
69
I TËMPS
salté podëi
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
perde dormí
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
Coniughëia chisc verbs tl presënt!Ciafeste fora na particolarité por chësta coniugaziun?
4D
41 |
-
70
cianté messëi
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
sbate cují
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
Coniughëia chisc verbs tl imperfet!Ciafeste fora na particolarité por chësta coniugaziun?
| 42
-
71
lavé orëi
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
morde chirí
i i te te ara ara al al i i i i ares ares ai ai
Coniughëia chisc verbs tl futur!Ciafeste fora na particolarité por chësta coniugaziun?
43 |
-
72
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Coniughé i verbs tles cater coniugaziunsCan? Dolateoriaaplata120-123tlliberdegramatica cocherepetiziunyaprofondimëntChe? Laur individualCo? Te banchCun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SSscríforalesconiugaziunstitrëitëmps.
2. SS proa da ponsé sura ci particolarité che caraterisëia lesconiugaziuns(p.ej.:lezirconflesporl’imperfet,l’azëntporlefutur,le-idlaprömaporsonasingolaradlpresënt)ylessomëies(p.ej.:provigniconiugaziunytëmpélaterzaporsonatlsingolarytlpluraltresanfat,tlpresëntytlfuturéltlaprömaporsonatlpluraltres-unyi.i.)ydesfarënzies(p.ej.:-atlaterzaporsonavëgnmadantprolaprömaconiugaziundlpresënt;tlfuturneálaprömaylasecundaporsonatlpluraldegunazëntyi.i.)danteriverbsdlamedemaconiugaziunydanteritëmps.
Alternativa:
SSpósechiríforaporvigniconiugaziunnejëmpldaconiughétiatrilingac.
4D
-
73
Soluziun:
Presënt:i salti i pó i perdi i dormite saltes te pos te perdes te dormesara salta ara pó ara perd ara dormal salta al pó al perd al dormi saltun i podun i pordun i dormiuni saltëis i podëis i pordëis i dormisares salta ares pó ares perd ares dormai salta ai pó ai perd ai dorm
Imperfet:iciantâ imessâ isbatô icujîteciantâs temessâs tesbatôs tecujîsaraciantâ aramessâ arasbatô aracujîalciantâ almessâ alsbatô alcujîiciantân imessân isbatôn icujîniciantâse imessâse isbatôse icujîsearesciantâ aresmessâ aressbatô arescujîaiciantâ aimessâ aisbatô aicujî
Futur:ilavará iorará imordará ichiriaráte lavaras te oraras te mordaras te chiriarasaralavará araorará aramordará arachiriaráallavará alorará almordará alchiriarái lavarun i orarun i mordarun i chiriaruni lavarëis i orarëis i mordarëis i chiriarëisareslavará aresorará aresmordará areschiriaráailavará aiorará aimordará aichiriará
-
74
LA CONGIUNZIUN
Co dijon pa por ladin?Traslatëia les parores che mancia!
Il gatto è pigro.Le iat Die Katze ist faul.
Era bello.Al Es war schön.
L’ape vola. jora.
Die Biene fliegt.
La mela e la peraLe pom Der Apfel und die Birne
4A
| 44
-
75
cianta.
Le cian
frëit.
les stëres.
Le Y unësc. La Ê jora. Le É y le Ê spliga.
Scrí ci che te vëighes
- 10
45 |
-
76
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí che Y,É,Ê y E corespogn a de plü categories gramaticales Capí che Y é na congiunziunCan? Dan la teoria a plata 139 tl liber de gramaticaChe? Döta la classa y laur individual o de perCo? Tl cërtl y te banchCun ci? Sföidelaur,placat,plates(cf.injuntaaplata115)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Introduziun: MAarjignacanplacatyscrílassuralesfrasesportalianyportodëschdatraslaté(plata74).
2. MAdamanaSSdascrísöntofladöteslesformesdlsonnE chetitomaite.Alpógníforachëstesformes:E,É,Ê,Y.
3. SStraslatëialesfrasesporladin(tegrupsosciöchelaurindividual),adoranleslëtresscritessöntofla.MAmëtleplacatiaporteraylesplatesporladininjuntadesincërleplacatia.SSétlcërtl.
4. Passaje ala teoria: MAlídantlesprömesdöesfrasesydamanaSSdadílafrasaporladin.DedôdijMA:“JidepormezachëplatachecorespognalsonnEdechëstafrasa!”.MAspligachetechësccajesetrateradlaparoraÉ,ajachealénverbchespliga.SpovëgnellitlasecundafrasaySSmëssfálemedem.Insciöváradaimproíacinachealégnüditsölescaterfrasesporladin.ProleÊ vëgnel splighé che ara se trata o de n verbodeninom.ProleYpóMAdí:"LeYliëiaduiinomsydatraiincedöesfrases!Achësparorescheliëiadeplüinomsodeplüfrasestidijunsecongiunziuns."
5. Confrunt: MAmëtiaporteralesplatesportalianyportodësch.SSmësschiríforalescherteschecorespognaE,É,Ê,Yladins.SSvëgnsuracheleEpómagnídanttltaliancochecongiunziun.Tlladinélmanalëtradlalfabet.
6. SSfejieserzizitlsföidelaur.
7. Conclujiun: Lí la plata 139 tl liber de gramatica
4A
-
77
Soluziun:
Le iatéfrat. Ilgattoèpigro. DieKatzeistfaul.Alêbel. Erabello. Eswarschön.Laêjora. L’apevola. DieBienefliegt.Lepomylepër Lamelaelapera DerApfelunddieBirne
La ê cianta. Le cian y le iat
Al é frëit. La löna y les stëres
- 10
-
78
LA CONGIUNZIUN
ARA É TACADA SÖN LE PARËI
ARA TI DÁLA MAN A DÜC.
ARA É TRES ADASSOSTA ARA É IMPÓ TRES MOLA.
AL É N TIER CHE É SENTÉ SÖN TËT SÖN SI.
ARA Á N GRÖMDE DËNZ
ARA NE É IMPONE NIA BONA DA MANGÉ.
ARA É SÖ AL CIL,DLUNGIA LES STËRES NOS DORMIUN.
ARA É BELA GHELA DA TI CIARÉ
AN TAIA LAITE ÉL DA PITÉ.
Y SCE OLACHE CANCHE MO O
Taia fora les congiunziuns dessot, incoleles ite tl dër cadrel y al gnaráfora n stomat! Proa da stomé ci che al é miné!
4B
| 47
-
79
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí coche les congiunziuns vëgn adoradesCan? Dolateoriaaplata139-140tlliberdegramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Sföidelaur(istomacétucforadlliberNos mituns a plata 154–159yadatáalaortografiaatualayaleserzize),forfesc,colaOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
SStaiaforaladërtacongiunziunticadríylaincolaiteticadríöc, insciöchealvëgnesforadedöesfrasesönanafrasa.
Soluziun:
1.Ara é tacada sön le parëi olachearatidálamanadüc. lapezadamans2.Araétresadassostamoaraéimpótresmola. lalënga3.Aléntiercheésentésöntëtosönsi. levicel4.Araángrömdedënzyaraneéimponeniabonadamangé. lasiëia5.Araésöalcil,dlungialesstëres,canchenosdormiun. lalöna6.Araébelagheladaticiaré,sceantaialaiteéldapité. laciola
4B
-
LA CONGIUNZIUN
ladin italiano Deutsch
Tl tëmp lëde me sál tan bel da cianté y da balé,
mo le jüch dl palé me plej ince. Canche i vá a ciafé
Cëch sunse döt le domisdé tl ciamp dal sport, olache
al é ince de atres mitans y de atri mituns che tira le
palé. I oress ince imparé da soné n stromënt, ajache
la musiga me plej. Dessi imparé da soné la vidora o la
trombëta? Mi compagns dij che i dess ma imparé da
soné la trombëta, sce i ó jí pro la musiga de mi paisc.
Lí ci che Bita fej te so tëmp lëde! Sotrissëia les congiunziuns y scríeles tla tabela. Traslatëia les congiunziuns ti atri lingac!
4C
80 | 49
-
81
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconësce les congiunziuns te n test Traslaté les congiunziuns ti atri lingacCan? Do la teoria a plata 139-141 tl liber de gramatica coche repetiziunyaprofondimëntChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? Sföidelaur(lastoriaétutaforadlliberSorëdl y plöiaaplata108 yadatadaalaortografianöiayaibojëgnsdidaticsdleserzize)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. Letöra: MA lí dant le test bel plan y SS scrí tla tabela les congiunziuns cheanaldafora,manmanchearesvëgndant.
2. SS sotrissëia les congiunziuns tl test y controlëia che ares sides dötestlatabela.
3. SStraslatëialescongiunziunstltalianytltodësch.Tenvalgügncajiplüproblematics(cochep.ej.:che,sce,…)mëssSSincesedaidécunlecontestdlastoria,porchëlélidealscealvëgntraslatéauscdötalafrasatechërachealvëgndantlescongiunziunsproblematiches.
4C
-
82
somëies desfarënzies
mo – ma(ladin–talian) y–e(ladin–talian)
o–o(ladin–talian) mo – ma(ladin–talian)
che–che(ladin–talian) sce–se(ladin–talian)
Cun le todësch ne él degönes somëies
ladin italiano Deutsch
y e und
mo ma aber
canche quando wenn
olache dove wo
ajache/deache perché weil
o o oder
che che dass
sce se ob
Soluziun:
Tl tëmplëdemesáltanbeldaciantéydabalé,molejüchdlpalémeplejince.CancheiváaciaféCëchsunsedötledomisdétlciampdalsport,olache al é ince de atres mitans y de atri mituns chetiralepalé.Ioressinceimparédasonénstromënt,ajachelamusigameplej.Dessiimparédasonélavidorao la trombëta?Micompagnsdijcheidessmaimparédasonélatrombëta,sceiójíprolamusigademipaisc.
-
83
LE SOGET Y L'OGET
Chirete fora n inom y n verb y proa da respogne ales domandes. Invëntete les parores che mancia da formé la frasa. Ci parora é pa le soget? Ci é pa la parora che ne é nia soget y gnanca predicat?
iagher · tistler · cöga
boteghier · direturia
friseria · estetista · möta da mituns
ostira · secreteria · boschier
tescere · zumpradëssa
informatichDa che pa?
A che pa?
C
i pa?
se stravardé
·
se temëi
·
ciaré ·
crëie ·
cujiné · resp
ogne
·
scin
ché
·
se
desp
artí
·
te
lefon
é ·
agaié · aldí ·
archité ·
bagné ·
cherdé ·
cianté
· cunté · daurí · de
stodé
·
lí ·
man
gé
· od
ëi
· sc
rí ·
taié
·
3A
50 |
-
84
Fá frases!
La estetista agaia les aundles.
| 51
-
85
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Capí ci parora che é le soget y ci parora che é l’ogetCan? Danlateoriaaplata152tlliberdegramaticaChe? Laur individual o de perCo? Te banchCun ci? SföidelaurOlá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. SSfejfrasescunlesparoresdadesdant.
2. SSchirninomtlcërtlamezymëtlaprónverbforadlsecuntodlterzcërtl.SSfejlafrasa,insciöcheares/airespogn a öna dles trëi domandes y se invënta n inomlapró.
3. Passaje ala teoria: MAfejchëstesdomandes:• Ci é pa la parora che ne é nia soget y gnanca predicat?•Cifejpachëstaparora?• Ci capiunse pa cun chësta parora?• A ci domandes respogn pa chësta parora?SS vëgn sura che la parora che ne é nia soget y nia predicatrapresëntal’ogetdlafrasa.
4. Conclujiun: Lílaplata152tlliberdegramatica
Alternativa:
SSpóseanuzédedeplüregolesfatescinasëgn,beledaformulélesfrases,cochelesregolesdlfemininydlmascolin,lesregolesdlsingolarydlplural,lesconiugaziunsdiverbs,yi.i.
Soluziun:
Vignifrasamëssavëinsoget,npredicatynoget.
Ejëmpli de frases:Laestetistaagaialesaundles.Leboschiertaialelëgn.Laostiratitelefonëiaalasciora.
3A
-
86
L’OGET Olá é pa l’oget?Incola ite les zetoles y scrí l’oget tles loces. 3B
| 52
-
8753 |
-
88 | 54
-
89
Descriziun dl eserzize y propostes didatiches:
Ci? Reconëscel’ogettenafrasaCan? Dolateoriaaplata152tlliberdegramaticaChe? Laur de per y individualCo? Te banchCun ci? Zetolescunfraseslassura(cf.injuntaaplata124)Olá? Te classa
Vari dl eserzize:
1. MApartësciteSStegrupsdadui. Vignigrupciafaleszetolesotessotissura.
2. S1ojsönazetolaylídantlafrasa.S2mëssdebotaseinventénogetchepassenëieslapró(S2ámacatersecuncdetëmp).S2taiaforaielemëncdlafrasayiincolaitetidërvagunstlsföidelauryscríl'ogettldërvagun.SëgntitocheraaS2daojesönazetola.Insciöváradaimproía cina che vigni zetola é gnüda lita dant yincoladaitetlsföidelaur.
Soluziun:
Ejëmpli de frases:Le variöl ti ciara ala sorücia.Lalâarjignales scincundes da Nadé.La schirata se mangia n brode.L’arpizadú adora la corda.Iö bëri n süch.La patrona implësc la condla dal lat.Le pëiapësc incunta le iagher.Lecarigácunciai cialzá.Le tescere tiesc le drap.La vacia mangia fëgn.Jantirespogna Maria