Temporacla 2007 -2008

o Fundacio Gran Teatre del Liceu

Las indicaciones del

calendariO.perpetuo corresponden a un siglo en el

calendar. i1gregoriano. EI "Leman, Flyback, Calendario perpetuo, Fases de luna" combin

su memoria mecanica con un mecanismo cron6grafo "flyback" (Ref. 2685F-3630-53B)Una gran cornplicacion creada por los maestros relojeros de Blancpain

Generalitat de CatalunyaMinisterio de Cultura

Ajuntament de Barcelona

Diputacio de Barcelona

Societat del Gran Teatre del Liceu

Consell de Mecenatge

Ruedas de ores, meses y de control del

mecanisme del calendario perpetuo

www.blancpain.comInformacion y catalogo: tel. 91 334 63 69

Andrea Chenier

Dramma istorico en quatre actes

Llibret de Luigi IllicaMusica d'Umberto Giordano

Dimarts, 25 de setembre de 2007, 20.00 h

Dissabte, 29 de setembre de 2007, 20.00 h, torn C

Diumenge, 30 de setembre de 2007, 17.00 h, torn T

Dimarts, 2 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn A

Dimecres, 3 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn B

Dijous, 4 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn PA

Divendres, 5 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn E

Dissabte, 6 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn PD

Dilluns,8 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn G

Dimarts,9 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn PC

Dijous, 11 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn H

Dissabte, 13 d'octubre de 2007, 18.00 h, torn F

Diumenge, 14 d'octubre de 2007, 17.00 h

Dimecres, 17 d'octubre de 2007, 20.00 h, torn D

I

Index

8Rep artimen t

14Re5mTI argumental

34t:OPERA Lrnberto Giordano: facetes dun eclectic magi tral

58LA DRAMATURGIA Andrea Chenier: I'heroi no esta sol

80Biografies

97Enregistraments

105Cronologia liceista

107Engli sh / Francais

117Textos

Andrea Chenier

Andrea Chenier, poeta Jose CuraFabio Armiliato

(30 de setembre, 3 i 13 d'octubre)Carlo Ventre

(4,6 i 9 d'octubre)

Direccio musicalDireccio d'escena i escenografia

Vestuarilllurninacio

CoreografiaProjeccions

Efectes de so

Assistent de la direccio d'escenaSabateria

PerruqueriaPrcduccio

Carlo Gerard, un revolucionari Carlos AlvarezAnthony Michaels-Moore

(30 de setembre, 3, 6 i 13 d'octubre)Silvio Zanon

(4 i 9 d'octubre)

Maddalena de Coigny Deborah VoigtDaniela Dessi

(30 de setembre, 3 i 13 d'octubre)Anna Shafajinskaia(4,6 i 9 d'octubre)

Pinchas SteinbergPhilippe ArlaudAndrea Uhmann

Philippe ArlaudKeith MorinoJean Marc Van den BroekKunio WatanabeAnna LlopartCalzature Pompei (Roma)Mario Audello (Tori)The New National Theatre Foundation-Tokio

rOROUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU

Direccio del Cor Jose Luis Basso

Bersi, serventa mulata de Maddalena Marina Rodriguez-CuslAssistent de la direccio musical Alfons Reverte

Assistents musicals Mark Hastings, Veronique Werkle,Eloi Jover, Vanessa GarCia,Conxita Garcia, Jaume TribeComtessa de Coigny, mare de Maddalena Viorica Cortez

Merce Obiol

(4,6 i 9 d'octubre) Concerti no Liviu Morna

Madelon, una vella Irina MishuraViorica Cortez

(30 de setembre, 3, 4, 6, 9 i 13 d'octubre)

Sobretitulat

Coordinacio, adaptacio Gloria NogueManipulacio i adaptacio al castella Irma Huici

Roucher, un amic de Chenier Miguel Angel Zapater

Pietro Fleville, novellista /

Fouquier Tinville, procurador general Enric Serra

Mathieu, el sans-culotte anomenat «Populus» Philip Cutlip

l.'lncreible, espia Francisco Vas

Divendres, 5 d'octubre de 2007

Funcio commemorativa dels 20 anys dels Amics del Liceu

EI mossen, poeta Josep Ruiz

Schmidt, carceller de la preso de Saint-Lazare /EI majordom Vicen<; Esteve Corbacho

Dumas, president del Tribunal Manel Esteve Madrid

1 OCTOBRE 1793/ SUITE AU PROCES DES GIRONDINS CHARLES LOUIS ANTIBOUL, JACQUES BEAU, JEAN-BAPTISTE BOYER-FRONFREDE, PIERRE BRISSOT, JEAN-LoUIS CARRA, CLAUDE Ro-

AIN LAUZE DEPERRET, GASPARD DUCHASTE, JEAN-FRANQOIS Ducos, JEAN DUPRAT, CLAUDE UCHET, JEAN-FRANQOIS MARIE GARDIEN, ARMAND GENSONNE, JACQUES LACAZE, MARC DAVID

LBA LASOURCE, PIERRE LEHARDY, BENOIT LESTERPT-BEAUVAIS, JACQUES PIERRE MAINVIELLE, "HARLES ALEXIS BRULART SILLERY, PIERRE VERGNIAUD, LOUIS FRANQOIS SEBASTIEN VIGIER 24

ARS 1794/ SUITE AU PROCES DES HEBERTISTESJEAN-BAPTISTE ANCARD JEAN ANTOINE FLORINT ARMAND, JEAN-CHARLES BOURGEOIS, JEAN-BAPTISTE CLOOTSANTOINE DESCOMBES, FRAN-

OIS DESFIEUX, PIERRE ULRIC DUBUISSON, FREDERIC PIERRE DUCROQUET, JACQUES RENE H ERT, CONRAD DOCK, MICHEL LAUMUR, ARMAND HUBERT LECLERC, ALBERT MAZUEL, ANTOINE

RANQOIS MOMORO, JACOB PEREIRA, PIERRE JOSEPH BERTHOLD PROLl, CHARLES PHILIPPE R SIN, FRANQOIS NICOLAS VINCENT5 AVRIL 1794/ SUITE AU PROCES DES INDULGENTS, CLAUDE

ASIRE, FRANQOIS CHABOT, GEORGES JACQUES DANTON, JEAN-FRANQOIS DELACROIX,

JOSEPHIELAUNAY,CAMILLE DESMOULlNS, MARC RENE MARIE D'AMARZIT DE SAHUGUET ESPAGNAC, PHI­

IPPE FRANQOIS NAZAIRE FABRE D'EGLANTINE, EMMANUEL FREY, JUNIOS FREY, ANDRES MARI.A: E GUZMAN, MARIE JEAN HERAULT DE SECHELLES, PIERRE NICOLAS PHILIPEAUX, FRANQOIS Jo­

EPH WESTERMANN 13 AVRIL 1794/ SUITE AU PROCES DE LA CONSPI RATION DU [.UXEMBOURG, J IN-MICHEL BEYSSER, PIERRE GASPARD CHAUMETIE, ANNE LUCILE DESMOULlNS, ARTHUR DILLON

NTOINE SIMON 29 JUILLET 1794/ SUITE AU 9 THERMIDOR AUGUSTE GERMAIN JOBERT, PROSPE� SIJAS, JEAN-BAPTISTE VINCENT30 JUILLET 1794/ SUITE AU 9 THERMIDOR, ROBERT JEAN-JAC-

EAN-BAPTISTE JOSEPH GOBEL, PHILIBERT SIMOND 8 MAl 1794/ SUITE AU PROCES DES FERMIEls GENERAUX ANTOINE LAURENT DE LAVOISIER 17 JUIN 1794/ SUITE AU PROCES DE LA CONJU­

ATION DE BATZ MARIE-SUZANNE CHEVALLlER, FRANQOIS DANGE, NICOLAS ANDRE MARIE FR�IDURE, HENRI LADMIRAL, ANNE-CECILE LEMOINE, JEAN-BAPTISTE MARINO, AIMEE CECILE RE-

AULT, ANTOINE RENAULT, ANTOINE-JACQUES RENAULT, JEANNE RENAULT, BALTHAZAR RouSSl, JEANNE LOUISE FRANQOISE SAI�TE-AMARANTHE, EMILIE CHARLOTIE SAINTE-AMARANTHE,

OUIS SAINTE-AMARANTHE, ANDRE SAINTENAC, CHARLES-ANTOINE SARTINE, CHARLES-FRAN<;;� VIROT DE SOMBREUIL, STANISLAS VIR0T DE SOMBREUIL 25 JUILLET 1794/ SUITE AU PROCES

E LA CONSPIRATION DES PRISONS (ST-LAZARE) ANDRE MARIE DE CHENIER 28 JUILLET 1794 / �ITE AU 9 THERMIDOR GEORGES COUTHON, RENE FRANQOIS DUMAS, JEAN-BAPTISTE EDOUARD

LEURIOT-LESCOT, FRANQOIS HANRIOT, CLAUDE FRANQOIS DE PAYAN, MARIE ISIDORE MAXIMILI�\J DE ROBESPIERRE, AUGUSTIN BON JOSEPH DE ROBESPIERRE, LOUIS ANTOINE DE SAINT-JUST,

UES ARTHUR 17 JUIN 1795/ SUITE AU 12 GERMINAL, PIERRE BOURBOTIE, JEAN-MICHEL DUR� PIERRE AMABLE SOUBRANY 7 MAl 1795 / SUITE AU PROCES DES ANCIENS MEMBRES DU TRIBU-

AL REVOLUTIONNAIREANTOINE QUENTIN FOUQUIER-TINVILLE, MARTIAL JOSEPH ARMAND HERIANN, JOACHIM VILATIE 27 MAl 1797 / SUITE A LA CONSPIRATION DES EGAUX FRANQOIS NOEL

GRACCHUS) BABEUFCONDAMNATIONS DU TRIBUNAL REVOLUTIONNAIRE DE PARIS (6 AVRIL 179 - 31 MAl 1795): 2747 CON DAMNATIONS TOTAL-TERREUR (6 AVRIL 1793 -10 JUIN 1794): 1216

ONDAMNATIONS-GRANDE TERREUR (11 JUIN - 27 JUILLET 1794): 1409 CONDAMNATIONS-REAQ"ION THERMIDORIENNE (28 - 30 JUILLET 1794): 107 CONDAMNATIONS

Andrea Chenier Al costat dels sentiments apassionats i nobles dels dos

protagonistes principals -el sensible i generos poetaAndrea Chenier, la delicada i vulnerable Maddalena de

Coigny, jove noble que I'estima i el segueix al suplici-,es un encert la figura interessant de Carlo Gerard, antic

majordom de la familia de Maddalena, que ha esdevin­

gut un dels homes forts de Hobespierre, pero que es capa.;;de sentir pietat i conserva el sentit de la [usticia, i quefinalrnent intenta salvar els que havia considerat ene­

mics de classe. Un altre protagonista, encara, es el poblefrances, que interve en els csdeveniments histortcs quees narren, que I'opera fa reviure en els cants patriotics i

revolucionaris del cor.

EI temperament impetuos i passional de Giordano i la

seva rica vena melodica troben en la sanguinaria intrigai en els sentiments desfermats d'aquest drama un camp

adequat als aspectos mes emocionants i fins declamato­

ris de Ia seva escola, pere s.etnpre amb una partitura molt

pen estructurada i una gran elegancia d'estil. Al costat

d'una orquestra brillant i acolorida, i de moments coralsde gTan efecte, ens dona alguns dels moments mes extraor­

dinarfs del melodrama Italia, com la improvisacio de

Chenier en el primer acte, «Un di all'azzurro spazio»,que canta a I'amor i evoca la miseria i el sofriment dels

humils, una de les aries mes estimades pels tenors ita-­

Hans, 0 I'aria «La mamma morta» de Maddalena, d'un

lirisme exqui sit,

Andrea Chenier (1896) d'Umberto Giordano es considerauna de les grans obres de] verisme si s'enten el concepteen un sentit ampli, que inclou els compositors de I'anome­nada Jove Escola italiana, els quaIs s'apartaren, de fet,de la tematica naturalista inicial i mantingueren moltes

de les convencions i dels comportaments retor'ics del

melodrama romantic italia, d'acord amb eillenguatgemusical i la tecnica del cant propis dels primers drames

veristes.Definida com a dramma istorico, elprotagonista es, efec­

tivament, un personatge real i fames en el mon Iiterari

frances, el poeta Andre Chenier (1762-1794), nascut a

Constantinoble de pare frances i mare grega, que va

escriure una interessant obra Iitcraria a cavall del neo­

classicisme i el primer romanticisme, i que mori ala gui­llotina al final del periode del Terror, el 25 de juHol de

1794, molt poc abans de la caiguda de Robespierre, perhaver denunciat els excessos d'una Revolucio que havia

tingut inicialment totes les seves simpaties.L'argument -obra de Luigi IIHca, un dels Ilibretistes de

Tosca- recullla personaHtat noble i generosa del prota­gonista i el seu tragic final, pero crea, a mes, una trama

Iiteraria que vol donar una imatge convincent del clima

i el context dels darrers anys de la Hevolucio Francesa.

14

Hesurn argumentalEl «dramma istorico» Andrea Chenier, en quatreactes, amb musica d'Umberto Giordano i llibret

de Luigi Ilhca fou estrenat el 1896 al Teatro alla

Scala de Mila amb un exit important. El mateix

anypassa a Nova York i molt aviat als principalsteatres europeus i americans (s 'estrena al Liceu el

1898). L'acci6 te

lloc a la Franca de

la Revoluci6, des

del seu inici -estiu

de 1789- fins als

darrers dies del

regim del Terror

(juliol de 1794).Eis noms resenyats ales

paqines 10, 11, 78 I 79 corres­

ponen a una selecci6 de Iscondemnats a mort pelstribunals revolucionaris entre

1793 I 1797. En aquest periodevan ser vfctimes de la guillotinauns 2.750 francesos.

A dalt I paqines sequents:Imatges de la producciod'Andrea Chenier,amb direccio d'escenade Philippe Arlaud.

Fotografles delNew National Theatrede Toquio.

�estiu del 1789, al castell normand dels comtes de Coigny,els criats, presidits per un imposant majordom, preparen una

festa al jardi d'hivern. Entra Carlo Gerard, amb Iliurea, portantamb altres criats un gran sofa blau, al qual quan resta sol s'a­

dreca amb sarcasme alludint ales velles i ridicules dames quehi han festejat, MENTRE SENTIM UNA DANSA DE CARAcTER GALANT

QUE ENS PORTA UNA MUSICA ROCOCO. l.'entrada del pare de

Gerard, veil i xacros, que du amb dificultat un altre moble, recordaal filiia dura condicio servil que pateixen els criats i els fills queengendren I CANTA UN AGRESSIU MONOLEG -"SON SESSANT'ANNI,

o VECCHIO, CHE TU SERVI!»- EN QUE MOS-

TRA L'ODI A LA "CASA DORATA» I LI ANUN­

CIA ELS CANVIS RADICALS QUE HA DE POR­

TAR LA REVOLUCIO ("E L'ORA DELLA

MORTE!»).

AQUESTA VIOLENCIA ES DISSOL EN UNS

INSTANTS EN UNA MUSICA DOL<;:A, ANGELI­

CAL, MARCADA PELS SONS DE LA FLAUTA I

L'ARPA QUE CONTINUEN AMB EL VIOLi, tot

acompanyant I'entrada de Maddalena, la

jove i bella filla dels Coigny, amb la seva

mare, la comtessa, i la fidel criada Bersi.

La noia mostra immediatament el seu

caracter somniador i romantic (<<II giornogia s'inserra lentamentel») i Gerard la contempla amb admira­

cio i tendresa, en contrast amb la ira anterior. La comtessa se'ns

presenta com una aristocrata pretensiosa i previsible: dona ordresal criat, esmenta amb orgull els convidats parisencs a la festa,renya la filla perque no s'ha vest it encara d'etiqueta. Maddalena,en canvi, ens dona nova inforrnacio sobre el seu caracter refu­

sant la moda convencional del moment -cotilla, faldilles infla­

des, barret pretensios+ i decidint de vestir de manera neoclas­

sica, amb una tunica blanca i flors als cabells.

Comencen a arribar els convidats a la festa, tots molt ben abi-

16 Resum argumental

A C TE I

"Ohl, com es van estremir els teus turons

Som ales portes de la Revolucle Francesa, al castell dels

comtes de Coigny, on es prepara una gran festa. Carlo

Gerard, criat de confianca de la casa, mostra el seu

caracter rebel en un rnonoleq ironic a un gran sofa blau sobre

les velles i ridicules dames que hi han festejat i un altre, molt

mes agressiu, quan entra el seu pare, veil i xacros, que fa sel­

xanta anys que serveix en aquesta casa, la qual odia com a

simbol d'un mon injust i cruel, alhora que en profetitza un

final proximoGerard mostra molt aviat, pero, una anima sensible, quan

arriba la bella i dolca Maddalena, la filla dels comtes, amb la

seva mare i la fidel criada Bersi. EI caracter somiador de la

noia contrasta amb I'actitud convencional de la mare, exci­

tada per la festa i pels convidats importants que son a puntd'arribar.

Entre aquests convidats que porten noticies alarmants del

que succeeix a Paris, noveHistes i musics, hi ha el poeta Andrea

Chenier. Despres d'escenificar una egloga pastoral, la com­

tessa demana a Chenier que reciti un vers i aquest es nega a

fer-ho. Maddalena i les seves amigues aposten que aconse­

guiran fer canviar d'actitud el poeta, i aquest, ferit per les bro­

mes, respon amb un fervent elogi de I'amor i una violenta

requlsltorla contra la noblesa i el clergat. Tothom s'indigna,IIevat de Maddalena i Gerard, que no se senten al-Iudits perles paraules de Chenier. EI ball d'una gavota salva de moment

la situacio, perc I'ambient torna a posar-se molt tens quan

Gerard deixa entrar uns pagesos esparracats que canten la

seva mlseria i llenca la seva lliurea als peus de la mestressa

abans d'anar-se'n amb els pagesos. Ultratjada i humiliada, la

comtessa acusa els llibres de les idees de Gerard abans que

la gavota torni a ser represa.

en vellre restaurar les teves ru'ines,

i per la llibertat donarien sense recanca

el sell vi el seu oli i els boscos exuberants!

Ais teus 1I0garets he vist la planyivola misena,

la mendicitat livida i el dolor amarg.

I'he vist ales teves terres, camperol indIgent,

male;nt el rigor d'un fisc avar i dur,

vessant als peus dels poderosos lIagrimes IOutuS,

tot xop de suor per a tu esteril,

sense esma per viure, i presa de legitima por

de donar vida a uns fills tan malaurats com tu"

ANDRE CHENIERA la France

Resum argumental 17

18 Resum argumental Resum argumental 19

«Veus les viles gemegar sota els soldats;

fa contrastar la

bellesa del m6n

amb la maldat dels

opressors dels po­bres i miserables,fet que fascina im­

mediatament Mad­

dalena i provoca la

sorpresa admirativa

de Gerard, mentre els convidats, incomodats, donen a entendre

que les paraules del poeta no s6n rellevants.

Maddalena fuig i I'orquestra repren una gavota que els pre­sents es disposen a ballar quan irromp a la sala Gerard, DAVANT

UN GRUP DE MENDICANTS CANTANT UNA LLASTIMOSA MELOPEA,

QUE PRESENTA DIENT "SUA GRANDEZZA LA MISERIA!", davant la

indignaci6 de la comtessa. EI criat s'enfronta a la mestressa i Ii

retorna amb orgull la Iliurea que defineix la seva condici6. Eis

servidors fan fora els mendicants i Gerard surt amb ells iamb

el seu veil pare. La comtessa se sent ultratjada i humiliada, repel consol dels amics i acusa els Ilibres de les idees de Gerard

(<<Ah, quel Gerard ... l.'ha rovinato illeggere»), i tornem a sentir el

so dels violins que reprenen la gavota, mentre els convidats ini­

cien la dansa.

Ilats, i L'ORQUESTRA ACOMPANYA EL MOMENT AMB UNA MUSICA

ALEGRE I QUE VA PAUTANT EL PROTOCOL D'ACOLLIDA QUE LA COM-

TESSA PORTA AMB GRACIA I ELEGANCIA. Es presenten ara I'es­

criptor Pietro Fleville, protegit del rei, que

acompanya un music italia, Flando Fiori­

nelli, i Andrea Chenier, que defineix com

«un che fa versi e che promette molto», i

tambe un rnossen i alhora poeta, que ve

de Paris i porta noticies nefastes -el rei

es feble, el Tercer Estat ha estat convo­

cat, l'estatua d'Enric IV ha estat ultratjada­cosa que fa exclamar a la comtessa «Non

temono piu Diol»,

Fleville calma els anirns I TE LLOC LA

REPRESENTACIO D'UNA EGLOGA QUE ELL

MATEIX HA COMPOST AMB UNS CORS DE

PASTORS I PASTORES QUE ENCANTEN ELS

CONVI DATS. La comtessa demana a Che­

nier que reciti una poesia seva i el joves'hi resisteix fins que Maddalena, voltada

d'amigues, intenta convencer-lo. Ouan

aquest pronuncia la paraula «arnor», les

noies se'n burien perque havien apostatque no tardaria un minut a dir-Ia i Ii ferei­

xen I'amor propi. Chenier reacciona amb

rabia i IMPROVISA, AMB ENERGIA I AGRES­

SIVITAT, UN POEMA, "UN Di ALL'AZZURRO

SPAZIO", QUE CONSTITUEIX L'ARIA MES

FAMOSA DE L'OPERA, QUE VA PROGRES­

SANT A PARTIR D'UN QUASI RECITATIU INI­

CIAL FINS A ARRIBAR A LA INCANDESCEN­

CIA LiRICA, EN UN ESTIL LLiURE I NATURAL

I UNA AGITACIO CREIXENT. Aquesta aria

ens mostra un Chenier revolucionari, que

servjtud. voracos impostos, tributs, taxes felxugues,

la sal fjlla de la terra, 0 fins i tot I'aigua dels mars,

fonts d'opressio i de f1agells diversos;

veuS vint bandolers, revestits del nom sag rat del

princep,I mir-se per esquarterar una trista provmcta,

i couer esperitats, assedegats de sang,

a repartir-se'n els membres esquarterats.Db santa Igualtat! Dissipa les nostres tenebres,

EI ric indiferent passeja en carrossa,

envoltat arreu d'aquests pous secrets,

riu amb els botxins, si es que ell no es un botxl;

___prop d'aguests neg res reductes de la mlsena

extrema,

compra els transports d'una amant impura,

canta sobre les tombes i beu entre els morts»

ANDRE CHENIERA la France

.... ,

.

s zel i energia que no hem esmerc;:at mai a conquerir la lIi-

«Treballem per la nostra propla perdlclo amb me. d r.lHll-r.ecor.d stra existencia!

d" temps de vosalt1'e'!>.lTOmes-en-ql:le· a .

bertat! Oh francesos,. aqui a poc , l�s!-Endavant-l-Ql:le-la-Mulll:an:y.a_[e ror revoluciona-

[ 1 Erancesosl Conelxeu els vostres enemlcs, a. �,_per6 nomes en

rO aniguilada, no deixi germans, ni amlcs! Ignoro 51 el cehms-reserv-a-1:lR-91o·vem-rep

,

d un membTe-cte-ta-Mtlnt-anyal�-------------ces de venjanca ens pot onar per amo

CHARLOTIE CORDAY ..

Nota trobada a la preso i esc rita com a testament public

Apareix Gerard acompanyat de I'espia que I'ha advertit i

intenta separar la parella. Chenier reacciona amb vlolencia i

treu I'espasa -mentre confia Maddalena a Roucher, que ha

arribat d'improvfs- i fa fugir l'lncreible amenacant-Io amb una

pistola. Gerard cau ferit en la lIuita que segueix i, en reconei­

xer Chenier, reacciona a favor seu, I'adverteix que esta ales

llistes neg res i ha de fugir, alhora que Ii demana que prote-

geixi Maddalena. Chenier fuig, torna Pes­

pia amb guardies nacionals i molta gentque el segueixen, pero Gerard diu que

En una placa parisenca, cinc anys des­

pres (1794), veiem un altar dedicat a Marat,el Cafe Hottot i la terrassa dels feuillants,nom donat als moderats 0 constitution­

nels, que tenien el club en un antic con­

vent cistercenc. AI fons, I'antic Couts-la-

Reine i el pont Peronnet. Mentre Chenier

seu, sol, en una tau la, esperant el seu amic

Roucher, el sans-culotte Mathieu i el seu

amic Orazio Coclite parlen amb arroqan­cia de la Revoluci6. Entre la gent, hi ha

molts ciutadans dels anomenats mervei-

/Ieuses i incroyables, seguidors de les noves idees, que vestien

d'una manera extravagant.Bersi, I'antiga cambrera de Maddalena, se sent espiada per

un dels agents de Robespierre, i, atemorida, FA UNA EXAGERADA

PROFESSIO DE FE REVOLUCIONARIA, GRANDILOOUENT, AMB BRI-

LLANT ACOMPANYAMENT DE L'OROUESTRA, �UE MARCA AMB HABI­

LlTAT LES CANONADES, ELS TIMBALS I EL SO DE LES MONEDES DE

LA VISIO HIPERBOLICA DE LA CRIADA. Passa una carreta de con-

20 Resum argumental

ACTE II

Cinc anys despres, en plena epoca del Terror, Chenier

espera el seu amic Roucher en una placa parisenca on

hi ha un altar a Marat, en uns moments de gran ani­

maci6 i molta gent, entre la qual diversos ciutadans deIs ano­

menats merveilleuses i incroyables, seguidors de les noyes

idees. Apareix Bersi, I'antiga criada de Maddalena, que se sent

espiada per un lncrefble i fa una exagerada i poc creible pro­

fessi6 de fe revoluclonana. Aquest espia te l'encarrec de Gerard,ara Ifder de la Revoluci6 i lIoctinent de Robespierre, de toea­

litzar Maddalena.

Roucher, I'amic del poeta, intenta convencer-lo que acceptiel passaport que Ii porta i salvi la seva vida, que esta arnena­

cada pels qui I'han declarat contrarevolucionari. Pero Chenier

creu que el seu destf Ii ha de portar I'amor que encara no ha

conegut i vol restar a Parfs per trobar una dona misteriosa

que Ii escriu demanant ajuda, «Esperance». Rocher el convene

que la carta deu estar escrita per una de les cortesanes al ser­

vei de la Revoluci6, i Chenier decideix fugir.La gent s'aglomera per veure passar Robespierre i canta cors

vibrants glorificant la Revoluci6 i els seus herois. Gerard te una

conversa a part amb l'lncrefble que fa d'espia i que Ii preguntaper I'aspecte de Maddalena per poder trobar-Ia. La descripci6Ifrica de I'antic criat ens mostra clarament I'amor que sent per

ella. Apareix Bersi, que intenta lnutilrnent desorientar l'lncre...•

ble, i diu a Chenier que «Esperan<,:a» aviat vindra a trobar-Io.

Es fa fosc i Chenier es, a prop de I'altar de Marat, amb la seva

desconeguda «Esperan<,:a», vestida de serventa, que no es altra

que Maddalena de Coigny. EI retrobament dels dos joves cons­

titueix un bell episodi: Maddalena Ii confia com ha patit aquests

anys i que no s'havia atrevit a demanar·li ajuda perque ell era

poder6s i ella estava amenacada; Chenier respon amb devoci6

i amor i els dos enamorats es prometen fidelitat fins a la mort.

"Corn' Mentre que arreu, sineeres a fingides,

lEIS lIagrimes i les gueixes de eovards i perversos

consagren Marat entre els immortals;. .

i rnentre qlle, saeerdot orgullos d'aquest Idol VII,

bin irnplldent reptil dels lIots del Parnas

vornita I'" himne infame al peu dels seus altars,

la veritat calla' A la seva boca gla"ada,

la lIenglla entrebaneada pels lIigams de la por,

fblrta 110 jllst homenatge ales glorioses �est�s!Tan plaeot es dones, viure? Quin valo: te la vl,daquan el peosament, a un jou vergonyos sotmes,

al fans del cor s'amaga, tremolos, de tots els ulls?

�Io no a til no et vull honorar en silenci,

ANDRE CHENIEROda a Marie-Anne-Char/otte Corday

Resum argumentar 21

no sap qui es I'agressor abans de caure

sense sentit. EI sans-culotte Mathieu

atribueix I'atemptat als girondins.

Es fa fosc i I'escena queda solitaria, Prop de I'altar de Marat,Chenier es troba amb la seva desconeguda «Esperance», ves­

tida de serventa, que no es sino Maddalena de Coigny. EI retro­

bament dels dos joves constitueix un bell episodi: Maddalena Ii

confia com ha patit aquests anys i que no

s'havia atrevit a demanar-li ajuda perqueell era poderos i ella estava amenac;:ada(<<ERAVATE POSSENTE») EN UNA ARIA DE

TEN FIDELITAT «FINO ALLA MORTE INSIEME!»

sense saber que aixo aviat sera realitat.

Apareix Gerard acompanyat de I'espiaque I'ha advertit i intenta separar la pare­lla. Chenier reacciona amb violencia, treu

I'espasa -mentre confia Maddalena a Rou­

cher, que ha arribat d'improvfs i fa fugirl'lncreible amenacant-lo amb una pistola.Gerard cau ferit en la Iluita que segueix i,en reconeixer Chenier, reacciona a favor

seu, I'adverteix que esta ales Ilistes neg res

i ha de fugir, alhora que Ii demana que pro­

tegeixi Maddalena. Chenier fuig, torna I'es-

pia amb quardies nacionals i molta gent que el segueixen, peroGerard diu que no sap qui es I'agressor abans de caure sense

sentit. EI sans-culotte Mathieu atribueix I'atemptat als girondins

22 Resum argumental

demnats a mort vers la guillotina, la gent els insulta, I'orquestraens fa sentir Ah! Ce ira!, una de les primeres cancons de la Revo­lucie. Bersi desapareix i I'espia, no gens convencut, que intentalocalitzar Maddalena de Coigny seguint les ordres de Gerard

-que s'ha convertit en un Ifder i Ilodinent de Robespierre-,apunta les seves observacions en un carnet mentre Chenier

observa I'escena.

Arriba Roucher, bon amic del poeta, que intenta convencer-

10 que accepti el passaport que Ii porta i salvi la seva vida, queesta amenacada pels qui I'han declarat contrarevolucionari. EL

DUO DELS DOS AMICS ES CONVERTEIX EN ARIA SOBRE UN FONS

DE TROMBONS I ACOMPANYAMENT D'ARPA QUAN CHENIER LI CON­

FIA QUE CREU EN EL DESTi (<<CREDO A UNA POSSANZA ARCANA»)

QUE LI HA DE PORTAR L'AMOR QUE ENCARA NO HA POGUT TRO­

BAR A LA VIDA, I LI CONFIA QUE VOL RESTAR PER TROBAR LA

DONA MISTERIOSA QUE LI ESCRIU UNES LLETRES DEMANANT-LI

AJUDA, LA QUAL SIGNA «ESPERAN<;:A». Rocheropinaque lacarta

elegant i perfumada, de bella cal·ligrafia, respon a una vulgarMeravellosa, una de les tantes cortesanes al servei de la Revo­

lucie, i convene Chenier, desillusionat del seu somni, que fugide Parfs.

Pero aleshores LA GENTADA S'AGLOMERA PER VEURE PASSAR

ROBESPIERRE I CANTA CORS VIBRANTS GLORIFICANT LA REVO­

LUCIO I ELS SEUS HEROIS, ENTRE ELS QUALS HI HA GERARD. Diver­

ses accions tenen Iloc ara a I'escenari, on a mes de Chenier i

Roucher que fan els seus comentaris i la multitud entusiasta,veiem Gerard, que te una conversa a part amb l'lncreible que fa

d'espia, el qual Ii pregunta amb precisio sobre I'aspede de Mad­

dalena per poder trobar-Ia. La descripcio Ifrica de I'antic criat

sobre els encants de la noia ens mostren clarament I'amor quesent per ella. Apareix Bersi, seguida de prop per l'lncreible, queinutilrnent intenta desorientar i que sera testimoni amagat de

I'escena que ve, i diu a Chenier que aviat una dona arnenacadaper un gran perill, «Esperance», vindra a trobar-Io.

"Com' on ,.Itim raig. com un ultirn zefir

----aAimen la fi d'un dia radiant,

-81 pe'! del cadafal torno a provar la meva lira.

potse' aviat sera el meu torn.

�tse' abans Que I'hora, en el seu passeig circular,

------hagi posat sobre I'esmalt brillant,.

eR els seixanta passos que fiten el seu carru,

else. I peu sonor i vigilant,----el son de la tomba m'acaronara la parpella.

-------Abans que aQuest poema que ara comen90

---i:lagi encetat la seva segona meitat,

potse' dintre d'aguests murs esglaiats,

el missatger de la mort, negre reclutador de les ombres,

escortat per infames soldats,

'------eStremint amb el meu nom aquests tenebrosoS correctors,

OR e'ro tot sol a gambades entre la multitud,

esmolant aquests dards perseguidors del crim,

---SOCO's massa feble del just,

estroncar;i de sobte als meus Ilavis la rima;

i lIigant-me els bracos amb cadenes,

m'arrossegara, mentre s'amunteguen al meu pas

els meus tristos companys reclusos,

q. Ie em coneixien abans del paoros missatge,

perc que ja no em conetxen=

ANDRE CHENIERComme un dernier rayon

Resum argumental 23

GRAN VARIETAT EXPRESSIVA, ACOMPA­

NYADA PER LES CORDES I L'ARPA, QUE CON­

CLOU AMB L'EXPRESSIO D'UNA GRAN

ANGOIXA (<<SON SOLA AL MONDO! / ED HO

PAURA!»). LA RESPOSTA DE CHENIER ES

AMOROSA (<<ORA SOAVE, SUBLIME ORA D'A­

MORE») I ELS DOS ENAMORATS ES PROME-

I LA GENT ELS INSULTA AMB CRITS I AMENACES AL SO DELS HIM­

NES REVOLl:JCIONARIS.

La darrera escena es la del judici sumarisslrn, presidit per

Dumas iamb el cruel Fouquier Tinville com a acusador. Des­

pres d'una serie de veredictes de mort, acollits per I'alegriadesfermada de la gent, arriba el torn de Chenier, al qual s'im­

puta haver escrit contra la Revolucio i haver estat soldat amb

Dumouriez. EI poeta proclama amb orguilia seva innocencla

i fa un patetlc cant ala patria. Gerard afirma que I'acta escrita

per ell es una falsa denuncla i fa una defensa apassionada de

Chenier i una diatriba ferotge contra el

tribunal. Peri> la condemna a mort es

inapel·lable i I'acte acaba amb la multi­

tud exultant i el crit d'horror de Madda-

l.'acte transcorre a la gran sala del Tri­

bunal Revolucionari, presidit per la ban­

dera tricolor, una gran pan carta que diu

«Cittadinil La patria e in pericolol» i una

urna on es recullen els donatius del pobleper a la guerra que les potencies euro­

pees aliades a la monarquia francesa

menen contra Franca Mathieu es inicial­

ment I'encarregat de motivar, de manera

rude i agressiva, la generositat dels pre­

sents, pero amb poc exit. Arriba Gerard,convalescent de la ferida, que es rebut

amb un corrent de simpatia i Mathieu Ii

cedeix la paraula. EI politic es mostra un

tribu eloquent, dona una visio molt negativa de la situacio (sl.acrimee sangue da la Francia!») i demana no sols diners, sino volunta­

,

ris per donar la seva sang per la patriaLa res posta es entusiasta i CULMINA AMB LA INTERVENCIO DE

LA VELLA I CEGA MADELON, QUE EN UNA INTERVENCIO PATETICA

I SENTIMENTAL I AMB UN CERT TO FUNEBRE, ACOMPANYADA PELS

TIMBALS I PER LES ARPES, ,SON LA VECCHIA MADELON», ens fa

26 Resum argumental

ACTE III

Alagran sala del Tribunal Revolucionari es recullen els

donatius del poble per a la guerra que les potencieseuropees aliades ala monarquia francesa han ernpres

contra Fran.;a. Mathieu intenta motivar, de manera rude i agres­

siva, la generositat dels presents; aviat arriba Gerard, conva­

lescent, rebut amb un corrent de simpatia. EI politic es mos­

tra un tribu eloquent, dona una vlsio molt negativa de la sltuaclo

i demana no sols diners, sino voluntaris per donar la seva sang

per la patria. La resposta entusiasta culmina amb la inter­

veneto de la vella i cega Madelon, que ens fa saber que el seu

fill i el seu net ja han donat la vida per la Revolucio i que ara

lliura el jove besnet, Roger, l'unlca ajuda que Ii queda, per sal­

var la patrla.Despres d'uns breus preparatius, la sala queda convertida

en el Tribunal Revolucionari. Gerard seu en una taula per fer

al comlte la lIista d'acusats. Se Ii acosta l'lncreible amb la

noticia que Chenier ha estat fet presoner, cosa que sens dubte

tara que Maddalena es presenti. Obliga Gerard a incloure el

nom de Chenier en la llista, peri> I'antic criat i revolucionari

sincer, ara se sent derrotat, pressionat i impotent davant uns

nous amos que s'han tornat inhumans i davant la seva rao ara

esclava dels sentits.

L'arribada de Maddalena per demanar clernencla per Che­

nier agreuja I'angoixa de Gerard, que decideix confessar-li els

aspectes mes foscos de la seva conducta. Li diu com I'ha esti­

mad a de sempre i que esta decidit a posseir-Ia, peri> quan ella

respon a l'arnenaca de violacio oferint-li el seu cos a canvi de

I'alliberament de Chenier, s'emociona d'un amor tan gran i

esclata en sanglots. Maddalena Ii explica aleshores la traqe­dia que ha viscut els darrers anys -I'assassinat de la mare,

I'incendi del castell, la fam, la por i la malaltia- i evoca I'amor

de Chenier que I'ha feta viure els darrers temps. Gerard Ii

demana perdo i jura que l'ajudara,

_�'«p'NlGomes la virtut es lIiure. Honor de la nostra hi��ria,__eell�noslre immortal oprobi hi viu amb la teva glona,

_omes hi fOres un home i venjares els hu�a�s.-----I-Aosaltres viis eunucs, ramat covard i sense anima,

---sabem repetir alguns planys de dona,

-P6ro..el ferro seria feixuc per a les n�stre� febles mans.

No, no creies pas que un unic traldor [mrnolat

---set'ia s'lficient per venjar els manes de Fran,<a,.

'----I'lj.que.tra'iria del caos les esparses despulles del pais.

Volies, inflamant els valors timids,..

atiar les dagues contra tots aquests .p.arr.lcl�es,grassoS de rapinya, sang I mfamla.

-Un malvat menys repta per aquest fang.

ba virt'lt t'aplalldeix. De la seva viril ncanca,

___e9,!s;ocolta, bella hero'ina, escolta I'augusta veu.

Oh, virtut, la daga unica esperan,<a de la terra,

---<e.ss;..Ila leva arma sagrada, quan el tro.

:.._--c:dl6sixa regnar el crim i et ven ales seves lIels!"

.

ANDRE CHENIEROda a Marie·Anne·Charlotte Corday

Resum argumental 27

lena.

28 Resum argumental Resum argumental 29

!SOh patF' 'Ela me.a:ls leus I"rortun,s em tren uen ..

saber que el seu fill i el seu net ja han donat la vida Iluitant perla Revoluci6 i que ara Iliura el jove besnet, Roger, l'unica ajudaque Ii queda, per salvar la patria, ELS PRESENTS QUEDEN COM­

MOSOS I CANTEN I BALLEN UNA EXPLOSIVA CARMAGNOLA PELS

CARRERS DEL VOLTANT.

Despres d'uns breus preparatius, la sala queda convertida en

el Tribunal Revolucionari que te en el terrible Fouquier TinvilleI'acusador public. Gerard seu en una taula per fer al Cornite una

Ilista d'acusats, quan se Ii acosta l'lncreible amb la notfcia queChenier ha estat fet presoner -els venedors de diaris ho anun­

cien al carrer-, cosa que sens dubte tara que Maddalena es pre­senti, COM FA EXPliCIT EN L'ARIA PLENA DE MALDAT IIRONIA .DON­

NINA INNAMORATA •. Obliga Gerard a incloure el nom de Chenieren la Ilista, que d'altra banda ja esta condemnat per Fouquier,pero I'antic criat i revolucionari sincer, se sent ara derrotat, pres­sionat i impotent davant uns nous amos que s'han tornat inhu­

mans. CANTA UNA FAMOSA ARIA, ,NEMICO DELLA PATRIA?», EN LA

QUAL FA AMARGUES REFLEXIONS SOBRE LES OPINIONS PRE­

CONCEBUDES I PARCIALS DELS TRIBUNALS, EVOCA ELS IDEALS

QUE EL VAN PORTAR A LLUITAR PER UN MaN MILLOR (<<LA COS­

CIENZA NEI CUOR I RIDESTAR DELLE GENTI») I MEDITA SOBRE LA

RAO ARA ESCLAVA DELS SENTITS, EN UNA LiNIA MELODICA EN QUE

AFLORA LA DESESPERACIO I L'AMARGURA.

�arribada de Maddalena, destrossada, per demanar clernen­

cia per Chenier, agreuja I'angoixa de Gerard, que decideix -en

un intent de dignificaci6- confessar-li els aspectes mes foscosde la seva conducta. LI DIU, EN UNA ARIA VIOLENTA I CARREGADA

DE PASSIO MALGRAT L'EVOCACIO DE MOMENTS FELlC;;OS, COM L'HA

ESTIMADA DES DE SEMPRE (,10 T'HO VOLUTO ALLORA CHE TU PIC­

CINA») I QUE ESTA DECIDIT A POSSEIR-LA, perc quan ella respona l'arnenaca de violaci6 oferint-li el seu cos a canvi de I'allibe­

rament de Chenier, s'emociona d'un amor tan gran i esclata en

sanglots. Maddalena Ii explica aleshores la traqedia que ha vis­

cut els darrers anys -I'assassinat de la mare, I'incendi del cas­

tell, la fam, la por i la malaltia- EN LA BELLA I EMOCIONANT ARIA

,LA MAMMA MORTA», QUE INTRODUEIX UN SOLO DE VIOLONCEL,

AMB UNA PRIMERA PART EN QUE DOMINA EL PLANY 0 LAMENTA­

Cia PELS HORRORS SOFERTS I UNA SEGONA EN LA QUAL PREVAL

EL LlRISME QUAN EVOCA L'AMOR DE CHENIER, QUE L'HA FETA VIURE

ELS DARRERS TEMPS. Gerard Ii demana perd6 i jura que I'aju­dara

La darrera escena es la del judici sumarfssim dels acusats,

presidit per Dumas iamb el mateix Fouquier Tinville com a acu­

sador. Despres d'una serie de veredictes expeditius de mort,acollits pels crits desfermats de la gent que no deixen ni parlarels acusats, arriba el torn de Chenier, al qual s'imputa haver escrit

contra la Revoluci6 i ser soldat amb Dumouriez. EL POETA IMPOSA

EL SILENCI I PROCLAMA AMB ORGULL LA SEVA INNOCENCIA EN

UNA VIBRANT ARIA, .si, FUI SOLDATO·, QUE ACABA EN UN PATE­

TIC CANT A LA pATRIA. lnterve despres Gerard, que davant la sor­

presa de I'acusador afirma que I'acta -que ell ha escrit- es una

falsa deruincia i fa una defensa apassionada de Chenier i una

diatriba ferotge contra el tribunal, «orqia d'odi e di vendette»:

Perc la condemna a mort es inapel·lable i I'acte acaba amb la

multitud exultant i el crit d'horror de Maddalena.

e. "0 que el meu ulftm sospir si ui util Ie iii !'RoFt, Fie '""lale

Paris, sigui Ufl sellyal d'ulIlO per a tots els amics9de I

I a s

�eus conciutadans' q"e el me", sail, exhibit a

CHARLOTTE COR DAYNota trobada a la preso i escrita com a testament public

CHARLOTTE COR DAY .

bfNota trobada a la preso i esc rita com a testament pu IC

30 Resum argumental

ACTE IV

Alapres6 de Saint-Lazare, Chenier escriu els seus darrers

versos mentre espera la mort, acompanyat de Roucher.

Sentim fora les notes de La Marsellesa, i entren ales­

hores Maddalena i Gerard, el qual, fidel ales seves prorne­

ses, la introdueix amb un passaport especial per poder ser

canviada per una condemnada i morir al costat de Chenier. EI

carceller Schmidt accepta la proposta de la jove i Gerard, com­

m6s, surt de la pres6 per fer un intent desesperat d'obtenirI'indult de Robespierre.

Finalment units els dos amants, cornenca un extens i bri­

lIant duo que tanca I'obra, en que l'exaltaci6 i el dolor de la

situaci6 es tenyeixen de la felicitat d'estar junts novament i

de morir plegats, amb moments d'un lirisme extraordinari (<<Lanostra morte e il tronfo dell'amorl»), Eis timbals anuncien l'ar­

ribada de la carreta que els ha de conduir a la guillotina i queels amants reben amb una extasiada acceptaci6 de la mort

«<Viva la morte insiem»),

Gerard, pie de dolor i amargura, apareix encara amb el bit­

lIet a les mans que ha rebut de Robespierre com a res postaala seva demanda de gracia: «Perfino Platone bandiva i poetidalla sua Repubblica».

Ala preso de Saint-Lazare, Chenier escriu en una tauleta men­

tre espera la mort, acompanyat de Roucher. ES TRACTA DELS

SEUS DARRERS VERSOS, -COME UN BEL Di 01 MAGGIO., EN QUE

S'ACOMIADA DE LA SEVA DARRERA DEESSA, LA POESIA, EN LA SEVA

DARRERA ARIA, ACOMPANYADA DE L'ARPA I EL CORN ANGLES, QUE

«Andre Chenier es l'ultirna expressi6 d'un art moribund. Es la fi d'un m6n.

Precisament per aix6 es exquisit, perfecte. Acaba un art i en cornenca un altre. lanca un elele.

No va sembrar res, ho va collir tot »

PRUDHON

CULMINA EN UN SOL BEMOLL ENTUSIASTA

I EXALTAT. Eis amics s'abracen i se sepa­reno

Sentim a fora les notes de La Marse­

lIesa, que canta el sans-culotte Mathieu,i entren aleshores Maddalena i Gerard, el

qual, fidel ales seves promeses, la intro­

dueix amb un passaport especial per poderser canviada per una condemnada i morir

al costat de Chenier. EI carceller Schmidt

accepta la proposta -amb I'or i els diners­

de la jove, i Gerard, commas, surt de la

preso per fer un intent desesperat d'ob­

tenir I'indult de Robespierre.Finalment, units els dos am ants, COMENC;:A

UN EXTENS I BRILLANT DUO QUE TANCA L'O­

BRA, «VICINO A TE S'ACQUETA / L'IRREQIETA

ANIMA MIA!'

I

,PER NO LASCIARTI SON QUI',

EN QUE L'EXALTACIO I EL DOLOR DE LA

SITUACIO ES TENYEIXEN DE LA FELICITAT

D'ESTAR JUNTS NOVAMENT I MORIR PLEGATS,

AMB MOMENTS D'UN L1RISME EXTRAORDI­

NARI (<<AH! CHI LA PAROLA ESTREMA DALLE

LABRE / RACCOGLlE, E LUI, L'AMOR!.) I UN CRESCENDO FINAL DE

«Vajal He viscut massa. Quina franquesa augusta

quins exemples sag rats

de constancia viril i d'honor, grats a l'anirna del just,

quina ombra de felicitat per a ell,

quina Temis terrible per als criminals,

quins plors de noble pietat,quins records fidels d'antics favors,

quins lIeials intercanvis d'amistat, fan digne de

lamentar I'habitacle dels homes?

I a par fugitiva es el seu deujla baixesa el fingimenl Ah! Que covards que som,

tots, si, tots Adeu, terra, adeu,

Vine mort vine! Que la mort m'allibertl-

ANDRE CHENIERComme un dernier rayon

Resum argumental 31

L'ORQUESTRA QUE MARCA L'EMOCIO COMPARTIDA ('LA NOSTRA

MORTE E IL TRONFO DELL'AMOR!'). Eis timbals anuncien I'arribada

de la carreta que els ha de conduir a la guillotina i QUE ELS

AMANTS REB EN AMB UNA EXTASIADA ACCEPTACIO DE LA MORT

(-VIVA LA MORTE INSIEM') QUE PORTA EL CANT A UN SI NATURAL.

Gerard, pie de dolor i amargura, apareix encara amb el bitllet

'a les mans que ha rebut de Robespierre com a res posta a la

seva demanda de qracia: «Perfino Platone bandiva i poeti dalla

sua Repubblica».TERESA LLORET

L'OPERA

Umherto Giordano:facetes d'un eclectic

magistralEKKEHARD PLUTA

Umberto Giordano:facetes dun eclectic

magistral

36

Quan un discurs tracta sobre l'opera «oerista», ens trobemdavant els noms de Pietro Mascagni i Ruggero Leoncavallo,com tambe d'Umberto Giordano, malgrat que la seva obra

principal, el drama reoolucionari Andrea Chenier, en la defi­rucio mes rigorosa no es pot atribuir exactament al uerisme,el qual busca el material en la vida diaria delpoble baixo Sihom desitja ser mes exacte pel que fa a la historia musical,ha de comptar Giordano dins la Giovane Scuola, a la qualtambe vapertanyer Giacomo Puccini.juntarnent amb el com­

positorja esmentat. Aquesta love Escola italiana es va des­

enuolupar en una epoca de caruns: lafigurapaternal de Verdi

s 'havia retirat de la vida musical i les obres de Wagner con­

querien els teatres italians, alhora que produien una salu­dable irritacio i, en definitioa, una nova orientacio en elpano­rama musical italia.

Paqina segOent:Le cris irenceis.Guaix de la Col-leccio Alfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

L'origen i us dels guaixQs, realitzats durant el periodede la Revoluci6 Francesa, es desconegut. Aquestesimatges idealitzades de la Revoluci6 Francesa es van

incorporar ales col-leccions del Musee Carnavalet el1881. Sembla definitiva la bipotesi que es tracta d'unacol·lecci6 de caracter privat, potser com a material

pedagogic, formant part de I'equipament d'un teatreen miniatura 0 diorama.

38 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral

S eguint els passos de Wagner, els compositors de la Gio­

vane Scuola van buscar el material primer en la mitolo­

gia nordica, perc ben aviat van prendre la direccio con­

traria: cap a un realisme pronunciat, la variant italiana del qualva ser el verisme. En les dues decades i mitja anteriors a la Pri­

mera Guerra Mundial, els estils literaris i artfstics canviaven cons­

tantment -simbolisme, Jugendstil, neoromanticisme- i s'hi ajus­tava un negoci operistic naixent, cada vegada rnes comercial.

Aixo explica la gran quantitat de canvis d'estil en les obres de

Mascagni, Leoncavallo i Giordano, sempre entossudits a roman­

dre en el punt rnes alt i a repetir, 0 fins i tot superar, el primerexit. Ho van aconseguir en ocasions comptades i en el reper­tori nornes van sobreviure una 0 dues obres de cada composi­tor. Andrea Chenier i Fedora son les que han restat en el cas

de Giordano.

EI 28 d'agost de 1867, a la ciutat comercial de Foggia, al Sud

d'ltalia, va neixer Giordano, fill d'un farmaceutic. Aviat va mos­

trar interes per la rnusica i el teatre. Va treballar de nen a l'operade la seva ciutat natal com a ajudant d'attrezzo sense que els

seus pares ho sabessin. Un amic del seu pare, I'enginyer Gae­

tano Briganti, inventor d'instruments musicals rnecanics, va des­

cobrir el do musical del jove i va intercedir perque Umberto es

mantinques apartat dels estudis farrnaceutics previstos. <<Va fer

mes per mi que qualsevol altra persona", recordava mes tard

Giordano des de la gratitud.Giordano va aprovar I'examen d'adrnissio al Conservatori de

Napols, el director del qual era el veil Francesco Florimo, un antic

amic de Bellini, en el segon intent. Nornes tenia quinze anys i

no era cap nen prodigi. Pero el seu talent es va desenvoluparrapidarnent, Ja durant els seus estudis va ser capac de publicaralgunes composicions instrumentals a Ricordi. �any 1889 va

presentar la seva primera obra teatral, l'opera d'un acte Marina,en un concurs de I'editor Sonzogno, pero nornes va aconseguir­hi el sise Iloc. EI triomf se'l va endur un aleshores tambe des-

"En lIr:ldrea Chenier el mate;x personatge principal, un heroi operistic excessivament passiu, desperta poc

----Ilin'lt<teres, ans al contrari Amb una propensio anacronica envers la lirica i, com a consequemcia d'aixo,

--�e"'n"""etS I'erotica, mndina cer;moniosament contra la guillotina. "La revolucio devora els seus fills", molt pro-

---0 efecte dramatic, cal que els fills tarnbe s'hi resisteixin una mica"

JULIUS KORNGOLDDie romantische Oper der Gegenwart

Plantation d'un arbre dela liberte.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

conegut Pietro Mascagni amb Cavalleria rusticana.

l.'exit sensacional d'aquesta obra d'un acte va determinar la

direccio de l'opera italiana durant els anys sequents. TampocGiordano hi va restar indiferent i es va unir al verisme musical.

Va ser Sonzogno, en concret, qui Ii va oferir la gran oportunitatde crear una opera de Ilarga durada, amb unes condicions accep­tables de bon grat per a un principiant: un salari mensual de

200 lires durant la creacio de la composicio i un 25 % dels bene­

ficis durant vint anys. La mala vita es un melodrama social dels

baixos fons de Napols sense la brutalitat agra de la majoria de

40 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral

les altres obres veristes. EI tintorer Vito, que pateix tuberculosi,promet a la Verge que es casara amb una noia ben agradablesi ella el sana. La prostituta Cristina accepta el tracte, pen) aviat

Vito torna a caure en la vida Ilicenciosa que duia abans.L'oient familiaritzat amb l'opera italiana del iin-de-siecte tin­

dria algunes dificultats per reconeixer en aquesta obra prime­renca el compositor d'Andrea Chenier 0 Fedora, ja que nornes

crea una proximitat amb Mascagni i Leoncavallo en I'intermezzo

sirnfonic, relativament trivial. Inflama poca passio a la musica,les cancons no es queden gravades en la memoria i no va mes

enlla d'un colorit local. EI conjunt sona com un treball de con­

servatori, creat amb esforc pero sense delit. EI verisme no era,

probablement, la veritable vocacio de Giordano.

Malgrat aixo, I'estrena aRoma el 21 de febrer de 1892 -tres

mesos abans que I Pagliacci de Leoncavallo- va tenir un exit

considerable, a causa, en part, de la cantant Gemma Bellincioni,la prima donna assoluta de l'opera verista. EI critic Eduard Hans­

lick, tan riqoros en aquella epoca, va escriure sobre l'opera en

relacio amb una prcduccio convidada a Viena: «He de reconei­

xer que no he vist el final».

A aquesta pujada rapids va seguir una caiguda sobtada. Perc

malgrat aixo, Sonzogno, animat per l'exit de La mala vita, va ofe­

rir a Giordano una altra opera per encarrec i Ii va apujar I'assig­nacio mensual a 300 lires, perc des d'un bon comenc;:ament va

deixar entreveure que no Ii agradaven ni el tema ni la rnusica de

la nova obra. Regina Oiaz, un remake pel que fa al contingut de

Maria di Rohan de DonizeHi, va obtenir en I'estrena a: Napols un

exit respectable, pero segons Sonzogno, Giordano no havia aeon­

seguit complir el que havia prornes amb La mala vita, per la qualcosa va reaccionar d'una manera insolitarnent violenta: «No teniu

ni un indici de talent, I'art no esta fet per avos».

Giordano va veure davant el final de la seva carrera com a

compositor i va pensar a treballar com a director d'orquestra.Fins i tot el seu pare Ii va aconsellar fer del seu hobby, profes-

Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 41

sio i convertir-se en mestre d'armes. En aquesta drarnatica situa­

cio, va donar resultat una missiva del baro Alberto FrancheHi tal­

ment salvadora: «Benvolgut Giordano», aixf ho escrivia I'abril de

1894, «se que necessiteu un Ilibret i tinc la sort de Iliurar-vos

els drets d'Andrea Chenier si em retorneu les 200 lires que he

pagat a Illica pels drets exclusius del llibret»,

FrancheHi era aleshores un compositor establert d'operesmonumentals com Asrael i Cristofaro Colombo, influenciat pelpostwagnerisme alemany. Pero ha entrat en la historia de la

musica no per les obres que va compondre, sino per aquellesque va cedir a col·legues rnes joves. Juntament amb Andrea

Chenier hi havia Iris, acceptada per Pietro Mascagni, s Tosce,per Giacomo Puccini. Despres de la seva reconciliacio amb Son­

zogno, afavorida per FrancheHi, Giordano va comencar la com­

posicio I'agost de 1894. Gran part de l'opera es va originar en

el diposit d'una funeraria de Mila, entre estatues i larnpades voti­

yes.

EI qenere al qual pertany Andrea Chenier es la grand operahistories, en la lfnia de Meyerbeer, la qual va arribar als escena­

ris italians amb una mica de retard, al comenc;:ament de 1870.

Les obres de FrancheHi, perc tam be I Medici i Oer Roland von

Berlin de Ruggero Leoncavallo, es poden considerar la res postaitaliana a Meyerbeer. Allo que diferencia fonamentalment Andrea

Chenier de Giordano d'aquestes operes es I'intent de dibuixar

la historia amb els mitjans de I'estil realista.

Les aventures del poeta frances Andre Chenier, el qual, durant

en realitat en IIna dimensi6 intemporal i que no pot evolucionar cap a la maduresa. �I I.exaltaclodel tenor es SII'blim fis precisament perque sublima la idea de la mort: lIuny de suprirnir-la,

d'aplalldiments qlle ve desp'res omple aleshores el buit insuportable: el cantant ra ha cremat tots

els carb uxosl EI p(.blic OQ))

HELENE PIERRAKOS , .

Ma muse pastorale aux regards des Frenceis (<<L'Avant Scene Opera», Juny del 1989)

42 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral

la Revolucio Francesa, va passar de simpatitzant a contrari dels

jacobins iva ser executat I'any 1794 a instancies de Robespier­re, estan vinculades en el Ilibret de Luigi Illica, artesanalment

perfecte, amb una historia d'amor histories no documentada. Latrama es mostra rica en contrastos iamb colors tornassolats i

es desenvolupa clarament en no mes de dues hores. Un Meyer­beer hauria necessitat el doble de temps per a la mateixa obra.

EI principi d'escassetat i la subtilesa determinen tarnbe I'estilmusical. La canco nornes dona lIoc en poques ocasions a una

suspensio de I'argument, perque es l'accio en si mateixa. Ames

ames, I'orquestra te una funcio propulsora i sovint comenta I'ar­

gument com si fos un reporter. Com pta, influenciada per lesinnovacions de Wagner, amb rnes colors instrumentals dels queconeixem en el melodrama romantic.

«Verista- es, en I'obra, el metode per generar autenticitat ambels mitjans musicals. Mentre els veristes estudiaven durant la

primera hora la musics popular de Sicilia 0 Napols i la integra­ven inalterada parcialment en les partitures, Giordano va recor­rer en Andrea Chenier ala historia, amb la finalitat d'assolir un

colorit temporal i local de I'argument. En la festa dels Coigny del

primer acte sonen poloneses i gavotes, una escena bucolicaserveix com a «joe en el joc» damunt I'escenari, una conversa es

contrapuntejada amb un solo spina. En les escenes sequents,es repeteixen les cancons de la Revolucio, com La Marsellesa,i se cita la Ce ira.

Nova, en oposicio al romanticisme i a Verdi, es tam be la crea­

cio de les aries. l.'exemple rnes significatiu el mostra Chenier en

la seva primera escena durant la festa esmentada. Les pecesde l'Ancien Regime +anstocracia, Esqlesia i intel·lectuals- s'hantrobat i es diverteixen, pero alhora mostren una preocupacio perl'evolucio polftica. Chenier, provocat per la societat i en particu­lar per la filla de la casa, Maddalena, improvisa una acusacio

poetics contra les condicions actuals (<<Un dl all'azzurro spazio»).Aquest improvviso es un recitat extatic que abans de la decla-

EMILE ZOLALe drame Iyrique (<<Le Journal", 24 de novembre de 1893)

rnacio es torna a convertir en I'arioso. Durant el desenvolupa­ment de la melodia es manifesta capricios i, a continuacio, es

mostra retortcarnent suggestiu.L'artesania experimentada de la drarnatica musical sempre

acomodada en els destacats cops de contrastos es mostra al

final del pimer acte: la gavota es interrompuda pel cor de la mul­

titud que protesta. Gerard, fins aleshores ajudant de cambra a

la liar dels Coigny, entra amb un grup de revolucionaris al palau,s'arrenca la Iliurea del cos i es colloca davant els seus segui­dors amb les paraules sequerrts: «Sua grandezza la miserial».

t'estrena de la pet;:a va ser precedida per considerables difi-

Arrestation de Louis XVIa Varennes.Guaix de la CoHecci6Alfred de Liesville.Muses Carnavalet, Paris.

Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 45

MICHELE GIRARDIUn di all'azzurro spazio

perque l'heroma del titol al final es casava, en comptes de morir

com esperava tothom.

Amb Fedora de Giordano fa la seva entrada als escenaris ope­rfstics I'estil teatral de Sardou i la Bernhardt, desnaturalitzat el

drama musical verista en una traqedia de salo confeccionada.

S'inicia una liquidacio dels estimulants melodramatics, sens dubte

a un nivell exclusiu. EI periodista Arturo Colautti, Ilibretista de

Giordano, es dete considerablement en el modelliterari i es limita

a condensar el segon i el tercer actes del drama original de qua­tre actes. D'aquesta manera, crea el pretext per a I'intermezzo

obligatori des de Cavalleria rusticana.

EI primer acte te lIoc a Sant Petersburg, on el prornes de la

princesa Fedora Romazov ha estat assassinat pel presumptenihilista Loris Ipanov. Ella segueix el fugitiu fins a Paris i Ii demana

explicacions en el segon acte. Descobreix que no es cap crimi­

nal politic, sino que ha assassinat I'amant de la seva dona en

defensa propia. Ella s'adona del menyspreu que sent pel seu

prornes mort i s'enamora de Loris. Amb ell fuig a Suissa, on en

el tercer acte, despres d'algunes setmanes de felicitat amorosa

despreocupada, torna ala realitat. Encara a Russia, Fedora havia

pres represalies contra la familia de Loris, per la qual cosa es

desemmascarada com I'assassina del seu qerrna i la seva mare.

Ade seguit, ingereix un veri

EI primer acte s'esdeve completament amb un to de conversa

nervios, el qual es interromput per algun lament de l'heroma del

titol, mentre que en el segon, Giordano deixa ballar els dos tite-

cultats. Amintore Galli, I'assessor musical de l'Editorial Sonzogno,va considerar que I'obra, despres d'haver-ne repassat la parti­tura, era «irrepresentable», la qual cosa va provocar que Son­

zogno cancel-los I'estrena. Nemes la intervencio del mateix Pie­tro Mascagni, arribat de Florencia, el va poder dissuadir de fer-ho.

Pero aleshores el tenor previst va renunciar al paper del tftol,possiblement influenciat pel veredide de Galli. Aixi que va haverde ser substituit per un «seqon» home, encara poc conegut en

aquell moment, Giuseppe Borgatti, el qual posteriorment va ser

enaltit com el tenor waqneria italia mes important. L'estrena a

La Scala de Mila (28 de marc de 1896) va obtenir un triomf

inesperat. Durant un any, l'opera va ser representada a tots elsescenaris italians importants, i tarnbe a Budapest, Sant Peters­

burg, Nova York i Buenos Aires. l.'exit sensacional de Cevelle­ria rusticana semblava que es tornava a repetir. Sonzogno podiaestar content i Umberto Giordano era un home de fortuna.

En l'opera sequent, Fedora, va agafar un tema de I'autor demoda Vidorien Sardou, el qual havia desenvolupat fins a la per­feccio la tecnica de la piece-bien-ieite seguint el earn! indirede

d'Euqerie Scribe i era considerat de dret un mestre del dialeqelaborat. En el cim de la seva carrera, va coneixer I'adriu Sarah

Bernhardt, l'actuacio rnelodrarnatica i virtuosament alienable dela qual era considerada en aquella epoca com la cuspide de I'art

interpretatiu rnes gran. Com a consequencia d'aixo, Sardou va

escriure per a la Bernhardt una serie de tragedies avides d'e­

fedes, les quais -seguint la Ilei implacable del mercat- busca­yen una rivalitat entre elles: Fedora, Theodora, La Tosca i Gis­monda. No obstant aixo, l'ultirna obra citada va resultar un fracas,

EMILE ZOLALe drame Iyrique [el.e Iournal-, 24 de novembre de 1893)

46 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 47

, 1

EMILE ZOLALe drame Iyrique (<<Le Journal», 24 de novembre de 1893) MICHEL LEIRIS

Andrea Chenier

lies. Som al sale de l'excentrica comtessa Olga Sukarev, el puntde trobada dels exiliats russos a Paris. Fedora i Loris es conei­

xen, el seu xoc acalorat, que passa de I'small talk a un galan­teig obert del tenor i assoleix el seu punt algid en I'arioso «Arnor

ti vieta», es contrastat melodrarnaticarnent per un solo de pianodel virtues Lazinski, que rnes endavant es revela com un espiarus. Aqui Giordano parafraseja d'una manera juganera Frederic

Chopin. En el tercer acte, el qual Colautti, defugint Sardou, ha

situat ales terres de Berna, el compositor troba I'oportunitat de

crear amb corns alpins, cam panes i cants populars un conjuntidfl·lic i pastoral a I'argument principal, el qual condueix irre­

meiablement cap a la catastrofe.

A dal!:

Sans-culottes en armes.

Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

Fabrication de Fusils.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

Paqina sequent: ,

Imatge de la producciod'Andrea Chenier,amb direcci6 d'escenade Philippe Arlaud.

Fotografies delNew National Theatrede Toquio,

«La Traviata ascendia dels vestits de les antigues formes i

arrencava els parracs d'un estil considerat com la veritat» -va

escriure Oscar Bie I'any 1913 en la seva obra modelica Die Opersobre les obres de la Giovane Scuola. En l'opera italiana del fin­

de-siecle, la «mort en bellesa- era creada amb la perfeccio rnes

gran i duta a la seva maxima expressio, I com mes deforme era

la mort de la protagonista, rnes sentiments s'originaven del cant.

�escena final de Fedora pertany als excess os rnes grans de La

Traviata. Mentre Fedora Ilangueix lentament pel veri, es pot sen­

tir com un petit savoia canta la seva melangiosa canco ambo un

acordio i un triangle. Per damunt de les veus dels violoncels repar­tits quadruplernent, els sentits abandonen l'heroma i I'orquestra

prfncep Alexis, amb qui viu al seu palau;el seu proxeneta Gleby, que la persegueixcom un malson, i el seu estimat, I'oficiald'infanteria Wassili. Aquest mata el prin­cep durant una trobada i es arrestat i des­terrat a Siberia -per a Giordano es el pre­text per a un preludi en Do menor luqubrei expressiu, el qual s'acaba convertit en un

cor de presoners. Un ernfatic duet amo­

res crea el contrast adequat: Stephanasegueix Wassili, disposada a compartir-hiel desterrament. Pero tambe hi arriba el

passat dels enamorats, perque Gleby apa­reix al campament i posa preu a la iden­titat d'Stephana. En un intent de fugida,Stephana rep un tret. Des de Iluny, s'es­colta un cor de presidiaris que acaben d'ar­ribar.

Tot i que encaixa en algun paral·lelismeamb Oes de fa casa defs morts de Janacek, I'art de Giordano tealtres intencions i toca, virtues, el teclat dels efedes: I'atmos­fera pacifica i idfl·lica del diumenge de Pasqua, en la qual es

barregen els sons de Ilunyanes cam panes amb els de la bala­laica, es esqueixada de sobte pels crits i els trets. l l'heroina cai­

guda aconsegueix una escena de mort que varia en gran mesura

del final de La Traviata.

50 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral

torna a assumir «Arnor ti vieta» com a motiu recordatori.

Un virtuosisme melodramatic d'aquesta classe no es podiaequivocar en la seva repercussio si a disposicio del paper prin­cipal hi havia una gran cantant i adriu. Per a I'estrena a La Scala

de Mila (17 de novembre de 1898), va ser Gemma Bellincioni,la Duse del teatre musical. Per al paper de Loris s'havia previstFernando de Lucia, un destacat representant del bef canto clas­

sic. Despres de la seva reruincia, la Bellincioni va descobrir un

cantant, fins aleshores molt poc conegut, que feia el seu debut

amb aquest paper: Enrico Caruso. Durant I'estrena, va haver de

repetir I'arioso «Arnor ti vieta»,

Les rerniniscencies de La Traviata i el colorit rus tarnbe mar­

quen l'opera sequent de Giordano, Siberia. Va ser I'obra prefe­rida del compositor entre totes les seves, pero tambe col·leguesnotables com Gabriel Faure eren totalment partidaris dels elo­

gis. l.'opera, estrenada el desembre de 1903 a La Scala de Mila

amb un gran repartiment (Giovanni Zenatello, Rosina Storchio,Giuseppe de Luca), va trobar en concret a Parfs una atencio

mes gran.I aquest fet no ens sorpren. Perque el poderos boom rus havia

sorgit de la metropolis francesa, de l'Exposicio Universal de

1889, i havia arribat en poc temps a tota l'Europa occidental.

Dostoievski i Toistoi eren coneguts com els nous deus literaris

i aquesta tendencia tambe va passar per l'opera i hi va deixar

una empremta. En especial, els joves compositors italians reco­

neixien en la Russia «exotica» la possibilitat d'ampliar la pal eta

musical amb colors sedudors. Puccini va acaronar temporal­ment la idea de posar rnusica a Anna Kereriine, Mascagni va

pensar en Records des de fa casa defs morts, pero al final nornes

Franco Alfano va dur a terme amb exit, qracies a l'cpera Risur­

rezione de Toistoi, una posada en rnusica de la literatura russa.

Giordano i el seu Ilibretista Luigi Illica van ser suficientment

habils per flirtejar amb el colorit rus sense embarcar-se en la

perillosa adaptacio de les grans obres literaries mundials. L'ar-

,,0, lao el mestre de Foggia reprenia Mala via

per acaharda de polir [ .. .I, va coneixer Luigi IIhca

grades a Sonzogno i Alberto Franchettl,

qlle havia cedit a Giordano els seus drets sobre

el tema d'Andrea Chenier. I lIIica va trobar la

___maDera d'adaptar-se ales propostes ideologl-

lies i les situacions del nou lIibret -Ia torca

'gO'osa de la inspiracio giordaniana. EI famos

mnrowiSQ de Chenier i el monoleg de Gerard

--�(";accagliere Ie lag rime dei vinti e safferentl")

SOD pagines en que es pasa de manifest la

solidaritat del mestre amb el man de qui pateix

a seva dura condicio nurnana-

MARIO MORINI.

Fragment de la conferencia del critic musical

pronunciada en la .. Cimeli Giordaruam aRoma»

(Roma, 7 de maig de 1987)

Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 51

gument de l'opera comenca a Sant Peters­

burg. La dama galant Stephana esta inde­cisa entre tres homes: el seu enamorat el

L'obra d'un ade Mese Mariano es basa en un drama dialectal

napolita de Salvatore di Giacomo, el qual va aconseguir un granexit en el seu temps. Di Giacomo era amic de Giordano i es va

encarregar de l'adaptacio a I'escenari operfstic. Despres de ladebil acollida de I'estrena a Palerm (1910), el compositor va refor-

Invention du Bonet rouge.Guaix de la ColleccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Parfs.

52 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral

del moment (Ia situaci6) i la passi6 (el personatge). Tot COIISIS elx ,

LUIGI ILLiCA ...'

Carta a Giacomo puccini recoil ida en Carteggl pucclmam

mar la peca tres

anys despres per a

Mila. La classificacio

d'«esborrany lfric» es

bastant encertada

per a aquesta petitapeca que nornesdura trenta-cinc mi­

nuts. L'arguments'explica rapida­ment: Carmela volvisitar a I'orfenat el

fill nascut illeqltim,pen) aquest mor la

nit abans. Les ger­manes no volen explicar-li la veritat amarga i I'envien a casa amb

una mentida piadosa.Giordano recorre en la posada en rnusica d'aquest projecte,

que mostra algunes afinitats amb la posterior Suor Angelica de

Puccini, al model de les seves operes precedents i, no obstant

aixo, no escapa totalment del precis instint teatral del perill adja­cent que suposa el debit sentimental.

En el moment de la creacio de la comedia musical Madame

Sans-Gene, Giordano estava, com la majoria de Is seus com­

panys de viatge, excepte Puccini, passat de moda a Europa. En

canvi, els defensors dels melodrames operfstics eren rebuts amb

Volontaire partant pourl'Armee.

Guaix de la Col·lecci6Alfred de Liesville.Muses Carnavalet, Paris

Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral 53

els braces oberts al pais del melodrama cinematografic, elsEstats Units. I en el gran Arturo Toscanini trobaven tarnbe un

herald influent. EI mestre va estrenar la peca basada en Sardou

I'any 1915 al Metropolitan Opera amb un repartiment esplen­did (Geraldine Farrar, Giovanni Martinelli, Pasquale Amato). Lacornedia de la bugadera alsaciana Catherine Hubscher, que no

vol ni pot dissimular la seva procedencia humil com a duquessade Danzig i, per aquest motiu, sempre provoca escandols a lacort de Napoleo, es avui dia coneguda sobretot per una versio

cinematografica amb Sofia Loren (1961). Eillibret de l'opera va

ser escrit amb el coautor posterior de Turandot Renato Simoni.En Madame Sans-Gene, Giordano uneix eilleuger parlando,

el qual va determinar en part I'estil d'Andrea Chenier i Fedora,amb elements formals adaptats de I'antiga opera buffa i ariosi

dolcarnent sentimentals, els quais actuen com a illes liriquesenmig dels fragments de conversa. Nemes en el tercer acte,quan Napoleo sorpren el comte austriac Neipperg al dormitoride la seva dona, Giordano mostra novament les urpes del verista.Pero despres I'argument s'esvaeix en un happy end d'acord ambel seu qenere i una apoteosi de felicitat conjugal i grandesaimperial.

Giordano probablement va tenir I'exemple de Giuseppe Verdial pensament quan va decidir acabar la seva trajectoria profes­sional com a compositor d'operes desencadenants de passioamb una obra desimbolta. Certament, encara no tenia els vui­tanta quan va decidir fer aquest pas, sino que nornes tenia uns

cinquanta justos, pero despres de la mort del seu col·lega Gia­como Puccini va tenir dar que l'epoca de l'opera cantada ita-

..,..,

I veritat a I'ideal Giordano va exceHir sobre els seus

«En unir en Andrea Chenier I en Sibena, a

'd eis pintoresc Giordano posseeix la

coHegues. L .. I Si Puccini, que valoro molt, te la gracla tell ra; 011 en ,

Ion;a tnilgica, I'energia orquestral, el vigor axpresstu=

ALFRED BRUNEAU. • . d P' I 1905 publicada a -Le Matin-

Fragment de la critica de Siberie, estrena a a ans e ,

54 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral

liana, tal com I'havien entes ell i els altres compositors de la Gio­

vane Scuola, estava acabada irremeiablement i, en qualsevolcas, nornes es podia clausurar amb una postdata elegant. Sense

cap mena de dubte, ho va aconseguir amb el conte liRe. EI va

dedicar al director d'orquestra Arturo Toscanini, el qual el va

retardar, perc finalment el va estrenar el 12 de gener de 1929

a La Scala de Mila.

Com a Ilibretista, Giordano s'havia assegurat I'autor de Gianni

Schicchi, Giovacchino Forzano, el qual en aquell moment era un

director d'escena atrafegat i, qracies als seus contactes amb

Mussolini, un dels homes rnes influents de I'escena del teatre

musical italia. Forzano va mostrar tarnbe en aquesta ocasi6 un

domini segur de la professi6 i una gran destresa drarnaturqica.La «novella en tres quad res» (que s'uneixen per rnilja d'inter­

mezzi pintorescs) tracta sobre Rosalina, la filla del moliner, la

qual, en veure el rei, s'enamora tan perdudament d'ell que engegael seu prornes Colombello. Pero s'adona de la seva estupidesaquan el rei la cita al seu dormitori -perque els seus parents Ii

han demanat ajuda- i es despulla davant seu. l.'esplendida Sere­

nfssirna es revela com un home veil, malalt i deforme, la qualcos a fa que Rosalina torni penedida al costat de Colombello.

Musicalment concep la petita obra, la qual amb prou feines

dura mes d'una hora, a partir de la destresa artesana i no pasde la fresca inspiraci6. Amb una fermesa segura, Giordano s'a­

parta aqui del verisme agre dels seus inicis, com tarnbe de la

decadencia neorornantica del seu precedent, l'opera La cena

delle beffe (1924), la qual es desenvolupa a Horencia durant el

Renaixement, de manera que es ret, contrariarnent, a un classi­

cis me tal com era propagat aleshores pels representants de la

generazione dell'ottanta (Malipiero, Pizzetti), els quais intenta­

yen unir-lo ales avantguardes europees amb progressos har­

monics. Segons que sembla, Giordano desitjava demostrar als

seus critics i a ell mateix que encara podia «participar- en noyes

formes d'escriptura. Tanmateix, no podia dissimular el genul

HELENE PIERRAKOSMa muse pastorale aux regards des Franyais (<<L:Avant Scene Opera», juny del 1989)

La Voeu Frenceis.Guaix de la Col·lecci6Alfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

melodista que era i les aries de Rosalina i Colombello deixenflorir novament en aquest cant del cigne jovial les cancons ita­

lianes amb una calidesa i una bellesa indestructibles.Ouan Umberto Giordano va morir el 12 de novembre de 1948

a Mila, feia mig segle que havia arribat al zenit de la seva gloria,malgrat que les obres posteriors a Fedora tam be havien aeon­

seguit un gran exit en la seva majoria. Pero en I'actitud estetica,

56 Umberto Giordano: facetes d'un eclectic magistral

va romandre com un home del segle XIX, que tam be sabia queno podia oposar-se al ressorgiment d'una rnusica que incloia

noms com Debussy, Stravinsky i Schonberg. EI que va escriure

George Bernard Shaw amb motiu de I'estrena a Londres de

Cavalleria rusticana tarnbe pot valer per al conjunt de les obres

de Giordano: «L'opera ofereix avui dia a la gent intelliqent iamb

aptitud musical i drarnatica una oportunitat irrepetible de com­

binacions i permutacions pictoriques, brillants, habils, noves i,

per aixo, moderadament conegudes i valorades amb una granreserva d"'efectes" musicals, els quais s'amunteguen en les par­titures dels grans compositors. Vivim en l'epoca de la rnusica de

segona rna»,

Pero I'eclecticisme no es pot entendre com un retret si es

valoren historicament les operes italianes del tin-de-siecle -com

a productes de maduresa, com a ultirn intent de mantenir amb

vida el melodrama moribund. Eis compositors de la Giovane

Scuola no volien crear una obra artistica per a I'eternitat, sino

que creaven peces de consum perfectament construides per al

dia a dia i segons els requisits del mercat respectiu. Si hom desit­

ja avaluar imparcialment aquestes operes, incloent-hi les de Puc­

cini, cal contemplar-Ies de la mateixa manera que les obres mes­

tres del cinema de Hollywood. I certament, no es cap coincidencia

que al final hagin estat rnes sol·licitades als Estats Units que al

seu pais d'origen. Inevitablement, tarnbe van perdre en actuali­

tat quan el jove art de la cinematografia va deixar els bolquersde banda.

Paqina sequent:Imatge de la producciod'Andrea Chenier,amb direccio d'escena

de Philippe Arlaud.

Fotografies delNew National Theatrede Toquio,

EKKEHARD PLUTA

LA DRAMATURGIA

Andrea Chenier:I'heroi no esta solJUAN CARLOS OLIVARES

60

Andrea Chenier:I'herni no esta sol

EI so d'una ganiueta cau sobre l'auditori. Es el so inconfusi­ble de la guillotina, la maquina que s'ha perpetuat com el

simbolpopular de la Reoolucio Francesa. Una icona que Phi­

lippe Arlaud ha conuertit en elfil conductor de la posada en

escena d'Andrea Chenier. Una maquina de matar, exaltadacom un progres de la cioilitzacio, pero conoertida [inalmenten uri instrument de la uiolencia iruliscriminada, del Terror:

Arlaud no dubta a introduir en l'opera d'Umberto Giordanoi Luigi Illica la por collectiua, l'amenaca no contra l'indi­

uulu; sino contra tots aquellsque es ueuen envoltats del

vertigen de la His to ria. Nohi ha excepcions quan laHistoric s'abolanca sobre la

societat. Tots son botxins i

oictimes de la oiolencia quan

aquesta es presenta com el171,0 to r de la His to ria.

62 Andrea Chenier: l'heroi no esta sol

Napo'eoBonapart va deixar per a la posteritat la citacio

sequent: «La Revolucio Francesa no va cornencar amb

la caiguda de la Bastilla, va cornencar amb Le nozze di

Figaro de Mozart». l'interessant relacio entre l'opera i un dels

perlodes histories claus per entendre el mon que es va posaren marxa a partir del 1789 -sense oblidar l'avancada americana

d'inspiracio francesa- despres no va tenir reflex en el nombre

d'obres que van agafar la Revolucio Francesa com a argumentcentral dels seus Ilibrets. l.'empatia inicial va desapareixer aviat.Tres de les operes mes importants basades en aquells esdeve­

niments (Fidelia, Andrea Chenier i Dialogues des Carmelites)se centren en els anys rnes foscos, el Terror (1793-1794), i les

tres giren al voltant de la idea del sacrifici, malgrat que nomes

Beethoven -per proximitat i conviccio revolucionaria- opta perevitar la mort als seus soferts protagonistes.

Fidelia es l'unica opera de les tres que s'estrena abans del

moviment contrarevolucionari que prendra posicions a Europa a

partir de la segona decada del segle XIX. Es possible que Andrea

Chenier (1896) no reflecteixi, d'una manera conscient, una afi­

nitat amb la reaccio conservadora -marcada a poc a poc pel tra­

dicionalisme catolic-, pero no sembla casual que un any abans

de I'estrena, I'escriptor polones Henryk Sienkiewcz publiques QuoVa dis, una exaltacio del martiri cristia a la Roma de Nero.

Europa, a punt d'abandonar el segle, es reafirma en les seves

arrels cristianes i recorre a la historia i al martirologi per argu­mentar la seva croada contra els qui propaguen la necessitat

d'una nova revolucio, Sienkiewcz des de la posicio delliterat mili­

tant i Illica des de la del Ilibretista immergit en un entorn ideo­

logic dominant, comparteixen certa afinitat en la seva relacio

ambigua amb la Revolucio Francesa, propensa gradualment a

ser observada pels vaticinadors de la fi del segle com un epi­sodi negre de la historia europea.

Una analisi comprensible feta per les faccions conservadores

i tradicionalistes: per primera vegada s'havia questionat al cor

Paqina 60 i anterior:Demolition de la Bastille.Le Triomphe de Marat.

Guaixos de la ColleccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

d'Europa i des de I'estructura del nou Estat I'hegemonia morali cultural de l'Esqlesia Poulenc afrontara mes endavant la ques­tio d'una manera oberta amb Dialogues des Carmelites. EI mar­

tiri havia de rubricar un argument que Poulenc havia intentatreconduir cap al conflicte interior. Per al final, en canvi, no hi

havia alternativa. Pesava massa la vinculacio catolica de les dues

fonts literaries directes deillibret d'Emmet Lavery: I'obra homo­

nima de Georges Bernanos i Die Letzte am Schafott de Ger­trud von Le Fort.

Ni Umberto Giordano ni Luigi Illica pretenen amb Andrea Cbe-

«lin cop sa1vats els amies i la piltria. que m'importa la resta? Com que els amies estan fora de peri II,

___w;'a majoria de dip"tats, si jutgem ja per la situacio, es disposen a millorar-Ia, ja no tine inquietuds

�A��� _

MADAME ROLAND.

.'

Carta a un amic, presentada com a prova del fiscal en el proces que la va conduit a la gUillotlnael 8 de novembre de 1793

AIJegorie de la France et

Bonaparte.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

64 Andrea Chenier: I'heroi no este sol

niermarcar posicions des d'un punt de vista ideologic. Almenys,no es un aspecte explicit en I'obra, ni en la seva carrera, natu­raiment. EI verisme els porta a buscar el grau maxim de drama

perque les emocions s'expressin sense inhibicions. No obstant

aixo, per aconseguir aquest efecte fan seva una imatge obscurade la Revolucio Francesa, documentada i argumentada amb els

milers de condemnats a mort per I'arbitrarietat dels tribunalsrevolucionaris. Com a protagonista trien un personatge historic,Andre Chenier, primer poeta capdavanter de la injustlcia i la revo­

lucie, despres un idealista desenganyat i penedit, victirna final­ment de la mateixa utopia social que va defensar amb passioromantics a I'antesala de la Revolucio.

L'obra no questions I'idealisme dels personatges principals-del mateix Chenier 0 del criat Gerard-, pero utilitza les con­

tradiccions del nou Estat en les seves hores mes cruentes i con­

vulses per projectar una ombra terrible de traicio, terror i mortsobre els innocents que han caigut ales seves urpes indiscri­

minades. Innocents a qui, a I'hora final, regalen un ultirn gestheroic per elevar-los per damunt de les miseries de la Historia

Un perfil dramatic idealitzat que es especialment notable en

el paper de Maddalena de Coigny, inspirat en una figura real

que el poeta va arribar a coneixer durant el seu empresonament.Una darnisella engarjolada a Saint-Lazare que va ser la seva

musa per al poema La jeune captive, tot i que la dona real, Aimee

Franquetot de Coigny, mai va tenir la intencio d'immolar-se a la

guillotina per fer honor a I'amor. Dama de reputacio molt menysimmaculada que Maddalena, es va forjar un cert renom en la

societat mundana prerevolucionaria i postrevolucionaria pelsseus escrits Ilibertins, la seva Ilista selecta d'amants i la gran

capacitat per barrejar-se en tot tipus de conspiracions.Perc es que sense el sacrifici ultirn dels innocents -sense la

imatge del martirologi de la Revolucic- la potencia drarnatica

de la trama s'esvaeix. L'argument necessita la verge sacrificada

per assolir I'apoteosi drarnatica, EI public de La Scala de Mila

Paqina sequent:Scene de speculationmoneteire.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

Andrea Chenier: l'heroi no esta sol 65

assumiria a la perfeccio aquest gest en un context historic d'unacrueltat i una manca de caritat cristiana que cap dels assistentsa I'estrena no es questionaria, ben al contrari.

En realitat, la partitura d'Andrea Chenier defuig qualsevol nociode conflicte historic i s'aboca al desenvolupament emocional dels

personatges i la recreacio estetica de l'Ancien Regime i l'extra­

vaqancia del Paris revolucionari. La relacio que s'estableix entreels diversos personatges es basa principalment en els eterns

impulsos primaris de les emocions (amor, gelosia, enveja), motorshabituals del drama verista. La Revolucio Francesa funciona com

a simple tela historic i com a element cata­litzador del gest tragic final del Liebestod.

L'exemple mes clar de la posicio deco­rativa del context historic es el paper secun­

dari que hi fan les masses corals. Si beGiordano inclou en Andrea Cheniersuvet­ses escenes compartides amb el poble de

Paris, el cor no te una linia musical espe­cialment destacada 0 elaborada en la par­titura, ni un fragment remarcable que hagipassat a la posteritat. En sostreure al pobleel seu paper protagonista historiat, quedaanullada drarnaticarnent en l'opera i desa-

Recuperar el poble

MADAME ROLANDCarta a un amie, del 9 de setembre de 1792, amb motiu de les Matanees de Selembre

68 Andrea Chenier: l'heroi no esta sol

pareix com a personatge (col·lectiu) una de les parts actives

d'aquest perlode singular de la historia de FrancaLa posada en escena de Philippe Arlaud no intenta corregir

radicalment les debilitats drarnatiques del Ilibret. La seva pro­

posta es mou entre I'acompanyament -amb una contundent

estilitzaci6 estetica en el disseny de decorats i vestuari- i algunsapunts critics ben estudiats, els quais busquen un nou equilibrientre els convencionalismes del Ilibret i el discurs historic queneix I'any 1789.

EI poble es presenta qairebe sempre com a tableaux vivants,

composicions pictoriques, algunes tan reconegudes com La lIi­

bertat guiant el poble, visi6 romantics de Delacroix, les quaisserveixen de fons a l'acci6 dels personatges protagonistes.Aquest retrat col·lectiu, perc, es qairebe sempre la imatge con­

gelada d'un moment de violencia extrema; la imatge que tanca

cadascun dels actes de l'opera. Nomes en l'ultirn, Arlaud incor­

pora un vaticini d'esperanca, una mirada cap al futur compro­mesa amb la Historia

Ames d'acompanyar Maddalena i Chenier per la massa silen­

ciosa de les vlctimes de la Revoluci6 Francesa, una marxa d'es­

pectres que avanca cap al public i que recorda el fam6s quadrede Giuseppe Pellizza /I quarto stato (1891-1901) -icona popu­

lar qracies a la pel·llcula Novecento de Bertolucci-, Arlaud es

permet una visi6 entre el camp de cadavers: un darrer tableau

vivant protagonitzat pels nens que s'han salvat de la violencia

de la revoluci6. Ells, amb la tricolor i els trabucs entre les mans,

simbolitzen la nova generaci6 que continuara amb la transfor­

maci6 imparable de la societat.

EI final no es l'unic moment d'Andrea Chenier en que el direc­

tor d'escena aporta el seu comentari personal a un Ilibret que

intenta defugir el compromls amb la Historia La seva veu es fa

notar especialment en la resoluci6 del primer acte. Segons Illica,

des pres de la irrupci6 mornentania d'una colla de captaires en

Paqina 66:

Imatge de la producci6d'Andree Chenier,amb direcci6 d'escena

de Philippe Arlaud.

Fotografies del

New National Theatrede Toquio,

la fe han aconse uit fer-me compareixer davant teu: jo no buscava pas

'haver servit en la foscor, la causa del poble, esperava amb mo es ra

dignes de la p;itria per obtenjr aquest corona resplendent, em calia, sens dubte, ser objecte de la mes

sinistra de les nersecuclons: em calia encara alguna cosa mes: em calia combatre la calurnnia,

I'enveja, i triomfar sabre la jngratitud. Una consciencia pura i impertorbable, aquest es el meu

OLYMPE DE GOUGES

Suplica enviada al Tribunal Revolucionari abans de la seva compareixenca, acusada de ser I'autora d'un cartell

girondi. Guillotinada el 3 de novembre de 1793

Tribunal de Prisonau 2 et 3 Septembre.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

la selecta soiree de la comtessa de Coigny (un cop obert el pasa I'afamada pleb per un Gerard indignat), la tranquil·litat i I'har­monia de la vetllada es restableixen i els convidats poden tor­

nar a la delicada coreografia de la gavota.Arlaud decideix portar aquesta crisi ales ultimes consequen­

cies, sense ocultar-ne I'horror. �statu quo, una vegada destruit

amb els mendicants que ocupen I'espai de l'aristocracia, no potrefer-se. l.'ordre, aparentment inamovible, ha estat enderrocat.

70 Andrea Chenier: l'heroi no esta sol

OLYMPE DE GOUGES .' dEpileg de la Dec/aracia dels drets de la dona I de la ciute ana

EI quart estament, el poble, ha fet el pas definitiu

per discutir I'espai i els privilegis a l'aristocracia Un

cop trencat el tabu, no hi ha traves a la violencia

d'un rancor larvat Ilargament. En aquest muntatge,el poble ha arribat per quedar-s'hi i subratlla la seva

resolucio rnitjancant la violencia contra I'opressor,una violencia que no sabra controlar. Una revenjacol·lectiva iniciada per aquells que han estat des­

posseits i secundada amb el mateix irnpetu i la

mateixa conviccio per la servitud. EI poble s'ha revol­

tat. EI descontentament s'ha fet visible. Una revo­

lucia a petita escala que anticipa el gran assalt de

la Bastilla de Paris.

EI color com a sirnbol

Mes enlla de les solucions aportades per retorcar la visibilitat

del poble, la posada en escena introdueix els conceptes de la

drarnaturqia per rnitja d'un repertori de simbols basat en els

colors i la posicio dels elements i els plans escenoqrafics, fins

i tot per rnitja del moviment del mateix decorat. La base crorna­

tica escollida es la tricolor de la bandera de la Republica fran­

cesa: blanc, vermeil i blau. EI vestuari i I'escenari exhibeixen al

Dans fa Vendee des

brigans veulent abatref'arbre de fa Liberte.Guaix de la ColleccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

Andrea Chenier: I'heroi no esta sol 71

Paqina sequent:Imatge de la producciod'Andrea Chenier,amb direcci6 d'escenade Philippe Arlaud.

Fotografies delNew National Theatrede Toquio,

pnncipi un blanc impol-lut, una tela sobre la qual la Historiaescriura la seva cronies amb tinta blava i vermella.

Aquest espai mostra des de I'inici el seu fraqil equilibri. Des­

pres d'una primera imatge projectada de la facana solida i sirne­trica d'un palau del segle XVIII, el man cornenca a moure's i a

descompondre's. Un tall en diagonal sobre aquesta arquitecturaaxial -un gest central d'aquest muntatge- deixara al descobertun espai on tot esta marcat per una forta inclinacio, L'estabilitatdel sistema cornenca a trontollar. Sobre aquest univers escorat,l'aristocracia continua amb el seu estil de vida aliena al canvi i

al moviment.

Un man que es considera acabat, invariable, irnmobil, aturaten els seus privilegis, el qual a partir de la forca impulsora de larevolucio entrara en moviment i comencara a girar i a transfor­mar-se. Es el vertigen de la Historia, que arrossega les seves

criatures i se les engoleix en el rernoli dels esdeveniments. Un

espai giratori que tanca els personatges en els moments d'inti­mitat 0 que els obre a escenes de masses. Una estructura de

plans oblics que allibera els personatges 0 els esclafa. Un efecte

que, a mesura que es congria la traqedia sobre els protagonis­tes, es veu reforcat per un joc de Ilums i ombres de caracter gai­rebe expressionista. Una referencia loqica d'acord amb el con­

text historic que va envoltar el naixement i l'eclosi6 de

I'expressionisme, especialment visible i influent en una societat

en crisi com I'alemanya despres de la Primera Guerra Mundial.Un altre man vacil·lant. Les escenografies psicoloqiques de

ROBES PIERRE

Extracte del seu discurs davant la Convenci6 Nacional (25 de desembre de 1793)

74 Andrea Chenier: I'heroi no esta sol

MADAME DE STAEL

Reflexions sabre el proces de la reina

pellfcules com EI gabinet del Or. Caligari tenen un cert eco en

la proposta de Philippe Arlaud per a Andrea Chenier, sobretot

quan combina les distorsions de I'espai i la lIum.

La maqulna del Terror

No obstant aixo, la imatge central d'aquesta posada en escena

es la maquina de matar que va identificar la Revolucio Francesa:

la guillotina. La seva presencia i el seu significat es una cons­

tant en el muntatge de Philippe Arlaud. EI tall oblic de la seva

ganiveta es la forma que inspira moltes de les solucions esce-

Des Brigands tue un petedans les bras de sa lille.Guaix de la CoHecci6Alfred de Liesville.Musee Camavalet, Paris.

Andrea Chenier: I'heroi no esta sol 75

un huraca. Qui pot aturar-Ia? Un home, a qui la Revoluci6 ha donat a coneixer, pot fer

teritat no constderara atrocitats»

GEORG FORSTER . .

Nota que deixa el jacobi i naturalista alemany abans de mom a Pans el 1 794

niques que ha ideat el director d'escena. La guillotina marca les

geometries del decorat, la contundencia de les arestes, lesombres marcades, les obertures, la forma i el moviment delstelons i de les pantalles. EI so caracteristic de la ganiveta en

caure tanca cadascun dels actes.Una rnaquina -defensada i Iloada al seu dia com a exemple

de proqres i civilitzacio, fins i tot de cornrniseracio respecte delreu a mort- que reclama i imposa el seu protagonisme violenten aquesta proposta escenica

EI primer acte finalitza amb l'aristocracia massacrada als seus

salons. De I'orgia de sang neix un ferm redoblament de tam­

bors, mentre passen les paqines d'un perqami de l'epoca, un

document tecnlc sobre com construir una guillotina. EI dibuix

pren moviment, I'artefacte es despren del seu suport historic i

l'Heroine de Milhier.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

LOUIS ANTOINE SAINT-JUST 'd 1793Fragment del seu discurs davant l'Assemblea el 10 d octubre e

es mostra en iota la seva senzillesa meca­

nica, mentre el redoblament entra en una

cadencia fabril. La guillotina es desdobla

i es multiplica fins que el public s'enfrontaa una simfonia de rnaquines de matar, una

fabrica de la violencia Un portic que explicaperfectament el context de tot el que s'es­

devindra a partir del segon acte.

No es una valoraci6 moral, la que intro­

dueix Arlaud amb aquest interludi, EI queestableix es una realitat omesa per I'obra:

la violencia no es un instrument per cons­

truir herois individuals, es una realitat que

acompanya la humanitat en tots els seus

actes i en tots els moments claus de la Historia Eis nens, ques6n el futur, inicien el rei leu amb una bandera i una arma, Esuna contextualitzaci6 histories que situa l'opera en el seu moment

sense tocar l'essencia dels personatqes. Arlaud nornes els acom­

panya amb la historia que els va tocar viure.

A dalt:

Depert pour les ltontieres.Guaix de la Col-leccioAlfred de Liesville.Musee Carnavalet, Paris.

JUAN CARLOS OLIVARES

Paqina sequent:Imatge de la producci6d'Andrea Chenier,amb direccio d'escenade Philippe Arlaud.

Fotografies delNew National Theatrede Toquio,

E LA CONSPIRATION DES PRISONS (ST-LAZARE) ANDRE MARIE DE CHENIER 28 JUILLET 1794 ITE AU 9 THERMIDOR GEORGES CaUTHON, RENE FRANQOIS DUMAS, JEAN-BAPTISTE EDOUAR

1 OCTOBRE 1793/ SUITE AU PROCES DES GIRONDINS CHARLES LOUIS ANTIBOUL, JACQUES EAU, JEAN-BAPTISTE BOYER-FRONFREDE, PIERRE BRISSOT, JEAN-LoUIS CARRA, CLAUDE Ro

AIN LAUZE DEPERRET, GASPARD DUCHASTE, JEAN-FRANQOIS Ducos, JEAN DUPRAT, CLAUD UCHET, JEAN-FRANQOIS MARIE GARDIEN, ARMAND GENSONNE, JACQUES LACAZE, MARC DAVI

LBA LASOURCE, PIERRE LEHARDY, BENOIT LESTERPT-BEAUVAIS, JACQUES PIERRE MAINVIEL HARLES ALEXIS BRULART SILLERY, PIERRE VERGNIAUD, LOUIS FRANQOIS SEBASTIEN VIGIER 2

ARS 1794/ SUITE AU PROCES DES HEBERTISTESJEAN-BAPTISTE ANCARD �EAN ANTOINE FL T ARMAND, JEAN-CHARLES BOURGEOIS, JEAN-BAPTISTE CLOOTSANTOINE DESCOMBES, FRAN

OIS DESFIEUX, PIERRE ULRIC DUBUISSON, FREDERIC PIERRE DUCROQUET, JACQUES RENE ERT, CONRAD DOCK, MICHEL LAUMUR, ARMAND HUBERT LECLERC, ALBERT MAZUEL, ANTOINE

RANQOIS MOMORO, JACOB PEREIRA, PIERRE JOSEPH BERTHOLD PRall, CHARLES PHILIPPE SIN, FRANQOIS NICOLAS VINCENT5 AVRIL 1794/ SUITE AU PROCES DES INDULGENTS, CLAUD

ASIRE, FRANQOIS CHABOT, GEORGES JACQUES DANTON, JEAN-FRANQOIS DELACROIX, JOSE ELAUNAY, CAMILLE DESMOULlNS, MARC RENE MARIE D'AMARZIT DE SAHUGUET ESPAGNAC, PHI

IPPE FRANQOIS NAZAIRE FABRE D'EGLANTINE, EMMANUEL FREY, JUNIOS FREY, ANDRES MA E GUZMAN, MARIE JEAN HERAULT DE SECHELLES, PIERRE NICOLAS PHILIPEAUX, FRANQOIS Jo

I

EPH WESTERMANN 13 AVRIL 1794/ SUITE AU PROCES DE LA CONSPIRATION DU LUXEMBOURG,' N-MICHEL BEYSSER, PIERRE GASPARD CHAUMETIE, ANNE LUCILE DESMOULlNS, ARTHUR DILLO

EAN-BAPTISTE JOSEPH GOBEL, PHILIBERT SIMOND 8 MAl 1794/ SUITE AU PROCES DES FER s GENERAUX ANTOINE LAURENT DE LAVOISIER 17 JUIN 1794/ SUITE AU PROCES DE LA CONJU

ATION DE BATZ MARIE-SUZANNE CHEVALLlER, FRANQOIS DANGE, NICOLAS ANDRE MARIE IDURE, HENRI LADMIRAL, ANNE-CECIl.:E LEMOINE, JEAN-BAPTISTE MARINO, AIMEE CECILE RE

AULT, ANTOINE RENAULT, ANTOINE-JACQUES RENAULT, JEANNE RENAULT, BALTHAZAR Ro ,JEANNE LOUISE FRANQOISE SAINTE-AMARANTHE, EMILIE CHARLOTIE SAINTE-AMARANTHE,

au IS SAINTE-AMARANTHE, ANDRE SAINTENAC, CHARLES-ANTOINE SARTINE, CHARLES-FRA VIROT DE SOMBREUIL, STANISLAS VIROT DE SOMBREUIL 25 JUILLET 1794/ SUITE AU PROCE

LEURIOT-LESCOT, FRANQOIS HANRIOT, CLAUDE FRANQOIS DE PAYAN, MARIE ISIDORE MAXIM DE ROBESPIERRE, AUGUSTIN BON JOSEPH DE ROBESPIERRE, LOUIS ANTOINE DE SAINT-JUST

NTOINE SIMON 29 JUILLET 1794/ SUITE AU 9 THERMIDOR AUGUSTE GERMAIN JOBERT, PRO SIJAS, JEAN-BAPTISTE VINCENT30 JUILLET 1794/ SUITE AU 9 THERMIDOR, ROBERT JEAN-JAC

UES ARTHUR 17 JUIN 1795/ SUITE AU 12 GERMINAL, PIERRE BOURBOTIE, JEAN-MICHEL 0 PIERRE AMABLE SOUBRANY 7 MAl 1795/ SUITE AU PROCES DES ANCIENS MEMBRES DU TRIBU

AL REVOLUTIONNAIREANTOINE QUENTIN FOUQUIER-TINVILLE, MARTIAL JOSEPH ARMAND H NN, JOACHIM VILATIE 27 MAl 1797 / SUITE A LA CONSPIRATION DES EGAUX FRANQOIS NOE

GRACCHUS) BABEUFCONDAMNATIONS DU TRIBUNAL REVOLUTIONNAIRE DE PARIS (6 AVRIL 1 -31 MAl 1795): 2747 CON DAMNATIONS TOTAL-TERREUR (6 AVRIL 1793 -10 JUIN 1794): 121

ONDAMNATIONS-GRANDE TERREUR (11 JUIN - 27 JUILLET 1794): 1409 CONDAMNATIONS-R ON THERMIDORIENNE (28 - 30 JUILLET 1794): 107 CONDAMNATIONS

80

Biografies

PINCHAS STEINBERG (Direcci6 musical)

Estudia violi als Estats Units i cornposicio a Berlin. EI 1974 debuta com a directoramb l'Orquestra Sirnfonica RIAS de Berlin. Posteriorment ha dirigit orquestres com

les filharrnoniques de Berlin, Israel, Munic, Londres, Leipzig, Nacional d'Espanya,Nacional de Paris, Reial d'Estocolm, Santa Cecilia de Roma i la Sirnfonica de Lon­dres. Ha estat director convidat permanent de I'Staatsoper de Viena (1988-1993),director titular de 1'0rquestra Simfonica de la Radio de Viena (1989-1996) i direc­tor titular i artistic de l'Orquestra Suisse Romande de Ginebra. Ha dirigit en festi­vals com el de Salzburg, Berlin, Praga, Viena, Orange, Verona, Bregenz, Granada,Flandes, Tanglewood i Richard Strauss de Garmisch i en teatres d'opera de Lon­

dres, Paris, Munic, San Francisco, Berlin, Roma i Viena, entre d'altres.Debuts al Liceu amb Gotterdammerung (1986-87). Hi torna amb Die Walkure

(1997-98).

PHILIPPE ARLAUD (Direcci6 d'escena, escenografia i iHuminaci6)

Ha realitzat, entre d'altres, els muntatges de The Turn of the Screw, Zaide, Elegiefur junge Liebende, La cantatrice chauve, Linda di Chamounix, I/Iusion Comique,Les contes d'Hoffmann, La Cenerentola, Don Giovanni, L'amore dei tre re, Die

Frau ohne Schatten, Rusalka, Cos; fan tutte, Otel/o, Anatomy of Melancoly, Tristanund Isolde, La divisione del mondo, Marfa de Buenos Aires, La Traviata, Lohengrin,Der fliegende Hollender, West Side Story, Un re in ascolto, Die Zeuberilote,Fidelia, Tennheuser, Aline, Die tote Stadt, Rigoletto, Orfeo, Andrea Chenier, 1/

retorno d'Ulisse in patria, Der Ring an einem Abend, L'incoronazione di Poppea,A Midsummer Night's Dream i Falstaff. Ha treballat a l'Opera de Paris, Volksoperde Viena, Deutsche Oper de Berlin, La Scala de Mila, Toquio, Ginebra, Nova

York, festivals de Bregenz, Baden-Baden i Bayreuth, Cornedie Francaise, Lisboa,Hamburg i Frankfurt, entre d'altres.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Umberto GiordanoMaria Callas.

M. del Monaco.A. Protti.

Andrea ChenierPlacido Domingo.

Gabriela Benackova.P. Cappuccilli.

Nella Santi.

Opera del mas puro verismoitaliano. Estrenada en La Scalade Milan en 1896.Dos magnificas versiones, en

CD la voz soberbia de la grandiva. En DVD la pasi6n del

tenor espafiol Placido Domingo.Usted elige. Las encontraraen su espacio de rnusica deEI Corte Ingles.

000

OQ5>---

---

82 Biografies

Nascuda a Munic, estudia filosofia i teatre a la seva ciutat natal, dibuix amb AndrejWoron a Berlin, escenografia al Salzburger Mozarteum i assisti a les classes magis­trals d'Axel Manthey a la Facultat d'Arts Aplicades de Viena. Assistent de vestuari

d'Annette Beaufays en Magneten d'Andre Heller, tarnbe col-labora amb Frida Par­

meggiani i Robert Wilson fins a obtenir la diplomatura el 1994. Eis seus primers tre­

balls en solitari foren per al seminari Max Reinhardt de Viena i I'escenografia i el ves­

tuari de De Sade, Juliette a Frankfurt amb Sabine Loew, amb la qual tarnbe realitza

Amphitryon a Linz. Amb Philippe Arlaud ha treballat en La cantatrice chauve i Don

Giovanni (Opera Comique de Paris), La Cenerentola (Estrasburg), Night (Festival de

Bregenz) i Die tote Stadt (Deutsche Oper de Berlin). Recentment ha participat en

Courasche oder Gott lass nach (RuhrTriennale 2007).Debuta al Gran Teatre del Liceu.

ANDREA UHMANN (Vestuari) JOSE CURA (Andrea Chenier)

Biografies 83

KEITH MORINO (Coreografia)

Nascut a l'Argentina, es cantant, compositor i director d'orquestra. EI 1991 es

trasllada a Europa i des de lIavors la seva carrera I'ha portat als rnes prestigio­sos escenaris del man. Entre els reconeixements rebuts destaquen el PremiAbbiati de la premsa italiana el 1997 i l'Echo Award el 1998. l.'any 2000 founomenat Chevalier de l'Ordre du Cedre pel Govern libanes. Ha cant at, entremolts altres titols, Manon Lescaut, La forza del destino (Mila), Aida (Verona, Palerm),Otello (Buenos Aires, Madrid), Pagliacci, II Tabarro (Amsterdam) i La Traviata (Paris).Tarnbe ha protagonitzat un documental sobre Puccini en la sene Great composersde la BBC. Recentment ha realitzat I'estrena mundial de la seva obra Sonetos,cicle de canyons de cambra compost sobre textos de Pablo Neruda.

Debuta al Liceu amb Samson et Dalila (2000-01). Hi torna amb /I corsaro

(2004-05) i Otel/o (2005-06).

FABIO ARM I LlATO (Andrea Chenier)

Nascut al Canada, estudia dansa a la National Ballet School of Canada. Comencala seva carrera com a ballari al Nederlands Dans Theater II i despres a la Compa­nyia Metros, dirigida per Ramon Oller. La seva activitat com a coreoqraf cornenca el

1999 amb Pitoura {Festival Ffida de Toronto}. Recentment ha ballat i coreografiatBinari, 20 Anys i Una nit amb Nina i Hora Cero {Barcelona}, Pensando en movi­

miento, No tango i Oh Yeah!!?? {Festival Ffida}. Com a ballari i interpret ha partici­pat en pel·licules com Viaje a la Luna i La caja de Pandora, i en produccions de video­

dansa com EI Omnibus {Sevilla}. Ha impartit classes de dansa en companyies de

Suecia, Holanda, Belqica, Franca i Barcelona, i de moviment al Cirque du Soleil, Tea­

tre Lliure i Operecion Triunfo, entre molts altres.

Debuta al Liceu en Rigoletto (1994-95). Hi torna amb Samson et Dalila {2000-01} i Ariadne auf Naxos i II viaggio a Reims (2002-03).

JOSE LUIS BASSO (Direcci6 del Cor)

Nascut a Genova, estudia al Conservatori Niccolo Paganini de la seva ciutat natal.Debuta el 1986 amb el rol de Gabriele Adorno {Simon Boccanegra} a l'Opera deGenova, seguit del rol de Licino {La Vestale} al Teatro Pergolesi de Jesi, tot iniciantuna rapida carrera internacional que I'ha dut a interpretar els rols mes importants pera tenor en escenaris tan prestigiosos com el Metropolitan i Carnegie Hall de NovaYork, Covent Garden de Londres, Arena de Verona, Teatro Regio de Parma, Operade Roma, La Scala de Mila, Maggio Musicale Fiorentino, Staatsoper de Viena, Deut­sche Oper de Berlin, com tam be a Paris, Nica, Madrid i Toquio, Tarnbe ha cantat 1/Trovatore, Cavalleria rusticana, Don Car/a, Turandot, Un ballo in maschera, La fan­ciulla del West i Adriana Lecouvreur, entre d'altres.

Debuta al Liceu amb Aida {2002-03}. Hi torna amb Tosca (2003-04), MadamaButterfly {2005-06} i Manon Lescaut (2006-07).

CARLO VENTRE (Andrea Chenier)

D'origen italoargenti, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro

Argentino de la Plata, fins que el 1989 es va fer carrec del Cor del Teatro Colon

de Buenos Aires. Fins al 1994 va col-laborar al Liceu amb els mestres Romano

Gandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direccio del Cor del Teatro

San Carlo de Napols. Des de 1996 es el mestre del Cor del Maggio Musicale

Fiorentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Premi

Grammy. Col·labora amb les rnes prestigioses batutes del moment: Mehta, Sino­

poli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Bur­

gos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauquracio de 1'0-

pera de Xangai i en diverses produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg.Es director del Cor del Gran Teatre del Liceu.

Nascut a Montevideo (Uruguai), ha guanyat diversos concursos internacionals,com el Francesc Vinas de Barcelona. Oebuta a La Scala de Mila amb Rigo/etto.Ha cantat titols com La Boheme, Madama Butterfly, Norma, Carmen, Attila, 1/Tabarro, Macbeth, Simon Boccanegra, I Masnadieri, 1/ Tro va tore, Alzira, Tasca,Un ballo in maschera, Andrea Chenier, Germania, Turandot, I vespri siciliani,Cavalleria rusticana i Le viI/i. Ha actuat, entre d'altres, a l'Opera de Roma, Tea­tro Verdi de Trieste, Welsh National Opera, Concertgebouw d'Amsterdam, Tea­tro Colon de Buenos Aires, Teatro Bellini de Catania, Opera de Dresden, TeatroMassimo de Palerm, Teatro Regio de Parma, Opera de Frankfurt, Teatro Filar­monico de Verona, Staatsoper de Viena, New York City Opera, Lyric Opera de

Chicago, Deutsche Oper de Berlin, Teatro Comunale de Bolonya i La Monnaiede Brussel·les, com tarnbe al Japo, San Francisco i San Diego.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Nascut a Malaga, cursa els seus estudis al Conservatori de la seva ciutat. Entre

d'altres, ha guanyat la Medalla d'Or atorgada per Bellas Artes 2003, la Medalla

d'Or al merit artistic de la Junta d'Andalusia el 2003 i el Premio Nacional de Musi­

ca 2003. Des del seu debut al Teatro de la Zarzuela amb La del manojo de rosas

(1990), ha actuat a I'Staatsoper de Viena (Ernani, Roberto Devereux), La Scala

de Mila (Don Giovsnni), Metropolitan de Nova York (II Trovatore), Teatro Real de

Madrid, Festival de Salzburg (Don Carlo), Opera de Paris (Don Carlo, Otello i

Simon Boccanegra), Covent Garden de Londres (Otello i Rigo/etto), Horencia,Ravenna, Amsterdam, Toquio i San Francisco, entre d'altres.

Debuta al Liceu amb Giovanna D'Arco (1995-96). Hi ha tornat en nombroses

ocasions, les ultirnes arnb I Puritani (2000-01), Macbeth (2003-04), Cleopeire i

Rigoletto (2004-05), Madama Butterfly (2005-06) i Don Carlos (2006-07).

84 Biografies

CARLOS ALVAREZ (Carlo Gerard)

ANTHONY MICHAELS-MoORE (Carlo Gerard)

Estudia a la Universitat de Newcastle i a la Royal Scottish Academy of Music and

Drama. Guanyador del Concurs Luciano Pavarotti el 1985, debuta el 1987 al RoyalOpera House Covent Garden de Londres, on ha cantat, entre d'altres, L'elisir d'amo­

re, Don Giovanni, Pagliacci, II barbiere di Siviglia, La guineu astuta, Manon, Stiffe­

lio, Tosca, Don Carlos, La Traviata, La forza del destino, Falstaff, II Trovatore, Thais i

Cyrano de Bergerac. Tambe ha cantat a l'English National Opera, Opera North i

Welsh National Opera, com tarnbe a La Scala de Mila, Staatsoper de Viena, Operade Paris, Teatro San Carlo de Napols, Bayerische Staatsoper de Munic, Deutsche

Oper de Berlin, Teatro Colon de Buenos Aires, Metropolitan Opera House de Nova

York, Teatro Real de Madrid i Opera de San Francisco.

Debuta al Liceu amb II barbiere di Sivig/ia (1990-91). Hi torna amb I'estrena de

The Duenna (1991-92) i Lucia di Lammermoor (1999-2000 i 2006-07).

SILVIO ZANON (Carlo Gerard)

Nascut a Venecia, I'any 2002 quanya el Premi Ettore Bastianini. Ha interpretatrols com el cornte de Luna (II Trovatore), Germont (La Traviata) al Teatro FilQ.monico de Verona, Amonasro (Aida) ales Termes de Caracalla per a l'Opera de

Roma, Jago (Otello), Barnaba (La Gioconda), Alfio (Cavalleria rusticana), Tonio

(Pagliaccl) al Teatro Carlo Felice de Genova i Teatro Massimo de Palerm, Esca­

millo (Carmen), Don Carlo (La forza del destino) al Teatro Alighieri de Ravenna,

Zurga (Les pecheurs de perles) a Palma de Mallorca, Carlo Gerard (Andrea Che­

nier), Scarpia (Tosca), Sharpless (Madama Butterfly), Figaro (Le nozze di Figa­ro), Michele (II Tabarro), el paper principal de Germania de Franchetti a la Deut­

sche Oper de Berlin i els rols titulars de Gianni Schicchi i Nabucco, entre d'altres.

Ha actuat en teat res italians de Livorno, Lucca, Rovigo, Treviso, Padua, Savona,Tori, Busseto i Ravenna.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

86 Biografies

DEBORAH VOIGT (Maddalena de Coigny)

Estudia a la California State University i en el programa Merola de l'Opera de San

Francisco. Ha obtingut, entre d'altres, la condecoraci6 de Chevalier de l'Ordre des

Arts et des Lettres del Govern frances i l'Opera News Award. Ha protagonitzat obres

de Wagner com Tristan und Isolde, Die Walkure, Der fliegende Hollander, Tann­

heuser i Lohengrin; d'Strauss, Ariadne auf Naxos, Salome, Der Rosenkavalier, Elek­

tra i Agyptische Helena. Entre les seves actuacions destaquen especialment per­

sonatges del repertori frances i italia, com Tosca, Amelia, Aida, Lady Macbeth i Leonora

(La forza del destino i II Trovatore) i Cassandre (Les Troyens), entre d'altres. Ames,ha participat en nombrosos concerts i recitals al Carnegie Hall de Nova York, Lon­

dres, Munic, Chicago i Washington, entre d'altres.Debuta al Liceu en un concert amb obres d'Strauss (1993-94). Hi torna amb un

recital (2003-04) i La Gioconda (2005-06).

DANIELA osss: (Maddalena de Coigny)

Nascuda a Genova, estudia al Conservatori de Parma i a l'Accademia Chigianade Siena. Debuta com a solista de concerts amb obres com Stabat Mater i Peti­

te Messe Solennelle de Rossini, entre d'altres. Va fer el seu debut operistic a 1'0-

pera Giocosa de Savona amb La serva padrona. EI seu repertori compren rnes

de seixanta titols des de Monteverdi a Prok6fiev. Ha cantat, entre altres escenaris,a La Scala de Mila, Metropolitan de Nova York, Florencia, Salzburg, Verona, Staats­

oper de Viena, Munic, Toquio, Moscou i Deutsche Oper de Berlin. Recentment ha

interpretat Madama Butterfly a La Scala de Mila i al Jap6, Andrea Chenier a Palerm

i Bilbao, Otello a La Scala, Manon Lescaut a Parma i a la Deutsche Oper de Ber­

lin i Don Carlo a I'Staatsoper de Viena.Debuta al Liceu la temporada 1984-85 amb Otello. Hi torna amb Maria Stuar­

da (1991-92), Aida (2002-03), Tosca (2003-04) i Manon Lescaut (2006-07).

ANNA SHAFAJINSKAIA (Maddalena de Coigny)

Nascuda a Ucraina, es trasllada al Canada, on debuta amb Aida a l'Opera d'On­

tario. Mes endavant canta Turandot a la Welsh National Opera, Opera Royal de

Wallonie i New York City Opera, Tosca a l'Opera Nacional Finlandesa i Andrea

Chenier a l'Opera de Noruega. Ames, ha participat en produccions a la Neder­

landse Opera d'Amsterdam i Covent Garden de Londres (Turandot), Teatro Comu­

nale de Horencia (Lady Macbeth en Macbeth), Teatre Bolshoi de Sant Peters­

burg (Turandot i Macbeth), Opera de Paris (Tosca) i Deutsche Oper de Berlin

(La Gioconda). Recentment ha cantat en i'emor de les tres taronges de Prok6-

fieva la Nederlandse Opera i ha tornat ales operes d'Helsinki i Oslo per cantar

el rol de Lisa de Pikovaia Dama i protagonitzar Tosca, respectivament. Tarnbe

ha fet el seu debut interpretant el rol d'Abigailie (Nabucco) a Dallas.

Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 2004-05 amb Turandot.

MARINA RODRiGUEZ-Cusi (Bersi)

Biografies 87

Nascuda a SetaigUes (Valencia), estudia al Conservatori Superior de Musica deValencia, tot obtenint-hi premi d'honor final de carrera. Ha guanyat diversos concursos

internacionals, com el Francese Vinas de Barcelona. Ha actuat a les principalssales de concerts i teat res espanyols cantant, entre d'altres, Le nozze di Figaro,L'Orfeo, Giulio Cesare, II viaggio a Reims, Anna Bolena, Madama Butterfly, I Capuletie i Montecchi, Otello, Tancredi, Das Rheingold, Gotterdammerung i Der fliegendeHollander. Ha participat en les estrenes de Divinas pa/abras (Teatro Real de Madrid)i EI mar de las sirenas (Palau de la Musica de Valencia). Tambe ha cantat Radamisto

(Concertgebouw d'Amsterdam i Musikverein de Viena) i A Midsummer Night's Dream

i L'incoronazione di Poppea (Staatsoper d'Hamburg).Debuts al Liceu amb Los Pirineus (2002-03). Hi torna amb La gazzetta (2004-

05), la sessi6 Petite Messe Solennelle al Foyer (2005-06) i Thais (2006-07).

VIORICA CORTEZ (La comtessa de Coigny / Madelon)

Nascuda a Romania en una familia de musics, realitza els seus estudis al Con­servatori de Bucarest. La seva carrera operistica cornenca amb Samson et Dali­

la i inclou tots els grans rols del repertori, com Don Carlo (Eboli), Aida (Amne­ris), Orfeo, Werther (Charlotte), " Trovatore (Azucena), Carmen, Elektra

(Klytarnnestra), Salome (Herodias), Medium (Madame Flora), Candide (la vella

dama) i The Rake's Progress (Baba el Turc), entre d'altres. Amb la seva interpre­taci6 de Carmen al Covent Garden de Londres inicia la seva carrera internacio­

nal, que I'ha portada a cantar a l'Opera de Paris, Metropolitan de Nova York, LaScala de Mila, Staatsoper de Viena, Opera de Roma, Teatro Col6n de Buenos

Aires, San Francisco, Choreqies d'Orange i Arena de Verona, entre molts altres.Debuts al Liceu amb La Favorita (1969-70) i hi ha tornat sovint, les ultirnes vega­

des amb Pikovaia Dama (2002-03) i Jenufa (2004-05).

MERCE OBIOL (La comtessa de Coigny)

Nascuda a Tarragona, ha participat en nombrosos concerts sirnfonics, entre els

quais destaquen les versions de la Missa de la Coronaci6 de Mozart, EI amor

brujo i La vida breve. Ha cant at operes de Purcell, Handel, Bizet, Humperdinck,Txaikovski, Puccini, Verdi, Cimarosa, Mozart, Janacek i Wagner. Entre els titols

que ha interpretat destaquen Lohengrin, Der fliegende Hollander, " matrimonio

segreto, Gianni Schicchi (Sao Carlos de Lisboa), Carmen, Jenufa, La fille du

regiment, " matrimonio segreto i Nabucco. Ha collaborat amb el Ballet Nacionalde Espana (EI sombrero de tres picos i Fantasia ga/aica).

Debuta al Liceu la temporada 1991-92 amb Pikovaia Dama i des de lIavors

collabora habitualment en les produccions del Teatre. Recentment ha cantat

en Giulio Cesare i Babel 46 / L'enfant et les sortileqes (2003-04), Rigoletto(2004-05) i Otello i Marfa del Carmen (2005-06).

88 Biografies

IRINA MISHURA (Madelon)

Nascuda a Krasnodar (Russia), estudia al Gnesinikh Music Institute, on es doctoraen arts vocals. EI seu repertori inclou rols com el de princesa d'Eboli (Don Carlo),Adalgisa (Norma), Amneris (Aida), Federica (Luisa Miller), Dalila (Samson et Da/i­

fa), Azucena (II Trovatore), Marina (Boris Godunov), Fricka (Die Wa/kiire), Santuzza

(Cavalleria rusticana), princesa de Bouillon (Adriana Lecouvreur) i el rol titular deCarmen. Ha actuat en escenaris com el Metropolitan de Nova York, operes de Detroit,Michigan, San Francisco, Colorado, Palm Beach, Washington i Los Angeles, Cana­

dian Opera Company, La Scala de Mila, Bayerische Staatsoper de Munic, Deut­sche Staatsoper i Deutsche Oper de Berlin, Covent Garden de Londres, Opernhausde luric, Finnish National Opera d'Helsinki i Grand Theatre de Ginebra, entre d'al­tres. Tarnbe ofereix concerts i recitals.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

MIGUEL ANGEL ZAPATER (Roucher)

Despres de realitzar els seus estudis amb Isabel Penagos, ampliats mes tard

amb Montserrat Cabal le i Simon Estes, va fer el seu debut amb Sparafucile de

Rigo/etto al Teatro de la larzuela de Madrid. Des de lIavors canta als principalsteatres d'Europa, com La Scala de Mila, Staatsoper de Viena, Covent Garden de

Londres, La Bastille de Paris, Arena de Verona, Teatro Real de Madrid, Opera de

Roma, Teatre Bolshoi de Moscou, Barbican de Londres i Staatsoper d'Hamburg,dirigit per mestres corn Muti, Davis, Sinopoli, Metha, Conlon, Lopez Cobos, Viotti,ledda, Armiliato, Gomez Martinez i Carella. EI seu repertori operistic inclou rnes

de quaranta-cinc personatges i du a terme una gran activitat en oratori i concert.

Debuta al Liceu amb La Fiamma (1989-90). Hi torna amb Semiramide (2005-06) i E/ gato con botas (2006-07).

ENRIC SERRA (Pietro Fleville / Fouquier Tinville)

Nasque a Barcelona i des de 1966 ha participat, ininterrompudament, en practi­cament totes les temporades del Liceu, amb personatges com Alcandro (Saffo,1986-87), Enrico (Lucia di Lammermoor, 1986-87), Michonet (Adriana Lecouvreur,1986-87), Alfio (Cavalleria rusticana, 1987-88), Silvio (Pag/iacci, 1987-88), com­

te Robinson (1/ matrimonio segreto, 1988-89), Lescaut (Manon Lescaut, 1989-90),Enrico (1/ Campanella, 1990-91), Don Bartolo (II barbiere di Sivig/ia, 1990-91),Albert (Werther, 1991-92), De Siriex (Fedora, 1993-94), Boisfleury (Linda di

Chamounix, 1998-99), baro de Trombonok (II viaggio a Reims, 2002-03), alcalde

(Jenufa, 2004-05), Geronte di Ravoir (Manon Lescaut, 2006-07) i altres, tot supe­rant les tres-centes representacions. Ha actuat, a rnes, a Schwetzingen, Montpe­lier, Peralada, Metropolitan de Nova York, Munic, Deutsche Oper de Berlin, Viena,Napols, Venecia, Genova, Tori, Verona, Lisboa, Frankfurt, Colonia, Bonn, luric,Madrid, la Corunya, Sabadell, Oviedo, Bilbao i Santander, entre d'altres.

90 Biografies

PHILIP CUTLIP (Mathieu)

Nascut a Washington, te un extens repertori, des de Bach i Handel a Stravinsky i

Bernstein. Ha cantat Arianna (Giittingen); Acis and Galatea, Apollo e Dafne de Han­

del, Dido and Aenas i II barbiere di Siviglia (Birmingham i Mississipi); Le nozze di

Figaro, La finta giardiniera, La clemenza di Tito i Don Giovanni (St. Louis i New York

City Opera); Gloriana i La Traviata (San Francisco); Hansel und Gretel (Opera de

Florida) i Die Zeuberilote (Nova York, Birmingham i St. Louis), entre d'altres. Tarnbe

ha participat en I'estrena mundial d'American Love Songs, Liebeslieder Waltzes, Evi­

dence of Things Not Seen de Rorem i Old American Songs. Recentment ha cantat

The End of the Affair de Jake Heggie i La Boheme (Seattle), Belshazzar (Giittingen),Madama Butterfly (Arizona) i Orphee (Glimmerglass).

Debuta al Liceu amb Ariadne auf Naxos i Los Pirineus (2002-03). Hi torna amb

Giulio Cesare (2003-04) i Turandot (2004-05).

FRANCISCO VAS (l'Incretble)

JOSEP RUIZ (EI rnossen)

Nascut a Saragossa, estudia cant i violi a Barcelona. Guanya el Premi d'interpre­taci6 en eliV Concurs Nacional de Cant ONCE'89. Ha cant at Babel 46, Pepi­ta Jimenez, Carmen i Die Zeuberilote (Peralada), L'Atlantida (Festival de Gra­

nada), Los amantes de Teruel (Teatro de la Zarzuela), /I barbiere di Siviglia(Glyndebourne), Rita, Cos! fan tutte, Die Zeuberllote, L'isola disabitata, La Can­

terina i La belle Helene (Opera de Chambre de la France), Babel 46, L'enfant

et les sottileqes i Rita (Teatro Real), Falstaff (Lisboa), Le nozze di Figaro (Bilbao),Turandot (La Bastille) i Idomeneo, Alcina i Tennheuser (Oviedo).

Debuta al Liceu la temporada 1993-94 amb un recital llric. Des d'aleshores

ha intervingut amb regularitat en les temporades del Teatre i recentment en les

2005-06 (Wozzeck, Otello, Idomeneo, Die tote Stadt i Madama Butterfly) i 2006-

07 (Boulevard Solitude, Khovantxina i Manon).

Nascut a Barcelona, es va fonmar al Conservatori Superior Municipal i, a ltalia, amb

Gina Cigna. Guardonat en el Concurs Vinas, obtinque una beca per al Teatro Mas­

simo de Palenm. Debuta a Valencia amb Faust i fou tenor titular de la Cornpanla Lirica

Nacional, Canta La vida breve a Paris, Roma, Karlsruhe, Ginebra, Edimburg, Frank­

furt, Viena, Amsterdam, I'Haia i Tel Aviv. Entre 1979 i 1983 canta amb l'Opera Nacio­

nal de Colombia. Tarnbe ha participat en les ope res de Sydney, Paris, Frankfurt, Lis­

boa, Nica, Nimes i a Peralada, Las Palmas, Tenerife, Mallorca, Oviedo, Bilbao i Sevilla,entre altres ciutats. A Madrid ha intervingut en diverses temporades del Teatro de la

Zarzuela (Madama Butterfly, Falstaff, Gianni Schicchi) i del Teatro Real (La vida

breve, Turandot).Debuta al Liceu amb Les Huguenots (1971-72). Ha intervingut en qairebe totes les

temporades, les ultirnes vegades en Turandot (2004-05) i Manon Lescaut i Khovan­

txina (2006-07).

VICEN!; ESTEVE CORBACHO (Schmidt / EI majordom)

Biografies 91

Va neixer a Barcelona i va estudiar amb els mestres Jaume Francisco Puig iPura G6mez de Rib6, i al Conservatori Superior Municipal. EI 1978 participa en

el Certamen d'Ostende (Belqica). Ha actuat a Barcelona, Madrid, Bilbao, Oviedo,etc., i tarnbe a Paris, Nica, Montecario, Sicilia i Alemanya. L:any 1981 va aconseguirels premis al millor cantant espanyol i al millor interpret de Mozart en el ConcursInternacional Francesc Vinas. EI 1981 canta el paper de Figaro (II barbiere di

Siviglia) al Teatre Grec, en una posada en escena de Mario Gas.Oebuta al Liceu I'any 1978 i des de lIavors ha intervingut en tots els cicles

del Teatre. Entre les seves ultirnes actuacions destaquen Turandot, Don Carlo i

Sly (1999-2000), La Traviata (2001-02), Ariadne auf Naxos (2002-03), Tosca(2003-04) i Rigoletto i la producci6 del Petit Liceu EI Superbarber de Sevilla(2004-05) i Don Carlos (2006-07).

MANEL ESTEVE MADRID (Dumas)

Nascut a Barcelona, cursa estudis de rnusica al Conservatori Municipal i cant amb

Vicenc Esteve. Debuta el 1997 amb el rol de Joaquin de la sarsuela La del manojode rosas. EI1999 canta per primera vegada, com a solista, els rols de Fiorello i I'oficial

d'lI barbiere di Siviglia. EI seu repertori inclou rols com Masetto (Don Giovanni),Schau nard i Marcello (La Boheme), Malatesta (Don Pasquale), Spalanzani, Dapertuttoi Crespel (Les contes d'Hoffmann), Figaro (Le nozze di Figaro), Guglielmo (Cos!fan tutte) i Belcore (L'elisir d'amore), entre d'altres. Ha actuat al Palau de la Musicade Barcelona, Teatro Real de Madrid, Teatro de la Zarzuela i Auditorio Nacional de

Madrid, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Arriaga de Bilbao, Campoamor d'Oviedoi Euskalduna de Bilbao, entre d'altres.

Debuta al Liceu en la sessi6 La serva padrona al Foyer (1999-2000). La tempo­rada 2006-07 participa en Don Carlos.

ORQUESTRA SIMFONICA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU

EI primer director titular de l'Orquestra Sirnfonica del Gran Teatre del Liceu fouMaria Obiols. En la seva lIarga historia ha estat dirigida per batutes convidades,com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de

Falla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Hans

Knappertsbusch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon,Joan Marten, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schi­

llings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky,Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Sylvain Cambre­

ling, Rafael Fruhbeck de Burgos, Jesus L6pez Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neu­

mann, Josep Pons, Antoni Ros-Marba, Pinchas Steinberg, Peter Schneider i Sil­

vio Varviso. Eis directors titulars de la formaci6 han estat Eugenio M. Marco, UweMund i Bertrand de Billy. Actualment el director musical es Sebastian Weigle.

92 Biografies

COR DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU

EI Cor del Gran Teatre del Liceu es consolida als anys seixanta sota la direcci6 de Ric­cardo Bottino. En cornencar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es feu carrecde la direcci6 amb Vittorio Sicuri. Posteriorment n'han estat directors Andres Maspero,William Spaulding i, actualment, Jose Luis Basso. Entre les seves actuacions cal asse­

nyalar: Segona Simfonia i Schicksalslied de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Mosesund Aron (Gran Teatre del Liceu), a rnes del Requiem de Mozart, la Missa Solemnisde Beethoven i la Missa de la Coronaci6 de Mozart. EI Cor del Gran Teatre del Liceuha actuat aLes Arenes de Nimes, amb /I corsaro. Tarnbe ha interpretat Lucia diLammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a Paris, L'elisir d'amore a Savonlinna i

Goyescas i Noches en los jardines de Espana a La Fenice de Venecia, Ha cantat sota

la direcci6 de Is mestres Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick,Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d'altres.

94

ORQUESTRA VIOLONCEL TROMPETASIMFONICA DEL Peter THIEMANN· Francesc COLOMINA •

GRAN TEATRE DEL LlCEU Adam GLUBINSKI Angel VIDAL

Mathias WEINMANN J. Anton CASADOConcertina Alex BASCONESLiviu MORNA Esther BRAUN TROMBO

Carme COMECHE Francese SANCHEZ·VIOLi I Rafael SALA Lluis BELLVER

Olga ALESHINSKY • M. Eulalia VALERO David MORALESM' Anca ANDREI

Margaret BONHAM CONTRABAIX TUBA

Birgit EULER Tomas ALMIRALL· Jose M. BERNABEU·Christo KASMETSKI Josep OUER

Edith MARETZKI Jaume ALBORS ARPA

Kornelia RACZ Francesc LOZANO Margarita ARNAL·

Oleg SHPORT Juan MAULEON

Renata TANOLLARI Lluis RUSINOL PERCUSSIOYana TSANOVA Jordi MESTRES·

FLAUTA Artur SALA·VIOLi II Albert MORA * Jeremy FRIEDMAN

Emilie LANGLAIS· Agusti BRUGADA Pilar SUBIRAJing LlU Sandra BATISTA·Dorothea BIEHLER

Merce BROTONS OBOEElena CEAUCESCU Cesar ALTU R *

• Solista

Andrea CERUTI Enric PELLICER

Charles COURANT Richard VAUGHAN·Kalina MAC UTA

Mijai MORNA CLARINET

Alexandre POLONSKY Philip CUNNINGHAM·

J. Antonio GOMEZ·VIOLA

Birgit SCHMIDT FAGOT

Fulgencio SANDOVAL Bernardo VERDE·

Claire BOBIJ Just MOROSVincent FILLATREAU

Mihail FLORESCU TROMPA

Nicolae GIURGEA Arturo NOGUES *

Florian MUNTEANU Enrique MARTiNEZVictor PETRE Francisco RODRiGUEZFranck TOLLINI J. Francisco BERTOMEU

95

COR DEL GRAN Anais MASLLORENS BARiTONSTEATRE DEL LlCEU Marta POLO Ferran ALTIMIS

M. Rosa SOLER Leo Paul CHIAROTSOPRANOS Pere COLL

Margarida BUENDIA CONTRALTS Xavier COMORERAM' Isabel FUENTEALBA Mariel AG U I LAR Gabriel DIAPOlatz GORROTXATEGI Sandra CODINA Ramon GRAUCarmen JIMENEZ M. Josep ESCORSA Joan Josep RAMOSNuria LAMAS Hortensia LARRABEITI Miquel ROSALESGloria LOPEZ PEREZ Yordanka LEON

Raquel LUCENA Miglena SAVOVA BAIXOSEncarna MARTiNEZ Anna M. VELANDO Ignasi CAMPARaquel MOMBLANT Ingrid VENTER Miguel Angel CURRAsAnna OLIVA Dimitar DAR LEV

Eun Kyung PARK TENORS Ignasi GOMARMaria SUCH Daniel M. ALFONSO Ivo MISCHEVAuxiliadora TOLEDANO Josep M. BOSCH Pierpaolo PALLONINuria CORS Jose Luis CASANOVA Mariano VINUALESMariel FONTES Jordi FIGUERAS losu YEREGUIM. Dolors LLONCH Xavier MARTiNEZGloria LOPEZ ROSSELLO Jordi MASM. Angels PADRO Jose Antonio MEDINA

Angelica PRATS Joan PRADOS

Elisabet VILAPLANA Llorenc VALERORita WING Julio A. BERDASAGARHelena ZABOROWSKA Hans W. BYSTRON

Omar A. JARAM EZZOSOPRANOS Graham LISTERMaribel AROUE Josep Lluis MORENOMontserrat BENET Carles PRAT

Teresa CASADELLA Florenci PUIGRosa CRISTO Emili ROSESIsabel MAS

96

ACTORS BALLARINS

Laia ALSINA

Sonia LANUZA

Laia SANTANACH

Simon BRADING

Sergi DIAZ

Ricard FERNANDEZRuben JIMENEZHector MANZANARES

Roberto MIGUEL

Marius PERANRafael RIGOPedro RISI

Carlos ROO

Clara GARiMarta SERRA

NENS

Arik BELLIDOAdria COMORERA

Andy McGURKVictor MUNOZEduard VENTURA

Eva VENTURA

Enregistraments

S'inclou una selecci6 de les versions integres. Eis

personatges principals s6n esmentats en l'or­dre sequent: Andrea Chenier (A), Carlo Gerard

(C), Maddalena de Coigny (M), Bersi (B), lacomtessa de Coigny (Co), Madelon (Ma), Rou­cher (R), Pietro Fleville (P), FouquierTinvilie (F),Mathieu (Mat), l'lncrefble (I), el rnossen (Mo),Schmidt (S), el majordom (Maj), Dumas (D).A continuaci61'orquestra, el cor, el director mu­

sical, el director d'escena, si s'escau, el segelldiscogrilfic i I'any de gravaci6.

Les versions amb asterisc (*) estan disponiblesa l'Espai Liceu.

Versions en disc

Luigi Marini (A), Carlo Galeffi (C), Lina Bruna Rasa(M), Ida Conti (B), Anna Masetti-Bassi (Co),Anna Masetti-Bassi (Ma), Salvatore Baccalo­ni (Rf, Natalie Villa (P), Salvatore Baccaloni (F),Aristide Baracchi (Mat), Giuseppe Nessi (I),Giuseppe Nessi (Mo). Orquestra i Cor del Tea­tro alia Scala de Mila. Dir.: Lorenzo Molajoli.Naxos, 1929. (CD)

Beniamino Gigli (A), Gino Bechi (C), Maria Cani­

glia (M), Maria Huder (B), Giulietta Simionato

97

(Co), Vittoria Palombini (Ma), Italo Tajo (R), Giu­seppe Taddei (P), Giuseppe Taddei (F), LeoniPaci (Mat), Adelio Zagonora (I), Adelia Zago­nora (Mo). Orquestra i Cor del Teatro alia Sca­la de Mila. Dir.: Oliviero De Fabritiis. Naxos,1941. (CD)

Mario Filippeschi (A), Carlo Tagliabue (C), Rena­ta Tebaldi (M), Maria Bertasi (B), Edmea Lim­berti (Co), Anna Maria Anelli (Ma), AugostoRomani (R), Gerardo Gaudioso (P), CarloBadioli (Mat), Luciano Della Pegola (I), GianniAvolanti (Mo). Orquestra i Cor del Teatro SanCarlo de Napols. Dir.: Gabriele Santini. Pre­miere Opera, 1951. (CD)

Gino Sarri (A), Antonio Manca Serra (C), FrancaSacchi (M), Loretta di Leilo (B), Anna Maria

Marcangeli (Co), Lucia Danieli (Ma), Carlo Pla­tania (R), Virgilio Stocco (P), Alberto Vinci (F),Piero Passarotti (Mat), Nino Mazziotti (I), RomeoLegga (Mo). Orquestra i Cor del Teatro dell'O­

pera de Roma. Dir.: Alberto Paoletti. CantusClassics, 1951. (CD)

Jose Soler (A), Ugo Savarese (C), Renata Tebal­di (M), Ines Marietti (B), Irma Colasanti (Co),Irma Colasanti (Ma), Giuliano Ferrein (R), Alber­to Albertini (P), Giuliano Ferrein (F), Pier Luigi

98 Enregistraments

Latinucci (Mat), Armando Benzi (I), Tommaso

Soley (Mo). Orquestra i Cor de la RAI de Tori.

Dir.: Arturo Basile. Warner Fonit, 1953. (CD)

Mario Del Monaco (A), Leonard Warren (C), Zin­

ka Milanov (M), Rosalind Elias (B), Hertha Glaz

(Co), Sandra Warfield (Ma), Francesco Valen­

tino (R), George Cehanovsky (P), Norman Scott

(F), Salvatore Baccaloni (Mat), Alessio De Pao­

lis (I), Gabor Carelli (Mo), Lawrence Davidso­ni (S). Luigi Sgarro (Maj), Osie Hawkins (D).Orquestra i Cor del Metropolitan de Nova York.Dir.: Fausto Cleva. Bensar, 1954. (CD)'

Helge Roswaenge (A), Theo Bayle (C), Hilde

Zadek (M). Martha Rohs (B), Elisabeth Hen­

gen (Co), Ljubomir Pantscheff (R), Hans

Schweiger (P)' Adolf Vogel (F). Harald Proql­hoff (Mat), Erich Majkut (I), Fritz Sperlbauer(Mo), Franz Bierbach (S), Wilhelm Lenninger(Maj), Frederick Guthrie (D). Orquestra i Cor

de I'Staatsoper de Viena. Dir.: Rudolf Moral!.

Omega Opera Archive, 1955. (CD) (Versi6en alemany)

Mario Del Monaco (A), Aldo Protti (C). Maria

Callas (M), Silvana Zanolli (B), Maria Amadini

(Co), Lucia Danieli (Ma), Enrico Campi (R), Enzo

Sordello (P)' Vittorio Tatozzi (F), Michele Caz­

zato (Mat). Mariano Caruso (I), Mario Carlin

(Mo). Eraldo Coda (S), Carlo Forti (Maj). Giu­

seppe Morresi (D). Orquestra i Cor del Teatro

alia Scala de Mila. Dir.: Antonino Votto. EM I,Allegro, 1955. (CD)'

Hans Hopf (A), Josef Metternich (C), Marianne

Schech (M), Elisabeth l.ow-Szoky (Co). Keith

Engen (R), Walter Berry (Mat). Orquestra i Cor

des Bayerischen Rundfunks. Dir.: WolfgangSawallisch. Walhall, 1956. (CD) (Versi6 en ale­

many)

Mario Del Monaco (A), Ettore Bastianini (C), Rena­

ta Tebaldi (M), Fiorenza Cossotto (B), Maria

Teresa Mandalari (Co). Amelia Guidi (Ma), Sil­

vio Maionica (R), Dino Mantovani (P), Vico Polot­

to (F), Fernando Corena (Mat), Mariano Caru­

so (I), Angelo Mercuriali (Mo). Orquestra i Cor

de l'Accademia de Santa Cecilia de Roma. Dir.:

Gianandrea Gavazzeni. London, 1956. (CD)

Richard Tucker (A), Leonard Warren (C), Zinka

Milanov (M), Rosalind Elias (B). Martha Lipton(Co), Belen Amparan (Ma), Francesco Valen­

tino (R), George Cehanovsky (P), Norman Scott

(F). Fernando Corena (Mat), Charles Anthony(I), Gabor Carelli (Mo). Orquestra i Cor del

Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cle­va. The Opera Lovers, 1957. (CD)

Franco Corelli (A), Ettore Bastianini (C), Anto­

nietta Stella (M), Loretta Di Lelio (B), Miriam

Pirazzini (Ma), Antonio Cassinelli (R), Augus­to Frati (P), Giovanni Amodeo (F), Vito de Taran­

to (Mat), Antonio Pirino (I), Renato Ercolani

(Mo), Mario Bianchi (S), Silvio Santarelli (Maj),Antonio Orlando (D). Orquestra i Cor del Tea­

tro San Carlo de Napols. Dir.: Franco Capua­na. Cin Cin, 1958. (CD)

Franco Corelli (A), Ettore Bastianini (C), Renata

Tebaldi (M), Margarethe Sjostedt (B), Elisabeth

Honqen (Co). Hilde Konetzni (Ma), Edmund

Hurshell (R), Kostas Paskalis (P), Ludwig Wel­

ter (F), Alois Pernerstorfer (Mat), Renato Erco­

lani (I), Fritz Sperlbauer (Mo), Endre Koreh (S),Harald Proqlhoff (Maj), Franz Bierbach (D).Orquestra i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.:

Lovro von Matacic. Orfeo, 1960. (CD)'

Carlo Bergonzi / Richard Tucker (A), Ettore Bas­

tianini (C), Zinka Milanov / Renata Tebaldi (M),Margaret Roggero (B). Martha Lipton (Co).Belen Amparan (Ma), Francesco Valentino (R),George Cehanovsky (P), Norman Scott (F),Ezio Flagello (Mat), Alessio De Paolis (I), Gabor

Carelli (Mo), Calvin Marsh (S), Lloyd Strang(Maj), Osie Hawkins (D). Orquestra i Cor del

Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cle­va. The Opera Lovers, 1960. (CD)

Richard Tucker (A). Ettore Bastianini (C), Rena­ta Tebaldi (M), Margaret Roggero (B), Martha

Lipton (Co), Belen Amparan (Ma), FrancescoValentino (R), George Cehanovsky (P), Nor­man Scott (F), Ezio Flagello (Mat), Alessio DePaolis (I), Gabor Carelli (Mo), Calvin Marsh (S),Lloyd Strang (Maj), Osie Hawkins (D). Orques­tra i Cor del Metropolitan de Nova York. Dir.:

Fausto Cleva. The Opera Lovers, 1960. (CD)

Carlo Bergonzi (A), Mario Sereni (C). Zinka Mila­nov (M), Helen Vanni (B), Mignon Dunn (Co).Belen Amparan (Ma), Clifford Harvuot (R),George Cehanovsky (P), Norman Scott (F).Ezio Flagello (Mat), Alessio De Paolis (I), GaborCarelli (Mo), Luigi Sgarro (S), Lloyd Strang(Maj), Osie Hawkins (D). Orquestra i Cor del

Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cle­va. Premiere Opera, 1960. (CD)

Enregistraments 99

Franco Corelli (A), Anselmo Colzani (C). ZinkaMilanov (M), Margaret Roggero (B), MignonDunn (Co). Lili Chookasian (Ma), Calvin Marsh

(R). George Cehanovsky (P)' Norman Scott

(F), Lorenzo Alvary (Mat), Andrea Velis (I), GaborCarelli (Mo), William Walker (S), Lloyd Strang(Maj), Osie Hawkins (D). Orquestra i Cor del

Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cle­va. The Opera Lovers, 1962. (CD)

Giuseppe Di Stefano (A), Ugo Savarese (C), One­lia Fineschi (M), Flora Rafanelli (B), LucianaBroni (Co). Mafalda Masini (Ma), AlessandroMaddalena (R), Augusto Frati (P), Renato Spa­gli (F). Giorgio Giorgetti (Mat). Mario Ferrara

(I), Valiano Natali (Mo). Orquestra i Cor del Tea­

tro Comunale de Florencia, Dir.: Bruno Rigac­ci. Encore, 1962. (CD)'

Richard Tucker (A), Anselmo Colzani (C), Zinka

Milanov (M), Helen Vanni (B), Mignon Dunn

(Co), Lili Chookasian (Ma), Calvin Marsh (R),George Cehanovsky (P)' Norman Scott (F),Lorenzo Alvary (Mat). Alessio De Paolis (I),Gabor Carelli (Mo), William Walker (S). LloydStrang (Maj), Luigi Sgarro (D). Orquestra i Cordel Metropolitan de Nova York. Dir.: Fausto Cle­va. Omega Opera Archive, 1963. (CD)

Charles Craig (A). Ettore Bastianini (C). Gabrie­lla Tucci (M). Jolanda Torriani (B), Anna Di Sta­sio (Co), Rena Garazioti (Ma), Antonio Cassi­nelli (R), Guido Mazzini (P), Renzo Gonzales

(F). Guido Mazzini (Mat), Antonio Pirino (I),Athos Cesarini (Mo), Renzo Gonzales (S).Edgardo Di Stasio (Maj), Edgardo Di Stasio

(D). Orquestra i Cor de la RAI de Tori. Dir.: Fran­

co Mannino. Omega Opera Archive, 1963.

(CD)

Franco Corelli (A), Mario Sereni (C), Antonietta

Stella (M), Stefania Malaqu (B), Luciana Mone­ta (Co), Anna Di Stasio (Ma), Giuseppe Modes­ti (R), Dino Mantovani (P), Giuseppe Modesti

Mario Del Monaco (A), Aldo Protti (C), RenataTebaldi (M). Anna Di Stasio (B). Amalia Pini

(Co), Amalia Pini (Ma), Silvano Pagliuca (R).Arturo La Porta (P), Giorgio Onesto (F), Artu­ro La Porta (Mat). Renato Cesari (I), AntonioPirino (Mo), Giorgio Onesto (S), Silvano Pagliu­ca (Maj), Silvano Pagliuca (D). Orquestra i CorLirica Italiana. Dir.: Franco Capuana. Allegro,1961. (CD)'

Giuseppe Di Stefano (A), Manuel Ausensi (C).Irma Gonzales (M), Guadalupe Salazarno (B),Aurora Woodrow (Co), Aurora Woodrow (Ma),Gilberto Cerda (R), Raul Vazquez (P)' PedroGarnica (F), Humberto Pazos (Mat), Placido

Domingo (I), Placido Domingo (Mo), Salvato­re Palafox (S), Miguel Botello (D). Orquestra i

Cor del Palacio de las Bellas Artes de Mexic.Dir.: Anton Guadagno. House of Opera, 1961.

(CD)

100 Enregistraments

(F). Paolo Montarsolo (Mat), Piero De Palma

(I), Piero De Palma (Mo). Orquestra i Cor del

Teatro dell'Opera de Roma. Dir.: Gabriele San­

tini. EM I, 1963. (CD)'

Richard Tucker (A), Ettore Bastianini (C), Rena­ta Tebaldi (M), Annemarie Bessel (B), Sona

Cervena (Co), Claramae Turner (Ma), Richard

Fredricks (R), John West (P), Adib Fazah (F),Joshua Hecht (Mat), Howard Fried (I), William

Whitesides (Ab), David Giosso (S), Pietro Men­

ci (D). Orquestra i Cor de l'Opera de San Fran­

cisco. Dir.: Francesco Molinari-Pradelli. Pre­

miere Opera, 1965. (CD)

Franco Corelli (A), Anselmo Colzani (C), Renata

Tebaldi (M), Nedda Casei (B), Gladys Kriese

(Co), Mignon Dunn (Ma), William Walker (R),Gene Boucher (P), Norman Scott (F), RaymondMichalski (Mat), Andrea Velis (I), Gabor Care­

lli (Mo), Luigi Sgarro (S), Lloyd Strang (Maj),Russell Christopher (D). Orquestra i Cor del

Metropolitan de Nova York. Dir.: Lamberto Gar­

delli. Bensar, 1966. (CD)

Franco Corelli (A), Dino Dondi (C), Montserrat

Caballe (M), Rita De Carlo (B), Laurel Miller

(Co), Sarita Felter (Ma), Norman Riggins (R),Joseph Fair (P), Herman Salerno (F), EugeneGreen (Mat), Herbert Krauss (I), Glen Ellsworth

(Mo). Orquestra i Cor de la Grand Opera Com­

pany de Filadelfia. Dir.: Anton Guadagno. Live­

rare-opera, 1966. (CD)

Franco Corelli (A), Robert Merrill (C), Eileen Farrell

(M), Nedda Casei (B), Gladys Kriese (Co), Ruza

Baldani (Ma), William Walker (R), Gene Bou­

cher (P), Norman Scott (F), Elfego Esparza(Mat), Andrea Velis (I), Gabor Carelli (Mo), Lui­

gi Sgarro (S), Lloyd Strang (Maj), Russell Chris­

topher (D). Orquestra i Cor del Metropolitande Nova York. Dir.: Francesco Molinari-Prade­IIi. Omega Opera Archive, 1966. (CD)

Richard Tucker (A), Anselmo Colzani (C), Zinka

Milanov (M), Nedda Casei (B), Gladys Kriese

(Co), Mignon Dunn (Ma), William Walker (R),Gene Boucher (P), Norman Scott (F), Loren­

zo Alvary (Mat), Andrea Velis (I), Gabor Care­

lli (Mo), Luigi Sgarro (S), Lloyd Strang (Maj),Robert Goodloe (D). Orquestra i Cor del Metro­

politan de Nova York. Dir.: Francesco Molina­ri-Pradelli. Omega Opera Archive, 1966. (CD)

Placido Domingo (A), Sherrill Milnes (C), Claudia

Parada (M). Orquestra i Cor del Teatro Muni­

cipal de Santiago de Xile. Dir.: Anton Gua­

dagno. House of Opera, 1967. (CD)

Carlo Bergonzini (A), Sherrill Milnes (C), AngelesGulin (M), Emily Derr (B), Carol Kirkpatrick (Co),Georgetta Psaros (Ma), Steven Kimbrough (R),Steven Kimbrough (P), Steven Kimbrough (F),Christian Du Plessis (Mat), Natale De Lazzari

(I), Athole Still (Mo), Athole Still (S), Richard

Clark (D). New Philharmonia Orchestra. Ambro­

sian Opera Chorus. Dir.: Anton Guadagno.Myto, 1970. (CD)

Alain Vanzo (A), Carlo Gerard (C), Michele Le Bris

(M), Corinne Petit (B), Marie-Luce Bellary (Co),Genevieve Macaux (Ma), Robert Geay (R),Robert Geay (P), Stanislaus Staskiewicz (F),Jean-Pierre Laffage (Mat), Michel Senechal (I),Joseph Peyron (Mo), Paul Mahe (Maj), Paul

Mahe (D). Orquestra Lirica i Cor de l'Opera de

I'ORTF. Dir.: Georges Sebastian. De Plein Vent,1970. (CD)

Placido Domingo (A), Wassili Janulako (C), Esther

Casas (M), Josep Ruiz (Mo). Orquestra i Cor

del Gran Teatre del Liceu. Dir.: Anton Gua­

dagno. Premiere Opera, 1972. (CD)

Carlo Bergonzi (A), Aldo Protti (C). Raina Kabai­

vanska (M), Laura Zannini (B), Maria Madda­

lena (Ma), Graziano Del Vivo (R), Vico Polotto

(P), Franco Ricciardi (I). Orquestra i Cor del

Teatro Comunale de Genova. Dir.: Paolo Pelo­so. The Opera Lovers, 1972. (CD)

Richard Tucker (A), Vern Shinall (C), Gilda Cruz­Romo (M), June Fiske (B), Leonore Lanzillotti

(Co), Leonore Lanzillotti (Ma), Howard Nevi­son (R), Howard Nevison (P), Bob Campi (F),Jose Le Matt (Mat), Ernesto Gasco (I), Ernes­to Gasco (Mo), Walter Knetlar (S), Bob Cam­

pi (Maj), Walter Knetlar (D). Orquestra i Cor dela Grand Opera Company de Filadelfia. Dir.:Carlo Moresco. Charles Handelman - Live Ope­ra, 1973. (CD)

John Vickers (A), Silvano Carroli (C),llva Ligabue(M), Lili Chookasian (Ma), Lenus Carlson (R),Enrico Campi (Mat), Piero De Palma (I). Orques­tra i Cor de la Dallas Civic Opera. Dir.: Nicola

Rescigno. Premiere Opera, 1973. (CD)

Placido Domingo (A), Giulio Fioravanti (C), Ade­lina Romano (M), Massimiliano Malaspina (R).Orquestra i Cor del Teatro Regio de Tori. Dir.:Mario Braggio. House of Opera, 1974. (CD)

Angelo Mori (A), Guillermo Sarabia (C), StellaAxarlis (M), Faith Puleston (B), Astrid Varnay(Co), Martha Modi (Ma), Zenon Kosnowski (R),Toshi Kimura (P), Peter Brunsmeier (Mat), Hel­mut Pampuch (I), Karl Diekmann (Mo), Hel­mut Fehn. Orquestra i Cor de la Deutsche Operam Rhein. Dir.: Alberto Erede. Premiere Ope­ra, 1974. (CD)

Placido Domingo (A), Sherrill Milnes (C), Rena­ta Scotto (M), Maria Ewing (B), Jean Kraft (Co),Gwendolyn Killebrew (Ma), Allan Monk (R),Terence Sharpe (P), Stuart Harling (F), EnzoDara (Mat), Michel Senechal (I), Piero De Pal­ma (Mo), Isser Bushkin (S), Nigel Beavan (Maj),Malcolm King (D). London PhilharmonicOrchestra. John Alldis Choir. Dir.: James Levi­ne. RCA, 1976. (CD)

Enregistraments 101

Placido Domingo (A), Cornell MacNeil (C), Mar­tina Arroyo (M), Jean Kraft (B), Shirley Love(Co), Lili Chookasian (Mal. Allan Monk (R),Gene Boucher (P), Richard Best (F), Fernan­do Corena (Mat), Andrea Velis (I), Paul Franke(Mo), Philip Booth (S), Glenn Bater (Maj), Rus­sell Christopher (D). Orquestra i Cor del Metro­

politan de Nova York. Dir.: James Levine. The

Opera Lovers, 1977. (CD)

Placido Domingo (A), Renato Bruson (C), EvaMarton (M), Kathleen Kuhlmann (B), SharonGraham (Co), Dinde Curry (Ma), Alan Opie (R),Tom Fox (P), Daniel McConnell (F), Arnold Voke­tatis (Mat), David Gordon (I), James Schwisow(Mo). Orquestra i Cor de la Lyric Opera de Chi­

cago. Dir.: Bruno Bartoletti. Gala, 1979. (CD)

Josep Carreras (A), Joan Pons (C), MontserratCaballe (M), Rosa Maria Ysas (B), Cecilia Fon­devila (Co), Montserrat Aparici (Ma), OrazioMori (R), Manuel Garrido (P), Eduardo Soto(F), Simone Alaimo (Mat), Piero De Palma (I),Rafael Campos (S), Juan B. Rocher (Maj), Felix

Vargas (D). Orquestra i Cor del Gran Teatredel Liceu. Dir.: Eugenio Mario Marco. House of

Opera, 1979. (CD)

Placido Domingo (A), Piero Cappuccilli (C),Gabriela Benackova (M), Rohangiz Yachmi (B),Cseslawa Siania (Co), Fedora Barbieri (Ma),Hans Helm (R), Paul Wolfrum (P), Reid Bunger(F), Alfred Sramek (Mat), Heinz Zednik (I), RudolfMazzola (S), Walter Fink (Maj) , Edmund Zelo­tes Toliver (D). Orquestra i Cor de I'Staatsoperde Viena. Dir.: Nello Santi. House of Opera,1981. (CD)

Luciano Pavarotti (A), Leo Nucci (C), MontserratCaballe (M), Kathleen Kuhlmann (B), Astrid Var­

nay (Co), Christa Ludwig (Ma), Tom Krause (R),Hugues Cuenod (P), Neil Howlett (Fl, Gior­gio Tadeo (Mat), Piero De Palma (I), Giusep­pe Morresi (S), Neil Howlett (Maj), Ralph Hamer

102 Enregistraments

(D). London Philharmonic Orchestra. Cor de

la Welsh National Opera. Dir.: Riccardo Chailly.Decca, 1984. (CD)

Josep Carreras (A). Piero Cappuccilli (C), EvaMarton (M), Sylvana Mazzieri (B), Nella Ferri

(Co), Rosa Laghezza (Ma), Franco Federici (R),Giuseppe Riva (P), Angelo Nosotti (F), Silves­

tro Sammaritano (Mat), Bruno Lazzaretti (I), Ser­

gio Fontana (S), Giuseppe Zecchillo (Maj), Ivan

Del Manto (D). Orquestra i Cor del Teatro alia

Scala de Mila. Dir.: Riccardo Chailly. Premie­

re Opera, 1985. (CD)

Josep Carreras (A), Piero Cappuccilli (C), Tere­

sa Zylis-Gara (M), Chieko Shirasaka-Teratani

(B), Mircea R. Simpetrean (R), Gunter Schnei­

der (Mat). Orquestra i Cor de l'Oper der Stadt

de Bonn. Dir.: Gian-Franco Masini. Premiere

Opera, 1985. (CD)

Placido Domingo (A). Giorgio Zancanaro (C),Anna Tomowa-Sintow (M), Cynthia Buchan (B),Patricia Johnson (Co), Anny Schlemm (Ma),Jonathan Summers (R), Gordon Sandison (P)'John Dobson (F). Rodney Macann (Mat), John

Dobson (I), Alexander Oliver (Mo), Eric Garrett

(S), Roderick Earle (D). Orquestra i Cor del

Covent Garden de Londres. Dir.: Julius Rudel.

Disky, 1985. (CD)

Josep Carreras (A). Renato Bruson (C). Mont­

serrat Caballe (M), Laura Zannini (B), Mirella

Caponetti (Co), Jone Jori (Ma), Luigi Roni (R),Giuseppe Riva (P), Gianni Brunelli (F), Orazio

Mori (Mat), Oslavio Di Credico (I), Pier Fran­

cesco Poli (Mo), Bruno Marangoni (S), Ledo

Freschi (Maj). Bruno Grella (D). Orquestra i Cor

de l'Arena de Verona. Dir.: Gianluigi Gelmetti.

Premiere Opera, 1986. (CD)

Josep Carreras (A), Giorgio Zancanaro (C), EvaMarton (M), Klara Takacs (B), Tamara Takacs

(Co). Eva Farkas (Ma). Franco Federici (R),

Gabor Vaqhely: (P), Tamas Bator (F), Tullio Pane

(I), Istvan Rozsos (Mo), Janos T6th (S), Kazmer

Sarkany (D). Orquestra Estatal d'Hongria. Cor

de la Radio i Televisi6 Hongaresa. Dir.: Giu­

seppe Patane. Sony Classical, 1986. (CD)

Ermanno Mauro (A), Allan Monk (C), Aprile Millo

(M), Jean Stilwell (B), Lois McDonall (Co), Judith

Farris (Ma), John Fanning (R), Doug Mac­

Naughton (P), Christopher Coyea (F), Joel Katz

(Mat), Peter Blanchet (I). Gary Rideout (Mo),Robert Milne (S), Steven Horst (Maj), John Avey(D). Orquestra i Cor de la Canadian OperaCompany. Dir.: Julius Rudel. Premiere Opera,1989. (CD)

Nicola Martinucci (A), Sherrill Milnes (C), AprileMillo (M), Diane Kesling (B), Joyce Castle (Co),Camellia Johnson (Ma), Brian Schexnayder (R),Michael Sokol (P), James Courtney (F), Rena­

to Capecchi (Mat), Andrea Velis (I). Bernard

Fitch (Ab), Richard Vernon (S), Jeffrey Wells

(D). Orquestra i Cor del Metropolitan de Nova

York. Dir.: Julius Rudel. The Opera Lovers, 1990.

(CD)

Giuseppe Giacomini (A), Giorgio Zancanaro (C),Ghena Dimitrova (M), Tiziana Tramonti (B), Lau­

ra Bocca (Co), Eleonora Jankovic (Ma), Alfre­

do Zanazzo (R), Carmelo Caruso (P), Giovan­

ni Antonini (F), Marco Chingari (Mat), Oslavio

Di Credico (I), Pio Bonfanti (Mo), Ledo Freschi

(S), Enrico Fibrini (D). Orquestra i Cor del Tea­

tro Comunale de Genova. Dir.: Paolo Olmi. Hou­

se of Opera, 1991. (CD)

Giuseppe Giacomini (A), Renato Bruson (C), Katia

Ricciarelli (M). Vesselina Kasarova (B). Anna

Gonda (Co), Margarita Lilowa (Ma), Gottfried

Hornik (R), Claudio Otelli (P), Goran Simic (F).Renato Girolami (Mat), Heinz Zednik (I), Dariusz

Niemirowicz (S), Hans Christian (D). Orques­tra i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.: Mar­

cello Viotti. Premiere Opera, 1992. (CD)

Franco Bonisolli (A), Renato Bruson (C), Maria

Guleghina (M). Orquestra Sirnfonica de laRadio de Frankfurt. Cor de la Radio de Buda­

pest, Dir.: Marcello Viotti. Capriccio, 1995.

(CD)*

Luciano Pavarotti (A), Joan Pons (C), Maria Gule­

ghina (M), Wendy White (B), Judith Christin

(Co). Stephanie Blythe (Ma), Haijing Fu (R),Christopher Schaldenbrand (P), Yanni Yan­nissis (F), Paul Plishka (Mat), Michel Sene­chal (I), Bernard Fitch (Mo), Richard Vernon (S),Bradley Garvin (Maj), Jeffrey Wells (D). Orques­tra i Cor del Metropolitan de Nova York. Dir.:

James Levine. The Opera Lovers, 1996. (CD)

Ben Heppner (A), Richard Paul Fink (C), DianaSoviero (M), Kathleen Hegierski (B). SheilaNadler (Ma), Matthew Lau (R), Byron Ellis (Mat),Paul Gudas (I), Guy Bogar (Mo). Orquestra iCor de l'Opera de Seattle. Dir.: Steven Mer­curio. House of Opera, 1996. (CD)

Jose Cura (A), Anthony Michaels-Moore (C), Maria

Guleghina (M), Leah-Marian Jones (B), FionaKimm (Co), Jason Howard (R). ChristopherLackner (P), Roderick Earle (Mat), Robin Leg­gate (I), John Dobson (Mo), Michael Druiett (S).Orquestra i Cor del Covent Garden de Lon­dres. Dir.: Richard Armstrong. House of Ope­ra, 1998. (CD)

Johan Botha (A), Lado Atanelli (C), Violeta Urma­na (M), Elina Garanca (B), Margaretha Hinter­meier (Co), Mihaela Ungureanu (Ma), BoazDaniel (R). Hans-Peter Kammerer (P), GoranSimic (F), Alfred Sramek (Mat), Herwig Peco­raro (I), Janusz Monarcha (S), Peter Koves (D).Orquestra i Cor de I'Staatsoper de Viena. Dir.:Adam Fischer. Premiere Opera, 2003. (CD)

Fabio Armiliato (A), Alberto Gazale (C), DanielaDessi (M), Rossana Rinaldi (B), Marta Moret­to (Co), Olga Alexandrova (Ma), Cesare Lana

Enregistraments 103

(R), Armando Gabba (P), Franco Boscolo (F),Paolo Orecchia (Mat), Luca Casalin (I), Mau­ro Buffoli (Mo), Andrea Snarski (S). Orques­tra i Cor del Teatro La Fenice de Venecia, Dir.:

Paolo Olmi. Premiere Opera, 2003. (CD)

Versions en video

Josep Carreras (A), Joan Pons (C), MontserratCaballe (M), Rosa Maria Ysas (B), Cecilia Fon­devila (Co), Montserrat Aparici (Ma), OrazioMori (R), Manuel Garrido (P), Eduardo Soto

(F), Simone Alaimo (Mat), Piero De Palma (I),Rafael Campos (S), Juan B. Rocher (Maj), Felix

Vargas (D). Orquestra i Cor del Gran Teatredel Liceu. Dir.: Eugenio Mario Marco. Dir. d'es­cena: Giuseppe De Tomasi. Premiere Opera,1979. (DVD)

Placido Domingo (A), Piero Cappuccilli (C),Gabriela Benackova (M), Rohangiz Yachmi (B),Cseslawa Siania (Co), Fedora Barbieri (Ma),Hans Helm (R), Paul Wolfrum (P), Reid Bunger(F), Alfred Sramek (Mat), Heinz Zednik (I), Rudolf

Mazzola (S), Walter Fink (Maj) , Edmund Zelo­

tes Toliver (D). Orquestra i Cor de I'Staatsoperde Viena. Dir.: Nello Santi. Dir. d'escena: OttoSchenk. Deutsche Grammophon, 1981. (DVD)

Josep Carreras (A), Piero Cappuccilli (C), Eva Mar­

ton (M), Sylvana Mazzieri (B), Nella Ferri (Co),Rosa Laghezza (Ma), Franco Federici (R), Giu­

seppe Riva (P), Angelo Nosotti (F), Silvestro Sam­maritano (Mat), Bruno Lazzaretti (I), Sergio Fon­

tana (S), Giuseppe Zecchillo (Maj), Ivan Del Manto

(D). Orquestra i Cor del Teatro alia Scala de Mila.

Dir.: Riccardo Chailly. Dir. d'escena: Lamberto

Puggelli. NVC Arts, 1985. (DVD)*

Placido Domingo (A), Giorgio Zancanaro (C),Anna Tomowa-Sintow (M), Cynthia Buchan (B),Patricia Johnson (Co), Anny Schlemm (Ma),Jonathan Summers (R), Gordon Sandison (P),John Dobson (F), Rodney Macann (Mat), John

104 Enregistraments

Dobson (I), Alexander Oliver (Mo), Eric Garrett

(S), Roderick Earle (D). Orquestra i Cor del

Covent Garden de Londres. Dir.: Julius Rudel.

Dir. d'escena: Michael Hampe. Warner Vision,1985. (DVD)*

Luciano Pavarotti (A), Joan Pons (C), Maria Gule­

ghina (M), Wendy White (B), Judith Christin

(Co), Stephanie Blythe (Ma), Haijing Fu (R),Christopher Schaldenbrand (P), Yanni Yan­

nissis (F), Paul Plishka (Mat), Michel Sene­

chal (I), Bernard Fitch (Mo), Richard Vernon (S),Bradley Garvin (Maj), Jeffrey Wells (D). Orques­tra i Cor del Metropolitan de Nova York. Dir.:

James Levine. Dir. d'escena: Nicolas Joel. The

Opera Lovers, 1996. (DVD)

Lando Bartolini (A), Antonio Salvadori (C), Gio­

vanna Casolla (M), Sonia Zaramella (B), Moni­

ca Tagliasacchi (Co), Anna Schiatti (Ma),Armando Gabba (R), Franco Boscolo (P), Ezio

Maria Tisi (F), Cesare Lana (Mat), Orfeo Zanet­

ti (I), Aldo Bottion (Mo), Franco Federici (S),Luciano Pagani (Maj), Riccardo Ristori (D).Orchestra Sinfonica dell'Emilia Romagna Artu­

ro Toscanini. Cooperativa Artisti del Coro di

Parma. Dir.: Angelo Campori. Premiere Ope­ra, 1999. (DVD)

Jose Cura (A), Carlo Guelfi (C), Maria Guleghi­na (M), Giancinta Nicotra (B), Cinzia De Mola

(Co), Annie Vavrille (Ma), Carlo Cigni (R),Armando Ariostini (P), Giuseppe Guidi (F),Mario Bellanova (Mat), Pierre Lefebre (I), Ste­

fano Pisani (Mo), Atfeh Ziyan (S), Mauro Mar­

chetto (Maj), Michele Castagnaro (D). Orques­tra i Cor del Teatro Comunale de Bolonya. Dir.:

Carlo Rizzi. Dir. d'escena: Giancarlo Del Mona­

co. TDK, 2006. (DVD)

Cronologia liceista

S'inclou una lIista de les representacions d'An­drea Chenier en la historia del Gran Teatredel Liceu. Eis personatges principals son

esmentats en I'ordre segUent: Andrea Chenier

(A), Carlo Gerard (C), Maddalena de Coigny(M), Bersi (B), la comtessa de Coigny (Co),Madelon (Ma), Roucher (R), Pietro Heville (P),Fouquier Tinville (F), Mathieu (Mat), l'Incretble

(I), el rnossen (Mo), Schmidt (S), el majordom(Mail, Dumas (D). A continuaci6 el director

musical, el director d'escena, si s'escau, i elnombre de representacions (entre parentesis),

105

Temporada 1917-18

Bernardo De Mura (A), Josep Segura-Tallien (C),Maria Ruggero (M), Sra. Rabassa (B), Enrique­ta Casas (Co), Elena Lucci (Ma), Leopoldo Brias

(R), Conrad Giralt (P), Conrad Giralt (F), JosepFernandez (Mat), Carlos del Pozo (I), AntonioPomer (Mo), Maties Pascual (S), Gabriel Gra­nollers (Maj). Dir. musical: Giulio Falconi. (2)

Temporada 1925-26

Costantino Folco-Bottara (A), Josep Segura-Tal lien

(C), Hina Spani (M), Conchita Velazquez (B),Alexina Zanardi (Co), Renata Pezzatti (Ma),Josep Jorda (R), Conrad Giralt (P), ConradGiralt (F), Pietro Brilli (Mat), Vicenc Gallofre (I),August Gonzalo (Mo), Emili Bastons (S), Emi­li Bastons (Maj), Gabriel Granollers (D). Dir.musical: Franco Paolantonio. Dir. d'escena:

Filippo Dado. (3)

Temporada 1930-31

Nino Piccaluga (A), Carlo Morelli / Ricard Fuste

(C), Lina Scavizzi (M), Merce Roca (B), Alexi­na Zanardi (Co), Elena Lucci (Ma), Joaquim Alsi­na (R), Joan Bosch (P), Jordi Frau (F), Josep Jor­da (Mat), Vicenc Gallofre (I), Sr. Parma (Mo),Conrad Giralt (S), Gabriel Granollers (Maj),Gabriel Granollers (D). Dir. musical: AntoninoVotto. Dir. d'escena: Vincenzo Dell'Agostino. (3)

Nombre total de representacions: 35.

Estrena absoluta al Teatro alia Scala de Mila: 28

de mary de 1896.

Estrena al Gran Teatre del Liceu: 12 de novem­

bre de 1898.

Temporada 1898-99

Emilio De Marchi (A), Eugenio Giraldoni (C), Emi­lia Corsi (M), Gianriina Lucacewska (B), MariaBellier (Co), Maria Chivers (Ma), Antoine Vidal

(R), Giulio Rossi (P), Baldassare Giordani (F),Giulio Rossi (Mat), Enrico Giordani (I), LuigiPippo-Conti (S), Josep Boldu (Mail. Dir. musi­cal: Gaetano Cimini. (5)

106 Cronologia liceieta

Temporada 1 934-35

Cristobal Altube (A), Apollo Granforte (C), Fide­

la Carnpina (M), Merce Roca (B), Elena Lucci

(Co), Rosita Salagaray (Ma), Joaquim Alsina

(R), Conrad Giralt (P), Conrad Giralt (F), JosepFernandez (Mat), Josep Farras (I), Josep Farras

(Mo), Joan Gayola (S), Conrad Giralt (Maj),Joan Gayola (D). Dir. musical: Josep Sabater.

Dir. d'escena: Juan Villaviciosa. (1)

Temporada 1953-54

Mario Filippeschi (A), Enzo Mascherini / Aldo Prot­ti (C), Maria Caniglia (M), Rosario Gomez (B),Pilar Torres (Co), Pilar Torres (Ma), Julio Cata­

nia (R), Antoni Cabanes (P), Miquel Aguerri (F),Carlo Badioli (Mat), Salvatore Di Tommaso (I),Didac Monjo (Mo), Emili Paya (S), Miquel Aguer­ri (Maj), Emili Paya (D). Dir. musical: Armando

La Rosa Parodi. Dir. d'escena: Acli Carlo Azzo­

lini. (2)

Temporada 1963-64Bruno Prevedi (A), Giangiacomo Guelfi (C), Luci­

lIa Udovich (M), Margarita Brenner (B), Pilar

Torres (Co), Montserrat Aparici (Ma), Julio Cata­

nia (R), Joan Rico (P), Eduard Soto (F), Gino

Cala (Mat), Joan Lloveras (I), Didac Monjo (Mo),Julia Ortells (S), Julia Ortells (D). Dir. musical:

Manno Wolf-Ferrari. Dir. d'escena: Domenico

Messina. (3)

Temporada 1967-68

Richard Tucker (A), Manuel Ausensi (C), Carme

Lluch (M), Isabel Rivas (B), Maria Teresa Bat­

lie (Co), Montserrat Aparici (Ma), Enrico Fis­

sore (R), Joan Rico (P), Eduard Soto (F), Ernes­

to Vezzosi (Mat), Gabriele De Julis (I), Didac

Monjo (Mo), Rafael Campos (S), Enric Serra

(D). Dir. musical: Laszlo Halasz. Dir. d'escena:

Dario Dalla Corte. (3)

Temporada 1 972-73

Placido Domingo (A), Wassili Janulakos (C), Ester

Casas (M), Mildred Tyre (B), Licia Galvano (Co),

Melita Miculs (Ma), Orazio Mori (R), RamonContreras (P), Eduard Soto (F), Didac Monjo(Mat), Jose Manzaneda (I), Josep Ruiz (Mo),Joan Pons (S), Joan Baptista Rocher (Maj), Felix

Vargas (D). Dir. musical: Anton Guadagno /Gerardo Perez Busquier. Dir. d'escena: Emil

Boshnakov. (3)

Temporada 1977-78

Amedeo Zambon (A), Franco Bordoni (C), Maria

Coronada (M), Evelia Marcote (B), Silvia Gas­

set (Co), Montserrat Aparici (Ma), Joan Pons

(R), Manuel Garrido (P), Eduard Soto (F), Didac

Monjo (Mat), Josep Ruiz (I), Alfredo Heilbron

(Mo), Rafael Campos (S), Joan Baptista Rocher

(Maj), Felix Vargas (D). Dir. musical: Nicola Ruc­

ci. Dir. d'escena: Maria Sofia Marasca. (3)

Temporada 1979-80

Josep Carreras (A), Joan Pons (C), Montserrat

Caballe (M), Rosa Maria Ysas (B), Cecilia Fon­

devila (Co), Montserrat Aparici (Ma), Orazio

Mori (R), Manuel Garrido (P), Eduard Soto

(F), Orazio Mori (Mat), Piero De Palma (I), Alfre­

do Heilbron (Mo), Rafael Campos (S), Joan

Baptista Rocher (Maj), Felix Vargas (D). Dir.

musical: Eugenio Mario Marco. Dir. d'escena:

Giuseppe De Tomasi. (3)

Temporada 1985-86

Lando Bartolini (A), Vicenc Sardinero (C), EvaMarton (M), Rosa Maria Ysas (B), Cecilia Fon­

devila (Co), Montserrat Aparici (Ma), Alfonso

Echevarria (R), Vicenc Esteve (P), Vicenc Este­

ve (F), Giancarlo Tosi (Mat), Piero De Palma (I),Alfredo Heilbron (Mo), Jesus Castillon (S), Jesus

Castillon (Maj), Jesus Castillon (D). Dir. musi­

cal: Romano Gandolfi. Dir. d'escena: Hugode Ana. (4)

JAUME TRIBO

English / Francais

108

ENGLISH VERSION Andrea Chenier (1896) by Umberto Giordanois considered one of the foremost works of Veris­

mo, in the wider sense of the term, which includesthe members of the so-called "young Italianschool". These composers rejected the early nat­

uralist themes of the veristi and upheld many of

the conventions and rhetorical features of ItalianRomantic melodrama within the characteristicmusical idiom and singing technique of early Veristdrama.

Andre Chenier is defined as a «drarnrna istori­CO" and the protagonist was indeed a true-life

poet (1762-1794) and a well-known figure inFrench literary history. Born in Constantinople ofa French father and a Greek mother, Chenier wrote

some interesting works in a style midway betweenNeoclassicism and early Romanticism. He was

guillotined at the end of the Terror on 25 July 1794,just before the fall of Robespierre, for denounc­

ing the excesses of the Revolution, with whichat the outset he had fully sympathized.

The plot -by Luigi IIlica, one of the librettists ofTosca- describes Chenier's noble, generous per­sonality and his tragic end. It also seeks to cre­

ate a realistic image of the atmosphere and back­

ground of the final years of the French Revolution.The two lead characters -the sensitive, mag­nanimous poet and Maddalena de Coigny, a del­

icate, vulnerable young noblewoman who loveshim and follows him to the scaffold- express fer­

vent, lofty feelings. Also of interest is the figureof Carlo Gerard, the Coigny family's former but­ler who, despite becoming one of Robespierre'shenchmen, has not lost his sense of compas­sion and justice and ends up trying to save thosehe once considered the enemies of his class. TheFrench people playa key role in the historicalevents narrated, which are brought to life by the

chorus in patriotic and revolutionary songs.Giordano's impetuous, passionate tempera­

ment and rich melodic vein find in this bloodthirstyplot, brimming with turbulent emotions, a per­fect outlet for the most stirring and even declam­

atory aspects of his school. This does not detract,

however, from the very well built plot and the

supremely elegant style. The orchestration is bril­liant and colourful, the choral scenes impressive,and we are treated to some of the most memo­

rable passages in Italian melodrama. These includeChenier's improvviso in the first act, -Un di all'az­zurro spazio- -one of the most popular Italiantenor arias, which exalts love and evokes the pover­

ty and suffering of the humble-, and Maddalena's

exquisitely lyrical aria "La mamma morta».

Andrea Chenier is a dramma istorico in four acts

with music by Umberto Giordano and a libretto

by Luigi IIlica. The premiere, at the Teatro alia Scalain Milan in 1896, was a great success. It was

staged in New York the same year and in other

major European and American theatres soon after

(it came to the Liceu in 1898). The action, whichis set in France at the time of the Revolution,begins in the summer of 1789 and concludes in

July 1794, during the last days of the Terror.

ACT I

On the eve of the French Revolution at the chateauof the counts of Coigny, preparations are under­

way for a large party. Charles Gerard, the family'strusty servant, reveals his rebellious dispositionin a sarcastic speech to a large blue sofa, in whichhe recalls the ridiculous old ladies who have flirt­ed with their admirers on it. When his aged father,who has been serving in the house for sixty years,comes in, Gerard launches into a more bitter

tirade, giving vent to his hatred for the chateau,the symbol of an unjust and cruel world that isdoomed to extinction.

When the Count and Countess's beautiful

daughter, the gentle Maddalena, arrives with hermother and her faithful maid Bersi, the sensitiveside of Gerard's nature is revealed. Maddalena's

reverie contrasts with the conventional attitude

of her mother, who is all excitement over the par­ty and the important guests who are about to arrive.

English 109

The guests, who include novelists, musiciansand the poet Andrea Chenier, bring alarming news

of events in Paris. A short pastoral is performedand then the Countess asks Chenier to recite a

poem. He refuses but Maddalena and her friendsbet that they can persuade him to change his mind.

Finally, upset by their teasing, Chenier embarkson a fervent exaltation of love and a violent attackon the aristocracy and the clergy. Everyone is furi­

ous, except Maddalena and Gerard, who do not

feel his words are aimed at them. The crisis is

briefly averted by the dancing of a gavotte, butwhen Gerard lets some bedraggled countryfolkin and they complain of their misfortunes, the

atmosphere becomes strained again. Gerardcasts his livery at the Countess's feet and leaveswith the peasants. The outraged and humiliatedCountess blames Gerard's ideas on books andthen the dancing resumes.

ACT II

Five years later, at the height of the Terror, Chenieris waiting for his friend Roucher on a square inParis near an altar dedicated to Marat. Among the

bustling crowd there are supporters of the new

ideas, known as -rnerveilleuses- and «incroyables».Bersi, Maddalena's former maid, arrives. Realiz­

ing that an Incroyable is spying on her, Bersi makesan inflated, unconvincing declaration of revolu­

tionary spirit. In fact the spy has been sent byGerard, now a revolutionary leader and one Robe­

spierre's right-hand men, to find Maddalena.

Roucher, Chenier's friend, has brought him a

passport in a bid to save his life, for the poet hasbeen denounced as a counter-revolutionary. He

urges him to accept it, but Chenier refuses: fate,he says, is about to bring him the love he has yetto experience. He wants to stay in Paris to meet

a mysterious woman called "Speranza" who has

written asking for his help. Roucher convinceshim that the letter is from some prostitute in theservice of the Revolution and Chenier agrees to

flee.

110 English

Crowds gather to watch Robespierre go byand sing rousing songs in praise of the Revolu­tion and its heroes. In a private talk with Gerard,the Incroyable asks him what Maddalena looks

like so that he can identify her. The former ser­

vant's impassioned description shows that he isin love with her. Bersi arrives, makes a vain attemptto get rid of the Incroyable, and tells Chenier that

Speranza will soon join him.As night falls Chenier meets the mysterious

Speranza by the altar to Marat. Though dressedas a servant, she proves to be none other than

Maddalena de Coigny. The two young people'sreunion is described in a moving scene. Mad­dalena tells Chenier of the suffering she hasendured in recent years and says she did not dareask for his help because he was in a position of

power and she was under threat. Chenier

responds with loving devotion and they vow to betrue until death.

Gerard arrives with the spy, who has tippedhim off, and tries to separate them. Chenier attackshim with his sword and entrusts Maddalena to

Roucher, who has arrived unexpectedly and drives

the Incroyable away by threatening him with a pis­tol. Gerard has been wounded in the fight but

when he recognizes Chenier, he tries to protecthim: he warns him that his name is blacklisted,urges him to flee, and asks him to protect Mad­dalena. Chenier runs away and when the spyreturns with the national guard and a large crowd,Gerard declares he did not recognize his assailantand falls unconscious. Mathieu, a sans-culotte,attributes the attack to the Girondists.

ACT IIIIn the large room where the Revolutionary Tribu­nal sits, donations are being collected for the war

against the French monarchy's European allies.

Mathieu makes a crude attempt to persuade the

people to be generous. He is joined by Gerard,who is recovering from his wound and is given a

warm welcome. Gerard proves himself an elo-

quent orator. He draws a bleak picture of the sit­uation and appeals not merely for money but forvolunteers who are willing to die for their coun­

try. The people respond enthusiastically. An oldblind woman called Madelon says that her son

and grandson have already died for the Revolu­tion. She has brought her great-grandson, Roger,who is her sole support, to save the fatherland.

The room is quickly cleared so that the Revo­

lutionary Tribunal can meet. Gerard sits at a tableto draw up the list of the accused for the Com­

mittee. The Incroyable arrives with news thatChenier has been arrested. This, he says, will bringMaddalena out of hiding. He forces Gerard to putChenier's name on the list. But the former ser­

vant, despite his sincere revolutionary feelings,feels defeated, coerced and powerless: his new

masters have lost their humanity and his own rea­

son has become the slave of his desire.When Maddalena arrives and begs him to have

mercy on Chenier, Gerard's anguish deepens andhe decides to confess the hidden reasons forhis conduct. He tells her he has always loved

her and is determined to possess her, but when

she responds to his threats by offering him her

body in exchange for Chenier's release, the inten­

sity of her love overwhelms him with emotion. Mad­dalena tells him of her recent ordeals: her moth­

er's murder, the burning of the chateau, hunger,fear and disease. Chenier's love, she says, has

brought her to life again. Gerard begs her for­

giveness and vows to help her.The last scene shows the summary trial con­

ducted by Dumas as judge and the cruel Fouquier­Tinville as prosecutor. Several people are sen­

tenced to death, to the onlookers' delight. ThenChenier's turn comes. He is charged with writ­

ing texts contrary to the Revolution and servingas a soldier under Dumouriez. He proudly pro­claims his innocence and sings a moving song to

the fatherland. Gerard admits that the indictment

he wrote was false, staunchly defends Chenier

and launches a fierce attack on the tribunal. ButChenier is condemned to the guillotine. The mob

English 111

is exultant and the act concludes with Maddale­na's cry of horror.

ACT IV

Chenier, a prisoner at Saint-Lazare, is writing hislast verses as he waits to die. Roucher is with him.Outside the strains of the Marseillaise are heard.Maddalena and Gerard arrive. The latter has kepthis promise to provide a pass which will enableMaddalena to take the place of another woman

under sentence of death and die at Chenier's side.The jailer Schmidt agrees to the plan. Gerard isdevastated and goes to make a one last attemptto obtain a pardon from Robespierre.

The two lovers are together at last and the long,brilliant duet that will bring the work to a close

begins. Rapture and sorrow blend with the joyof reunion and of dying together, producingmoments of extraordinary lyricism (vl,a nostra

morte e il tronfo dell'amor!-). The drums announce

the arrival of the tumbril that is to take them to the

guillotine. They express ecstatic acceptance at

the prospect of dying (<<Viva la morte insiern»).Gerard returns, sorrowful and embittered. In

his hand is the note Robespierre has sent in

response to his plea for mercy: «Perfino Platonebandiva i poeti dalla sua Repubblica- (Even Pla­to banished poets from his Republic).

TERESA LLORET

112

VERSION FRANCAISE Andrea Chenier (1896), un opera de Umberto

Giordano, est considere cornrne I'une des grandesoeuvres du verisrne, si I'on prend ce terme au sens

large, celui d'un mouvement OU I'on retrouve les

compositeurs de la Jeune Ecole italienne, qui se

sont eloiqnes, de fait, de la thernatique natural is­

te initiale et ont qarde nombre des conventions

et des comportements rhetoriques du rnelodra­me romantique italien tout en s'inscrivant dans

Ie langage et la technique de chant propres aux

premiers drames veristes.Le protagoniste de ce " drama istorico ,. est

un personnage reel et connu du monde litteraire

francais, Ie poete Andre Chenier (1762-1794), ne

a Constantinople de pere francais et de mere

grecque. Apres avoir ecrit une ceuvre litteraire inte­

ressante, se situant a cheval sur Ie neoclassicis­

me et Ie premier romantisme, il a ete guillotine Ie

25 juillet 1794, au moment de la Terreur finissan­

te et quelques jours avant la chute de Robespierre,pour avoir denonce les abus d'une Revolution a

laquelle il adherait pourtant a ses debuts.

Le livret, ecrit par Luigi lllica, I'un des librettistes

de Tosca, evoque la personnalite noble et gene­reuse du poete et sa fin tragique, tout en creant

une trame litteraire propre a donner une imageconvaincante du ciimat et du contexte des der­

nieres annees de la Revolution francaise. Les deux

acteurs principaux, nobles et passionnes, sont

Andre Chenier, Ie poete sensible et qenereux, et

la delicate et vulnerable Maddalena de Coigny,une jeune aristocrate qui aime Ie poete et va Ie

suivre jusqu'au supplice. Mais il est un autre per­

sonnage interessant, Charles Gerard, I'ancien

majordome de la famille de Maddalena devenu

entre-temps I'un des hommes forts de Robes­

pierre, mais qui pourtant est capable de ressen­

tir de la pitie et de conserver son sens de la jus­tice. A la fin, il va tenter de sauver ceux qu'il avait

auparavant tenus pour ses ennemis de classe.

Sans oublier Ie peuple francais, qui intervient dans

les evenernents historiques racontes et qui est

incarne par Ie chosur et ses chants patriotiqueset revolutionnaires,

Le temperament irnpetueux et passionne deGiordano ainsi que sa riche veine rnelodique trou­vent dans cette intrigue sanguinaire et dans lessentiments qu'elle provoque I'espace ideal pourdevelop per les aspects les plus ernouvants etrnerne declarnatoires de son ecole, tout en conser­

vant une partition bien structures et une grandeelegance de style. A une musique orchestralebrillante et coloree et des chceurs riches en effets

s'ajoutent des moments parmi les plus extraor­

dinaires du rnelodrarne italien. Ainsi I'aria de Che­nier au premier acte « Un dl all'azzurro spazio »,

une ode a I'amour et a la misere et la souffrancedes humbles tres prisee des tenors italiens, ou

encore I'aria « La mamma morta » de Maddale­na, d'un delicat Iyrisme.

Andrea Chenier, un drame historique en quatreactes, sur une musique d'Umberto Giordano et

un livret de Luigi Illica, a ete cree en 1896 a laScala de Milan, OU il a rem porte un succes consi­derable. l.'annee de sa creation, il est represen­te a New York, puis, tres vite, dans les plus grandessalles d'opera europeennes et arnericaines (il a

ete donne au Liceu pour la premiere fois en 1898).l.'action se deroule dans la France de la Revolu­tion, depuis ses debuts a l'ete 1789 jusqu'auxderniers jours de la Terreur, en juillet 1794.

ACTEIA la veille de la Revolution, les comtes de Coignypreparent une grande fete dans leur chateau.Charles Gerard, un domestique de confiance maisau caractere rebel Ie, se lance dans un monologueau pres d'un grand canape bleu ; il y raille les vieillesdames ridicules qui ont festoye en ces lieux, et

devient franchement'agressif lorsqu'il voit entrer

son pere, vieux et malad if, qui sert dans la rnai­son depuis soixante ans, une maison qu'il detes­te en tant que symbole d'un monde injuste et cruel,annoncant sa fin prochaine.

Mais Gerard a aussi une arne sensible, et il

Francais 113

s'erneut quand arrive la belle et douce Maddale­na, la fille des comtes, accornpaqnee de sa mereet de sa fidele servante Bersi. Le temperamentreveur de la jeune fille contraste avec celui desa mere, une femme mondaine tout excites a l'ideede donner une fete a laquelle accourra Ie Tout­Paris.

Au nombre de ces invites, qui arrivent avec desnouvelles alarmantes sur la situation a Paris, il ya des romanciers, des musiciens et Ie poete AndreChenier. On met en scene une pastorale, puis lacomtesse demande a Chenier de reciter quelquesverso Le poete refuse. Maddalena et ses amiesIe taquinent et parient qu'elles Ie feront changerd'avis. Vexe par ces plaisanteries, Ie poete repondpar un fervent eloqe de I'amour et un dur requi­sitoire contre la noblesse et Ie clerqe, l.'indiqna­tion est qenerale, sauf pour Maddalena et Gerard,qui ne se sentent pas vises par les paroles deChenier. Les invites dansent ensuite une gavot­te qui vient detendre l'atrnosphere, mais ce sera

de courte duree. Car des paysans en guenillessont entres dans Ie jardin et viennent crier leurrnisere. C'est Gerard qui leur a ouvert la porte,avant de jeter sa livree aux pieds de la comtesse

et de repartir avec les rnisereux, Outraqee, humi­

liee, la comtesse accuse les livres d'avoir incul­que ces idees a Gerard. La gavotte reprend.

ACTE IIA Paris, cinq ans plus tard, en pleine Terreur. Che­nier attend son ami Roucher sur une place OU a

ete dresse un autel dedie a Marat. La place esttres animee et, dans la foule, on voit des" Mer­veilleuses » et des" Incroyables ", partisans desidees nouvelles. Bersi, I'ancienne servante de

Maddalena, est la aussi ; epiee par un Incroyable,elle se livre a une profession de foi revolutionnaire

peu credible et outranciere, En fait, Gerard, qui,en tant que lieutenant de Robespierre, est desor­mais I'un des dirigeants revolutionnaires, a deman­de a l'lncroyable charge de suivre Bersi de retrou­

ver Maddalena.

114 Francais

Roucher, I'ami du poete, tente de Ie convaincre

d'accepter Ie laissez-passer qu'illui apporte et de

s'enfuir, car, suspects d'etre centre-revolution­

naire, sa vie est en danger. Mais Chenier est per­suade que Ie sort lui reserve I'amour qu'il n'a enco­

re jamais connu et il veut rester a Paris pourretrouver « Speranza », une rnysterieuse femme

qui lui ecrit des lettres anonymes. Roucher insis­

te et met en garde son ami sur la provenance des

lettres ; a son avis, elles ernanent de I'une des

courtisanes au service de la Revolution. Chenier

decide alors de s'enfuir.

La foule se presse pour voir passer Robes­

pierre et se met a chanter de vibrantes louangesa la gloire de la Revolution et de ses heros. En

aparte, Gerard s'entretient avec l'lncroyable et lui

demande quelle apparence a maintenant Mad­

dalena, car il veut la retrouver. La descriptionIyrique de I'ancien domestique montre bien I'amour

qu'il ressent pour la jeune femme. Arrive Bersi,

qui tente en vain de se defaire de l'lncroyable. Elle

dit a Chenier que Speranza va bientot venir Ie

retrouver.

Ala tornbee de la nuit, Chenier rencontre, presde I'autel dedie a Marat, la mysterieuse Speran­za, qui porte des veternents de servante et quin'est autre que Maddalena de Coigny. Les retrou­

vailles entre les deux jeunes gens donnent lieu a

un bel episode: Maddalena confie a Chenier les

malheurs qu'elle a vecus pendant toutes ces

annees ; elle n'a pas ose lui demander de I'aide

parce qu'il etait devenu puissant et qu'elle etait

menaces. Chenier repond par une declaration

d'amour et les deux jeunes gens se jurent fideli­

te jusqu'a la mort.

Gerard fait son apparition, accornpaqne de l'es­

pion qui l'a inforrne de la situation, et il tente de

separer les deux amoureux. Chenier reaqit vio­

lemment : il sort son epee, confie Maddalena a

Roucher arrive sur ces entrefaites, et fait fuir l'ln­

croyable en Ie menayant avec un pistolet. Gerard

est blesse dans I'altercation qui suit. Mais, recon­

naissant Chenier, il Ie previent qu'il doit s'enfuir

rapidement car il figure sur les listes noires. II lui

demande aussi de proteqer Maddalena. Che­

nier part, I'espion revient avec la garde nationa­

Ie, mais Gerard declare ne pas savoir qui est

son agresseur, et il tombe sans connaissance. Le

sans-culotte Mathieu attribue I'agression aux

Girondins.

ACTEIII

Dans la grande salle du tribunal revolutionnaire.

Mathieu tente de convaincre les assistants, parun discours dur et agressif, d'apporter des dons

pour faire face a la guerre que les puissancesalliees a la monarchie livrent centre Ie peuple fran­

cais. Gerard, convalescent, se presente, et un

courant de sympathie traverse Ie public. Orateur

eloquent, il presente une vision tres pessimistede la situation et explique que les dons mate­

riels ne suffisent pas, qu'il faut aussi des volon­

taires prets a donner leur vie pour la patrie. La

reponse enthousiaste du public culmine avec l'in­

tervention de la vieille et aveugle Madelon, qui dit

que son fils et son petit-fils sont morts pour la

Revolution et qu'elle arnene Roger, son arriere­

petit-fils, la seule personne dont elle recoit de I'ai­

de, pour qu'il s'engage aux cotes des revolu­

tionnaires.

Apres quelques preparatifs, la salle est trans­

forrnee en tribunal revolutionnaire. Gerard est

assis a une table pour lire la liste des accuses. II

est aborde par l'lncroyable, qui vient lui dire queChenier a ete arrete et que, sans doute, Madda­

lena ne tardera pas a se presenter. L'lncroyableoblige Gerard a ajouter Ie nom de Chenier sur la

liste, mais I'ancien domestique, revolutionnaire

sincere, se sent maintenant depasse, sous pres­sion et impuissant face a ces nouveaux maitres

devenus inhumains et face a sa raison devenue

I'esclave de ses sentiments.l.'arrivee de Maddalena, qui implore clemence

pour Chenier, accentue encore Ie malaise de

Gerard. II decide de devoiler a la jeune femme les

aspects les plus sombres de son comportement.II lui dit qu'ill'a toujours airnee et qu'il est decide

a la posseder, mais, lorsque Maddalena repondqu'elle accepte de lui livrer son corps en echan­

ge de la liberation de Chenier, Gerard s'erneut dece geste d'amour et eclate en sanglots. Madda­lena lui raconte la traqedie qu'elle a vecue ces

dernieres annees, I'assassinat de sa mere, I'in­cendie du chateau, la faim, la peur et la maladie.C'est Chenier, et son amour, qui l'a aidee a vivre

pendant cette peri ode. Gerard lui demande par­don et promet de I'aider.

La derniere scene de cet acte est celie d'un

jugement sommaire. Le president du tribunal est

Dumas et Ie procureur, Ie cruel Fouquier-Tinville.Tombent une serie de condamnations a mort,accueillies par une foule en liesse. C'est au tour

de Chenier, accuse d'avoir ecrit des libelles centre

la Revolution et d'avoir suivi Dumouriez. Le poe­te proclame avec fierte son innocence et lanceune ode pathetique a la patrie. Gerard declare

que I'acte d'accusation siqne par lui est une

calomnie. II prend la defense de Chenier avec

enthousiasme et profere une feroce diatribe centreIe tribunal. Mais la condamnation a mort est sans

appel. On entend les cris de joie de la foule et Iecri d'horreur de Maddalena.

ACTE IV

Dans la prison Saint-Lazare, Chenier ecrit ses der­niers vers en attendant son execution, en com­

pagnie de Roucher. De la rue parviennent les notes

de la Marseillaise. Maddalena entre, suivie deGerard, qui, fidele a sa promesse, I'introduit avec

un laissez-passer qui lui permettra de prendre la

place d'une condarnnee et de mourir aux cotesde Chenier. Le qeolier Schmidt accepte l'echan­

ge et Gerard, eperdu, sort de la prison et va fai­re une tentative desesperee au pres de Robes­

pierre pour obtenir 18. grace de Chenier.Les deux amants sont enfin reunis, Un long et

brillant duo s'ensuit, OU la tristesse et la douleurde la situation s'accompagnent du bonheur d'etrea nouveau reunis et de mourir ensemble, dans un

moment de grand Iyrisme (<< La nostra morte e il

Francais 115

trionfo dell'amor! »). Les timbales annoncent l'ar­rivee de la charrette qui doit conduire les condam­nes a la guillotine et que les amants accueillentdans une acceptation extasiee de la mort (<< Vivala morte insiem »).

Gerard, plein de douleur et d'amertume, revientavec Ie billet que lui a donne Robespierre en repon­se a sa demande de grace: « Perfino Platone ban­diva i poeti dalla sua Repubblica » (<< Meme Pla­ton a banni les poetes de sa Republique »).

TERESA LLORET

Coordinaci6: Juan Carlos Olivares.

Disseny del programa de rna: Susana Rodriguez.

Disseny de la col·lecci6: Josep Baqa,Preimpressi6: Quintana, S.L.

Impressi6: Grafos S. A. D.L. B-42.817-2007

Publicitat: Creaei6 i Gesti6 d'Actes Culturals, s. I. (Gestae).Coberta: Le Triomphe de Marat.

Col-leccio d'Alfred de Liesville. Musee Carnavalet, Paris.

Traduccions: TCS, L'Avenc;:, Discobole, Jacqueline Hall.

Assessorament linguistic: Francese X. Navarro.

EI Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificaci6 ISO 14001

(international Standard Organization) / EMAS (Ecomanagementand Audit Scheme).