Després d’un llarg aïllament de la ciutat durant 40 anys, Berlín va recuperar la passada dècada la seva unitat política i territorial, per tornar a ésser la capital d’un gran país i una de les ciutats europees més poblades i de major animació. Aquesta reunificació indubtablement atorga a Berlín de nou la importància que li pertoca dins el marc europeu.

El land de Berlín es troba a la regió de Brandenburg té una extensió de 883 km2 i alberga una població de 3.400.000 habitants. La ciutat és plena de museus, edificis històrics i monuments de gran importància per a la ciutat i per al visitant.

UNTER DEN LINDEN Abans de la guerra, aquest passeig amb 1,2 km de longitud i 60 m d’ample, va ésser el carrer més esplendorós de Berlín en quant a bellesa. Va ésser traçat per voluntat de Federic Guillem el 1647 al 1647. Reduït a runes durant la guerra, en aquests darrers anys s’ha realitzat la reconstrucció de part d’aquest, mentre que altra part s’ha construït amb figures modernes.

PORTA DE BRANDENBURG Durant els anys 1732 i 1734, el rei Federic Guillem I va manar construir al oest de la ciutat i al llarg del Spree, una sòlida muralla, per tal d’evitar les desercions. Sota el regnat de Federic Guillem II es va

obrir aquesta porta, sobre l’eix d’ Unten der Linden, porta que va quedar aïllada al enderrocar les muralles entre 1867 i 1868. La quadriga de la Victoria a la part superior de la porta, de coure, obra de J.G. Shadow, va ésser transportada a Paris per Napoleó el 1807 i retornada set anys més tard. La Porta va ésser fins el 9 de Novembre de 1989, símbol de la dramàtica situació de la ciutat. Aquesta quedava parcialment oculta per l'anomenat “mur de Berlín”. REICHSTAGSGEBAUDE Tancant la Plaça de la República, trobem l’edifici del parlament, que va ésser construït durant 1884 i 1894 per Paul Wallot, en estil renaixentista italià. El nazis el van incendiar el 27 de Febre de 1933 i posteriorment va patir grans danys durant la guerra. La seva reconstrucció es va fer entre 1957 i 1971.

FERNSEHENTURM La torre de la Televisió, va ésser construïda durant 1965 i 1969, sobre el projecte de Fritz Dieter i Günter Franke. Aquesta medeix 310m d’altura i a 205m del terra una cabina d’acer de 32m de diàmetre alberga un estudi de televisió i radio i un cafè panoràmic que gira sobre si mateix.

ALEXANDERPLATZ La plaça va ésser en l’antiguitat el mercat del bestiar, al 1805 va rebre el seu nom actual en honor al Zar Alexandre I. Del període original a quedat molt poc, degut a les guerres. Avui en dia és centre característic del tràfic i comerç del Berlinesos.

MUSEU DE PERGAM

Aquest grandiós edifici de estil dòric clàssic, va ésser inaugurat el 1930. Es tracta d’un dels museus més famosos del món, degut a la seva extensa col·lecció d’escultura clàssica. Conté la sala on s’exposa l’ Altar de Pèrgam, així com representacions artístiques del mercat de Milet, art hel·lenístic i islàmic, entre d’altres.

HAUS AM CHECKPOINTCHARLIE A la Friedrichstrasse, es troba aquest edifici que alberga nombrosos documents dels successos originats per la construcció del mur el 13 d’agost de 1961, així com obres d’art inspirades en els aconteixements.

BREITSCHEIDPLATZ Aquesta plaça ha estat i és el centre neuràlgic de Charlottenburg i nus principal del tràfic de la ciutat. La Kaiser – Wilhelm – Gedächtniskirche és l’edifici més característic de la plaça, el qual desprès de la guerra, es va convertir en símbol de la ciutat. L'església, erigida durant 1891 i 1895 per Frank Schwechten, va quedar gairebé del tot destruïda durant la guerra. Un dels carrers principals de Berlín que enllacen amb la Breitscheidplatz és la Kurfürstendamm. Aquesta, és el cor de la vida econòmica de la ciutat. La guerra va deixar només alguns edificis clàssics, els nous edificis alberguen hotels famosos, teatres, cinemes, agencies de turisme, etc.

OLIMPIASTADION En el centre de les instal·lacions olímpiques, s’alçà el 1936 l’estadi olímpic amb motiu de la celebració de les XI Olimpíades. En destaquen la porta Olímpica i la Porta sud així com la torre que sostenia la campana olímpica.

Construït pels nazis el 1936, el camp de concentració de Sachsenhausen fou alliberat pels russos el 1945. Més de 200.000 persones van ser tancades en aquest camp. Malgrat tot, quan l’exèrcit soviètic va entrar a Sachsenhausen nom´s hi havia 3000 presoners, la majoria dones i malalts.

La porta de sert de l’entrada tenia aquesta frasse: “El treball et farà lliure”. I de fet, molts dels primers presoners van ser alliberats després de demostrar que havien après a ser “bons ciutadans alemanys”. Es creu que més de 30.000 persones van morir en el camp. Sachsenhausen és avuidia un museu. Cada zona del camp acull una exposició rellevant. Per exemple, la que està situada en l’antiga infermeria tracta de la medecina i el racisme sota el règim nazi. D’altres tracten sobre la vida quotidiana en el camp.