ANTONIO LLAMAS MARQUEZ 23-10-2014 …pmi.palmademallorca.es/pgou2012_informacio/fase02/Catala/...El...

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris

Fase d’Informació. Abril 2013 Volum 05. Títol 07. Pàg. 1 de 70

TÍTOL 07. CARACTERÍSTIQUES NATURALS DEL TERRITORI (MEDI FÍSIC).............................................. 3

Capítol 01. Situació i entorn .............................................................................................................. 3

Capítol 02. Ámbit físic........................................................................................................................ 4

Secció 01. Climatologia.......................................................................................................... 4 Secció 02. El substrat geològic. ............................................................................................. 8

Apartat 01. Delimitacions físiques i litològiques del municipi. .................................. 9 Apartat 02. Unitats litològiques ................................................................................ 9

Secció 03. Geomorfologia. ................................................................................................... 11 Secció 04. Hidrogeologia. .................................................................................................... 13

Apartat 01. Hidrogeologia superficial. .................................................................... 13 Apartat 02. Hidrogeologia subterrània.................................................................... 16

Secció 05. Litoral.................................................................................................................. 18

Capítol 03. Ámbit biòtic. .................................................................................................................. 26

Secció 01. Condicionants del medi abiòtic ........................................................................... 26 Secció 02. Flora. .................................................................................................................. 27

Apartat 01. Descripció de les comunitats vegetals................................................. 27 Apartat 02. Espècies en perill d’extinció i vulnerables............................................ 35 Apartat 03. Arbres singulars existents en el municipi............................................. 36

Secció 03. Fauna. ................................................................................................................ 36 Apartat 01. Descripció de las comunitats faunístiques........................................... 36 Apartat 02. Espècies en perill d’extinció i vulnerables............................................ 39

Capítol 04. Riscos naturals. ............................................................................................................ 41

Secció 01. Definició de riscos naturals................................................................................. 41 Secció 02. Riscos geològics o sísmics................................................................................. 42 Secció 03. Risc d’inundació. ................................................................................................ 44 Secció 04. Risc d’incendi. .................................................................................................... 45 Secció 05. Riscos per erosió o lliscament. ........................................................................... 46 Secció 06. Riscos de vulnerabilitat d’aqüífers. ..................................................................... 48 Secció 07. Delimitació de zones de risc. .............................................................................. 49

Capítol 05. Àmbits territorials de valor ambiental. ........................................................................ 50

Secció 01. Per la Llei d’espais naturals i el Decret 130/2001 (Alzinars)............................... 50 Secció 02. Per la Directiva europea d’hàbitats 92/43/CEE. ................................................. 50 Secció 03. Espais naturals protegits pel Pla territorial de Mallorca ...................................... 51

Apartat 01. Es Carnatge......................................................................................... 51 Apartat 02. Sa Galera ............................................................................................ 52

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Secció 04. Espais protegits per la xarxa de Parcs nacionals ............................................... 52 Secció 05. Zones humides................................................................................................... 54 Secció 06. Altres espais naturals protegits........................................................................... 54

Apartat 01. Serra de Tramuntana........................................................................... 54 Apartat 02. Coves .................................................................................................. 54

Capítol 06. Paisatge. ........................................................................................................................ 56

Capítol 07. Contaminació del medi ambient. ................................................................................. 59

Secció 01. Contaminació atmosfèrica. ................................................................................. 59 Secció 02. Contaminació de sòls. ........................................................................................ 62 Secció 03. Contaminació acústica. ...................................................................................... 63 Secció 04. Contaminació lumínica. ...................................................................................... 66 Secció 05. Contaminació electromagnètica. ........................................................................ 68 Secció 06. Contaminació de les aigües costaneres. ............................................................ 68

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


TÍTOL 07. CARACTERÍSTIQUES NATURALS DEL TERRITORI (MEDI FÍSIC) Capítol 01. Situació i entorn L’arxipèlag de les Illes Balears està situat al sud-est d’Europa, a la part central de la conca mediterrània occidental. La ciutat de Palma de Mallorca, capital de l’arxipèlag, es troba en la illa de Mallorca, la major d’elles, amb coordenades de localització geogràfica 3o de longitud est i 39o de latitud nord. El terme municipal té una superfície de 208,63 Km2, el que ho converteix en el tercer municipi més gran de la illa per superfície, a pesar de ser el més poblat, i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Algaida, Llucmajor i al sud amb el mar.

MAPA 1: Mapa de situació del terme municipal de Palma de Mallorca Font: Elaboració pròpia

Al municipi també pertany el subarxipèlag de Cabrera situat al sud del cap de Ses Salines.

La revisió del planejament vigent fa referència a la totalitat del municipi.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Capítol 02. Ámbit físic. El present apartat pretén analitzar la situació d'aquells aspectes ambientals que poden veure's afectats, ja sigui positiva o negativament, com a conseqüència de la revisió de planejament vigent. Secció 01. Climatologia. En aquest apartat es farà una descripció dels fonamentals del clima de la ciutat, que bàsicament són els propis del clima mediterrani, és a dir, no sec amb temperatures temperades i distribuïts ambdós paràmetres, tant el de temperatura com el de pluviositat, de forma típica en aquest clima, fet que condiciona un període de dèficit hídric que va de maig a setembre, mesos en els quals coincideixen els valors més alts de temperatura amb els mes baixos de precipitació.

MAPA 2: Classificació climàtica de Köppen-Geiger en la Península Ibèrica i Illes Balears. Font: Agencia Española de Meteorología

Tal com es pot apreciar en el mapa 2, les Illes Balears s'enquadren dins del grup C segons la classificació de Köppen. Aquesta classificació es basa en la distribució de la matèria viva en les diferents zones climàtiques, sobretot la vegetació de cada zona -Wladimir Köppen, climatòleg i botànic alemany, va donar a conèixer aquesta classificació empírica en 1918-, és a dir, utilitza espècies vegetals com indicadors climàtics ja que

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


aquestes espècies “indicadores” necessiten d'uns hàbitats amb unes condicions especifiques per al seu desenvolupament, fet aquest que facilita que puguem considerar al clima com “emmotllador” d'hàbitats, alhora que aquests condicionen el creixement d'una o altra espècie vegetal. Segons Köppen pertanyem al grup de clima temperat plujós, on la temperatura mitja del mes més fred està compresa entre 18° C i -3° C i la temperatura mitja del mes més càlid és superior a 10° C. La temperatura del mes més fred de -3° C coincideix amb el límit de les zones cobertes de neu per un mes o més. En aquest grup hi ha tres règims pluviomètrics diferents que donen origen als tres tipus principals de clima: Cf, Cw i Cs, sent aquest últim el de Balears. El subgrup Csa es refereix al típic mediterrani (temperat humit d'estiu sec), sent un clima subtropical de la zona temperada (entre els 30° i 45° de latitud nord i sud), caracteritzat per una llarga sequera estival, trobant-se en la zona de transició entre els climes humits i secs. L'esmentada sequera està motivada per la permanència del anticicló subtropical, tenint una precipitació mínima de 30 mm anuals i una temperatura mitja del mes més càlid superior a 22° C.

LLETRA DEFINICIÓ

C Temperat

S L'estiu és sec pel que el mínim de precipitacions està bastant marcat i coincideix amb el període de temperatures més altes. L'estació més plujosa no té perquè ser l'hivern.

A Subtropical. L'estiu és calorós doncs se superen els 22°C de mitjana en el mes més càlid. Les temperatures mitges superen els 10° C almenys quatre mesos a l'any.

Més concretament el municipi de Palma, basant-nos en aquesta classificació, pertany al grup B. Aquest grup es caracteritza per tenir un clima sec on la evaporació excedeix la precipitació (dèficit hídric). Com la pluviositat no és una dada determinant per a diferenciar el grup B del C, en les fórmules de Köppen s'utilitza tant la temperatura mitja anual com el règim de pluges. Concretament per al càlcul cal multiplicar la temperatura mitja anual pels dotze mesos i duplicar-la, doncs es considera un mes humit aquell en el qual la precipitació en mm és més del doble la temperatura en °C. Aquesta és la fórmula més utilitzada encara que hi ha altres formes de calcular l’aridesa més complexes. Dins del grup B distingim Bs (estepari) i Bw (desèrtic). El municipi de Palma s'enquadra dins del Bsk, on les precipitacions estan entre un 50 i un 100% de la temperatura mitja anual multiplicada per vint-i-quatre i la temperatura mitja anual està per sota dels 18°C, condicions sota les quals la vegetació és escassa. Aquest clima és conegut en algunes regions com mediterrani sec, doncs és en moltes ocasions un clima de transició entre el Csa (mediterrani) i el Bw (desèrtic).

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=K%C3%B6ppen�


LLETRA DEFINICIÓ

B Sec

s Les precipitacions estan entre un 50 i un 100% de la temperatura mitja anual.

k La temperatura mitja anual està per sota dels 18°C

En línies generals podem afirmar que tant les calors com els freds intensos són molt poc freqüents, la qual cosa no és obstacle perquè de forma ocasional la columna termomètrica es dispari en ambdós sentits, donant lloc als notables valors de les temperatures màximes i mínimes. Les dades utilitzades en el present informe estan obtingudes de les estacions meteorològiques B278 (Aeroport), situada a una altura de 8 m. sobre el nivell del mar, amb unes coordenades geogràfiques de 39°33’12” de latitud N i 2°44’12” de longitud E, així com de l'estació B228 (Port), a una altura de 3 m. i coordenades 39°33’12” de latitud N i 2°37’31” de longitud E. En el municipi existeixen diferents entorns geogràfics que poden generar variacions climàtiques locals, en funció de la seva morfologia i localització geogràfica. Aquesta última pot estar condicionada per aspectes de caràcter natural (la mar) o de caràcter antropogènic. Pel que a les temperatures es refereix, els mesos més freds són els de Gener i Febrer (color anyil en les gràfiques 1 i 2), mentre que a les temperatures màximes s'arriba durant els mesos de Juliol i Agost (color taronja en aquestes gràfiques). Quant a la temperatura mitja, es considera suau. A continuació s'exposa una taula per cada estació d'observació.

Serie 1999-2011

0

1020

30

Enero

Feb

rero

Marz

o

Abr il

Mayo

Junio

Julio

Agost

o

Septie

mbre

Oct

ubr

e

Novi

em

bre

Dic

ciem

bre

Tm

ºC

GRÀFICA 1: Corresponent a l’estació B228 (Port).

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Serie 1999-2011

0

10

20

30

Ene

ro

Feb

rero

Mar

zo

Abr

il

May

o

Juni

o

Julio

Ago

sto

Sep

tiem

bre

Oct

ubr

e

Novi

embr

e

Dic

ciem

bre

Tm

ºC

GRÀFICA 2: Corresponent a l’estació B278 (Aeroport).

En el cas de les temperatures, s'aprecien diferències segons la localització de les estacions. Així, s'observa que en la zona de l'aeroport els gradients entre les temperatures màximes i mínimes són més amplis, degut al fet que té un relleu molt pla i baix, “aïllat” de la mar per les construccions de la zona de la Platja de Palma, el que fa possible fenòmens d'inversió tèrmica en l'hivern. D'altra banda, en l'estació del Port les temperatures són més moderades per l'efecte abric que fa al situar-se en una zona urbana i el mar.

B228 TM Precipitació B278 TM Precipitació Gener 11,86 48,59 Gener 9,68 38,07Febrer 11,95 35,84 Febrer 9,86 35,82Març 13,68 29,72 Març 11,83 25,88Abril 16,10 34,96 Abril 14,41 32,34Maig 19,49 44,26 Maig 18,35 39,64Juny 23,52 11,81 Juny 22,54 10,07Juliol 25,99 11,79 Juliol 25,08 8,67Agost 26,49 27,54 Agost 25,36 17,50Setembre 23,70 61,23 Setembre 22,35 60,07Octubre 20,62 65,70 Octubre 18,96 55,74Novembre 15,68 72,52 Novembre 13,72 63,76Desembre 12,97 46,68 Desembre 10,83 50,91

TAULA 1: Temperatures mitges 1999-2011 TAULA 2: Temperatures mitges 1999-2011 De la mateixa forma que ocorria amb la temperatura, també es poden apreciar diferències en les precipitacions, essent aquestes més escasses en la zona de l'Aeroport. Per això, l'estació del Port ens dóna una idea del clima de la zona del nucli urbà de la ciutat, mentre que l'estació de l'Aeroport és la indicada per a analitzar el clima de les zones periurbanes del municipi. Si analitzem la relació entre la temperatura i la pluviositat, observarem una relació directa, podent-se diferenciar el període sec -de Juny a Agost- i el de més pluviositat -el comprès entre Setembre i Novembre- tal com es pot apreciar en les gràfiques 3 i 4, essent aquests períodes els mateixos per a les dues estacions analitzades.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Diagrama de Walter y Lieth (1999-2011)

0

10

20

30

40

Ene

ro

Feb

rero

Mar

zo

Abr

il

May

o

Juni

o

Julio

Ago

sto

Sep

tiem

bre

Oct

ubre

Nov

iem

bre

Dic

ciem

bre

TºC

0

20

40

60

80

P(mm)

Temperatura Media

Pluviometria

GRÀFICA 3: Corresponent a l’estació B228 (Port).

Diagrama de Walter y Lieth (1999-2011)

0

10

20

30

40

Ene

ro

Feb

rero

Mar

zo

Abr

il

May

o

Juni

o

Julio

Ago

sto

Sep

tiem

bre

Oct

ubre

Nov

iem

bre

Dic

ciem

bre

TºC

0

20

40

60

80

P(mm)

Temperatura Media

Pluviometria

GRÀFICA 4: Corresponent a l’estació B278 (Aeroport).

Quant a altres aspectes climàtics podem citar:

La calamarsa i la neu es consideren de mínima aparició. La rosada és una mica freqüent, donant-se, de mitjana, de 20 a 50 dies a l'any. El gebre és molt menys freqüent, apreciant-se menys de 10 dies a l'any. Durant els mesos de primavera-estiu el règim de vents predominants són els de

component sud, mentre que en els mesos de tardor-hivern predominen els de component nord.

Secció 02. El substrat geològic. El territori ocupat pel municipi està situat en el sector occidental de la Illa de Mallorca. Aquest sector correspon al domini de la Serra de Tramuntana, la qual es caracteritza pel seu relleu accidentat definit per alineacions de direcció nord-est sud-oest, essent les elevacions la situades en l'alineació de la Serra de Puntals, amb els vèrtex Puntals (882 m) i Galatzó (1.026 m), el més elevat de l'entorn. Cap al nord-oest el relleu descendeix bruscament cap al mar, mentre que cap al sud-est el descens és paulatí cap al pla de Palma, a través de les serres del Ram (883 m), Bauzà (614 m), Canyar (400 m) i Son Bauzà (307 m), i finalment les serres de Na Burgesa, Cans i d’en Merill, que amb unes altures de 400 metres dominen el sector occidental de la badia de Palma.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


El sector oriental i mig de l'entorn de la ciutat correspon al pla central. Gran part d'ell constitueix el que es pot denominar més estrictament Pla de Palma, amb una altitud mitja per sota dels 100 metres i una morfologia plana descendint suaument cap a la línia de costa. Cap al nord-est i sud-est s'eleven els petits pujols de Marratxí-Santa Maria i la plataforma de Llucmajor. Apartat 01. Delimitacions físiques i litològiques del municipi. La delimitació del terme municipal ve traçada per una línia irregular que en la seva part oriental parteix de la costa de s’Arenal (torrent de Cas Ciutadà) i en direcció nordoriental creua els materials quaternaris fins a arribar als voltants de la carretera de Palma a Manacor, una vegada passades les Costes de Xorrigo, pren direcció nord fins als voltants del Vivero; torna a girar i pren una direcció nord-oest fins a arribar als voltants de la carretera Palma-Sóller, on amb un angle recte canvia de direcció i arriba fins a l'altura del quilòmetre 8,5 de la carretera de Bunyola. Segueix el seu traçat un petit tram i agafa definitivament una orientació occidental, seguint una línia sinuosa que arriba fins a la carretera de Valldemossa en els voltants de la seva intersecció amb el torrent d'Esporles; en aquest punt abandona definitivament els terrenys quaternaris pertanyents al Pla Central per a seguir dins dels materials de la Serra Nord. En primer lloc i seguint la direcció oest, creua els materials paleogènics en les Rotgetes de Canet, el de les fàcies Keuper i els materials Juràssics de naturalesa volcànica que formen Sa Mola de Son Pacs i la Serra de Son Bauzà fins a arribar a la Mola de Sarrià. En aquest punt la línia de delimitació del terme municipal pren definitivament direcció sud i amb un traçat sinuós creua la Serra des Canyar, la Serra d’en Merill, la Serra de Cans i la Serra de na Burgesa, fins a arribar a la mar entre Cala Major i Cas Català. Durant aquest recorregut ha travessat els materials fonamentalment calcaris, dolomítics, margosos i argilencs. Apartat 02. Unitats litològiques La configuració geològica de la ciutat i el seu entorn està definida per dos sectors, el Sector Oriental, corresponent al pla central, on afloren essencialment materials del quaternari i terciaris postectònics, així com un petit aflorament de mesozoic i terciari estructurat localitzat al sud-oest de Santa Maria. El Sector Occidental correspon al domini de la Serra Nord, que es caracteritza per la superposició de diverses unitats tectòniques. Les tipologies litològiques, seguint l'esquema abans esmentat, s'organitzen de la següent manera. En el Sector Occidental predominen les següents litologies:

Dolomies i bretxes carbonatades. Conformen la principal litologia que forma els

relleus occidentals del terme (Serra de na Burgesa, Serra de Son Camps, de’s Canyar, de Son Bauzà i Mola de Sarrià).

Conglomerats i margues, localment calcarenites i calcàries amb lignits. Es localitzen al nord-oest del terme municipal, en el sector situat entre la Serra de Son Bauzà, la Mola de Sarrià i la Serra de’s Canyar.

Ocupen zones amb menor pendent que la resta de litologies d'aquesta zona, per això presenta formacions pròpies d'ambients sedimentaris, com els conglomerats.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Margues i margocalcàries. Se situen entorn de les dolomies en les zones més baixes dels principals relleus.

Calcàries anguloses. Situades al sector més meridional d'aquesta zona, ocupa la zona de Bellver i Porto Pi, es troben en contacte amb la mar.

Altres litologies que es poden trobar, però que conten amb poca representació espacial, són les calcarenites amb conglomerats i guixos, associades a processos erosius de les calcarenites anguloses de la zona de Porto Pi.

Margues i roques volcàniques. Es troben sobretot a la zona nord-oest i margues predominants amb interaccions de calcarenites, situades en la zona occidental de la Serra de’s Canyar.

En el Sector Oriental predominen les següents litologies: Calcarenites bioclàtiques. Ocupen bona part de les elevacions de la zona oriental del

municipi. Són litologies generades a partir d'antics sediments de plataforma marina, i cobreixen superficialment la major part de la marina de Llucmajor.

Altres litologies tenen una presència que a nivell superficial és molt reduïda, com les margues i margocalcàries i margues amb intercalació de calcarenites, que afloren en el fons d'alguns barrancs excavats sobre la plataforma de la marina de Llucmajor.

La conca central del municipi és la receptora de materials procedents de l'erosió de les anteriors zones geològiques descrites. Ocupen la major part del terme i les litologies estan organitzades segons el grossor dels sediments i la seva capacitat per a ser transportats; així trobarem les litologies i sediments més gruixuts prop dels relleus exteriors, en la zona de contacte de la conca amb aquests relleus, i els sediments més fins en l'interior de la conca, en la zona més baixa i plana: Formacions superficials i coluvials de blocs graves i sorres calcàries, es troben a peu

de forest dels grans relleus, tant de l'oest com del est. Són els materials més gruixuts i pesats transportats per les forces erosives, en les zones on els pendents són més importants i els cursos d'aigua superficials tenen major velocitat i capacitat de transport, per això la presència de blocs i graves.

Dipòsits de caràcter al·luvial: argiles, llims, sorres calcàries i conglomerats. Constitueixen la major part de la conca de Palma, essent el conjunt litològic i geomorfològic més extens del municipi, associat al transport de materials sobretot per part del vessament superficial i els grans torrents. Els pendents són inferiors en aquesta zona, per la qual cosa els materials transportats predominants són les argiles, llims i sorres. Els conglomerats estan associats a episodis de vessament més intens que intermitentment poden presentar els cursos torrencials mediterranis.

Llims argilencs rics en matèria orgànica. Es troben en la zona més baixa de la conca i amb pendent gairebé nul. Ocupen bona part del Prat de Sant Jordi. La inexistència de cursos o vessament superficial, a causa de la baixa pendent, i el fet que sigui una zona afectada per inundacions temporals de caràcter gairebé endorreic, fa que els únics materials que es puguin dipositar siguin els llims molt fins. La matèria orgànica present en aquests llims argilencs correspon a la presència de fauna i flora pròpia de zones humides, desenvolupada per la presència d'aigua estancada, fenomen afavorit per la presència d'un cordó litoral de sorres eòliques i dunes a la zona de s’Arenal, que dificulta el drenatge de la zona cap a la mar.

Sorres eòliques i de platja. Aquest sector no està associat als processos de sedimentació propis de la zona de la conca de Palma, sinó que correspon a una litologia associada a la dinàmica de litoral. S'estén des del nucli urbà de Palma fins a

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


s’Arenal de Llucmajor formant una llarga franja costanera. A pesar de no estar directament associada a les litologies al·luvials de l'interior de la conca de Palma, contribueix, com ja s'ha esmentat anteriorment a la configuració del caràcter gairebé endorreic del Prat de Sant Jordi.

Secció 03. Geomorfologia. En la fulla de Palma es donen cita, com ja hem indicat, dues unitats clarament diferenciables, les quals estan controlades per l'atac dels processos d'erosió sobre materials de diferent litologia i configuració estructural. La unitat que ocupa la meitat occidental de la fulla és la corresponent a la Serra Nord, constituïda per afloraments de materials calcaris mesozoics fonamentalment, essent l'altra meitat la unitat morfoestructural coneguda com el Pla Central. La unitat estructural de la Serra Nord es caracteritza per disposar d'un relleu molt accidentat, en el qual predominen les alineacions muntanyenques de direcció nord-est sud-oest, essent el relleu en aquesta part central de la unitat menys marcat. Aquesta unitat en el municipi de Palma està representada per la Serra de na Burgesa i la Serra de Son Camps, en la zona més meridional, i per la Serra de’s Canyar, la Mola de Sarrià i la Serra de Son Bauzà més al nord. Tots aquests relleus són parts de formacions muntanyenques més elevades i extenses però que ja no es troben al municipi de Palma, però, a nivell visual, sí dominen el paisatge del municipi per la part oest i nord (són molt visibles muntanyes com el Puig de Galatzó, Puig de’s Teix, Fita de’s Ram, etc.). Per això, i a pesar de ser relleus importants, en el territori de Palma no hi ha altituds importants, essent l'altura màxima del municipi uns 509 metres, cota possible a la Mola de Sarrià i a la Serra de Son Camps. L'erosió de les estructures alpines ha originat un relleu en el qual s'encaixa la xarxa fluvial quaternària, sense oblidar la importància del modelat kàrstic a causa de la naturalesa carbonatada de la major part de la Serra. La unitat del Pla Central es caracteritza per estar constituïda per dipòsits del neògen poc o gens deformats. Aquests dipòsits presenten cabussaments suaus i s'enfonsen sota els dipòsits quaternaris. Aquesta unitat correspon a una plana suaument inclinada cap a la mar, constituïda per dipòsits quaternaris procedents de l'erosió de la Serra, essent la seva història complexa amb processos d'erosió i dipòsit. És característic d'aquesta unitat el desenvolupament de crostes calcàries i l'acumulació de dipòsits de “terra rossa”. Els processos actius en la zona de Palma no són importants, essent únicament destacables la possibilitat de caigudes de blocs d'alguns escarpes, les inestabilitats de vessant i l'erosió del sòl en terrenys tous, amb forts pendents. Pel que fa a les altures, hem de posar de manifest l'existència d'un clar gradient de pendent que vària des de la línia de costa a cota 0 m. fins a les formacions muntanyenques més rellevants localitzades en la banda més occidental del municipi amb altures properes als 509 m.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Les zones més planes del municipi corresponen amb el Prat de Sant Jordi i entorn del nucli urbà de Palma, sobretot cap a l'est i nord de la ciutat. El Prat de Sant Jordi ocupa bona part de l’est del municipi; té una altitud molt baixa, la major part de la superfície està per sota dels 10 metres sobre la mar amb pendents gairebé inexistents, el que dificulta la formació de cursos superficials d'aigua amb la seva activitat erosiva associada. Entorn d'aquesta zona el relleu s'eleva progressivament per a connectar amb la plataforma de la Marina de Llucmajor. Així, des de les altures inferiors a 10 metres del Prat de Sant Jordi s'arriben a altituds superiors als 150 metres en direcció est. No hi ha formacions muntanyenques, fent-se la transició de forma escalonada, però els petits cursos superficials d'aigua guanyen força erosiva en aquesta zona de transició. No en va entre la Marina de Llucmajor i la conca de Palma han aconseguit excavar barrancs de certa entitat que donen una morfologia més agresta al terreny, arribant a presentar vessants amb pendents molt importants. Cap al nord-est del municipi, amb el límit dels municipis de Santa Maria i Santa Eugènia, hi ha una excepció del relleu d'aquesta zona oriental, ja que en la zona de Puntiró es troba el Puig d’en Seguí, relleu que arriba a més de 300 metres d'altura en terres del terme de Santa Eugènia i que a Palma té zones de 230 metres sobre el nivell de la mar. Si bé l'elevació del Puig d’en Seguí destaca en aquesta zona no ho fa la seva morfologia, ja que és un relleu suau, ondulat i sense una geomorfologia tan complicada com la dels relleus occidentals del municipi. Aquesta forest separa la conca de Palma amb el Pla de Mallorca i el Raiguer. Aquesta última zona és part de la Serra de Tramuntana, amb altures d'entre 100 i 200 metres que entra en contacte amb la conca de Palma en la confluència amb el terme municipal de Marratxí. Es poden trobar aquesta tipologia de terrenys al nord del nucli de Palma, zona formada per vessants suaus, al peu dels relleus de Tramuntana, format per la reunió d'una sèrie de cons al·luvials orientats cap al sud-est, fins a arribar al sector central de la badia de Palma. Pel que fa al litoral del municipi, aquest està format pel fons de la badia de Palma i se situa al sud del municipi. En general aquest litoral no presenta grans accidents, i els que ho són, estan atenuats o accentuats per l'acció antròpica, com és el cas del Dic de l'Oest i el Moll Vell, que amaguen els accidents naturals del Caló de Porto Pí i la Caleta del Mal Pas. Aquests accidents es troben en l'oest de la zona de costa del terme, així com Cala Major, Cala Nova, la Punta de Sant Carles, avui modificada pel Dic de l'Oest, i la Punta de Cas Català, també transformada per la construcció d'un moll en el port esportiu de Cala Nova. Des del Moll Vell fins a s’Arenal de Llucmajor la costa és menys accidentada que a l'oest, i està formada per extensos arenals, molt antropitzats i regenerats artificialment, com les platges de s’Arenal i de Can Pere Antoni. També hi ha petites cales, totes elles ampliades i modificades en la construcció de ports esportius, com ara es Portitxol, Cala Gamba i Cala Estància. A aquestes s'han d'afegir costes rocoses però poc accidentades, com la zona d’es Carnatge i El Molinar. En el mapa de pendents que figura en l'annex es constata que les zones amb pendents més elevats se situen en relleus més occidentals i els barrancs formats en la zona de contacte entre la conca de Palma i la Marina de Llucmajor, on és fàcil trobar zones amb

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


pendents del 100-200%. El sud i est del municipi presenten pendents molt suaus, arribant al 0% en bona part del Prat de Sant Jordi. En la resta de la conca els pendents són suaus, amb valors inferiors al 5% a la major part del territori. Secció 04. Hidrogeologia. Apartat 01. Hidrogeologia superficial. En aquest apartat s'analitzaran els principals trets definidors de la hidrologia superficial del municipi, alhora que s'identificaran també les unitats hidrogeològiques afectades. La hidrologia superficial de l'àrea d'estudi està formada, d'igual forma que a la resta de la illa de Mallorca, per una varietat de cursos torrencials, amb un règim irregular caracteritzat per l'absència de cabals durant els mesos secs i per sobtades avingudes durant els episodis de pluges intenses, preferentment a la tardor. El municipi presenta un total de 21 conques de drenatge superficial amb una gran heterogeneïtat quant a dimensions i fisonomies (com es veurà més endavant) que influeix directament en el comportament de les aigües superficials i els seus efectes a la superfície. En el municipi es troben des de petites conques, amb un gradient d'altitud molt elevat amb una gran capacitat erosiva, a extenses conques de poca pendent que en alguns casos tenen un comportament endorreic. La superfície de drenatge cap al litoral del municipi supera àmpliament el territori municipal, arribant als 521 km2. Si s'observa el mapa següent, es veu com els torrents que passen per Palma drenen àmplies zones dels municipis de Marratxí, Puigpunyent, Esporles i Bunyola, i importants zones d'Algaida, Santa Maria, Valldemossa, Santa Eugènia, Llucmajor i petites zones de Calvià.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Mapa 3: Drenatge d’aigües superficials i zones d’inundació Font: Consell de Mallorca (Pla territorial de Mallorca)

Per fer una descripció de la xarxa superficial de drenatge de Palma es pot fer la següent classificació:

Vessant del sud-oest: Inclou una sèrie de petites conques que drenen les aigües superficials des dels relleus de la Serra de na Burgesa cap a la badia de Palma. En el cas de Palma s'estén des de la zona de Bellver i Son Dureta a Sant Agustí, però aquesta tipologia de conca caracteritza tota la vessant sud-est de la Serra de na Burgesa, des de Bellver fins al salobrar de Magaluf. Es tracta de petites conques amb un alt gradient d'altitud, ja que van d'uns 400 metres d'altitud a 0 metres en poc més de 2 km de longitud. Aquestes conques tenen poca capacitat de recepció, ja que són molt petites però el seu gradient d'altitud fa que tinguin gran capacitat erosiva (a causa de la força d'arrossegament de l'aigua com a conseqüència de la seva velocitat) formant valls i modelant el relleu de la Serra de na Burgesa. En aquestes conques no hi ha ambients sedimentaris, predominant les superfícies erosionades. La conca més important en el municipi pertanyent a aquest grup de conques és la formada pel torrent del Mal Pas, que en la seva part superior rep el nom de Barranc del Sec i que transcorre des de zones pròximes al Coll de Sa Creu en el municipi de Calvià

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


fins a la caleta del Mal Pas, passant pel nord del nucli de Gènova i pel sud del Bosc de Bellver. Conques centrals: Corresponen als cursos superficials més importants del municipi, per longitud i extensió de les conques i pel fet de ser torrents que passen pel nucli urbà de Palma, torrents que han estat determinants en l'evolució urbana de la ciutat, els quals suposen un major risc i els quals han estat més modificats per l'acció de l'home. Constitueixen aquest sector les conques del torrent de Sant Magí, torrent de Sa Riera, torrent de Na Bàrbara i torrent Gros. Aquests torrents tenen el seu origen en els relleus de la Serra de Tramuntana localitzats al nord del terme municipal. Són els responsables del recobriment de bona part de la conca de Palma per materials al·luvials, a causa de l'amplària de la seva conca i per tenir origen a zones amb una pluviometria relativament abundant; són els torrents que presenten cabals més elevats arribant a episodis significatius que periòdicament en la història han afectat a la ciutat. És rellevant el cas del torrent de Sa Riera, que ha provocat catàstrofes periòdiques i al llarg del temps el seu curs ha estat modificat segons les necessitats de la ciutat. El torrent de Na Bàrbara és el torrent que té major superfície de conca dins el terme. Aquest grup de torrents transcorre per l'est de la ciutat i la seva conca ocupa bona part del nord del municipi. El torrent Gros, que desemboca just a l'est del torrent de Na Bàrbara, és el que té la conca més extensa, la major part fora del terme municipal, gràcies sobretot al torrent de Coanegra que s'uneix al torrent Gros en el límit municipal entre Palma i Marratxí. Aquesta conca ocupa bona part dels termes de Marratxí, Bunyola, Esporles, Valldemossa i Santa Maria. A la desembocadura d'aquest torrent hi ha una zona d'inundació important, que es forma també amb el tram final del torrent de Na Bàrbara; aquesta zona ocupa des dels barris orientals de la ciutat (la Soledat, Son Gotleu, Polígon de Llevant) fins a Son Ferriol (a l'est), la zona de costa del Molinar (al sud) i al nord amb la zona d'es Rafal i Pla de Na Tesa (Marratxí). El curs d'aquest torrent, i sobretot la zona d'inundació, està modificat per elements antròpics, sobretot per la xarxa viària que a diferents trams divideixen transversalment la conca (Autopista de Llevant, carretera de Manacor, carretera de Sineu). Zona de drenatge de Llevant: Aquest sector està format per diferents conques o zones de drenatge que en molts casos presenten cursos superficials poc desenvolupats, arribant a un funcionament gairebé endorreic, a causa de la disposició natural del relleu, amb poc gradient d'altura i pendents. L'acció antròpica ha provocat un aïllament de l'interior del Prat de Sant Jordi amb la línia de litoral (carreteres, ports esportius, edificacions en pantalla, etc.). En la zona més elevada, al nord i a l'est d'aquesta part del municipi, el vessament superficial està més organitzat en petits torrents que excaven barrancs en els relleus de

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


la plataforma de la Marina de Llucmajor, en la zona de ruptura de pendent quan entra en contacte amb la conca de Palma. Aquests cursos torrencials gairebé desapareixen quan arriben al Prat de Sant Jordi, amb la inexistència de pendents importants, formant una extensa zona d'inundació i un ambient clarament sedimentari que, amb la poca capacitat de transport de l'aigua superficial, fa que apareguin extenses zones argilenques i amb llims, tradicionalment aprofitats per una explotació agrària intensiva. Aquesta zona d'inundació ha sofert en els últims temps un procés intensiu de antropització diferent a l'agrícola. S'han construït importants infraestructures com l'aeroport, polígons de serveis, carreteres i autopistes i extenses zones residencials i turístiques, el que ha provocat una intensa ocupació de la zona d'inundació, amb la consegüent modificació del comportament del vessament superficial, en molt casos funció de cursos artificials com la Síquia de Sant Jordi. Apartat 02. Hidrogeologia subterrània. En aquest apartat hem de considerar que en el terme municipal es localitzen tres aqüífers clarament diferenciables: el del Pla de Palma (Unitat hidrogeològica 18.14), el de Na Burgesa (Unitat hidrogeològica 18.13) i la Unitat hidrològica 18.07, Fonts. Aqüífer del Pla de Palma Aquesta unitat se situa al sector occidental dels plans centrals de Mallorca. Limita al nord-oest amb la Serra de Tramuntana, a l'est amb les zones més elevades del Pla de Mallorca i al sud i sud-est amb la mar i amb la plataforma de Llucmajor. Té una extensió aproximada de 370 km2. Com marc general podem indicar com el pla de Palma conforma una conca subsident que s'ha reblanit amb materials recents de complexa estratigrafia. En general, el subsòl de l'aqüífer està constituït pels materials detrítics, mitjanament ordenats o estratificats, que permeten una permeabilitat per porositat, formant en conjunt un important aqüífer lliure, és a dir, que el nivell de saturació constitueix el nivell freàtic o d'aigües lliures. En dit medi es constata l'existència de dos aqüífers. L'aqüífer superficial presenta una transmissibilitat que s'ha valorat entre 150 i 10.000 m2/dia, en funció de les permeabilitats presents i potències de penetració o explotació del medi aqüífer, estant integrat per sorres, graves i dunes quaternàries i les calcarenites pliocèniques. Igualment, el coeficient d'emmagatzematge s'ha valorat globalment entre els valors de 0,1 i 0,3 per als materials detrítics superficials, descendint fins a un 2-4% en el tram de calcarenites que estan en condicions d'aqüífer lliure. En cas de trobar-se les calcarenites compreses en l'aqüífer captiu, sota el tascó pliocè argilenc, el coeficient d'emmagatzematge només arriba a algun tant per mil, al treballar el sistema aqüífer per mera descompressió.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


L'aqüífer profund està constituït per les calcarenites del Messinià i les molases del Tortonià superior que poden estar tant connectades com separades hidràulicament, si bé com en la meitat nord del pla de Palma, constitueixen un aqüífer lliure juntament amb el Quaternari. L'evolució piezomètrica durant els últims anys de la Unitat del Pla de Palma, reflecteix un increment de nivells en els últims anys. Pel que fa a la qualitat predominen les fàcies clorades, tant sòdiques com càlciques en bona part de la unitat, incloent sectors interns com el Pont d’Inca i Marratxí, el que implica un fort procés d’intrusió marina. Les fàcies bicarbonatades i mixtes queden reduïdes als sectors més interns de la unitat. La concentració d'ió clorur descendeix en el sector del Prat de Sant Jordi, però s'incrementa en punts pròxims, zona de Marratxí i Pont d’Inca (proveïments d'aigua de Palma). La contaminació per nitrats procedents de fertilitzants nitrogenats és elevada en tot el sector agrícola del Prat de Sant Jordi on es registra un increment important en la concentració de l'ió nitrat entre Son Ferriol i l'aeroport; així mateix, s'observen anomalies a la concentració de l'ió sulfat. Aqüífer de Na Burgesa La unitat hidrogeològica de Na Burgesa se situa en els voltants de la banda oest de la ciutat, la qual està constituïda per una serra d'uns 40 Km2 de superfície, de naturalesa permeable, formada fonamentalment per dolomies liàsiques molt karstificades. La unitat hidrològica presenta en el seu conjunt una superfície de 67 Km2. Les característiques hidràuliques d'aquest aqüífer són bones, obtenint-se valors de transmissibilitat de 2.500 m3/dia i un coeficient d'emmagatzematge de 5 10-2, essent les capacitats específiques de l'ordre dels 10 l/s/m. La recarrega de l'aqüífer es realitza a partir de la infiltració eficaç de l'aigua de pluja essent per a un any mig de l'ordre dels 5-6 hm3/any. Això no obstant, s'ha de posar de manifest com la complexa tectònica existent en el medi restringeix aquestes òptimes condicions de partida, essent la responsable de l'escàs nombre de sol·licituds de creació i explotació de nous pous així com dels mediocres resultats registrats en la desena de captacions que es troben en ella. Això no és obstacle perquè l'explotació d'aquest sector per al proveïment urbà de la ciutat s'ha realitzat per sobre de la capacitat de recàrrega de la unitat, de manera que s'ha generat un procés de sobreexplotació a la mateixa que queda reflectit no tant en la variació del nivell piezomètric de l'aqüífer com en la qualitat de les aigües subterrànies. Unitat hidrològica 18.07-Fonts Es localitza al nord de la ciutat, en el vessant meridional de la Serra de Tramuntana, cobrint un àrea de 119 km2. Els aqüífers que constitueixen la unitat, lliures o confinats segons les zones, els formen les calcàries i dolomies del Muschelkalk, Infralias i Lias, permeables per fracturació i

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


karstificació; i els sediments detrítics de l’Oligocè, Miocè i Quaternari, permeables per porositat intergranular. Les entrades al sistema es produeixen per la infiltració de l'aigua de pluja caiguda sobre els 56 km2 d'afloraments permeables, i en menor grau per tornades de reg, infiltració d'aigües residuals i pèrdues de la xarxa de proveïment. Aquestes entrades es calculen en 12,4 Hm3 a l'any. Les extraccions per bombament per al proveïment i regadiu es calculen en 8 Hm3 a l'any. El coneixement d'aquesta unitat és escàs, al no existir xarxes de control estables, encara que la informació disponible indica que es tracta en general d'aigües de bona qualitat, de fàcies predominantment bicarbonatades càlcic-magnèsic, aptes per el reg agrícola i consum humà. No existeixen problemes de qualitat excepte per la presència puntual de sulfats deguts a la litologia del substrat rocós (fàcies de guixos del Keuper). Secció 05. Litoral. Si hi ha una cosa que caracteritza el municipi de Palma és la seva condició costanera, amb 36 km de costa, sense contar amb els del Parc Nacional de Cabrera. Per a conèixer l'estat del mitjà del litoral s'han de caracteritzar diferents punts, com les condicions meteorològiques, els ports existents i les platges, entre d’altres, en els quals l'acció sobre un d'ells repercuteix sobre els altres. Compta amb cinc platges i vuit zones de bany, sense incloure les pertanyents al Parc Nacional de Cabrera.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Platja de Palma o s’Arenal

Platja amb més de 4 km. de recorregut, totalment equipada i que es pot considerar com la platja més turística de Palma.

Platja de Palma

Característiques Platja de Palma

Longitud 4.600 m. Amplària 50 m. Grau d’ocupació

Alt

Composició Sorra blanca Accessos A peu fàcil / Cotxe/ Accessos per

a minusvàlids

Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.

Platja de Cala Estància Petita platja que presenta un elevat grau d’ocupació i on es pot trobar un ambient tranquil per al bany.

Cala Estància

Característiques Cala Estància

Longitud 220 m. Amplària 37 m. Grau d’ocupació

Alt

Composició Sorra blanca Accessos A peu fàcil / Cotxe



AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Caló Son Caios (Clot d’en Bernadet)

El Caló de Son Caios està a deu kilòmetres a l’est del centre de Palma, situat en els voltants de Can Pastilla. És una cala de roques i escassa sorra dorada fina.

Caló Son Caios (Clot d’en Bernadet)

Característiques Caló de Son Caios


Baix

Composició Roca i sorra dorada Accessos Vianants/cotxes/vaixells



Es Carnatge Es Carnatge està a nou kilòmetres del centre de Palma, situat entre Cala Pudent i Cova des Bufador. És el referent paisatgístic entre Cala Gamba i Can Pastilla.

Es Carnatge

Característiques Es Carnatge

Longitud 700 m. Amplària - Grau d’ocupació

Baix

Composició Trams rocallosos i sorrosos Accessos Vianants/cotxes/vaixells



AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&palabra=Pudent�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&palabra=des�


Cala Gamba

Cala Gamba està a nou kilòmetres a l’est del centre de Palma, envoltat per edificis, per la central tèrmica i l’hospital de Sant Joan de deu, a més de l’aeroport de Son Sant Joan.

Cala Gamba

Característiques de Cala Gamba


Baix

Composició Roca i sorra dorada Accessos Vianants/cotxes/vaixells



El Penyó

El Penyó està a nou kilòmetres a l’est del centre de Palma, situat entre la platja de Ciutat Jardí i Punta de sa Torre, i davant el club militar Fortí Torre d’en Pau.

El Penyó

Característiques El penyó


Baix

Composició Sorral de sorra fina Accessos Vianants/vaixells



AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Platja de Ciutat Jardí

Platja urbana molt freqüentada per un turisme familiar que disposa de bons serveis i accessos, també per persones amb mobilitat reduïda.

Platja de Ciutat Jardí Característiques Platja Ciutat Jardí


Alt

Composició Sorra blanca Accessos A peu

fàcil/Cotxe/Accessos minusvàlids



Es Molinar

La platja de’s Portitxolet està a dos kilòmetres a l’est del centre de Palma, envoltada per plantes baixes rehabilitades i circumval·lada pel passeig marítim de l’antiga barriada pesquera del Molinar.

Es Molinar

Característiques Es Molinar

Longitud 1000 m Amplària 20 m Grau d’ocupació

Alt

Composició Trams rocallosos i sorrosos

Accessos A peu fàcil/Cotxe/Vaixells



AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Platja de Ca’n Pere Antoni

Platja situada en el nucli urbà de Palma, envoltada d’edificis i de gran activitat marítima degut a la seva proximitat als diferents ports de la zona.

Ca’n Pere Antoni Característiques de Ca’n Pere Antoni

Longitud 1000 m



Caló des Grells Localitzada a tres kilòmetres del centre de Palma, situada entre la Punta des Grells i sa Cova des Coloms. Té un talús majoritàriament rocós i una zona de sorra gruixuda.

Caló des Grells Característiques de Caló dels Grells


Baixa

Composició Sorra blanca Accessos Vianants/Vaixells



AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Platja de Cala Major Platja urbana situada a una de les zones més turístiques dels voltants de Palma.

Cala Major Característiques de Cala Major

Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori


Alta

Composició Sorra blanca Accessos Vianants /Cotxe/Vaixells

Roques de Cala Major

Roques de Cala Major està a tres kilòmetres del centre de Palma, situada entre Cala Guix y Cala Major.

Roques de Cala Major Característiques de Roques de Cala Major


Baixa

Composició Rocosa Accessos Vianants/Vaixells



AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Cala Nova

Cala Nova està a tres kilòmetres del centre de Palma, situada entre Punta des Cas Català i Cala Guix.

Cala Nova Característiques Cala Nova


Baixa

Composició Roca i sorra dorada Accessos Vianants/Vaixells



En les costes del municipi de Palma es donen tres tipus d'abocaments, a saber. Abocaments de les plantes depuradores i dessaladores. La gran majoria de les

aigües residuals generades a Mallorca reben algun tipus de tractament a plantes de depuració abans de ser abocades. A Palma existeixen actualment dues plantes depuradores (EDAR 1 i EDAR 2), on només l’EDAR 2 aboca aigua a la mar mitjançant un emissari submarí. Quant a la dessaladora Badia de Palma, l'emissari d'evacuació de la salmorra va a capçalera de mar pel mateix camí pel qual s'instal·la la canonada d'impulsió d'aigua bruta, separant-se d'aquesta en un punt al qual accedirem al torrent Gros.

Abocaments d'aigües residuals sense tractar. Algunes instal·lacions i habitatges segueixen abocant directament a la mar. L'existència de clavegueram no implica que totes les infraestructures estiguin connectades. Moltes utilitzen el pou negre, amb posterior filtració de cap a la mar.

Contaminació portuària. En els ports, producte del manteniment dels vaixells, es produeixen abocats altament contaminants: aigües residuals, olis, dissolvents, sentines, pintures, etc.

En el municipi de Palma hi ha un port comercial i set esportius. A alguns d'aquests ports no existeixen sistemes adequats de recollida de les substàncies tòxiques i acaben anant a parar directament a la mar. En ocasions les aigües residuals de les sentines dels vaixells són abocats a les aigües del port i de les cales directament. En aquest cas el major problema no ve donat pel tipus d'aigua residual (es tracta de matèria orgànica) sinó per la quantitat de l'abocament i la poca renovació de les aigües de les cales i del port.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Capítol 03. Ámbit biòtic. Secció 01. Condicionants del medi abiòtic La flora i fauna de Mallorca, i per tant, la de Palma, ve condicionada per la ubicació espacial del territori, el clima i l'acció antròpica. Pel que fa a la ubicació espacial hem de tenir en compte que el terme municipal pertany a una illa. Aquesta insularitat és un factor de primer ordre per a explicar la biodiversitat del municipi, ja que l'aïllament geogràfic condiciona el tipus d'espècies existents, per existir moltes espècies que són incapaces de creuar barreres geogràfiques (en el nostre cas la mar), i colonitzar les illes (tret que sigui amb l'ajuda de l'home). Per tant, la flora i fauna insular manca d'espècies comunes en el continent proper. A més hem de tenir en compte que l'ecologia de poblacions explica que dos factors que limiten la biodiversitat de poblacions insulars és la distància al continent i la grandària de la illa, és a dir, com més allunyada estigui una illa del continent i més petita sigui, menor quantitat d'espècies podrà albergar, el que no és obstacle perquè disposi d’una gran riquesa a nivell d'espècies endèmiques. Així mateix, la major pobresa dels hàbitats insulars respecte dels continentals es posa de manifest en una major pobresa per part dels primers, essent un factor de fragilitat important, ja que per comptar amb menys espècies qualsevol canvi introduït en l'ecosistema té majors problemes d'autorregulació, essent més sensibles a les pertorbacions. El clima típic mediterrani és clar element diferenciador, amb un període d’aridesa important (evaporació superior a les precipitacions), el que condiciona el tipus d'espècies que es poden assentar sobre el territori, sobretot vegetals, les quals al seu torn condicionaran molt el tipus de fauna existent. Quant a l'acció antròpica, ens trobem amb una clara disjuntiva entre els espais urbanitzats o alterats per la presència d'actuacions o infraestructures antròpiques, els camps de cultiu de diversa índole i estat introduïts per l'home i les zones de vegetació natural que encara romanen després de l'arribada d'aquest. L'arribada de l'home i el posterior establiment d’aquest en un àrea concreta implica, en la major part de les ocasions, tant sobre l'entorn en general com sobre el medi biòtic en particular, un canvi d'usos del sòl tan notori com espectacular, essent aquest canvi, gairebé sempre, molt negatiu per a la vegetació i per tant per a la fauna, per significar la supressió si no total, si com menys de bona part de la coberta vegetal existent amb vista a substituir-la per camps de cultiu amb o sense plantacions arbòries de secà i en menor proporció de regadiu (quan les condicions hídriques són les adequades), així com la delimitació en compartiments espacials mitjançant l'execució d'actuacions com el traçat de vials, l'estesa de línies elèctriques i telefòniques, l'establiment d'urbanitzacions d'ús tant turístic com residencial, la construcció d'equipaments varis, entre d’altres.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Aquestes actuacions ocasionen una estructuració clara i definida del medi al mateix temps que restringeixen la presència d’espècies sobre ell, essent aquest extrem el que es constata en el municipi. Secció 02. Flora. L'estrat arbori autòcton format en la seva majoria per pins blancs i en menor proporció per alzines i coscolles es dibuixa de forma dispersa sobre el territori tractat a manera de taques de localització variable i coincident, en la major part dels casos, amb elevacions del terreny de certa pedregositat i de dificultosa rompuda i explotació agrícola. Les comunitats dominants en el mitjà són les arbustives i herbàcies i, depenent de la zona tractada, seran fins i tot les finals. Això es deu al fet que els incendis forestals, el rigor climàtic, al costat de l'acció de l'home, no permeten més que la instauració de petits boscos d'escassa entitat, allí on les condicions ambientals (microclima òptim, relleu adequat, suficient substrat edàfic, etc.) són favorables per al manteniment i desenvolupament d'aquesta coberta. La influència de l'home sobre el territori potencia, i de manera molt acusada en un espai físic tan extens com el que ens ocupa, el canvi d'usos del sòl tendent a la transformació d'espais naturals presidits per una vegetació natural autòctona per altres espais dedicats al cultiu extensiu de secà (farratgeres i cereals), a les explotacions en règim de regadiu (petits horts, hivernacles, etc.), així com als assentaments i infraestructures d'origen antròpic (construccions aïllades, ciutats, carreteres, urbanitzacions, etc.). Això suposa una reducció progressiva i espectacular del mantell vegetal existent. Apartat 01. Descripció de les comunitats vegetals. Existeix un condicionament clar que influeix decisivament a l'hora d'establir el tipus o associació vegetal predominant en un sector tan extens com l'estudiat. Aquest no és altre que la presència o intervenció de l'home en el mitjà natural; d'aquesta forma podríem diferenciar fins a quatre grans dominis o tipus de vegetació distints, a saber: A) Els camps de cultiu romputs en els quals la influència de l'home ha estat decisiva, al substituir la coberta vegetal existent per espais òptims per a l'explotació agrícola. B) Els camps de cultiu no romputs que essent objecte d'explotació agrícola en un passat recent, van ser abandonats com a conseqüència de la seva escassa rendibilitat, motiu pel qual estan essent envaïts en l'actualitat tant per la vegetació ruderal, també present en espais abandonats i sotmesos a fortes condicions de estrès ambiental, com per la vegetació zonal corresponent tendent amb la seva presència a homogeneïtzar l'entorn. C) La vegetació lligada als assentaments antròpics i als espais construïts, essent un tipus de vegetació ornamental introduïda en el mitjà amb finalitats clarament decoratives. D) Les taques de vegetació natural autòctona que al seu torn podem englobar-les en diverses catalogacions diferents:

D.1) Zones de coberta forestal densa i alta (pins, alzines, coscolles).

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


D.2) Zones de vegetació corresponent a forest baixa. D.3) Zones de vegetació costanera. D.4) Zones humides.

Una primera visió de conjunt ens revela com el territori tractat -amb una extensió aproximada de 208,82 Km2- es compartimenta en funció de l'existència o no d'activitats antròpiques sobre ell (camps de cultiu extensius amb o sense plantacions arbòries de secà, abandonats o romputs, formació i expansió d'assentaments antròpics, presència d'equipaments i infraestructures, esteses de línies aèries i subterrànies, etc.). A continuació passarem a analitzar aquestes formacions o grups de vegetació segons la classificació realitzada a l'inici d'aquest punt al·lusiu a la descripció de les comunitats vegetals. A) Vegetació de camps romputs. Sobre els espais agrícoles romputs s'estableix un tipus de vegetació que es pot qualificar com arvense la qual es caracteritza, entre altres circumstàncies, pel fet que les espècies que les integren no solen formar comunitats que tendeixin a dominar el paisatge mediterrani, de la mateixa forma que la seva presència es manifesta bàsicament mitjançant dues variants: una, els típics camps de labor en òptim estat de conservació i tan notoris, d'altra banda, en el terme analitzat, i altra, que es relaciona amb aquells enclavaments bastant especials, amb poca terra o amb sòls especialment ingrats on s'instaura un prat arvense com vegetació estable final. Aquests prats es presenten com comunitats escassament denses, pròpies d'espais erms freturosos de cures, sense labor alguna i amb abundància d'herbes anuals, les denominades teròfits. L'època calorosa de l'estiu porta com a conseqüència immediata una espectacular retracció d'aquests prats. Només les plantes perennes, molt escasses d'altra banda, romanen en les seves posicions, si bé es troben afectades de notables adaptacions tendents a minimitzar aquests rigors climàtics com són les accentuades involucions, la coloració aombrada, la presència d'espècies bulboses, etc. Pel que es refereix a les espècies arvenses establertes sobre els camps de cultiu romputs amb presència/absència de plantacions arbòries de regadiu (fruiters) i/o secà (ametllers, figueres i garrovers fonamentalment), s'ha de fer constar com la seva existència es relaciona de forma directa amb l'execució de les pertinents labors agrícoles (rompudes, sembres, recollides, etc.); es tracta de camps de labor al pis inferior dels quals s'estableixen grans extensions dedicades al cultiu de farratgeres, pastures i cereals. Com a espècies representants destacam la presència de la roella (Papaver rhoeas) capironet (Reseda alba); corona de Crist (Trifolium stellatum); anagall (Anagallis arvensis); ninois (Lamium amplexicaule); moixos (Chrysanthemum coronarium); margalideta (Bellis annua); vinagrella (Oxalis pes-caprae); tàrrec (Salvia verbenaca), entre otras. Aquestes comunitats es caracteritzen per ser herbassars invadits de gramínies i que compten amb la presència de certes espècies d’entre les quals destacam el fonoll (Foeniculum vulgare), el plantatge (Plantago lanceolata), el dactilis (Dactylis glomerata), el panical (Eryngium campestre), la pastanaga borda (Daucus carota), el card negre

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=compartimenta�


(Carlina corymbosa), la corritjola (Convolvulus arvensis), entre d’altres de presència menys imposada. Des del punt de vista estètic-ambiental qualifiquem com reduït l'interès d'aquests poblaments mentre els mateixos no condicionen l'apreciació visual del paisatge. B) Vegetació d'espais no romputs. En aquells antics camps de labor, objecte avui d'abandó per part de l'home, es constata una proliferació manifesta tant de poblaments ruderals propis d'espais erms com de la vegetació zonal corresponent que tendeix a recuperar els seus primitius assentaments. Pel que fa als poblaments ruderals i/o nitròfils hem d'indicar com la seva presència va associada a l'home i es defineix com la vegetació quotidiana que aquest origina amb la seva tendència a enriquir l'entorn amb restes nitrogenades (excrements, residus, escombraries, etc.), essent per això la seva presència familiar per als pobladors de qualsevol concentració urbana i fins i tot rural. El grau de nitrofília d'aquestes plantes depèn de la pressió humana exercida sobre elles i es caracteritza per ser una vegetació en estat extrem de degradació i sotmesa a condicions desfavorables. Són espècies amb espinescència acusada, habitants de parets, murs viaris, vores de camins, espais alterats, solars abandonats i que es caracteritzen per contar amb una sèrie de peculiaritats que les fan resistents a aquest tipus de condicionaments ambientals. Destacams les següents com les més comunes en el territori tractat: bleda (Beta spp); fonoll (Foeniculum vulgare); morella roquera (Parietaria judaica); xicoria (Cichorium intybus); calcida blanca (Galactites tomentosa); figuera de moro (Opuntia ficus-indica); olivarda (Inula viscosa); pastanaga borda (Daucus carota); ripoll (Oryzopsis miliacea); pebre d’ase (Solanum nigrum); blets (Chenopodium album); card marià (Silybum marianum); ortiga balera (Urtica pilulifera); borratja (Borago officinalis); riciner (Ricinus communis); cogombre bord (Ecbalium elaterium), entre d’altres. Aquests elements ruderals es caracteritzen per constituir les cobertes vegetals de menor valoració ambiental i estètica de quantes existeixen, menor fins i tot que les espècies arvenses, com a conseqüència de la presència d'espècies oportunistes de nul valor visual. C) Vegetació d'assentaments antròpics. Sota aquesta denominació englobem a totes aquelles espècies vegetals introduïdes per l'home amb finalitats ornamentals, decoratives i fins i tot de cert aprofitament alimentari, estant la seva localització espacial, per regla general, relacionada amb la presència tant d'elements o conjunts arquitectònics construïts per aquest, com del traçat de vials i espais enjardinats, tractant-se d'espècies vegetals qualificables com a ornamentals i fins i tot exòtiques. La seva importància ecològica, sense ser menyspreable, no arriba als nivells de significació naturalística d'altres comunitats vegetals autòctones i es caracteritza per la seva inestabilitat (precisa tot un seguit de condicionaments, tant edafològics i hídrics com climàtics, etc.), pel seu relatiu poder invasor i per la seva fàcil implantació en el medi.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Com espècies més significatives i que han estat inventariades en el terme municipal citam les seüents: “palmera datilera canaria” (Phoenix canariensis); “palmera datilera” (Phoenix dactylifera); “pita” (Agave americana); “trompetas” (Datura arborea); “cipreses” (Cupressus sempervirens); “árbol del amor” (Cercis siliquastrum); “sauce llorón” (Salix babilonica); “almez” (Celtis australis); “olmo” (Ulmus minor); “platero” (Platanus orientalis); “álamo blanco” (Populus alba); “ciruelo” (Prunus cerasifera); “eucalipto” (Eucalyptus globulus); “gomero” (Ficus-elastica); “yuca” (Yucca sp.); “mimosa” (Acacia dealbata); “falso pimentero” (Schinus molle); “araucaria” (Araucaria excelsa); “Pino canario” (Pinus canariensis); “pino piñonero” (Pinus pinea); “palmito” (Chamaerops humilis); “palmera Washintonia” (Washintonia robusta); “kentia” (Howea forsteriana); “jazmín” (Jasminum officinale); “figuera de moro” (Opuntia ficus-indica); “baladro” (Nerium oleander), “parra” (Vitis vinifera); “morera” (Morus alba); “aeonio” (Aeonium arboreum); “flor de cuchillos” (Carpobrotus acinaciformis); “acacia” (Acacia marítima); “gomero” (Ficus nítida); “magnolia” (Magnolia grandiflora), siendo todas ellas de común presencia no sólo en el municipio de Palma, sino en cualquier otro.

De la mateixa forma també han estat localitzades tota una àmplia sèrie d'espècies de caràcter fruiter que estan presents en els diferents horts particulars associats als conjunts construïts en planta baixa fonamentalment i d'entre les quals citem com més freqüents la figuera (Ficus carica), el granat (Punica granatum), el llimoner (Citrus limon), el taronger (Citrus sinensis), la nespra (Eriobotrya japonica), etc. Quant a la seva localització geogràfica, podem dir que aquesta classe de vegetació, a causa del seu caràcter i condicionaments ambientals, s'estableix amb preferència en els voltants de les construccions existents, així com en els marges dels vials urbans i en els espais enjardinats, tant particulars com comunitaris. D) Vegetació natural. Distingim entre les cobertes forestals denses i altes i les formacions corresponents al que es defineix com a com forest baixa. D.1) Zones de coberta forestal densa. Una primera variant de la vegetació natural, probablement la de major interès visual i estètic, seria la que conforma la vegetació arbòria pròpia de cobertes forestals més o menys denses i extenses depenent de la zona. Aquesta coberta forestal cabria dividir-la en el nostre cas en tres variants segons l'element arbori dominant: les pinedes, els alzinars i els coscollars. A continuació passarem al comentari individualitzat de totes elles. Zones de pineda. Conformen la coberta arbòria densa més representativa de tot el municipi, així com de bona part de la illa, essent en elles dominant la presència de denominat pi blanc (Pinus halepensis) el qual arriba a arribar a recobriments espacials propers al 100%. En aquestes zones, conegudes vulgarment com de pineda, s'estableix el que els botànics defineixen com una màquia que en la nostra illa s'estén sobre altituds inferiors als 500-600 m, podent ascendir encara més depenent de les majors condicions d’insolació. Per aquest motiu el nostre municipi es veu inclòs, pel que a altitud es refereix, en aquesta catalogació. Com trets distintius d'aquesta màquia destaquem la seva accentuada zonificació altitudinal, el seu deficient estat de conservació, la seva elevada cobertura arbòria, la

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Ficus�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=carica�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Punica�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=granatum�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Citrus�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=limon�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Citrus�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=sinensis�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Eriobotrya�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=japonica�


seva elevada significació ambiental i paisatgística, una variabilitat d'espècies notable, així com l'existència de problemes d'interpretació com a conseqüència de la inclusió o solapament d'altres elements pertanyents a altres aliances vegetals (com és el cas del Rosmarino-Ericion). Aquesta formació vegetal rep per part dels botànics el nom de Cneoro-Ceratonietum, la qual s'inclou dins de l'aliança Oleo-Ceratonion, tractant-se d'una associació que es caracteritza per estar constituïda per un matoll escleròfil amb dominància d'espècies arbustives i acompanyada d'un estrat arbori el conjunt del qual adopta una morfologia massiva i densa arribant fins i tot, en algunes ocasions, a ser dificultós el seu trànsit, això és degut al fet que espècies com els pins blancs (Pinus halepensis), les mates (Pistacia lentiscus), els ullastres (Olea europaea), etc. coexisteixen, arribant a recobriments espacials la densitat dels quals varia des de les formacions vegetals denses i compactes, fins a aquelles menys solapades, amb menor presència d'individus de port arbori i per això menys denses.

Com espècies més representatatives tenim les següents pel seu rang d’aparició més destacat: la rotgeta (Rubia peregrina); el socarrell (Dorycnium penthaphyllum); el garrover (Ceratonia siliqua); l’espareguera de gat (Asparagus albus); la vidalba (Clematis cirrhosa); l’espareguera vera (Asparagus stipularis); la lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides); l’argelaga (Calicotome spinosa); la ginesta borda (Ephedra fragilis), entre d’atres. Zones d’alzinar. Al costat d'aquest tipus de vegetació arbòria densa, sobresurt altra per la seva major significació i valoració ambiental. Es tracta de l’alzinar balear present en el municipi de forma dispersa i ocupant superfícies de terreny de poca importància en relació amb la superfície total. Podem considerar l’alzinar com la formació vegetal més rellevant paisatgísticament i de major importància del municipi, la qual s'ha vist desplaçada a causa de diversos factors d'entre els quals destaca la proliferació d'actuacions antròpiques que l'han dut a conformar en el territori tractat una associació vegetal alterada, en reculada i molt lluny de la seva clímax natural. L'associació rep la denominació per part dels botànics de Cyclamini-Quercetum ilicis, essent aquesta la típica comunitat d’alzinar balear la qual es veu representada per un element arbori com és l'alzina (Quercus ilex ssp. ilex) que dóna nom a l'aliança i que està essent desplaçada des de temps enrere, bé sigui per la presència de l'home, bé sigui per altra espècie clarament competidora com és el pi blanc, poblador habitual de la major part de les nostres forests i camps. Entre les espécies endèmiques o pròpies de la illa destacam les formes o variats de peus de rotja (Rubia peregrina) y d’arítjol (Smilax aspera), a las cuales se unen otras especies como la mareselva (Lonicera implexa), el matapoll (Daphne gnidium), la lleterassa (Euphorbia characias), la murta (Myrtus communis) y la pròpia argelaga (Calicotome spinosa). Aquest alzinar balear de baixa altitud és acorralat per les plantes de la màquia, tendents a introduir-se a causa de l’oscil·lant grau d'aclariment que sofreix el sòl (en el nostre cas aquest aclariment és bastant acusat), així com per causa dels incendis.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Queden encara per citar altres espècies que alguns autors defineixen com acompanyants degut al fet que es troben en qualsevol tipus de comunitat, no essent característiques de cap d'elles. Aquestes espècies són entre unes altres l’albó (Asphodelus aestivus), el cebollí (Asphodelus fistulosus), l'estepa llimonenca (Cistus monspeliensis), l'estepa blanca (Cistus albidus) i la rapa de frare (Arisarum vulgare). Zones de coscollar. En algunes zones situades al nord-oest del nucli urbà de Palma poden trobar-se diferents espècies agrupades formant illes de vegetació dins d'espais forestals i fins i tot de camps de cultiu. Es tracta de restes de comunitats pròpies de la zona que resulten de la substitució dels alzinars. En elles es pot destacar la presència de diversos exemplars d’arboç (Arbutus unedo), acompanyat d'altres espècies com el coscoll (Quercus coccifera), la mata (Pistacea lentiscus), alguns ullastres (Olea europaea var. sylvestri), els aladerns (Rhamnus alaternus), les estepes (Cistus albidus i C. salviifolius) i certes lianes, com l’aritja (Smilax aspera) i la rotja (Rossa pelegrina), etc. Aquestes illes de vegetació són restes de la comunitat d’arboçars (Ampelodesmo-Arburetum unedonis), l'extensió de la qual s'ha vist reduïda a causa de l'activitat agrària i a la proliferació d'incendis. D.2) Zones de forest baixa. Ens trobem en aquest cas amb la denominada pels botànics com màquia d’ullastres, tractant-se d'una vegetació baixa formada predominantment per ullastres (Olea europaea var. sylvestris), als quals s'uneixen altres elements de port arbustiu com l’olivella (Cneorum tricoccon). Aquesta vegetació no arriba a prendre una forma compacta de bosc sinó que els ullastres apareixen acompanyats de mates (Pistacea lentiscus), quedant aquells aïllats sobre un terreny freturós de sotabosc. En aquestes zones destaca la presència de certs elements vegetals de baix port com la botja de cuques (Anthyllis cytisoides) o el bruc (Erica multiflora), entre d’atres. D.3) Zones de vegetació costanera. La vegetació de la franja costanera es caracteritza per contar amb un gran interès botànic, veient-se només superada en importància per la vegetació que presideix els hàbitats de muntanya descrits anteriorment. En la present diagnosi del municipi, l'emplaçament costaner del qual determina l'existència d'una extensa línia de costa, es farà una distinció entre les costes de substrat rocós i les costes de substrat sorrenc (platges i dunes), ja que els poblaments vegetals existents en elles van a dependre en gran mesura de la naturalesa i condicions de l'hàbitat seleccionat. Vegetació de costes rocoses. En els penya-segats costaners de baixa altura (3-4 m), així com en els penayls que ocupen posicions més retardades però que igualment es veuen subjectes a un règim salat d'esquitxades i brises, es localitzen una sèrie d'espècies vegetals alhora rupícoles i halòfiles que mostren una certa suculència. En aquests enclavaments l'aliança de la vora del mar és la denominada pels botànics Crithmo-Limonienion que deu el seu nom als seus dos gèneres més característics, el Crithmum i el Limonium. Aquesta aliança se subdivideix en dues associacions, si bé més a prop de la línia de costa ens trobem amb el Limonietum caprariense constituïda pel fonoll marí (Crithmum maritimum), umbelífera de fulla carnosa fàcilment recognoscible que es menja en amanides previ marinat en vinagre, i per una sèrie de “limonium” entre els quals

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


destacamos Limonium virgatum i L. caprariense, essent totes elles les úniques espècies capaces de resistir no només la força del vent, sinó les altes concentracions de sal que provenen del mar. Vegetació d'arenals costaners. Dins d'aquests arenals costaners podem diferenciar una sèrie d'hàbitats com són les platges, les dunes i els espais qualificables com rere-dunars (per darrere de les línies de dunes). En aquests enclavaments les plantes tenen els mateixos problemes esmentats en l'apartat anterior (vegetació de penyals costaners), és a dir, forts vents i excés de sal, a més d'un substrat -sorra- molt poc propici per a retenir la humitat i facilitar la germinació. Per aquest motiu aquestes espècies han hagut de desenvolupar uns sistemes radiculares (arrels profundes) i de reproducció (rizomes) tan complexos com sofisticats. Aquestes espècies vegetals constituïxen la vegetació psammòfila per antonomàsia, la qual es caracteritza, donat el seu emplaçament costaner, per estar essent sotmesa a una sèrie de processos de deterioració ambiental considerables com a conseqüència de l'elevada pressió antròpica que han de suportar (urbanització, traçat de vials i carreteres, pràctiques esportives incontrolades, etc). En les platges pròpiament dites, a pocs metres de la línia de trencament d'ones, s'estableix una associació poc densa denominada científicament Agropyretum mediterraneum en la qual dominen dues gramínies de fort rizoma: el jull de la platja (Agropyrum junceum ssp. mediterraneum) i el esporobol (Sporobolus pungens). Per darrere d'aquesta franja de vegetació i en la part alta de les dunes es consolida l'associació Ammophiletum arundinaceae en la qual altra gramínia, el borró (Ammophila arenaria ssp. arundinaceae), es constitueix en un element dominant i representatiu des del punt de vista visual i estètic, podent la mateixa ser acompanyada per altra espècie de gran atractiu visual i estètic per les seves belles flors blanques i perfumades, el lliri blanc o de mar (Pancratium maritimum). Ja per darrere d'aquesta línia de dunes, en la banda més allunyada del mar, el substrat canvia de forma acusada al disminuir la component sorrenca en favor dels sòls de l'interior; en aquests espais es localitzen una sèrie d'associacions d'entre les quals destaquem la denominada Crucianelletum maritimae que, a part de comptar amb algun element propi de platges i dunes, posseeix un nucli florístic constituït per petits subarbusts o plantes herbàcies perennes els recobriments espacials dels quals arriben al 60-70% i d'entre els quals destaquen la credeueta marina (Crucianella maritima), el timó marí (Teucrium polium ssp. polium var. maritimum) i la maçanella (Helicrysum stoechas var. maritimum). Aquestes associacions formen part de l'aliança Ammophilion, la qual es caracteritza per comptar amb altra sèrie d'espècies d'entre les quals citem el panical marí (Eryngium maritimum), el rave de mar (Cakile maritima), la lletrera marina (Euphorbia paralias), la cervina (Plantago coronopus) i el lotus marí (Lotus creticus). D.4) Zones humides. Constitueixen enclavaments d'importància ecològica i paisatgística molt destacada com a conseqüència de l'existència en ells d'hàbitats propis de plantes higròfiles (adaptades a viure amb un excés d'humitat) i/o halòfiles (adaptades a viure amb un excés de sal), essent una característica important les seves complexes dinàmiques de funcionament com a conseqüència d'una variabilitat d'ambients oscil·lant entre les zones

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


d'aigua dolça i les salines i entre les zones permanentment inundades a les zones temporalment inundades (en l'hivern) i entre les zones de terres cultivables i les zones de terres ermes. Dins d'aquests àmbits es poden distingir dos grans tipus d'àrees: les zones d'aigua dolça ocupades pel canyar, que es corresponen amb el domini del Phragmition eurosibericum i les zones de terres humides i impregnades de sal cobertes de plantes arbustives baixes de fulles carnosas corresponents al domini del Arthrocnemum fruticosum. En les zones amb aportacions salines destaca l'aliança típica dels salicornials subarbustius, la qual rep també la denominació de Arthrocnemion fruticosi estant localitzada en aquells llocs on la inundació per aigua salada no és persistent, no passant de ser un simple estancament temporal superficial. En aquestes condicions d'inundació precària, sovint amb aportacions d'aigua de pluja, pot prosperar una vegetació higrohalòfila permanent. El domini d'aquestes poblacions correspon a la salicòrnia fruticosa o cirialera vora (Arthrocnemum fruticosum), un halòfit suculent inconfusible, però difícilment diferenciable, per contra, de la salicòrnia glauca (Arthrocnemum glaucum), espècie molt pròxima a l'anterior i també present en les nostres terres, si bé amb una dominància menor. Altres espècies fàcilment detectables en l'àmbit d'aquesta comunitat són les denominades salsones (Inula crithmoides) i el salat blanc (Atriplex halimus), com elements halòfits típics. Aquests salicornials subarbustius es localitzen amb profusió sobre els espais dessecats que conformen, per exemple, l'antiga zona humida coneguda com Ses Fontanelles. En aquelles zones on las aportacions salines són menys evidents s'instal·len les comunitats vegetals halofítiques per antonomàsia, les quals conformen en les nostres terres baixes els coneguts canyars, tractant-se d'una sèrie de comunitats formades per grans plantes herbàcies de port graminoide o junciforme i arrelades en un substrat inundat o gairebé inundat, que li confereixen al conjunt un aspecte inconfusible amb centenars de tigas allargades i primes uniformement agitades pel vent (llit del torrent de Sant Jordi). L'aliança, en aquest cas, rep el nom de Phragmition destacant com espècie més representativa, que fins i tot dóna nom a l'aliança, la canya borda (Phragmites australis), formadora d'una veritable selva impenetrable de fins a do o tres metres d'altura que sobresurt, donada la seva disposició i recobriments, com hàbitat ideal de multitud d'aus aquàtiques. Altres espècies acompanyants i localitzades en una menor proporció són la canya corrent (Arundo donax) i la bova (Typha angustifolia ssp. australis). Ambdues espècies, igual que l'anterior, es caracteritzen per reproduir-se mitjançant el sistema de rizomes (o estolons, en cas d'estar a l'aire en lloc d'enterrats), essent això el causant de la formació de grans masses denses i compactes de dificultosa eradicació en bona part dels cursos torrencials pròxims a la franja costanera. D'igual forma resulta possible constatar com, a mesura que ens allunyem de l'aigua (allí on el nivell freàtic descendeix de forma ostensible), ja en la part externa dels canyars, s'estableix un últim “anell” de la cadena de plantes higròfiles que ens condueix fins a les comunitats zonals pròpies. En aquest anell es constata la presència de diverses

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


jonqueres on proliferen espècies com el jonc boval (Scirpus holoschoenus) i el jonc negre (Schoenus nigricans), entre d’altres de presència menys imposada. Apartat 02. Espècies en perill d’extinció i vulnerables.

Resulta evident com l'enorme superfície de terreny analitzada, juntament amb la localització interior i la gran diversitat d'hàbitats i ambients existents en ella determinen una lògica presència d'elements vegetals amb algun grau de protecció. A continuació s'exposa un llistat de les espècies en perill d'extinció i vulnerables a Mallorca essent fàcil la constatació de la presència de diverses espècies així qualificables, no essent objecte d'aquest apartat identificar-les ni situar-les cartogràficament per a salvaguardar-les a causa de el seu gran interès científic.

EN PERILL D’EXTINCIÓ Nom científic Nom popular Norma

Agrostis barceloi Decret 75/2005 Helianthemum marifolium subsp. origanifolium

Setge Decret75/2005

Limonium barceloi Saladina Decret75/2005

Limonium boirae Saladina Resolució CMA 12/04/2007 (BOIB 64,

28/04/2007)

Limonium carvalhoi Saladina de Carvalho Resolució CMA 12/04/2007 (BOIB 64,

28/04/2007)

Limonium ejulabilis Saladina Resolució CMA 12/04/2007 (BOIB 64,

28/04/2007)

Limonium inexpectans Saladina Resolució CMA 12/04/2007 (BOIB 64,

28/04/2007)

Limonium magallufianum Saladina LListat RD 139/2011

Limonium pseudodyctiocladon Saladina LListat RD 139/2011

Naufraga balearica Naufraga LListat RD 139/2011

VULNERABLES Nom científic Nom popular Norma

Arenaria bolosii Resolució CMA 14/04/2008 (BOIB 66, 15/05/2008)

Cephalanthera rubra Curraià rosa Decret 75/2005 Dianthus rupicola subsp. bocchoriana Clavell de penya Decret 75/2005 Dorycnium fulgurans (població mallorquina) Socarrell alís

Resolució CMA 14/04/2008 (BOIB 66, 15/05/2008)

Euphorbia fontqueriana Lletrera Decret 75/2005

Gymnadenia conopsea Caputxina olorosa Decret 75/2005

Medicago citrina Alfals arbori LListat RD 139/2011

Neottia nidus-avis Magraneta borda Decret 75/2005

Orchis cazorlensis Decret 75/2005

Orchis palustris Orquídia de prat Decret 75/2005

Pimpinella bicknellii Fonollasa borda Decret 75/2005

Ranunculus weyleri Botó d'or LListat RD 139/2011

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Apartat 03. Arbres singulars existents en el municipi Igual que existeixen espècies singulars per la seva raresa o la seva especial importància des d'un punt de vista de la biodiversitat, existeixen individus que per la seva peculiaritat són dignes de considerar-se singulars. Dins del municipi comptem amb diversos d'ells els quals han de ser objecte d'especial cura i conservació. Podem esmentar els següents:

NOM ESPÈCIE CATALOGACIÓ Na capitana (Olivera de Son Muntaner) Olea europea 27/01/2001 Bella ombra de la Plaça de la Reina Phytolacca dioica 08/03/2003 Ficus del Cementiri Ficus microphylla 08/03/2003 Ficus de la Misericòrdia Ficus microphylla 08/03/2003 Olivera de Cort Olea europea 08/03/2003 Lagunària de la Llotja Lagunaria patersonni 08/03/2003 Murtera dels fundadors Myrtus communis 15/01/2005 Ginjoler del Convent de la Concepció Ziziphus jujuba 30/09/2006

Secció 03. Fauna. La fauna ve condicionada, igual que la flora, pel clima i les activitats antròpiques, però a més un condicionament addicional és la vegetació, ja que la fauna la necessita per a les seves activitats essencials, com l'alimentació i la reproducció. Les activitats antròpiques provoquen efectes contraposats en la fauna. D'una banda està la introducció de noves espècies per part de l'home en els ecosistemes, ja sigui de forma voluntària, a causa del valor cinegètic, comercial o ornamental de certes espècies o també de forma accidental, com és el cas de multitud d'introduccions, com per exemple la Caulerpa taxifolia o la formiga argentina, espècies que poden alterar hàbitats locals. Així mateix les infraestructures antròpiques (enteses com tota actuació humana com modificacions substancials del medi natural) provoquen barreres per a la lliure circulació de les poblacions, elements on augmenten la mortalitat dels individus, així com la contaminació antropogènica pot implicar la disminució de poblacions. A manera d'exemple un augment dels nivells de freqüentació d'una zona pot afectar en època de cria al nombre d'individus de la següent generació. Amb tot, podem catalogar el municipi de Palma com d'escassa rellevància a l'hora de concebre un desenvolupament modèlic de les diferents comunitats animals, degut principalment al caràcter de centre neuràlgic de la illa de Mallorca, el qual ha marcat el caràcter biòtic actual del municipi. Apartat 01. Descripció de las comunitats faunístiques. Fauna és el terme emprat per a designar els animals que viuen en una regió o espai determinats. Es deixarà fora d'aquest inventari el grup dels invertebrats per considerar la seva influència poc important en l'ordenació territorial i ens centrarem en la fauna silvestre que és la que acapara un major interès en qualsevol estudi del medi físic.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Per ella entenem totes aquelles espècies animals en estat salvatge que formen poblacions estables i integrades en comunitats també estables. A causa de la gran extensió superficial afectada, fet que motiva una gran diversitat d'ambients i d'hàbitats distints, s'ha cregut oportú diferenciar el territori segons una sèrie d'”unitats ambientals tipus” en les quals, i a causa de les seves característiques físiques, biòtiques i antròpiques, es constata una fauna associada de similars característiques:

UNITATS AMBIENTALS CÓDI

__________________________________________ _________ Zones d’alteració urbanes o rurals A Núclis antropitzats menors U Camps de labor de regadiu, secà o abandonats L Zones de vegetació natural V Zone costaneres C

En els inventaris següents s'assignarà un o varis codis a cada espècie animal descrita en funció del seu ambient òptim reconegut. Això no obstant, la major o menor mobilitat de les diferents espècies animals, màxima en el cas de la component ornítica, determina una disposició i utilització d'ambients molt variable. Per aquest motiu només han estat seleccionats els més usuals, no essent això obstacle perquè aquestes espècies siguin localitzables també en altres hàbitats. MAMIFERS TERRESTRES: En el següent inventari figuren les espècies amb una major probabilitat d'aparició (exceptuant les ratapinyades), mentre que les espècies marcades amb un asterisc (*) són les que presenten majors dificultats d'observació.

ratolí campestre: Apodemus sylvaticus / L ratolí domèstic: Mus musculus / A / U rata campestre: Rattus rattus / U / L rata comuna: Rattus norvegicus / A / U conill: Oryctolagus cuniculus / V / L eriçó: Erinaceus algirus / V geneta: Genetta genetta / V / L / A (*) mostela: Mustela nivalis / V (*) rata cellarda: Eliomys quercinus / V marta: Martes martes / V / L / U (*)

D'entre les espècies esmentades citem quatre com les més importants i significatives des del punt de vista ambiental: rates cellardes, genetes, martes i mosteles, els albiraments esporàdics dels quals (a causa de els seus comportaments i costums) han estat recollits en nombroses cites de camp. La resta de mamífers citats es caracteritzen per la seva menor significació ambiental a causa dels seus hàbitats i al seu major nombre de representants, sobretot en el cas dels rosegadors. AVIFAUNA: A continuació oferim un llistat de les espècies més probables i amb un rang d'aparició elevat dins del terme. Això no obstant cal esperar l'existència d'altres espècies potencials i que no han estat esmentades per a no allargar massa la llista.

tórtora comuna: Streptopelia turtur / L / V

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


capsigrany: Lanius senator / V papamosques gris: Muscicapa striata / V rossinyol: Luscinia megarhynchos / V xoriguer: Falco tinnunculus / A / U / L / V perdiu: Alectoris rufa / L / V merla: Turdus merula / A / U / L / V carbonera comuna: Parus major / U / L / V pardal comú: Passer domesticus / A / U / L / V cadernera: Carduelis carduelis / U / L / V verderol: Carduelis chloris / V oroneta: Hirundo rustica / A / U estornell vulgar: Sturnus vulgaris / U / H puput: Upupa epops / A / U / L / V rupit: Erithacus rubecula / U / V cuereta blanca: Motacilla alba / A / U / L colom: Columba livia /A falciot negre: Apus apus / U busqueret de capell: Sylvia atricapilla / V corb: Corvus corax / L / V busqueret capnegre: Sylvia melanocephala / L / V passarell comú: Carduelis cannabina / L / V cruixidell: Miliaria calandra / L / A / V pinsà comú: Fringilla coelebs / V / L terrerola vulgar: Calandrella brachydactyla / V / L rossinyol bord: Cettia cetti / V / L mosquiter comú: Phylloscopus collybita / V corb marí: Phalacrocorax aristotelis / C corb marí gros: Phalacrocorax carbo / C falcó marí: Falco eleonorae / C falcó pelegrí: Falco peregrinus / V / L gavià argentat: Larus argentatus / C / A / U / L / V

Es poden definir distintes subárees dins del territori estudiat, ressaltant amb això una distribució de l’avifauna peculiar. En general els diferents tipus d'aus es desenvolupen en determinats ambients i aquesta distribució d'espècies va associada a una estructura paisatgística donada, així com a una disposició d'usos del sòl tan definida com manifesta. Aquest fenomen s'explica si tenim en compte el règim d'aliments de cadascuna de les espècies (granívors, propis de camps de cultiu, com és el cas del verderol [Carduelis chloris], etc.) o la predilecció per establir els seus assentaments de nidificació en zones concretes del territori (fringílids, abundants en boscos i garrigues com és el cas del passarell (Carduelis cannabina), etc. RÈPTILS: Seguidament descrivim una classe animal que sol passar desapercebuda en la majoria d'estudis faunístics al·lusius a ordenacions territorials, mentre la mateixa és rebutjada i menyspreada per l'home gairebé des de sempre. Encara que tinguin un menor relleu visual i es trobin desigualment distribuïdes geogràficament són espècies que compten amb una importància destacada en l'engranatge de qualsevol ecosistema natural; per això s'ha considerat oportú esmentar aquí les més nombroses, representatives i d'aparició més probable dins del municipi.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Dragó comú: Tarentola mauritanica / A / U Serp de garriga: Macroprotodon cucullatus / V / L / A Dragó rosat: Hemidactylus turcicus / U Calàpet: Bufo viridis / U / V Granota: Rana perezi / U / L

Destacar, per a concloure, que la fauna d'amfibis i rèptils del territori tractat (igual que la de la resta de les illes) es caracteritza per la seva escassa diversitat biològica, no essent això obstacle perquè determinades espècies comptin amb una catalogació ambiental elevada i digna de merèixer els majors esforços conservacionistas. Apartat 02. Espècies en perill d’extinció i vulnerables. A continuació s'exposen les espècies que estan catalogades com en perill d'extinció o vulnerables. S'han exclòs intencionadament aquelles espècies extintes o que siguin marines, ja siguin mol·luscs o mamífers, fora de l'àmbit d'estudi del present treball.

EN PERILL D’EXTINCIÓ

Nom científic Nom popular Norma

Aythya nyroca Parda LListat RD 139/2011

Botaurus stellaris Bitó LListat RD 139/2011 Emberiza schoeniclus witherbyi Hortolà de canyet LListat RD 139/2011

Fulica cristata Fotja banyuda LListat RD 139/2011

Marmaronetta angustirostris Rosseta LListat RD 139/2011

Milvus milvus Milà reial LListat RD 139/2011

Oxyura leucocephala Annera capblanca LListat RD 139/2011

Puffinus mauretanicus Virot petit LListat RD 139/2011

Myotis capaccini Ratapinyada de peus grans LListat RD 139/2011

VULNERABLES

Nom científic Nom popular Norma

Testudo graeca Tortuga mora LListat RD 139/2011 i Decret 75/2005

Aegypius monachus Voltor LListat RD 139/2011

Aquila fasciata Àguila coabarrada LListat RD 139/2011

Ardeola ralloides Toret LListat RD 139/2011

Calonectris diomedea Baldritja LListat RD 139/2011

Circus pygargus Arpella cendrosa LListat RD 139/2011 Charadrius morinellus Fuell de collar LListat RD 139/2011

Emberiza schoeniclus witherbyi Hortolà de canyet Resolució CMA 14/04/2008 (BOIB 66, 15/05/2008)

Larus audouinii Gavina roja LListat RD 139/2011

Neophron percnopterus Miloca LListat RD 139/2011

Pandion haliaetus Àguila peixatera LListat RD 139/2011

Phalacrocorax aristotelis Corbmarí LListat RD 139/2011

Phoenicrurus phoenicrurus Coa-roja LListat RD 139/2011 Miniopterus schreibersii Ratapinyada de cova LListat RD 139/2011

Myotis emarginatus Ratapinyada d'orelles dentades LListat RD 139/2011

Myotis myotis Ratapinyada gran LListat RD 139/2011

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Plecotus austriacus Ratapinyada orelluda meridional LListat RD 139/2011

Rhinolophus ferrumequinum R. de ferradura grossa LListat RD 139/2011

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Capítol 04. Riscos naturals. Secció 01. Definició de riscos naturals. L'expressió “risc natural” s'utilitza en contraposició a risc tecnològic, però no implica que el risc sigui conseqüència d'un fenomen exclusivament natural o que l'home no tingui gens que veure. Podem definir el risc mitjançant la següent formula: Risc = Perillositat X Exposició X Vulnerabilitat La batalla per la reducció dels riscos naturals té lloc en tres fronts principals: Predicció, Previsió i Prevenció. La predicció d'un perill natural pot donar-se a tres nivells: espacial, freqüència-intensitat i temporal. L'estudi integrat d'aquestes qüestions constitueix un estudi genèric d'”avaluació de la perillositat”, per a un territori concret. La predicció espacial pretén identificar i establir les àrees que es troben potencialment amenaçades per un o diversos perills naturals dins un marc geogràfic determinat. Els resultats d'un treball d'aquestes característiques es presenten en forma cartogràfica i es coneixen com mapes de perillositat. En termes generals, a major intensitat del fenomen menor freqüència d'ocurrència, i per tant, menor nombre de dades disponibles i menor fiabilitat estadística dels resultats. Una vegada que s'ha avaluat la perillositat d'un o diversos fenòmens naturals en un determinat territori, pot realitzar-se una estimació dels danys esperables. L'avaluació del risc es realitza per a un marc demogràfic-econòmic determinat i per a un nivell de probabilitat d'ocurrència del perill determinat. El marc geogràfic determinarà les variables exposició i vulnerabilitat de l'equació general del risc. En el cas de l'exposició, quantificant el nombre de persones i béns exposats i, en el cas de la vulnerabilitat, establint el grau de danys esperables en ells. Els estudis d'avaluació del risc es realitzen per a diferents nivells de probabilitat d'ocurrència del succés, o escenaris. Per exemple, en el cas d'inundacions, l'avinguda de període de tornada 50 anys o menor es qualifica com freqüent, entre 50-100 anys com ocasional i entre 100-500 anys com excepcional. Una vegada avaluat el risc, és competència de l'administració establir com és el nivell de risc acceptable, és a dir, aquell que produiria danys econòmics i socials admissibles. El nivell de risc acceptable s'estableix sobre la base d'una anàlisi de costos-beneficis. Per exemple, en el cas del risc sísmic, la norma sismoresistent espanyola, així com la de la majoria dels països de la UE, detalla les especificacions tècniques mínimes que han de complir-se obligatòriament perquè edificacions convencionals resisteixin, sense produir víctimes ni danys econòmics greus, el moviment del terreny associat a l'ocurrència d'un terratrèmol de període de tornada 500 anys o menor. En el cas d'edificacions d'importància especial (com ara col·legis, hospitals) el període de tornada s'incrementa a 1000 anys.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


La prevenció és la principal eina per a evitar o minimitzar l'impacte dels riscos naturals. Dins de la prevenció poden distingir-se tres camps principals: el legislatiu, les mesures de mitigació i l'educació ciutadana. Secció 02. Riscos geològics o sísmics. Els sismes són altre risc geològic natural. Es produeixen 30.000 terratrèmols anuals, 75 són percebuts per la població, 20 són significatius, i 1 o 2 catastròfics. Les causes dels sismes poden ser de diversos tipus: tectòniques, generats per erupcions volcàniques, per impacte de meteorits, per explosions nuclears, encara que en aquest últim cas es tracta d'una causa induïda. Els terratrèmols tectònics constitueixen una manifestació indirecta de l'energia geotèrmica produïda per esforços de tensió, compressió i cisalla al desplaçar-se les plaques. Les roques sotmeses a esforços pateixen deformacions elàstiques acumulant durant anys energia fins a un límit per damunt del qual se supera la resistència del material i aquest es fractura, alliberant en segons tota aquesta energia emmagatzemada. Per tant, un terratrèmol és la vibració de la terra produïda per l'alliberament brusc de l'energia elàstica emmagatzemada en les roques quan es produeix la seva ruptura. Una part de l'energia s'allibera en forma d'ones sísmiques i altra part es transforma en calor per la fricció de materials en el plànol de falla. Els elements importants d'un sisme són: el focus o hipocentre (punt on es produeix en l'interior de l'escorça terrestre), epicentre (reflex del punt en superfície), ones (element transmissor de la vibració dinàmica). Hi ha ones profundes (P i S) i superficials (L i R). Els paràmetres de mida són dos: Magnitud del sisme. És l'energia alliberada i indica el grau de moviment que ha tingut

lloc. S'amida amb l'escala Richter que amida l'energia elàstica alliberada de 1 a 10 graus. Valora la perillositat del terratrèmol. És una escala logarítmica de manera que un augment d'un grau en l'escala significa multiplicar per 32 vegades l'energia alliberada. No reflecteix la durada del terratrèmol que és altre factor que augmenta la perillositat.

Intensitat del sisme. Capacitat de destrucció. Quantifica la vulnerabilitat o danys generats pel sisme. S'empra l'escala de Mercalli, amb dotze graus d'I a XII. Serveixen per a traçar mapes de isosistas.

Els danys originats pels sismes depenen de la magnitud del sisme, la distància a l'epicentre, la profunditat del focus, la litologia del substrat travessat per les ones, la densitat de població, el tipus de construccions i dels riscos derivats (danys en edificis, danys en vies de comunicació, inestabilitat de vessants, trencament de preses, trencament de conduccions de gas o aigua, liqüefacció, tsunamis, seiches (ones estacionàries en un conca tancada fins que es dissipen), desviació de llits de rius, desaparició d'aqüífers). Els mètodes de predicció i prevenció són els següents: Predicció:

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Observació de precursors sísmics, per exemple: canvi en el comportament dels animals, disminució de la velocitat de les ones P, elevació del sòl, disminució de resistivitat de les roques, augment d'emissions de radó, variació en els nivells d'aigua dels pous, reducció del nombre de sismes precursors.

Elaboració de mapes de perillositat a partir de dades del registre històric sobre magnitud i intensitat.

Elaboració de mapes d'exposició (isosistas) Localització de falles actives por interferometria de radar i imatges de satee imágenes

de satèl·lit.

Prevenció: Mesures estructurals:

- Construcció amb materials resistents com l'estructura d'acer, fusta i pedra. - Normes de construcció sismorresistente: 1) no modificar molt la topografia local, 2) evitar l'amuntegament d'edificis, 3) en sòls rocallosos coherents construcció d'edificis equilibrats amb reforços diagonals d'acer, flexibles, amb fonaments aïllants, sense cornises ni balconades i amb marquesina de recollida de vidres, 4) en sòls tous, edificis baixos, poc extensos, 5) instal·lació de conduccions flexibles o amb tancament automàtic.

Mesures no estructurals: 1) ordenació del territori, 2) protecció civil, 3) educació per al risc, establiment de segur, 4) mesures de control de sismes (com provocació de sismes de baixa intensitat i injecció de fluids en falles actives).

La normativa en matèria constructiva sismoresistent ve definida pel R.D. 997/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova la norma de construcció sismoresistent: part general i edificació (NCSR-02). Per a conèixer l'activitat sísmica del municipi de Palma s'adjunta a continuació un plànol elaborat per el Instituto Geográfico Nacional pertanyent al Ministeri de Foment.

MAPA 4: Mapa d’activitat sísmica Font: Instituto Geográfico Nacional

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Secció 03. Risc d’inundació. És el risc geològic més destructiu a nivell nacional i mundial, sobretot per la urbanització d'àrees susceptibles com canals de desguàs, valls fluvials i costes. Causes Climàtiques: huracans, pluges torrencials, ràpida fusió de neu o gel Geològiques. Antròpiques: dolenta ordenació del territori Dos tipus: continentals i costaneres. Les primeres es denominen també avingudes. Al seu torn dins dels llits d'aigua continentals tenim dos tipus: Torrencials. En torrents, llits secs en vessants amb molta pendent, que solament duen

aigua després del desglaç o amb pluges torrencials. Pròpies de zones mediterrànies del nostre país després de la caiguda d'una tromba. El problema està en la gran velocitat amb la qual discorre l'aigua pels vessants o per les rambles.

Fluvials. En els rius, corrents d'aigua permanents i canalitzades. Les inundacions formen part de la seva dinàmica natural i estan regulades per la pròpia conca gràcies a les planes d'inundació o hortes. L'avinguda s'estén per elles perdent energia.

Riscos Sempre per causes antròpiques: Urbanització extensa en àrees inundables Establiment de cultius en zones d’horta (són els més fèrtils) Construcció de vies de comunicació en terrasses fluvials (freqüentment inestables) o

de tal forma que es converteixen en barreres que dificulten el desguàs al mar. Acció antròpica com asfaltat i urbanització, disminueixen la infiltració augmentant el

risc. Predicció d'inundacions Previsió meteorològica, millorada amb les imatges de satèl·lit Diagrames de variació de cabal, recorrent a dades històriques es veu que són

cícliques i específiques de cada conca fluvial Elaboració de mapes de risc, a partir de dades històriques que delimiten les àrees i

valoren la magnitud de la inundació esperada. Prevenció d'inundacions Solucions estructurals:

• Construcció de dics a banda i banda del llit per a evitar desbordaments. De vegades es fa més perillós per augmentar la velocitat si es disminuïx el llit. • Augment de la capacitat del llit, per eixamplament lateral o dragatge del fons. Han de ser molt equilibrats per a evitar alteracions greus. • Desviament de llits que travessen ciutats. • Reforestació i conservació del sòl, essent la mesura més eficaç.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


• Mesures de laminatge, amb construcció d'embassaments que augmenten el temps de resposta. • Estacions de control, amb pluviòmetres, estacions d'aforament, correntòmetres i altres aparells amb els quals calcular el cabal i enviar-lo a centres que alertin a la població.

Solucions no estructurals:

• Ordenació del territori. Existeixen lleis sobre la utilització de les zones de risc • Mapes de risc que delimiten les zones fluvials assenyalant: 1) zones de servitud, a 5 m del llit, 2) zones de policia, fins a 100 m, 3) zona inundable, tot el marge del llit. • Assegurances i ajudes públiques • Plans de protecció civil amb sistemes d'alerta, evacuació i protecció d'estructures perilloses • Models de simulació d'avingudes, amb un Sistema d'Informació Geogràfica del territori

Els riscos d'inundació apareixen en la zona més baixa del Prat de Sant Jordi, al tram final dels torrents Gros i de na Bàrbara, així com en les zones pròximes dels torrents de sa Riera i de Sant Magí. Secció 04. Risc d’incendi. El foc és un element natural que forma part dels fenòmens que modelen el paisatge. Especialment en els països mediterranis, precisament, gran part de la nostra vegetació està adaptada a l'acció del foc, amb estratègies rebrotadoras o de germinació després de l'incendi. De forma general, les causes dels incendis forestals es classifiquen en sis grans grups:

Llamp (<6%) Negligències. Causes fortuïtes. Intencionats. Desconegudes Reproducció d'incendis anteriors

Si bé les causes immediates que donen lloc als incendis forestals poden ser molt variades, en tots ells es donen els mateixos pressupostos, això és, l'existència de grans masses de vegetació en concurrència amb períodes més o menys perllongats de sequera. La calor solar provoca deshidratació en les plantes, que recuperen l'aigua perduda del substrat. Això no obstant, quan la humitat del terreny descendeix a un nivell inferior al 30% les plantes són incapaces d'obtenir aigua del sòl, amb el que es van assecant a poc a poc. Aquest procés provoca l'emissió a l'atmosfera d'etilè, un compost químic present en la vegetació i altament combustible. Té lloc llavors un doble fenomen: tant les plantes com l'aire que les envolta es tornen fàcilment inflamables, amb el que el risc d'incendi es multiplica. I si a aquestes condicions se suma l'existència de períodes d'altes

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


temperatures i vents forts o moderats, la possibilitat que una simple espurna provoqui un incendi es torna significativa. Entre les conseqüències dels incendis forestals es poden destacar les següents: Desequilibri dels fluxos i cicles naturals. Destrucció dels recursos naturals. Increment de l'erosió dels sòls i pèrdua dels mateixos. Disminució de la recarrega dels aqüífers i dels recursos hídriccs. Augment dels riscos d'avingudes i riuades no contingudes. Augment de les emissions de diòxid de carboni i increment de l'efecte hivernacle. Pèrdua de biodiversitat causada per la destrucció dels paisatges naturals i dels hàbitat

de la fauna, Els efectes en els equilibris climàtics a escala local serien: La pèrdua de massa forestal provoca majors temps d’insolació amb major absorció de

calor. Els vents es fan més aparents, ja que augmenta la seva velocitat per no estar

continguts per la massa forestal. Increment de la temperatura de l'aigua. Menor nombre de precipitacions. Els riscos d'incendi en el municipi de Palma de Mallorca es troben en les zones de vegetació més densa com la que cobreix l'àrea muntanyenca de l'oest i nord-oest del municipi. Existeixen zones de risc elevat a les zones d’ullastrar de l'est però els riscos més elevats estan presents en les superfícies boscoses de na Burgesa Secció 05. Riscos per erosió o lliscament. Riscos causats per moviments en el terreny, avingudes, etc. en els quals intervé la gravetat juntament amb altres factors. a) Moviments gravitacionales de vessant Desplaçaments dels materials d'un vessant a favor de la gravetat que afecten a la totalitat de la capa superficial de material procedent de la meteorització. Els tipus de moviments de vessants són els següents: Reptació o creep. Descens gravitacional lent i discontinu dels materials alterats més

superficials. És resultat de la combinació d'un moviment d'expansió (inflament per hidratació) més retracció (per deshidratació), el que provoca desplaçament lent i continu vessant baix. Els senyals: troncs, pals, tanques inclinades, i forma convexa de la part baixa del talús.

Colades de fang. Flux continu i ràpid de materials plàstics i viscosos embeguts en aigua, sense plànol de trencament, i amb velocitat major en la part superficial. Si la quantitat d'aigua és molt alta els materials són molt fluids i es desplacen fins i tot en pendents poc pronunciades. Lahars volcànics i solifluxió sísmica es comporten així.

Solifluxió. Similar a les colades de fang encara que més lenta, resultat de la combinació de flux i reptació. Afecta a capes superficials argilenques xopades en

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


aigua. Típic de zones altes i altes latituds on el desglaç provoca un terreny xopat que cau en lòbuls individualitzats.

Lliscaments. Moviments de roques vessant abaix sobre una superfície de trencament o d'enlairament situada en la part inferior. La velocitat és la mateixa en tots els punts. Es combinen aquí gravetat, fregament i cisalla. Hi ha dos tipus: Traslacionals (superfície de trencament paral·lel a la superfície del talús, que separa una roca competent (arriba) d'una altra no competent (sota) i rotacionals o slump (lliscament a favor d'una superfície de trencament corba, freqüent en sòls cohesius uniformes com argiles).

Despreniments. Caiguda brusca i aïllada de blocs o fragments rocosos d'un talús. Depenen de pendent, tipus de roca, discontinuidades, condicions de meteorització mecànica (gelifracció).

Devessalls. Despreniments massius i en sec de sorra o blocs de pedra. En aquests s'inclouen les allaus, amb velocitats de fins a 350 km/h, com risc en augment. Les seves causes: augment del pes per acumulació de neu, fricció dels cristalls i la seva conversió en neu pols, introducció d'aigua entre els cristalls, vent superior a 5 m/s, elevada pendent (35-50%), absència de vegetació.

Predicció. És més fàcil la localització espacial que la temporal. Es fa a través de: 1) detecció d'inestabilitat de vessant i les seves causes, 2) estudi d'imatge de satèl·lit o convencionals, buscant senyals indicadors: formes d'erosió, de dipòsit, anomalies en la forma, deformacions; 3) anàlisis de factors que puguin potenciar el fenomen: climàtics, topogràfics, estructurals, vegetació, etc; 4) elaboració de mapes de perillositat, creació d'un SIG específic per a la zona, amb mapes de risc i simulacions. Prevenció. Les mesures correctores poden ser les següents: 1) modificació de la geometria dels talusos, 2) construcció de drenatges de recollida del vessament, 3) revegetació de talusos, 4) mesures de contenció, 5) augment de la resistència del terreny. b) Subsidències i col·lapses Enfonsaments del terreny d'origen natural o induïts per l'activitat humana. Subsidència. Enfonsament lent i paulatí del sòl, per exemple quan s’extreuen fluids o

per liqüefacció sísmica. Col·lapses. Esfondraments bruscos en vertical, com enfonsament de coves per

dissolució o per galeria minera (en aquest cas induït). S'associen amb fenòmens kàrstics: fenòmens d'erosió, transport i sedimentació sobre roques solubles com calcàries i guixos. També en conglomerats i gresos per la seva escassa cohesió.

Riscos Fugides per túnels de dissolució en embassaments (induït). Col·lapse i enfonsament del terreny de forma natural. En zones urbanes de forma

natural o induïda (obres de metre, túnels, etc). Trencament de preses per assentament (induït) Prevenció No estructurals: 1) realització d'estudis geològics del terreny, 2) mapes de risc i

d'ordenació del territori

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Estructurals: farciment de cavitats. c) Sòls expansius Sòls constituïts per materials argilencs, margosos o llim-argilencs, així com en anhidrites que es transformen en guixos. Els materials s'inflen per hidratació i s'esquerden en la retracció. Riscos: 1) Fan perdre assentament de fonaments i murs, 2) deformen paviments i voreres, 3) provoquen moviments de vessants, 4) trencaments de canonades i drenatges. Predicció: 1) presència de fang enganxós, 2) sòl grisenc, verdós o vermellós amb esquerdes de retracció, 3) persistència de petjades, 4) dades tècniques com coneixement geotècnic del sòl, 5) estudi de clima, 6) estudi del pendent, xarxes de drenatge i construccions, 7) vegetació. Prevenció No estructurals: 1) ordenació del territori, 2) elaboració de mapes de risc Estructurals: 1) estabilització de sòls argilencs barrejant-los amb calç, 2) excavació

del terreny i emplenat del buit, 3) fonamentació sobre puntals profunds, 4) càmeres d'aire en els fonaments per a facilitar l'evaporació, 5) impermeabilització al voltant dels habitatges.

Els riscos de lliscament afecten sobretot les zones muntanyenques del sector oest i nord-oest de Palma i a diferents barrancs de l'est. És a dir, aquells espais amb majors pendents. Pel que es refereix als riscos d'erosió, ocupen aproximadament les mateixes zones amb el risc de lliscament, els sectors amb major pendent com els relleus occidentals i els barrancs de la zona est. Secció 06. Riscos de vulnerabilitat d’aqüífers. El problema de la contaminació dels aqüífers i de les aigües que contenen és: En la detecció: En les aigües subterrànies la detecció és difícil i quan es detecta el

problema, poden haver transcorregut mesos o anys. En la solució: En els aqüífers, com el seu flux és tan lent i els volums tan grans, es

necessita molt temps perquè es renovi diverses vegades tot l'aigua continguda en ell, i fins i tot llavors el problema persisteix per les substàncies que van quedar absorbides en els materials que composen l'aqüífer.

Les vies per les quals diferents substàncies arriben als aqüífers contaminant les aigües subterrànies són molt diverses: Infiltració de substàncies dipositades en superfície, o de la pluja a través d'elles. Filtració de substàncies emmagatzemades sota terra, o dissolució d'elles per l'aigua

subterrània. Filtració des d'un riu influent

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Vessaments o traspuaments accidentals de dipòsits o conduccions, superficials o enterrats.

Des de la superfície, a través de captacions abandonades o mal construídas. Des d'altre aqüífer, a través de les captacions. Injecció en pous. En ocasions ocultament, altres vegades després d'un minuciós

estudi tècnic. Per la majoria d'aquestes vies, els contaminants arriben a la superfície freática més superficial, i posteriorment es difonen en l'aqüífer, sent transportats pel flux subterrani. Els tipus de contaminants que poden afectar a un aqüífer i a les aigües subterrànies per ell contingudes són diversos. Un cas particular de contaminació dels aqüífers, no deguda a l'abocament de contaminants, sinó a la sobreexplotació de l'aqüífer i que es dóna en aqüífers costaners, és la intrusió marina o salina. Aquest tipus de contaminació es dóna quan la sobreexplotació de l'aigua dolça d'un aqüífer costaner fa que la interfase aigua dolça-aigua salada, s'introdueixi cap a l'interior de la terra emergida i contamini amb sal marina tot el recorregut cap a l'interior. En aquesta situació es troben molts aqüífers de Balears i del litoral mediterrani i sud peninsular. En el cas del municipi de Palma de Mallorca podem diferenciar segons les seves dues unitats hidrogeològiques: Unitat Hidrogeológica Na Burgesa. Es tracta d'una unitat amb problemes de sobreexplotació, presenta un dèficit d'un volum d'aigua anual de 2 hm3, el qual és ocupat de forma natural per aigua del mar, al tenir la unitat contacte directe amb ell. Es produeix per tant intrusió salina en la zona costanera. D'aquesta unitat s'extreu aigua per al proveïment d'aigua de Palma. No es produeixen problemes de contaminació agrícola ni ramadera i existeix el risc potencial de contaminació per l'existència d'abocadors clausurats. Això no obstant, la dolenta qualitat de l'aigua en la zona on se situen, fa que l'aigua allí existent no s'exploti. Unitat Hidrogeológica Pla de Palma. Es tracta d'una unitat amb problemes de sobreexplotació. Presenta un dèficit d'un volum d'aigua anual de 8 hm3, el qual és ocupat de forma natural per aigua del mar, al tenir la unitat contacte directe amb ell. Es produeix per tant intrusió salina que en aquest cas arriba a penetrar cap a l'interior a una distància de més de 7 km. en línia recta de la mar. En aquest cas, es tracta de la unitat més degradada, ja que existeixen problemes de contaminació per nitrats procedents de l'agricultura del Pla de Sant Jordi i l'aeroport també és una font de contaminació ja que s'han localitzat abocaments d'hidrocarburs a l'aqüífer procedents d'aquesta font. A més s'ha de tenir en compte que la ciutat de Palma se situa en aquesta unitat i això, ja de per si mateix és una font de contaminació, sense que es puguin arribar a localitzar de forma independent les fonts que causen aquesta contaminació. Secció 07. Delimitació de zones de risc. El Pla territorial insular de Mallorca (PTIM) delimita les zones de prevenció de riscos (APR) de lliscament, d'erosió, incendi i inundació. Quant al risc sísmic la seva contemplació ve donada per normativa estatal.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Capítol 05. Àmbits territorials de valor ambiental. Secció 01. Per la Llei d’espais naturals i el Decret 130/2001 (Alzinars). El terme municipal de Palma es veu afectat per tres àrees naturals d'especial interès (ANEI), contemplades en la Llei d'espais naturals (LEN): L’ANEI número 46 (Barrancs de Són Gual i Xorrigo), té una extensió de 3.896,10 ha,

de les quals 1.624,30 ha estan en territori del municipi de Palma, ocupant bona part de l'extrem oriental del terme. Està coberta d’ullastrar, amb petits boscos de pineda

L’ANEI número 7 de la serra de Tramuntana, en l'extrem oest del terme municipal,

ocupa aproximadament unes 2.008,40 ha de les zones muntanyenques de na Na Burgesa, Serra d’en Bauzà, Mola de Sarrià, etc. Està coberta principalment per pinedes i en petites zones hi ha boscos d'alzines.

A Palma pertany en la seva totalitat l’ANEI número 27 (es Carnatge) en el Coll de’n

Rebassa, que ocupa un porció de franja de litoral de 4,56 ha i és un dels pocs espais litorals no edificats de la Badia de Palma.

En la zona central de l’ANEI de Son Gual i Xorrigo hi ha zones declarades per la LEN com a Àrea d'assentament en paisatge d'interès (AAPI) que ocupen un total de 236,70 ha i, al sud de l’ANEI, hi ha una Àrea rural d'interès paisatgístic (ARIP), amb una superfície aproximada de 6,40 ha. La LEN considera a tots els illots com ANEI, per la qual cosa l'illot de sa Galera, situat davant Can Pastilla, gaudeix d'aquesta figura de protecció. També trobem un bon grapat de taques d’alzinar de petites dimensions, situades principalment en la zona nord-occidental del municipi, declarades alzinars protegits en virtut del Decret 130/2001, de 23 de novembre. Segons el Decret aquestes zones passen a ser considerades ANEI d'Alt nivell de protecció (AANP). En total suposen una superfície aproximada de 164,80 ha. Secció 02. Per la Directiva europea d’hàbitats 92/43/CEE. Aquesta directiva europea defineix la Xarxa Natura 2000, que està integrada per dos tipus d'espais: els Llocs d'interès comunitari (LIC) i les Zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA). En el municipi de Palma tan sols es troba un tipus, zones LIC. Existeix una zona declarada LIC que forma part de l’ANEI de Son Gual i Xorrigo. Es tracta del LIC Xorrigo que té la major part de la seva superfície dins el municipi de Palma, en concret 635,50 ha d'un total de 879,20. L'altra zona LIC pertany al LIC de Puigpunyent, una petita porció de l'extensió de la qual s'endinsa a Palma, en la vessant sud-oest de la Serra de’s Canyar i ocupa una superfície de 25,90 ha.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Secció 03. Espais naturals protegits pel Pla territorial de Mallorca El pla territorial insular, partint dels espais definits fins ara, estableix àrees de Sòl rústic d'especial protecció. En aquests espais queden integrades les ANEI i AANP provinents de la resta de legislació. El parc de Bellver s'inclou dins d'aquest apartat. És un típic exponent del bosc mediterrani, de gran riquesa natural i cultural i la seva singularitat radica en que les seves més de 10 ha estan incloses dins del nucli urbà del municipi. Aquest enclavament ha comptat amb diversos projectes de millora al llarg dels últims anys, així com una ordenança pròpia, ja que per acord plenari de data 24 de juliol de 2002 va ser aprovada definitivament la modificació de l'Ordenança municipal del Parc de Bellver, publicada en el BOIB núm. 137, de 14.11.02 i que va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació. Apartat 01. Es Carnatge Es Carnatge es troba situat en la barriada del Coll de’n Rebassa, ocupa una superfície de 8,78 ha, de les quals 4,18 ha estan considerades com Àrea natural d'especial interès. Limita al sud-oest amb Cala Pudent; al nord-oest amb la central tèrmica de Sant Joan de Deu i l'antic camp de futbol de l'U.D. Collerense; al sud-est amb el carrer Congre, la pineda, i l'antic sector de sòl urbanitzable programat Es Carnatge; al nord-est amb la carretera PM-601 (Palma-s’Arenal) i al sud amb la mar. Es tracta del tram de costa sense urbanitzar de major extensió en el terme municipal. Està qualificat com Àrea de prevenció de riscos d'incendis i té una altitud mitja sobre el nivell de la mar de 6 metres. Aquest enclavament costaner presenta un esglaó rocós d'escassa alçada que, juntament amb les platges fòssils d'origen quaternari (Plistocè Superior), configura un conjunt litoral de gran valor. Es Carnatge agrupa un conjunt de llocs diferents: el Camp de Tir, la Pineda, Sa Creveta, Cala Pudent, Ca Fonoll, es Clot de’n Bernadet, etc. Cal destacar la presència de jaciments paleontològicos miocens i quaternaris, i l'existència de la seriació de comunitats de litoral rocós que es trobava present en altres temps en tot el litoral del terme de Palma. La major part d'es Carnatge és rocosa, però en Cala Pudent i altres punts es troben petites zones sorrenques. La presència de dunes fòssils en el lloc va possibilitar l'extracció de gres en pedreres que ofereixen perfils explicatius de l’estratigrafia i constitueixen una mostra representativa d'aquesta explotació artesanal. Com valor botànic de rellevància s'han citat espècies com ara Juniperus phoenicea, Launea cervicornis, Cistus clusii, etc. Són habituals en la zona gran nombre d'aus marines, entre les quals destaca Larus audouini, endèmica del Mediterrani occidental, i Phalacrocorax aristotelis. L'interès naturalístic d'es Carnatge es veu incrementat per la presència de dos endemismes, una planta de la família de les estepes, denominada Helianthemum organifolium ssp. Serrae, endèmica de les Pitiüses i de Mallorca i la presència d'un escarabat tenebriònid, també endèmic de les Balears orientals.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&palabra=Carnatge�


A més de les espècies esmentades, cal destacar la presència d'altres espècies animals com Turdus merula, Apus apus, Saxicola torquata, Carduelis carduelis, Sylvia melanocephala i Oryctolagus cuniculus. El procés de degradació d'es Carnatge va començar en les primeres dècades del segle amb l'explotació d'aquestes pedreres. Anys més tard, part de la zona va passar a mans militars, els quals van establir unes bateries antiaèries i van construir una petita caserna, ambdós connectats mitjançant una xarxa de trinxeres i túnels. Durant la segona meitat de la dècada dels 80 Es Carnatge es va convertir en un autèntic abocador. Milers de tones de residus sòlids i materials d'enderroc van cobrir gairebé tota l'àrea. Amb la construcció de l'autopista, la central tèrmica de Sant Joan de Deu i la urbanització de la zona més occidental de Can Pastilla, es Carnatge ha anat reduint els seus límits progressivament. Altres impactes a tenir en compte són la contaminació acústica provocada per la presència de l'aeroport, així com l'ocupació d'una zona d'extensió considerable com àrea de senyalització per als avions, l'antic camp de futbol de l'U.D. Collerense i la pròpia contaminació atmosfèrica de la central tèrmica de Sant Joan de Deu i les instal·lacions de captació de la dessaladora “Badia de Palma”. Apartat 02. Sa Galera Com s’ha esmentat abans, l’illot de sa Galera, situat davant es Carnatge, està qualificat com ANEI. Secció 04. Espais protegits per la xarxa de Parcs nacionals La totalitat de l'arxipèlag de Cabrera i l'àmbit marí que ho envolta està declarat Parc nacional per la Llei 14/1991, de 29 d'abril. En total es troben protegides 10.021 ha, de les quals 8.703 són marítimes i 1.318 terrestres. Al mateix temps l'arxipèlag està inclòs en la Xarxa Natura 2000 (LIC i ZEPA). Cabrera és un petit arxipèlag situat al sud-est de la illa de Mallorca. Està format per una illa, Cabrera Gran, sis illes menors i una dotzena de petits illots. Posseeix un relleu accidentat i un contorn irregular que li proporciona una longitud de costa especialment elevada en relació amb la seva superfície. L'arxipèlag s'estén axialment al llarg d’un eix nord/nord-est a sud/sud-oest i constitueix una prolongació emergida de les serres de Llevant de Mallorca. L'arxipèlag de Cabrera es troba constituït, principalment, per calcàries i calcàries margosas del Juràssic i del Cretaci, amb estructures imbricades. Presenta, també, amplis afloraments de calcarenites eocenes i del miocè superior. El sistema bentònic conté una gran diversitat de biòtops submergits, com arenals, àrees rocoses i prades de Posidònia oceànica, la qual cosa es tradueix en una elevada diversitat d'ambients i espècies de la fauna marina. La vegetació terrestre està formada, en bona part, per un matoll esclerófil·le dens i, sovint, molt desenvolupat, que constitueix la vegetació natural permanent. Un bosc de pins en expansió constitueix l'únic estrat arbori de la illa.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


La riquesa d'endemismes és notable, tant en plantes com en invertebrats, dels quals s'estan descrivint noves espècies i subespècies. Moltes de les espècies endèmiques d'invertebrats de Cabrera no figuren en els annexos de la Directiva 92/43. També es troben deu subespècies de la sargantana de les Balears, també present en tres dels illots de la costa de migdia de Mallorca, amb una població importantíssima per a l'espècie. És important com lloc de passada de nombroses aus migratòries. Existeix una notable relació entre Cap de ses Salines i l'arxipèlag en ambdós passos migratoris. El major interès de l'arxipèlag de Cabrera radica en les colònies d'aus marines. Entre les rapinyaires destaquen parelles d'àguila pescadora i algunes de falcó de la reina i de falcó pelegrí. Paisatgísticament, aquest arxipèlag té un elevat valor ja que constitueix un enclavament absolutament verge, representatiu del que és el litoral mediterrani. Cabrera posseeix un gran interès biogeogràfic a causa de les seves condicions d’insularitat i als fenòmens d’especiació i diferenciació taxonòmica, i que afecta, especialment, a organismes d'escassa mobilitat (rèptils, gasteròpodes pulmonats i coleòpters tenebriònids). En el cas de la sargantana balear (Lacerta lilfordi), de la qual a Cabrera es troba el 80% de la seva població mundial, amb deu subespècie distintes en l'arxipèlag. A aquesta població cal sumar les petites poblacions d'aquesta espècie que es troben en tres dels illots de la costa de migjorn, illes de na Guardis, na Moltona i na Pelada. Existeix en aquests illots altra subespècie endèmica. Les formacions xeroacàntiques de lapiaz, riques en camèfits pulviniformes espinosos tenen una elevada importància, no solament perquè alberguen un cert nombre d'endemismes balears, com Hypericum balearicum, Astragalus balearicus, Teucrium subspinosum i Dorycnium fulgurans, sinó per la seva significació fitocenològica. La vegetació rupícola també és rica en endemismes, com Crepis triasii, Sibthorpia africana o espècies de distribució tirrénica com Micromeria filiformis i Bellium bellidioides. UEl mateix es pot dir de les comunitats de penyals ombrívols, amb sòls rics, en els quals viu Helleborus lividus, Paeonia cambesedesii i Digitalis dubia, tots endemismes baleàrics. Entre la bioflora, destaca pel seu interès Grimmia pitardi que presenta una corologia centrada en l'àrea mediterrània ibèrica, i Ephemerum recurrifolium, les úniques representacions espanyoles de la qual es troben a Cabrera i a Mallorca. És de destacar el liquen Lacanora balearica, tàxon descrit com nou per la ciència sobre la base del material procedent de Cabrera. La subassociació Rhametosum ludovici-salvatoris (cneoro ceratonietum) és endèmica de Cabrera i està caracteritzada per l'abundància de Rhamnus ludovici-salvatoris. El contingent florístic de l'arxipèlag ascendeix a uns 450 tàxons vasculars, cosa que representa el 26% dels aproximadament 1.700 tàxons que es troben en les Balears. La endomoflora conté una trentena de tàxons amb espècies en perill d'extinció com el Diplotaxis ibicensis. Entre els invertebrats, l'efecte de la insularitat a Cabrera ha produït una especiació molt considerable. S'han descrit noves espècies i subespècies per a la ciència, entre les quals es poden destacar els crustacis Burrimysis palmeri, Pseudoniphargus triasi, P. daviui, Metacirolana ponsi, Psammogammarus burri. Entre els coleòpters destaquen Percus spagnoli, Phylan nitidicollis i Colotes cabrerensis.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


A més en l'arxipèlag es troben molts d’endemismes balears com els mol·luscs Tudorella erruginea, Iberellus minoricensis, Limax majoricensis, Oxychilus lentiformis, Trochoidea frater, Tnyeli. Crustacis com Ballodipum pilosum, Bogidiella balearica i Proaxellus coxallis gabrielae. Opilions com Cotolemon krausi i Dasylobus ferrugineus. Entre els pseudoescorpins, Neubisium ischyrum balearicum. Entre els aràcnids, Haphnia hauseri, Harpactea dufuori, Malthonica balearica i Nemesia brauni. Entre els coleòpters, Alphasida depressa, Asidia planipennis, Brahycerus balearicus, Dendaurus depresus, Elaphocera capdeboui, Nesotes viridicollis, Phylan semicostatus, Stenosis intricata i Tentyria schaumi. Entre els lepidòpters, Polyomatus icarus balearica i Dendrolimus pini schultzeana. A les extenses prades de Posidònia oceànica existents en les aigües del Parc Nacional de Cabrera cal afegir les existents en l'àmplia franja de litoral del sud de Mallorca, en general molt ben conservades. Aquesta extensa superfície del Mediterrani alberga una completa representació d'ambients marins. Tot l'arxipèlag de Cabrera és Parc Nacional des de 1991, i compta des d'aquella data amb un servei permanent de guarderia a més d'un destacament de la Guàrdia Civil. Des de la seva creació la protecció del medi i de la biodiversitat s'ha anat incrementant i millorant. Això no obstant, encara queden alguns aspectes que mereixen especial atenció. Secció 05. Zones humides El Pla hidrològic de Illes Balears (BOIB núm. 77, de 27 de juny de 2002), estableix en l'article 63 la protecció especial de les zones humides que s'inclouen dins el quadre 63.1, en el qual apareix relacionat el Prat de Sant Jordi, havent sofert al llarg d'aquest segle processos de transformació (salines) i degradació (abocament d'enderrocs). Cal ressaltar l'existència en aquest sector de l'espècie Limonium barceloi. Secció 06. Altres espais naturals protegits. Apartat 01. Serra de Tramuntana La UNESCO va adoptar el 5 de juny de 2011 la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, dins de la categoria de Paisatge cultural. El costat més nordoccidental del municipi està inclòs dins d'ella. Apartat 02. Coves

A continuació s'adjunta un inventari de les coves existents en el municipi que posseeixen un interès natural important a nivell d'ecosistema. No debades en elles habiten espècies tals com les ratapinyades, estant tots els microquiròpters protegits per normativa europea. A

NT

ON

IO L

LAM

AS

MA

RQ

UE

Z 2

3-10

-201

4 A

rqui

tect

e C

ap D

epar

tam

ent H

abita

tge,

Coo

rdin

ador

Rev

isió

PG

OU

. Exp

edie

nt P

A 2

010/

12. I

nfor

mac

ió,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Font: Revista “Endins”

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Capítol 06. Paisatge. El Pla territorial insular de Mallorca (PTIM) divideix l’illa en diferents unitats paisatgístiques en la seva Norma 21. Atenent a les unitats paisatgístiques del teritori, defineix al municipi de Palma amb les següents unitats d’integración paisatgística i ambiental d’àmbit supramunicipal: Unitat paisatgística 1: Serra Nord i la Victòria Unitat paisatgística 2: Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de

Llevant i Puig de Bonany. Unitat paisatgística 4: Badia de Palma i Pla de Sant Jordi

Com es pot observar al Mapa 5 gairebé la totalitat del municipi està integrat dins de la UP 4, pertanyent la zona de llevant a la UP 2 i la zona de ponent a la UP 1.

Mapa 5: Unitats de paisatge de Palma Fuente: Consell de Mallorca

Segons la categorització del PTIM, part de la superfície del municipi està valorada paisatgísticamente amb un grau moderat corresponent al sector de Son Ferriol-Sant Jordi i banda sud de la carretera de Llucmajor. Així mateix, es troba altre sector de catalogació moderada en el nord-oest del municipi, sent la part majoritària la que presenta un grau de valoració alta, molt alta i extraordinària. Si bé es cert que per regla general aquesta catalogació coincideix amb àrees que presenten alguna figura de protecció (AANP o ANEI), no se compleix del tot en el cas del municipi de Palma. Rutes d’interès paisatgístic

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


No cal oblidar, com s'ha dit anteriorment, que el municipi compta amb part del patrimoni paisatgístic de la Serra de Tramuntana. Les rutes d'interès natural i paisatgístic incloses dins l’àmbit d'ordenació del PGOU municipal de Palma tenen com a objectiu difondre la realitat patrimonial, promoure la seva conservació i potenciar el seu coneixement i comprensió. Les rutes del sistema hidràulic de Palma Ruta de la Síquia de la Font de la Vila. El sistema hidràulic de la Font de la Vila va ser dissenyat en l'època islàmica i des de llavors està en funcionament. És un dels sistemes hidràulics més interessants de la illa de Mallorca. La deu de la Font de la Vila està situada prop del punt kilomètric 8 de la carretera de Valldemossa, en el terme municipal de Palma. La sèquia connecta la deu de la font amb la ciutat, amb un trajecte que transcorre majoritàriament per sòl rústic. En 1232 es comptaven onze molins d'aigua concentrats en la part superior de la sèquia i cap a 1381 es regava una superfície de mil quarterades. A l'arribar a la ciutat l'aigua entrava per la Porta Pintada i acabava el seu recorregut en el Palau de l'Almudaina. Font d’en Baster. El sistema hidràulic de la Font d’en Baster, dissenyat en l'època medieval, i des de llavors en funcionament, està situat en la possessió de Son Quint, en el terme municipal d'Esporles. Part dels seus recursos provenen de la font Major de la Granja, que desemboca en el torrent del mateix nom, on torna a brollar a traves d'un avenc en la Font d’en Baster. La sèquia aportava aigua suficient per a moure en 1229 trenta-dos molins d'aigua, que estaven distribuïts de forma irregular en els setze kilòmetres del seu recorregut. Font de Mestre Pere i Síquia de na Cerdana. La deu de la Font de Mestre Pere, coneguda col·loquialment com a na Pera està situada dins de la possessió de Sa Cabana de’s Frares, en el punt que acaba el camí de Passatemps en la confluència dels límits municipals de Bunyola, Palma i Valldemossa. Inicialment el sobrant d'aquesta font es deixava anar pel torrent Gros. A principis del segle XVII els propietaris de la font (en aquest temps els frares de la cartoixa de Valldemossa), atorgaven l'establiment dels torns d'aigües sobrants des de Son Bibiloni fins a la ribera de la mar. Un dels concessionaris, resolt el litigi del que va ser objecte la concessió, serà el que donarà nom a la sèquia, Joan Cerdà i definitivament el seu fill Miquel Cerdà. A conseqüència de la concessió es construeix una sèquia, la Siquia de Na Cerdana, des del punt de confluència del recorregut existent, des de la font del Mestre Pere i el torrent Gros, que recollirà les aigües sobrants i les conduirà cap a la possessió de Son Nicolau, a traves d'un entorn rural que anirà consolidant l'assentament del Pla de Son Nebot a Marratxí i de Sa Indioteria a Palma.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Passada la possessió de Son Nicolau es bifurcarà en dos brancs, un en direcció al Vivero per a acabar en Son Molines, a uns quinze kilòmetres de la Font de na Pera, i l'altre cap a Son Capes i Son Forteza, actualment en l'àmbit delimitat per la Via de Cintura.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Capítol 07. Contaminació del medi ambient. La contaminació és un dels problemes ambientals més importants que afecten al nostre planeta. Es pot definir contaminació ambiental com “la introducció o presència de substàncies, organismes o formes d'energia en ambients o substrats als quals no pertanyen o en quantitats superiors a les pròpies d'aquests substrats, per un temps suficient, i sota condicions tals que aquestes substàncies interfereixin amb la salut i la comoditat de les persones, danyin els recursos naturals o alterin l'equilibri ecològic de la zona”. Una definició molt senzilla és “incorporació indesitjable de substàncies, organismes o formes d'energia a un medi receptor”. La contaminació pot tenir infinitat d'orígens. Es denomina “font d'emissió” a l'origen físic o geogràfic on es produeix una incorporació (emissió, abocament). La contaminació pot sorgir a partir de certes manifestacions de la naturalesa (fonts naturals) o bé a causa dels diferents processos productius de l'home (fonts antropogèniques) que conformen les activitats humanes. Probablement sigui aquest nivell el que es veu més afectat per la contaminació i el que està més estudiat. Els efectes dels contaminants d'atmosfera, litosfera i hidrosfera es noten especialment en les comunitats que habiten en ells, que solen ser qui acaben sofrint la contaminació. Existeixen milions d'éssers vius exposats a la contaminació començant pels productors primaris (molt sensibles a la contaminació atmosfèrica, sobretot per SO2, NO2 i 03) i acabant pels depredadors (que sofreixen especialment el problema de la bioacumulació). Les repercussions d'aquesta contaminació van des de disminucions en el creixement foliar (per reducció en la quantitat de llum que arriba a la planta, o modificacions en el fotoperíode), clorosis (per contacte amb pluja àcida), esterilitat (per presència d'hormones o metalls pesants), retirada de l'oxígen disponible (per eutrofització), pèrdua de competitivitat ecològica (per introducció d'espècies invasores o pèrdua de capacitats), fins a la mort d'organismes o l'extinció d'espècies (per enverinaments massius, espècies invasores, etc.). Aquests compartiments –especialment, la hidrosfera i l'atmosfera- tenen una mobilitat característica que contribueix de manera determinant a traslladar les substàncies a llocs remots d'aquell que s'originen i disseminar-les per tot el planeta. Secció 01. Contaminació atmosfèrica. Es considera contaminació atmosfèrica quan en l'aire es troben substàncies o formes d'energia que impliquen risc, dany immediat o diferit, o molèstia per a les persones i per als béns de qualsevol naturalesa. Per tant, en un medi tan dinàmic com és l'atmosfera troposfèrica més pròxima, la contaminació depèn de la concentració, la naturalesa química i activitat de la substància i els mecanismes de transport depenents de les condicions meteorològiques.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Els principals focus naturals de contaminació són la suspensió de terra, a causa del vent, i els episodis africans. Donada la importància planetària de les fonts naturals de contaminació, per a l'abast municipal d'aquest estudi només es tenen en compte les fonts d'origen humà que es deuen principalment al transport, incloent transport per carretera, marítim i aeri; la indústria, incloent les centrals tèrmiques; l'agricultura i la ramaderia; i els sectors residencial i de serveis. Les mesures de la qualitat atmosfèrica en el municipi de Palma es realitzen mitjançant dues estacions de mesura fixes pertanyents i validades per la Direcció general de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic (xarxa del Govern de les Illes Balears). Addicionalment Gesa-Endesa disposa d'una estació fixa en el ParcBit, que forma part de la Xarxa Balear de Vigilància de Qualitat de l'aire. Aquestes estacions se situen en dos àmbits molt diferenciats. La primera se situa al carrer Foners (cantonada Avingudes-Manacor) en una zona plenament urbana, amb una intensitat de trànsit rodat considerable, mentre que l'altra estació se situa en un àmbit amb menor pressió antròpica com el Castell de Bellver. Estació sita en el Castell de Bellver

Font: CAIB

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&palabra=CAIB�


Estació sita al c. Foners

Font: CAIB

Els paràmetres amidats en les dues estacions són els següents: PM10, (partícules en suspensió menors de 10 micras); SO2 (diòxid de sofre); NO (òxid de nitrogen); NO2 (diòxid de nitrogen); CO (monòxid de carboni); O3 (ozó). Característiques de la ciutat de Palma de Mallorca La ciutat de Palma té una xarxa urbana molt extensa en proporció amb altres nuclis urbans de Illes Balears. S'estima que el 60% del total d'emissions de pauta urbana de totes les illes corresponen a aquella. Existeixen altres fonts de contaminació, com les obres, la calefacció domèstica o petits grups electrògens que, comparats amb el trànsit i respecte al diòxid de nitrogen, no tenen una incidència significativa en el seu conjunt. D'altra banda, hi ha tot un seguit d'indústries i activitats al voltant del nucli urbà de Palma que poden afectar la qualitat de l'aire i que són les següents: Central Tèrmica de Cas Tresorer Central Tèrmica de Son Reus. Incineradora de Son Reus. Aeroport de Palma. Port de Palma. L'afectació dels contaminants El diòxid de sofre contribueix a la degradació dels edificis i pot desencadenar

dificultats respiratòries. La presència de monòxid de carboni és deguda sobretot als gasos que emeten els

vehicles. Es considera perjudicial per a la salut humana. Diòxid de nitrogen (NO2). Segons el Reial decret 1073/2002, superar quaranta

vegades aquest límit es considera perjudicial per a la salubritat. Aquest és el paràmetre més conflictiu per a la ciutat, ja que s'ha superat recentment, en 2010 i 2011, en 2 µgr.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&palabra=Foners�

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&palabra=CAIB�


El monòxid de nitrogen és un gas contaminant que es pot transformar en àcid nítric i produir pluja àcida. Contribueix a la reducció de la capa d'ozó.

Les partícules en suspensió (PM10) fan referència a substàncies orgàniques o inorgàniques, disperses en l'aire, procedents de fonts naturals i artificials, i provoquen nombroses malalties respiratòries.

La concentració de benzè és deguda sobretot als gasos que emeten els vehicles ja que és un component de la gasolina. La població més afectada és la resident en zones de més emissió: gasolineres, tancs d'emmagatzematge de combustibles, tallers mecànics i zones amb molt trànsit rodat. La intoxicació aguda, per inhalació de gran quantitat de vapors de benzè, és poc comuna.

L'ozó (O3) és un constituent natural de l'atmosfera, però quan la seva concentració és superior a la normal es considera com un gas contaminant ja que contribueix a un augment de malalties respiratòries cròniques i augment del nombre d'hospitalitzacions. L'ozó s'origina principalment per l'efecte de la llum solar en altres contaminants, com els òxids de nitrogen, hidrocarburs, compostos orgànics aromàtics, etc. Els valors més elevats de l'any es troben en els mesos més assolellats (primavera i estiu). Els valors detectats són habituals en zones geogràfiques amb elevada radiació solar.

Secció 02. Contaminació de sòls. Es pot definir un sòl contaminat com aquell les característiques físiques del qual, químiques o biològiques han estat alterades negativament per la presència de components de caràcter perillós d'origen humà, en concentració tal que comporti un risc per a la salut humana o el medi ambient. Per a caracteritzar la contaminació no n'hi ha prou amb detectar la presència de contaminants sinó que s'han de definir els màxims nivells admissibles i a més s'han d'analitzar possibles factors que puguin influir en la resposta del sòl a aquells, com són: vulnerabilitat, poder de amortiguació, mobilitat, biodisponibilitat, persistència i càrrega crítica, que poden modificar els denominats "llindars generals de la toxicitat" per a l'estimació dels impactes potencials i la planificació de les activitats permeses i prohibides en cada tipus de mitjà. Les fonts fonamentals de la contaminació de sòls en el municipi són: L'agricultura genera diferents tipus de contaminants. D'una banda tenim els

insecticides, els herbicides i els plaguicides. D'altra banda estan els fertilitzants amb aportacions de N, P i K, compostos que contaminen el sòl quan s'acumulen i generen la eutrofització d'un medi aquàtic si són arrossegats per l'aigua cap a ell. Aquest tipus de contaminació en el sòl també es dóna per acumulació de les dejeccions d'animals de granja, amb especial incidència en la cabanya bovina i porcina, essent aquest de poca o nul·la importància en el municipi.

Els residus són la font més important d'origen de la contaminació dels sòls. Els dipòsits incontrolats o sense les adequades mesures de control de residus sòlids orgànics, són causa de contaminació per lixiviats molt rics en matèria orgànica, concentracions salines molt elevades, N, NH3 i alguns metalls pesants; a més del que suposa l'abandó de materials i elements molt difícilment biodegradables, com plàstics, etc.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Altre tipus de residus causants de contaminació en el sòl són els residus perillosos de diversa procedència (industrials, domèstics, sanitaris),

Quant als abocaments, tenim d'una banda els industrials que generaran una contaminació de sòls per compostos orgànics (olis, hidrocarburs, etc.) i inorgànics (metalls pesants, etc.) i per un altre, els abocaments procedents d'aigües residuals urbanes (abocaments incontrolats de xarxa, pous sèptics) que generen gran quantitat de detergents, nitrats, bacteris i virus. En el municipi de Palma no hi ha declarat cap sòl com contaminat.

Secció 03. Contaminació acústica. La contaminació acústica és la presència en l'ambient de sorolls i vibracions, qualsevol que sigui l'emissor acústic que els origini, que impliquin molèstia, risc o dany per a les persones, per al desenvolupament de les seves activitats o per als béns de qualsevol naturalesa, o que causin efectes significatius sobre el medi ambient. La caracterització de les fonts sonores, al medi urbà, dóna com a resultat dos grans grups: fonts de soroll externes als edificis i fonts de soroll internes als edificis. En qualsevol cas, tots els estudis coincideixen a assenyalar que són els vehicles a motor la font principal de contaminació acústica. De fet existeix un gran consens per a apuntar que ni més ni menys que el 80% de la contaminació acústica que es genera en les nostres ciutats procedeix d'aquesta font. Altres fonts, també a considerar, encara que amb una importància quantitativa molt menor, serien l'activitat industrial, amb una aportació a la contaminació acústica entorn del 10%; el trànsit per ferrocarril que, segons els experts, pot suposar entorn del 6% del soroll total; i els bars, discoteques, locals d'oci, etc., l'aportació dels quals pot significar entorn del 4%. El trànsit aeri és també una font de contaminació acústica que cal tenir en compte, encara que la seva incidència sonora sol estar molt localitzada en les zones limítrofes als aeroports i només molt indirectament contribuiria a augmentar els nivells acústics d'una ciutat. En relació a les fonts de soroll internes als edificis, els causats per l'ocupació i utilització dels edificis, així com pels seus serveis i instal·lacions, podem citar els sistemes de calefacció, ventilació, aire condicionat, instal·lacions elèctriques i de fontaneria, sorolls produïts per l'activitat de les persones (trepitjades, converses, instruments musicals, equips de reproducció sonora, etc.), soroll d'ascensors i muntacàrregues, electrodomèstics, obres de reforma, etc. A continuació s'exposen les conclusions de l'estudi del Mapa de Soroll aprovat per l'Ajuntament de Palma en 2007. A la vista dels resultats, la primera conclusió és que la principal font de soroll existent en la població és el trànsit rodat, que supera tant en extensió com en nivells sonors i població exposada al soroll produït pel ferrocarril. El soroll procedent del ferrocarril, donada la distribució de la xarxa ferroviària, es troba molt localitzat i delimitat. En l'interior del nucli urbà les característiques del trànsit ferroviari, referent a tipus de trens, velocitats, nombre de vagons, motiven que els nivells sonors siguin d'escassa rellevància, veient-se l'afecció reduïda a la façana més exposada de cada edifici.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


A més, el trànsit rodat escorta el pas dels trens en l'interior del nucli urbà, generant en el seu recorregut uns nivells sonors que oculten l'impacte que el soroll ferroviari produeix en la zona. Encara que el pas de cada tren produeix un so que s'eleva sobre l'ambient sonor de la zona, la seva escassa durada i la seva eventualitat, no incrementen la contaminació acústica definida en termes de nivell sonor equivalent, per a cap dels períodes d'avaluació (dia, tarda i nit). Finalment cal destacar que durant el període nocturn, la freqüència de passada de trens es veu molt reduïda, o fins i tot desapareix en determinats horaris. Per tots aquests motius, pot concloure's de forma inequívoca que l'afecció acústica generada pel ferrocarril es veu clarament emmascarada pel soroll de tràfic. Per tant, resulta prioritària l'actuació sobre aquesta última font de soroll, relegant-se les actuacions sobre el soroll ferroviari a un segon pla. Pel que fa al trànsit rodat, s'han detectat intensitats diàries molt importants, que contribueixen de forma clara a marcar l'ambient sonor en la Ciutat. La següent imatge mostra un esquema dels principals eixos viaris, des del punt de vista del soroll produït al nucli urbà.

Mapa 6: Mapa de Renous Font: Ajuntament de Palma de Mallorca

Els nivells sonors més importants apareixen del que denominarem Anell 1, que voreja el nucli urbà. La Via de Cintura (Ma-20) recull i distribueix la major part del trànsit de la ciutat. Presenta intensitats de trànsit i velocitat de vehicles importants, pel qual els nivells sonors en els seus voltants superen els 75 dBA en tots els períodes d'avaluació.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


L'Avinguda de Gabriel Roca contribueix a tancar l'anell amb la Via Cintura per la costa. Els nivells sonors superen els 65 dBA (fins i tot en algunes zones els 70 dBA) en el període nocturn, i els 75 en el període diürn. L'Autopista de Llevant és la continuació per la costa de l'Avinguda Gabriel Roca, i tanca la circumval·lació amb la Via de Cintura. La velocitat dels vehicles s'incrementa, així com les intensitats, per la qual cosa els nivells sonors superen els 70 dBA en el període nocturn i els 75 dBA en el diürn. En l'interior del nucli, existeixen dos nous anells que presenten nivells sonors elevats durant tots els períodes d'avaluació. L'Anell 2 el composen les Avingudes Mallorca, Portugal, Alemanya, Comte de Sallent, Joan March, Alexandre Roselló i Gabriel Alomar. En aquests carrers els nivells sonors superen els 75 dBA durant els períodes de dia i tarda. En el període nocturn els nivells superen els 70 dBA, en gran part del recorregut. En l'interior d'aquest anell, els nivells sonors produïts pel soroll de tràfic es veuen clarament reduïts, a causa del menor nombre de vehicles que transiten aquests carrers. L'Anell 3 el composen les Avingudes Argentina, Balanguera, Andreu Torrens, Ausias March, Roselló i Caçador, Jaume Balmes, Josep Darder, Adrià Ferran, Francesc Pi i Margall i Manuel Azaña. Durant els períodes de dia i tarda, en la pràctica totalitat de l'anell, se superen els 70 dBA (en algunes zones fins i tot els 75 dBA). Referent al període nocturn, gran part de l'anell supera els 70 dBA. És una excepció el carrer Manuel Azaña, al qual els nivells sonors es veuen clarament reduïts per sota de 65 dBA (fins i tot en zones 60 dBA). En la zona compresa entre els Anells 2 i 3, els nivells sonors nocturns oscil·len entre els 50-60 dBA dels carrers més petits i els 70 dBA en les proximitats dels carrers majors. Durant el dia, la major extensió del terreny comprès en aquesta zona es troba sotmès a nivells entre 60 i 70 dBA. Al marge d'aquests anells, en el Mapa 6 s'han marcat vies d'importància, que podríem descriure com radials. Al llarg del traçat de totes aquestes vies, en els períodes de dia i tarda se superen els 70 o 75 dBA. En el període nocturn, en tots aquests eixos se superen els 65 dBA, arribant-se a xifres superiors als 70 dBA en carrers com General Riera, Aragó, Manacor, Eusebi Estada, Ramón y Cajal, Espartero, Marquès de la Sènia i Comte de Barcelona. Fora del nucli urbà, els nivells sonors es reduïxen de forma considerable. En aquest cas, només són destacables els nivells sonors existents en els voltants de vies com l'Autopista de Palma a Inca, la carretera de Sóller, la carretera d'Esporles o la ja esmentada Autopista de Llevant. Allunyats del nucli urbà, existeixen nuclis de població importants en Can Pastilla, Les Meravelles i s’Arenal. Les vies internes tenen uns nivells de trànsit molt menor als existents en el nucli urbà. En aquesta zona, només l'Autopista de Llevant duu associats forts nivells sonors. Això no obstant, els marges existents als costats d'aquesta via són motiu de l'atenuació del so per la distància, i en conseqüència minimitzen l'afecció de la via. Els nivells sonors en el període nocturn estan per sota de 55 dBA en la pràctica totalitat d'aquestes zones.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Només en els carrers amb un major nivell de trànsit s'arriben als 65 dBA. En els períodes de dia i tarda, aquests nivells sofreixen un increment proper als 10 dBA, no superant-se els 75 dBA. Es pot observar l'escassa afecció que el soroll de trànsit ferroviari té en la ciutat, ja que tan sols l’1% de la població total es veu exposada a nivells sonors superiors als objectius de qualitat imposats. En el període nocturn, tota la població es troba exposada a nivells sonors per sota dels 50 dBA (trànsit ferroviari). Donada l'escassa afecció acústica que produeix el trànsit ferroviari, ens trobem amb que les taules de població exposada al soroll total coincideixen (aproximadament) amb les específiques del soroll de trànsit rodat per la qual cosa es realitza a continuació una anàlisi conjunta. En el període nocturn (Ln), el 78% de la població queda exposada a nivells sonors per sota dels 55 dBA, quedant aproximadament la tercera part d'aquesta població en un marge inferior a 45 dBA. Això significa que el 22% de la població es veu exposada a nivells sonors en el període nocturn superiors als 55 dBA, pel que es fa necessari afrontar aquesta problemàtica i oferir plans d'acció que mitiguin aquesta situació. Resulta especialment preocupant la situació d'un 1% d'habitants que es troben exposats a nivells sonors nocturns superiors a 65 dBA. En els períodes de dia (Ld) i tarda (Li), tan sols el 13% i el 10% de la població, respectivament, es troba exposada a nivells sonors per sota dels 65 dBA. En el període de dia, el 4% de la població queda exposada a nivells sonors per sobre de 70 dBA. Per la seva banda, en el període de tarda, el percentatge de població que supera els 70 dBA es redueix a un 2%. L'indicador Lden pondera els nivells sonors ja esmentats, tenint en compte no només els nivells sonors existents, sinó també el tipus d'activitat que de forma predominant realitzen les persones en cada període. D'aquesta manera es penalitza amb 5 dBA el període de tarda (enfront del període dia), per ser més sensible al soroll degut al fet que l'activitat predominant és l'oci, i es penalitza amb 10 dBA el període nocturn, degut al fet que el descans serà l'activitat predominant a la nit. Tenint això en compte, aquest indicador és un descriptor adequat per a avaluar de forma conjunta els tres períodes d'estudi, i obtenir conclusions generals. Atenent a l'indicador Lden, el 81% de la població es veu exposada a nivells inferiors als 65 dBA, arribant a una xifra del 6% la població exposada a nivells sonors superiors als 70 Dba. Secció 04. Contaminació lumínica. La contaminació lumínica és fruit de la reflexió i refracció de la llum en les partícules de pols i aigua que estan retingudes en l'atmosfera, donada la seva lleugeresa, facilitat d'ionització o diverses condicions atmosfèriques. En aquesta situació es crea una dispersió de la llum que implica la pèrdua de la foscor natural del fons de la volta celeste, amb valors de luminescència pròxims als dels punts a observar, la qual cosa suposa l'aparició dels problemes de visibilitat comentats anteriorment.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Per a resoldre el problema no és necessari enfosquir les ciutats, es tracta simplement d'adoptar criteris luminotècnics que, amb els mitjans actualment disponibles (diferents tipus d'òptiques, elements d’apantallament, sistemes òptics o lents), permetin instal·lacions d'enllumenat que no incrementin el ja elevat nivell de contaminació lluminosa. Hi ha tres punts bàsics sobre els quals fa mancada actuar: Fonts de llum Lluminàries Disseny d'instal·lacions Les associacions astronòmiques proposen la substitució dels llums de vapor de mercuri per les de vapor de sodi i el seu ús exclusiu en instal·lacions de nova construcció. A més, aconsellen en les àrees pròximes a punts d'observació utilitzar exclusivament la tipologia de sodi de baixa pressió, les quals concentren el 90% de la seva radiació en una estreta banda al voltant de 589 nm, manquen d'emissió ultraviolada i possibiliten una fàcil filtració. Les lluminàries s'hauran de dissenyar de manera que es redueixin al màxim els valors de radiació cap a l'hemisferi superior. En canvi, en situacions normals, s'aconsellen valors que no superin el 2% (percentatge d'emissió lluminosa en l'hemisferi superior). En les àrees pròximes a observatoris aquest valor se situa en el 0,02%. L’ús de sistemes de control, dobles nivells d'encès amb reducció de flux, principalment en franges horàries durant les quals els nivells de circulació viària i de vianants són molt reduïts, repercuteix en la reducció de la contaminació lluminosa. Els nivells tecnològics assolits en el desenvolupament i disseny de fonts de llum i lluminàries és tan elevat que la projecció i disseny d'instal·lacions es converteix en l'eina fonamental per a combatre la contaminació lluminosa. L'Ajuntament de Palma està adaptant les seves instal·lacions a aquesta normativa. Els canvis s'aniran implantant progressivament per zones amb la condició de minimitzar el cost energètic, alhora que es contribueix a disminuir les emissions atmosfèriques i la contaminació lumínica. Atenent a aquests criteris s'han engegat una sèrie d'iniciatives. L'any 2008 es va fer una diagnosi ambiental en els polígons de Son Castelló i Can Valero. L'objectiu d'aquest projecte era disposar d'una eina que dugués a la millora de la gestió ambiental global dels mateixos, prioritzant la prevenció de la contaminació i la satisfacció de les empreses instal·lades allí. Un dels aspectes que es van valorar va ser la contaminació lumínica. Segons la Llei 3/2005, de protecció del mitjà nocturn en Illes Balears, els polígons de Son Castelló i Can Valero es consideren com a Zones I3. En aquestes zones, de baixa protecció, tant l'enllumenat públic municipal existent com la il·luminació exterior de les empreses haurien de complir els requisits determinats per la llei. Les conclusions que es van extreure de la diagnosi ambiental van ser les d'esperar, a saber, que s'han realitzat esforços per a la millora de l'enllumenat públic per a augmentar

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


l'eficiència energètica però s'està molt lluny d'aconseguir que ambdós polígons funcionin amb criteris d'eficiència energètica i contaminació lumínica en tot el sistema. Secció 05. Contaminació electromagnètica. La definició clàssica de contaminació electromagnètica és la de contaminació produïda per les radiacions de l'espectre electromagnètic generades per equips electrònics o altres elements producte de l'activitat humana. L'Ajuntament de Palma en aquest camp va realitzar controls i mesuraments de contaminació electromágnetica provinent de les torres de telefónia mòbil, no trobant cap que superessin els límits establerts per l’OMS. Secció 06. Contaminació de les aigües costaneres. Al ser un municipi costaner, és necessari definir l'estat de les seves aigües costaneres, ja que la pressió que exerceixen les activitats humanes sobre elles pot arribar a ser significativa. El present apartat es basa gairebé íntegrament en l'estudi que va realitzar la Conselleria de Medi Ambient en l'any 2008, la qual va encarregar al Centro Balear de Biología Aplicada, S.L. l'esmentat treball. En un primer lloc es va procedir a la caracterització de les masses d'aigües costaneres que en el nostre àmbit d'estudi es limiten a les següents:

CODI UBICACIÓ MA-12/CW-M2 Arxipèlag de Cabrera MA-15/CW-M3 De Cap Regana a Cap Enderrocat MA-16/CW-M3 De Cala Major a Cap Falcó

TAULA 3: Masses d’aigua costaneres del terme municipal de Palma de Mallorca

Si bé és veritat que alguna massa d'aigua abasta part del terme municipal veí, no procedeix realitzar una exhaustiva diferenciació administrativa. L'estudi agrupava les alteracions de la següent forma i manera, a saber (solament es defineixen aquells apartats que poguessin tenir mes dificultat tècnica): Alteracions morfològiques Rigidificación de la Costa (PRC): La rigidificación o artificialización de la costa

consisteix en la construcció i instal·lació de diferents infraestructures sobre el litoral, tals com esculleres, molls, espigons, ports, marines i passejos marítims.

Regeneració de platges (PRP) Esculls artificials (PAA) Font de contaminació puntual

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


Punts d'abocament (PPV): Com punt d'abocament s'ha considerat qualsevol conducció o canalització l'abocament de la qual (de la naturalesa que sigui) arribi des de terra al mar, ja sigui de manera habitual o esporàdica.

Abocament d'aigües residuals depurades (PVRD) Abocament de salmuera (PVS) Abocament tèrmic (PVT): Les aigües procedents dels circuits de refrigeració de les

centrals tèrmiques. Piscifactorías (PA) Fuentes de contaminació difusa Ús urbà del sòl (PUUS) Ús agropecuari del sòl (PUAS) Altres pressions Pesca (PP) Ports pesquers (PPP) Ports esportius (PPD) Tràfic marítim (PTM) Espècies invasores (PEI)

Obtenint-se la següent taula d'afecció en funció dels valors límits marcats com objectiu en el seu estudi.

CODI PRC PRP PAA PPV PVRD PVS PVT PA PUUS PUAS PP PPP PPD PTM PEI

MA-12/CW-M2

MA-15/CW-M3

MA-16/CW-M3

TAULA 4: Afeccions sobre les masses costaneres del terme municipal de Palma de Mallorca en funció dels vectors anteriorment definits.

Com es pot apreciar en la taula anterior la massa d'aigua compresa entre Cap Regana i Cap Enderrocat és la que té més afectació, esssent l'afectació menor per a la massa d'aigua de Cala Major a Cap Falcó i nul·la per a la massa d'aigua de l'arxipèlag de Cabrera. Aquestes afectacions a priori són previsibles, donada la concentració d'activitats antròpiques en els voltants de les masses d'aigua de Cap Regana a Cap Enderrocat i Cala Major a Cap Falcó, essent la primera massa d'aigua on es concentra una major

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris


pressió antròpica. No debades es pot localitzar el port comercial de la ciutat, així com els sobreeixidors d'emergència o la sortida de salmorra pel torrent Gros (en Ciutat Jardí), sense oblidar afeccions com la regeneració de les platges o la pressió urbana com a conseqüència de les edificacions de tot tipus (residencials, turístiques, d'oci, etc.) en els seus voltants. També, com era d'esperar, la nul·la afecció sobre la massa d'aigua de l'arxipèlag de Cabrera, comptant amb diverses figures de protecció ambiental a nivell nacional i europeu, així com la seva ubicació espacial que li confereix un cert grau d'aïllament.

AN

TO

NIO

LLA

MA

S M

AR

QU

EZ

23-

10-2

014

Arq

uite

cte

Cap

Dep

arta

men

t Hab

itatg

e, C

oord

inad

or R

evis

ió P

GO

U. E

xped

ient

PA

201

0/12

. Inf

orm

ació

,

Anà

lisi

i Est

udis

Com

plem

enta

ris

ANTONIO LLAMAS MARQUEZ 23-10-2014 …pmi.palmademallorca.es/pgou2012_informacio/fase02/Catala/...El...

Documents

Transcript of ANTONIO LLAMAS MARQUEZ 23-10-2014 …pmi.palmademallorca.es/pgou2012_informacio/fase02/Catala/...El...