1

Vidéo

Diplômé d’une école de journalisme, spécialisé en audiovisuel, Adrián a toujours ressenti, depuis le début de sa carrière professionnelle en Colombie, une grande passion pour les thèmes sociaux.

Pendant plusieurs années, il travaille au sein d’une chaîne de télévision locale en tant qu’assistant de direction. Il réalise des programmes éducatifs et écologiques, ainsi que sur l’enfance et l’adolescence.

Plus tard, en Espagne, il collabore avec CEAR (Commission Espagnole d’Aide aux Réfugiés), en tant que responsable du département de presse et de communication. Il réalise alors de nombreux documentaires sur la situation des réfugiés en Espagne.

En 2008, à Barcelone, il a obtient un Master en réalisation de documentaire créatif. Il s’installe en Alsace en 2011.

Son but : proposer aux organisations sociales de petites pièces audiovisuelles à des prix accessibles.

Adr

ián

Rod

rigue

z M

esa

Vidé

o So

cial

e

2

Les femmes aussi sont réfugiées

Vidéo - Année de réalisation : 2008 - Durée : 24:09

Portraits de femmes : la réalité des réfugiées à Barcelone. Au travers d'entretiens, Josefina, Meri, Samantha, Marya et Ketevan nous racontent leurs histoires personnelles et instruisent le procès de l'exil et de ses différentes étapes: la poursuite, la fuite, la demande et la procédure d'asile, ainsi que la construction d'une nouvelle vie sur la terre d’accueil, la Catalogne.

Any 2, Nº 4. , BarcelonaBUTLLETÍ DE LA COMISSIÓ CATALANA D’AJUDA AL REFUGIATÀrquies prové del discurs de Ciceró en “Defensa del poeta Àrquies” dirigit a vindicar la igualtat de drets

per totes les persones que compar teixen un mateix entorn polític i civil.

Març 2008

persones que s’escapaven del bloc comunista. A partir de la dècada dels 90, la interpretació de la Convenció de Ginebra es complica. La globalització facilita els moviments humans i abarateix els transports, fet que provoca que aparegui un nou refugiat. Ciutadans de països africans, del món àrab i de l’Orient Mitjà, com també de les ex-repúbliques soviètiques que fugen principalment de conflictes ètnics, nacionalistes o de greus violacions de drets humans, no solament pateixen violacions dels seus drets polítics i civils, sinó també greus violacions dels seus drets econòmics i socials. En definitiva, es restringeix la lectura dels motius de persecució.

ACNUR1 considera que «la distinció d’immigrant econòmic i refugiat és, de vegades, tan imprecisa com la distinció entre mesures econòmiques i polítiques adoptades en el país d’origen. Darrere de les mesures econòmiques que afecten els mitjans de vida d’una persona poden ocultar-se intencions i propòsits de tipus ètnic, religiós o polític dirigits contra un determinat grup social. En els casos en què les mesures econòmiques destrueixen els mitjans econòmics d’un sector determinat de la població (per exemple, quan es priva un grup ètnic o religiós específic del dret a exercir el comerç o quan se li imposen gravàmens excessius o discriminatoris), les víctimes, d’acord amb les circumstàncies, poden convertir-se en refugiats en abandonar el país».

VULNERACIÓ DE DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALSEXPOSICIÓ DEL PROBLEMASegons la Declaració Universal de los Drets Humans, els drets fonamentals de la persona són els drets econòmics, socials, culturals, polítics i civils. I aquests drets són objecte de protecció per a la comunitat internacional.Aquestes cinc categories de drets fonamentals, segons la Declaració, tenen el mateix nivell teòric de protecció i reconeixement.Però, en canvi, el nivell de protecció dels drets econòmics, socials i culturals són substancialment inferiors als drets civils i polítics ja que:

• Els drets DESC es troben, en la pràctica, desprotegits perquè no existeixen mecanismes legals d’exigibilitat del contingut d’aquests drets tant en el dret internacional com en les constitucions polítiques dels denominats estats de dret.

• A pesar que els drets polítics i civils estan protegits a través de la Convenció de Ginebra sobre Refugiats, de la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi i de la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, aquesta protecció també planteja algunes contradiccions. La Convenció de Ginebra, a l’hora de definir els refugiats, parla de «temor fundat de persecució», i aquest caràcter preventiu es va aplicar fins el 1989 per protegir

1 Manual de Procediments i Criteris per determinar la condició de refugiat de l’ACNUR, pàg. 63.

EditorialFoto

graf

ías d

e Ca

rlos O

nnet

ti

Élaboration d'un Bulletin sur les thèmes de l’asile

et du refuge

2007-2008

Rédaction d'articles de presse sur la situation des réfugiés.

3

Ce film est un regard sur le co-développement, c'est-à-dire l'union réussie entre migration et développement, la rencontre de personnes qui ont quitté leur terre natale et tout ce qui entoure le processus migratoire, le développement de la région natale et le lieu dans lequel elles vivent à présent.

Migration et développement, un regard sur l’immigration

Vidéo - Année de réalisation : 2006 - Durée : 19:00

Des réalisations multiples rattachées à un évènement : conférence de presse, activités culturelles, actions militantes, conférences, cycles de cinéma, etc..

Organisations d'évènements :commémoration du Jour

mondial du réfugié

CinefòrumPaïsos en conflicte:El camí de les persones refugiadesen la recerca de la Pau

ATENEU BARCELONÉSC/ Canuda, 6. BarcelonaDimarts de juliol a les 21:30 h.

Lamentablement la vulneració sistemàtica dels drets humans és la norma en molts països del món. Sistemesdictatorials encoberts sota la façana de la democràcia, dones empresonades, torturades o desaparegudes perreivindicar els seus drets, persones gais, lesbianes i transsexuals perseguides per tenir una orientació sexual diferenta la “preestablerta”, conflictes sagnants per motius ètnics, pobles sencers desplaçats o exterminats de les sevesterres ancestrals són algunes de les situacions que han hagut de patir i contra les que s’han rebel·lat les personesrefugiades. Per tot això, les persones refugiades, testimonis, víctimes i crítics dels conflictes que es viuen en elmón, tenen un paper cabdal en els processos de participació, no només en la recerca de possibles solucions alconflicte i posterior reconstrucció dels seus països d’origen sinó també i especialment en la generació d’una veritablecultura de pau. Al mateix temps, donar a conèixer la seva situació, la dels seus països, el paper com activistes delsDrets Humans i el treball de foment de la pau que realitzen des del nostre país.

Organitza:

17-18 de juny

Jornades sobre Dret d’Asil i Altres Formes de Persecució

És tradicional vincular el terme refugiat amb la situació de l’activista polític perseguit.Aquesta visió generalitzada, que evidentment queda recollida a la Convenció de Ginebra,fa oblidar massa sovint que les causes que generen grans èxodes de refugiats són moltvariades.

La Convenció de Ginebra de 1951 i el Protocol de Nova York de 1967, instrumentsinternacionals jurídics sobre refugiats, defineix aquests com: Aquella persona que pertenir fonamentats temors de ser perseguida per motius: Ètnics, religiosos, de nacionalitat,per pertinença a un determinat grup social o per opinions polítiques, es troba fora delpaís de la seva nacionalitat, i no pot, a causa dels esmentats temors, o no vol, acollir-se a la protecció de tal país. O que mancant-li nacionalitat (apàtrides) i trobant-se foradel seu país on abans tenia la seva residència habitual, no pugui, o no vulgui, a causadels temors esmentats, tornar a aquell país.

Mig segle després de la firma de la Convenció de Ginebra, han canviat els conflictesi les formes de vulnerar els drets humans i han sorgit altres formes de persecució.Algunes estan sent encara dèbilment reconegudes, altres estan en el pensament col·lectiui les últimes encara no han sigut ni tan sols objecte de debat. Amb el terme Altres formesde persecució ens referim especialment de les persones perseguides per motius degènere i orientació sexual, persones refugiades per motius mediambientals i personesobligades a migrar per veure vulnerats els seus drets econòmics, socials i culturals.

Aquestes jornades tenen com objectiu donar a conèixer i reflexionar sobre aquestesAltres formes de persecució que obliguen a fugir a milers de persones escapant de laviolació sistemàtica dels seus drets humans en els seus països d’origen, i arriben a casanostra per acollir-se a la protecció internacional.

L'Ateneu Barcelonès

Amb el suport de:

C/ Canuda nº 6

Organitza:

4

Vidéo Sociale

Adrián 06 98 19 24 53

video.sociale@gmail.com

video.sociale

L'un des propos de ce rapport est de montrer la réalité de ce que les personnes subissent dans le m o n d e à c a u s e d e l e u r orientation sexuelle et l’identité de genre. Cette réalité amène n o n s e u l e m e n t u n e discrimination, mais parfois une persécution dans certaines sociétés, par les autorités de différents pays, souvent dans un climat d'impunité.

Situation des Droits Humains des Gays, Lesbiennes,

Bisexuels et Transexuels

Rapport écrit - 2006

L’Agence de communication sociale et solidaire • Old School53 avenue Kennedy 68200 Mulhouse tél. 03 89 33 11 11 agence@old-school.fr agence.old-school.fr