TAPF-11P ATLAS PARIS

21

1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE EL

PÉRIPHÉRIQUE DE PARIS

23

1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE EL PÉRIPHÉRIQUE

DE PARIS

_____________________________________________________________ LA GEOGRAFIA DEL PÉRIPHÉRIQUE _____________________________________________________________

Alumnes del TAPF

La comprensió del territori a través de l’Atlas permet l’aproximació al territori

mitjançant aquesta forma-mètode concrets. És una eina desenvolupada amb èxit en

diferents assignatures impartides pel professor Carles Llop, entre elles la “Ciutat

Mosaic Territorial” on es treballa la lectura de diferents ciutats a base de la

generació d’informació en forma d’Atlas, experiència similar a la que s’ha realitzat al

Périphérique.

Guia de temes

Biografia del périphérique

Origen, gestació, evolució Grup A

La ciutat abans del périphérique

El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica

El context econòmic i sociopolític del projecte Grup M

El context cultural en el que s’emmarca el périphérique

El contextsociopolític: Les raons del périphérique

El context disciplinar: Les propostes del périphérique

El context tècnic: Les solucions del périphérique

L’evolució i formació urbanística del périphérique en relació Grup B

a la ciutat. Timeline

Cartografies de la construcció i ocupació de l‟espai del périphérique

Carnet d’identitat

El projecte del périphérique Grup C

Les formes i les mides dels seus elements actuals

Les geometries del traçat i l‟entorn de barris i ciutat

Seccions del périphérique Grup D

Les interseccions i les transversals: carrers, “mansanes-intervíes”,

xamfrans, grans peces,...

Estat actual, Forma i estructura

24

Codi de barres

Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball) Grup E

Edificis i arquitectures singulars entorn del périphérique

Mode d’emploi

Fluxos i canals (artefacte tridimensional) Grup F

La xarxa viària entorn del périphérique

Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic Grup G

L’ordenació dels nusos i les formes dels espais generats

Les regulacions del périphérique, normes de mobilitat i ordenances

Radiografia urbana

El teixit productiu i les activitats econòmiques Grup L

El teixit dotacional i el comerç

Els equipaments Grup I

El sistema d‟espais lliures

Les infraestructures Grup J

Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana,

de localització,...)

Arbre de família

Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball) Grup H

Traçats, trajectòries i vertebracions espacials

Portraits + 24 hores de la vida del carrer

Imatges, signes, símbols i significants Grup K

Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades,

trams significatius

Tràveling, Seqüències urbanes. Vida urbana, “events”, conflictes…

Périphérique Metric Handbook Grup N

WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre el Périphérique Grup O

25


Origen, gestació, evolució

La ciutat abans del périphérique

El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica

Grup A

Jiménez Rivera, Marisol

Latre Cavera, Alan

Mora Jiménez, Araceli

El riu Sena va ser en el seu moment la primera muralla i fosa de la ciutat de París.

Temps després amb el creixement de la ciutat es va començar a utilitzar un sistema

anul·lar a partir de la generació de Canals artificials a través dels quals s’anaven

definint els anells que circundàven la ciutat. Aquests canals recorrien tot el

perímetre al voltant de la muralla provocant així una interrupció en el territori que

quedava salvada amb connexions puntuals.

A través dels anys aquests sistema fragmentari es va mantenir mentre les diferents

necessitats defensives de la ciutat anaven canviant i el terreny circumdant s’anava

amotllant a aquestes. El pas dels anys va anar conformant així una perifèria de la

capital amb petites poblacions que més tard s’annexarien a la ciutat. La reunió

d’aquests nous assentaments amb la capital va generar el que avui coneixem com

Banlieu – périphérique parisenc-.

Tot i això no s’ha de perdre de vista que l’anell perifèric no és un projecte en si

mateix sinó més aviat una superposició de lògiques i necessitats de les diferents

èpoques que va viure la ciutat.

35


El context econòmic i sociopolític del projecte

El context cultural en el que s’emmarca el périphérique

El context sociopolític : Les raons del périphérique

El context disciplinar: Les propostes del périphérique

El context tècnic: Les solucions del périphérique

Grup M

Blennow, Alexandra

De la Riva, Fernando

Marklinder, Märta

Persson, Ellen

Després de la Segona Guerra Mundial es va necessitar una modernització nacional

a França. L’economia va créixer, però durant els deu anys següents no va ser

suficient per al manteniment i construcció de nous edificis. El metro, que es va

començar a construir al 1990, no estava ben connectat amb altres transports i es va

incrementar el tràfic vehicular. Amb el creixent ús dels automòbils van aparèixer els

problemes de tràfic.

L’època després de les guerres es caracteritza per un “baby boom” i la necessitat de

creació d’escoles i de vivendes era urgent. No hi havia molts espais lliures a la ciutat.

Volien reconstruir la zona de les fortificacions del mur de Thiers. Tenien plans

diferents per a realitzar en la zona entre 1900 i 1970. Abans de les guerres hi havia

grans jardins oberts però després va quedar tot ocupat per barraques d’ocupants

il·legals. Al inici del segle XX eren 30.000 perones les que vivien allí i a la dècada

del 1950 aquestes parts van ser un escàndol nacional. Al 1960 una gran quantitat de

persones es van traslladar del camp a la ciutat. A la dècada de 1970 Paul Delouvrier

va fer la planificació regional de París que va consistir en “noves ciutats” a les vores

de la zona. Al mateix temps, el RER que complementaria al metro i serviria als

nous suburbis, va ser implantat. La idea del Périphérique no era la del que el carrer

fos un element de separació sinó un element que connectés els suburbis de París.

43


L’evolució i formació urbanística del périphérique en relació a la ciutat. Timeline

Cartografies de la construcció i ocupació de l‟espai del périphérique

Grup B

Mihalache, Andrei Catalin

Mitjans Escobar, Jordi

Fernández Gómez, Gerard

El creixement de Paris des de l’època romana s’ha caracteritzat per ser concèntric i

créixer fins al límit de les seves muralles. La muralla de Thiers es va construir el

1840, just un any després de l’enderrocament de les muralles medievals provocant

així l'ampliació del municipi de Paris en 20 barris durant el mandat de Napoleó III.

En aquesta època Haussman implantà un seguit de mesures que comportaren

millores de salubritat i un creixement de la població accelerat. Aquest creixement es

va estancar durant la dècada dels 70 degut a la guerra Franco-Prusiana i a la Guerra

Civil de la Comuna de Paris. A partir de 1890 Paris es convertí en el centre de la

era industrial amb esdeveniments com l'Exposició Universal i l'obertura del metro i

els barris perifèrics començaren a créixer fins a l'estancament degut a la pèrdua de la

1a Guerra Mundial. Als pocs anys es va destruir la muralla i s'aprofitaren els espais

per construir equipaments i zones de lleure. Un cop proclamada la 5a República, es

va començar a construir el Périphérique seguint l'antic traçat de la muralla de

Thiers. Finalment, a partir de 1960, es produí una era de màxim creixement

demogràfic fins el 1968 que s'acaba el "baby boom" de la postguerra.

59


El projecte del périphérique

Les formes i les mides dels seus elements actuals

Les geometries del traçat i l‟entorn de barris i ciutat

Grup C

Bagué Povedano, Elisabeth

Fernández Quero, Carlos

Martí Gimeno, Marc

El Périphérique és una infraestructura que envolta la ciutat de paris. Durant el seu

recorregut trobem diversitat en la seva forma, tan pel que fa a la seva amplada com

en la seva constitució si esta soterrat, si està sobre rasant o simplement circulant al

mateix nivell que la ciutat de Paris.

El Périphérique esta envoltat bàsicament per un coixí verd de secció variable i

edificació.

Aquests últims són bàsicament de tipus residencial (en illa o bloc aïllat) o

equipaments esportius.

Hi ha diverses maneres de superar el Périphérique encara que normalment aquesta

transició es fa a les portes de la ciutat passant el viari tant per dalt com per baix

depenent de les diferents estratègies utilitzades alhora de plantejar els espais que

cohabiten.

63


Seccions del périphérique

Les interseccions i les transversals: carrers, “mansanes-intervíes”, xamfrans, grans

peces,...

Estat actual, Forma i estructura

Grup D

Camarsa Galindo, Adrià

Casas Claramunt, Ignasi

Utset Verdera, Jordi

El BoulevardPériphérique és una infraestructura de 35km, de mobilitat ràpida, que

segueix els límits administratius de la comuna de Paris. En major part consta de

quatre carrils en cada sentit, separats per un terraplè central, limitats a una velocitat

de 80km/h per els quals cada dia circulen 230.000 vehicles, essent així la ronda amb

el tràfic més dens de tot Europa.

Aquest gran cinturó és un anell més a l’estructura concèntrica del viari de la ciutat

que regula les entrades i sortides a París i per tant connecta les vies procedents de la

resta del país.

La geometria del Périphérique és de secció variada segons els encreuaments i

interseccions amb els radis de la ciutat. Està situat a un nivell elevat respecte el seu

entorn en la meitat del traçat, en trinxera en el 40% i a nivell del terreny en el 10%

restant. Alguns punts la trinxera es cobreix per donar continuïtat al Bois de

Vincennes i al Bois de Boulogne.

67

Codi de barres

Usos i activitats actuals (sobre l‟àmbit del treball, Gentilly_Cité Universitaire)

Edificis i arquitectures singulars entorn del périphérique

Grup E

Colomé Franco, Bernat

Ferrando Martorell, Elisa

Julià Collados, Alba

El creixement demogràfic i la ocupació de París al llarg de la història van molt

lligats a l’actual morfologia del ‘boulevardpériphérique’ i dels seus llavis. L’any 1841

es va eliminar l’última muralla que limitava la ciutat. Allà on hi havia hagut el

marge de seguretat militar van aparèixer uns espais lliures que van ser donats a la

ciutat (zones esportives, cementiris, parcs...) anomenat ‘green belt’. Paral·lelament i

tot responent al problema de la densificació que patia la ciutat, es van crear uns

habitatges de baix cost d’obra de fàbrica que creaven un cinturó vermell molt

característic. Tal i com es va mostrar en l’anàlisis d’usos i activitats de l’àmbit, dins

el périphérique, a París, les activitats educatives i culturals resten ben repartides pel

territori, al creuar el phériphérique i en la zona de Gentilly, l’organització respon a

una escala més petita, amb un centre administratiu-cultural molt marcat i rodejat

de zones residencials. La pobre relació entre la perifèria i la metròpolis adjacent

accentua la diferència d’escala tan radical.

79

Mode d’emploi

Fluxos i canals (artefacte tridimensional)

La xarxa viària entorn del périphérique

Grup F

Espejo Martín, Carlos

Herrera Diez, Laura

Moreno García, David

En aquest estudi es va tractar de contextualitzar el paper del B. Periphèrique dintre

de l’àrea metropolitana de la Paris, i més extensament a la Ille de France, donat que

això permetria conèixer com interacciona en la seva vida diària una infraestructura

de circulació d’aquestes dimensions.

El Periphèrique forma part d’una de les corones successives que situen a París

dintre d’un organigrama radial de circulació, número de les quals augmenta amb el

pas dels anys de forma accelerada.

Part de les conclusions van estar orientades a una escassa previsió del creixement

del transport privat i del congestionament massiu de la infraestructura ( per sobre

del 140% de la seva capacitat), i per tant i cada vegada més també a les següents

corones de circulació al voltant de París.

Com sembla evident, la intensitat de tràfic no es homogènia al llarg del

Periphèrique i depèn dels nodes d’activitat situats als entorns d’aquest i de les

franges horàries.

87

Mode d’emploi

Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic

L‟ordenació dels nusos i les formes dels espais generats

Les regulacions del périphérique, normes de mobilitat i ordenances vàries

Grup G

Cisca Pàmies, Gemma

Comamala Duran, Joan

Figueras Menacho, Eduardo

El sistema de transport públic soterrat de París està formada per les xarxes de

R.E.R. i Metro.

Ambdues basen el seu funcionament en un sistema radial, el Metro solucionant la

mobilitat interna i el R.E.R. la de llarga distància. Tanmateix, el Metro consta de

dues línies circulars que relacionen les principals estacions de la ciutat que uneixen

les dues xarxes subterrànies.

El sistema de transport públic a cota ciutat està format pel Bus, el Taxi, el

Tramway i el Vèlib. El Bus és la principal alternativa als sistemes de transport

públic subterrani, ja que cobreix la major part de la superfície urbana i connecta

amb l’àrea metropolitana. De tots els sistemes de transport públic l’únic sostenible

és el Vèlib, que amb el temps va adquirint protagonisme.

En l’àmbit d’actuació ens trobem amb una gran importància del R.E.R. de cara a la

connexió amb París, al qual li manca una estació intermitja. El Vèlibtambè

requereix d’una parada i de la rehabilitació de la xarxa de carrils bici.

Pel que respecte al nusos que genera el Boulevard Pèriphèrique, ens trobem amb

moltes tipologies que podem agrupar segons les seves característiques. Els

paràmetres reguladors són la importància de les vies que el generen, les cotes a les

que es creuen i els espais que generen. En general, els nusos del Boulevard

Pèriphèrique es caracteritzen per generar espais morts i en alguns casos, aprofitar

aquests per ubicar equipaments i espais lliures públics.

93

Radiografia urbana

El teixit productiu i les activitats econòmiques

El teixit dotacional i el comerç

Grup L

Barceló Serra, Maria Dulce

Ortiz Valdés, Michel

Petit Saludes, Núria

Teixit dotacional i comerç

El comerç a la ciutat de París ocupa un lloc important al ser un dels símbols del

París capital de la moda com a se’l reconeix internacionalment.

Encara que hi ha un cert nombre de grans botigues és molt important per la ciutat

el comerç de proximitat.

La vinculació de les grans magasins, concentrades en torn a l’Ópera de Garnier i els

petits comerços amb les traces històriques de la ciutat han estat importants per al

seu desenvolupament.

Les ChampsElysées és considerada entre les avingudes més famoses i elegants del

món sent la zona de compres més exclusiva a nivell mundial amb botigues com

Channel, Louis Vuitton, Cartier y Hugo Boss.

Marchéaux puces (1885) freqüentat per més de 120.000 persones els caps de

setmana esta localitzat en porte de Clignancourt amb una superfície de 7 Ha i

declarat, al 2001, Zona de protecció del Patrimoni Arquitectònic Urbà.

Teixit productiu i d’activitats econòmiques

Sector primari (0,5% PEA): majoritàriament concentrat en Seine-et-Marne,

destina el 58% del territori i representa el 57% de la producció. L’horticultura ocupa

el 40 % del treball agrícola mentre que la producció de ramaderia només el 8%.

Sector secundari (17,9% PEA): localitzat especialment en el districte de Hauts-de-

Seine. De les persones empleades en tota la regió, només el 30,5% treballen dins de

la capital, mentre que el 69,5% ho fan als suburbis deixant clar la relocalització de la

feina en la perifèria.

Sector terciari (81,6% PEA): París allotja trenta sis oficines centrals de les cinc-

centes corporacions més grans del món. Els districtes més importants són: La

Défense (zona de negocis), Le Marais (empreses de l’àmbit legal i bancari) i La

Bourse (oficines centrals dels bancs).

101

Radiografia urbana

Els equipaments

El sistema d‟espais lliures

Gup I

Badia Baurier, Pierre

Mampel Cava, Albert

Viladot Solé, Albert

L’àmbit del Périphérique és una anella que encercla Paris d’uns 35 km i amb una

amplada que oscil·la entre els 400 a500 metres que a grans trets hereta l’estructura

de l’antiga muralla construïda el 1840 per protegir la ciutat d’un atac alemany.

Els espais verds al voltant del Périphérique són traces de l’antiga zona non-

aedificanti.

Al llarg del temps aquesta zona ha estat objecte de conflictes i transformacions que

han acabat donant lloc a l’actual situació d’equipaments (generalment esportius) i

espais verds a escala global.

Des de la compra de la muralla per part de la ciutat al ministeri de defensa i la

progressiva compra o expropiació dels terrenys inclosos dins la zona non-

aedificandi, hi va haver moltes propostes sobre el seu possible nou ús. Totes elles

coincidien en la conservació de la zona com a lloc de passeig i lleure amb

equipaments, principalment esportius, on els parisencs poguessin anar els caps de

setmana i els dies de festa per fugir del tràfec de la ciutat.

Amb la construcció del BoulevardPériphérique, durant la V République, es va

considerar que els sistemes de espais verds garantirien la per permeabilitat entre

Paris i la seva banlieu.

Permeabilitat que mai va arribar a reeixir, ja que ha acabat actuant com a una gran

barrera visual, política, social i identitària.

103

Radiografia urbana

Les infraestructures

Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...)

Grup J

López, Elia

Milà Cartanyà, Gemma

La Corona era una anella buida de 250m, que rodeja Paris, seguint el traçat de

l’Enceinte de Thiers, que va començar a contenir una sèrie de funcions que es

juxtaposen sense reflexió sobre les seves possible interaccions. A principis del segle

XX es proposa la Ceinture Verte, un encadenament dels grans parcs que mai no

s’arriba a complir, però tot i així es creen espais monofuncionals separats i tancats

de cara al públic (clubs esportius), plantacions vegetals ocupant només espais

residuals, o un intent de millora d’una promenade, limitada a l’eixamplament de les

voreres.

El paisatge de la corona s’organitza en una successió d’estrats des de la franja

HBM, passant pels terrenys esportius i grans conjunts, i el Périphérique, fins a la

Banlieue. La organització d’aquestes franges està caracteritzada per una

organització lliure i una dèbil disposició en el lloc, on es deriva una gran porositat.

A escala del vianant, hi ha discontinuïtat en les franges, tant en l’activitat humana

com en l’espai, les portes.

Identificant les portes al périphérique, trobem grans entrades a Paris que

anomenarem Portes metropolitanes, Portes majors que lliguen Paris amb les

comunitats limítrofes, igual que les Portes locals, però aquestes últimes sense

connexió amb el périphérique, i per últim les Portes paisatgístiques només per a

vianants i ciclistes.

111

Arbre de família

Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball, Gentilly_Cité

Universitaire)

Traçats, trajectòries i vertebracions espacials

Grup H

Michailidou Panagiota

Papanikolaou Marios

Gentilly és un suburbi típic de la ciutat de París constituït fonamentalment per

vivendes i un semi-independent mercat administrat pel comú de Val de Bievre.

Gentilly esta ben connectat amb el centre urbà de París i els altres suburbis amb un

sistema de vies (Périphérique, carretera de sortida sud) però amb mobilitat difícil

per als vianants.

En quant als transports públics, la xarxa d’autobusos serveix suficient a Gentilly a

nivell local connectant amb els suburbis del voltant, amb París i alhora permetent la

mobilitat interior de la ville. A més, la mobilitat es realitza amb el RER tot i que

una única estació crea dificultats als ciutadans.

Gentilly així, com la Cité Universitaire té una gran quantitat d’infraestructures

deportives. Dos parcs principals (Montxouris i Kellerman) tenen els potencials per

entendre’s com a els grans parcs referents de tot París encara que el Périphérique hi

talli l’accessibilitat. Gentilly limita pel nord amb l’àrea del ciup, una àrea

exclusivament d’usos educatius i esportius.

La producció de Gentilly té una tendència en el sector terciari amb poca i suau

indústria de farmàcia. Tot i això un gran nombre de població activa treballa fora de

l’àrea comú.

115

Portraits + 24 hores de la vida del carrer

Imatges, signes, símbols i significants

Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius

Tràveling, Seqüències urbanes

Vida urbana, “events”, conflictes…

Grup K

Denis, Marion

Nelles, Charlotte

Pacchetti, Martino

Rivy, Camille

Gentilly és un municipi de França, al costat meridional de París, que toca el

Périphérique. Té 17.034 habitants. Aquesta ciutat té diferents zones, les seves

funcions són principalment residencials de caràcter de camp (antigues residències

d’obra) amb conjunts de vivendes socials, però també té funcions comercials i

esportives. Té un caràcter especial degut al fet que toca el Périphérique i les

autopistes, algunes vegades al mateix nivell o una mica soterrades.

Dins dels projectes de ciutat, hi ha una operació de renovació urbana (ORU) al

barri de ChaperonVert, que es situa entre la CitéUniversitaire i la ciutat de

Gentilly.

Aquesta ciutat té activitats de diferents tipus: juvenils, de treball i de formació (per

exemple el saló d’aprenentatge en col·laboració amb l’escola de Marne-la-Vallée),

escolar (l’escola de Val-de-Bievre té un gran èxit però es detecten problemes alhora

de trobar vivendes per a estudiants), de vida local (Printemps des conservatoires,

festival de concerts des de fa 5 anys) de medi ambient, culturals, esportius, d’entorn

de vida, de seguretat i de salut.

119

Périphérique Metric Handbook

Grup N

Alfonso, Andreia

Bruto da Costa, Ana

Dias, Ana

L’escala de barri es pot mesurar i percebre a través dels espais públics. La Cité

Universitaire es va construir en el context del moviment pacifista durant el període

entre les dues guerres mundials. Els seus fundadors volien crear una “escola de les

relacions humanes per a la pau”. Actualment, a la Cité Universitaire hi ha 10000

residents en un any, al mateix temps, hi estudien 5390 persones. Tota ella requereix

500 persones per a realitzar el manteniment. Allà s’hi mesclen múltiples activitats:

esports, estudis, activitats, concerts, cultura...

La convivència amb el Périphérique estableix una segona relació d’escala, on la Cité

passa a tenir un caràcter més metropolita per la seva vinculació amb el

Périphérique.

129

WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre el périphérique

Grup O

Fiore, Ilaria

Leoni, Francesco

Fent la bibliografia ens hem adonat dels efectes generals que genera el Périphérique

a la ciutat de París. Aquesta autopista urbana ha canviat totalment l’escenari de la

perifèria de la ciutat dividint-la en ambdós costats del Périphérique, una nova

situació a la història de la ciutat. En la revolució de la ciutat el Périphérique s’ha

quedat com un buit circular no resolt. Sobre tot gràcies a la lectura de “La Ville du

Périphérique” (associació TOMATO architects) i al blog de Pierre Mansat

(conseller de París) hem aprés a veure el Périphérique no només com un problema

de la ciutat sinó com una possibilitat per a canviar i millorar. Mirant el futur el

Périphérique representa la porta d’entrada a París, un element de continuïtat

circular on s’ha de resoldre el seu encreuament radial, considerant aquest element

com a part de la ciutat.

TAPF-11P ATLAS PARIS

Documents

Transcript of TAPF-11P ATLAS PARIS