ANY 1 S A N T P E R E DE R I B A S , 2 7 DE S E T E M B R E D E 1 9 1 6 —— " r v— r —

N Ú M * 3

m

PERIÓDIC QUINZENAL

S E V E R I T A T

De la educació actual i de sos defectes.

• .

' ' oute l'education actuelle est une e r reur de pitié». Aixís encap-? a l a va el séu article el célebre • f i d a r d . Debiérre. ' * Hm vist com la manca de seve-ritai e n j e s ¡iej s j e n n u r aplicació dev£ f u n es t a pera la coliectivitat. Mes e n c a r a hi devé la manca de s e v e - i t a t en l'educació.

"^ertament, si les nostres es-coles l'esmentat publicista ^ r ancmasó,—han sabut augmentar els ci)neixemeuts intel'lectuals de les Muelles generacions, no és tan c^ay que hagin obtingut l'augment de hur ¡noralitat.» «Sigues bó i si'gu^ just»; aquest precepte d'una sana [ saludable conducta en el v'UI*£r, no ha penetrat gaire en el cor 3e nostres contemporanis. Ai! mas^es vegades no'ls atura encara més que la «por del gendarme» en

- llurs facecies i viltats. A l'hora im-perativa de les fruicions modernes,, sol veUrers no més que l'assadolla-ment ¿? ultranza, de les passions i delits,,.

«Modifiqueu. les condicions de vida, ens criden els humanitaris, doneu a tots el menester i el ben-estar i buidareu les presons...» Error. No se sab ont comenga el menester, i el benestar és tant re-latiu que no pot encarregar-se. La «malvada naturalesa» és insaciable en els scus apetits. No té remordí-ments. Abjecta i dominada per ses impulsions, no és susceptible de rejovenir-se i de regenerar-se en

el bé Fa e| mal peí mal, sens altre preocupació que lá d'escapítf a líl justicia. Unicament la severitat en la educació i la fermesa en el cástig son prou fortes per a1 atu-rar-la en el desplegament de ses vergonyes i malifetes.

«Tota la educació actual deis nostres infants i del nostre jovent és una errada de condescenden-cia...»

A voltes, la realitat brutal acom-pleix aquesta missió preferida deis pares i deis educadors subsidiaris. Aixís veiem com son aquells estu-diants que separats de la familia, sense gaires medis de subsistencia i bon passament, elsqui solen obrir-se pas, formant-se i creant-se una reputació i un crédit. Lo que no fan els pares ho fa la vida. En can-vi hi ha filis de cases bones, no diré tots, me'n guardaré de dir-ho, vol-tats de miraments i afalagadures, quins solen eixir degeneráis i poc escrupulosos, dilapidant el patri-moni i deshonrant el bon nom an-cestral... Tot perque per ells és major l'absencia de severitats.

Educar és desvetllar facultats i iniciatives, peró no tumultuosa-ment, anárquicament. Educar és encarrilar, ordenar; és fomentar i condicionar un desenrotllo natural. Les energíes cenyides son les més útils i menys perilloses.

No n'hi ha prou d'ensenyar la llei ais nostres infants. Cal fer-los-hi sentir tot el pes. Cal emmotllíir-los-hi.

És ciar que la severitat l'exigeix el bé deis mateixos infants; és ciar que l'imposa l'amor que'ns merei-xen; peró en el tractament o mi'-

R E D A C C I Ó : C A R R E R D E L P O N T , 1

tode educatiu, l'amor hi és com ele-ment suavitzador qui fa passadora i ádhuc agradable, amb la convic-ció de que és un bé aquella severi-tat, aquella inflexibilitat o duresa insensible de la Llei.

Heusaquí, entre altres raons, perque cal defensar constantme¿\t la legalitat, la santa observanej. de les regles social.

J. B. M. Sant Pere de Ribas, 24-9-16.

On

Siendo aun m u y niño...

Siendo aun muy niño y estando enfermo, mi pobre hermana volóse al cielo.

Despedazando dos corazones, ya estando muerta llaméla a voces.

...Fué necesario. Y un viejo amigo me dió la nueva compadecido.

Sentí que el pecho se me oprimía y algo en mi alma . que se rompía...

Ahogué el sollozo que me anegaba y fui a ocultarme bajo las mantas.

Logré vencerme, y «aunque me ahogue, dije, que el llanto no es para el hombre.»

Hombre ya siendo, me he convencido de qué se vence... cuando se es niño... .

FERNANDO MAKISTANY, .

2

P E R L A N E U T R A L I T A T El passat divendres, nostre ben-

volgut amic D. Josep Cuadras i Cuadras rebé una atenta car ta del Comité Central Neutralista nom-brant-lo president del Comité local d'aquest poblé, del que formen com a vocals el Rvnt. Regent de la parroquia Mossen Andreu Malgá, i els senyors D. Pere Miret Cerdá, D. Cristófol Cuadras i D. Miqueí Bertrán Vidal.

El diumenge se reuní la Junta i enviaren copia de l 'acta de consti-tució d'aquest Comité en defensa de la neutralitat d 'Espanya, i amb aquest assentiment creiem inter-pretar els bons desitjos de tots els ribatans d 'arrelat patriotisme.

No volem anar-hi a la guerra , perque entenem que aniríem a de-fensar interessos que no'ns per-teneixen; no volem que germans postres morin en els camps de ba-talla sens ideal determinat; no vo-lem sembrar el dol en nostres fami-lies, ni volem que nostra patria siga ul t ra t jada més ellá de nostres fronteres.

Volem la neutralitat i la defen-sarem a costa de tots els sacrificis. No volem ser t raidors a la Patria!

Des de Canyel las

Una de les festes que amb més esplendor tenen lloc en aquest po-blé, és la que anyalment celebra l'Apostolat de la Oració en home-natge al Sagra t Cor de Jesús, peró enguany resultará més llufda, si cab, que'ls anys anteriors, tota ve-gada que s 'es t renará el rellotge que s'ha col locat en el campanar d'aquesta parroquia, regal del dis-tingit patrici vilanoví i conegut propietari D. Eliseu Oliver de Ba-llester.

La festa se celebrará el prop-vinent diumenge, l.cr d 'Octubre.

Hi haurá Missa de Comunió ge-neral, Ofici solemne i processó a la tarde, la qual promet ser molt con-correguda.

El sermó ha sigut confiat al be-neficiat de Calafell Mossen Jaume Soler, qui enlairará les glories del Sagra t Cor de Jesús.

El penó principal de la processó que sortirá de la esglesia parro-

quial, lo. por tará D. Joan Fabré , essent cordonistes D. Gustau Gal-cerán i D. Joan Milá, tots ells vila-novins.

Per a dit acte han sigut contrac-tades les orquestres «Joventut Ri-batana» i la que dirigeix el mestre Sr. Escofet, de Vilanova.

No podem donar més detalls per no es tar ultimat en aqüestes hores el programa a desenrotllar en aital festivitat, peró per les impressions que tenim és de preveurer que será una festa que a t raurá nombrosa concorrencia deis pobles veins.

Sabem que son molts els vilano-vins i r ibatans que's disposen as-sistir-hi.

Procurarem pendrer nota deis actes que se celebrarán i enviar una petita ressenya per al nombre d'aquest periódic, següent a dita festa.

U N CANYELLENC.

R I M E S P E R D U D E S

E N L A M O R T D E L P O E T A

Sonora ho diu la veu de les campanes en aquell plany que mou i desconorta i fa surar en un ambient de vida records crudels d'una esperanza morta.

La gent ho sab; és natural que ho sápiga! ...Al cel sia/, baixet, tot just mormola, i en un suspir que's pert en un somriure: Era no més poeta?... Brava cosa!...

Quí'l plorará? La matinal aubada en són Hit virginal d'argent i porpra; les brises de la mar, escumejantes, al niu les aus, les flors en llurs coroles.

El romanins en un esguard de perles aixugarán el plor de trista aurora, i les mates del bosc, parant l'orella, voldrán sentir-lo encar una altre volta.

Endebades serán dol i enyorances. i el gemegar de l'angoixosa tórtora!

Aixís será l'historia del poeta. Marcides ja les ultimes aromes. restará inert¡ en una eterna aubada tota ella llum, mes envoltada d'ombres.

I quan la nit retornará, serena, i dorm el bosc, quan és l'amor més dol<;a, s'al<;ará de són Hit de bells ensomnis una dóna gentil; com una sombra

i en un comiat assaonat de llágrimes, apartará l'oblid d'aquella tomba, i amb els records de llur amor puríssim hi teixirá joiells d'una corona.

La que en vida dugué, va ser d'espines; la que Vos li dureu, será de gloria!

EMILI.

[ | c o n t r a b a i x d i n l r e e l t e r r e n o f i l o s ó f i c El contrabaix és el més

perfecte deis instruments musicals.

BEETIIOVEN II.

És d'opinió unánim que la música és lo més espiritual que percebei-xen nostres sentits, puig ella atem-pera les excitacions del sistema nerviós, com també calma nostres passions en moments de tristesa; de manera , que no duptem en afir-mar que sois la música pot donar-nos un relatiu benestar. no igual al deis benavcnturats , peró sí molt semblant.

Ara bé; és precís estudiar aten-tament la música per a formar se cár rec de que el fac totum d'ella és el ritme i J'harmonía. Admetem que aixís és, i tenim que sens ritme ens vindría a resultar aquella mu-sica deis rodamóns que, amb un pandero mig esbotzat i algún al t re instrument sense tó ni só, van pas-sejant-se per ca r re r s i places fc.nt bailar un ós xacrós i un parell de mones escanyolides excitant la r ia lia a la mainada del veinat i més

• d'una volta també a la gent gran, 0 bé també pot resultar la música d'aquells que toquen l 'acordeón, bombo, platets, ferreguets i l'indis-pensable casquct de campanilles, excitant casi sempre el lladruc deis goQos i obligant a que'ls t ranseunts allarguin bon xic el pas per a que amb aquell sonido destrempat no'n surtin perjudicades les fibres auri-culars.

La música sens harmonía excita a coses majors, o sía a tancar ben bé les finestres o balcons per a no sentir els desafinats instruments o bé a que un li pugi la mosca al ñas 1 es determini a abocar un dolí d'aigua sobre els infortunats artis-tes que cometen l'infamia de pro-fanar les obres d'aquells au tors venerables que consagraren llurs vides a l 'art musical.

¿I quín és r instrument tipie que més senyaladament marca el ritme i l'harmonía? Ja sentó ais art istes, i ais que no ho son, que donen tots una mateixa contesta: és el contra-baix. Efectívament, el contrabaix no sois marca el compás i a juda ais demés instruments, sí que tam-bé és el complement en qualsevol orquestra. Un caracter i tzat con-trabaixista digué que sens aquest instrument no hi pot haver ni liar-

L A V E U D E RIBAS 3

monía, ni ri tme, ni s isquera mu-sica; de manera que una o rques t ra sense cont rabaix no 's pot consi-de ra r una orques t ra completa , de aquí que en cap d'elles hi manca tan indispensable ins t rument . F ins en les cobles de cegue ts que tom-ben peí món nd hi manca aques ta colossal caixa que els hi dóna vida i fa que tothom li rendeixi són t r ibut .

Fe tes aqües tes prel iminars ob-servacions, fa rem a lgunes refle-xions filosófiques respecte el con-t rabaix .

Seguint la norma de tot bon filo-sop a l 'cstudiar un objecte, pregun-ta rem si existeix el contrabaix , des de quánt existeix i qué és.

No haurem de fer gai re esforg en demos t ra r que existeix tant for-midable ins t rument . ¿Quí és que no ha vist la seva figura? No c rec que hi hagi algú que desconeixi la seva e x p e n d a . En totes les festes ma jo r s ha de sortir aques t instru-ment respectable ; en totes les fes-tes, siffan del c a r á c t e r que 's vulgui, no pot fa l ta r la figura de l'avi deis ins t ruments de corda , i com siga que és el més visible per sa gran-daria colossal, no pot ningú excu-s a r s e de donar una mirada, sis-quera de reull, al contrabaix . Si preguntessim, per exemple, a qual-sevol deis que han estat a Barcelo-na si existeix el monument a Colón, ens contestar íen af i rmat ivament , puig no hi ha ningú que pugui des-mentir-ho. Com si preguntessim a la mainada, no ja de Barcelona, sinó de tot a r r eu , si existeix l'avi del Pa re , més ben dit, Varna* se'n r iuríen de nosal t res perque l'exis-tencia d 'aquesta bestiolassa és de sentit comú. Dones també és de sentit comú el que existeixi el con-t raba ix perque és l ' instrument de fama mundial , i no d 'a ra , sinó de temps immemorial; de manera , q u e si els primitius ar t is tes fossin vius no dubtar íen de 1'existencia del contrabaix .

I diem primitius ar t i s tes perque és de opinió general que el cont ra-baix és antiqufssim, tant , que al-guns afirmen ésser anti-diluviá, al-tres ho neguen. Hi ha, per lo que 's veu, diferentes opinions.

Peró, ;des de quán t existeix el contrabaix?

La resposta an aques ta pregun-ta será objecte de l 'article següent .

V E R N I DE S P A R T . Grecia, 6-8-916.

NOVES LOCALS

Divendres prop-Dassat t inguerem el gust de sa ludar a l ' in te l i igent comerciant D. J aume Atmat l ler , qui junt amb sa esposa i cunya t i els seus socis ge rmans Durán i la familia Mas, feren una sort ida al camp, re tornant els pr imers el ma-teix dia a Barcelona, havent que-dat molt sat isfets de la seva es tada en aquest poblé.

* * »

A la sala del Cent re Cata lá , ont hi toca el quintet «El Rebrot», c ada festa hi ha més animació en t re els bal ladors, resul tant el local insufi-cient, esperant que 's construeixi la nova sala per a donar cabuda a tothom.

• • *

El passat d iumenge es t igué en aquest poblé nostre amic el poeta i au to r d ramát ic D. Florenci Cor-net, juntament amb sa aprec iable familia.

• * *

Nost res benvolguts amics els es-posos D. Arnes t Mestre i D.n María Giral , residents a Felani tx (Balears) han t ingut la ditxa de v e u r e r aug-mentada sa familia amb el naixe-ment de una preciosa nena, seguint mare i filia en per fec te es ta t de salut .

Rebin per tan alegroi aconteixe-ment nostra més expressiva enho-rabona.

* • *

L'ex-regent d 'aques ta par roquia Rvnt . Dr . D. Antón Rota , embarcó per a New-York en el vapor «Clau-dio López» de la Companyía Tras-at lánt ica .

Li desi t jem que el viat je li sigui ag radab le i puga to rnar amb salut .

V * *

Encar que amb lletres microscó-piques, ha sigut col locat en el ré-tol de l 'estació de Si tges el nom de nost re poblé i diu: S I T G E S - S A N

PEDRO DE RIBAS.

És una de les millores que més g ra tes ens tta sigut, ja que a l 'arri-bar a aquella vila els v ia tgers sa-brán que allí aprop se t roba un poblé deis més importants de Ca-ta lunya per sa industr ia i comerp, i per lo que a t any a nosal t res po-drem dir, amb tota justicia, Testa-ció de Sant Pere de Ribas.

Donem moltes mercés al senyor Direc tor de la Companyía M. S. A. D. Eduard Maristány i a les auto-

r i ta ts i demés indivíduus que han t rebal lat amb zel per a que 's por tés a terme aques ta innovació.

* * *

Se troba en aquest poblé per a passar una mesada al costat de sa familia Til lustrat Dr . D. Sa lvador Ca r re ra s , S e c r e t a n Cance lan de aquest bisbat.

Duran t la seva es tada , a lguns dies celebra missa a nost ra esgle-sia vella, a la que hi concorren molts fidels que están joiosos de poguer visitar a l t ra volta nostra tradicional i ant iga esglesia.

Desitjem a nost re compatr ic i li siga ben agradab le Testada en aquest poblé.

* * •

• El dia 10 del prop-passat va c e l e b r a r s e una reunió en t re els industr iáis d 'especies g r avades i la Comissió permanent d 'Hisenda per a si's podía a r r iba r a Tacord de convenir amb TAjuntament el pac de Timport de consums. Se aco rdé que estudiaríen Tassumpte ambdúes par ts .

El dia 16 celebrá sessió la Junta municipal, acordant-se els medis legáis per a fer efect ius els cupons de consums en el proper exercici de 1917, tal com ha vingut fent-se en aquets últims anys o siga per Adminis t ració municipal totes les especies subjectes a Timport excep-tuant la de «Vins de to tes classes».

El dia 17 foren cr idats a l t ra volta els industriáis per a sap iguer el pa re r de uns i a l t res tal com s'ha-vía quedat en la pr imera d'aques-tes reunions

Ara preguntem: ¿per qué varen ésser c r ida ts a l t re cop els indus-triáis el dia 17, havent acorda t el dia an ter ior fer-ho per Administra-ció municipal? ¿Será un geroglífic?

Qui hi sápiga més, que digui. * * #

Aixís com havíem promés que donaríem compte de les impres-sions del cine, ens abstenim de fer-ho avui degut ais molts comen-tar is que s 'han fet de públic res-pecte al par t icular , esperant més endevant par lar-ne imparcialment , en t re tant t indrem ocasió de apre-ciar detalls més minuciosos.

* * *

En alguns establiments d 'aquest poblé regalen cupons de La Na-ción ais compradors . Se diu que la casa expendedora deis esmenta ts cupons és de les més importants i

LA VEU DE RIBAS

la que dóna millors regáis mitjan-sant la col'lecció d'un nombre de-terminat de dupons.

* * * -

A les entrades del poblé hi ha un rétol que diu: «Se prohibe la men-dicidad», i per ordre de la Alcaldía se n'hi ha ' i ixat un altre que diu: «Serán muítats ' els duenyos deio autos, motos, bicicletes i demés vehícols que corrin a gran marxa pels car re rs del poblé»; '

És de alabar que s'estableixin semblants disposicions, peró ¿no'ls sembla que mancará ' vigilancia per a fer-les complir?

* # *

Se troba bastant millorat, des-prés d una malaltía que l'ha obligat a estar alguns dies al Hit, nostre bon amic el conegut corredor de* vins de la casa Torres, de Vila-franca, D. Josep Albá.

De veres ho celebrem. * * * ' • .

Se diu públicament que dintre poc temps la casa Cafés Debray obrirá un establiment al ca r re r del Pi.

* * *

Els vins nous son bastant perse-guits pels molts corredors, pagant-se a bons preus. Millor que siga aixís en bé de tots.

* * *

• El dia 14 del corrent mes morí en el caseriu de Puigmoltó el nen Marc Planas Butí, a l 'edat de vuit anys. ; ¡ i '

Rebin els seus pares i demés fa-milia l 'expressió de nostre condol, i que Deu els hi concedesca la re-signació necessaria per a soportar tan greu pena amb motiu de la pfcr-dua d'un sér a qui tant aimaven. * » *

Se'ns ha dit que dies passats en un molí de fariña de Vilanova i Geltrú, un deis mo^os trobá en un deis sacs de fariña per a portar-la a moldrer, una capseta que conte-nía alguns bitllets del Banc d'Es-pánya, els quals quedaren en són poder sense donar-ne compte a ningú, penSant tal volta en aquella dita popular: «Sarit Andreu, qui troba és séu».

Mal fet. * * *

Degut a les primeres pluges tar-dorenques, en els boscos de Gavá han aparegut les primeres especies de bolets coneguts per «pinatells».

INFORMACIÓ VINÍCOLA

Segons informes de la casa Arnó, Maristany i C.a , la campanya amb vins del 1915 es pot donar com aca-bada i avui tots els negocis s'en-caminen cap ais vins nous encara que'l propíetari segueix mostrant-se poc disposat a la venda a raig de cup. No obstant, per la comarca del Penedés, s'hi nan fet alguns ne-gocis, a raó de 2 '25graus cár rega , mes avui ja es fa impossible com-prar a aquest límit, car la demanda general de la propietat és a 2'50, a qual preu sembla haver-se fixat actualment la cotització.

Peí camp de Tar ragona , Ve drell i Vilanova, están ultimant collita, esperant-se que surtir, unes classes molt superiors, i p guent-se apreciar, per lo que rendiment se refereix, que es pi drá comptar amb una bona collit normal.

Per Valencia segueix amb for<; activitat la compra de ra'íms, so: tenint-se els preus amb molta fe: mesa.

Els vins t intorera pagan ais vo tants de 3 pessetes sobre grau-he< tólitre molí Gran.

Imp. S o c i a l : San ta M a d r o n a , 21 : V i l anova i Gel t i

S a s t r e r í a d e ^ A F £ L í ^ O I G Me complasc en manifestar a la mev;

distingida clientela i al públic en general haver rebut un extens i variat assortit ei genres propis per a la temporada d'hivern

PERFECCIÓ I ECONOMÍA -:- PROMPTITUT EN LOS ENCÁRRECÍ

Carrer Nou : Sant Pere de Ribas

LAMPISTERÍA I L U M I A DE J A M E BAGRE Es fan tota classe d ' instal iacions eléctriques per a aigua i gas .

Cristalls i vidres de totes classes i mides. Extens assortit en objectes de lláunería i bateríes per a les cuines.

Reparacions en tota classe de desperfectes.

CARRER DE SANT P E R E SANT P E R E DE RIBAS

Elástic Benefactor » És, fins a la fetxa, el més higiénic, el més elegant i el més cómode. • El «Benefactor» obliga a portar el cós dret , el pit sortit i les espatlles enrera , acti tut que'ls higienistes recomanen com la més adequada, per-que d'aquest modo els pulmons funcionen bé i oxigenen ricament la sang. És, dones, per aquets motius, el més perfecte i 'necessari a nens i nenes!

joves i noies propensos a corvar-se.

De venta en LA MODERNA : Car rer Nou, 1, i Comer?, 2

SANT P E R E DE RIBAS

(Demánint-se catálegs i prospectes.)