lbum de fotografas

MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com CAMI DEL FERRO I DEL CARB SANT JOAN DE LES ABADESSES COLL D`ARES EXILI REPUBLICA DE LA GUERRA CIVIL BEGET

LA CASETA

Sant Joan de les Abadesses est situat al curs alt del Ter a la confluncia d'aquest amb la riera de Aramala, a una alada de 773 metres sobre el nivell del mar.

El Pont Vell data del segle XII, encara que com gran part de la poblaci de Sant Joan de les Abadesses, va ser destrut pel terratrmol que va assolar la regi en 1428, s el pont gtic amb ms llum de tota la pennsula.

El Pont Vell. Desprs de la Guerra Civil, va patir importants desperfectes, pel que va ser necessari de nou un procs de reconstrucci gaireb complet. El seu aspecte actual correspon amb gran exactitud al que tenia a principis del segle XX.

El Pont Vell sobre el riu Ter i parallel al pont nou.

Des del pont podem observar multitud d'hortes properes a la base dels seus pilars i envoltat de vegetaci.

L'Esglsia de Sant Pol. Aquesta construcci est en runes, faltant-li la prctica totalitat de la nau. Aix no obstant, els elements conservats (la faana, l'absis i el campanar) presenten un estat de conservaci sorprenentment bo.

L'Esglsia de Sant Pol. s del segle XII i d'estil romnic, es troba a la part ms antiga de la poblaci, en les rodalies del Monestir.

La fundaci del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que en els seus inicis era conegut com Sant Joan de Ripoll, es va tirar endavant grcies a la voluntat del comte Guifr el Pils.

Monestir de Sant Joan de les Abadesses. El seu origen va ser benedict. El monestir va ser consagrat l'any 887, tot i que l'edifici actual es correspon amb el romnic del segle XI.

Monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'esglsia t planta de creu llatina, amb nau nica i tres absis.

Palau de l'Abadia la casa amb elements d'estil gtic s el resultat d'una llarga successi de construccions i reformes que comencen al segle XIV. Actualment, el Palau de l'Abadia totalment rehabilitat acull l'Oficina de Turisme, el Centre d'Interpretaci del Mite del Comte Arnau.

La Plaa Major de Sant Joan de les Abadesses s una petita plaa porticada en la qual es troba l'ajuntament de la localitat.

Conserven elements arquitectnics del perode gtic com columnes i capitells.

L'anomenada Vila Vella de Sant Joan de les Abadesses va ser construda al segle XIII en un recinte emmurallat per donar cabuda a la poblaci en les rodalies del monestir. La fesomia de la poblaci ha canviat bastant des de llavors i la majoria d'habitatges sn de construcci bastant ms moderna, ja que Sant Joan va resultar greument danyada pel terratrmol de 1428.

La Plaa de l'Abadessa Emma.

Beget s un poble a la comarca de l'Alta Garrotxa, amb municipi propi fins a l'any 1969, en qu va ser agregat al terme municipal de Camprodon.

L'esglsia de Sant Cristfol de Beget (s. XII), probablement construda sobre una estructura anterior.

La porta d'accs es troba decorada amb columnes de arquivoltes i capitells amb elements vegetals, animals i volutes.

L'esglsia de Sant Cristfol, d'un caracterstic romnic catal amb decoracions exteriors llombardes.

Adossat al costat sud hi ha la torre del campanar, magnfic exemplar de romnic llombard, de quatre pisos separats per frisos en dents de serra. La planta baixa (i el primer pis, per a alguns historiadors) correspon a un temple anterior, possiblement del segle X.

L'esglsia de Sant Cristfol. Una valuosa joia del romnic.

El temple de Beget s un edifici d'una sola nau, amb arcs torals, i absis semicircular. Est coberta per volta de can apuntada, que arrenca d'una cornisa que recorre els murs. A banda i banda de la nau, en el tram ms proper al presbiteri, s'obren sengles petites capelles que sobresurten una mica a l'exterior.

Els cotxes no poden entrar en els seus carrers han de quedar-se al costat de la capella. L'accs s complicat, ja que compta amb una carretera molt estreta que a penes permet la circulaci en doble sentit.

Pel pont de Beget, possiblement del segle XIV, s'accedeix al segon sector del poble on s'uneixen el cam de Frana.

Situat al bosc entre dos torrents i valls dividits.

Situat a la capalera del riu Llierca seves cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget.

Beget a la fi del segle XVIII, tenia 662 habitants i el 1860, 1.309 habitants. Des de llavors la poblaci ha anat descendint. El 2005 la localitat tenia 27 habitants. S'ha convertit en un nucli de segona residncia.

El poble sencer s un monument arquitectnic restaurat, les seves cases estan perfectament conservades, sn de pedra amb balcons de fusta, moltes d'elles adornades amb peces de guix i plantes.

Potser a causa del difcil accs per carretera, Beget conserva especialment la seva essncia de poble medieval i mant impolluts seu aire i el seu entorn.

El poble s'ha de recrrer tranquillament, gaudint de cada rac del mateix i fixant-se en els constants detalls que l'arquitectura rural ens mostra a cada pas.

Les cases de Beget estan, en general, assentades sobre la roca, amb parets de maoneria de pedra i morter de cal i fang en els edificis ms antic.

Encantador poble del prepirineu, B d'Inters Cultural, que ha aconseguit mantenir-se com un nucli de poblaci redut amb un encant difcil de trobar en altres pobles.

Poble medieval, increble, contemplar la bellesa dels seus carrers i la seu riu.

s d'aquells llocs en els quals est tot en sintonia, dels pobles que val la pena recrrer carrer per carrer, rac per rac per amarar-se de tanta bellesa. Ancorat en temps passats amb molt d'encant a si mateix i la natura que l'envolta.

Un poble molt tranquil que ofereix la possibilitat de fer senderisme en plena natura.

L'estaci de Sant Joan de les Abadesses tenia noms una andana de passatgers i la resta eren vies d'estacionament per als trens de les mines. Va deixar de prestar servei el 30 d'octubre de 1981. La via La Ruta del Ferro i del Carb comena al quilmetre 9, just davant de l'edifici de l'antiga estaci de Sant Joan de les Abadesses.

La Ruta del Ferro i del Carb s un traat de via verda de 12 km. Segueix l'antic traat de la via del tren i les vagonetes que portaven el carb de les mines d'Ogassa.

Ruta del Ferro i del Carb. El tram ferroviari va funcionar fins al tancament de les mines, el 1967, es va mantenir en actiu fins a l'any del seu centenari, el 1980. Ara les vies estan totalment desmantellades i entre Ripoll i Ogassa es troba una bonica via verda.

Ruta del Ferro i del Carb. La ruta uneix Ripoll, a 682 metres d'altitud, amb Sant Joan de les Abadesses a 775 m. El desnivell de 160 metres i hi ha un suau pendent de l'1%. Tot el traat s asfaltat i est flanquejat per vegetaci i de camps de conreu i de pastura.

Ruta del Ferro i del Carb, discorre per camps, boscos, masies, amb la imponent presncia del Taga i de la serra Caballera com a decorat de fons.

Sant Joan de les Abadesses. La Caseta amb l'aspecte d'una masia. Apartat de tot nucli urb, ideal per fer senderisme i turisme cultural.

Al fons el pic del Taga (2.040 m) i de la serra Caballera.

Est en un entorn encantador envoltada d'un gran prat, on es pot gaudir de tots els encants que ens ofereix la natura.

A la vida no li pots donar hores, per a les hores si li pots donar vida .

L'entorn s immillorable una experincia genial i hem gaudit molt tant amb la casa com com en els seus voltants.

Coll d'Ares s un pas de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripolls i el Vallespir i serveix com a pas transfronterer entre Frana i Espanya, alhora que separa les valls del Ter i del Tec. En aquest punt hi havia hagut una duana.

Cam de la Retirada. El 15 de gener desprs de la caiguda de Tarragona, s'inicia un exili massiu la punyent marxa va protagonitzar les carreteres catalanes que conduen a Frana. Van conformar aquella fugida desesperada dones, ancians, nens, soldats i discapacitats que "fugien empesos per la por fsic o psicolgic dels ltims moments d'una guerra perduda"

Un monument als republicans recorda aquest fet amb la frase Aqu on acaben les penes d'una guerra comencen les d'un exili que et desterra. Que l'amargor d'una enyorana no et faci perdre l'esperana.

La fugida de l'armada republicana espanyola i de la poblaci civil cap a Frana ha marcat profundament la vida de Prats de Moll, un fet histric sense precedents, d'aquesta comunitat amb la finalitat que les properes generacions es puguin fer una idea fiable de les misries i la fam que han patit un nombre considerable d'homes, de dones i nens, estimats aproximadament de 90.000 a 100.000 persones que haurien penetrat a Frana per la frontera de Prats de Moll.

L'exili republic de 1939 va ser un dels xodes massius ms importants de l'Europa de l'poca. Es calcula que des de finals de gener i principis de febrer mig mili de persones ms de 200.000 eren catalans van sortir de les fronteres d'Espanya per buscar refugi.

Una escultura al Coll d'Ares la Flama del Canig simbolitza la uni dels Pasos Catalans i la vitalitat de la cultura catalana.

Aquesta vegada al cim de Coll d`Ares va ser punt de trobada de cotxes clssics dels Porches.

El Coll d'Ares s el punt ms alt de la ruta des de dalt, la vista talla la respiraci. Cap al sud es veuen les valls espanyols; al nord, la mola nevada del Canig i el Costabonna.

Des de dalt del Coll d'Ares a la part de Catalunya s'albira les terrasses del fons de la vall i el poble de Moll cam cap Camprodon.

Panormica del Vallespir la part francesa des del Coll d''Ares, un recorregut temtic senyalitzat que porta fins a Prats de Moll i que recorda el pas dels refugiats que fugien de la dictadura de Franco l'hivern de 1939.

Recorregut que van fer milers de persones durant els primers mesos de 1939 en el seu cam cap a l'exili, seguint senders i travessant prats, endinsat al bosc.

MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

FI