CHRRLES G R.f\ N DO

·.

· .Aque~xa Mainada I Cotne(l-ia Ccll'ctlanct en 1 t\cre

Estrenada · el 12 d't\hril 1913, . al Teatre de Perpinya

per Les Festes de l'Harmonia

PERPIGNAN IMIPRIMERIE DE J. COMET

Rue Saint-Dominique ,.

. '

1·.

CHftRLES . G R f\ N DO

Mainada I Cotneclicl Clll'alanct en -1 t-\cre

Estrenada el 12 d't\bril 1913, al Teatre de Perpinya

per Les Festes de l'Harmonia

PERPIGNAN IMPRIMERIE DE J. COMET

Rue Saint-Dominique

<FER50l1fiTGE5

Lo Jepe Rosset ( 14 anys) . . . . . . . . . . . MM. VERGÈS

CAILLIS

RIVIÈRE

El Perdalet (8 anYs) .. ............. . En Xela (13 anys) ............ . .. . . . En Lluiset (13 anys) .............. . L'En rico (12 anys) ................ . En Peró (12 anys) ......... .. ...... . En Trufe ta (8 anys) ............... . En Miquel ( 12 anys) ............... . L'Ennita ..... ........ . ..... . ..... . Lo Clau Paroler l15 anys) .......... . Lo Cridaire ...... ... ............. . . El marxant d'allioli. .............. . El gitano ......................... . La Tresa (12 anys) .... . ........... . La Mimi (8 anys) ............... ... . L'Elisa (10 anys) ..... . ...... . .. . .. .

VI CHE3

ATGÉ

BERBI~T

CANTAflELI.

DUPOY

FAUROT F.

ROUSSE

PETIT F. TITEP

'l'EPTlT

Mlles Th . .ASPART

M. FREIXE

M. MARTY

(Veus) Une dona, La pP-ixone?'a el palle1·otai1·e l'axi?'meulaire.

-~-

Aqueixa Mainada I ... Comedia en 1 Acte

La scena se passa à Ceret. Una plaça d'endret amb tres eixides : un carrer al i onso ; un à esquerra ; un à dreta. Un parell de portes à les cases del f onso. Un pedriç ó un banc al f onso í un altre s u' 1 devant. Un aíbre cap an un recó.

SC ENA PRIM ERA

D'un ban, l'Ermita. De l'altre, l'Enrico, En Lluiset, En Peró s'enraho­nen. Una veu de dona.

L'ERMITA, tustaut, al {onso. - .Mcstreça ! ... ENRICO.- Veieu, son alli baix. Nos esperen à ca'n Jèpe ... PERO. - Si que son ellos ! ENRICO.- Anem-hi! LLUISET. - AtUt'a-te! L'ERMITA.- Mestreça! UNA VEU DE DONA.- Que hi ha? ... L'ERMITA.- Deu vos guat'di la salut!. .. Dic els psalms? LA VEU.- Si, brave home. Teniu!. .. (Gita un sóu de dos). L'ERMITA. - Gracies. Que diheu ? ... Vittorió Emanuel, rei

d'italia ... Hé? ... ~s espanyol aqueix sóu !. .. LA VEU. -Mes badin eu pas? ... Mostreu? ... L'ERMITA, ent1'a i tm·na eixir. ENRrco. - I bé, aixó arraï ! .. . Ja que sem tots d'accord, ho

podrem conjaminar com cal. Cuítim-nos ! ... Tots tres ixen à l'esquerra.

SCENA II

L'Ermita, Lo Clau paroler, El marxant d'allíol.i, Lo pallerotaïre (veu) La peixonera (veu) .

L'ERMITA, p1·e.gant. - Al camp del Bon Deu lli ha tres nines: l'una fila, l'altra planxa, l'altra del botament guareix ...

EL MARXANT D'ALLIOLI, veu . ...,._ Allíoli! ... LA PEIXONERA, veu. - Aré, al peix, dones, qui ne vol! ... L'ERMITA. --Avui es el dijóus sant, dema es divendres, dema

passat dissapte, l'altre ... (mu1'mtt1'eja). EL MARXANT D'ALLIOLI, t1•avessant la SCena. - Allí oli ! ... LA PEIXONERA, ll.ziny. - Càboti l la, cabotilla ft'esca! L'ERMITA. - Aixis sigui ! EL MARXANT D'ALLIOLI.- Allíoli !. .. CLAU PAROLER, tomant amb ell.~ Stam ! ... Escusi !. ..

-4-Et MARXANT n'ALLIOLI.- Es pas rès (Ramassa l'allíoli à punyals)

Malehit sigui !. .. , ix. ' L'ERMITA. -Tu, jo i qui t'ha donat lo mal vetaqui tres gr·ans

de sal! Amen. CLAU. - Pobre home! LA PEIXONERA, lluny. - Al'é, al peix, dones! ... CLAU. -I bé, Xiquet? ... L'ERMITA.- Espera ... que 'n som dit que set ... «Deslliureu-

nos del mal» ... i n'he de dir nóu ... CLAU. - Per dos só us? ... I bé, els- hi feu bona mesura! LO PALLEROTAlRE, VeU. - Pallerots!. .. L'ERMITA.- Sant Joan.

Me sigui per derrera i pe1· devan t Sant Pere

~I e sigui per devant i per darrere .... CLAU, an uua pm· ta. - Madame! ... L'ERMITA. - Sept. .. vuit. •.

Em·ico, Lo Rosset, En Peró, EL Perdalet (entren en onanl i repicant, corns i cliquete ).

SCEN A IJI

L'Ermita, Lo Cl{tu, En Rosset, L'Enrico, En Peró, El Perdalet.

ROSSET. - Veiam si ri u rem tant com l'any passat? PERDALET. -Ja ho CI'eC ! ENRICO.- Que remostega aqueix vell? L'ERMITA. - Sant Josep, santa Baselicia, sant Ferriol, sant

Pau ... PERO.- Diu q11e li fiquem la pau! PERDALET.- Fa que ès un bruixot? PERO. -Que caces! Es un home. L'ERMITA.- Set, ... vuit ... nóu ... Amen! (&e'n va). PERDAJ.ET.- Hé! l'home? Que seu un sant? ... L'ERMITA.- Tu ets un mal dimoni en tot cas! .. . CLAU, eixint del {ons,o. - Voleu'l deixar estar? .. . ROSSET.- Ai! que ten aquet. TOTS.- Ai! CLAU. -I bé qué? Ai ... ai ... ? L'ERMITA. - Si? EN RICO. - Sabes? ... Tu ... jó .. . CLAU. -Tu ets tu; Jó som jó ;

Tu ets bestí. Non pas jó·! (ix a dt>eta). PERDALET. - Voleu que l'espadrcguem? CLAU. - S tam !. .. ROSSET. - Se creu nos fer po1; amb sa parola ...

-~-L'ERMITA. cc La patole est d'argent et le silence est d'or! >> (.ix

a d1·eta ). PERDALET.- Es pas solamens d'aram! ... PERO. - Hi! hi! ... esctidasseu-lo 1 ... TOTS. - Hi ! hi!. ..

Del fonso arriven En Trufeta, En Lluiset, La Mimi, L'Elisa.

SCENA IV

En Rosset, El Perdalet, En Peró, L'Enrico, En Trufeta, En Lluiset. La Mimi. L'Elisa amb una patota, emprès un gitano, L'Axirmentaïre (veu).

MIMI. -Ai, filla, com parlen an aqueix home! PERDALET.- I ara à ne qué nos amusem? Ah! Trufeta, espïa

quina taca? Tica- taca !. .. · EN RICO. -I les vespres? ROSSET. -Ai ó! Cal anar à vespres ! PERDALET. - Ah ! La patr·ica- pa troca!. . . ROSSET.- Aré! qui ven à missa? PERDALET. - JÓ! PERO. - Jó també! Farem enratjar el s uissa ... (sona). PERDALET. - Cal fer ta patge! (1'epica etiquetes). ENRICO. --Calleu allamp !. .. ELISA.- Hi anem, nina! Cómprarem esponja beneita ... MIMI. -Tinc pas cap sóu. ROSSET. -I bé, que fem? LLUISET. - JÓ hi vaig pas. TRUFETA. - JÓ tampoc! EN RICO. - Mir'! mir ... , la por els rosega! LLUISET.- Tinc pas cap corn. PERO. -- Tustaras amb una sabata ... PERDALET.- O bé amb un cairó, que hi fa? ... ENRico. - Mau que'l canisc-canasc ha acabat el torn. Ja

s'atuda candeles ... Aré, Lluiset, venes? ... PERDALET.- Riurem, home ... ENRICO.- Cuítim-nos! Emprès nos ·deixarien pas entrar ... ROSSET. AU! ... I bé, Trufeta? ... En sonant, ixen per l'esquerra , seguits per les nines que ballen, En

Lluiset s'en va per la dreta. · TRUFETA.- No, no!. .. Empr·ès.el capella ho diria à ma mare.

Me donaria pas cap bunyeta ma mare!. .. PERO, tm·1wnt.- Que diues, Trufeta, vols seguir, sió no? TRUFETA, fugint. ~-No, no!. .. Laxa!. .. Laxa! ... PERo. -N'ets mes tu! n'ets mes tu!. .. Vi na al rem part si ets

un home?... · Corns i cïiquetes llunyans.

L'AXIRMENTAIRE, veu. -Als axil'mens, dones, qui ne vol!. ..

-6-

UN GITANO, feu t anar estiso1·acrs.- Esquilar! ... Esquilar pel! ... (lx pe?' l'esque1'ra).

SCENA V En Xela Tirill, la Tresa amb esparrecs entren per la dreta

TRESA. - Ja'n sem trapat una galant manada! XELA. - La mama sera contenta. TRESA. -Sé que' ls estima! - Espia com me som espinada. XELA. - Y jó, all e vores? TRESA.- CremaLles, aqueixes vercliçes ! ... Mir, que gent cap

à l'iglesia? XELA.- Y bé, que sabes pas que maten els jueus avui? ... TRESA. -Ai. que ho es ! ... Mes, son de fusta els jueus? ... XELA. - Que hi fa? També se senten pas dels tantos. Ves à dut·e els esparrecs à casa, ves! TRESA.- I tu, hont vas? XELA.- Jo? ... Enlloc! TRESA. - 0 ... Ó!. .. XELA. - I bé, vols anat' à casa? TRESA.- Ja Ilo sé, me vols pas ajudar a fer les comissions ...

Ho diré al pare! XELA. - Ja me'n doni!, .. Ha, ha, ha!. •. (s'en va per la d1·eta). TRESA. - Ai, filla! ... quin pallagu! Sempre ro.da !. ..

SCENA VJ La Tresa, l'Elisa (entrant pel fonso)

ELISA,- Nos amusem, Tresa? TRESA.- Ah ! Lisa! ELISA. -Nos fem à to tos? TRESA.- Me ca l anat' à casa à portar ... ELl SA. - Bell eu, bel leu! ... Ets pas pressada!. .. TRESA. -Sé que ... L'AXLRMENTAIRE, veu. - Als axirmens, dones, qui ne vol! ... ELISA.-- At'é, vina! Un, dos, .. tres ... TRESA. - No, no! M'hi sé pas fer à totos. Si cas fem-nos~

batsana. ELISA. - A batsana ?: .. I un palet? ... TRESA . - Té! Mir te'n qui un alli baix. ELISA. - Ahont ? ... El veig pas? ... TRESA. - Mala primor! El ten es derrera I (à pm·t). Sé que ...

m'hi sé fer, jó, à batsana! .... ELJSA, à part.- Just à bat sana, aí pobreta! maí manqui el

palet! · TRESA . - Y la Crt~?

-7-ELISA. - Quina cré? . TRESA. - La cré pel' fer la batsana·. Nos cal cré! ELISA. - Espèra! ... Tinc blanc d'Espanya à la polxa que ma

tia m'ha fetanar à cercar de corri-cuita per netejar el pa radó! .. Té!. .

TRESA. -Si que escriu l De quan la fem, de sisó de vuit? ELISA. -De sis, de sis! A ne la de vuit m'hi sé pas fer jó! TRESA. - Sé que à ne jó la de sis me va pas cap bri bé! M'hi

faig pas! ELISA. - I clones, fem-la de set! TRESA.-- Quatre car cats d'un ban i tres d'un altre? ELISA. - 1.'\o, tres i mig de cada costal. TRiSA.- Ai:xís sení de vuit! Aí que ès fotrala! (nwrca). Un ...

dos ... tres ... tres i mig ... quatre ... cinq ... sis ... set. ELISA. - Sis i mig ! ... Es fora un mig ! TRESA. - Té, té!. .. fès t'Ilo!

SCENA VII Les mateixes, la Mimi.

1\IIMI, ent?'rlnt pe1· la dreta. - Seu comensa t? ELISA.- No. T'hi fas? :mMI.- Si. ELISA.- Tresa, à ne tu. TRESA._:_ Ah! ... Un .. , dos .. , perdut!. .. MIMI. - Al meu torn ! (manca el palet). Oi ! ... Es pas es to­

nant. Aír van mullar bugada i tinc les cames!. .. A ne l'Elisa (foguen).

SCENA Vlll

Les mateixes, En Xela, En Lluiset (entrant de dreta).

XELA . -Vinc del campestre amb ma germana; la som feta anar à casa í jó ...

LLUISET.- Mir la qui, ta germana. TRESA, fugint à esquer1'a.- Filla, en Xela ! MIMI. - Son germa, filla! XELA. - Es pr. ra- te un IJOC, Tresa? Ja t'arr-eglaré en aeri van t

à casa! LLUISET. -- Te fas à escaibre? XELA.- No. ELISA.- Ai, filla, que ès dolent! LLUISET. -A boles, doncs? XELA.- Si cas à« triangle.>>. LLUISET. - Oh! à ron ès à bolet (fa el triailgle) Fès la rega ! XELA. - Vetalaqui.

- _8 --

MIMI, à t'Elisa. - Perdes! XELA. -De quantes t'hi fas? LLUISET.- De dues. Misem ! ELISA.- En Peró m'ha firat d'un anell. T~ho havía pas dit? l'filMI. - Mostra? XELA. -Ara, fem qui es primer. BLISA. -Hi ha tres diamants, sabes! MIMI.- He! ès de l launa! ELISA. -Mir! ... Costa mes de deu só us. LLUISET. - Sorn jó. XELA. -Tira! LLUISET. -Una ! XELA. - Mancat. LLUISET. - Rès per :>empre. La! XELA. - A ne jó. l\Hl\I I. -Al meu va anat' à pescar· an un ralleu i m'ha donat

aqueixa agulla de plata qu'era dins una paperina ... ELISA.- Si ta mat·e ho sap, aiTaï ? .. . XELA. - Tot d'bon t vas! ... Fuig! .. . LLUISET. -Venes'! ... Tiris pas d'aquetxa!

SCENA IX

Els mateixos, En Peró, El Perdalet, l'Em·ico (arriven d'esquerra ; se tenen per la ma i canten :

<<Titet, titet sant Pere Posarem els peus en terra)) ....

PERÓ. - Seu vist el suissa? (va amb les nines). PERDALET. - Sé que seguia! ENRICO. - Qui se fa à (( 'hassin >) ? PERDALET.- A ne quin? ENRIGO. --A ne lo de demanar coses. Xela? XELA I LLUISET. - Na! no ! Tira)

Trufeta arriva del fonso amb una bunyeta. ENRICO. - T'hi fas, Trufeta? TRUFETA . - Deixa m'acabat' la bunyeta. PERDALET. - Dona m'en-e un bocí? TRUFETA . - Mir· el go lós! Cerca t'en-e! EN RICO. - Es perq ué es ric que s'ho guarda tot per ell. PERÓ . - Fa com son pare. A ne tu, veuras, te faré dir laxa! ... TRUFETA . - Ets tu qu'has començat. PERÓ. - Xipoter ! ... Mès que xipoter !. .. LLUISET. -· Paf ! ... Me resquit i. PERDALET. - Fem qui par·a. El'IRrco. -~Ah! ó! ({an1'otllo) «Testa, balles.ta, el cor' rne diu

de pendre aquesta )) .

v -9-

PERÓ, eixint lo p1·ime1'.- Xança ! ... XELA. - Hi es ! . LLUISET. -Na, na!. ..

SCENA X

Elc; mateixos, En Jèpe Rosset (entrant de esquerra).

ROSSET. -M'hi vull fer! XELA. - I bé misa. ROSSET. - De cinc ! XELA. - Vend m'en-e un sóu. Lluiset ! LLUISRT. --Ja ets escofit? ENRICO. - Trufeta, pares! TRlJFETA. - Hi ha pas cotxo ! PERDALET.- Jà te'n avisaras! PERÓ.- Aí, mitja-cerilla! Llaganya de tau pa! TRUFETA, menaçant. -Me! ... PERDALET. - Aré, pallngues, fugiu d'aqui! LES NINES. -- Té I (li fan el pam de nas). ROSSET.- A rega si me la toques! LLUISET. -Com. à rega? XELA. -O, ó ! corn, à rega? PERDALET, a tes nines. - An ! Quan eri petit, me'n treien ! 1\llMI. - Que vols, tira-calcetes? ENJuco.- Voleu nos fer plaça? ELISA, LA :rtl!Ml. - Hi ! hi!. .. ELISA. - Deixa tornar En Peró ! ... ROSSET. - Passat ! LLUISET. - Fes-lo entrar ! Ui !. .. PERDALET. - Que demanes? ... Sentinella? ... cabra ? ... nyi-

nyol ? ... home de hr·onse ? ... pallas~ó ? ... TRUFETA. - PalJassÓ, PallassÓ !. .. XELA. -Cap ! A ne jó ! ELISA. - Capde ! Ma tia espera el blanc d'Espanya! Corrim,

filla ! .. . · (L'Elisa, la Mimi ixen pel fonso)

· PERO. - Hi ets? ... (salta en n·ufeta) Pallassó ! PERDALET, saltant. - PalJaSSÓ ! ... ROSSET. A tu ! Repica fort ! ENRico, saltant. - Pallassó! TRUFETA, s'rtixecant.- Ah ! ... apunteu-vos! (Elscapgira.tots

de culs, les mans sota les cuixes, segons el JOC. Espateguen per s'aixecar).

LLCTSET.- Hep, hep ! company!. .. Es ell que guanya! ... ROSSET. - M'en fiqui ! Vull la misa ! XELA, a?Tàpant les boles.- L'ajaras pas ! Ets fet engany_!

- 10-

ROSSET. - Mir que reu ras? Te'n feies que dues ! LLUISET. -Els un embolicaïro, horre ! XELA. - Tiraves en possant ! ROSSET.- Ho es pas ! LLUISET. - Si ! ROSSET.- No! LLUISET. - Er·ets mort ! XELA. -O ! tocaves la rega! ROSSET. - Hages la mi sa ? XELA.- No! ROSSET. - Hagr.s la misa j)

XELA. - Si me toques, veu r·as mon ger ma 'l gr·os ! TOTHOM.- Que es? que es? ... Que hi ha ? que hi ha? LLUISET. - 0, toca-lo? ROSSET. - Embustero! _Enganyis la! Haja les boles! XELA.- No! TOTHOM. - Feu la palla! La palla ! PERDALET.- Té, tr·eu aqueixa palla? ROSSET.- Mir la qui treta! XELA.- Ai! far·t d'ollada. Gal'a ! ... Sall! ROSSET, s'eixint la vesta. - Ai! ctemida! Caga les boles ó te

mati! XELA - Ai ! (se truquen). TOTHOM. -A tu, Xel a! A tu Jèpe ! Borra-lo! ROSSET. - Te fa ras espallotir! TOTHOM. -A tu ! A tu! Parrabostada ! ...

SCENA Xl

Els mateixos (menos l'Elisa i la Mimi). La Tresa

TRESA, arrivant de esquer?'a mnb una escomb1·a. -Vols deixar mon ger ma?

RossET. - Nina, te faras pinya!'? XELA.- Pica! Pica! ROSSET. - Macugu! ENRico. -Deixeu-els fer· ! TOTHOM. - Deixem-C' IS fer! TRESA, picant semp1·e.- Ja t'en treuré, gandol! ROSSET.- Rend - té, fenianl! H.end-té! XELA.- Jo? Mai! (s'escapant).- Ah! ... Me Ja pagaras, . mes

que laxa; (fuig à esquer?' a). TRESA,de lluny.- O, laxa! Laxa! ROSS~T. - Vina, que te fiqui un carpan! TRESA. -- Laxa! laxa! ROSSET. - Pallaga ! Si t'agafi!

-11-

La Tresa fuig à esquerra

LLUISET, el carxotant.- I tu, a-gafa aqueix! Aixó t'aprendra! <fuig à esqudTa). ·

ROSSET.- Ai! ... TOTHOM. -Ha tustat! Ha fugit! ROSSET. - Ho Sf'U vist, hé? PERDALET.- I tu, ho ets sentit! Fa paio! ENRICO. - Son del Barri. ROSSET. - Tots tres? ENRI CO. - Tots tres! ROSSET.- Ai, pobr·ets! Vull. .. Ne vull fet' peces menudes! PERDALET.- Els cal estoçar! TOTHOM. - An tots ! ROSSET.- O!An tots! Padrejats! Degollats! ... Nos acaben

d'enfadar los del Barri! Sembla que se recorden pas de la degelada d'ara dos anys! ...

PERDALET. - Mala planosa! ENRICO.- Van rèbre una esplumiçada! ROSSET.- Els tinc de nyaufar!. .. Se poden posar l'esquena à

mollega ! ... TOTH0!\1. - 0 i tal ! 0 i tal ! TRUFETA. - JÓ tinc por J

SCENA Xri

Lo Rosset, L'Em·ico, El Perdalet, En Peró, En Trufeta, Lo Clau Paroler

CLAU PAROLÈR, passant el {onso. - Que xamaillen à per qui? Qui ès que móu tant de brega? ...

ENRICO.- Per jó, voleu que vos digui una ~osa? .. Fem els-hi la guerra! ...

PERDALET. -AixÍ mateix! TRUFETA.- Ai ! ... se pastara mal ! EN RICO.- Sem tots del castt~.Il i pensi r¡ue ... PERDALET. - Si ! SÍ ! la guerra! ... CLAU. -Quina xapa! ROSSET. - I bé si, els hi farem la guerra ! A ne tot el Barri! TOTS.- La guerra ! PERÓ, à pm·t.- Sé que l'Elisa n'es del Barri! PERDALET . - A ne jó les batuces m'agraden. TRUFETA.- A ne j Ó, no! PERÓ. -Mes ... tocareu pas la meua jova? ROSSET.- L'Elisa? Vols te callar·? Anem à cercar les arme~. TOTHOM. - Les armes! PERÓ. - Jó tinc canyes. PERDALET.- La guerra! Pam ! .. .'Pam!. ..

- ·12-

ROSSET.- Se'n recordaran d'aqueixa pantinada 1 Trufeta, me deixaras el teu sabre de capita.

TRUFETA.- O! ó ! ... Me costa vint i nou sóus, sabes! ROSSET.- Ah! Trapeu-vos tots al cantó d'En Llepa taps!

Raben ! (ixen).

SCENA XIII

Lo Clau paroler, Lo Cridaïre, La Mimi, L'Elisa

CLAU, sol.- Mes enfi, que ès tot aflueix brugit ~No se parla que de tt·ucs, palpades, gratades ... Me cal sapiguet' lo que se passara: segurt que'n confegeixen calca una . Aqueix de ros, sobretot, fa temps que l'esperimenti. Ja vos respon i que ès ur. poea vergonya si n'hi ha un ! Vos s'espia amb un topet desca-

· rat! Hom diria que ès eixit de la cuixa d'En Jupiter i, pobret, Deu sap qui li pasta el pa!

Vol ser mès que tothow, là ! ... Mossurt, sempre ès ell que ten rahó 1 cc Qui massa tira fa dos caps ))' diu el gerro a de la

-me'ua: grane ta, i ·sé pas, mes me semble ... S'óu una tabalada

Pensi que tornen!. .. Deixa m'amagar à per -qui ! ... No!. .. Es l'home de le3 crides.

Lo cridaïre (entra de dreta) La Mimi i l'Elisa

ELISA.. - Qu'hi ha de nóu, veiam ~ L) CRIDAÏRE. ~Ran pla ta plan ... Vos fan avertir qu'à l'oeca­

sió del « circuit ciclista >) de la e< Còte Bermella >) ès defès fins ·anit de gitar rocs, vidres, ·penyes ó rès q ne se'n sigui s us la rutade Maurellas i que los qu'hi seran agafats seran perseguits rigorosament I (ix pe1· esquerra) .

ELISA, se tocant les ¡:intes. - cc Penyes))' filla~ Qui vol que li'n gíti!

CLA.u. - Veiam qui at·riyara primer. MIMI. - I ras ho espiar aixó, tu? ELISA.- r qne te recordi! CLAU. - Hont aneu, nines.? ELISA. - En lloc! , MIMI.- Que li ffiÏl' ~ CLAU.- Feu apulit que los del Castell vos ensopeguin pas ... MIMI. - Perqué ~ ELISA. -Callam 1 En Peró n'ès del Castell ! GLAU.- Aneu-vo'n! Vón fotrien. Teniu ! Mi 'ls-aaui!. ... Mll\li.- Capda ! · ELISA. -Hi es, hi es en Peró !. .. (fuge1l à esquerra).

Lo Clau s'amaga

-13-

SCENA _.XIV

Lo Rosset (capita, képi i sabre), l'Enrico, El Perdalet, En Peró, En Tru­feta entren de filarella, amb una canya i un manderó, barret de paper, en comptant: Un ... dos .. , un ... dos ...

ROSSET. - Alto! A dreta, arrengleu- vos fics ! TOTS.- Un! ROSSET.- Peró, ets un emproperi ! ... Ets à un pam de la

regat .. Entra, veya m !. .. mes en.tra ! « Taisez-vó! » Qu'es aixó! Me fiques un crana soldat! Vols te callar?

PERÓ. - Me5 ... ROSSET.- Xut! PERÓ. - Dic pas rès ... ROSSET. -- Suficit! Porteu arma! PERDALET.- Ahont? nossET. -Me feras quatre dies! FERDALET. --Té ... té ... , m'lli faig pas!... . . ROSSET. - Call a, home, te'ls trec. A refer. Porteu arma! . TOTS. - Un ! dos! ROSSET. - MandarÓ en ma ... al to ! TOTS.- Ram 1 ... ROSSET. -Tots al poste!. .. ('fots fugen). ROSSET.- Hont aneu? hont aneu ·? PERÓ. - A la po;ta ... ROSSET. -Teniu pas mes xoia? Q11inos caps de carabaça! « A bó post >> ! Cadeseú à la seua plassa, qué! TOTS. -Alt! bé ... bé!: ..

L'Enrico, El Perdalet, En Trufeta se posen à l'eixida de dreta. - En Peró s'en va sol al fonso.

ROSSET.- Ah! Mau que per aixó! Manobreu com de blaus! Quan tos seu all i?

PERDALET. -Tres. ROSSET. -Tres? I bé, veniu la meitat! TRUFETA. - Com? ENRICO. - Que fer? ROSSET. -Hi ha pas café ni café'n llet! Poseu--vos la meitat

à esquerra! (S'espien sens se móure)

ROSSET. - Veiam, Enrico, eomprenes pas que tot sol vales tant com En Trufeta i'l Perdalet ensemps ? ... I bé, posa-te à esquena I Ets tu la meitat!

ENRICO, ·anant esque1Ta. - Maí haguès cregut qu'un fos la meitat de ...

ROSSET. - Próu !. .. r are, de pit! ... Fins à la mort I TRUFETA. -Caram ... caram!. ..

-14-

ROSSET.- El mot d'orde ès: Se passa pus! TOTS . - Se pa~sa pas ! cLAu . --Ja vos passara, pobres pallagots! ROSSET. - De ferm ! I endevan t la xorriaca! TRUFETA. ~Es de per riure, hé ? ...

SCENA XV Els mat~ixos, l'Ermita, lo Clau

ENRICO. - Aq ui n'hi ha un que ven. ROSSET. -Atenció! ENRICO. - Altó! L'ERMITA, de esque1'ra. - Qu'ès? TRUFETA . - Af ! CLAu. - Veiam lo qur. feran? ROSSET.- D'hont seu? L'ERMITA. -Jo? ... I d'aci! ROSSET.- Del Caetell Ó del Barri? L'ERMITA.- Mes, ... ara, ara, me semble que ets un poc massa

curiós? ROSSET.- Hé! que ha dit? ... Porteu arma! L'ERMITA. - Vos que te ela vi u na rnostatjacla? ROSSET. -A mi i endevant! (diugús no se móu). L'ERMITA. - Cap de reflics ! (?'iu). CLAU, eixint.- Que vol dir tota aqueixa comediu? ROSSET.- A mi!

(Tots 1ugen à dreta) L'ERMITA. -Si que t'escolten ! CLAU. -Anell veíam ! Perque fugiu? L'ERMITA. - ~Ial caJ'all la mainada! CLAU. - Veu es, Ros~et, la teua xapa? Entre poc i massa la

mida passa! ... Mareixeries ... L'ERMITA. -Ah! Deixa-lo estar~ ROSSET. -Toca-me? CLAU.- Anem, anem, pas tant de llengua ... ROSSET.- Ü, ... Ó ! ... CLAU.- Hé? En Lluiset, La Tresa, La Mimi, l'Elisa, En Xela (arriven de P.squerra)

SCENA XVI Els mateixos, La Tresa, La Mimi, L'Elisa, En Xela, En Lluiset (tots dos

amb una forca). Emprès, Lo Perdalet, En Peró, En Trufeta., L'Enrico.

MIMI. -Sabes, Xela, los del Castell nos volen trucar. ROSSET.- Me!. .. Si l'agafi!

15-

cLAu. -Te firaré d'un revers? - Tingueu· pas por. Veniu ! Vos fe!'a pas rès 1 aneu!

XELA. - Sè que ... (li most?·a la {orca). TRESA.- Cremat, que ès dolent! L'ERMITA. - Un mal desr.lapat! Mes, vol cal pas crenyir.

Mirèu, té, com acata '1 cap! CLAu. - L'apureu !

En Peró, El Perdalet, En Trufeta, l'Enrico trauquen CLAU. - · Apropeu-vos, vosaltres ! Perqué vos voleu trucar

entre companys? Podeu pas vos amusar com bons germans, doncs?

TRUFETA. -- Som pas jo ! PERDALET. --:Son ellos que han comensal! TRESA. -Quin topet! ~nln.- Mes que bonyega! PERÓ. - O, seu vosaltres! LLUISET.- Ets un mentider! L'ERMITA. - I bé? I bé? ELISA. - Peró, tu tam bé fas com e llos? Renyirem ! PERÓ. - Nó, nó ... escolta! CLAU. - Anem, cal tornar bé. L'ERMITA. -- Si, ni nets! XELA.- Li porti pas jó ! ... Es ell! ... ROSSET.- Jó? Poc que hr; ès ! ... Té! voL; to1·nar amic? ... TRUFETA. -- Ah ! ' TRESA. - Sé pas ... LLUISET. - Si, mes ... XELA. - Mes de ... debones si cas ! ROSSET. - Aré, de debones ! ... CLAU. - Enfí 1 ... L'ERMITA. - Va bé, va bé! PERÓ. -Ets contenta ara? ROSSET. ---,- Me 'n voleu pas, hr? XELA.- Na, home. LLUISET. -Es entès: Pus trucs! L'ERMITA.- Pus maldats! TOTHOM.- Si, si I amics., amics I PERDALET, an En Tru{eta..- I tu dema me donaras bunyeta,

sabes? ROSSET.- Paroler, escusa ... CLAU.- Ja ... ROSSET. -- Ets un home ! XELA. - Parla com un llibre!. .. Quan ma mare tindra cul­

leres à fer esta mar ... PERDALET. - Jà hi pensavi jÓ. TOTS. -;- Jó també I JÓ també!

-- 16 = tEs NINES.- Els-hi portarem! Ja els-hi portarem I CLAU.- Gracies! Mes, ho sabeu? roTs.- Si, si! Tots amics! CLAU. - A la bona hora! (ix à esquen·a). L'ERMITA, 1·umiant.- Alto! Alto!. .. Ai, Maria Sanctissimeta

Hi ha pas mes mainada (ix pel f'onsó)! ENRICO. - Voleu qu~ anem à espiar l'eixida de Vespres? MIMI. ·- Ai ! En Miquel ven en corrint ! TRESA. -Sempre cort! Fatxos! Té sang! l'tlll'tll I ELISA. - Té sang! Nins ! Nins !. .. TOTS.- Sang~

SCENA VII La Tresa, La Mimi, L'Elisa, En Xela, En Lluiset, Lo Rosset, El Perda-

let, L'Enrico, En Trufeta, En Peró, En Miquel, emprès l'Ermita.

l'tHQUEL.- Son aqu i, son aqui! TOTS. - Qui? qui~ PERÓ. - Que ten es~ PERDALET. - Qu'ets caigut~ l'ttil'tU. - Com s'ho ès fet? MIQUEL. - Son ellos! ROSSET.- Qui, ellos? Mal berdanc! MIQUEL. -Los de Maurellas ... m'han ... espedregat ! TOTS. - Los de Mam·ellas ? .. . ROSSET. - I. .. fabe !. .. PERDALET. - Els eal estoçar I L'ERMITA, to1'na.nt. - Aí, pobre infant!. .. I que t'ha arri vat?

Vina, te senyaré el tanto. LES NINES. -Si, senyeu-l'hi! (l'acompanyen su 'l ped1·iç) . 'MIQUEL. - Ai I. .. ROSSET. -I son lluny? l'tiiQUEL.- Cap à Noga1·eda ... F efa pallat ... Quan els he vistos,

me'n som fugit, ... ras próu recte !. .. . EN Rico. - Segu rt, si t'han pescat. XELA. - Podem pas ho deixar aixís. PERDALET. - NO ! TRUFETA. -Ai ! ... RossET.- I bé, veiam, d'aci à Nogareda, en rega dreta hi ha

un quart ... PERÓ.- I pel camí el mès curt? ROSSET. - I el mateix ! PERÓ. -I no, per la traversa ~ . ROSSET. -Quina lloçada ! Fa pas rès. Just sem tots à punt.

Els-hi podem gratar un poc la cudena. Pensi que 'ls-hi direm calcom !

- 17 ENtuco. - Qui se vol batre~ XELA. - I tots, veiam ! TOTS. -Tots! TRUFETA.- Ai, ai, ai ! ROSSET. -Tots d'accord, los del Barri i los del Castell? TOTS. - Si, Si! MIMI.- Ai, filla, se tornaran tnteàr! PERDALET.- Cald ra que cridin « oliva! » TRU:FETA. - Mare, mat·c ! ROSSET.- Aré ! A esquerra arrengleu -vos ! TOTS. - U 11 ! L'ERMITA.- Colp fet, colp dat, colp promptement curat! ROSSET.- Vos manca pas cap arma? Tothom ten el manderó

i próu rocs? TOTS.- Si, si! ROSSET.- Tu, Xel a, se ras llu tanant. Si m'arri va rès, pendras

el comandament. I vosaltres, nines, s ús la ruta, fareu passar els rocs an els soldats.

LES NINES. - Si ! T~UFETA. -Jo guardaré la vila, si voleu? TOTS. -- Hi, hi ! Ten por ! PRRDALET. -Espieu-lo, mossen Bunyeta ! Vès te fer troçar,

, I ves. ELISA.- La meua patota ja tremola, filla ! ROSSET. -Per el ban dret, alto! TOTS. -Un! ROSSET.- Mig torn à esquel'ra del peu dret, endevant marxI

Sonen una marxa. Lo Perdalet passa devant amb el drapeu q~·~a f~t amb el mocado ; los altres segueixen en cantant ; les pallagues salten darrera. Fan el torn de la scena.

ROSSET. -Cap à Noga¡•eda! TOTs. - A Nogareda ! A Maurellas ! TRUFETA, fugint pel {onso. - Hi ha pas bunyetes ~lli ! ENRico. - Que vas à tetar ? Hi ! · PERDALET. -Al menos, guarda la vila !

ROSSET

TOTHOM

LO CASTELL

EL BARRI

} Ai, _Maurellas t I que faras?

f Los de Céret t Crenyim pas cap endret!

j Batre el Castell t Cap poble poc per-ell!

llos que -sem del .Barri, Arri petits, sempre arri!

-18-

EL CASTELL l. Sempre piquem ·]

I tot ho eP.toçem ! Pan ! (El Ba1Ti)

Pan I (El Ba1·1·i)

TOTHOM Sempre piquem I tot ho estoçem !

(Tornen fer el torn de la scena)

SCENA XVIII

(Els mateixos, lo Clau, Emprès en Trufeta)

CLAU, d'esquetra.- Al'l'esteu-vos ! Que voleu fer? ROSSET.- MaUI·ellas nos ataca. Anem a l'espedregar! TOTHOM.- L'espedregada! L'espedregada L'ERMITA. - Malhorosaços! CLAU; - I la crida? TOTHOM. - Quina crida?

'cLAu.- Agafareu un verbal si giteu rocs sus la ruta. PERDALET. -Ca ! Que') creieu? ENRICO. -Au ! L'ERMITA, s'lip1·opant amb En Miquel . - No, manyacs, jó la

som oïda )a. crida. LES NINES. -Nosaltres també. MIQUEL.- Jo també, en .vinguent, me sembla ... CLAU. -- Veieu? ROSSET. - I que no ho deieu mes aviat ! Ja 'n riuran

d'aquesta! - I ellos doncs, t'han pas gitat rocs~ Tenen pas un verbal))

MIQUEL. - O! mes qlJe ho sabien pas, i emprès ... era pels camps.

ROSSET.- Mal tosca no! Te calia anar s us la ruta, allevares. T'haguessen pas pogut espedregar!

MIQUEL. - ·Mes, si ho sabien pas! ROSSET. -.Mentrestant venes? ... CLAu.- O! ... que 'n serieu de m.ès d'anar vos fer pedreja.r

ó fer mal an un altre ? · ' PERDALET. - Es que han atacat! TOTS.- Si! ROSSET. - La pot·taran pas à Rom e ! . CLAu. - Aré, atureu-vos! Calma-te, home! Cal pas ser així s! ROSSET. -I st. .. mès... . . CLAu.- Gal tenir compte de les dolentaries dels altres, mes

hom, ne ca! pas fer. Veureu, ne sereu mès contents! L'ERMITA. - Aixó mateix ! CLAU. - Per jq, ho deixaria estar. Si fèu mal an cap em près

vos en penedireu !

- 19 ~

MIQUEL. - Va i ! Deixeu ho estar colíu ! ROSSET. - Que fem? XEL A. - Ja que ell mateix .. . TRESA . - Si nins, vos truquen pas ! (d~ixen les annes). TR UFETA, l'r aucan t. - Doncs, torni ? ROSSET . - Paroler, sé pas com t'ho fas, ets sempre aquí per

adobar' tot. TOTHOM. -- Sé que ho ès! TRESA . - Te n raó el Paroler. L'ERMITA . -O i tal , mainatges! Es que r.asi casi que coneix

millor la vida i r¡ue ha mès sofert que vosaltres ! MIMI. -- Que estat malalt ? L'ER~HTA. - Sobretot de lil potxa, nineta. XELA. - Sera un company, ara! PERDALET - Un company de mès. ROSSET. - I doncs! Fa, paroler? CLAU . - Amb pler 1 TRUFETA , tornant t?'auca1·. - I à na jó, me voleu ? CLAU . - Perqué pas? PÈRDALET. - Ve;-¡ es, paroler? ... Nos farem .. TOTS. - Na ... na ! amb jo ! amb jo ! .. . CL Au.- Amb tots ! ... Fem el rotllo? TOTS . - Aré , SÍ : SÍ l

TO THOM S'ha d'acabar per cansons, ¡ Tota cosa ben menada

Ayre : s us la ruta de Ceret Cal pas que una clatellada Fass1 treure els manderons !

L' ERMITA

LO CLAU

(Lo rotllo s'obreix s u 'l mig)

Si vos fan· calca maldat Planyeu· ne l'atreviment.

Ja q11e tot s'es adobat Can tem, sal tem de valent!

TOTHOM ( Hi habia una aranya sota el pont de Céret f t . ( Que al mon que passava donava un mal destret ; se en VIS- . • · ·

( à-vis) Mes l'aranya es morta 1 la gent s'en riu, rm, rw !

LO CIODAÏRE, a1'1'ivant: D'un ramat d'histories aranya es motiu!

(Lo rotllo reprend amb l'ermita i el cridaïre al mig)