Passà prop meuPassà prop meu com un estel que lluu

deixant-me al cor un riure de donzella,

Passà prop meul’amiga que té el rostre un xiquet bru

i els llavis del color de la sosella

Passà prop meuI des del jorn que em deia un mot gentil,

enyoro el brill de sa mirada viva;

Passà prop meuel dolç mirar d’aquella noia humil

que a voltes devé tota pensativa

Passà prop meuEra en temps que el sol és més durat

i porta el camp una claror novella;

Passà prop meujo vaig sentir mon cor enamorat

del dloç somrís d’aquella noia bella

Passà prop meuara fa un any, el sol de la tardor

ruixava els camps de llum maravellosa.

Passà prop meupassà prop meu, li vaig parla d’amor

i ara és per mi la dona més formosa