UniversitatUniversitatLaLaB

UUNIVERSITAT DE BARCELONARReevviissttaa ddeellss AAnnttiiccss AAlluummnneessAAnnyy VV NNúúmm.. 1155 AAbbrriill 22000011440000 pptteess.. // 22,,44 eeuurrooss

UNIVERSITAT DE BARCELONARReevviissttaa ddeellss AAnnttiiccss AAlluummnneessAAnnyy VV NNúúmm.. 1155 AAbbrriill 22000011440000 pptteess.. // 22,,44 eeuurrooss

Inaugurat el Parc Científic de Barcelona

Primers mil carnets d’antic alumne

De l’aula al món laboral

LLeeooppoollddoo RRooddééss ((UUBB DDrreett,, 11995577))::

““LLaa cciiuuttaatt nneecceessssiittaa pprroojjeecctteess ccoomm eell

PPaarrcc CCiieennttííffiicc ddee BBaarrcceelloonnaa””

LLeeooppoollddoo RRooddééss ((UUBB DDrreett,, 11995577))::

““LLaa cciiuuttaatt nneecceessssiittaa pprroojjeecctteess ccoomm eell

PPaarrcc CCiieennttííffiicc ddee BBaarrcceelloonnaa””

3

4ActualitatInaugurat el Parc Científic de Barcelona

11AnticsEls primers mil carnets

16RecercaPrograma d'avaluació de la contaminacióquímica dels aliments a Catalunya

20EntrevistaLeopoldo Rodés "La ciutat necessita projectes com el delParc Científic de Barcelona"

24La Universitat avuiICE: Formació de formadors i recerca eneducació

34Col·laboració

35Una mica d’històriaEls sis-cents anys de la Facultat deMedicina

36Formació continuadaCiències Jurídiques, Econòmiques iSocials: La modernització d'una extensa oferta

38Llibreria UB

15NúmeroSumari

15La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelonaper als antics alumnes.

Consell editorial:Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització. Josep Mª Pons, vicerector de RelacionsInstitucionals i Política Lingüística. Josep Escolano, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander.

Director:Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

Gerent:Susanna Vendrell

Directora de Màrquetingi Patrocini de la UB:Àngela Jover

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez,Susana Herráiz.Gran Via, 585, 08007 BarcelonaTel. 93 403 55 44Fax 93 403 53 57 a./e.: premsa@premsa.ub.es

Versió digital de la revista:www.ub.es/anticsub

Director Antics UB:Pedro Vázquez

Atenció Antics UB:Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a08007 BarcelonaTel. 93 317 02 53Fax 93 317 07 63a./e.: anticsub@pu.ges.ub.es

Producció gràfica: Primer Segona Edicions. Tel. 93 343 60 60

Disseny original: BPMO Edigrup

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97

Imprès enpaper ecològic

PA

PER ECOLÒGIC

4

a c t u a l i t a t

La inauguració oficial del Parc Científic de Barcelona, coincidint amb l’acabamentde la construcció de l’edifici modular delaboratoris, va tenir lloc el passat 8 de marçamb la presència, entre d’altres, d’AnnaBirulés, ministra de Ciència i Tecnologia;Joan Clos, alcalde de Barcelona, i David Se-rrat, director general de Recerca de la Gene-ralitat. Presidit per Antoni Caparrós, rector dela UB i president de la Fundació Parc Cientí-fic de Barcelona, a l’acte van intervenir elrecentment nomenat director, Joan J. Gui-novart, i l’assessor científic del Parc, JoanMassagué. D’aquesta manera s’inaugurava laprimera fase, que ocupa 22.000 m2, dels60.000 que tindrà aquest complex.

Anna Birulés va destacar que el Parc ésun exemple de l’excel·lència de la cièn-

cia espanyola en l’àmbit internacional. Laministra va coincidir amb Joan Clos a des-tacar que després de l’arribada de lademocràcia, Espanya s’ha igualat a Europaen el terreny polític, social i econòmic, peròque ara ha arribat el moment assolir elsnivells europeus en ciència i tecnologia.

El rector Antoni Caparrós va agrair atotes les persones i institucions implicadesen el procés de gestació i realització delParc el seu esforç i la seva confiança “en elque inicialment només era una idea”.Jaume Pagès, rector de la UniversitatPolitècnica de Catalunya, que participaràen el Parc en el seu vessant tecnològic, vaconfiar en els resultats que s’obtindrand’aquesta col·laboració estreta entre institu-cions i empreses, en un acte en què també

eren presents la resta de rectors de les uni-versitats catalanes.

Simpòsium CientíficEl 9 de març, amb motiu de la inauguraciódel Parc i de l’Institut de Recerca Biomè-dica es va celebrar al Palau de Congressosde Catalunya el Simpòsium CientíficInaugural. Organitzat per un comitè presiditper Joan Massagué, assessor científic delParc, va comptar amb set ponències decientífics de l’àrea de la bioquímica i labiomedicina tan prestigiosos com araHarold Varmus, premi Nobel de Medicinadel 1989 pel seu treball sobre la basegenètica del càncer, antic director delNational Institute of Health (NIH) i directordel Memorial Sloan-Kettering CancerCenter (MSKCC); o sir Philip Cohen, expertescocès en regulació metabòlica.

L’acte, que va comptar amb la presènciade més de mil cinc-cents participants vin-culats al món de la recerca, va ser inau-gurat per Jordi Pujol, president de laGeneralitat; Antoni Caparrós, rector de laUB i president de la Fundació Parc Cientí-fic de Barcelona; Ramon Marimon, secre-tari d’Estat de Política Científica i Tec-nològica; Andreu Mas-Colell, consellerd’Universitats, Recerca i Societat de laInformació; Rolf Tarrach, president delCSIC; com també Joan J. Guinovart iJoan Massagué.

El director del Parc, Joan J. Guinovart,va destacar la importància de trobar-se

en una celebració en la qual “Barcelona,Catalunya i Espanya, a través del ParcCientífic de Barcelona, fan un pas endavanten el camí que ens ha de portar a ser unade les ciutats pioneres en tot el món en elcamp de la biomedicina”. Guinovart va coin-cidir amb Massagué a qualificar la inaugura-ció del Parc com un dels fets més impor-tants de la història científica de la ciutat deBarcelona i del país en general.

Per la seva part, Ramon Marimon vasubratllar la necessitat d’iniciatives com ladel Parc que lliguin la recerca de les institu-cions públiques amb la del món empresarialper a permetre a Espanya fer un salt quali-tatiu i quantitatiu en matèria de ciència i tec-nologia. Així mateix, Marimon va recalcar lanecessitat d’impulsar també altres iniciati-ves destinades a potenciar la recercabiomèdica com ara l’Institut d’InvestigacionsBiomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)o el Parc de Recerca Biomèdica de la UPF.

Antoni Caparrós va agrair el suport que harebut el projecte des del començament desde la Generalitat i el Govern central. Aquestsuport ha donat a la UB i a altres universitatsla possibilitat d’innovar-se i renovar-se percontribuir així al seu compromís de potenciarel desenvolupament del país. Finalment,Jordi Pujol va descriure el Parc com un ele-ment clau per a potenciar la creació denoves empreses spin-off i com “un instru-ment que reuneix els elements necessarisperquè tinguem un lloc rellevant dins l’espaieuropeu de recerca”.

Inaugurat el ParcCientífic de Barcelona

5

a c t u a l i t a t

Conferència de Jon ElsterEn el marc de la inauguració del Parc, es vadur a terme, el 27 de febrer, la conferènciade Jon Elster, doctor en lletres i ciènciessocials de París V, amb el títol “Emo-tions, society and evolution”, dins una recer-ca multidisciplinària fonamentalment enl’àrea d’humanitats i ciències socials. Nas-cut a Oslo el 22 de febrer de 1940, Elsterés director de recerca de l’Institute forSocial Research de la seva ciutat nataldes del 1984 i ocupa el càrrec de RobertK. Merton, professor de Ciències Socials a

la Columbia University des del 1995. Entreles seves obres cal destacar les següentsUlysses Unbound, Strong Feelings: Emo-

tion, Addiction and Human Behaviour iAlchemies of the Mind. Rationality and theemotions.

El sector d’alta tecnologia determina qui-nes àrees metropolitanes van tenint èxit iquines s’ensorren. Així ho demostra unestudi publicat recentment per un centreindependent, el Milken Institute de Cali-fòrnia. Aquest institut ha trobat que l’activi-tat d’alta tecnologia pot explicar el 65% dela diferència en creixement econòmic dediverses regions metropolitanes durant elsanys noranta. I, continua, les universitats iels centres de recerca són sense capdubte els factors més importants a l’horad’incubar indústries d’alta tecnologia.

El Parc Científic de Barcelona (PCB-UB) és la resposta de la UB al repte decrear un entorn on es concentri recercabàsica i recerca aplicada en un ambientque fomenti la transferència de coneixe-ment i tecnologia des del sector acadèmica l’empresarial. El PCB-UB neix de la visióde futur i de la ferma voluntat de l’actualEquip de Govern de la UB i es constitueixcom una fundació en què també partici-pen la Fundació Bosch i Gimpera i la Caixade Catalunya. El rector de la UB n’és elpresident. És situat al Portal del Coneixe-ment, l’àrea al voltant de la Diagonal queconcentra la màxima activitat universitària,de recerca i econòmica de Catalunya, i ontambé hi ha emplaçat el campus principalde la Universitat Politècnica de Catalunya,junt amb la qual impulsa el Parc Científic iTecnològic de Barcelona.

El PCB-UB acull equips d’R+D+Iempresarials principalment del sectorfarmacèutic, noves empreses spin-off,unitats de suport a la recerca queinclouen una part dels Serveis Cientifi-cotècnics de la UB i els seus propis ser-veis, i grups de recerca acadèmica multi-disciplinària. Incorpora també institutsfinançats per capital públic, on treballa-ran investigadors procedents de diversesinstitucions, el primer dels quals és l’Ins-titut de Recerca Biomèdica. Ja s’hacomençat a fer estudis de prospectivaper a la creació d’altres instituts com elde Bioelectrònica i Nanobiociències. Laconvivència d’aquestes iniciatives al sidel PCB-UB va molt més enllà d’una puraoperació immobiliària. Entre totes elles esproduiran sinergies que provocaran unefecte cooperatiu gràcies al qual cadas-cuna es veurà potenciada per les interac-cions amb les altres.

L’Institut de Recerca Biomèdica delPCB-UB serà finançat pel Ministeri deCiència i Tecnologia del Govern central ipel Departament d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació de la Gene-ralitat. L’atractiu entorn del PCB-UB i lesgaranties del fet que apunta a esdevenir un centre modèlic, al nivell dels millorsdel món, han estat determinants per-què aquestes institucions prenguessinaquesta decisió. La figura de l’assessor

científic, assumida pel Dr. Joan Massa-gué, assegura que es mantindrà el rumbcorrecte. L’Institut permetrà competir ambpossibilitats d’èxit pels fons del proper VIPrograma de la UE, encaminats al finan-çament de centres d’alta qualitat, i pro-porcionarà al PCB-UB un gran atractiuper a empreses biotecnològiques tantcatalanes com d’arreu d’Europa. L’Institutmantindrà relacions de col·laboració ambels altres centres de recerca de l’àrea deBarcelona i principalment amb l’IDIBAPS,radicat a l’Hospital Clínic i la Facultat deMedicina de la UB. Plegats contribuiran adefinir Barcelona com el gran pol derecerca en biomedicina del sud d’Europa.

El PCB-UB constitueix una iniciativamolt seriosa per a dotar Catalunya d’unainstitució que li permeti incorporar-se aaquesta nova societat de l’alta tecnologiaque serà la que decidirà el benestar delspaïsos al segle XXI. Una iniciativa per atreure Catalunya de la grisor i portar-la acompetir amb Califòrnia i Massachusetts,dels EUA, o amb l’àrea de Cambridge, aEuropa. Les conseqüències a mitjà termi-ni poden ser tan beneficioses com ho vanser els Jocs Olímpics. Aquests van contri-buir a posar Barcelona al mapa. Institu-cions com el PCB-UB faran que sobre-surti en el perfil internacional de la ciènciai que sigui un punt de referència visibled’arreu del món.

Incorporar Catalunya a la novasocietat de l’alta tecnologia

Joan J. Guinovart. Director del Parc Científic de Barcelona

a c t u a l i t a t

El passat mes de febrer, la Universitatde Barcelona va conferir el grau de

doctor honoris causa al professor de laUniversitat d’Utah Carlos Eyzaguirre en unacte acadèmic al Paranimf. La proposta lava fer el professor Arcadi Gual Sala, delDepartament de Ciències Fisiològiques I.

Carlos Eyzaguirre (Santiago de Xile,1923) és una figura molt destacada iconeguda a l’entorn científic, especial-ment en el camp de les neurociències.L’any 1955, per primera vegada, va des-criure amb el professor Kuffler l’existèn-cia dels potencials postsinàptics inhibito-ris, un element clau per a la comprensiódel funcionament de la sinapsi química ila integració d’aquesta com l’element

fonamental del funcionament del sistemanerviós. La seva trajectòria científica des-taca també per haver fet la primera des-cripció, l’any 1961, de la viabilitat de lespreparacions in vitro del cos carotidi i elseu nervi pel registre de l’activitat quimio-sensorial.

El doctor Eyzaguirre, llicenciat per laUniversidad Católica de Chile (1947), hacol·laborat diverses vegades amb la UB:des del 1981 manté una estreta relaciócientífica amb professors i investigadorsadscrits a l’equip de recerca de Neurofi-siologia, dirigit pel doctor Arcadi Gual, hafet diverses estades a la Facultat deMedicina i ha col·laborat en diferents tre-balls i articles d’investigació.

El doctor Carlos Eyzaguirre,investit ‘honoris causa

Imatge de l’acte d'investidura

El professor Josep M. Paredes,Premi Ciutat de Barcelona 2000

El professor Josep M. Paredes, delDepartament d’Astronomia i Meteo-

rologia de la UB, va ser distingit el pas-sat mes de febrer amb el Premi Ciutat deBarcelona 2000 d’Investigació Científi-ca, arran de la descoberta del primer

microquàsar emissor de raigs gammad’alta energia de la nostra galàxia, unafita científica de la qual es va fer ressò larevista Science el juny del 2000.

El jurat, que va posar un èmfasi especialen l’extraordinària qualitat científica delconjunt de recerques que optaven al guar-dó, va destacar la rellevància de la desco-berta del microquàsar, atès que “es tractad’un objecte estel·lar amb propietats singu-lars que permeten afegir dades molt relle-vants per als models de l’origen de l’universi la física fonamental de partícules”.

Especialitzat en el camp de l’astronomiai l’astrofísica, Josep M. Paredes ha estatvicedegà de la Facultat de Física de la UBdurant el període 1993-1996, i centra laseva activitat investigadora en l’àmbit dela modelització de l’emissió multiespectralde radioestrelles, com també en l’obtencióde dades observacionals, bàsicamentamb interferometria de molt llarga baserealitzada a través dels equipamentsVLBA (Very Long Baseline Array).

Quant a la descoberta de l’objecteastronòmic, el juny del 2000 la revistaScience es feia ressò del treball investi-gador coordinat pel professor Josep M.Paredes, en el qual s’identificava l’estrellapropera LS 5039 com el primer micro-quàsar amb emissió de raigs gammad’alta energia detectat fins ara a la nostragalàxia. Van participar també a la recercaels investigadors Marc Ribó, del Departa-ment d’Astronomia i Meteorologia de laUB; Josep Martí, del Departament de Físi-ca de la Universidad de Jaén, i MariaMassi, del Max Planck Institut für Radio-astronomie de Bonn (Alemanya).

Es tractava de tota una primícia, ja ques’establia una associació entre un micro-quàsar –un objecte galàctic format peruna estrella binària de raigs X, i dels qualsn’hi ha uns dotze– i una font de raigsgamma d’alta energia, fet que obria novesvies al coneixement de la naturalesa debona part de les fonts de radiació gammano identificades fins ara a la Via Làctia.

El professor Paredes al Saló de Cent, a l’acte de lliurament del guardó

6

‘

7

a c t u a l i t a t

Els professors de la UB JoanJ. Guinovart, Marià Alemany,

Joandomènec Ros, Josep M.Gatell i Salvador Reguant sónels docents de la UB que hanparticipat fins ara en el cicle “Laciència al carrer”, que ha orga-nitzat la Regidoria de Ciutat delConeixement de l’Ajuntament deBarcelona. Les conferències,que tenen lloc a l’Ateneu Bar-celonès, posseeixen l’objectiud’apropar el món de la ciència i

la recerca al conjunt de la ciuta-dania.

Joan J. Guinovart va titular la sevaintervenció “Entendre la diabetis”;Marià Alemany va parlar del tema“Es pot guarir l’obesitat?”; Joan-domènec Ros, sobre “Uns mol·luscscleptòmans i l’origen de la simbiosianimal-algues”, Josep M. Gatell vaintervenir amb “Sida vint anysdesprés: control o curació” i SalvadorReguant amb “Fòssils i estrats:coneixements i interès aplicats”.

Noves titulacions a la UB El curs 2001-2002, la UB impartirà les

noves titulacions de: Enginyeria Tècni-ca Informàtica de Sistemes, Llicenciaturade Ciències del Treball, Llicenciatura enCiències Ambientals, Diplomatura en Tre-ball Social (un ensenyament del centreadscrit Escola Universitària de TreballSocial, que es reconverteix al sistemapúblic), i Llicenciatura de Publicitat i Rela-cions Públiques, impartida al centre adscrit

Escola Superior de Relacions Públiques ique es reconverteix de títol propi a títolhomologat.

Les noves titulacions van ser aprova-des a la reunió del mes de febrer de laJunta del Consell Interuniversitari deCatalunya, integrada pels rectors i elspresidents dels consells socials de lesuniversitats públiques catalanes, dins laproposta de Programació universitària

de Catalunya 2000-2004. L'objectiu ésconfigurar una estructura d'estudisequilibrada en el territori que responguia la demanda social i a criteris d'efi-ciència pel que fa a l'ús dels recursospúblics.

També com a novetat, la UB incorporacom a títols propis per al curs vinent Peda-gogia social, Formació de les organitza-cions i Arqueologia.

Aprovat el pressupost per a l’any 2001

El Consell Social de la UB va aprovar el mes de desembreel pressupost per a l’any 2001, per un import de 40.996

milions de pessetes (246,34 milions d’euros) amb una dismi-nució del pressupost d’un 3,03% respecte al del 2000.

Malgrat la disminució global, si s’elimina l’efecte de lacàrrega financera i de les inversions finançades enguanyanticipadament per endeutaments, el pressupost creix1.547 milions de pessetes (un 4,1%).

Aquest pressupost consolida el vigent contracte progra-ma 1999-2002 entre la UB i la Generalitat de Catalunya,que a l’exercici del 1999 va representar uns ingressos afe-gits de més de quatre-cents milions de pessetes, gràcies al

compliment d’un 95,2% dels objectius marcats. De maneraaproximada, del compliment de cadascun dels més desetanta indicadors d’aquest contracte programa depèn unfinançament addicional de més de sis milions de pessetesde mitjana.

Segons Enric Canela, vicerector d’Economia i Organitza-ció, el pressupost aprovat posa una atenció especial a des-tinar recursos per a augmentar la qualitat dels programes dedoctorat, preveu el finançament de l’ampliació dels ServeisCientificotècnics dins el Parc Científic de Barcelona, i alho-ra garanteix la continuïtat de les obres de les facultats deFilosofia i de Geografia i Història, davant la Casa de Caritat.

Investigadors de la UB al cicle“La ciència al carrer”

Il·lu

stra

ció:

Fer

nand

o K

rahn

ANUNCI LA VANGUARDIA

9

Business Laboratori (B-LAB) és elnom de l’ens destinat a la reflexió en

el marc de la nova economia i creat eldesembre passat en el marc del ParcCientífic i Tecnològic de Barcelona. Éspromogut per la UPC, dins el ProgramaInnova; la UB, a través de la FundacióBosch i Gimpera, i l’empresa Coverling,destinada a serveis professionals a Inter-net i presidida per Ana Patricia Botín.

B-LAB neix amb la missió d’introduir lacultura empresarial i estimular l’esperitemprenedor en l’àmbit universitari i serà labase per a la creació d’un centre d’empre-

ses al Parc Científic i Tecnològic de Bar-celona, que ha nascut de la cooperaciódel Parc Científic de Barcelona amb diver-

sos centres de recerca i desenvolupamenttecnològics de la Universitat Politècnicade Catalunya (UPC).

a c t u a l i t a t

Neix el Business-Lab

El febrer passat, el Consell General del’Institut Joan Lluís Vives (IJLV) va

escollir Antoni Caparrós, rector de la Uni-versitat de Barcelona, com a nou presi-dent per als propers sis mesos.

Durant la reunió del Consell, el presi-dent sortint, Fernando Romero, rectorde la Universitat Jaume I, va destacar el conveni de col·laboració signat ambla Conselleria de Cultura de les Illes i el que properament se signarà amb la Generalitat de Catalunya. Romerotambé va anunciar que el pressupostd’enguany serà de 110 milions de pes-

setes, xifra que duplica la del pressu-post del 2000.

El mes de febrer, va tenir lloc igual-ment, en el marc de l’Institut, el VI DebatUniversitari sota el títol de “La universitata l’Estat de les autonomies. La distribu-ció de competències universitàries enformació i recerca després de disset anysde LRU”.

Antoni Caparrós va anunciar, durant elConsell General, les principals activitatsd’aquest primer semestre, com ara el VIIDebat Universitari. Aquesta trobada es vadur a terme el mes de març a l’edifici

històric de la UB i es va dedicar a la con-vergència europea del sistema universita-ri. El rector de la UB també va anunciarunes jornades esportives; el III Fòrum ArcMediterrani, dedicat a “Universitat i mediambient”; un acte per la Cultura de la Paua l’Auditori de Barcelona el 3 de maig, il’inici d’un congrés d’estudiants de l’IJLV.

L’Institut Joan Vives és una xarxa d’uni-versitats de parla catalana que potenciales relacions entre aquestes universitats afi de coordinar la docència, la recerca i lesactivitats culturals, així com promoure l’úsde la llengua catalana.

La UB presideix l’Institut Joan Lluís Vives

El rector de la UB Antoni Caparrós vaassistir el passat 15 de febrer a l’acte

universitari en defensa de la llibertat alcampus de Leioa de la Universitat delPaís Basc / Euskal Herriko Unibertsita-tea (UPB/EHU), convocat pel ComitèPermanent de la Conferència de Rectorsde les Universitats Espanyoles (CRUE).

Saturnino de la Plaza, president de laCRUE i rector de la Universidad Politéc-nica de Madrid, va llegir una declaració,que van signar els rectors de les universi-tats espanyoles, en un gest de crida a lacol·laboració i al consens de tota la ciuta-dania per la defensa ferma de la vida, lallibertat i la democràcia. Amb aquesta

convocatòria, la CRUE va voler traslladara la comunitat universitària i a la societaten general la denúncia de la utilització dela violència contra persones i béns com amètode per a la consecució d’objectiuspolítics. L’acte va comptar també amb laintervenció de Manuel Montero, rector dela UPB/EHU.

Els rectors de les universitats,en defensa de la llibertat

10

a c t u a l i t a t

Un estudi de la UB analitza el rendiment comparat delsalumnes universitarisprovinents dels dos sistemesde batxillerat

No hi ha diferències destacables en elrendiment dels estudiants a la Uni-

versitat segons provinguin d’un batxilleratd’acord amb el model de la LOGSE o béde l’antic COU. Aquesta és una de lesconclusions que s’extreu d’un estudi ela-borat per la UB en les promocions delcurs 1998-1999 i 1999-2000 en el quals’analitza el rendiment dels alumnes através del percentatge de crèdits supe-rats sobre els matriculats.

Miquel Martínez, vicerector de Docèn-cia i Estudiants de la UB, afirma qued’aquest treball fet per la Universitat “no

es conclou que un col·lectiu sigui millor al’altre, sinó que tenen característiquesdiferents”. Els estudiants de LOGSE sem-blen posseir una millor capacitat perorganitzar-se el treball, aprendre, selec-cionar la informació i emprar tecnologies,mentre que els de COU semblen disposarde més continguts informatius i mésconeixements.

En la promoció del 1998-1999 esdetecten algunes diferències durant elprimer any a favor del estudiants provi-nents de l’antic COU, però aquest lleugeravantatge disminueix en el segon curs ala Universitat.

De fet, la principal dada determinantdel rendiment acadèmic és la notad’accés a la Universitat, molt per sobre dela procedència (COU o LOGSE). Commés alta és aquesta qualificació d’ac-cés, més alt és també el rendiment uncop ja dins la Universitat.

Igualment hi ha diferències per gènere,amb una superioritat global en el rendi-ment de les noies respecte dels nois. LaDivisió on les xifres estan més igualades

(i en alguns ensenyaments fins i tot afavor dels nois) és la de Ciències Experi-mentals i Matemàtiques. En molts casosles diferències entre nois i noies són mésimportants que les observades en funcióde la procedència dels estudiants segonsvinguin de COU o de LOGSE.

Per elaborar aquest estudi s’han tinguten compte només els ensenyaments enels quals el percentatge dels dos tipusd’alumnes (LOGSE i COU) és prou repre-sentatiu. En total, s’ha analitzat una vinte-na de titulacions, aplegant totes les filolo-gies com un sol ensenyament i fent elmateix amb les titulacions de magisteri.

Entre altres conclusions, l’estudi confir-ma la necessitat d’intensificar la relacióentre el professorat de secundària i pri-mers anys d’universitat, com ja ha anatfent la UB al llarg dels últims cursos, i lade considerar el primer any d’estudis uni-versitaris com un any clau per al rendi-ment i l’aprofitament acadèmic. Lesaccions tutorials que es pugui engegaraquest primer curs, són estratègiques pera un bon rendiment.

COU versus LOGSE

11

Ja són mil les persones que han sol·lici-tat el carnet d’antic alumne de la UB,

una xifra que mostra la resposta que hatingut aquesta iniciativa llançada per laUniversitat de Barcelona l’abril passat.

“El carnet significa una obertura de laUniversitat a la resta de la societat justa-ment en el curs que la UB fa el seu 550èaniversari”, afirma Pedro Vázquez, directordel projecte. Els posseïdors del carnet gau-deixen d’un ampli ventall de serveis i avan-tatges tant dins la Universitat com fora.

Actualment hi ha descomptes en cursosd’idiomes, de català, proves d’informàtica,

compra de productes de la Universitat, etc.Fora de l’àmbit estrictament universitari,Banco Santander ofereix als posseïdorsdel carnet unes condicions especials enproductes financers pensats per a l’anticalumne en tant que particular, professionalo en l’àmbit de formació continuada. Hi hatot de descomptes en el món de la cultu-ra; en cinemes, teatres o representacionsmusicals. Igualment els antics alumnestenen avantatges en el Club de Subscrip-tors de La Vanguardia i s’ha dissenyat unaassegurança sanitària de condicionsespecialment econòmiques, creada mit-jançant un acord entre les companyiesSANITAS i UNIPSA.

El carnet s’inclou en el projecte mésampli d’Antics iniciat el 1997 amb aques-ta revista La Universitat UB.

Dins les iniciatives pensades per aaquest col·lectiu d’Antics, actualment hi hael portal a Internet (www.ub.es/anticsub/)amb serveis i informació universitària, cul-tural, laboral i d’interès general.

El portal avuiEl portal, en contínua evolució, posseeix unapartat actualitzat periòdicament sobre els

avantatges del carnet antic UB i la forma desol·licitar-lo. Les pàgines d’agenda posen aldia no tan sols de la vida universitària, sinó

també de l’activitat a Barcelo-na, sobretot en el camp cultural, ambenllaços a webs sobre cinema, teatre, músi-ca, etc. Dins l’apartat “Formació”, hi trobareu

notícies d’actualitat i enllaços a diversespàgines amb l’oferta de la UB en formaciócontinuada (màsters, postgraus, idiomes,beques i ajuts, etc.).

Entre la informació d’interès general espot consultar, per exemple, la previsiómeteorològica del dia. Actualment s’estanpreparant unes àrees temàtiques al voltantdels temes següents: “Art”, “Ciènciesexperimentals”, “Ciències de la salut”,“Economia i societat” i “Humanitats”.

“Món laboral” i “Premsa” (amb informa-cions sobre el dia a dia de la Universitat)són altres seccions que ara per ara com-pleten el portal.

a n t i c s u b

Els primers milcarnets

“El carnet significa

una obertura de la

Universitat a la resta

de la societat

justament en el curs

que la UB fa el seu

550è aniversari”

www.ub.es/anticsub/

és el portal d’Antics a

Internet, amb serveis

i tota la informació

universitària, cultural,

laboral i d’interès per

a vosaltres

a n t i c s u b

Els avantatges del carnet d’AnticInformeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

ESCOLA D’IDIOMES MODERNS(EIM)

Els titulars del carnet d’antic alumnegaudiran de preus reduïts, com si fossinestudiants o personal de la UB. L’EIMimparteix actualment formació en idio-mes a 6.500 estudiants. S’hi ofereixencursos de diversa durada en dotze llen-gües: anglès, alemany, francès, italià, rus,japonès, àrab, neerlandès, portuguès,suec, noruec i grec.

Així mateix hi ha cursos de caire moltespecífic (expressió oral i escrita, lectura,traducció, preparació d’exàmens oficials,etc.) o els organitzats expressament pera empreses, com els de curta durada,que es concentren en una sola setmanaamb vuit hores cada dia. Informeu-vos-en segons les vostres necessitatsTel.: 93 403 53 44 www.eim.ub.es

ODONTOLOGIA I PODOLOGIACondicions especials a les ClíniquesOdontològica i Podològica de la UB,gestionades per la Fundació JosepFinestres.

Clínica OdontològicaTel.: 93 335 80 54www.ub.es/ORL/cbas1.htm

Clínica PodològicaTel.: 93 336 26 52 - 93 336 26 60www.ub.es/ORL/cbas1.htm

ASSEGURANÇA SANITÀRIAEls posseïdors del carnet d’antic alum-ne de la UB podran gaudir d’una asse-gurança d’assistència sanitària de con-dicions especialment avantatjoses cre-ada específicament per a ells gràcies aun acord entre les companyies SANI-TAS i UNIPSA. Més informació: tel. 93 488 03 27;a./e. unipsabarna@jet.es

LA VANGUARDIAEls nous subscriptors de La Vanguar-dia que ho sol·licitin i contractin unasubscripció anual al diari tindran gratuï-tament durant un any el carnet d’anticalumne. D’altra banda, els que ja per-tanyin al Club de Subscriptors de LaVanguardia i ara sol·licitin el carnetrebran un regal de prestigi de la Uni-versitat. A més, els posseïdors del car-net d’Antics UB gaudiran d’uns avantat-ges dissenyats en exclusiva per LaVanguardia Viajes i el Club de CompraLa Vanguardia.

12

AVANTATGES FINANCERSAmb el Banco Santander els AnticsUB es poden beneficiar de lesmillors condicions de productes iserveis bancaris. Aquestes condi-cions preferents, especialment dissenyades per cobrir les necessi-tats de l’Antic, es complementenamb una gestió i assessorament personalitzats.

CCoomm aa ppaarrttiiccuullaarr::

Comptes corrents i d’estalvis

Mitjans de pagament

Superhipoteques

Supercrèdit personal

Bestreta de nòmina

Supercrèdit cotxe

CCoomm aa pprrooffeessssiioonnaall::

Comptes corrents i d’estalvis professionals

Comptes de crèdit professional

Supercrèdit equipament professional

Credilocal

Lísing mobiliari

Renting

FFoorrmmaacciióó ccoonnttiinnuuaaddaa.. CCrrèèddiittss ddee::

Postgrau-màster

Matrícula i material docent

Ordinador

Idiomes a l’estranger

Intercanvi universitats estrangeres

I a més la possibilitat d’establir estudisa la mida d’estalvis, fons d’inversió,plans de pensions, inversions borsà-ries… Un gestor us ampliarà la infor-mació per telèfon o personalment.

CCoonnttaaccttee::Anabel Fuentes GallegoTel.: 93 401 11 00/93 401 13 39a./e.: ifuentes@grupo.bsch.es

SERVEI DE LLENGUA CATALANA

10% de descompte en els cursosS’ofereixen cursos equivalents alsnivells B, C i D de la Junta Permanentde Català i preparació per al nivell K(correcció). Cursos de llenguatgesd’especialitat, d’elaboració de pàginesweb, de redacció, i de creació literària.

Accés gratuït als centres d’autoapre-nentatge de llengua catalana de la UB. Consultes lingüístiques i terminològi-ques (tel. 93 402 10 26 i 93 403 58 47)Més informació a www.ub.es/slc Tel.: 93 403 54 78

SERVEI D’ESPORTSEl Servei d’Esports de la UB s’ha obertals antics alumnes de la Universitat.www.ub.es/esports/ Tel.: 93 333 83 04

PUNT UBLa botiga Punt UB, alcarrer Balmes número21, ofereix preus reduïtsals poseïdors del carnetd’Antics. Hi trobareu productes de laUniversitat, des de materials de llibreriai escriptori fins a diferents objectes deregal. Balmes, 21 Tel.: 93 403 53 78

CONEIXEMENTS D’INFORMÀTICALa Universitat ofereix com a nou serveials seus antics alumnes la possibilitatd’acreditar coneixements d’informàticaque posseeixen però dels quals notenen titulació. Cal pagar la inscripció al’examen, més econòmica per als anticsalumnes que per al públic en general, idesprés realitzar la prova corresponent.Per a més informació: Departament deFormació Externa - Borsa de Treball dela UB Tel.: 93 403 58 73 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/aptitud.htm

AUDITORI20% de descompte sobre el preu detaquilla en les entrades. Cada carnetdóna dret a dues entrades i el descompte no és acumulable ambd’altres. Les entrades s’adquiriran ales taquilles, on caldrà presentar elcarnet. També un 5% addicional dedescompte en els abonaments.

MULTICINES ARIBAUEls antics alumnes tindran el des-compte del dia de l’espectador enqualsevol sessió de dilluns a divendresals Multicines Aribau, ubicats en elsnúmeros 8-10 i 5 d’aquest carrer.

BIBLIOTEQUES Accés i préstec a la Biblioteca de laUniversitat, la segona d’Espanya ennombre de volums, després de laBiblioteca Nacional de Madrid.

a n t i c s u b

13

ANTICS ALUMNES AL TEATREEls posseïdors del carnet d’anticalumne tenen descomptes per aassistir a les representacions del Tea-tre Nacional. A partir del 15 de març ifins el 20 de maig, podran veure a lasala gran del TNC Lulú, una peça fona-mental del teatre alemany contempora-ni i que dirigirà precisament un anticalumne de la UB, concretament deDret, Mario Gas.

Lulú. La capsa de Pandora és lahistòria d’una femme fatale amb unatràgica fi escrita per Frank Wedkind(Hannover, 1864-1918), un dramaturgcrític amb la societat burgesa. El seupersonatge Lulú va inspirar una òpera

del mateix nom a Alban Berg. Al Nacio-nal, el paper de Lulú anirà a càrrec deLaia Marull, coneguda pels seuspapers al cinema (Fugitivas o Mensa-ka), serials de televisió i obres teatrals.

El Teatre Nacional de Catalunya fa el20% de descompte als posseïdors delcarnet Antics UB sobre el preu de taqui-lla en les entrades fins a final de tempo-rada. Cada carnet donarà dret a duesentrades i el descompte no és acumula-ble amb d'altres. Les entrades es podenadquirir a taquilles presentant el carnet obé trucant al telèfon 93 306 57 06 i fentla compra a través de tarjeta de crèdit. Al’hora de recollir les entrades s’hauràd’ensenyar el carnet d’Antic UB.

Anna Maria Solduga, 66 anysLlicenciada en Geografia i Història (Història del’Art). Graduada social i bibliotecària

Crec que seria molt interessant que po-guéssim accedir a les mateixes fontsd’informació que un alumne. Per exemple,a tota la sèrie de documents digitals de la

Biblioteca. Jo he treballat molt amb ordinadors, a casa tinctarifa plana a Internet i per a mi seria molt interessant, perquèbuscar informació amb l’ordinador per a mi és un hobby.

Pere Feliz, 30 anysLlicenciat en Química

El més important seria reprendre el con-tacte amb antics companys, organitzar tro-bades que potser ara podrem fer a partirdel fòrum, i fins i tot preparar visites a lesnostres antigues facultats. Una mena de“jornades de portes obertes” per als antics alumnes. Tambésempre són interessants nous descomptes en cursos, forma-ció a distància. Igualment es podrien ampliar els cinemes queofereixen descompte i donar també algun avantatge en elcamp dels telèfons mòbils.

Josep Maria Valls, 57 anysLlicenciat en Química

Un accés millor als museus científicsd’Europa. Jo sóc professor i, quan vaig aciutats com ara París o Tolosa de Llen-guadoc, m’agradaria que un carnet aixíem facilités les coses als museus. Tant

pel que fa a facilitats econòmiques, com d’accés a serveis dela institució. Actualment el carnet ja té una sèrie d’avantatgesque trobo vàlids.

Marisa Moyano, 30 anysLlicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials

Per a mi seria interessant coses vincu-lades a l’esport. Per exemple, descomp-tes en algun d’aquests grans gimnasosque avui dia existeixen.

També voldria que s’augmentés el descompte a més tea-tres i activitats culturals: òpera, música, ballet, etc. Com en elcas dels cinemes Aribau, amb el preu del dia de l’espectador.

Quins avantatges afegiries al carnet?

Com va ser la seva trajectòriaacadèmica, amb dues titula-cions, filologia i biblioteconomia?Vaig fer les dues carreres simultàniament.Tenia molt clar que volia ser bibliotecària,m’han agradat sempre els llibres i aques-ta professió. Molt ben aconsellada, preci-sament per bibliotecàries de la UB, emvan dir que fes una carrera universitària"completa" (biblioteconomia era graumitjà). Em van induir a matricular-me en elque era Filosofia i Lletres.

Jo sóc de l’última generació del Plad’estudis Maluquer, que va ser extraordina-ri perquè vam tenir l’oportunitat de fer unensenyament molt interdisciplinari, cosaque t’enriquia els coneixements base.

Vaig començar als barracons del cap-damunt de la Diagonal. Hi venien sovintels “grisos”; recordo les corregudes,vagues... Aleshores a la universitat no

existia la noció de servei universitari (erauna mica “campi qui pugui”), encara quejo vaig tenir molta sort.

L’ambient a Biblioteconomia era radical-ment diferent: es tractava d’una escola entretolerada i mantinguda per la Diputació deBarcelona, una escola femenina, de nume-rus clausus. D’aquest centre vull esmentarespecialment el doctor Pere Bohigas.

A tercer, quan ja havia acabat Bibliote-conomia i feia l’especialitat a l’altra carrera,vaig anar a estudiar a la plaça Universitaten el que per a mi va ser la trobada realamb la Universitat. El pati de Lletres del

75-77 era únic. Recordo el dia que va venirl’Alberti, l’edició clandestina de la poesiacompleta de Joan Salvat-Papasseit, queencara tinc a casa… Un gran professord’aleshores, del qual em sento molt deixe-ble, era l’Antoni Comas, a qui dec enaquells anys el meu fonament literari, juntamb Joan Alegret, amb qui érem amics.

Com veu l’actualitat dels estudissobre biblioteconomia i docu-mentació?Crec que és una professió que s’ha dereciclar contínuament perquè està molt

14

a n t i c s u b

“Cal ensenyar als estudiants comusar els recursos d’informació”

Vinyet Panyella, directora dela Biblioteca de Catalunya

Vinyet Panyella (Sitges, 1954) és llicencia-da en Filologia Catalana per la UB (1977) idiplomada en Biblioteconomia i Documen-tació per l'Escola Universitària Jordi Rubió iBalaguer (1975), ara Facultat de Bilbiote-conomia i Documentació de la UB. Actual-ment és la directora de la Biblioteca deCatalunya, amb un fons de tres milions dedocuments i on anualment s’ingressen mésde cent mil documents nous. També haestat directora de l’Arxiu Històric de Sitges,cap del Servei de Documentació, Bibliotecai Arxiu del Parlament de Catalunya i diputa-da en aquesta cambra. Paral·lelament de-senvolupa una tasca com a escriptora, i vaguanyar el Premi Ferran Soldevila de bio-grafies i memòries la Nit de Santa Llúcia del1999 per l’obra Josep Carbonell i Gener.Entre les avantguardes i l’humanisme.

15

a n t i c s u b

fonamentada en la tecnologia, absoluta-ment canviant. I això és bo. Però també téun handicap: sembla que allò que no entraplenament en aquest món tecnològicresta en segon terme. Crec que hi ha unagran necessitat d’aplicar la tecnologia atot tipus de materials, els més “convencio-nals” (llibres, revistes, documents digi-tals…) i els que formen part del patrimoni(manuscrits…).

Entre un llicenciat en Filologia Catalana,i un que ho sigui en aquest ensenyamenti també en Biblioteconomia, el segon sapaprofitar els recursos d’informació d’unamanera molt més rica. Respecte a aixòens hem de plantejar el perfil curricular dela Universitat en aquest sentit: ensenyarals estudiants com usar els recursosd’informació és un requeriment bàsic.

Em sembla fonamental articular la for-mació dels professionals bibliotecaris idocumentalistes amb àmplies bandes deconeixements, no tan sols en tecnologiade la informació. Veig també com a fona-mental la recent creació el segon cicle. Elgran handicap que tenia la nostra carreraera que acabaves amb una diplomatura.La immensa majoria de professionals bus-cava una segona carrera, que ens haviad’ajudar a accedir en tant que titulaciósuperior a moltes més possibilitats defeina. La titulació superior és un aval moltimportant en tant que, almenys teòrica-ment, garanteix que el teu fonament vamés enllà de la tècnica. Adquirir coneixe-ments de fons, crec que és el fonamentalen qualsevol tipus de formació acadèmica.

En quines fites treballa actual-ment la Biblioteca de Catalunya?De cara a l’usuari, bàsicament es tracta deproporcionar accés. I fer prevaler la tecno-logia com a mitjà de crear i proporcionaraquest accés. D’altra banda, hi ha l’adqui-sició de patrimoni per fer-lo accessible ipromoure indirectament l’estudi i la inves-tigació.

En els darrers temps l’usuari pot veurecom s’ha millorat en comoditat física a lessales de lectura (s’ha acabat la calor tre-menda que hi feia a l’estiu). També s’hatreballat en la creació d’accés en igualtatde condicions per a tothom, per a investi-gadors, la qual cosa suposa un treball deposar en xarxa i en catàleg tots els fons dela Biblioteca (això té moltes graduacions inivells). Paral·lelament tractem de difondremolt què va fent la Biblioteca, perquè

l’espai cultural que la Biblioteca ha decobrir és molt important.

El que passa ara és que l’usuari cadavegada és més remot. Des del moment enquè la Biblioteca és a la xarxa i els catàlegstambé, les possibilitats d’expansionar la Bi-blioteca són immenses; no té frontera nihorari. Quan es va aplicar la màquina d’es-criure per a fer fitxes, va ser un canvi que vadurar vint-i-cinc o trenta anys. Des que vaentrar la primera pantalla i el primer teclathem canviat d’equipaments quatre vegades.I també hem canviat de perfil tecnològicmolts cops i encara ho farem més.

Amb la nova web que pensem posar enmarxa a la primavera, hi ha un seguit depossibilitats d’interlocució entre l’usuari i laBiblioteca; es creen unes possibilitatsd’actuació directa sobre un usuari que nose sap qui és. A més, cal tenir en compteque l’usuari d’una biblioteca nacional éssempre incert i difús; és l’investigadorperò té molts perfils, és molt polièdric.Què ens passarà? Això és molt esperona-dor. Vol dir que la Biblioteca s’estén i ésmés accessible.

Vostè també va dirigir unabiblioteca parlamentària. Quinús té?En el cas d’una biblioteca especialitzada,com la parlamentària, l’usuari encara ésmés divers. El diputat, en tant que usuari,té un perfil molt característic: és una per-

sona que no disposa de temps i que a mésté la necessitat d’informació amb una granrapidesa i immediatesa. Normalment elpersonal del grup parlamentari és l’usuarireal, i a part la biblioteca fa la funció desuport al procés d’informació que necessi-ten els diferents serveis del Parlament.

Quan entres a legislar temes nous: bioè-tica, fecundació artificial… o aspectescom el nudisme a les platges, es plantejaquina és la situació en altres països, si estàtolerat, regulat. Tenir aquests recursosd’informació vol dir posseir una gran agili-tat mental, una xarxa de recursos i conei-xements de base. De tota manera, desque vaig deixar la Biblioteca del Parla-ment, tot el sistema d’accés a la informa-ció jurídica és un dels canvis més radicalsque he vist. Hi ha eines molt diferents.

DE MÉS A PROP

Navega a Internet per arecerques personals?Com a mínim dos cops al dia.

Què està llegint ara?Recherches sur le dessin, d’YvesBonnefoy, i L'emperador o l'ocell delvent, de Baltasar Porcel.

Un llibre de capçaleraSempre hi tinc les poesies de Rilke.

16

Conèixer el nivell actual de contamina-ció química dels aliments més habi-

tuals consumits a Catalunya i aportarnoves eines davant de situacions de riscalimentari, és l’objectiu del programa pro-mogut pel Departament de Sanitat iSeguretat Social de la Generalitat deCatalunya, amb el suport científic de grupsinvestigadors de la UB i la URV. Iniciatl’any 2000, l’estudi tindrà una durada detres anys i està liderat pels catedràtics detoxicologia Joan M. Llobet, del Departa-ment de Salut Pública de la UB, i José L.Domingo, de la URV, que encapçalen elLaboratori de Toxicologia i Salut Mediam-biental integrat per les Unitats de Toxico-logia de les facultats de Farmàcia de laUB i de la URV.

L’estudi arrenca de l’experiència investi-gadora que han assolit els equips dellaboratori en aquest àmbit, en què desta-quen els estudis elaborats anteriormentsobre impacte mediambiental d’incinera-dores de residus sòlids urbans i residusespecials –tòxics i perillosos– duts aterme en diverses localitats catalanes.Entre altres conclusions, els treballs hanaportat dades actualitzades sobre l’estatde salut de la població local, de graninterès davant l’acció de possibles conta-minants químics en el futur.

Quant al nou programa ara en marxa, esbasa en l’anàlisi d’una àmplia franja demolècules orgàniques persistents –dioxi-nes, furans, PCB, hexaclorbenzè, nafta-lens policlorats, etc.– i metalls pesantsque poden arribar a l’aliment a través delmedi ambient, i que formen part de ladieta més habitual dels ciutadans. Elsinvestigadors podran avaluar així el riscassociat davant els nivells d’ingesta d’ali-

ments, mitjançant la valoració del contin-gut total de contaminant aportat per ladieta i la comparació posterior amb valorsde referència toxicològics. Es tracta d’unainiciativa força innovadora en l’àmbit de lasalut pública, sobretot pel que fa al segui-ment de contaminants de recent aparicióen el camp de la toxicologia i dels qualsencara no hi ha gaire bibliografia científi-ca en relació amb l’alimentació, com és elcas dels naftalens policlorats (PCN).

La presa de mostres es fa a través de lacompra al detall de productes a l’abast delconsumidor, i en localitats escollides al’atzar entre poblacions catalanes de mésde cent mil habitants, per tal d’assegurar ladiversitat quant a procedència, tipus d’esta-bliment i localitat d’obtenció dels aliments.

Un cop obtingudes les mostres, el pro-cediment més general consisteix a homo-

geneïtzar-les, congelar-les i a continuacióenviar-ne una part als laboratoris de SalutPública del Departament de Sanitat iSeguretat Social, on es determinaran elsmetalls. La resta serà liofilitzada a les ins-tal·lacions de l’empresa QCA, que col·la-bora habitualment amb els investigadors.En els liofilitzats seran analitzats els com-postos orgànics persistents, tot reser-vant-ne mostra suficient per poder ferestudis retrospectius en el futur, és a dir,per analitzar la presència d’un nou espè-cimen químic no estimat en els protocolsinicials. “Aquest procediment –comenta elprofessor Joan M. Llobet– ens permetràdur a terme estudis cap endarrere ambcompostos químics que ara no són analit-zats, però que en el futur poden ser focusd’interès pel seu impacte en la salutpública.”

l a r e c e r c a

Programa d’avaluacióde la contaminació químicadels aliments a Catalunya

L’estudi està promogut pel De-partament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, amb elsuport científic de la UB i la URV.

El professor Joan M. Llobet a la Facultat de Farmàcia

17

l a r e c e r c a

IV Premi Claustre de Doctors

Dirigida pel catedràtic Joan J. Guino-vart al Departament de Bioquímica i

Biologia Molecular de la Divisió III, la tesidoctoral d’Albert Barberà analitza l’acciódel tungstat com a agent substitut de lainsulina en diferents models animals de

diabetis i és una aproximació terapèuticaper al desenvolupament de futurs fàr-macs orals contra la malaltia. Ara com ara,les injeccions amb insulina constitueixenel principal tractament en la diabetis deltipus I (insulinodependent o d’apariciójuvenil) i en determinats casos del tipus II(no insulinodependent o d’aparició adul-ta). Per això, el fet de poder comptar ambfuturs fàrmacs orals per a tractar la dia-betis contribuirà tant a millorar la qualitatde vida del pacient, com a facilitar el con-trol dels nivells de glucosa en sang.

La nova edició del Premi Claustre deDoctors de la Universitat de Barcelona vadesignar com a finalistes les tesis docto-rals següents: “Paper dels receptors 5-HT1A presinàptics i postsinàptics en el con-trol del sistema serotoninèrgic al cervellde rata”, de Josep M. Casanovas, amb ladirecció de Francesc Artigas, del CSIC, ila tutoria de Jordi Alberch i Joan Blasi, delDepartament de Biologia Cel·lular i Ana-tomia Patològica de la UB; i “Didàcticamultisensorial de les ciències: un nou

mètode per a alumnes cecs, deficientsvisuals i sense problemes de visió”, elabo-rada per Miquel-Albert Soler i dirigida perM. Immaculada Bordas, del Departamentde Didàctica i Organització Educativa.

Les tesis llegides i defensades a la UBdurant 1999 es poden presentar a la convocatòria del V Premi. Les sol·licitudss’han de presentar a les diverses seus delRegistre General de la UB abans de les13.00 h del 31 de maig. Per a més infor-mació, tel. 93 403 72 14.

“El tungstat: una nova aproxima-ció a la terapèutica de la diabetis”és el títol de la tesi elaborada perAlbert Barberà i que va ser distin-gida el passat desembre amb el IV Premi Claustre de Doctors de laUniversitat de Barcelona a tesisdoctorals, un guardó creat el 1997per a potenciar els treballs investi-gadors dels joves doctors per laUniversitat de Barcelona i contri-buir així a projectar el prestigisocial del títol del doctor.

Albert Barberà

Seqüenciat el primer genomamitocondrial complet en espècies extingides Per primer cop ha estat seqüenciat en

la seva totalitat el primer genomamitocondrial en una espècie extingida: elmoa, un au gegantí autòcton de NovaZelanda i present encara a la mitologiamaori. Aquesta fita científica s’anunciavaa la revista Nature el passat mes de febrerarran del treball liderat per Alan Cooper,de la Universitat d’Oxford, en el qual parti-cipen els investigadors Carles Lalueza-Fox, de la Facultat de Biologia de la UB;Jeremy Austin, del Natural HistoryMuseum de Londres, i altres especialistes.

L’equip aporta com a primícia científicales primeres seqüencies completes delgenoma mitocondrial de dues espècies demoes (Emeus crassus i Dinornis gigan-teus), que es van extingir fa més de cinc-cents anys.

El treball investigador es basa en l’anàli-si del DNA mitocondrial (mtDNA), que ésel material genètic que hi ha a les mitocòn-dries, uns orgànuls cel·lulars localitzats alcitoplasma i que proporcionen energia peral metabolisme de la cèl·lula. A diferènciadel material genètic dels cromosomes quehi ha al nucli cel·lular, l’mtDNA és una peti-ta molècula formada per una doble hèlixcircular, amb uns 16.500 parells de bases,que és prop del 0,0005% de tota la infor-mació genètica que conté el nucli (uns tresmil milions de nuclèotids). Amb tot, és unapeça clau per a la reconstrucció de lahistòria de les poblacions, i la major partdels estudis sobre DNA antic se centrenavui dia en l’anàlisi de l’mtDNA.

Carles Lalueza-Fox, que és professorassociat a la Secció d’Antropologia del

Departament de Biologia Animal i espe-cialista en estudis de DNA antic, subrat-lla: “Tot i que algun investigador tinguésprou mitjans i paciència per a recuperartot un genoma nuclear, no seria possiblereconstruir un organisme extingit a partirúnicament de la seqüència del DNA. Ensmancaria informació bàsica sobre lavariació genètica dins de l’espècie, i pot-ser tampoc no disposaríem actualment nide l’hàbitat ni de la dieta naturalsd’aquests organismes. La principal conclu-sió de l’estudi és que l’extinció d’una espè-cie és un procés irreversible. Si volemconservar la biodiversitat del nostre pla-neta, la millor estratègia és sens dubteevitar la desaparició de noves espècies,tot protegint les que encara són exis-tents.”

l a r e c e r c a

Els Serveis Cientificotècnics: en suport de la recerca

L’estudi morfològic, ultraestructural i analíticde mostres amb tècniques de difracció deraigs X i microscòpia electrònica és un ele-ment bàsic en àrees com ara les ciènciesde materials, la biomedicina, l’arqueologia,la restauració o la gestió ambiental. Aquestés l’àmbit de treball de les quatre unitats dela Secció de Caracterització de Materials,coordinades per Ramon Fontarnau i ambequipaments valorats en més de vuit-centsmilions de pessetes.

La Unitat de Microscòpia Electrònica deRastreig facilita els estudis de microtopo-grafia, les imatges de composició i anàlisielemental dels espècimens. De l’equipa-ment, destaquen els quatre microscopiselectrònics de rastreig, que estudien mos-tres de diversa naturalesa des dels deuaugments fins als cent mil. La Unitat d’Anà-lisi de Superfícies i Microscòpia Electrònicad’Alta Resolució complementa l’estudi de lamostra analitzada prèviament amb altrestècniques. L’equipament d’anàlisi de super-fícies (amb l’espectòmetre AUGER il’espectròmetre de fotoelectrons o ESCA)treballa en condicions d’ultra alt buit, alta-ment exigents, i aporta dades químiques deles capes més superficials de la mostra. Enmicroscòpia d’alta resolució destaca elmicroscopi electrònic de transmissió de300 kV. La Unitat de Difracció de Raigs Xanalitza l’estructura cristal·lina de materialssòlids. Disposa d’equips de difracció demonocristall per a la determinació d’estruc-tures de productes de nova síntesi, id’equips per a mostres policristal·lines ones fan operacions com ara l’anàlisi de fases.Un equipament multitasca amb òptica

d’alta resolució i goniòmetre de textura pera aplicacions no convencionals. La Unitatde Microsonda Electrònica estudia la com-posició i la concentració dels elements (delberil·li fins a l’urani) presents a la mostra.Disposa d’una microsonda amb quatreespectròmetres WDS i un sistema EDS.

El Parc Científic de Barcelona compta ambun espectròmetre de ressonància magnèti-ca nuclear (RMN) de 800 MHz –actual-ment el més potent a tot el país–, que va seradquirit amb el finançament del Fons per aInfraestructures de Recerca del Gover cen-

tral i de la Generalitat de Catalunya. Tambées disposa d’un altre espectròmetre RMNde 600 MHz. Els espectròmetres RMN demolt alt camp estan cridats a ampliarl’extensa franja de prestacions de la Unitatd’RMN dels SCT, que disposa d’uns altresvuit aparells de menor camp instal·lats a lesfacultats de Química i de Farmàcia. La res-sonància magnètica nuclear és una de lestècniques fonamentals en la determinacióestructural de compostos orgànics i inorgà-nics, i de manera especial en el camp de lasíntesi de molècules o aïllament de produc-tes naturals. És de gran utilitat en la detec-ció d’impureses, el seguiment de reaccions il’estudi detallat de l’estructura final.

La Unitat compta amb tècnics altamentqualificats i l’assessorament científic delsdocents Ernest Giralt i Miquel Pons, delDepartament de Química Orgànica. Incloulaboratoris humits per a preparar o condi-cionar les mostres o introduir modificacionspuntuals sobre el material analitzat, i equi-pament informàtic amb programaris adientsper al processament i estudi de les dades.Els equipaments d’RMN estan destinats agrups amb un perfil de recerca centrat enbiomolècules i polímers d’alta complexitat, isempre en funció d’una acurada gestió delsrecursos en infraestructura de la Unitat.

Aquest article pertany a una sèrie sobreels Serveis Cientificotècnics de la UB,que posen a disposició de la recercauniversitària, d’empreses i institucionsuns equipaments d’alta tecnologia i per-sonal especialitzat.

Unitats per a la caracteritzacióde materials

La Unitat de RessonànciaMagnètica Nuclear d’Alt Camp

Xavier Llovet a la Unitat de Microsonda Electrònica

L’espectròmetre d'RMN de 800 MHz éssituat al Parc Científic de Barcelona

Serveis Cientificotècnics:Tel.: 93 402 16 93

www.sct.ub.esa./e: www@giga.sct.ub.es

Més informació

18

El fet de presentar una mutació especí-fica al gen NQO1 –que codifica un

enzim amb acció protectora enfrontd’alguns carcinògens– eleva fins a deuvegades el risc de patir un tipus de càncerde còlon, segons un estudi publicat a larevista Carcinogénesis per l’equip d’in-vestigadors format per Amàlia Lafuente,Mª José Lafuente, Xavier Casterad, ManelTrias, Núria Ascaso, Rafael Molina i Anto-nio Ballesta, de la Facultat de Medicina dela UB, i el grup de l’investigador John K.Wiencke, de la Universitat de Califòrnia(Estats Units).

La recerca ha estat realitzada amb unamostra de 247 pacients d’ambdós sexesde l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelo-na durant el període 1996-1997, ambl’objectiu d’analitzar les característiquesgenètiques del NQO1, un gen que codifical’enzim quinona reductasa. L’enzim estàimplicat en la metabolització de carcinò-gens d’origen exogen o endogen i ambestructura de quinona: una deficiència en

la seva activitat metabòlica pot originaruna desprotecció de l’individu enfront dedeterminats agents cancerígens, de ma-nera que s’afavoreix el desenvolupamentde patologies tumorals.

Relació amb l’oncogèn K-rasEls investigadors han detectat que les per-sones amb una mutació congènita enaquest gen –prop del 3% de la poblaciógeneral– estarien significativament mésdesprotegides enfront de l’acció de mutà-gens potencials. Els carcinògens no meta-bolitzats actuarien sobre l’oncogèn K-ras deles cèl·lules de la mucosa colònica, mutant-lo i provocant un subtipus de tipologiamaligna, que apareix en prop del 30% deltotal de casos clínics de càncer de colon.

Es tracta del primer treball en epidemio-logia del càncer en què hi ha una claraassociació entre el gen NQO1 i les muta-cions en K-ras, un dels oncogens que apa-reixen mutats amb més freqüència en càn-cers humans.

l a r e c e r c a

Noves dades sobre epidemiologia de càncer de còlon

El soroll pot arribar a ser suprimit pelmateix soroll, i això contribuiria a

millorar l’eficiència i l’organització dels sis-temes físics, segons un innovador treballde recerca sobre aspectes constructiusdel soroll publicat ara a Physical ReviewLetters pels investigadors Miquel Rubí,del Departament de Física Fonamental dela UB, i José Manuel G. Vilar, de la Uni-versitat de Princeton (Estats Units), i delqual també s’han fet ressò darrerament larevista Nature i el diari The New YorkTimes.

L’article està basat en una predicció decaràcter teòric, constatada fins ara ambsimulacions amb models per ordinador, idescriu per primer cop un nou fenomende la física mesoscòpica (en la fronteraentre el món macroscòpic i el microscò-

pic), conegut a partir d’ara per noise sup-pression by noise.

“El que nosaltres acabem de constatar–comenta el doctor Rubí– és que, demanera paradoxal, en sistemes no lineals ia escala mesoscòpica, el soroll que s’afe-geix de forma externa ajuda a suprimir elsoroll ja existent, i això és una idea forta-ment antiintuïtiva. El soroll ja no seria, pertant, una mera molèstia, un factor de dis-torsió o desordre, que és la visió mésclàssica: ben al contrari, seria un elementper afavorir l’ordre i l’organització dels sis-temes.”

Corroboracions experimentalsA l’article, els investigadors complemen-ten la constatació teòrica amb un parell demodels físics en què es podria corroborar

aquest fenomen: els conductors quàntics iels canals iònics cel·lulars, uns sistemesde diferent naturalesa però amb una sèriede característiques físiques comunes,com són les dimensions d’ordre similar iuna alta susceptibilitat a la influència pelsoroll, entre altres propietats.

“Fins ara –explica Miquel Rubí– haviaestat descrit el fenomen de la ressonànciaestocàstica, que possibilita l’amplificacióde senyals febles quan hi apliquem forcesperiòdiques externes. Un cop descritaquest nou comportament, el que convéara és avançar les recerques per poderimplementar de forma experimental unatroballa que fins ara només té caràcterteòric, tal com sovint ha esdevingut en lahistòria de les descobertes en el món dela física.”

Descrit un nou fenomen de lafísica a escala mesoscòpica

19

Amélia Lafuente (centre) i membres del seuequip de recerca

l ’ e n t r e v i s t a

“La ciutat necessita projectescom el del Parc Científic de

Barcelona”

“La ciutat necessita projectescom el del Parc Científic de

Barcelona”

Leopoldo Rodés Leopoldo Rodés

l ’ e n t r e v i s t a

Com recorda la seva formacióuniversitària i com li ha servit?Vaig fer Dret perquè pertanyo a una famí-lia de juristes. Aleshores s’havia d’estudiaruna carrera i es tractava de seguir la tradi-ció de la família. En general, els parestenien encara en aquella època una capa-citat determinant perquè els fills estudies-sin allò que ells volien. Això ha canviatforça: ara els pares poden aconsellar, infor-mar… però la decisió és sempre del fill. Amés, en aquell moment hi havia poquescarreres; no com ara, que n’hi ha un ventallamplíssim.

Anar a la Universitat va ser una experièn-cia enormement interessant i m’ha estatmolt útil. Encara que no he fet mai d’advo-cat, els coneixements bàsics de Dret els heusat després a la vida, al món de l’empresa.De professors, recordo per exemple LuñoPeña, Pérez-Vitoria, Fenech, Villavicencio,Pi-Suñer, el professor Estapé, d’Història delDret (en aquell moment encara no ensenya-va economia) i al qual després he anatveient, el doctor Iglesia, de Dret Romà, eldoctor Sureda, d’Hisenda Pública...

Com veu el debat sobre impul-sar l’esperit emprenedor entreels estudiants i la col·laboracióuniversitat-empresa?Crec que som en el bon camí. Conec elque s’està fent des de la Fundació Boschi Gimpera i penso que el seu directorgeneral, Francesc Santacana, està fentuna tasca extraordinària. En la mevaèpoca d’estudiant, d’aquests temes ni se’nparlava, i el que això ha canviat en elsdarrers deu o dotze anys és veritablementespectacular. Fomentar l’esperit emprene-dor és imprescindible.

Des de l’Institut de l’Empresa Familiartambé s’han fomentat càtedres en aquestalínia. Crec que cada cop més hi ha unaconsciència que el matrimoni universitat-empresa és útil, cosa que ja està passant famolts anys en tots els països avançats. Engeneral, penso que s’hauria de divulgarmés la relació universitat-empresa en totsdos sentits. Potser hem de donar a conèi-xer els avenços.

La ciutat necessita projectes com el ParcCientífic de Barcelona. El primer dia que

vaig visitar-lo em vaig quedar sorprès. Joveig molt clar que aquests projectes ensdonen prestigi, atreuen empreses i perso-nes. És una contribució de gran importàn-cia per a Barcelona i per a Catalunya, i, sino tiren endavant aquesta mena d’iniciati-ves, ens anirem endarrerint.

Són iniciatives que poden solucionar la manca de pes de Barcelona que vostè mateix haexpressat?Crec que el problema que hi ha empresesque instal·len la seu a Madrid i no a Barce-lona no millora, però sí que començo aveure una certa presa de consciència de lapèrdua de pes de Catalunya i Barcelona. Hiha una inquietud en els mitjans de co-municació i entre els empresaris amb elsquals jo parlo. No veig un canvi, però sí quese’n comença a parlar.

Aquest és un tema real, basat en xifres.No es pot negar que existeix, ni dir que elsque pensem així som uns provincians i unsmalaltissos com algú ha dit. Es tracta d’unarealitat: cal resituar Barcelona, que torni a

21

Leopoldo Rodés (Barcelona, 1935) es va lli-cenciar en Dret a la UB el 1957. És presidentde Media Planning Group, la segona agència publicitària especialitzada en mitjans de co-municació del món i integrada en el grup decomunicació Havas. Entre els seus càrrecs hiha el de vicepresident del Banco Urquijo, pre-sident d’ASEPEYO i president honorari de l’Institut d’Empresa Familiar. És membre delconsell d’administració de diverses companyies,entre les quals hi ha Sogecable. A més del seuvessant com a empresari, també és conegutper la seva tasca de patrocini. Així, és presidentde la Fundació MACBA (Museu d’Art Contem-porani de Barcelona), membre de la comissiódelegada de la Fundació Orfeó Català - Palaude la Música i del Comitè de Mecenatge delLiceu. També és membre del Patronat de laFundació Bosch i Gimpera de la UB.

ser capdavantera en molts terrenys, entreels quals l’econòmic. I també en el terrenyde la cultura. Perquè al capdavall aqueststemes no són només una qüestió queafecti l’entorn de l’empresa. El PIB, d’altrabanda molt satisfactori a Catalunya, d’unpaís i el seu pes són dues coses diferents.

Aquesta problemàtica es concreta –perexemple– en la demanda de professionals,que a Madrid és molt més elevada. Hi ha unfort èxode de professionals magnífics. Crecque les universitats de Catalunya són lesmillors d’Espanya, però és una llàstima queel sostre dels professionals formats enaquesta universitat sigui més baix sidesprés es queden aquí. Ara mateix la uni-versitat prepara moltíssims alumnes el destídels quals no podrà ser mai Catalunya.

De qui ha estat responsabilitataquesta pèrdua de pes?No vull acusar ningú, però hi ha molts res-ponsables aquí i fora d’aquí d’aquesta pèr-dua de poder de Barcelona i de Catalunyaen els darrers deu o dotze anys. A mi, coma ningú, la decadència no m’ha agradatmai i crec que els catalans hi hem de feralguna cosa.

I a més, vinculat amb tot això, hi ha larelació amb l’Amèrica Llatina. És una partdel món que està canviant per millorar entots els terrenys, i que constitueix unagran oportunitat per a Espanya i per a Ca-talunya. Això es relacionaria també ambtot el tema de l’aeroport i la necessitat dela seva ampliació.

Què ha significat l’acord entre laseva empresa Media Planning iel grup Havas?Mentre feia la meva carrera universitària,vaig crear l’agència de publicitat Tiempo,que encara existeix i és la segona d’Es-panya. El 78 vam engegar Mediaplanning,dedicada exclusivament a l’anàlisi, planifi-cació i compra d’espais publicitaris en mit-

jans de comunicació, abandonant per tanttota la part creativa. Vam començar aEspanya, després a Portugal, a l’AmèricaLlatina…

Fa un parell d’anys vam arribar a unacord amb el grup Havas. Nosaltres noestàvem gaire presents a la resta d’Europani als Estats Units, i en canvi ells sí: enscomplementàvem. Havas tenia com a socide referència el grup Vivendi. Aquest grupha comprat la Universal, en la qual s’estàconcentrant, i va vendre la seva participa-ció a Havas, que es va quedar sense socide referència. Nosaltres no podíem deixar

passar aquesta oportunitat i vam canviaraccions nostres per accions pertanyents aHavas. Amb això ens hem convertit en elsprimers accionistes del grup, el quart delmón. Haig de dir que hem mantingut laseu de Mediaplanning a Barcelona, oncontinua fent la seva feina i segueix sentla segona agència del món especialitzadaen mitjans.

Havas és un gran grup, amb quasi el50% de la seva activitat als Estats Units,presència a setanta països, 240 oficines,20.000 treballadors… A mi, que tota la vidam’he llevat d’hora i he anat a un despatx onpodia veure i tocar el que controlava, aquestmón global confesso que em fa una micad’angoixa. Afortunadament els meus fills hoentenen millor i m’ajuden molt.

Està el panorama dels grupsmediàtics a Espanya més clarque en èpoques anteriors?Hi ha la mateixa claredat que abans, peròpotser hi ha una mica menys d’agressivitat,una agressivitat, per cert, que aquí a Cata-lunya ens vam estalviar força. Existeixenuns grups bastant definits (Prisa, Godó,Zeta, Correo, Moll, Recoletos…), ambalgunes aliances per temes concrets entreells. No crec que aquest panorama canviïgaire. Jo, com a lector, el que vull, el queem preocupa, és l’objectivitat, i en aquestsentit crec que anem pel bon camí.

Com segueix Banco Urquijo elsprocessos d’expansionar-se i especialitzar-se?El Banco Urquijo era tradicionalment unbanc industrial, un merchant bank en ter-minologia anglosaxona. Després, per unasèrie d’esdeveniments històrics, fonamen-talment la fusió amb Bankunión, es vatransformar i va voler dur a terme unabanca semblant a la de les gran entitatsgeneralistes.

Crec que això va ser un error i crec tam-bé que hem tornat al que havia estat: el pri-mer banc espanyol en banca privada i denegocis. Estem fent una banca especialit-zada, que és com està treballant la banca aescala mundial. Urquijo ha tornat als seusorígens, recollint tot el seu prestigi.

I, a més, hem fet el salt a l’Argentinacom a primera experiència a l’Amèrica Lla-tina aprofitant una onada econòmica favo-rable. Com jo sempre dic als empresaris,aquest és el nostre destí lògic. És unaregió del món que ha canviat enormementi per millorar.

l ’ e n t r e v i s t a

22

“Començo a veure

una certa presa de

consciència de la

pèrdua de pes de

Catalunya i

Barcelona”

Després de dos anys de laseva presidència executiva dela Fundació MACBA. Com veuara el museu?El MACBA és un projecte que va néixeramb molta il·lusió i ha estat molt importanthistòricament. Barcelona havia perdut unsegle en el món de l’art. Si no hagués estatperquè el senyor Miró i el senyor Prats, elsenyor Picasso i el senyor Sabartès, i elsenyor Tàpies, van fer la seva i van muntarels seus museus aquí, l’art del segle XX nohauria estat representat al nostre país.

Aquesta situació s’havia d’intentar redreçari es va crear el MACBA amb un matrimoniprivat-públic. Ha estat un bon plantejamentque crec que està anant bé. Evidentment,van haver-hi molts problemes i crítiques,algunes injustes, però afortunadamentaquestes tempestes ja han passat.

El museu té un gran prestigi arreu delmón i, curiosament, la seva defensa moltscops ha vingut d’altres indrets. Penso quetambé aquí la gent s’ha adonat que és untema important per a Barcelona. No obs-tant això, el tema de l’art és molt opinable.El MACBA és un museu molt avançat,l’únic d’una ciutat important que està fentart veritablement i exclusivament de finaldel segle XX i del segle XXI, sense "arrosse-gar" res de l’art art més tradicional i con-vencional. Crec que això és molt atractiu iconnecta força bé amb el que és Barcelo-na. Aquesta és l’aposta en què tothom estàd’acord: Fundació, Ajuntament i Generalitat.

Com estan els recursos per a lacultura a Barcelona?Malauradament, vénen poquíssims recur-sos públics per a la cultura a Barcelona,sobretot per a l’art. A Catalunya, l’aportacióprivada en el terreny de la cultura ve bàsi-cament d’uns empresaris familiars que estreuen els diners de la butxaca, i per tantpatim el tema de la desubicació de lesgrans empreses del qual parlàvem abans.

A Barcelona les empreses són més peti-tes i demanar diners és molt més difícil.Aquí tenim La Caixa, que fa una aportacióextraordinària a la cultura del nostre país,

però a Madrid entitats de la mida de LaCaixa n’hi ha moltes. I això es nota.

Dit això, cal assenyalar que l’escenaricatalà està responent com sempre ho hafet, encara que amb menys mitjans queabans. S’ha refet el Liceu i al Palau hi es-tem fent unes temporades magnífiquesamb pocs ajuts. L’esperit de consciènciaciutadana continua, malgrat que els em-presaris que hi contribueixen sempre sónels mateixos.

Com es poden facilitar les cosesen el cas del mecenatge?Els avantatges fiscals que es tenen, perexemple, als Estats Units són molt mésgrans i imaginatius que a Espanya, ons’hauria de millorar sensiblement enaquest terreny. Però sóc bastant optimistai crec que el Govern en aquest moment hoestà estudiant i pot fer alguna cosa benaviat en forma de llei. Això ajudaria i bene-ficiaria a tothom, però no tot és fiscalitat.

Evidentment que la predisposició de lespersones i les empreses és diferent si ettornen més o menys diners a través de lapolítica d’impostos, però abans cal posar elsdiners sobre la taula. Per tant, és moltimportant que hi hagi empreses amb capa-citat de fer-ho. A Catalunya estem acostu-mats que al llarg de la història tot ho ha fetla societat civil: el Palau, el Liceu, els ate-neus, el Barça i la base de la major part demuseus… I en aquest moment això costaperquè hi ha menys possibilitats econòmi-ques i financeres.

Un pintor català del segle XX?Per a mi és fàcil: Tàpies.

D’arreu?Picasso.

La darrera òpera que ha vist?I puritani, de Vincenzo Bellini.

I el darrer concert?Un de Loreen Mazel, a Madrid.

Com ha viscut l’entrada dedones al Cercle del Liceu?Jo vaig votar a favor de l’entrada de lesdones sense cap mena de dubte. I esticbastant decebut que tants socis hi hagues-sin estat en contra.

23

L’activitat de Leopoldo Rodés

Leopoldo Rodés manté entrevistes i reunions a casa seva, entre paretsque exhibeixen peces de la sevacol·lecció particular d’artcontemporani. Vestit de la mateixamanera en què podria arreglar-seper anar al despatx, es redreça enun ampli sofà per parlar dels temesque el mantenen actiu i que en granpart giren al voltant de Barcelona i elseu pes com a gran ciutat.Rodés afirma que tota la vida s’hallevat d’hora per anar a l’oficina. Enun moment en què els seus fills jahan agafat responsabilitats en lagestió dels negocis familiars,continua desplegant la seva activitat,incloent-hi molts viatges a Madrid,tot seguint amb la idea de “feralguna cosa” per les societatscatalana i barcelonina.

l ’ e n t r e v i s t a

“A Catalunya estem

acostumats que

sempre tot ho ha fet

la societat civil”

El percentatge d’ estudiants de la UBque afirmen tenir coneixements

d’informàtica ha pujat d’un 63 a un 71% enquatre cursos. Aquesta és una de les xifresque es desprenen del llibre Estadísticad’estudiants de la Universitat de Barce-lona 1995-1999, un volum de 673 pàgineselaborat per l’oficina de gestió de la basede dades del servei de gestió acadèmica,en què es recullen les dades acadèmiquesi sociològiques de tots els estudiants de laUB en el període del 1995 al 1999. El llibrecontinua la tasca empresa amb la publica-ció dels corresponents als períodes 1989-1992 i 1992-1995, i entre els seus objec-tius hi ha donar la informació de maneraestructurada i permetre de fer estudis en eltemps sobre el col·lectiu d’estudiants.

Pel que fa al nivell de coneixementsd’idiomes, en el cas de l’anglès el curs1998-1999 un 35,5% afirmaven entendre’lbé, un 36% escriure’l bé i un 26,4% parlar-lo. En el cas del francès, els percentatgeseren de l’11,5%, el 7,9% i el 8,1%, i en el del’alemany, l’1,9%, l’1,8% i l’1,7%.

Entre les dades de caire demogràfic, laràtio home/dona continua sent favorable aaquest darrer sexe, com en cursos ante-riors. Concretament, el curs 1998-1999 lesdones representaven un 63,45%. Respec-te a la procedència dels estudiants de laUB, en el curs 1998-1999 un 2% erenestrangers, un 8,5% havien nascut a altreszones de l’Estat espanyol, i més d’un 88,7%a Catalunya. Entre aquests darrers, unagran majoria, prop del 92,2%, havien nas-cut a la província de Barcelona. Dins elcol·lectiu d’estrangers, aproximadament lameitat provenen d’Europa, un 5,5 % d’Àfri-ca, un 39,4% d’Amèrica, un 4,5% d’Àsia iun 0,25% d’Austràlia, Oceania i altres terri-toris. El nombre d’estudiants estrangersvaria molt quan ens referim a titulacions detercer cicle, arribant a un 15,8% en docto-rat i un 9,1 % en postgraus, màsters i cur-sos d’extensió universitària.

El tipus de residència que utilitzen totsaquests estudiants de la UB és en un64,7% el domicili patern, un 6,6% un pispropi, un 2% un domicili familiar, un 2,5%

un col·legi major o residència universitària, iun 4,7% un pis d’estudiants.

Si observem el nivell socioeconòmic deles famílies dels estudiants, les situacionslaborals més habituals en els pares són,segons dades del curs 1998-1999, treba-llador fix (un 32,5%), i empresari, profes-sional o treballador autònom amb perso-nal empleat (un 20%). Pel que fa a lesmares, el percentatge més alt el consti-tueixen les dedicades a les tasques de lallar (37,6%), seguides per les treballado-res fixes (14,1 %).

Cal tenir en compte que aquestes dadessociològiques només s’han d’emplenar obli-

gatòriament el primer cop que l’alumne esmatricula a la UB o quan hi ha hagut canvis,cosa que fa que aquestes informacionss’actualitzin a la realitat en molt poques oca-sions. Això s’està redreçant actualment ambun nou sistema de captació de dades.

El llibre també conté tot un seguit dedades de tipus acadèmic com ara xifressobre l’ingrés a la Universitat. També esdesglossen les dades per ítems com ara elstipus d’ensenyament i de matrícula o elstipus i vies d’accés dels nous alumnes.Igualment s’inclouen estadístiques sobrealumnes de tercer cicle, títols i tesis, aixícom altres cursos de la UB.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Els estudiants dela UB en xifres

L'ús del català es manté estableL’índex de presència del català a les classes de la UB es manté estable respecte a cursosanteriors, segons un estudi elaborat pel Servei de Llengua Catalana. Les últimes dadesobtingudes mostren que, durant el segon semestre del curs 1998-1999, aquest índex haestat d'un 62,4%. Aquest estudi ha estat elaborat amb un nou sistema d'obtenció de dades,fet en col·laboració amb el Gabinet Tècnic de Programació i Estudis. S'han aprofitat circuitsinstitucionals existents per a l'obtenció d'altres indicadors de l'activitat universitària.

D'altra banda, el Servei de la Llengua Catalana ha publicat un estudi sobre l'evolu-ció de la llengua a les tesis doctorals des del curs 1989-1990 fins al 1999-2000. Lesdades, obtingudes a partir del buidatge de les memòries acadèmiques de la UB,demostren també una estabilitat pel que fa a l'ús del català en aquest àmbit. L'índexmés elevat de tesis en català es va donar en el curs 1995-1996, amb un 39,1%, men-tre que el percentatge menor va ser el 27,8% del curs 1990-1991. L'anglès és la ter-cera llengua més utilitzada.

La ràtio homes/dones continua sent favorable a aquest darrer sexe, com en cursos anteriors

24

26

La formació permanent del professorat,així com la recerca i l’assessorament

en l’àmbit educatiu, són les principals tas-ques de l’Institut de Ciències de l’Educacióde la UB (ICE). Aquest institut universitari,integrat a la Divisió de Ciències de l’Edu-cació, va donar el curs passat servei a tret-ze mil professionals de l’ensenyament.

Es dedica de manera prioritària a larecerca educativa, a la formació i el per-feccionament del professorat de tots elsnivells educatius, a la innovació docent i ala informació i difusió d’experiènciesd’interès pedagògic, com també a l’asses-sorament de professors i centres. Actual-ment treballa per obrir noves línies derecerca que s’afegeixin a les consolidades(com la ja tradicional d’adquisició del llen-guatge i bilingüisme) i per buscar unamajor difusió i diversificació dels seus ser-veis adreçats a la UB i a la societat.

L’ICE va ser creat arran de la promulga-ció de la Llei general d’educació del 1970,que instaurava arreu de l’Estat espanyolaquest tipus d’instituts, vinculats a les uni-versitats i amb els objectius d’atendre laformació inicial i permanent del professo-rat, així com d’obrir i potenciar línies derecerca educativa.

Actualment, la formació permanent delprofessorat d’educació infantil, primària isecundària representa una part importantde la tasca que desenvolupa l’Institut, ambuns 7.500 matriculats l’any passat. S’incloutant cursos plantejats a iniciativa del mateixICE, com accions formatives elaborades enfunció de les demandes formulades desdels centres educatius de les diferentspoblacions i que constitueixen els Plans deFormació de Zona. En aquests casos, tèc-nics de l’ICE col·laboren per resoldre lesdemandes en el mateix lloc on han sorgit, a

través de diferents modalitats formatives(seminaris, cursos, assessoraments, grupsde treball, etc.). El curs passat l’ICE vaactuar en aquesta línia a Barcelona ciutat ien una bona part de les comarques de laprovíncia. Aquesta formació permanent,feta en col·laboració amb el Departamentd’Ensenyament de la Generalitat, s’estruc-

tura en vint-i-tres programes segons lestemàtiques, des de les matemàtiques o lesciències socials, a l’educació en valors o eltractament de la diversitat.

Dins la formació permanent també hi hauna secció corresponent a llengua i cultu-ra catalanes per tal de garantir el procésde normalització lingüística en els dife-rents nivells de l’ensenyament no universi-

tari. Igualment es duu a terme un progra-ma d’actualització cientificodidàctica queserveix perquè el professorat treballitemes nous del currículum i es posi al diarespecte a continguts concrets; i també esdesenvolupa un programa de transicióbatxillerat-universitat que l’ICE fa encol·laboració amb els instituts d’ensenya-ment secundari i diversos òrgans de lamateixa UB.

Una altra activitat docent de l’ICE és laformació inicial del futur professorat d’edu-cació secundària mitjançant els cursosteoricopràctics per a obtenir el certificatd’aptitud pedagògica, que tenen l’objectiude completar la formació dels llicenciats enaspectes educatius (procés d’ensenya-ment-aprenentatge i domini de tècniques iestratègies didàctiques). L’any passataquests cursos van tenir 1.460 matriculats.

Ara s’està desenvolupant també la for-mació adreçada al mateix professorat uni-versitari, funció que l’Institut tenia en elmoment de la seva creació i que es recu-pera després de no haver-hi incidit durantuna època. Els objectius són la millora dela qualitat docent mitjançant activitatsde formació a través d’una anàlisi crítica dela pràctica docent, la identificació d’objec-tius de l’aprenentatge, i la integració de lestecnologies actuals en els processos d’a-prenentatge i docència. Tota aquesta tascaestà pensada en estreta col·laboració ambaltres òrgans de la UB com el Gabinet d’A-

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

ICE: Formació deL’Institut de Ciències de l’Educa-

ció de la UB va donar el curs

passat servei a tretze mil profes-

sionals de l’ensenyament

Es dedica de

manera prioritària a

la recerca educativa,

a la formació i el

perfeccionament, a

la innovació docent

i a la informació i

difusió d’experiències

d’interès pedagògic

valuació i Innovació Universitària i el vice-rectorat de Docència i Estudiants.

La recerca educativa té un paper fona-mental a l’Institut, ja que l’ICE pretén donarimpuls i suport a la investigació del pro-fessorat dels diferents departaments inivells educatius, afavorir l’anàlisi de lamateixa pràctica docent i, en últim terme,col·laborar en la millora de la qualitat del’educació. Aquest és l’objectiu de la Sec-ció d’Investigació que compta amb el Ser-vei d’Assessorament Metodològic (SAM).Poden utilitzar el SAM docents de dins ifora de la universitat, els quals tenen pos-sibilitat de fer consultes a experts entemes com ara els següents: recercadocumental, plantejament i disseny d’unainvestigació, elaboració d’instruments,recollida de dades, tractament de la infor-

mació, anàlisis de dades, assessoramentinformàtic, etc.

L’ICE posseeix com a línia de treballespecialment consolidada la que fareferència a l’adquisició de llengües i elbilingüisme. El professor Miquel Siguan,antic director de l’ICE, és una figura dereferència en aquest àmbit. Va ser el cre-ador del Seminari Llengües i Educació,que l’any passat va celebrar el seu 25èaniversari.

Altres camps en els quals s’està treba-

llant és l’ensenyament i l’aprenentatgemultimèdia, o l’aplicació de les noves tec-nologies en la formació del professorat.

Una de les línies d’actuació que priorit-za actualment l’ICE és accentuar-ne laprojecció social, una tasca a la qual contri-bueixen les seves publicacions. L’objectiués oferir el més actual en l’àmbit educatiui materials que siguin valuosos pel que faa la formació de professionals, i hi ha veri-tables best-sellers que han superat lesdeu edicions. L’oferta de publicacions arri-ba actualment al mercat llatinoamericà,fins i tot amb edicions especials per aaquests països. Actualment existeixen lescol·leccions de Cuadernos de Educación,que ja porta trenta-dos títols (en coedicióamb Horsori), Cuadernos de Formacióndel Profesorado - Educación Secundaria

(també amb Horsori), Materials per a laInnovació Educativa (coeditada amb Graó) iQuaderns de Formació Professional.

També, com a fet de projecció social,s’atorga cada dos anys el Premi Pau Vila,creat en memòria d’aquest geògraf i peda-gog català mort el 1980. Concedit conjun-tament amb la Fundació Congrés de Cultu-ra Catalana i el Departament d’Ensenya-ment, es destina a iniciatives i treballs fetsen l’àmbit educatiu que contribueixin alconeixement i respecte al medi natural. El

curs passat va obtenir el guardó el treball“Reus, capital del Baix Camp”, presentat perl’institut d’ensenyament secundari JoanGuinjoan de Riudoms.

Una de les característiques de les activi-tats de l’ICE és la progressiva diversificació

del nombre d’institucions amb les quals tre-balla, col·laboracions fonamentals per al’organització de tot tipus d’activitats relacio-nades amb el món de l’educació. Així, hi haacords amb el Departament de BenestarSocial per a la formació de formadors quetreballen en educació per a adults, amb laDiputació, l’Ajuntament, i amb l’Organitzaciód’Estats Iberoamericans. En aquest darrercas, professorat llatinoamericà es desplaçacada any a Barcelona per assistir a unseguit d’activitats de formació dins la temà-tica d’educació en valors, i professorat de laUB desenvolupa tasques docents a dife-rents països llatinoamericans.

El treball que s’ha fet en el web de l’Insti-tut també s’inscriu en la línia de la projeccióa la societat. Actualment s’hi pot trobarinformació de les activitats de l’ICE en elsàmbits de formació, recerca o publicacions,així com notícies d’actualitat i enllaços awebs de diverses entitats vinculades alcamp de l’educació.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

27

en educació

Una de les línies

d’actuació que

prioritza actualment

l’ICE és accentuar-ne

la projecció social,

una tasca a la qual

contribueixen les

seves publicacions

formadors i recerca

www.ub.es/iceTel.: 93 403 51 91

La Universitat de Barcelona té en funcio-nament tot un programa de pràctiques a

través d’uns convenis de cooperació educa-tiva firmats amb empreses i institucions. Elcurs passat es van signar un total de 2.732d’aquests convenis, amb l’objectiu de formarels alumnes en el vessant de les sevescompetències professionals. A més, hi ha ungrup d’ensenyaments que tenen pràctiquesdins el seu pla d’estudis normalment com aassignatures obligatòries. Tots aquests pri-mers contactes amb el món del treball inci-deixen favorablement en la inserció laboraldels estudiants, dels quals aproximadamentun 60% es queden a l’empresa o instituciódesprés del període de pràctiques.

Totes les pràctiques es fan amb tutors,tant a la UB com a l’empresa o institucióen què es desenvolupen, i es regeixen pernormatives que marquen aspectes comara el nombre d’hores, l’avaluació de l’acti-vitat, etc. De cara al futur es vol incremen-tar el nombre de convenis i millorar-ne lagestió creant un punt únic al qual espuguin adreçar els empresaris interessatsa firmar acords de pràctiques.

Convenis de cooperació educativa L’activitat dins els convenis de cooperacióeducativa (coordinats pel Gabinet d’Orienta-ció Universitària) és susceptible de ser reco-neguda com a crèdits de lliure elecció.

Dins els ensenyaments amb pràctiquesals seus plans d’estudi, hi ha Dret, Psico-logia, Farmàcia, Formació del professorat,Pedagogia, Educació social, Bibliotecono-mia i documentació, Psicopedagogia i Re-lacions laborals.

A Dret hi ha pràctiques de caràcterintern i extern. Aquestes darreres es fanen diverses institucions públiques, perexemple oficines judicials, el registre de lapropietat mercantil o el Consell de l’Audio-visual de Catalunya. El curs passat hihavia prop de 290 d’aquestes places depràctiques externes.

A Pedagogia, el primer curs es fa unainiciació al pràcticum (unes quantes ses-sions a la Facultat sobre la vida professio-nal), i a quart curs, l’anomenat pràcticumd’implicació. El curs passat van participaren aquest pràcticum més de dos-centsalumnes en unes cent vuitanta institucionsi empreses. Es tracta d’entitats dels àmbitssociocultural, empresarial i d’educacióescolar.

A Psicologia, les pràctiques es fan encinc àmbits: psicologia clínica, de l’educa-ció, en l’àmbit laboral, investigació, i sociali comunitària. Hi col·laboren 164 centres,que ofereixen un total de 976 places.

Les pràctiques de la Facultat de Formaciódel Professorat es realitzen en escoles(unes cinc-centes al llarg d’un curs) i hi par-ticipen uns nou-cents alumnes de les diver-ses especialitats.

A Farmàcia van participar a les pràctiquestutelades de l’ensenyament durant el curs1999-2000 un total de 703 centres, tantoficines de Farmàcia com serveis de Farmà-cia Hospitalària, i van fer-les 467 estudiants.És habitual aquesta tendència d’una ofertade places més gran que la demanda.

El pràcticum de Psicopedagogia es fa aentitats com ara centres escolars, serveispúblics d’assessorament pedagògic, gabi-

nets privats d’assessorament, centres d’edu-cació especial, escoles d’adults, oficinesd’inserció laboral, etc. Hi ha conveni amb 56institucions, i durant un any hi fan les pràcti-ques prop d’un centenar d’estudiants.

A Educació social participen a les pràcti-ques durant un curs uns tres-cents vintalumnes distribuïts en prop de cent cin-quanta centres de tipus divers (per exempled’educació especialitzada, d’animació socio-cultural o d’educació d’adults). També espoden fer les pràctiques a través de tasquesde cooperació en altres països, amb ONG oaltres universitats.

En el cas de Relacions laborals, unscent noranta alumnes van fer pràctiques a117 empreses durant el curs 1999-2000.D’una mostra de 82 d’aquests estudiants,47 s’han quedat a l’empresa, 8 d’ells ambcontracte indefinit. Les activitats quedesenvolupen van des de l’assessoramenta empreses i treballadors, a la confeccióde contractes de treball o nòmines, etc.

Els indrets de pràctiques a Bibliotecono-mia i Documentació van des de bibliote-ques de grans institucions com la Diputacióo la Generalitat, a centres de documentaciód’empreses, mitjans de comunicació, etc.En un any hi participen més de norantaentitats i uns cent vint alumnes.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

28

De l’aula al món laboral

Les pràctiques incideixen favorablement en la inserció posterior dels estudiants al món del treball

1157

204

232

608364

696

Divisió I de Ciències Humanes i Socials

Divisió II de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques

Divisió IV de Ciències de la Salut

Divisió V de Ciències de l’Educació

Altres

Total d’alumnes en convenis de Pràctiques en empreses i institucions Curs 1999-2000

SOL·LICITUD DE CARNET D’ANTIC ALUMNE

• Formulari per emplenar, signar i enviar, per fax, correu o personalment, a l’adreça anotada al peu.• Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, el mes següent al càrrec bancari.• El preu del carnet d’Antics UB (4.500 PTA l’any) inclou la subscripció a la revista La Universitat

entitat oficina dígit control núm. compte corrent

Com has conegut la possibilitat de fer-te el carnet? Revista Web Un amic Diari Altres

T’interessaria estar inclòs en un directori d’antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu? Sí No

ANTICS UBGran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona. Telèfon: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es http// www.ub.edu/anticsub

Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestesdades, podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes. Universitat de Barcelona, en compliment del Reial decret 13322/1994, de 20 de juny.

Cognoms

Adreça

Població

DNI

Titulació

Dades bancàries

Nom

Codi postal Província Telèfon

Sexe (h / d) Data de naixement (dd/mm/aaaa)

Any

Abril 2001

Signatura

30

La Facultat de Medicina, que està inte-grada arquitectònicament amb l’Hos-

pital Clínic, és un edifici neoclàssic inau-gurat el 1906 i ubicat entre els carrersCòrsega i Sardenya per una banda, i Vi-llarroel i Casanova per l’altra. Aquesta his-tòrica seu universitària es troba en unexhaustiu i llarg procés de millora de lesinstal·lacions, tot fent una important apos-ta per acollir una recerca d’excel·lència.

La seu del carrer Casanova és la queconcentra un major nombre d’alumnat deMedicina (uns mil dos-cents estudiants),encara que aquest ensenyament tambés’imparteix al campus Bellvitge i a l’Hospi-tal Universitari Sant Joan de Déu.

La reforma de la Facultat del carrerCasanova va iniciar-se als anys vuitanta,ampliant l’edifici amb tres plantes supe-riors al voltant del pati central dedicades abiblioteca i aules. Durant la dècada delsnoranta es va fer una segona fase, que vaconsistir en la rehabilitació de l’ala corres-ponent al carrer Còrsega. Aquest any s’hainiciat la fase següent, és a dir, la reformade l’altra ala (la del carrer Sardenya), iencara restarà la rehabilitació de la part dela zona noble del cos central, integrada pelParanimf, l’escalinata i el vestíbul. Es cal-cula que els treballs pendents poden tenir

un cost d’uns 4.500 milions de pessetes.En acabat està previst de disposar de36.000 metres quadrats, 6.000 dels qualses destinaran a docència, 20.000 a recer-ca i 3.000 a biblioteca.

La importància de la tasca de recerca enaquest campus queda palesa en l’aportacióque farà per a la fase actual de les obres laGeneralitat a través de l’Institut d’Investiga-cions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDI-BAPS), concretament 1.475 milions depessetes. Com a resultat, alguns dels espaisremodelats s’adjudicaran a grups de recer-ca de l’IDIBAPS, consorci creat entre la UB,l’Hospital Clínic, la Generalitat i amb elCSIC com a unitat associada.

Facultat reformadaLes obres que s’han realitzat fins ara hanprovocat un canvi important en l’aspectede l’edifici respecte al de fa dues dècades.“Un antic alumne que no hagi vist la Facul-tat reformada, ara trobaria un espai moltmés lluminós i, sobretot, amb una majorpart d’espais destinats a recerca”, afirmaJosep A. Bombí, degà de Medicina. De

cara als vianants, l’edifici del carrer Casano-va destaca per la seva façana, centrada perun pòrtic i una escalinata que li donen tot uncaràcter monumental. L’accés a aquestafaçana s’ha vist millorat per la recent rehabi-litació de la plaça pública que té just aldavant i que porta el nom d’un antic degàdel centre, Àngel Ferrer i Cajigal.

La vida universitària a Casanova escaracteritza pel fet de ser un espai desti-nat a un sol ensenyament (amb l’excepciód’uns quants alumnes d’Infermeria quevan a cursar-hi determinades assignatu-res) i per una total imbricació amb l’Hospi-tal Clínic. Cal esmentar que, a més delshospitals universitaris Clínic, Bellvitge iSant Joan de Déu, la docència de Medici-na a la UB disposa de set hospitals asso-ciats i vint àrees bàsiques de salut.

A més de tota l’activitat acadèmica icientífica, aquesta seu universitària tambété una important vida cultural potenciadapel Deganat. Així, es fan exposicions depintura, recitals de poesia, concerts, etc.La Facultat posseeix una coral i unaorquestra pròpia, a més de dos grups de

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Campus Centre Ciutat,

Aquest reportatge és el segon

dedicat al campus Centre Ciutat

després que en el número ante-

rior tractéssim d’alguns dels seus

espais com l’edifici històric de la

plaça Universitat. Ara ens cen-

trem en la Facultat de Medicina

al carrer Casanova i l’edifici de la

UB al barri de Sants.

de la trama urbana:

teatre. També es duu a terme des del1998 una campanya antitabac que cadacurs es reprèn amb cartells i un acte ins-titucional al qual es convida algun perso-natge popular (com ara Andreu Buena-fuente o els dibuixants d’El Jueves ÒscarNebreda, José Luis Martín, Fer i ManuelFondevila). Igualment s’ha organitzat unaexperiència pionera d’un cicle d’humani-tats mèdiques en què s’han tractat temescom "L’estructura narrativa de la relacióentre el malalt i el seu metge" o "La reve-lació del cos". Fins i tot ara es treballa perorganitzar unes sessions de tast de vinsper a estudiants i professorat.

L’edifici de la UB del carrer Melcior dePalau, al barri de Sants, va ser construït enun principi per ser una presó, encara quemai no va arribar a tenir aquesta finalitat.Des del seu inici es va destinar a ladocència, de manera que l’any 1964l’Escola de Magisteri (coneguda per laNormal) estrenava la construcció.

L’Escola de Magisteri de la UB vadesenvolupar-hi la seva activitat durantmés de trenta anys, encara que l’edifici noera propietat de la Universitat, sinó delMinisteri d’Educació i Ciència. Aquesta si-tuació va perdurar fins que l’Escola (ac-tualment transformada en Facultat de For-mació del Professorat) es va traslladar, elcurs 1996-1997, a l’actual seu del campusVall d’Hebron. Aleshores, Sants (ja com aedifici de la Universitat) va ser la seu dediversos serveis de la UB i, un any més tard,de la Facultat de Biblioteconomia i Docu-mentació, hereva de l’Escola Jordi Rubió iBalaguer. Així, acull actualment més de sis-cents estudiants, i el fons de la bibliotecadel centre aplega uns divuit mil volums.

Entre els serveis a la comunitat univer-sitària ubicats a Sants cal destacar el Cen-tre de Formació Permanent, tant en for-mació externa com interna. L’última estàdestinada al personal de la UB, i el curspassat la seva activitat va representarl’organització de 193 cursos per al perso-nal d’administració i serveis, amb 2.427matrícules. Un 90% d’aquesta activitat es

va desenvolupar al mateix edifici de Sants, ila resta en altres espais de la UB. En el casdels docents, es van fer 19 cursos, amb 290participants, i també un 90% de les ses-sions es van dur a terme a Sants. Pel que faa la formació externa, un centenar de per-sones van passar per Sants per fer les pro-ves que donen dret a una acreditació deconeixements d’informàtica atorgada per laUniversitat. A més, des de Sants es gestio-na la Borsa de treball de la UB, que endades del curs passat tenia 3.274 inscrits.L’edifici també acull altres serveis com ara elCREI-Sants (Centre de Recursos Educatiusi d’Investigació del barri de Sants). La seuuniversitària, de 8.500 metres quadrats dis-tribuïts en cinc plantes més soterrani, estroba franquejada per l’Institut d’Ensenya-ment Secundari Emperador Carles i l’escolade primària Ramon Pané, com ha estat gai-rebé des dels inicis de l’espai.

“Aquesta construcció té grans possibili-tats per la seva ubicació, a prop d’una granestació, de diversos hotels i de l’aeroport”,afirma José Manuel Brunet, director delCentre de Formació Permanent.

31

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

la Universitat al bell mig de Casanova a Sants

Sants

El treball de la Fundació Solidaritat UBa Kosovo, en col·laboració amb l’Ajun-

tament de Barcelona, ha inclòs una missióal terreny realitzada al final de l’any 2000i de la qual ha sorgit un informe sobre elcontext sociopolític de la zona i la propostad’un projecte d’assessorament per areconstruir el sistema de control dels recur-sos hídrics. En la missió han intervingut demanera important dos antics alumnes de laUB, actualment tècnics de Solidaritat UB,per als quals aquesta experiència als Bal-cans ha comportat un important enriqui-ment en el pla professional i personal.

“Anar a Kosovo hauria de ser una pràc-tica obligatòria per a tots els estudiants deCiències Polítiques”, diu mig en bromaJordi Cortès, llicenciat en aquest ensenya-ment per la UB. Ell és un dels autors del’informe sociopolític que s’ha elaborat,“necessari per a pensar en projectes allarg termini” i que també s’inclourà com adocument dins l’Observatori Solidaritat (unespai web de la Fundació amb accés atota una sèrie de recursos sobre conflictes

internacionals). Cortès afirma que el proble-ma principal reflectit a l’informe és la indefi-nició de l’estatus jurídic de la província. Lapresència de minories dificulta igualment lafeina: “Has de mirar a cada municipi quinaés la situació, quin és el percentatge delsdiferents grups de població a determinat

indret (si són minoria els serbis, els albane-sos…).”

L’enginyer químic Santi Sarraute, un altreantic alumne de la UB, està d’acord que“treballar allà és molt complicat”. Tot i així, haparticipat en l’elaboració d’una propostad’assessorament per a reconstruir el siste-ma de control de recursos hídrics a Kosovoque significaria donar suport al personald’un antic institut d’hidrometeorologia, aixícom a diferents departaments del Governde Kosovo, com ara Agricultura, Indústria oMedi Ambient.

Manca d’inversions“Actualment, per exemple, no sembla quehi hagi cap control sobre les aigües sub-terrànies”, explica Sarraute. El conflicte i,abans, la manca d’inversions del governde Belgrad en el territori han contribuït atota una sèrie de mancances.

Per resoldre-ho es col·laboraria ambpersonal de l’antic institut i es treballariaamb els departaments de Medi Ambient iReconstrucció de la UNMIK (Missió de les

Nacions Unides per a l’Administració Inte-rina de Kosovo).

Solidaritat UB fa la seva tasca a Kosovoen col·laboració amb l’Ajuntament de Bar-celona a través del seu Districte XI Coo-peració. Concretament, es tracta d’enviar adiferents zones de Kosovo missionsd’experts que facin diagnòstics sobre pro-blemes i possibles vies de solució (sobre-tot pel que fa a la gestió de residus sòlidsurbans i gestió d’aigua potable i d’aiguaresidual).

L’Ajuntament ha tingut en compte l’expe-riència de la Fundació en tasques sem-blants a països com el Marroc o El Salvador.D’altra banda, personal de Solidaritat UBhavia estat sobre el terreny a Kosovo en elmarc de projectes de cooperació univer-sitària de l’Institut Joan Lluís Vives.

32

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Solidaritat UB

Solidaritat UB:Telèfon: 93 403 55 38www.ub.es/solidaritat

a KosovoDos antics alumnes han treballat en un informe sobre el context sociopolític de la zona i la proposta d’un

projecte d’assessorament per a reconstruir el sistema de control dels recursos hídrics

“Anar a Kosovohauria de ser unapràctica obligatòriaper a tots elsestudiants deCiències Polítiques”

AnunciClaustre Doctors

34

c o l · l a b o r a c i ó

La Unitat de Màrqueting i Patrocini de laUB, d’acord a unes tarifes i convenis

establerts, és la responsable d’oferir a lesempreses els serveis següents. Al mateixtemps, la Unitat vetlla per les empresescol·laboradores de la Universitat.

Contractes de llicència per a l'úsde la marca UBDes de la Unitat es gestionen aquests con-tractes per a la utilització publicitària de lamarca UB per part de les empreses, fruitd'estudis i projectes realitzats per grups derecerca de la UB i promoguts conjuntamentamb la Fundació Bosch i Gimpera.

Permisos d'ocupació temporalDes de la Unitat de Màrqueting i Patrocini esgestiona l'atorgament d'aquests permisosper emplaçar lones publicitàries en edificisen obres i tanques exteriors, amb la finalitat

de rendibilitzar el patrimoni de la UB i con-tribuir mitjançant els ingressos que es deri-vin d'aquest ús, a la seva conservació.

Concessions per a la realitzacióde promocions i proves tast L'interès de les empreses en els estu-diants universitaris com a públic potencialha portat a la creixent i ja consolidada rea-lització de promocions comercials i provestast als campus de totes les universitats.

La Unitat de Màrqueting i Patrocini ges-tiona la demanda de les autoritzacionscorresponents, coordina la realització del'activitat amb l'empresa promotora i lesfacultats i/o campus on aquella es realitzai gestiona el cobrament i la transferènciade preu a les facultats i/o campus respec-tius. Els ingressos recollits d'aquestes pro-mocions s'han adreçat a cada una de lesfacultats o campus on tenen lloc, per a

contribuir a finançar els seus projectespels quals resulta difícil trobar patrocini.

La Universitat, un espai tambéper al màrqueting empresarial

Màrqueting i patrociniEl fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caire econòmic, de comunicació, d’imatge i de difusió i desgravacions

fiscals. Més informació: Unitat de Màrqueting i Patrocini. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

L’empresa d’alimentació Casademont,SA i la de roba esportiva Indústries

Mercury s’afegeixen enguany com a nouspatrocinadors de l’equip Universitat deBarcelona - Bàsquet Femení. Casademontaportarà un milió de pessetes a l’equip, il’empresa Indústries Mercury el proveiràgratuïtament de roba i materials esportiusper un valor 560.000 pessetes. En totsdos casos la col·laboració ha estat tramita-da a través de la Unitat de Màrqueting iPatrocini de la UB.

A banda d’aquestes noves incorpora-cions, són patrocinadors El Corte Inglés,Banco Zaragozano, Aparcamientos Saba iEl Mundo Deportivo, amb la col·laboracióde l’Ajuntament de Barcelona i la coordi-nació del Servei d’Esports de la UB.

Universitat de Barcelona - Bàsquet Fe-mení va quedar sisè a la Liga NacionalFemenina espanyola de la temporadapassada, va arribar a quarts de final a laCopa de la Reina i va guanyar la LligaCatalana Femenina.

Casademont i Indústries Mercury, nouspatrocinadors de l’equip Universitat deBarcelona - Bàsquet Femení

Resum de resultats Any 2000

Convenis signats 55

Facturació de l’any 2000 330 MPTA

Projectes patrocinats 24

Mecenes (donacions de patrimoni) 27

Proves de tipus test i promocions realitzades 9

Persones, empreses i institucionscol·laboradores del grup Universitat de Barcelona 80

Total distribuït al Grup UB 288 MPTA

Nou acordd’ús de lamarca UB

L’empresa d’alimentació Casademont,SA ha firmat un acord per a utilitzar la

marca UB a través de la Unitat de Màr-queting i Patrocini. Aquest contracte esfirma paral·lelament a un de transferènciade tecnologia de la Fundació Bosch iGimpera. Ha estat possible gràcies al’estudi del Departament de Nutrició iBromatologia de la UB, que va fer unaavaluació del text promocional dels pro-ductes Bioyork i Biopavo.

Arran de la col·laboració per a elaboraraquest informe, ara Casademont apor-tarà dos milions a la UB per usar la marcade la Universitat en els embalatges deBioyork i Biopavo, així com en les cam-panyes publicitàries d’aquests productes.

35

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

Se celebra enguany l’aniversari

de la fundació per Martí l’Humà

de l’Estudi General de Medicina

i Arts de Barcelona

La Facultat de Medicina celebra enguanyel sis-centè aniversari de la fundació

per Martí l’Humà de l’Estudi General deMedicina i Arts de Barcelona, antecedentde l’actual centre de la UB.

El monarca volia establir un Estudi Ge-neral complet, però va desistir-hi davantl’oposició del poderós Consell de Cent i vahaver de cenyir-se només a l’àmbit de laMedicina. L’ensenyament es duia a terme al’Hospital de la Santa Creu, creat coml’Estudi General el 1401 a l’actual carrerHospital per respondre a les necessitatsde la ciutat. L’edifici de l’antic hospital acullactualment dependències de la Bibliotecade Catalunya i l’Escola Massana.

El 1450 es va crear l’Estudi Generalcomplet a Barcelona, l’inici del qual era eltema d’un reportatge en aquesta mateixarevista fa dos números. L’ensenyament dela medicina s’incorporava a aquest EstudiGeneral el 1539, i s’integrava, doncs, a laresta d’ensenyaments universitaris. ElDecret de nova planta de l’any 1717, que

va comportar l’abolició de les universitatscatalanes i la creació de la nova Universitatde Cervera que aglutinés l’ensenyamentsuperior, també va significar una nova etapaper a l’ensenyament de la medicina. Cerve-

ra, però, presentava importants dificultatscom a seu de l’ensenyament de la medici-na, atès que no disposava d’una instituciósanitària com l’Hospital de la Santa Creuper a l’ensenyament pràctic, elementimprescindible per a aquests estudis. Aixídoncs, es continuava impartint a la pràcticala docència de la medicina a Barcelona,encara que en una difícil situació legal.

Reial Col·legi de CirurgiaAquest context va començar a canviar ambla creació, el 1760, del Reial Col·legi deCirurgia. Situat en el recinte de l’Hospital dela Santa Creu, l’edifici del nou Col·legi cons-tava d’un gran amfiteatre acabat amb unacúpula per donar-li lluminositat i en el qualun corredor circular i uns miradors al pis dedalt permetien als estudiants d’assistir a lessessions d’anatomia. Durant un cert perío-de, a Barcelona només es van poder fer elsestudis de Cirurgia, i per a ser metge caliacompletar-los a Cervera.

Els canvis polítics van permetre que el1843 es restaurés una Facultat de Medici-na a Barcelona. El catedràtic de MedicinaLegal Jacint Corbella explica que alesho-res es va aplicar “un pla d’estudis revolu-cionari, fet per Pere Mata”, que “va refor-mar profundament l’estructura dels estudisde Medicina”. El retorn a Barcelona es vafer a la seu del Col·legi de Cirurgia (quedesapareixia en unir-se aquesta professióa la de metge).

L’edifici, però, va quedar petit, sobretotdesprés de l’època d’esplendor de la medi-cina catalana iniciada a la dècada delsanys 1870. Així, i després de tota una sèriede dificultats per a arribar un acord sobrela seva ubicació, van començar les obresde l’actual Facultat de Medicina i l’HospitalClínic al carrer Casanova, a l’Eixample quealeshores estava servint per a expansionarla ciutat. Pel que fa a l’antic edifici de laFacultat, avui dia es conserva com a seude l’Acadèmia de Medicina.

Els sis-cents anys de la Facultat de Medicina

Imatge actual de l’antic amfiteatre anatòmic, avui seu de l’Acadèmia de Medicina

Durant un cert

període, a Barcelona

només es van

poder fer els estudis

de Cirurgia, i per

a ser metge calia

completar-los a

Cervera

La Divisió de Ciències Jurídiques,Econòmiques i Socials ofereix un gran

nombre de màsters i postgraus, que arri-ben aquest curs a un centenar. A més,actualment es treballa per incrementarl’agilitat en crear nous cursos que respon-guin a la demanda social de cada moment.D’altra banda, els doctorats també s’hanreestructurat recentment per aprofitar almàxim les possibilitats de la normativa del1998, que permet obtenir, al cap de dosanys de cursar aquests ensenyaments,una titulació universitària sense necessitatde continuar fent la tesi doctoral.

“Després d’un primer any teòric i d’unsegon en què es fan treballs pràctics, elsalumnes de doctorat obtenen el Diplomad’Estudis Avançats, un títol homologat que

cada vegada esdevindrà més una alterna-tiva a màsters i postgraus”, explica el vice-president de la Divisió, Jordi Suriñach. Pera aprofitar aquest canvi normatiu i contri-buir a fer més atractiva l’oferta de màstersi postgraus, la Divisió presenta actualmentun programa de doctorat per a cada ense-nyament de segon cicle, tot incentivant lamultidisciplinarietat i la possibilitat d’espe-cialització dins cada programa.

L’oferta de màsters i postgraus de laDivisió, a més dels prop de noranta cursosd’extensió universitària, atreu no tan sols atitulats d’ensenyaments d’aquesta divisió,sinó també a professionals d’altres camps

que necessiten, per exemple, una formaciójurídica o econòmica per a aplicar-la al seuàmbit laboral. Així, la diversificació temàti-ca dels màsters i postgraus és molt àmplia(des de les diverses branques del dret a lagestió en turisme o en el sector cultural,als mercats financers, etc.). “Volem quecada vegada sigui més ràpida l’adaptacióde l’oferta a la demanda social, de maneraque si ara, per exemple, es demana forma-ció en qüestions de dret d’estrangeriaarran de la nova llei, puguem organitzar elcurs sense demores”, afirma el secretari dela Divisió Joan Manuel Trayter.

Un altre vessant que es vol potenciar ésel d’una major presència de la formació nopresencial on-line, tot incrementant l’ús deles noves tecnologies. A més de la docèn-cia, també es pretén que les xarxes informà-tiques serveixin cada cop més per a tràmitsadministratius com ara la matriculació.

36

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials:

La modernització d’unaextensa oferta

Diploma d’EstudisAvançats en:

l Ciència polítical Dretl Dret penall Economial Estudis empresarials

(ADE, Ciències actuarials i financeres, Investigació i tècniques de mercat)

l Història econòmical Seguretat i prevenciól Sociologia

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a:www.es/acad/tercer/3index.htm

Després d’un primer

any teòric i d’un

segon en què es

fan treballs pràctics,

els alumnes de

doctorat obtenen el

Diploma d’Estudis

Avançats

Més informació a:www.ub.es/div2

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

Les Heures - Universitat de Barcelona, através de les seves àrees i/o associa-

cions ofereix periòdicament conferències ijornades sobre temes d’actualitat, cercantponents que aporten a cadascun dels te-mes el seu propi valor afegit. Les conferèn-cies esdevenen una plataforma relacional,d’intercanvi d’experiències i de posada aldia de coneixements, i alhora permeten co-nèixer exemples concrets explicats percadascun dels personatges que presentenels seus temes d’excel·lència.

Aquest últim mes de febrer, les con-ferències han estat: “Banners: com incre-mentar més d’un 1.000% el resultat d’unacampanya” i “L’estratègia d’una empresadel sector de les masses congelades”.

BannersLleugers, concrets i amb grapa són elsrequisits que ha de complir tot banner pera aconseguir una més gran eficàcia. Aixího va explicar el passat dia 20 de febrer alPalau de les Heures Francisco Segura,especialista en màrqueting on-line i direc-tor de l’empresa marketing-eficaz.com, enel decurs de la seva conferència organitza-da per l’associació de l’MBA Interuniversi-tari i l’Escola de Negocis de les Heures -Universitat de Barcelona.

Els banners, que són la fórmula publi-citària preferida pels anunciants a Internet,tenen un índex de resposta d’un 1%. Perentendre’ns, de cada cent persones queveuen un anunci en una pàgina web, unaaccedeix a la informació sobre el producteque es vol vendre. Per augmentar l’efectivi-tat a un 10%, Segura afirma que el bannerha de tenir un pes aproximat de 8 K illançar un missatge concret que convidi al’acció amb frases del tipus “Cliqui aquí”.De la mateixa manera, aconsella que elbanner estigui situat a la part superior dela pantalla i que no sigui massa cridaner.

Més enllà de l’efecte immediat que per-segueix una campanya, cal no oblidar elsefectes secundaris d’aquesta publicitat,que, segons Segura, són summamentimportants. “Hi ha gent que no compraperò que es queda amb tu i, quan vagi a labotiga, comprarà el teu producte.”

Pa i pastesJordi Gallés, director de vendes de FRIPAN,va exposar dijous dia 22 de febrer, a la con-ferència organitzada per l’Associaciód’Alumnes del Màster en empreses agroa-limentàries de Les Heures - Universitat deBarcelona, els processos mitjançant elsquals restaurants i dispensadors de pa ipastes poden oferir una àmplia gamma deproductes acabats de fer, cruixents i calentsen qualsevol moment del dia.

Aquesta tècnica, a més d’abaratir lesparts més cares de l’elaboració de pro-ductes, permet una distribució molt con-trolada segons la demanda, evitant així elsriscos. D’aquesta manera, el concepte tra-dicional de tasques del forn de pa, que esdesenvolupaven en un mateix edifici,comença a desaparèixer.

La tècnica del pa precuinat, de la qualFRIPAN és pionera a escala europea, escomença a realitzar el 1987, quan l’empre-sa disposava ja de més de cent punts devenda (Molí Vell) i perseguia asseguraruna qualitat homogènia i regular en totsaquells punts.

Conferències a Les Heures -Universitat de Barcelona

37

Més informaciówww.heures.ub.esTel.: 93 428 37 10

93 428 45 85

CURSOS DE L’ESCOLA DE NEGOCISDE LES HEURES - UNIVERSITAT DE

BARCELONA

l MBA Interuniversitari. Màster en administració i direcció d’empreses (full time/part time)

l MBA en empreses agroalimentàries l Màster en direcció asseguradoral Màster en direcció fiscal de l’empresa l Màster en màrquetingl Màster en e-logistics (logistics and

supply chain management)l Màster en advocacial Màster en advocacia internacionall Màster d’especialització en auditoria

de comptes (accés al Roac)l Màster en direcció i gestió en

l’Administració local (a distància)

l Programes d’especialització en negocis internacionals

l Programes d’especialització en e-business

l Curs d’innovació i creació d’empresesl Programa superior de formació

empresarial (seminaris de curta durada)

CURSOS EN COL·LABORACIÓ AMBL’ESCOLA D’EMPRESARIALS

l Postgrau en tècniques de gestió empresarial

l Màster en gestió i administració de personal a l’empresa

l Màster en empresa internacional i comerç exterior

l Màster en empreses de comunicació, informació i audiovisuals

l Màster en dret empresariall Màster en màrqueting, distribució i consuml Màster en gestió i tècniques superiors

de l’empresal Màster en assessoria fiscall Màster en comerç electrònic

38

l l i b r e r i a u b

LA EVALUACION EDUCATIVA,SU PRÁCTICA Y OTRASMETÁFORAS

Joan MateoCuadernos de EducaciónICE / Editorial HorsoriISBN: 84-85840-86-0

El text de Joan Mateo, catedràtic delDepartament de Mètodes de Recerca i Diagnosi en Educació iactual director del Gabinet d’Avaluació i Innovació de la UB, fauna aproximació al tema de l’avaluació, una de les bases de lagestió de la qualitat educativa. Com diu el mateix autor, “l’ava-luació suposa una forma específica de conèixer i relacionar-seamb la realitat per tractar d’afavorir canvis optimitzadors enaquesta”.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació iPublicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm

Un altre lloc on podeu adquirir-les és al Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot de pro-ductes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal

LA RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTSNORMALISTES

M.L. Gutiérrez MedinaPublicacions de la Universitat de Barcelona17 × 24 cm / 98 pàg.ISBN: 84-475-2485-X

Amb aquesta publicació sobre la Re-sidència d’Estudiants Normalistes de l’Escola Normal deBarcelona s’inicia, per part de la Facultat de Formació delProfessorat, una proposta de divulgació institucional quepretén recuperar i donar a conèixer els seus antecedents. LaResidència –segons planteja la seva autora en aquest treballinèdit– va representar en aquells anys (1932-1934) unaexperiència innovadora i pionera a Catalunya.

ASPECTOS JURÍDICOS DE LAINTRODUCCIÓN DEL EURO

X. FernàndezTribuna Internacional, 1Publicacions de la Universitat de Barcelona15 × 21 cm / 148 pàg.ISBN: 84-475-2501-5

Aquest estudi examina alguns delsprincipals aspectes jurídics plantejats per la introducció del’euro, tenint en compte les normes comunitàries i l’específicaregulació espanyola sobre aquesta matèria. La publicaciós’estructura en quatre parts: “Previsions comunitàries sobre elmarc jurídic de l’euro”, “Mesures espanyoles relatives a laintroducció de l’euro”, “Principis rectors i regles complemen-tàries” i “Regulació de qüestions específiques”.

PSICOLOGIA DEL DESENVO-LUPAMENT: ADOLESCÈNCIA,MADURESA I SENECTUT

C. Triadó Tur, G. Martínez Criado iF. Villar Posada. UB, 43. Edicionsde la Universitat de Barcelona17 × 24 cm / 284 pàg.ISBN: 84-8338-201-6

Aquest llibre comprèn els temesmés propers a la psicologia del desenvolupament a l’adoles-cència, la maduresa i la senectut. La publicació va dirigida alsestudiants de Psicologia i Ciències de l’Educació i als professio-nals que treballen amb persones d’aquestes edats, en l’àmbitfamiliar, escolar o de la comunitat. Els autors han procurat inclou-re-hi dades de recerques fetes al nostre país, a fi de copsar larealitat, especialment de l’àmbit psicosocial.

VIURE EN UN CASTELL DE LAFRONTERA: PASSEIG VIRTUALPELS SEGLES XI i XII

E. Biosca i Frontera, M. Sancho iPlanas i T. Vinyoles i Vidal. Team, 4Cd-rom. Edicions de la Universitat deBarcelona. ISBN: 84-8338-238-5

Reconstrucció virtual del castell de Mur (Pallars Jussà). L’obrapermet: 1) Passejar lliurement a temps real per les estances delcastell; 2) Trobar informació històrica, documental i iconogràficade prop de quatre-cents objectes que es troben als principalsmuseus d’art romànic; 3) Escoltar la veu d’un guia que dóna unabreu informació sobre les estances; 4) Accedir a la investigacióarqueològica; i, 5) Dur a terme activitats pedagògiques i derecerca històrica.

SUNZIL’ART DE LA GUERRA

S. Golden i M. Presas (trad. del xinèsi introducció). Proa. Clàssics Orien-tals, 1. Ed. Proa, Servei d’Edicionsde la UAB, Ed. de la Universitat deBarcelona. 13 × 19,5 cm / 111 pàg.ISBN: 84-8256-841-8

Amb L’art de la guerra –el primer tractat d’estratègia militarconegut (segle V aC)– s’inicia la col·lecció Clàssics Orientals. Del’actualitat i la funcionalitat d’aquest llibre, en poden parlar elstractadistes i estrategs militars d’arreu del món i, sobretot, elsempresaris que apliquen la filosofia de Sunzi en la formació delsseus directius, tal com va fer el Japó per esdevenir una potènciaeconòmica durant la segona meitat del segle XX.

AnunciBanco Santander.

"Multifons"

AnunciBanco Santandercol·labora ambAntics Alumnes