Butll Inst Cat Hist Nat-, 50 : 75-81. 1985

LA RECERCA EN CIENCIES DE LA NATURA A CATALUNYA NORD

Josep Trave

RESUMELa recherche dans les Sciences de la Nature en Catalogne Nord

Rebut: mare 1984

La recherche dans les Sciences de la Nature n'a reellement debute en Catalogne

Nord qu'avec la Topographie botanique du Roussillon de P. Barriere, en 1690. La botani-

que se developpe avec la creation dune chaire de botanique a I'Universite de Perpignan,

ainsi que d'un Jardin Botanique, en 1766. Un Cabinet d'Histoire Naturelle voit le jour en

1770.

Apres la disparition de l'Universite et une periode peu productive, I'activite scienti-

fique reprend grace a ['initiative de la Societe Agricole Scientifique et Litteraire des Pyrenees-

Orientales (1833) et a la creation du Museum d'Histoire Naturelle en 1940.

Vers les annees 1880, la recherche prend veritablement son essor avec la fondation

du Laboratoire Arago en 1882. Les travaux de Geolcgie, de Botanique et de Zoologie se mul-

tiplient. Ce developpement s'accentue apres la derniere guerre avec la renaissance de I'U-

niversite de Perpignan en 1958.

INTRODUCCI(

Fa nles dr 500.000 anus, el nostre Ilumvaavant passat, I'honme do Taltci l1 devia, for'4osament, tenir un bon concixemcnt em-piric del medi clue I'envoltava, si volia so-breviurc. Fahiicar Ics scves cines, cagaramb pai auvs Ies sexes prescs, triar i re-collir I ruits u arrcls, errs per a ell activi-tats quotidiancs que li cxigicn tenir un boncuncixement, tart del medi mineral i vege-tal com dcls animals amb cis quals com-puu tia cis recursos de Ia natura. Malhau-radamcnt, aqucst saber, nat de I'cxpcrien-cia, transmes i pcrpetuat oralment, i alinat

de segle en segle en cl curs de la prchistu-ria, no ha arribat fins a nosaltres si no Csper mitja de rays tcstimonis del passat.Durant l'antiguitat i I'cdat mitjana, cl

pensament cientific brilla solament en al-gunes regions privilegiades, allunvadcs delnostre pals: Xina, I'india, I'Oricnt Proxim,Grecia. A 1'Occidcnt, Ics ciencies naturalsno intcressen lino a alguns rars actors,coin el bisbe Albert el Gran (1193-1280) oI'emperador Frederic II do Ilohcnstaufen(1194-1250) (Pula & T11Luuutzim.s, 1962).No sera fins al Renaixcmcnt, el seglc x\ i,

quan Ics ciencies naturals comencaran laseva expansio, despres d'haver-ho let ics

* Laboratoire Arago. 66650 BaMuls do Ia Marenda. Franca.

75

u I its a1 IslutclICS, i Ics C\pCdiCions al NoclMull, Jtintan1cnt amb I'eyploracio d'Atrica

ii'Asia, CXCiten la Curiositat leis homes.:I srglc \\tt cs teal It/CU progressos im-

poi tarts, deguts a Ia noga act Lid (-leis sa-is, PCI Lina banla, i al pcI!CCCIunallent do

Ics 1CIIicptcs, sohrctot del niicroscopi, perI'aItIa ('I'lll:olmim ls, 1965). EI wile vv III,Cis Iilosol. i cis sav is butch ell bretxa IcscrccnCCs i ICs Suprl StiCions. Es el scgiC Ciela IlLinl, CI lcls enciclopedisles. Els (Iesco-hIin CI)1S Cs nuIllipIiqucn i ICS disciplinesCicllifigLiCS CS van divCI'sificant.

Els \eritahlcs iniCis de Ia rCCCICa ell ICsCICIICies lie la natura Son dilicils dC prCCi-sar pct Clue la a Cataluna a Nord. Molts ar-xiLIS h,Il CICSapaiCCLit, i els CXistrntS SunCncara IILifv d'havcr cstat tots cstudiats.1:.I ('0111 ho dCII)Oslren publicationsI CCCI I , I'cst[di d'agnests aI'xius ens rc-sena molter sorpICscS i es CI Canli quc CalClue scgucixiII CIS hisloriadors de la Cicn-Cia quc'Lilguin Concixcr III 11101' cis nattna-listes del nostIC pals.

C0111 Clue jo no SOC hiSloriador, la mCvaamhici(i sera moll Iles inodesla. Nonles in-icntarr rrsunlir CI quc sabCm acluZdI11CntsohiC cis inicis i CI dcscnVolupamcnt de IaIlisluria Natural a la rostra re,-,i6. QuatI'cinstitutions hall tingut, CIII scrnhla, Lin pa-per important Cn aqucst dcscnVolupamcIIt:la Uiikersitat dc Pci pinva, la Societal Agri-cola, LilCraria i Cicntilica dris PirineusUricnt,lls, CI MLISCLI cl'Ilisloria Natural i CII.ahoralori Arawu.

LA UNIVERSITAT I)1 PERPINYA

La I ii \ Cl sit at dc• PC,piI I va IUU CrCada CI1350 per Pcrc III CI C.'CI'IIliOI1iOS per Com-prnsLi' la pcrdua lc la UlliVCI'sitat (IC Mont-pelier, fins agttcll Iu>mwlt la principal for-nladora tie 1'rlitc Catalana (GI(;oU 1970).Al prinCipi el 'Ci Crca Lin Slruliunr Gcnc°ra-Ic', Clue Compreni.t trey Iaeultats: Teolu_cia,

Diet i Arts Liberals. Era la scgona unixCr-sitat Cataialk , dcspres do la de Licida(1300). Barcelona no Ion oficialmcnt dota-la amh una uniVCI'sitat bins CI 1536 (Ro\I-Iz v I VI k(.I I I, 1934: 437).

L'acta Cie I Wldaclo dc la Universitat liePerpin^a Iu loo scgcIlada pcI papa Cli-Incnt \%II fins a 1379. En aquesta ocasiotransburma e1 Sludiunr General(' en Stu-diunr [Init'ersulc. L'cnscnvvament do Ia Teo-logia Ili CS suprillit provisiunalment (fins

tees, s'hi IiCa cI de MCdiCina. .AJult avi.it,i en Iulnhrc CICiXelt, CIS cstlIlialts de totCatalullya hi afiLirivCI.

SCllbfa (inc. tins a i'aIIIICXi( lief RosSClluper l'ran4•a, la MCdiCila 110 va tcllir Siuo Lillfloc lestringit a la UniVCIsitat. No podempas Cspcrar quc Ics CICUCiCS naturals, lineeven Ilawrs Cssencialment Libra clefs met-ges, haguessin poguI lunar IIoe a trcballsinteressants. L'ahscllcia gairche total d'ar-xius qOC Correspon;tL uin a la prinlera mci-tat clef segiC \ \ 11 la ben in )probablc CluC CsdescobreiviI cfoCLillenls ilnportants.

La prescndia Iranccsa CS nlanifcsta per1'inici CI'LiIa I ranccSilzaci(I dCI RussCll(i, ellla qual la UniVCI sitat to Lill paper in)por-t.Lilt. Peru la Facultat dC Medicina Comensaa augnlenlar la sCva in1portancia. DC lornutaltcrnada, CIS doctors Cn MecliCila Colrlpar-tiran Lill)[) CIS CIe Diet CI prikilegi del ICC-turat. 1, sohrclot, sera av iat Cm'iquida .LinoCatches de I3otanica i d'Anatolnia, amb LillJardi Botanic i anlb lahoratoris.

Es 111011 probabic gLie J. Pitt1l de '1'ollr-nefurl Ilagucs tingut ColtactcS an)b la Uni-\Crsital dC Perpilva. f lerboritzit sup int alRossclfo i II (bctIl lades lcI Sell pas pcInwncstit' dC Vallhona, mutt a prop de laRese'va Natural do la Matana: «degage dercede le dc' lu /urrl dc, /w!/1' Ct dc' rhi' no', itrrcrt'ai1 1'hwcpilalilcc (1 1'ullborrnr, uprrsMoir ell do°lruustic' par dc's rniglICICls.( [loge le Fontenellc)». (FvI.(;t I^IZr:, 1897-1900).

Peru, Si 110 Cs fa algal allrC LlCSCohri-mcnt, hem le coils iderar Clue CI vCrilable

plCCulsor lc Ics CiCIlCiCS naturals a Cata-

lun\a Nord es Pere Barrerd, la \ida i I'obra

clef quaI acabel d'esscr (bjCCIC Li 'ttna Cx-cctlcnl rCv'isio l'AytI(;o (1983).

Pere Barreve nasque a Perpim'a el 1690,foil nonicnat professor (IC MCdieilla le IaUnk•crsitat do Perpinva el 1727, i sa eSCriu-rC Ina )opol;raphic' boluuique du Rorosi-lhnr, acahada piobahfenldllt cI 1743. EI nut-IluSCrit d'aqucsta zebra, U'obat per Anligo aIa hibliutCCU Iunlicipal de Nimes, pernielatl'ibuir a P. Bailor Lill altrC nlanusrrit,conservat ell molt millor (-slat, mes Culn-piet, i fins ara allollill , quc, fatal CI 1753,cs consena a la hihliotcca de la FacultatCie Medicina lc Muntpcllrr.En aqucst lrehall, Clue es basa en nom-

hroscs herboritzacions, hi troheli ones1400 citations, quc Cubrcixcn till 52 nu dela flora in\•entariacia per G xt I l l R ( 1898),tiles do 150 allvs dcsprrs. Cunt s'aeostulla-

76

tI a Ice cii agrcllI Cpuca, Ics cspun_cs i cls

cclenteiis iccollits a la costa rocosa ligu-

ten entre les plantcs.El manuscrit de Montpelier compren una

sceona part titulada : « Ftat des bobs du

Ruussillatt en 1752 > . Segons Amigo, aquests

nianuscrits son « els times docutitetits de

hutimica pre lirrneatia ccnreguts , i ara pu-

blicats, referents al Deparlarnunt dell Pv-

retiecs O rietttales . Constitttei .veti cis pri-

titers escrits d'ltisloria de la botinrica de la

reglo, quaranta -set anvs anterior, a lc'stitosires sabre la flora del Vallespir, d'E.Burrafus ... A tiles, aL ' etat des bois ...» cons-titucix l ' irn'eaari de molt llarty rites cotit-plc'1 que tettim, correspotient en aquestaepoca».

La biobibliografia de Pere Barrcre pre-sentada per Amigo deixa ben clar que estracta dun gran naturalista, les qualitatsdel goal Lor e n reconcgudes pets sous con-tcmporanis. Instal-lat com a metge a Per-pinva, eI 1721 , I'an_v segi.ient s'cmbarca capa la Guaiana corn a botanic del lei . Retor-nat a Pcrpinva , es nomenat professor deMedicina , i despres metge de I ' hospital mi-litar. En divcrscs ocasions sera clegit rec-tor de la Univcrsitat . La seva preparaciodcshorda amplament el mare de Ia Medi-cina i de la But.-'mica , i tin dels seas Ilibressobrc Ics plantcs, cis animals i cis vegetalsde la Guaiana, titulat Nourelles relationsdc' la France equutaxiale va tenir una re-pcrcussi6 considcrahlc , i Lou traduit a I'an-Ocs. Publicis t tantbc una mrm6ria sobre elconrcu do I'arras als Paisos Catalans, tre-halls sabre occlls, cic. Entre cis sous ma-nuscrits , dispcrsats quan Cl scu clcspatxLou venut , Iii trobrm un catalcg dels fos-sils del RossclId, de Bearn i de Navarra.P. Bavrcrc muri cl 1755 , quan era dcga dela Univcrsitat.

El 1766 Toren cleats una Catcdra do Bo-tanica ( encornanada a Lill professor do Me-dicina) i Lill Jardi Botanic , el primer di-rector dcI goal Lou Cos ta - ScrradciIll. Aixidoncs, cl Jardi Botanic de Pcrpinva Loucrcat ahans que Cl do Barcelona, que esLunda Cl 1783 ( Bonds, 1971).

L'anv 1770 veu una nova creacio impor-tant, la del Gahinet d'llistoria Natural, clprimer conservador del qual IOU J. B. F.Carr'rc (1740-1803 ). Aquest metge, nascuta Pcrpinva , cs I'autur suposat tie la partdedicada al Rossellci de Le ravage pittnres-que do la France ( 1787). En aquest Ilibrehi ha dos gravats, dedicats ]'Lill al oJardindes Plantcs », i I'altrc al « Jardin des Arbus-

acs rcpiucliiits hrI AM 11-1(>, cl11 11 11 tin.1bona idea dc la impoi tancia d'aqucst tardi,considerat corn Lill dels mes importants deFranca.La Universitat de Pcrpinva desaparcguc

oficialment cI 1793, victima do la RevolucioFrancesa. Per sort, cl 1794, an altrc perpi-nvancnc, Emmanuel Bonalos (1774-1854),numcnat metge en cap dcls Hospicis Civilsdo Pcrpinva i professor d'Hist6ria Natu-ral, peen la direccio del Jardi Botanic i fade conservador de les col-leccions del Ga-hinct d'Hist6ria Natural. Tant I'Ull ColnI'altre es trobaven flavors en lamentablecstat, i Bonal'os rccurrcguc tota la Catalu-n a Nord per tal do millurar cl Jardi i rc-construir Ics col-lcccions. El Jardi Botanicacabaria desaparcixent durant la scgonameitat dcl segle xtx, victima de la moder-nitzacio de la ciutat. No en restcn altresrecords que eIs noms d'un carrer i dunatzucac, situats Barrcra I'actual inunoblc

it « Rivc gauche>>.D'altres botanics han tingut Lill paper

mcs 0 menvs important a la segona partdel segle xtx. Citem cl pradenc Pere deBarrcra (1736-1812) i el scu ncbot Clementde Barrcra (1789-1863). El scu manuscritFlora tapografica i titetbdica del Rascelloencai a no ha cstat publicat.Bartomeu Xatart (1774-1846), larnutceu-

tic a Prats de Mo116, mcrcix tambe Lill IIOCespecial, ja que aquest naturalista, modestper6 complct, descubri nombroses plantcsnaves, i tainhe inscctcs i niulduscs gastero-podcs. El botanic alemanv Mcissncr Ii ren-di homcnatge en dedicar-Ii Lill gencre d'a-piacics (umbelitleres), cl gcncrc Xatartia.Un altrc farmaccutic, aquest de Prada,Joan Coder (1778-1841), no pogue realitzarel scu projects d'una Ilona dell PirineusOrientals. Igual que Xatart, mantenia unacorrespundencia regular amb molts bota-nic, europcus, cum Dc Candolle i sobrctotLapevrouse. Fins i tot acahd enemistant-seamb aquest cfarrer, que tcnia la molestatcndencia d'oblidar el nom dcls scu, cor-responsals que Ii enviaren exemplars, quandescrivia especics naves (Jt n1962).Tambe podricm citar tecnics en agrono-

mia i ell silvicultura, d'entrc cis qui Lorenprogressar les ciencies naturals errs la Iidel segle x\tlt. En tindre prou de citar Lillpersonatge bastant sorprenent, mosscnMarco, que va publicar el 1875 una obraoriginal d'economia rural: Essai cur la rna-niere tic recueillir les derrrues de' la Pro-vince do Roussillon a titaindre frail, do les

77

'Hr1('I1Utc t uitt^i (/1i<' 1('^ 1(t t i'y ('( Stu 1C tiautres atao1a es yu'cllc pourrait retirer(Dt hot ),-GRIiiNI R, 1983).

LA SOCIETAT AGRICOLA, CIENTIFICAI LITFRARIA I EL MUSEUD'IIISTORIA NATURAL

La dcsapanicio dc la Uuivci sitat dc Per-pimva, el 1793, i la seva substitucio clime-ra per una Escola Central, de 1796 a 1804,no van pas facilitar C1 desenvolupament deles Ciencies Naturals, malgrat la bona vo-luntat i la gran dedicacio d'E. Bonafos. Enahsencia (IC tuta Cstructura universitaria,I'elite rossclloncsa Cs reagrupa Cr) cma SO-cietat cicntilica, la Societe Philomatique,creada el 1833, quc esdevingue despres laSociete Agricole, Scientiliquc et Littcrairedes Pvr6nees-Orientales. Aquesta Socictattinguc on paper important cn la creaciodel Muscu d'Hisloria Natural i em semblaadequat d'associar amhduec institucions ellel mare d'una exposicio curta com aques-ta. La seva naixenca cs evocada d'una ma-ntra minuciosa en Lin Irehall recent publi-cat precisament al darner numcro tie larevista de la Socictat (But RGU & Bri_i.t.uey:r, 1983).

El Jardi Botanic havia dc dcsaparcixertotalment, com ho hem Fist, durant fa dar-rcra meitat del segie xcx. El Gabinct d'His-toria Natural, reCet per Bonatos, havia es-tat objecte d'un inventari, obra dell ma-trix. Aqucst imrntari, conservat als arxiusdel departanicnI, posy de manifest la ri-quesa de les cofleccions, quc comprenienuna secciu do mincralogia, una altra dezoologia i Lin herbari amb Lines 1.400 mos-t res.La Societat Filomatica cs preocupa del

quc havien esdevingut Ies col-leccions, dci-xades en Ictargia durant uns quants ant's,i el 1835 hour va nomenar una comissioencarregada tie constituir un muccu. Com-posta per quatre pcrsonalitats, hi liguravaCl tutor primer concervador del muccu,Lluis Companvo. Al principi, Ics cofleccionsaplegades psis naturalistes de la rcgio Lo-ren conservades al si dc la Societal. Des-pres, aquesta i el Conseil Municipal signa-rcn un acord, cl 1840. D'ara cndavant, lagcstiu del Gabinct d'Historia Natural dc-pcndria de la vita tie Pcrpinva.

Fins al 1880, Ia major part dels treballsforce efectuats per membres de la Socie-

tat, cn dine. 1A i cl;ic it) ainh c'I Uu,cu d'I I H-tOria Natural.Es Iaria massa Ilarg enumerar la Ilista

completa dels homes , sovint afeeeionats,quc durant aquest periods consagraren unagran part cie liar temps al descobrimenti a la descripeio de les riqueses naturalsdel nostrc pals. N ' hi ha prou amb recorrercis primers volums dC I'Lccai tle biblio,ra-phie rous ,sillonnaise de R. Noell , per veur-etins a gain punt sun nombrosos.

L. Companvu ( 1781-1871) en foe la ligu-ra senvera. Naturalista complet, actor denombroses puhlicacions , va tenir cl granmerit d'CSCriune una IIistoire Nalurellc dudrpartctnettt des Pi reuees Orirnlnlec entees volums ( 1862-1864 ). Aqucst Ilibre, qucavui dia ens put semblar mull imperfectC,foe durant molt de temps I'ohia de basesabre les ciencies de la natura tie la rcgio.

Al costat de Companvu, assen alcm, en-tre cis mss actius, J. N. Farincs i P. Oliver,quc s'interessaren tart per la geologia,com per la zoologia o la botanica ; CIS gco-legs o mineralogistes D. Bouis i A. F. No-gues , Cls zoolegc P. Mascot , P. Pellet iP. Xamheu, CIS botanics A. Massot, O. Dc-beaux i C . Roumeguene, etc.Tambc podem ategir a aquests natura-

listes, metcorolegs, com J . Fines , cis tre-balls del qual dCnwstnCn Cl sea interesvcrs la bioclinuilologia , i cis agronoms,com JaubCrt dC Passa ( 1785-1856 ), quc vapublican trebaIIS sohlC la irrigaciu, CIScurses d'aigua, ICS llantaciuns a la munta-nva, etc. Era Lin cicntitic conegut inter-nacionalment , al qual G . Cuvier havia sol-licitat, sense exit, quc aeceptes una catedrad'Agricultuna al MusCU d ' Hisluria Naturaldc Paris.

Vers la fi del segic xix , I'estudi do Icsciencies naturals peen una volada consi-derable . La rostra rcgio va poder jugar unpaper no pas negligible en aqucst movi-ment , almenvs en els camps tie la zoolo-gia i de la biologia marina , gracies a I'e-leccio , l eta per Lacaze-Duthiers, de Ba-nyuls tic la Marenda per implantar-hi unaCstacic de rcccrca occanognafica.

EL LABORATORI ARAGO

Creat el 1882 pci Henri tic Lacaze-DU-thicrs, ci Laboratoi i Ara"() prcngue aviatuna dimensio international, que ha estatsubratllada en ducS grans ocasions, en lestestes dCl SCU cinquantcnari i en ICS dCl

78

'cu ccnlcnari. PCI cingIlantenall, honi vapithlicar dos voluins jubilars, als Archivesdo Zoolu/;ie E.vperintcntale et Generale(Toni 74, L-. voluni jubilar, 1931-1933; Toni75, 2n, 2"" volum jubilar,- 1933-1935), se-guits per on «Supplenicnt des volumesjubilaires», aparcgut a la mateixa revislael 1937. Un fascicle sencer de Vie ct Milieuha estat consagrat a Ia celebracio del cen-tcnari ( 1982, 32 [4] ).

No es tracta pas de donar en alguneslutes una Ilamhregada, ni que sigui sin-

al con wit dels treballs sobrc Ia re-('iu, que van scr rcalitzats al laboratori, oper investigadors que hi havien let estada.

Sofa I'iinpuls dcls directors successius,11. de Lacazc-Duthicrs (1882-1901), G. Pru-vol (1901-1925), O. Dubose (1925-1938) iE. Chat ton (1939-1947), hum ha estudiat laniorfologia, Ia sistcniatica i la biologia demolts grups d'animals niarius. La biono-Inia (let hentos es dcscnvolupa amb G. Pru-vot. No son solament cis Ions submarinsdo BanvuIs cis que han cstat objects d'es-tudi, sino els Eons de tot cl mar catala,gravies a canlpanves tetes en collaboracioanib la llniversitat de Barcelona (Ouo:v DEBt i..ti, 1937). F. Chatton ton till gran prolistolcg. Cal atorgar un Iloc preponderant,cn Cl cuts d'aquest primer periode del La-horatori, at ronianes F. Racovitza, sots-di-rector, que, luntanicnt amb R. Jeannel, estroba en I'origen dcl naixenient de la bios-pcleologia. Tamhe lou a Banvuls on, l'an '1892, es va impressionar la priniera loto-gi afia suhniarina. L'algologia ha cstat estu-diada intcnsamcnt per J. Feldmann i pelssciiS altlmnes.

En zoologia, tart marina coin terrestre,caldria csmcntar practicamcnt tots elsgrans noms de Ia ciencia francesa i moltsd'cstrangcrs. Citem-nc solament, d'entreeIs ties assidus ja dcsaparcguts: L. Fage,que lou enscros occanograt i cspecialistaen crustacis i en aracnids; C. Dawvdoff,exiliat de Russia i vingut a Bam'uls perestudiar-hi els ncmcrtins; E. Topsent, Cluehi Ilega col-leccions inestimables de eclente-ris i d'csponges; A. Purlmann, Cie la Uni-versitat do Basilea, que estudia especial-ment cis cefalopodes i que fou i'iniciadord'una escota de teutologia encara en actina Banvuls; R. Poisson (hemipters), H. W.Broleman (In iriapodcs), A. Vandcl (isupo-des), han contribuit de manera importantat coneixement de Ia fauna terrestre. Molts

d'aquvsts resultats cientities torch puhli-cats als Archives de Zovlogie 1..tperinlen-tale et Generulc, crcats per Lacaze-Du-thiers.

Val la pena constatar que, en una esta-cio de recerca marina on tants treballs hancstat publicats sobre la flora i la fauna (letMcditerrani, la recerca dedicada als medisterrestres no ha estat mai negligida. A Ines,si be la zoologia cra cl camp d'cstudi pri-vilegiat, hi ha hagut tambe botanics i geu-Iegs que han participat en aquest movi-ment. Charles Flahault rs inscrit a la pri-mcra pagina del Llibrc d'Or del Laboratori,en qualitat de segon visitant oficial. Raco-vitza reflectcix be 1'estat d'esperit dels na-turalistcs d'aqucll moment: «sota la direc-ciu del gran cap Laca;,e-Dut/Tiers, dels il-lusires viestres Flahault i Deperet, do Pru-vot, "ntaitres de conferences", de Protthoi de Guitel, preparadors, cis excnrsionistesrecorreguerert les pintoresques nturttanvesdel Rossello, cl sea star d'atcur, les encisa-dores regions d'Espanva, amb I'encant deconeixer aquest bell pals i tie poder estu-diar, cons si fossin naturalistes debntants,una flora i urta fauna ben tonnes per a ells))(Rxcovrrz. , 1937: 39).

Charles Flahault es tin dels primers queconfecciona sintcsis sobrc la vegetacio delsPyrenees-OrientLiles. D'altres botanics con-tinuaren l'obra comencada per aquells,dels quals no hens parlat en cis capitolsprecedents: L. Galaviclle, G. Gautier, L. Co-nill. Corr a continuacio, H. Gaussen feiatambe nombrosos treballs i clegia la nos-tra regio per realitzar un dell primers ma-tes de la vegetacio de Franca, a escala1:200.000. Segurament son toes cis depar-tanients que pollen presentar una riquesatan elevada en pubIicacions sobre la flora,coin ho demostra la preciosa compilaciode J. J. An Ico (1980), que s'acosta a uns2.000 titols.

En el camp de la geologia i do la minera-logia, els estudis de C. Deperet, dcls qualsens parla Racovitza, ens permeticn conei-xer, fins a finals del darner seglc, el Ter-ciari del Rossellci, i en particular, Ics tau-ties fossils del Plioce. Deperet rebia I'aju-da d'amatcurs illustrats, com Donnezan.No cal que ens cstcnguem mes sobrc larecerca geologica, ja que, des de fa poc,disposem (I'una excel-Ient sintesi sobre clterra (S:VAA) Rt:, 1983).

79

ITS 1\^ I:S'I'I(::1CIO\S It1:C'I:ti'CS.PI•:RSPECTIVF.S

I n cop pa^^tdJ la cl;nIcra Guerra MLin-dial, Ia imestigacio cicntifica va coneixcrtill desenv'olupaInent extraordinari. Leseicncies de Ia nattra, he que soviet menys-tingudes en relaciO it les disciplines noves,talnbr tragueren profit d'aqucstes circums-tancics favorahles. A Ines, la Universitata renrixer, despi es de 165 anus d'abando.1I Laboratori Arago, rota Ia direccio de

G. Petit ( 1947-1964) sotri Una profunda mu-tacico. L'ccologia, de la goal fou un (letsprincipals promotors, a Franca, prep unagran volada en els camps marl, limnoligic(Ilacunes litoraIs) i terrestic. L'anv 1950 cscrew una rcvista de titol evocador, Vie rtMilieu. Aparcixen numcros ordinaris, su-plemcnts i series sobrc la fauna terrestrei marina dcls llyi-rnecs-Oricntalcs, Cluecompleter Ics possibilitats de Ies publica-cions. FIs recrrsos disponibles augmenten,ja que, als de la Universitat s'hi afegeixI'ajut del Centre National de la RechercheScientitique (CNRS). El nombrc d'inves-tigadors s'inerementa considerablement, iLambe Cl (leis cstudiants. El Laboratori esdata de rccursos pesants i d'estacions sa-tcLlits distribuides pct Departament. Elsinvestigadors s'agrupen en equips estructu-rats. Corn a consequcncia, es produeix ungran noInhre de treballs fonamentals, detesis, do nmemories, d'informes, etc. F.s clarque 110 tots soli dedicats a Ia nostra regio,pcr6 una gran part hi Cs consagrada. Noes pas per attar que ICS clues primeres Re-serves Naturals dell Paisos Catalans, laReserva Natural de Ia Macana ( 1973) i laReserva Marina de Banvuls-Cerbera (1974),es troben totes dues situadcs a Ia vora delLaboratori Arago.La Unkersitat Cie PerpInva reaparegur

al principi sota Ia dcnominacio de Col-legiCicntitic t'niversitari, dependent de Ia Uni-versitat de Montpelier, cl 1958. Despres, varccuperar la seva antiga autonomia, cl1971, coin a centre univcrsitari. Finalment,esdevenia universitat el 1979. Des del prin-cipi, en cis lions laboratoris, tin cert nom-bre d'equips de reeerea s'orienten viers lesCicncics de la Natura i participen activa-ment en un millor concixement del nostremedi. Flom ha Iteballat en cis camps doI'ecologia vegetal, I'ecologia animal i la geo-logia (especialment Ia scdimentologia).11orn ha portat a cap programes multidis-ciplinaris cntrc l a tiniversitat i el Labo ra -

l u i i A i , I r' u , ^ ( I I ) I c l u l aII I I) I.i ulilil/,R (Irmaterial pcsant (x ai.xells occanogratics).

Lei Socictat Agricola Cientifica i Lttera-ria, el Muscu d'liistoria Natural, lcs As-sociacions Cie Protecci(') de la Natura, lun-tament amb I'Associacio Charles Flahaulto cl Comitc de Conscrvacici de la Naturadcll Pvrrnres-Orientates, tot i comptaramb recursos prow modestos, comparatsamb cis Cie les institutions Cie recerca, nohall Clcixat pas de tenir un paper impor-tant en cl concixement del nostre patrimo-ni natural. Aquestes associations, (]He agru-pen amadors de Ia Natura, investigadors,professors, etc., participcn en I'elaboraciodels intormes i (lets expedients, indispen-sables per a l'inventari do Ies riqueses na-turals del nostre pals, per al concixementde Ies zones sensibles i dels paratges dig-nes do proteccio, per a la creaeio de IcsReserves Naturals, etc. Entre totes aques-tes personcs desinteressades que ofct'eixenCl seu trcball sense limits, esmentare sola-ment cl nom de G. Bassotils (1919-1982)que, durant 35 anus, fou conservador delMuscu (I'll istoria Natural i que presidII'Associacio Charles Flahault i Cl Comitc deConscrvacio de Ia Natura. Naturalista com-plet, era una d'aquestes pcrsones, calla copmrs escasses, que tant concixcn la gcolo-gia coin Ia flora i Ia fauna del nostre bellPais.Aquesta curia exposicio ens deixa cure

prou elarament com la recerca en CicncicsNaturals esta relativament avan4ada a laCatalunva Nord. Amb tot, encara quedagwolt de trcball a fer en tots cis camps.Fins i tot a Ies Iocalitats mrs ben estudia-des subsistcixen nombroses Ilacunes. Lasintesi ecologica» resta encara per l'en-

dcma.El que sembla Urgent ara, Cs plantejar

cstudis mrs globals, a escala de tot Cata-lunva. Les col-lahoracions enure cis cienti-tics del Hord i dcI sod han estat fins ara, iper diverses raons, massa poc nombrosesi massa poc duradores. Tanmatcix, hemvist Clue form molt Irucluoses, al principido I'existencia del Laboratori Arago, pera I'cstudi del mar eatala. Les obres que esproposer d'integrar tots cis nostres conci-xements, coin Natura. Us o abtis? (Fot.cltI Ge tt.i e , 1976) o La Vegetacici dell PaisosCatalans (Forth I Gii t.I N, 1981), son en-cara massa races. Flom de ter tot cl possi-ble, des d'un i altre eostat clefs Pirineus,per tal que aqucsta mesa de treballs esnrudtipliquin.

80

REGRACIAMENTS

Dono Ies ^ur^irir.s flues exhressis es a Mr.Rosset, director dels Arxius Departamen-t:ils, i al sen col'lahorador Mr. Ausseil, i aMr. H. Danov , dihuixant del LaboratoriAra,-,(), pct Ia SCVa ajuda i cis seas consells.Rcoiacio jambe cl Dr . X. Llimona, que haVolgut traduir aquest manuscrit en catalaonormatlu».

BIIII-IUGRAFIA

Asi It o, J. J. 1960. I.1cnte11ts pour one (lute bibliu-graphique du departcnient des Psienees-Orienta-Ic (France) et de la Principautc d'Andorre. As-socicuiott ,Charles Flahauli": 1-182.

Asitno, J. J. 1983. La topographic botaniquc duRuussillon do Pierre Barrere (1690-1755). Essaide datation ct d'atributiun. Couflent, 21 (125):1-47.

Hot us, O. de. 1971. Botanica. Itt: Gran litzciclope-dia ('utalana, 3: 766-767.

trot RnI, R. & Bu.i.i:uenr, F. G. 1983. Notice his-turiqur sur Ic Museum d'liistoire Naturclle dePerpignan. Sur. Agric. Scient. ci Litt. tics P. 0.,91: 137-155.

Btts,, O. dc. 1937. Croisieres sur ICS cotes espag-toles. Archives tool. E.cperiot. gen., .suppl. vo-huucs jubilaires: 112-120.

I tttl/I i ,i >1 Ill >1 t 1/ t^H flr 1110 ^ : it's f^l U

vinces. .. Provinces du Rouss'illon . Imp. de Mon-sicur . Paris, 1-104.

CommAW, L. 1862-1864. Histoire Naturelle du de-pot ternc'nt des Pvrenecs - Orientales. Imp. J. B.Alzine. Perpignan.

Dt Potl-GRetu : R, M. 1983 . Un ecclesiastique agronomy en Roussillon a la seillc dc la Revolution,I'Abbe Marce. Con/lent , 21 (125): 49-82.

Fu.GCi : Re J. 1897 - 1900. Valbonne . Journal commer-cial illustre des P.O.: 122-123.

Fotcii i Gcu . tEV, R. 1976. Natura , its o ahtis?Llibre blanc de lu gestici de la Natura als Pal-sos Catalans . Barcino. Barcelona.

Fot-cu i GiiLEi N, R. 1981. La vegelacio dels Pui-sos Catalans . Ketres. Barcelona.

GinTIER , G. 1898. Catalogue raisonne de la Floredes Pvrenees-Orientairs . Ch. Lai robe. Perpignan.

GIGOT, J. G. 1970. Inventaire analptique de la se-rte D. Direction des Services des Archives desP.O. Introduction: v-xin.

Ji ii.i.i.i, A. 1962 . La vie et locus 'c de B. J. Xatart.Soc. Agric. Scient . Litt. des P.O., 77 : 94-130.

Noels, R . 1973. Essai de bibliogiaplu' ron.s.sillon-naise. 1906-1940, 1°40-1960 . Pradcs. Tura Nostra.

Noei.i., R . 1976. Essai de bibliographic roussilhnt-naise des origine .s a 1906. Prades. Terra Nostra.

PtTn , G. & Tnrou0Rnns , J. 1962 . Histoire de luzoologic des origines it Linne. Hermann. Paris.

RoiiRA i VIRGO i, A . 1934. Historia naciottal deCatalunsa. Patria. Barcelona.

RICO ii,i, E. G. 1937 . Discours. Archly. Zool.exper. gen., suppl . volumes juhilairc.s: 38-44.

Ssi.VAVRE, H. 1983 . Geologic des Pprettees -Orienta-l es. Essai de svnthr se. Sofreix . Perpignan.

TiitoooRiues , J. 1965 . Histoire de la biologic. Ouesais-je? 1. PUF. Paris.

81