K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes...

10
Le site francophone Cette nouvelle est librement inspirée du texte Aheddad Lqalus, parue dans Poèmes kabyles anciens de Mouloud Mammeri. Les illustrations sont l’œuvre de Michelle Gilles, réalisés pour l’ouvrage Le Forgeron d’Akalous de Karim Kherbouche. [3 ème Année Secondaire] TULLIST N KAMEL BOUAMARA TIRGARA

Transcript of K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes...

Page 1: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Le site francophone

Cette nouvelle est librement inspirée du texte Aheddad Lqalus, parue

dans Poèmes kabyles anciens de Mouloud Mammeri.

Les illustrations sont l’œuvre de Michelle Gilles, réalisés pour

l’ouvrage Le Forgeron d’Akalous de Karim Kherbouche.

[3ème Année Secondaire]

TULLIST N

KAMEL

BOUAMARA TIRGARA

Page 2: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Dzschool. Aswir : Aseggas wis 3 n tesnawit. Ixef wis-2 : Tullist.

Tirgara -Times! Times! Times!... -Abbuh a lɣaci, nenger ! ... Di taddart n Lqalus tekker traɣma, iḍ-nni. Anagar imeṭṭi n lqerḥ, win yessufuɣen leεqel i yat leεqel d lmeεqul; anagar aɣwiwes, ameğğed n tlawin iwumi ara tesleḍ iteffeɣ-d se ssquf n yixxamen n Lqalus iɣef qqlent tewwura, seg berra, tsekkarin. Ad tesleḍ daɣ i yileqqaqenur nessin εad ddunit ttijjiqen; i yiwessaren teṭṭef-iten tusut, yexneq-iten wabbu n tmes; i yirgazen ttamren wiyiḍ; i lmal. Tekker tmes di Lqalus, iḍ-nni. Win ur neẓri werεad adrar-n-tmes, dɣε ass-nni yeẓra-t s timmad-is. Tekker tmes, tečča kra yellan d win yellan: imdanen deg tqaεtin, d teεricin; axxuten deg uddaynin; alim n yitemma d tuga deg yijdaren, deg yiεecciwen yellan berra i taddart. Win ur tečči tmes akken d imiddur, yeknef am ukanaf, am tbudut; yettwaqqed akken teqqden medden ideqqi. Yeqqel d urɣu, d iɣed ɣer taggara. Akken i teḍra d kra n yirgazen i iεerḍen, wa s nnif, wa s tifuḥlit, ad ğrlben nnig n yiɣerban n ufrag, ad d-fetken aɣrab sdaxel n lḥara, ad d-fflen seg ssquf n yixxamen. Teḍra yid-sen twaɣit: yečča-ten uldun d ukebri n yibeckaḍ n Wat Tewrirt i asen-yeddurin tasga. Ulac din amḥaddi: yiwen ur yeslik seg Wat Lqalus. Win ara d-yeflalin kan yečč-itt teḥma, yemmager-d s yidmaren neɣ tanyirt aεbar n Utewrirt, yeɣli d asemmaḍ. Deg berra, iḍ-nni, aḍu yeleblub am ṭṭelba n Wedris yettkerriren di temεemmert. S ssut-ines, yettawi-d rrɣawi d ccnawi tuḥzinin; s tezmert-ines, ireffed iqermuden, ijga d yisulas; izerreε aḥeğğağu-nni n tmes, yettawi-t seg uxxam ɣer wayeḍ. At Tewrirt, iḍ-nni, begsen-d; uɣen imukan n tεessast; merra d iεessasen, d imenɣan. Zzin-d i

Page 3: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Dzschool. Aswir : Aseggas wis 3 n tesnawit. Ixef wis-2 : Tullist.

Lqalus am umedyas. D iḍ n ttar i rğan mačči drus. Di tewrirt, iḍ-nni, d anemgal, d iḍ n tmeɣra imi ttar i urğan yeqqel, imi At Lqalus neggren dayen: “Tečča-ten tmes am yimcumen di Ğahennama”, i qqaren s teḍsa n wuglan. Rnu, s lmendad n yiwen, nsen! Akli aḥeddad, neɣ, akken i as-gan isem Wat Tewrirt, “Ssellum n yiεdawen”, i yefkan afus. Akli yeggul, seg wul, rnu ur yeḥnit ara. Yeggul seg Wat Lqalus, alama yerra-ten, yiwen n wass, d ulac. “Win ixedmen zzalla ur yettgalla, limin deg wul i yella!” Ihi, Akli seg wi.

Akli aḥeddad, akken i as-semman di Lqalus, ur as-yexfi wayra, acku yessen, yeεba, yetturar s tmes. Turart n tmes d lḥirfa-s. Ssbeḥ meddi deg-s; yis-s i yetturar: yettḥeddid uzzlan, yesseftay-iten. Imessel-iten akken tmessel tmeṭṭut arekti deg uxxam. Yeggul seg Wat Lqalus ard ffɣen ẓirari, akken i t-suffɣen netta; yeffeɣ ifassen ɣef uqerru. Axxam-is yeggra-d d ilem, yeggra-d d abandu. Yeqqim yuhan,

ur yeswi wayra. Ma εeffsen fell-am a lqaεa, netta kter! Kksen-as, werεad yemmut, tameṭṭut yellan deg yiri-s. Kksen-as kra ila d tigemmi, d ayla. Lemmer ufan, ɣur-sen drus, tili ahat glan ula s rray-is: dɣa d ayen i qesden. Yeqqim-d am lexyal. Teḍra yid-s am uydi yewwet mejjuḍ d udiba ɣer uqadum, yiwen ur yettaẓ ɣer tama-s, ma ulac ad as-t-id-yessenṭed. Akli yettuɣal tikwal d amencuf. Mi ara d-yemmekti ayen akken i as-gan Wat Lqalus, ikeccem-it ufjal. Tḍerru yid-s am uzrem yettewten ɣer yixef; ma yemlal d utudert yeqqes-it, yeqqed-it. Akken armi yuɣ tanumi d tudert-ines tamaynut. Yuɣal d bu sin n wudmawen ula d netta : iles-is leggaɣ. Terra tmara ! Ul-is zeggɣ am tmes ideg yettnawal uzzal.

Page 4: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Dzschool. Aswir : Aseggas wis 3 n tesnawit. Ixef wis-2 : Tullist.

Ma twalam qeḍran d yilili, At Lqalus, meẓẓi meqqer, akken i uɣur kennan Akli. Ilili, i d-qqaren, deg-s dda, deg-s ddwa, daɣen. Ihi akka aḥeddad imessel uzzal, yetturar s tmes. Am cciṭan: yettidir deg tmes, yetturar yis-s ssbeḥ meddi. Times ama di tudert ama di laxert, fell-as rewwlen yimdanen n lεali; d yir lfal, xersum! Hatan wacuɣer dir-it Uḥeddad, ihi; hatan wacuɣer ttwexxiren Wat Lqalus i Wakli, maca... Maca, At Lqalus, At Tewrirt akked tuddar-niḍen, am Wat Tmurt n yimiren, tuget deg-sen d imesdurar, d ifellaḥen. Amekraz yuḥwağ dduzan n tfellaḥt. Ihi, uḥwağen aḥeddad ara iceffren dduzan-a merra; uḥwağen-t am waman n tissit. Times telha, dir-itt. Aḥeddad yelha dir-it. Ihi akka: ticraḍ s yidammen ! Wi yebɣun yehder! Tafellaḥt s dduzan; dduzan s uḥeddad; aḥeddad d Akli. Akli yetturar s tmes. Times: lεali-tt, dir-itt; am yilili, am qlilu. Asmi d-iεedda Wakli aḥeddad, d amsebrid, ɣef Lqalus, yusa-d ifassen-is d ilmawen, maca yegla-d s lḥirfa ur yessin yiwen. Ayen iεeddan, At Lqalus, at tudrin-niḍen, mi ara xsen, mi asen-d-temdi ad d-ceffren kra n ugerwiz, ama d dduzan n tfellaḥt, ama d ajenwi neɣ d tafrut, ttruḥun alamma d lqern n ddunit, anda yella uḥeddad. Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid, yeṭṭef-it din yiḍ. Nutni εerḍen-t ad yečč, ad isew, ad ines alermi yuli wass. Maca Bab Igenwan yura ayen yura: din ara yesεeddi ussan d yiseggasen. Asmi zrin kra n wussan, Akli yuɣal d amwanes n Ʃini d yelli-s. Ʃini d tamɣart, d tawessart. D tağğalt izedɣen berra i Lqalus, deg yiwet n tciεruft yecban tin n Baba-inu Ba i yellan di tmacahut. Akli ɣur-s asekkud yemsed, tama d tama, am ujenwi. Yezga yeεlem s kra yellan. Kra i teẓra tiṭ-is yelmed-it ufus-is; ayen i wumi tesla tmejjet-is yecfu fell-as yixef-is. Yuɣal yettḥeddid ula d awal. Maca, lḥirfa-s netta, tin i iḥemmel wul-is, d aḥeddad n wuzzlan. Leḥmala-nni tekka-d seg yidammen-is. Deg wul n Ʃini, Akli mačči d argaz n uxxam kan, d amwanes n yelli-s asmi ara tefsu, asmi ara temmuṭṭet; tessaram, tesfillit am yiḍ am wass, ad yuɣal d aḍeggal, d argaz n yelli-s Ğeğğiga. Akli yettidir, ihi, gar Ʃini d yelli-s i d-yettalin am temtunt, seg wass ɣer wass, gar wass d yiḍ.

Page 5: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Dzschool. Aswir : Aseggas wis 3 n tesnawit. Ixef wis-2 : Tullist.

Ixeddem, igeddem, izeddem, ur idemmu i wayen ara d-yedlun fell-as azekka, yelha neɣ dir-it. Axxam ixeddem-it am uxxam-is; s lmul mačči s lmil. Acku, di tilawt, Akli mačči d yir netta, mačči seg yir lasel i d-yefruri. D tamara i t-yerran armi lεerc yettak-it i wayeḍ, taddart i tayeḍ, iwakken ad d-yefdu leεmer-is, ad isellek iman-is ur tettuɣal ara temgerḍt, ur ttazzalen ara yidammen, deg taddart-is, tin yeğğa deffir-s. Maca, anect-a akk, urğin yules-it di Lqalus: d lbaḍna, d sser ara yezgen deg wul ard yefnu leεmer-is, ard as-cudden aɣesmar. Ur temmut ara temɣart armi tettkel dga-as axxam i yelli-s: tefka-tt i Wakli.

Akli yeldi taḥanut. Imessel deg-s uzzal, ssbeḥ meddi. Lɣaci, wa iteffeɣ, wa ikeččem, seg ssbeḥ ar tameddit. At Lqalus ifukk fell-asen urabeε, tfukk fell-asen twaffɣa mi ara bɣun ad d-ceffren agerwiz. Di tazwara ufan-t merra d lemzeyya. Ufan akk medden lfayda di tḥanut n Wakli. Kra kra armi d-yemmar fell-as lɣaci si yal taddart; yuma-t-id lxir ur nettwexxir. Yal wa swayes yettxellis Akli: udi, iɣi, tamemt n teɣrasin, timẓin, irden, ibawen, awren, zzit, tazart, atg. Yemmar-d fell-as lxir n ddunit. Dɣa mɣint-d tismin; ilul-d lemɣel d lebɣeḍ. Ihi d lawan ad t-rẓen akken yettruẓ Rebbi amjur! Ğeğğiga teğğuğug trennu; tif akk tilawin di Lqalus. Tettawi-d tismin, tismin tisemmamin. Tuɣ amkan-is ɣer tama n urgaz-is. Maca, ama asmi i tella yemma-s, asmi i meẓẓiyet, ama seg wasmi i tezweğ, tayri ur tekki, ur tuɣ gar-asen. Ahat d leεmer-nni ɣezzifen i yekkan gar-asen. Acku nettat tettimɣur tettiliqiq, netta yettimɣur yettiwsir. Arraw ur

Page 6: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Dzschool. Aswir : Aseggas wis 3 n tesnawit. Ixef wis-2 : Tullist.

d-sεin ara. Degmi tameddurt-nsen tettimsus seg wass ɣer wass. “Txab lleqma yellan gar-aneɣ, i as-teqqar Ğeğğiga. Asirem ur yelli yid-k, a gma, yessefk ad nemsebḍu” Tuɣ yeksa-tt-id Mqidec s tmuɣli. Temẓi, adrum! Yebɣa-tt. Nettat daɣ teldi-as tiṭ; tefka-as ixef n yiles, taggara tefka-as ul-is. Dɣa yedda Mqidec ijebbed amrar, yettawi yettarra yir awal: “niqal d amattar ; yusa-d d inebgi n Rebbi, nga lemzeyya deg-s, tura yebɣa ad yaɣ irgazen, iderman, taddart... Ma ikemmel akka, ma neğğa-t, ay atmaten, nekk ad awen-iniɣ!... Ad aɣ-semmin Wat Tewrirt! Bu tergin, qrib ad yali d Lamin, di Lqalus. Ilaq ad t-id-nessers, ay atmaten, ma ulac ad tendemmem... Nezmer... Ma tefkam-iyi-d afus. -D acu i tebɣiḍ, a Mqi? i as-nnan urbaε. -Ad taɣem awal? -Creḍ tawḍeḍ, i as-reggmen. -Ad tbeddem d inagan, sdat n yimɣaren di tejmeεt? -Ad nbedd, ad nbedd! -Ad tcehdem s ẓẓur? i asen-yenna Mqidec.”

Page 7: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Dzschool. Aswir : Aseggas wis 3 n tesnawit. Ixef wis-2 : Tullist.

Azekka-uya yeεna tajmeεt: “Ad trebḥem! ... Akli yebra i tmeṭṭut-is di tejmeεt n taddart! Tura, nekk bɣiɣ ad taɣeɣ!... -Yella wi i iḥeḍren? Yella wi yellan d anagi, mi as-yebra? -Llan xersum 5 n yinagan? i as-yenna umɣar-niḍen. -Ih! Llan 10 ma yehwa-awen!” Sdat n tejmeεt, cehhden merra. “Amek i yenna? i as-yenna Lamin, mi d-nnejmaεen merra wat-taddart. -Yenna 3 n yiberdan : “Teḥrem tmeṭṭut-iw!”, i as-nnan. -Γef waydeg i as-yebra? ... ur iberru ara kan akka yiwen i tmeṭṭut-is!... -Ahat d awal kan i s-yecḍen? -Tlata n yiberdan i yenna: “Briɣ i tmeṭṭut-iw!”, mačči ɣas tikkelt!

Qqimen mcawaren yimɣaren-nni ; cawren Ccix, yenna-asen: “A xwali, cehhden fell-as yinagan, yebra-as! Tameṭṭut ma tennebra, di tejmeεt, sdat Rebbi d lεibad-is, tennebra! Ihi llant snat n tewwura: yyaɣ, tennebra, dayen, yal yiwen ad yaf ɣef yiman-is wi i as-iwulmen ; neɣ, ma yebɣa ad tt-yerr, s rḍa n tmeṭṭut daɣ d yimawlan-is”. Ğeğğiga tennebra ; tebra-as tejmeεt ; tugi ad tuɣal. Tuɣ akka i msefhamen nettat d Mqidec. Axxam d baba-s d yemma-s i t-id-yeğğan ; d nettat i d-isaḥ. Ayen merra i yellan deg-s, daɣ, d ayla-s. Asmi εeddan sebεa n wussan, Ğeğğiga tedda d tislit, yuɣ-itt Mqidec. Akli yeffeɣ axxam-nni akken i t-id-yekcem ; yerna yewwi tihudit. Zwin-t wat taddart am uceṭṭid. Ğğan-as xersum taḥanut-nni n uḥeddad ideg ixeddem, gar Lqalus d Tewrirt. Yeqqim-d ur yemmut ur yeddir. Di Lqalus, anagar Bdabda, yiwet n temɣat tameɣbunt, i mazal tettezzi

Page 8: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Dzschool. Aswir : Aseggas wis 3 n tesnawit. Ixef wis-2 : Tullist.

ɣur-s. D nettat i as-yewwin lexbar: ziɣ ula d Ğeğğiga i d-irebba ufus-is tekki deg tedyant i gan Wat Lqalus. Bdabda, deg uxxam-nni ur tesεi ḥedd. Tettaggad. Yiwen n wass, yenna-as Wakli: “yya ad am-iniɣ! Bɣiɣ ad am-kkseɣ anezgum n uxxam. Ad am-xedmeɣ tasekkart i tewwurt. Melmi i teffɣeḍ ad tt-id-terreḍ, tasarut ad tt-tawiḍ deg ubagus-im!”. Azekka-uya, tasekkart tettwaxdem, tbedd deg tewwurt n berra n uxxam n Bdabda. Lexbar yuzzel di taddart; slan akk medden. Ziɣ llant tsekkarin ur εlimen! At Lqalus mzazzalen ɣer Wakli, d timeḥzizwar. Iga-asen tisekkarin i tewwura-nsen ; ad stehnin meqqar! Ad gnen ɣef sin n yimeẓẓuɣen, maca... Yiwen n wass, ssbeḥ zik, asemmiḍ am tsuqas, igezzem, yettazu deg berra. Akli, deg tḥanut, yeḥma, am win yelan deg uεebbuḍ n uzger. Yesla i tikli tleḥḥu-d maca ur iwala ara n umdan yekcem-d. Iruğa, iruğa, ulac ! Yesres tafḍist yettrağu. Yenṭeq : “Kcem-d, a wa! Ur iɣil ara d Ğeğğiga. -D nekk! i as-tenna Ğeğğiga, tettban-d am tin yessetḥan cwiṭ. -Tura ẓriɣ d kemm; kcem-d. -D nekk; εni ur ayi-teεqileḍ ara? -Ẓriɣ d kemm. Aẓ-d.” Tekcem Ğeğğiga, mqabalen wudmawen. Anagar axxam-is i yeqqimen ur yesεi ara tasekkart. Iɣil ahat ad as-yeg kra n yiwet, neɣ tusa-d ad tawi tirgin. -Ʃni, yeεreq-am-d ubrid? i as-yenna s uεekki. -D acu i txeddmeḍ a bu nnkuz? -Xeddmeɣ akk i medden lxir Nekk d aḥeddad si Lqalus Ul-iw yettagem ineqqel Ata di lhem ur ixuss

Page 9: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Dzschool. Aswir : Aseggas wis 3 n tesnawit. Ixef wis-2 : Tullist.

Ad ken-ttreɣ a Lawliya At Mraw akked At Ʃrus Aql-i la neğğreɣ azduz Ay at-Rebbi get-as afus. Teffeɣ; tewwi irrij terna tasekkart. Yeẓra mačči di lebɣi-s i tella ; deg yir ussan i d-teggra. Akli, tura, yettkel. Yettkel iga-asen akk lxiḍ n rruḥ i At Lqalus; ixef n umrar deg ufus-is i yella. Iga-asen tisekkarin s snat snat n tsura ; yal snat yeğğa yiwet ɣur-s. Tura dayen, yessuli; ḥedru-d ass-nni, yewweḍ-d wass-nni : Ass n ttar. Maca tella yiwet n tɣawsa ur tt-igi ara. D taneggarut. Ihi, iruḥ yeεna At Tewrirt, yemla-asen aɣawas-ines. Ttar yezdi-ten, ɣas mačči ɣef yiwet n tsebbiwt. Yefka-asen lweεd, yessefhem-iten amek ara xedmen iwakken ur d-yettɣimi yiwen seg Wat Lqalus: “Ass n waya d waya, mi ara yettnaɣ wass d yiḍ, mi ara d-twalim ttwehhiɣ-awen-d se ṭṭaq...” D anect-nni i yexdem. Deg yiḍ-nni, aḍu deg berra yesleblub, yerra ibidi ɣef yiri-s, yeffeɣ. Yekka-d merra izenqan. Tawwurt anda yewweḍ yerr-itt seg berra. At Tewrirt, tura, ttawḍen-d yiwen yiwen. Ṭṭfen merra imukan deg yizenqan n Lqalus, yal wa d acu i yezdel ddaw-as. At Lqalus ṭṭsen, lexbar ur t-id-rrin. Times tbeddu tettaɣ, tezzi-asen. Tekker tmes di Lqalus... D adrar-n-tmes i yuɣal.*

Kamel Bouamara, Nekni d wiyiḍ.

Page 10: K ULLIST N TIRGARAddata.over-blog.com/0/57/29/49/Tirgara-2.pdf · 2019. 9. 19. · Asmi i d-yeεfes Wakli akal n Lqalus, yiwen ur iɣil ad iger aẓar din. Netta yusa-d d amsebrid,

Dzschool. Aswir : Aseggas wis 3 n tesnawit. Ixef wis-2 : Tullist.

Kamal Bouamara ilul deg useggas 1959. D

aselmad n tsekla tamaziɣt di tesdawit n Bgayet.

Tullist-a tettwakkes-d seg udlis-ines Nekni d

Wiyiḍ ideg ara naf 4 tullisin-niḍen : Iḍ amcum,

Ul d tasa, Kra yella kra yerna, Taqsiḍt n Ʃziz d

Ʃzizu.

Gar wayen yura Kamal Bouamara, ad d-nebder

daɣen:

1- Ussan di Tmurt (d tasuqilt n Jours de Kabylie i yura Mulud Ferɛun);

2- Tuγalin n uqcic ijaḥen, (tasuqilt n le Retour de l’enfant prodigue n

André Gide);

3- Si Lbachir Amellah (1861-1930);

4- Ilugan n tira n tmaziγt, d adlisfus i d-yexdem s tallelt n yselmaden-

nniḍen n tesga, d aslugen n tira s ugemmay alaṭini, d ilugan s wayes

tleḥḥu tesga n tmaziγt n tesdawit n Bgayet;

5- Amawal n tesnukyist;

6- Issin, amawal n tmaziɣt s tmaziɣt.