Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere 2009

Catalunya i Illes Balears  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

www.fundacioires.org

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Contacte:

     

Juliol de 2010

  

Índex

• Qui som 4

o Patronat i membres honorífics 5

o Qualitat, transparència i responsabilitat social 5

o La nostra expertesa en infants víctimes de violència familiar i de gènere 6

• Objectius de l’informe 9

• Marc teòric de la violència de familiar i de gènere 10

o Definició dels conceptes principals 10

o Conseqüències de la violència de gènere en l’àmbit familiar en els

nens i les nenes 13

o Model d’intervenció 16

La intervenció amb els infants 17

El treball amb les mares 18

• Presentació de resultats 20

o Descripció del procés de recollida de dades 20

o Nombre d’infants víctimes de violència de gènere en l’àmbit familiar

a Catalunya i a les Illes Balears. Any 2009 22

o Atenció a infants víctimes de violència familiar i de gènere a Catalunya 23

o Atenció a infants víctimes de violència familiar i de gènere a les Illes

Balears 27

• Referències documentals 32

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

4

Qui som Som una fundació privada que treballa des de l’any 1969 en l’atenció social, psicològica i educativa de persones i col·lectius marginats en situació de risc social o amb dificultats econòmiques. Duem a terme l’acció social amb persones vulnerables des d’una visió integral en els següents àmbits d’actuació: Infància, Joventut i Família; Violència Familiar i de Gènere; Inclusió Social; i Acció Social en el Sistema Judicial. L’atenció social directa amb les persones ens permet investigar i crear models propis d’intervenció transferibles a altres professionals i territoris. Fem, doncs, recerca i innovació, disciplines a les quals hi afegim la formació. També desenvolupem campanyes d’incidència en els poders públics i de tot plegat en difonem els resultats, ja que entenem la sensibilització com a part del treball. Els més de 42 anys de servei a persones i famílies amb rigor, ètica i qualitat professional ens situa com a referents en l’acció social en el sistema penal, en l’atenció i visualització dels infants víctimes de violència de gènere i de les seves mares, i en la reeducació de maltractadors. A partir d’ara, la nostra visió ens porta a prioritzar esforços i mitjans en:  

• Els infants i les mares víctimes de violència familiar i de gènere.  

• La formació de pares i mares per tal que puguin tenir cura dels seus fills, en especial les mares que estan soles.  

• La prevenció de la delinqüència i dels problemes de conducta entre els joves.  Desenvoluparem aquestes línies tenint en compte de forma prioritària les situacions de pobresa. L’Estat espanyol és el nostre àmbit d’actuació, un espai al qual volem expandir l’activitat que actualment tenim de forma més concentrada a Catalunya i a les Illes Balears. Som una entitat socialment responsable que treballa amb els paràmetres de qualitat de la norma ISO 9001:2008 i que està auditada per la Fundación Lealtad quant a transparència i bones pràctiques. Hem rebut la Creu de Sant Jordi i el Premi Justícia de Catalunya, entre altres guardons.

Generem un futur nou per a les persones més vulnerables

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

5

Patronat i membres honorífics Andreu Soldevila i Casals President Empresari Francesc Velayos i Balcells Vicepresident  Directiu   Dídac Amat i Domingo Vocal Consultor Assumpta Pujol Vocal Funció Pública Bettina Semmel Vocal Consultora Joan Ramon Borrell i Arqué Vocal Professor universitari Manuel J. Ledesma García Secretari Advocat

Oleguer Soldevila i Godó President d’honor Empresari   Manuel Adroer i Iglesias Membre d'honor Empresari   Josep M. Pijuan i Canadell Membre d'honor Magistrat

Qualitat, transparència i responsabilitat social La Fundació IReS, conscient del compromís que contrau amb la societat i els seus clients (finançadors, persones ateses, socis i treballadors), ha establert sistemes de gestió per garantir que tots els serveis que presta compleixen els objectius fixats i les necessitats dels seus clients. És el sistema de gestió de qualitat basat en la norma ISO 9001:2008. Bureau Veritas certifica anualment l’assegurament del compliment de la norma. Referent a transparència, la Fundació IReS se sotmet voluntàriament a l’avaluació que realitza la Fundación Lealtad. En concret, aquesta organització independent i no lucrativa avalua l’acompliment de 9 principis de transparència i bones pràctiques. Quant a responsabilitat social, la Fundació IReS és membre del Pacte Mundial, una iniciativa de les Nacions Unides per tal que les empreses gestionin èticament des del punt de vista dels drets humans, estàndards laborals, medi ambient i anticorrupció.

 

 

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

6

La nostra expertesa en infants víctimes de violència familiar i de gènere La Fundació Institut de Reinserció Social – IReS treballa amb infants víctimes de violència de gènere a l’àmbit familiar des d’un plantejament integral des de l’any 1989. Estem parlant d’infants invisibles, que en molts casos passen desapercebuts, que no surten en les estadístiques perquè, encara ara, es continua amb la concepció que atenent la mare es resolen els problemes dels infants. Estem totalment d’acord que la mare/dona és víctima i que s’ha de posar al seu abast tots els recursos i serveis necessaris, però anem més enllà i ampliem la concepció de víctima als seus fills i filles. Els nens i les nenes no han de ser considerats una part, un annex de la mare, perquè ells també pateixen convivint en un ambient de violència. L’informe que presentem pretén contribuir a fer visibles aquests infants i promoure la seva atenció especialitzada. Entenem que els infants, com a subjectes de dret, han de conèixer i saber identificar la violència familiar i de gènere per tal de poder rebutjar-la per ells mateixos i quan afecta als seus companys i companyes. També han de saber que se’ls pot ajudar i com han de demanar ajuda. A partir de l’objectiu estratègic d’impuls a la recerca i la incidència en els nostres àmbits d’actuació, l’any 2006 vam iniciar una campanya de sensibilització social i d’incidència política dirigida a la visibilització dels infants víctimes de violència de gènere en l’àmbit familiar i per incrementar els recursos per a la seva atenció. En el marc d’aquest objectiu hem desenvolupat diferents actuacions, entre les quals destaquem:

• La realització de tres jornades d’experts a Barcelona, Palma de Mallorca i Madrid. http://www.fundacioires.org/documentos/violencia/conclusiones%20final%20mesa%20madrid%20020709.pdf

y de materials gràfics i d’una exposició itinerant per donar a conèixer aquesta • El dissenrealitat.

http://www.fundacioires.org/quefem.asp?content=80&tipo=6

http://www.fundacioires.org/documentos/Triptic_IVVAF_Fundacio%20IReS.pdf

• ttp://www.infanciaviolenciagenero.org/inicio.php

La creació d’un web monogràfic. h

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

7

• L’edició d’un vídeo documental divulgatiu. http://www.youtube.com/user/fundacioires#p/a/f/0/10ldCMOBWW0

• Incidència política als grups parlamentaris catalans perquè la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència reculli la problemàtica dels infants víctimes de violència de gènere. http://www.fundacioires.org/documentos/violencia/presentacioparlament.pdf

• La publicació de la Guia de bones pràctiques de Mentories, que és com anomenem el nostre model d’intervenció psicològic i educatiu. http://www.fundacioires.org/documentos/Guia%20bones%20practiques%20Mentories%20Fundacio%20IReS_cat.pdf

• Fruit de tota aquesta feina, diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò dels infants víctimes de violència de gènere.

http://www.fundacioires.org/documentos/No%20aguantes%20por%20mi%20mama_LV.pdf

http://www.youtube.com/user/fundacioires#p/a/u/0/m84fRDJDgII

http://www.youtube.com/user/fundacioires#p/a/u/1/Nu4nalBsmnA

Alhora estem duent a terme altres accions de sensibilització adreçades a la població en general i formació per a professionals de les xarxes socials, educatives i sanitàries en aquest àmbit i supervisió d’equips especialitzats. Des de l’any 2006 elaborem un informe anual per identificar els infants víctimes de violència de gènere a l’àmbit familiar i saber quants estan rebent atenció especialitzada a Catalunya i a les Illes Balears.

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

8

Informe 2008 Catalunya i Illes Balears http://www.fundacioires.org/documentos/Estudi%20quantitatiu%20infants%20victimes%20violencia%20genere%20ambit%20familiar%20Catalunya%20i%20Illes%20Balears%202008.pdf

Informe 2007 Catalunya http://www.fundacioires.org/documentos/Aproximacio%20nombre%20infants%20victimes%20de%20violencia%20masclista%20atesos%20en%20serveis%20especifics%20a%20Catalunya%202007.pdf

Informe 2007 Illes Balears http://www.fundacioires.org/documentos/Informe%20sobre%20infants%20victimes%20de%20violencia%20de%20genere%20en%20ambit%20familiar%20a%20Illes%20Balears%202007.pdf

Informe 2006 Catalunya http://www.fundacioires.org/documentos/Cerca%20sobre%20infants%20victimes%20de%20violencia%20de%20genere%20en%20ambit%20familiar%20a%20Catalunya%20any%202006.pdf Més informació a http://www.fundacioires.org/quefem.asp?content=49&tipo=3

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

9

Objectius de l’informe

L’informe se centra en aquells infants que viuen en un context de violència de gènere, quedant fora aquells infants que pateixen altres tipus de maltractaments o abusos. Segons la definició que va fer l’ONU l’any 1994, la violència de gènere és: Tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que passi en la vida pública com privada.

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

10

Marc teòric de la violència familiar i de gènere La Convenció sobre els Drets dels Infants va marcar un punt d’inflexió pel que fa a la concepció que es tenia dels infants. Les repercussions i millores que s’han anat aconseguint en aquestes dues dècades són innegables. Però alhora que va reclamar una nova mirada cap als infants basant-se en el principi de l’interès superior, també va impulsar el nou estatus que havien de tenir els infants com a subjectes de dret. Amb aquest canvi de paradigma i de consideració legal es van obrir moltes possibilitats.

Amb la Llei 14/2010 de 27 de maig dels drets i oportunitats de la infància i l'adolescència s’ha obert un nou escenari més ambiciós i possibilitador que ha de consolidar els elements identitaris que recollia la Convenció, però a més, ha de marcar un canvi substancial en les polítiques adreçades a la infància. És doncs, en aquest nou escenari on els infants són considerats subjectes de dret i on hi ha un reconeixement social cap a ells, que se’ns presenta l’oportunitat d’anar més enllà en l’atenció dels nostres infants. A partir del seu reconeixement es possibilita que siguin protagonistes i membres actius del seu propi procés de desenvolupament i de les actuacions que girin al voltant d’ells. Des de la Fundació IReS considerem necessari ampliar les mirades que fem als infants i a les situacions que els afecten, que són moltes i molt diverses. Entre d’altres, la violència de gènere en l’àmbit familiar se’ns planteja com una problemàtica que, per la seva complexitat, necessita d’aquesta diversitat de mirades per poder donar-hi respostes globals. Definició dels conceptes principals La violència de gènere és un maltractament directe als fills o filles de les dones que pateixen els maltractaments, tot i que no tots els autors accepten que són víctimes. No obstant, ningú nega que els infants víctimes de violència de gènere en reben les conseqüències i que han de ser atesos. A més, cal considerar que en moltes ocasions són infants que han patit i han viscut directament una sèrie de situacions violentes i agressives en el seu entorn familiar que poden ser generadors d’aprenentatges de models negatius de relació que en tot cas perjudica el seu desenvolupament integral (Sepúlveda, 2006). Cal tenir en compte que la violència de gènere s’inicia quan sorgeixen una sèrie de situacions violentes i agressives envers la dona, però és important destacar que aquest tipus de situacions les acaben patint tots els membres de la família. Wolfe (1995) explica el cercle viciós que sorgeix en els casos en els quals es detecta una situació de violència familiar. I destaca que de la violència familiar comença amb la violència de gènere que després es generalitza al conjunt dels integrants de la família (Pedreira, 2003). Segons Espinosa (2004), hi ha una sèrie de conseqüències que són comunes tant en la violència directa com la violència indirecta que pot arribar a patir un infant. Aquestes conseqüències són degudes a la incapacitat dels progenitors de satisfer les necessitats biològiques, psicològiques i emocionals dels infants. Save the Children va realitzar, l’any 2006, un estudi adreçat a analitzar l’atenció als nens i les nenes víctimes de violència de gènere en el sistema de protecció de la dona. En aquest anàlisi es posava de manifest que les nenes i els nens de les dones maltractades són també víctimes de la mateixa violència. També es destaca l’escassetat de programes, recursos o serveis que es

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

11

dirigeixin a l’atenció d’aquests infants. Alhora s’explicita que hi ha una manca de protocols d’actuació, de personal format i especialitzat en aquest tipus d’intervencions. Així doncs, podem afirmar que no sempre es realitzen unes actuacions degudament correctes envers als infants víctimes de violència de gènere (Sepúlveda, 2006). Una revisió de les investigacions de l’Acadèmia de la Ciència dels Estats Units afirma que la tercera part dels nens que van patir abusos o es van veure exposats a la violència paterna, es converteixen en adults violents. Així doncs, podem dir que els infants creixen i es desenvolupen d’una manera o d’una altra en funció del seu entorn familiar. Sepúlveda (2006) afirma:

Efectivament, els i les menors aprenen a definir-se, a entendre el món, i a relacionar-se amb ell, a partir del que observen en el seu entorn més pròxim, i en aquest sentit, la família és l’agent socialitzador més important. Els nens que creixen en espais violents aprenen a interioritzar una sèrie de creences i valors negatius entre els que es troben estereotips de gènere, desigualtats entre home/dona, les relacions amb els altres, així com sobre la legitimitat de la utilització de la violència com un medi per resoldre conflictes, que sentin les bases de comportaments maltractadors futurs en les relacions de parella

Per aquest mateix autor les repercussions psicològiques que genera en els infants la violència de gènere depèn de diversos factors:

• De les característiques personals de la víctima (edat, desenvolupament, vulnerabilitat, presencia d’alguna discapacitat);

• De les circumstàncies del maltractament (cronicitat, tipologia, gravetat, severitat en la seva manifestació;

• De la protecció que exerceixi la figura materna i l’entorn familiar sobre el/la menor

Per altra banda, també cal tenir en compte que, a mesura que la violència vers la mare va augmentant, aquesta va patint més conseqüències (estrès, símptomes depressius, somatitzacions, etc.) que, alhora, faran que disminueixin les seves habilitats de maneig de la situació i del seus fills/es. L’alteració del procés vincular afectat potencia en el rol matern un increment en la tensió a l’hora de poder establir la maternitat i en el rol filial també es constata una tensió creixent en les relacions mare-fill, el que sens dubte repercuteix negativament en l’estat emocional de totes dues parts (Sepúlveda, 2006). La nostra experiència ens ha demostrat que moltes de les mares que atenem viuen situacions de violència de gènere, pateixen una desautorització constant per part del pare dels seus fills i filles. Això genera un desgast, una pèrdua de l’autoestima i una sensació de no poder educar als seus fills/es. Abans que aquestes mares rebin suport terapèutic, moltes vegades no són conscients que aquests problemes amb els infants són fruit de la situació de violència, aleshores és fàcil que es culpabilitzin del que està passant i/o en responsabilitzin a l’infant (és un nen molt rebel, la meva filla mai fa cas del que li dic, té ganes de fer-me la vida impossible, etc.) Aquests nens i nenes tenen sensació de desprotecció i culpa, i les mares de desbordament i estrès tenint greus efectes en la cura dels infants i el seu desenvolupament. Aquests progenitors poden tenir problemes en establir una relació afectuosa i propera amb els seus fills/es generant dificultats en la vinculació afectiva d’aquests en un futur. Tanmateix es poden donar situacions en les que deixin d’atendre algunes de les necessitats bàsiques dels infants generant situacions de negligència. Cal dir, que en el cas que això passi, per part de la mare víctima de violència, sol ser degut a la situació emocional amb la que es troben i, per tant, cal evitar revictimitzar-les. La majoria d’aquestes mares quan són conscients que la violència que estan patint també afecta als seus fills i a les seves filles, procuren buscar-hi solucions. És, doncs, molt

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

12

important que es visibilitzi la situació dels infants davant les mares i, també, davant la societat en general. Ja que ni la societat, ni les mares, que són víctimes directes i carreguen amb el propi patiment de la situació, solen tenir la percepció que aquests infants se n’adonen de la situació i en pateixen les seves conseqüències. Cal recordar que un mecanisme reflex d’autoprotecció és la negació de la realitat, el secret no velat i la simulació de no veure-ho (fer veure que dormen, etc.,) i molts d’aquests infants ho apliquen. Per finalitzar aquest apartat destacar que al llarg dels anys, estudis i experiències han identificat a les dones com les úniques víctimes d’aquest tipus de violència, deixant en un segon nivell als seus fills i filles. Des de la nostra experiència hem pogut constatar que, sovint, les dones que assisteixen als recursos especialitzats en violència de gènere demanen atenció pels seus fills i filles i, en moltes ocasions, verbalitzen el no saber on anar a demanar ajuda, i no saber si realment aquest suport és necessari. Això ens pot fer pensar que en el circuit d’atenció a aquestes dones, cal una major sensibilització i informació per tal de poder-les mostrar la importància i la necessitat de buscar espais d’intervenció per als nens i les nenes. Com hem vist en la cerca bibliogràfica presentada, són molts els autors, de reconegut prestigi, que constaten que els infants són víctimes directes i necessiten una atenció especialitzada.

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

13

Conseqüències de la violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar en els nens i les nenes A continuació presentem un recull bibliogràfic de les conseqüències que reben els infants víctimes de violència familiar i de gènere. Barudy i Dantagnan, (2005) exposen les principals conseqüències que pateixen els infants després d’haver viscut els maltractaments i els agrupen en cinc nivells:

Diversos autors han realitzat estudis en relació a les conseqüències que poden arribar a patir els menors víctimes de violència de gènere. Zeanah & cols. (1995) van dur a terme un estudi que concloïa que els fills i filles de dones maltractades tenen una possibilitat quatre vegades major de patir problemes psicològics que infants que creixen en famílies en les quals no s’exerceix la violència, (Mclntosh, 1997). Segons els treballs realitzats per Mertin (1995) les primeres reaccions que manifesten els infants són de tipus depressiu o dissociatiu, i sovint passen de forma desapercebuda. Seguint aquesta idea, Spaccarelli (1994) afirma que generalment les noies adolescents pateixen depressions i un

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

14

patró dissociatiu en l’edat adulta. Cummings & Devies (1994) posen èmfasi en la necessitat d’intervenir terapèuticament en casos de violència familiar. Segons Pedreira (2003) les conseqüències que poden arribar a patir els infants víctimes de violència de gènere són:

• Alteracions emocionals (ansietat, baixa autoestima, estrès, etc.) • Problemes cognitius i comportamentals • Alteracions del son i de l’alimentació • Retard en el desenvolupament • Baix rendiment acadèmic (dificultats escolars) • Sociabilitat deficient i manca d’habilitats socials • Alteracions emocionals. Baix nivell de control d’impulsos amb una baixa autoestima

Aquest mateix autor planteja el concepte del Cercle Interactiu de la Violència Familiar per explicar que la violència de gènere en l’àmbit familiar comença amb violència vers la dona, però que després s’acaba estenent a la resta de membres de la família. Els infants, ja siguin víctimes directes dels maltractaments o estiguin o no presents durant les agressions, perceben el clima de terror i per tant, poden presentar tot un seguit de manifestacions, que recull Sepúlveda (2006) partint del tipus d’exposició que tinguin els infants:

TIPUS D’EXPOSICIÓ A LA VIOLÈNCIA

PRINCIPALS CONSEQÜÈNCIES DIRECTA Els infants experimenten el mateix tipus d’actes violents que la mare (insults, amenaces, humiliacions, desvalorització, manipulació emocional, intimidació, maltractament físic actiu.)

Conseqüències físiques (exceptuant lesions): retard en el creixement, alteracions de la son i de l’alimentació, retard en el desenvolupament motor, etc. Alteracions emocionals: ansietat, depressió, baixa autoestima, trastorn d’estrès posttraumàtic, etc. Problemes cognitius: retard en el llenguatge, absentisme escolar, fracàs escolar, etc. Problemes de conducta: falta d’habilitats socials, agressivitat, immaduresa, delinqüència, toxicomanies, etc.

INDIRECTA Es considera quan l’agressió passa davant seu i també quan no estan presents però no poden prendre distància dels seus progenitors (escolten baralles, cops, i perceben terror).

Incapacitat de les víctimes (les mares): per atendre les necessitats bàsiques de les nenes i els nens per la seva situació física i emocional en la que es troben. Això pot generar situacions de negligència i abandonament cap als nens i nenes. Incapacitat dels agressors: per establir una relació càlida i afectuosa pròxima amb els seus fills i/o filles. Això pot generar seriosos problemes de vinculació afectiva i establiment de relacions de vincle

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

15

Si bé en l’anterior taula es descrivien els efectes segons el tipus d’exposició considerem que hi ha una segona categoria a tenir present i que fa relació a l’etapa evolutiva en la qual es troba l’infant. Segons aquesta segona categoria d’anàlisi ens trobem amb les següents manifestacions:

A. Quan els maltractaments estan presents durant l’embaràs es poden produir parts prematurs, naixements amb baix pes, poc seguiment de l’embaràs per part de la mare, menys participació en la preparació pel part, més risc de consum de substàncies per part de la mare, etc. Durant la primera infància els problemes principals que presenten aquests nens i nenes són les dificultats del vincle. El maltractament dificulta la relació amb els seus iguals, manca de confiança amb els altres, sensació d’abandonament emocional, etc.

B. Entre els 2 i 5 anys els infants presenten dificultats per diferenciar la realitat de la fantasia ja que no entenen la situació que estan vivint i es consideren el motiu generador dels conflictes. Generalment, en aquesta edat predomina la culpa, la sensació de ser inútil, l’ansietat, els dubtes i la negació. Aquests nens i nenes se solen sentir impotents davant el que passa i desemparats, amb una por intensa a patir conseqüències greus durant les agressions.

C. Entre els 6 i 8 anys segueixen sense poder comprendre allò que els està passant i presenten símptomes d’ansietat i depressió, així com fantasies i aïllament escolar i social per tal de no desvetllar la situació en què es troben. A mesura que van creixent i poden anar comprenent una mica la situació es poden donar les aliances amb algun dels progenitors, la culpabilització de l’altre, la ràbia, la triangulació..., cosa que incideix directament en la identificació de rols.

D. En l’edat preadolescent predominen els sentiments de frustració i d’abandonament, els quals poden generar comportaments violents, evitació de les relacions, sensació de poder i control, adultització, rol cuidador de les mares, etc. A partir dels 12 anys, però, aquest paper de cuidador que adopta el nen o nena es pot anar transformant en bloqueig i sensació de desbordament.

E. Pel que fa a l’adolescència, es veuen afectades àrees com la identitat personal, el rol sexual, l’autoestima i les capacitats personals, la manca de plantejament vers el futur... També en aquesta edat és habitual que els nens i nenes presentin sensacions de frustració per no haver pogut salvar la mare, fet que els genera una responsabilitat excessiva a la llar portant-los, fins i tot, a interposar-se físicament entre els seus progenitors durant les agressions. Durant l’adolescència segueixen estant presents la baixa autoestima, l’ansietat, els símptomes depressius, la necessitat de cridar l’atenció i ser acceptats, etc. En algunes ocasions aquests adolescents busquen trencar amb la realitat que viuen a través de conductes de risc o de la delinqüència fins al punt, en alguns casos, de generar una gran distància emocional i indiferència vers l’entorn. Segons la nostra experiència els joves d’entre 15 i 18 anys presenten dificultats afegides per l’etapa evolutiva en què es troben. La presència de maltractaments agreuja la present fragilitat personal en la qual es troben. Existeixen pors davant la desitjabilitat social, del coneixement del propi cos, de la presa de decisions i l’expressió dels rols de gènere. Aquestes inquietuds pròpies del moment evolutiu es veuen, en ocasions, alterades pels efectes que la violència familiar ha deixat en aquests.

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

16

Si bé hem destacat les conseqüències que provoca conviure en un ambient familiar violent pels infants a curt termini, no podem obviar les manifestacions que es poden presentar a llarg termini i que es poden materialitzar en la repetició dels rols que han viscut a la seva llar i en la transmissió de la violència en les generacions posteriors. Per concloure aquest apartat sobre les conseqüències que té la violència de gènere a la vida d’un infant volem destacar que molts d’aquests nens i nenes se senten molt culpables de la situació entre els adults. Modifiquen les seves formes d’actuar per no provocar més violència, no comprenen perquè la seva mare no trenca aquest tipus de relació, se senten desprotegits o en alerta constant. Els costa comprendre perquè el seu pare (o en altres casos, l’adult que suposadament els ha de cuidar i els estima) actua violentament. Això fa que les agressions es converteixin en quelcom normal i l’infant les introdueixi en la seva manera de comprendre el món (ja sigui com a víctima, com a victimari o com a ambdues coses). És important tenir present que les conseqüències que presenten aquests nens i nenes, en algunes ocasions, s’exterioritzen (com podria ser mitjançant conductes agressives), però en altres ocasions, les conductes estan internalitzades (és a dir presenten inhibició i por sense manifestar comportaments que cridin l’atenció de les persones adultes). Aquestes darreres manifestacions no les hem d’interpretar com que l’infant no estigui patint per la situacions que estan vivint.. En tots dos casos, les conseqüències de la violència poden ser igual de severes. Model d’intervenció La gran majoria de vegades aquests nens i nenes no reben cap tipus d’atenció especialitzada pel desconeixement sobre la importància d’aquestes intervencions. Hi ha molt poca sensibilització respecte les necessitats específiques d’aquests infants i això fa que, tant els equips professionals com les pròpies mares, no identifiquin aquesta necessitat. La Fundació IReS, a través de l’experiència en l’atenció a aquests infants, considera que aquests nens i nenes necessiten una atenció directa per tal de treballar les conseqüències de la violència, reforçar el seu rol d’infants, expressar i identificar les emocions generades per la situació, aprendre noves estratègies per resoldre els conflictes de forma no violenta, aconseguir que tinguin una visió realista del que han viscut i dels seus progenitors, entre altres. Intervenir amb aquestes nenes i nens mitjançant recursos d’atenció especialitzada en infància i violència de gènere no significa, en cap cas, deixar d’atendre o reduir l’atenció que reben les dones. Es tracta d’ampliar la població amb qui intervenir per tal que totes les persones implicades en les situacions de violència de gènere puguin rebre una atenció específica d’acord amb les seves necessitats i tinguin l’espai adequat per reparar les conseqüències que el context de violència els ha ocasionat.

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

17

La intervenció amb els infants La intervenció amb aquests nens i nenes ha d’anar destinada a prevenir i tractar les conseqüències dels maltractes, i això es pot realitzar des de tres nivells d’intervenció diferents:

Barudy i Dantagnan, (2005) consideren essencials quatre continguts en els processos educatius: l’afecte, la comunicació, el suport en els processos de desenvolupament i l’exigència de la maduresa, i el control.

Educar a un nen o a una nena és un procés relacional. Si no hi ha una vinculació afectiva, seran deficients o estaran absents. L’observació participant de processos educatius en famílies, escoles i centres d’acollida ens han permès constatar el que altres autors defensen: Els nens i les nenes aprenen per algú. (Berger, M., 1999; Cyrulnik, B., 2000, 2001).

Quan s’intervé amb aquests infants cal treballar l’establiment de límits, el respecte per les altres persones i les habilitats per resoldre conflictes, entre altres aspectes. Segons els i les professionals de la Fundació IReS, quan han d’afrontar situacions conflictives es detecten mancances per resoldre les dificultats (això ho podem relacionar amb l’autoconcepte negatiu que tenen aquests infants) i presenten conductes passives o agressives en la resolució. En línies molt generals és important desenvolupar espais de seguretat on els nens i nenes se sentin segurs per poder explicar, al seu ritme i amb les seves eines, la seva situació familiar. D’aquesta manera es pot incidir en la culpabilitat que senten aquests infants alhora que s’intenta ajudar-los a recol·locar-se en el seu sistema familiar (evitar que assumeixin responsabilitats que són dels adults, intentar que es concentrin en les tasques pròpies de la seva edat, etc). En aquesta línia es posicionen Barudy i Dantagnan (2005) al destacar:

L’adult que vol ajudar realment a un nen víctima de maltractaments ha d’establir un tipus de relació en la qual acabi aconseguint un vincle de confiança amb la finalitat que el nen senti que s’interessen per ell com a persona singular i que, encara que tingui problemes, se l’estima i es confia en els seus recursos i capacitats.

Cal tenir present que per intervenir en aquest tipus de casos és necessari establir una bona comunicació amb l’infant. Així doncs, no se li pot demanar que expliqui les seves emocions, sentiments, dubtes... com si fos una persona adulta, sinó que el principal aspecte a tenir en compte

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

18

en la intervenció és que estem davant de nens i nenes que han patit situacions molt doloroses i per tant és molt important respectar plenament les seves reaccions i les seves actituds. Així mateix, és imprescindible treballar la identificació i expressió de les emocions; aquests infants creuen sentir emocions molt contradictòries (ràbia i amor pel mateix progenitor, per exemple) generant-los sensació de confusió, entre altres. Un cop aconseguit això, cal treballar la comunicació de les emocions amb la mare (o adult que es responsabilitzi del seu desenvolupament) per tal d’incidir en un millor vincle. Tot aquest treball amb els infants ha d’anar acompanyat d’un treball amb les mares; si això no es dóna, el que pot passar amb la intervenció és que l’infant pugui reconèixer determinades emocions i/o situacions, però que després no es trobi amb un adult que el protegeixi i li doni suport en aquest procés.

Qualsevol intervenció ha de procurar el desenvolupament de l’equilibri emocional, les capacitats personals i les funcions psíquiques. Un dels objectius ha de ser que la persona (en aquest cas el nen o nena) aconsegueixi un contacte més gran amb la realitat externa i la seva realitat interna. Es tracta que entrellaci les seves vivències, emocions i necessitats amb les persones i els objectes del seu entorn” (Torras de Beà, 2007).

El primer contacte amb l’infant és un dels moments més importants de la intervenció ja que la nena o el nen ja percep si podrà establir una relació de confiança amb el professional. Cal oferir a l’infant un espai en el qual se senti còmode i segur per expressar els seus sentiments, els seus interessos, els seus dubtes i les seves preocupacions, entre d’altres. Com a professionals hem de tenir present que no hem de jutjar l’infant, sinó que hem de fer-li veure que ens preocupem per ell i volem ajudar-lo. És a dir, la nena o el nen ha de poder sentir que té el suport d’una persona adulta. Segons Orjuela, Perdices, Plaza i Belmar, (2006), la relació de confiança entre el professional i l’infant es dóna en el moment en què:

• L’infant sent que l’escolten i el professional té en compte les seves opinions. • L’infant percep que el professional té la intenció d’ajudar-lo i treballa, sobretot, en base al

respecte cap a l’infant. • L’infant sent que és important, no només per “ser fill o filla de”, sinó per ell o ella mateixa. • L’infant considera que el professional no el jutja en cap moment.

El treball amb les mares La importància de la intervenció grupal, tant amb les mares com amb els menors, es basa en l’enfortiment i/o la recuperació del vincle matern. En la majoria dels casos, la mare, per la situació de violència viscuda, arriba al servei amb un profund dany personal, i només el fet d’enfrontar-se a determinades situacions de relació amb els seus fills i filles les bloqueja emocionalment i dificulta el procés terapèutic. Per aquesta raó plantegem un espai previ grupal on acompanyar les dones a prendre contacte amb les seves vivències de maltractament, a entendre el cicle de la violència i la manera que elles ho van viure i/o ho viuen, i de quina manera poden haver-ho experimentat les seves filles i fills. Aquest ha de ser un espai previ que faciliti la identificació amb les altres mares, i una base emocional que permeti a aquestes dones entrar amb més profunditat en el seu procés com a mares, amb tot el que això comportarà per al vincle matern. Alguns dels continguts que es poden treballar en la intervenció amb les mares són:

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

19

• Creences sobre la violència, mites, justificacions normalitzadores de la violència. • Família d’origen. • Identificació de possibles transmissions generacionals i recuperació d’estratègies afectives i

educatives existents. • Identificació i expressió de les seves pròpies emocions. Acompanyament als fills i filles en la

identificació i expressió de les seves pròpies emocions. • Rols de gènere. Rols apresos i rols transmesos. • Rol matern versus rol de parella. Diferenciació de les emocions que estan lligades a la seva

relació de parella de les vinculades al seu rol matern. • Sistema familiar i posicionament de cada membre en diferents moments de la història de

violència. • Treballar la necessitat d’establir límits als seus fills i filles

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

20

Presentació dels resultats Descripció del procés de recollida de dades Seguint la línia endegada l’any 2006, data d’inici de primer informe sobre infants víctimes de violència familiar i de gènere, el procés de recollida de dades s’inicia amb l’actualització del qüestionari de recollida de dades i la redacció de la carta de presentació del informe. Aquesta primera fase es va desenvolupar al llarg del primer semestre de 2009. Tots dos documents van ser enviats a les entitats que, segons la nostra base de dades, treballen amb dones que han patit violència masclista, i per tant, a tots els possibles recursos que ofereixen una atenció específica als infants víctimes de violència familiar, tant a Catalunya com a les Illes Balears. En el darrer trimestre de l’any 2009 i primer trimestre del 2010, es va iniciar una segona fase que es va centrar en revisar les respostes rebudes i iniciar el procés d’anàlisi de resultats i redacció de l’informe final. Com en altres ocasions, som coneixedors del risc de no incloure serveis que s’estiguin desenvolupant des d’entitats del tercer sector o des dels ens locals i comarcals. És per aquest motiu que les dades que oferim són xifres de referència i no dades absolutes. A continuació detallem les administracions i els serveis que han col·laborat aportant dades, als quals agraïm l’atenció prestada:

• Secretaria de Polítiques familiars i Drets de Ciutadania. Departament d’Acció Social i Família. Generalitat de Catalunya

• Ajuntament de Barcelona • Ajuntament de Sabadell • Ajuntament de Santa Perpètua de Moguda • Ajuntament de Palma • Consell de Mallorca • Consell Insular de Menorca • Consell Insular d’Eivissa • Institut Balear de la Dona

Catalunya: SADV Segrià i del Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE) Tarragonès, gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSiC); SAR Baix Llobregat i SAR Vallès, gestionats per l’Institut de Treball Social i Serveis Socials (INTRESS); Servei d’acolliment i recuperació per a dones en situació de violència masclista i les seves filles i fills a càrrec a la comarca del Tarragonès gestionat per SUMAR, Empresa d'acció social, SL: Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE) Terres de l’Ebre, gestionat per la Fundació Privada Montsià: CIE Baix Llobregat, gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). CIE Gironès, gestionat per SUMAR, S.L. El Servei de Psicologia infantil (SAID) de Ajuntament de Santa Perpètua de Moguda i el Centre d’Atenció a la Dona de l’Ajuntament de Sabadell. El Servei d'acolliment del Barcelonès gestionat per l’Institut per a la Promoció i de la Salut (IPSS). Servei d’Atenció a nens i nenes que han patit violència masclista, SAN, gestionat per la nostra entitat Fundació Institut de Reinserció Social- IReS. Centre CAUI Josep Pallach,  Consorci de Serveis Socials de Barcelona: Servei d'atenció al nen/a i adolescent víctima de la violència de gènere i familiar gestionat per l'Associació Benestar i Desenvolupament: Programa El fil d’Ariadna. Programa gestionat per la Fundació Assistència i Gestió Integral (AGI). Programa d'atenció servei de guarda. Equip d'atenció a la Dona de la comarca de l'Anoia. Programa gestionat per Dones amb empenta: Suport i atenció psicològica gestionat per la Fundació Gentis: Punt de trobada per a infants gestionat per la

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

21

Fundació Salut i Comunitat. Centre d’Anàlisi i programes sanitaris. Programa Dones Salut i Qualitat de Vida Illes Balears: Servei d’Acollida a dones i famílies (SADIF) de Palma de Mallorca, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSiC); Casal Llevant gestionat per la Fundació Institut socioeducatiu s’Estel. Casal Ses Ufanes de Mallorca. Oficina de la Dona responsable de la Llar d’Acollida de víctimes de violència de gènere, punt de trobada, servei d’Infància i Família. Programa d’atenció psicològica per fills/es de dones víctimes de violència de gènere: Oficines d’ajuda a les víctimes del delicte: Centre assessor de la dona (Menorca): Policia Local de Palma: Servei d’Infància i Família (Palma de Mallorca). Programa d’atenció psicològica per fills/es de dones víctimes de violència de gènere (Eivissa): Projecte Mentories: Atenció psicosocial per a fills i filles de víctimes de violència de gènere gestionat per la Fundació IReS. Quant al tractament d’aquestes dades, dir que es va fer en dues etapes. Les dades recollides en la primera fase han estat analitzades pel 100% de variables estudiades. En canvi, els qüestionaris rebuts en la segona fase només han estat incorporats a efectes de variables sociodemogràfiques: nombre d’infants atesos, sexe i edats, però no s’han incorporat els resultats obtinguts a efectes estadístics en la resta de variables qualitatives del perfil d’atenció que realitzen.

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

22

Nombre d’infants víctimes de violència de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i a les Illes Balears. Any 2009 Les dades presentades per l’Observatori contra la violència de gènere i domèstica del Consejo General del Poder Judicial destaquen que l’any 2009 a Catalunya hi va haver 18.218 denúncies per violència de gènere, mentre que a les Illes Balears es van comptabilitzar 4.453. Com en informes anteriors, per tal d’obtenir el nombre de nenes i nens susceptibles d’haver patit violència de gènere en l’àmbit familiar cal multiplicar el nombre de denúncies rebudes en els dos territoris durant l’any 2009 per la mitjana de fills i filles per dona que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya i l’Instituto Nacional de Estadística. Segons aquestes fonts, la mitjana de fills i filles per dona a Catalunya a l’any 2009 va ser d’1,47 i a les Illes Balears, segons el Instituto Nacional de Estadística, d’1,39. Així doncs, obtenim els següents resultats. Si a Catalunya durant l’any 2009 hi va haver 18.218 denúncies per violència de gènere i suposem que cada una d’aquestes dones tenia 1,47 fills i filles, el nombre d’infants susceptibles de patir situacions de violència de gènere en l’àmbit familiar és de 26.780. Per altra banda, si a les Illes Balears, durant l’any 2009, es van produir 4.453 denúncies per violència de gènere i suposem que cada una d’aquestes dones tenia 1,39 fills i filles, el nombre d’infants susceptibles de patir situacions de violència de gènere en l’àmbit familiar és de 6.189. Sabem que el nombre d’infants víctimes de violència de gènere en l’àmbit familiar no es pot precisar de forma exacta, ja que la xifra explicitada no inclou els infants relacionats amb denúncies d’anys anteriors ni els que no estan relacionats amb processos judicials. A més, es pot donar el cas que més d’una denúncia correspongui a una mateixa unitat familiar i que la mitjana del nombre de fills i filles per dona no sigui una inferència exacta. No obstant i això, els càlculs sí que ens permeten fer lectures i aproximacions al fenomen. Catalunya

Nombre d’infants susceptibles de patir situacions de

violència familiar i de gènere

% Infants que reben atenció especialitzada

26.780 3,4% Illes Balears

Nombre d’infants susceptibles de patir situacions de

violència familiar i de gènere

% Infants que reben atenció especialitzada

6.189 12,8%

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

23

Atenció a infants víctimes de violència familiar i de gènere a Catalunya Pel que fa referència al nombre d’infants víctimes de violència de gènere en l’àmbit familiar, dels 26.780 nens i nenes susceptibles d’estar vivint aquesta problemàtica a la seva llar ens consta que reben atenció especialitzada 908 infants, sense poder considerar aquesta xifra com a absoluta. Aquesta dada, doncs, indica que un 3,4% dels infants susceptibles de ser víctimes de violència de gènere en l’àmbit familiar han rebut atenció especialitzada durant el 2009. El gènere dels infants atesos a l’àmbit de Catalunya durant l’any 2009 des dels diferents serveis es recull al següent gràfic:

52%48%

GÈNERE DELS INFANTS ATESOS

Nens

Nenes

El percentatge d’edat dels infants que s’han atès als diferents recursos per franges d’edat (de 0 a 3, de 4 a 6, de 7 a 11, de 12 a 15 i de 16 a 18) ens mostra que amb un 53% la franja dels 7 als 11 anys és la que predomina per sobre de les altres:

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

24

Quant als territoris de procedència dels infants atesos a Catalunya, observem que més d’un 99% són catalans i només un 0,6% provenen d’altres comunitats autònomes.

Pel que fa a la finalitat de la intervenció, el 47% dels serveis consultats es dediquen a la recuperació d’aquests infants, un 20% treballen per a la sensibilització i un 33% ho fan per a la prevenció. Cal destacar que alguns dels serveis comparteixen diferents finalitats.

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

25

En relació al marc teòric de referència que cada servei utilitza trobem una considerable variabilitat, ja que molt sovint els serveis plantegen una complementarietat de marcs teòrics per orientar la intervenció que ofereixen. Aquesta variabilitat s’observa en el següent gràfic:

Per presentar la metodologia d’intervenció no hem pogut fer percentatges en relació al total d’infants que ens costa que han estat atesos perquè algunes entitats no han facilitat aquestes dades. Així doncs, els quadres següents representen el percentatge d’entitats que fan cada modalitat d’atenció independentment del nombre d’infants atesos. Tipus d’atenció Individual Grupal Conjunta Psicològica 60% 20% 36% Educativa 40% 36% 40% A la taula anterior es pot comprovar com en un 60% dels casos s’ofereix una atenció psicològica individual, en un 40% una atenció educativa amb els nens i les nenes de manera individual, i en un 76% s’ofereix una intervenció psicològica conjunta, multidisciplinària, amb l’infant i la mare.

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

26

En relació als perfils professionals i al gènere dels professionals que componen els equips que intervenen amb les víctimes constatem la multidisciplinarietat en els serveis i una tendència a disposar de parelles professionals (home, dona) en els equips:

Per acabar amb les variables relatives a la intervenció, s’han estudiat els continguts que es treballen en els diferents serveis. Destaquem que els diferents continguts recollits no es treballen de manera única sinó més bé es fan combinacions:

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

27

Atenció a infants víctimes de violència familiar i de gènere a les Illes Balears Pel que fa a les Illes Balears, dels 6.189 infants susceptibles d’estar vivint situacions de violència de gènere al seu àmbit familiar ens consta que estan rebent atenció especialitzada 793 nenes i nens. Aquesta dada indica que un 12,8% dels infants susceptibles de ser víctimes de violència de gènere en l’àmbit familiar han rebut atenció especialitzada durant el 2009. A les Illes Balears, igual que a Catalunya, també s’han estudiat diferents variables relatives a la intervenció (la finalitat, les fases en les que s’intervé des del servei, el marc teòric de referència per a la intervenció, el tipus d’atenció, els continguts que es treballen i els tipus d’avaluació que s’utilitzen) i algunes dades sociodemogràfiques (l’edat i el sexe dels infants atesos i el territori de procedència). El sexe dels infants atesos a l’àmbit les Illes Balears durant l’any 2009 des dels diferents serveis es recull al següent gràfic:

El percentatge de l’edat dels infants que s’han atès als diferents recursos es recull en el següent gràfic, agrupant els nens i les nenes en les següents franges d’edat (de 0 a 3, de 4 a 6, de 7 a 11, de 12 a 15 i de 16 a 18):

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

28

En totes dues gràfiques s’observa com la franja d’edats més nombrosa en els serveis és la que va dels 7 als 11 anys. El territori de procedència dels infants atesos a l’àmbit de les Illes Balears durant l’any 2009 es mostra al següent gràfic:

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

29

Pel que fa a la finalitat de la intervenció, més del 50% dels serveis consultats es dediquen a la recuperació d’aquests infants, un 19% també treballen per a la sensibilització i un 25% ho fa també per a la prevenció. Cal remarcar que tres de les entitats que han aportat dades inclouen les tres finalitats com a trets identitaris del seu servei.

Pel que fa al marc teòric de referència que cada servei utilitza ens trobem amb una considerable variabilitat ja que molt sovint els serveis plantegen una complementarietat de marcs teòrics per orientar la intervenció que ofereixen. Aquesta variabilitat s’observa en el següent gràfic:

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

30

Com en el cas de Catalunya, per presentar la metodologia d’intervenció que es porta a terme no hem pogut fer percentatges en relació al total d’infants que ens costa han estat atesos perquè algunes entitats no han facilitat aquestes dades. Així doncs, els quadres següents representen el percentatge d’entitats que fan cada modalitat d’atenció independentment del nombre d’infants atesos. Tipus d’atenció Individual Grupal Conjunta Psicològica 62,5% 12,5% 87,5% Educativa 12,5% 12,5% 25% A la taula anterior es pot comprovar com en un 62,5% dels casos s’ofereix una atenció psicològica individual, en un 12,5% una atenció educativa amb els nens i les nenes, de manera individual, i en un 87,5% s’ofereix una intervenció psicològica conjunta amb l’infant i la mare. Restant per últim l’atenció educativa conjunta amb un 25%. En relació als perfils professionals i al gènere dels equips que intervenen amb les víctimes observen com més del 80% tenen la figura de la psicòloga com a referent més nombrós. Dels altres perfils professionals observen que hi ha més equivalència entre els gèneres.

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

31

Finalment, per acabar amb les variables relatives a la intervenció, s’han estudiat els continguts que es treballen amb els infants des dels diferents serveis participants, que es concreten en el següent gràfic:

  

Informe anual sobre els infants víctimes de violència familiar i de gènere en l’àmbit familiar a Catalunya i Illes Balears de l’any 2009.

32

Referències documentals • BARUDY, J., DANTAGNAN, M. (2005). Los buenos tratos a la infancia. Parentalidad,

apego y resiliencia. Barcelona: Editorial Gedisa.

• ESPINOSA BAYAL, Mª A. (2004). Las hijas e hijos de mujeres maltratadas: Consecuencias para su desarrollo e integración escolar. Instituto Vasco de la Mujer.

• ORJUELA, L..; PERDICES, A. J.; PLAZA, M.; TOVAR, M. (2006). Manual d’atenció a nens i

nenes víctimes de violència de gènere a l’àmbit familiar. Madrid. Save the Children. • PEDREIRA MASSA, J. L. La infancia en la familia con violencia: factores de riesgo y

contenidos psico(pato)lógicos. http://www.centrelondres94.com/files/violencia_familiar.pdf

• SAN MARTÍN, C.; CARRERA, Á.; PUEYO, N. (2008) Guia de detección de la violencia de género desde el ámbito educativo. Gobierno de Cantabria.

• SEPÚLVEDA, A. (2006). La violencia de género como causa de maltrato infantil. Cuad Med

Forense, 12(43-44). • IDESCAT, Indicador conjuntural de fecunditat

http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=8709&lang=es • Consejo General del Poder Judicial. (2010) La violencia sobre la mujer en la estadística judicial

año 2009 : datos por Tribunales Superiores de Justicia

 

 

Barcelona C/ Àlaba 61, 1r 08005 Barcelona Tel. 93 486 47 50 Fax. 93 309 78 70 barcelona@fundacioires.org 

Girona C/ Pare Coll 15, baixos 17005 Girona Tel. 972 42 63 70 Fax. 972 24 67 05 girona@fundacioires.org

 Fundació Institut de Reinserció Social - IReS www.fundacioires.org 

Illes Balears Sant Miquel, 39 2n D 07002 Palma Tel. 971 72 28 56 Fax. 971 72 02 79 balears@fundacioires.org