Introducció a la poesia: les figures

retòriques

1r Batx.

Anàfora:repetició d’una mateixa expressió (mot o grup de mots) al principi d’un vers

Paral·lelisme:repetició d’una estructura sintàctica

Hipèrbaton:alteració de l’ordre sintàctic

Doneu-me una llanterna: —On és el cavall?Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars. (J.V. FOIX)

té un revolar triomfal la vívida crinera,té un cos de semidéu l’intrèpid conductor. (Gabriel Alomar)

L’enramellada Flora,per cobrir de les illes la nuesa,nova catifa de verdor ha estesa. (JACINT VERDAGUER)

Asíndeton::omissió de conjuncions

Polisíndeton:Polisíndeton:ús abusiu de conjuncions

Indecisa, rara, novaara comença la rosa (BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL)

la gran ciutat que talla i ascla i serra,i abat les fites en el món poruc... (JOSEP CARNER)

Exemples

AL·LITERACIÓAL·LITERACIÓCom feCom feixix de canyes que cru de canyes que cruixixen trinen trinxxades ses arrels (J. Verdaguer)ades ses arrels (J. Verdaguer)brbraandndaant llnt llàànguidnguidaament lment laa ll llaargrgaa cu cuaa (Joan Maragall, La vaca cega) (Joan Maragall, La vaca cega)

ONOMATOPEIAONOMATOPEIAEl vaig tornar allà on havia estat sempre i vaig pensar que el cargol era l’església i la perla de dintre mossèn Joan i el bum…bum…un cant d’àngels. (M. Rodoreda)

PARONOMÀSIAPARONOMÀSIAPrivats de sou i son (Salvador Espriu)

Balla damunt la palla (J.V. Foix)

ANÀFORASeràs roure, seràs penya,seràs mar esvalotat,seràs aire que s’inflama,seràs astre rutilant,seràs home sobre home,perquè en tens la voluntat.(Joan Maragall)

PARAL·LELISMENo hi ha cap llac tan clar com els teus ullsNi cap vent tan subtil com els teus dits (M.Martí i Pol)

ASÍNDETONAquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria (S. Espriu)

POLISÍNDETONMira al món, quina harmonia:Pins i vinyes i núvols de mel ( M. Manent)

HIPÈRBATONCatalans! Tots en peu,l'Escorial deixem-losper trofeu.(Joan Salvat-Papasseit)

COMPARACIÓLa platja sembla un cor abandonat (J.M. Sagarra)...les noies amb descarats pits com llimones (F. Parcerisas)

METÀFORALa terra és una cambra on no penetra el vent(J.S. Pons)

PERSONIFICACIÓAixí una fulla pensa que es fa lliure quan cau (M. Torres)

HIPÈRBOLEDe treure aiguava tenir una nena amb el llavi partit (Salvat Papasseit)

ANTÍTESIOn cada tarda el món s’ordenaentre el repòs i el moviment (J. S. Pons)PARADOXA

Vàrem tenir la copa de la vidaarran de llavis i bevent mories(J. Vinyoli)