ESPAI DEL LLIBRE - ximocorts.cat · d™elles ha estat l™objecte del llibre El Racó del Duc a...

1

RUTE

S I

LLIB

RES

ESPAI DEL LLIBREPublicacions de les Comarques Centrals ValencianesNúmero 4 � desembre del 2003 � 0'50 euros

Sol dir-se que els rius són les artèries de la Terra perquè a través d�ells estransporta i s�escampa generosament l�aigua, fluid vital dels ecosistemes. Si aixòés cert en termes generals, ho és molt més quan ens referim als rius de les nostrescomarques, sotmeses a la tirania d�un règim climàtic mediterrani, que passatraumàticament de la sequera més extrema a les pluges més torrencials. Peròels rius no són tan sols un bressol de vida: són, a més, uns mestres consumatsen l�art de l�escultura. Al llarg de milers d�anys han anat modelant, amb lapaciència de qui no coneix el temps, els millors dels nostres paisatges. La rocacalcària de les muntanyes ha anat sucumbint al cisell perseverant de l�aigua,que ha esculpit en ella barrancs feréstecs i congosts profunds, testimonis mutsd�un paisatge canviant que a nosaltres, humans de vida efímera, ens semblaimmutable.

Un d�aquests llocs on la natura ens mostra tota la seua força constructivai destructiva, on més patent queda la relativitat del temps biològic davant delgeològic, és, sense cap dubte, el barranc de l�Infern i el Racó del Duc. En realitates tracta de dos topònims utilitzats per a designar un mateix lloc �el primers�utilitza en el Comtat i el segon en la Safor�, és a dir, l�impressionant congostque obri el riu d�Alcoi o Serpis entre les serres de la Safor i la d�Ador i entreles poblacions de l�Orxa i Vilallonga. És aquest un dels espais de major qualitatambiental de les Comarques Centrals Valencianes, fins al punt que, a banda deles propostes realitzades durant anys per a ser declarat Parc Natural, darrera-ment ha estat inclòs per la Generalitat Valenciana en la proposta de Llocs d�In-terès Comunitari per a formar part de la Xarxa d�Espais Naturals de la UnióEuropea anomenada Natura 2000 que, si tot va com s�espera, estarà finalmentconstituïda a finals de 2004. Les característiques d�aquest espai, i d�altres quetenen un interès especial pels seus valors naturals a nivell de les CCV i queper això també mereixerien una protecció legal específica es poden consultaren Proposta d�un Sistema d�Espais Naturals Protegits a les comarques Centrals Va-lencianes (2002) de C. M. Mansanet, Josep R. Nebot i J. Villaplana, editat perla Xarxa d�Institucions d�Estudis Comarcals de les CCV.

El riu d�Alcoi i el seu afluent, el Vernissa, seran, doncs, l�excusa per a iniciaraquest xicotet itinerari bibliogràfic i natural.

Un medi natural modelat per l�home

La riquesa biològica i geològica d�aquest indret, així com una proposta d�iti-nerari didàctic amb parades on s�analitzen la geologia, la fauna i la flora de cadascunad�elles ha estat l�objecte del llibre El Racó del Duc a peu, un itinerari de la natura(1991), de Josep M. Ferrairó, J. V. Mascarell, F. Romaguera, F. Sastre i J. Villaplana,

Com la vida mateixa, el món del llibremanifesta realitats contradictòries. Moltacreació i pocs lectors; proliferació d�editorsi esquifidesa empresarial, mediocritats iflaixos genials; voluntarisme i misèria mate-rial al costat de moments de glòria personali mediàtica.

Malgrat tot, o precisament per això,nosaltres, els qui participem en aquest pro-jecte, som amants dels llibres. En tenim ve-ritable passió i esperem poder comunicar-vos-la a través d�aquestes poques ratlles que,més o menys accidentalment, arriben a lesvostres mans. Unes ratlles que pretenen, simés no, evitar que els llibres es perden enla immensitat del buit.

Coordinar comarques, centres, autors ipersones diverses no és tasca fàcil. Els quicontribuïm d�alguna manera a l�existència ia la circulació dels llibres solem donar laresponsabilitat dels problemes i de les defi-ciències a uns altres: la culpa la pot tenir laimpremta, la distribuïdora, la institució queconvoca premis, l�editorial, les llibreries, elscrítics..., però rarament la tenim nosaltres ma-teixos. Potser caldria plantejar-nos una au-tocrítica seriosa, començant pels mateixos au-tors, que sovint pateixen, o patim, d�un in-justificat sentiment de divinitat.

Per a propers editorials ens agradariacomptar amb diverses visions del món delllibre per fer-ne un repàs més sectorial idetallat. Bibliotecaris, lectors, crítics, escrip-tors, impressors, llibreters, distribuïdors,dissenyadors, centres d�estudis i altres agentsesteu convidats a dir-hi la vostra.

Per començar a opinar, si bé caben veusmés autoritzades, potser valdrà la pena plan-tejar una major coordinació dels premis li-teraris i d�investigació amb les editorials pri-vades. La proliferació de premis modestos,més voluntariosos que significatius, potsercabria superar-la amb uns plantejaments mésglobals, en l�àmbit de les Comarques Cen-trals, que permeteren la convivència de pre-mis diversos però potents i complementaris,capacitats per a obrir noves perspectives cre-atives, metodològiques i de mercat.

EL BARRANC DE L�INFERNI EL RIU VERNISSA

EDITORIAL��

2

Edició: XIEC President de la XIEC: Antoni Prats

Conseller delegat: Gabriel Garcia FrasquetDirecció: Jesús E. Alonso

Disseny i maquetació: Ximo Corts i Vicent TormoEquip de redacció: Josep Albinyana, Joan Miquel

Almela, Josep Andrés, Teresa Ballester, Elies Barberà,Gonçal Benavent, Àngel Beneito, Francesc Blay,

Jaume Bohigues, Josep Vicent Cabrera, Miquel Civera,Ximo Corts, Maria Josep Escrivà, Ferran Lliso,

Joan Ivars, Carles Mansanet, Ramon Mora,Néstor Novell, Enric Ramiro, Joseba Rodríguez,

Lluís Sevilla, Ximo VictorianoSecretaria: Carme Orengo (CEIC Alfons el Vell) i

Laura Garcia (Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia)Correcció lingüística: Maria Josep Escrivà

Impressió: Gràfiques Tormo (Xàtiva)Col·labora: Arxiu Municipal de Gandia

Dipòsit legal: V-2045-2002ISSN: 1579-654X

[email protected]

Associació d�Amics de la CosteraCarrer Noguera, 1046800 XÀ[email protected]

Centre Alcoià d�EstudisHistòrics i ArqueològicsApartat de correus 18203800 [email protected]

Centre d�Estudis i InvestigacionsComarcals Alfons el VellPlaça del Rei en Jaume, 1046700 GANDIAceicalfonselvell@gandia.infoville.netwww.ceicalalfonselvell.com

Institut d�Estudis Comarcalsde la Marina AltaPlaça Major, 13, 1r03750 [email protected]/USERS/iecma

Institut d�Estudis de la Vall d�AlbaidaCarrer de Sant Francesc, 8, 3r, 5a46870 [email protected]

Obra Social Caixa OntinyentCarrer de Sant Domènec, 2446870 [email protected]

editat per l�extingida Agència del Medi Ambient de la Generalitat Valenciana dinsla seua sèrie de monografies. També s�hi pot trobar un apèndix historicosocialsobre les centrals hidroelèctriques que aprofitaven l�aigua del riu per a produirelectricitat, sobre les coves amb interès arqueològic o sobre el tren dels anglesos.

Joan Pellicer va abordar la descripció dels valors naturals del riu d�Alcoi,però en aquest cas des del seu naixement fins a la desembocadura, en el llibreDe la Mariola a la mar. Viatge pel riu Serpis (1997), editat pel Col·lectiu de Mestresde la Safor. És una obra magnífica, d�aquelles a què ja ens té acostumats l�autor,on s�analitzen els factors naturals i humans en permanent interactuació fins aconstituir la realitat del paisatge.

Un dels elements que més empremta ha deixat al Racó del Duc és lainfraestructura de l�antiga via del tren Alcoi-Grau de Gandia, inaugurada al 1893per abastir de matèries primeres la zona industrial de l�Alcoià-Comtat i donareixida als productes elaborats. Els túnels, els ponts, les trinxeres o les casetesdels treballadors del ferrocarril que hi romanen donen una personalitat pròpiaa aquest espai; és la natura domada per l�home. Les implicacions socials i eco-nòmiques al voltant d�aquest ferrocarril han estat tractades a El ferrocarril Alcoi-Gandia, (El «Xitxarra»: 1893-1969) (1991) de D. Abad, R. Mompó, X. Nebot i A.J. Vaquer, publicat per Quaderns Eines d�Alcoi.

Si, com s�ha dit, el ferrocarril és un element que ha configurat en bona partel paisatge del Racó del Duc, l�altre és, sense cap dubte, l�aprofitament de lesseues aigües per al reg o per a la generació d�energia hidroelèctrica. Els assutsque capten l�aigua per a després conduir-la cap a les sèquies domestiquen encaramés aquest riu. Alguns d�aquests assuts i sèquies tenen un origen medieval iforen l�inici d�una infraestructura complexa de regadiu, especialment aigüesavall de Vilallonga. Podem conèixer els aprofitaments que es feien de l�aiguadel riu Serpis i del seu afluent, el Vernissa, així com dels conflictes entre usuaris,en Conflictes de l�aigua a la Safor medieval (1997), un excel·lent treball de J. Castilloeditat pel CEIC Alfons el Vell.

Aquest llibre ens serveix d�excusa per a endinsar-nos aigües amunt del riuVernissa, cap a la vall del mateix nom. Podem tenir una visió del medi físic ide la situació sanitària d�aquesta vall a primeries del segle XX a través de Topografíamédica de Rótova y pueblos anejos a su distrito (1911), del metge J. Izquierdo, reeditadaper Edicions La Xara en l�any 2000. Respecte al monument per excel·lència de

Fotos: Jesús Villaplana

Foto: Jesús Villaplana

3

Carles M. MANSANET,Josep R. NEBOT i Jesús VILLAPLANA

Proposta d�un sistemad�espais naturals protegits a les ComarquesCentrals Valencianes

Gandia: Xarxa d�Institucions d�EstudisComarcals de les Comarques CentralsValencianes, 2003

El present llibre és el resum d�uninforme elaborat per al Consorci de lesCCV titulat Proposta per a la definició iimplementació d�un sistema d�espais natu-rals protegits a les Comarques Centrals Va-lencianes. Desenvolupa la proposta encinc capítols, densos en continguts al-hora que ben exposats. En primer lloces presenta l�estat de la qüestió i es fauna crítica al model clàssic de protecciód�illes valuoses, emblemes de la políticaconservacionista dels governs i sovintmoneda de canvi per a malmetre laresta del territori. En alguns apartatses troba a faltar una actualització prè-via a la publicació.

Més avant es planteja la metodolo-gia emprada per a la selecció dels es-pais catalogats. Pel que fa a la delimi-tació espacial, els autors han optat peruna lectura ambientalista de les fites

LLIB

RES

I TE

RRIT

ORI

comarcals, de manera que hi han inclòszones que estan a cavall entre diferentsadministracions, com ara el massís delCaroig o la serra d�Aitana, però lligadesdes d�una òptica ecològica.

Les eines que s�hi proposen per al�entramat normatiu són una combina-ció entre la legislació vigent i d�altresfigures noves. Aquestes darreres, lesbasteixen amb una base científica, i acípensem que rau la gran aportaciód�aquest treball: dels sistemes ambien-tals, es passa a les unitats ambientals,i, al capdavall, apareixen els espaisnaturals que demanen ser protegits (27).

��

��

Endemés, però, les nou unitats ambien-tals es proposen també com a nuclis fun-cionals en la gestió. El resultat és unaxarxa que anomenen Dianat XXI i queimplicaria la substitució d�una políticad�espais naturals sectorialista �i per quèno dir-ho, improvisada�, per una polí-tica més semblant a l�ordenament delterritori, però amb criteris proteccionis-tes explícits. Els autors mostren uninterès especial per facilitar formes departicipació de la població afectada enla declaració i gestió dels espais natu-rals; saben que la seua mancança éscausa de massa fracassos.

El catàleg dels espais naturals ocupamés de la meitat del treball. A més dedescriure�n les característiques, s�hi de-tallen els principals problemes que pa-teixen i es fan propostes per tal demillorar-ne la protecció; s�afegeixen in-drets específics en cadascun d�ells, comara àrees d�interès i punts d�interès sin-gular. El mapa que situa els llocs és pocpràctic a causa del seu format reduït.

En resum, tenim, d�una banda, uninventari interessant d�espais protegi-bles a les CCV. I una proposta dedeclaració i gestió d�aquests espais quehauria de provocar, com a mínim, unareflexió i un debat que acabaren deri-vant en una millora desitjada de lapolítica de protecció ambiental.

Joseba Rodríguez Aizpeolea

��

la vall del Vernissa, el Monestir de Sant Jeroni, tenim ocasió d�encercar els seusorígens i organització al llibre Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica.Segles XVIII i XIX (1988), de J. Alonso, editat pel CEIC Alfons el Vell.

El Racó del Duc i la serra de la Safor també tenen un lloc en la literatura.No podem acabar aquest itinerari sense referir-nos necessàriament a l�escriptorde Vilallonga Josep Mascarell i Gosp. Aquests paratges influïren decisivamenten obres com Amics de muntanya: excursionisme i plantes medicinals, editada perSicània (1961) i reeditada per Eliseu Climent en 1981. D�aquella mateixa editoriali autor és De la vall al cim (1957), una sèrie d�onze relats curts on el Racó delDuc és el lloc on transcorren dues històries: La troballa de Senent i La serp delRacó del Duc. El Circ de la Safor també apareix magníficament descrit en totesles seues raconades a L�últim roder.

Jesús Villaplana Ferrer

4

Els enamorats del millor paisatgede les terres valencianes estem, de nou,de bona sort. El biòleg Pep Nebot, queens havia promès la segona part delseu llibre d�excursions per la serraMariola, ha complit amb el seu com-promís. Efectivament, en 1999, publi-cava el seu primer llibre d�excursionsper Mariola, titulat Mariola: sendes denevaters, que feia el número 2 de lacol·lecció «Tàndem de la Terra».

En aquesta nova i venturosa ocasió,Nebot ens proposa excursions a peu perla rodalia alcoiana. Es tracta d�un ter-reny ben conegut per l�autor i, també,ben estimat. Són ara deu les passejadesque ens ofereix per a gaudir de la na-tura, de la història, de la terra, de lagent, del paisatge, de les nostres arrels.

Cinc rutes tenen a veure amb laMariola i d�altres cinc itineraris tenena veure amb el benvolgut Carrascal dela Font Roja, ambdós parcs naturals,des de 1987 i 2002, respectivament.

En cada una de les deu excursionsesmentades es donen les principals fer-ramentes o claus perquè cadascú es

NAT

URA

puga fer la seua pròpia lectura o inter-pretació del paisatge que envolta l�ex-cursionista.

Són deu passeigs, guiats per lapersonal visió d�aquest biòleg enamo-rat de la terra i de la gent que s�hiarrela, que ens acosten un poc més ados espais naturals d�especial relle-vància, fites indiscutibles de l�excur-sionisme valencià, tal com s�indica alpropi llibre.

Com és propi de la col·lecció, enaquest llibre, Nebot dedica una sèried�apartats a ampliar alguns aspectesque podríem denominar més curiososo específics, com ara les qüestions to-ponímiques, històriques, botàniques,faunístiques, geològiques o de reflexiópersonal, etc.

Una secció final, on es fa un breurecorregut sobre altres racons de lesmuntanyes alcoianes com la Serreta,l�Ull del Moro, els Plans, la Carrasqueta,el Corbó, el Puig, entre altres, així comuna petita guia pràctica constitueixen elremat d�una magnífica eina per a com-prendre, gaudir i estimar el paisatged�una part entranyable de les nostresmuntanyes valencianes.

Carlos M. Mansanet Terol

��Josep NEBOT i CERDÀ

Mariola i la Font Roja:caminades amb Alcoi de fons

València: Tàndem Edicions, 2003

Col·lecció Tàndem de la Terra, 5

��

L�objecte del present llibre és l�es-tudi de la vegetació a les nostres mun-tanyes, com ha evolucionat al llarg d�unsegle, i quin és el seu estat actual.Aquest volum és el primer d�una sèrieque, previsiblement, recorrerà tota lageografia valenciana. Si és així,constituirà una font inestimable per aconèixer quin és l�estat de salut ambi-ental del qual gaudim els valencians.

Els autors han comptat amb foto-grafies corresponents als anys 1906,

1928, 1954, 1989 i 2002, per a fer l�anà-lisi comparativa de la vegetació. Estu-dien cinquanta-tres zones o paratges,identificats prèviament pels autors apartir de les imatges més antigues.Acompanyen els fotogrames comenta-ris que valoren el seu contingut, per-tinents i sintètics, que fan que la con-sulta del llibre siga amena alhora quemolt documentada.

Però si el gros del llibre és aquestapart visual amb la seua anàlisi, no ésmenys important l�estudi que l�obri,tècnic i erudit sense deixar de ser di-vulgatiu. Comença amb un recorregutpels personatges i corrents que hanprestat atenció a les nostres serres, finsa èpoques recents, i d�ací Reyna iBoronat se centren ja en el cas de lacomarca de la Vall d�Albaida. Totaaquesta part conté gran quantitat dexifres, dades i gràfics que els autorsfan servir per donar suport a les seuesafirmacions i fer-les entenedores.

La conclusió de l�estudi és optimis-ta pel que fa als nostres boscos. Es veuen les repoblacions històriques de lesdivisions hidrologicoforestals un puntd�inflexió favorable al seu creixement.És discutible la pertinència de les es-pècies triades per a les esmentades re-poblacions, però, com s�afirma en lapàgina 58: «Si el control dels incendis[...] continua amb la mateixa eficàcia(sic) durant els pròxims anys, l�evolu-ció dels boscos cap a formes més va-luoses ecològicament i econòmicamentestà garantida dins del concepte desostenibilitat». Esperem veure-ho.

Fernando Lliso Bartual

��Santiago REYNA i Jorge BORONAT

L�evolució de les muntanyes valencianes. 1La Vall d�Albaida 1906-2002.

València: Conselleria deMedi Ambient, 2003(Existeix edició en castellà).

��

5

JORN

AD

ES

«La història local és la història de lamediocritat. És la història de les malal-ties i de les fornicacions, dels parts i deles morts. Els arxius locals ens podendonar notícies. No és una història bri-llant: és, simplement, �la història� queens és desconeguda, la història del �po-ble� i la dels �pobles�. [...] Som el queara som perquè abans vam ser el quefórem. I això ho hem d�aclarir. Compodríem reconstruir la història senceradel País València, si no comencem per labase, per la confusa base de les comar-ques?» (Joan Fuster)

Ja han passat 23 anys des que JoanFuster fera el pròleg a la publicació d�unapart de les actes de la I Assemblea d�His-tòria de la Ribera, celebrada a Sueca el1980, i des d�aleshores, un bon grapatd�estudiosos han fet possible, investigantany rere any, que les reunions comarcalshagen arribat a la novena edició, i queja s�estiga treballant en la desena per al2004. Ja en 1989, Antoni Furió apuntavaque «les Assemblees han transcendit elmarc purament historiogràfic i, en ab-sència d�altres iniciatives comunes, hancontribuït a definir i vertebrar la comar-ca, un territori encara imprecís per a lamajoria dels seus habitants».

La corroboració de l�anterior tindràlloc ja dintre la IX Assemblea d�Històriade la Ribera, i amb motiu de la presen-tació de la formidable biblioteca comar-cal de Francesc Beltran i López �cronistalocal de Benifaió�, que s�ha publicat ambel nom de Papers de la Ribera, on preci-sament el mateix Furió destaca «la pro-digiosa eclosió d�estudis i publicacions,de llibres i revistes, impulsats des delsajuntaments o des d�associacions cultu-rals, que ha viscut la Ribera en aquestsúltims vint anys i que han contribuïteficaçment a reviure i vigoritzar la de-bilitada consciència comarcal».

Aquesta IX Assemblea d�Història dela Ribera, celebrada a Benifaió, s�ha des-envolupat en dues vessants: una mono-gràfica, entorn del títol genèric de Vies,

�� líticament incorrectes, la qual cosa ha pro-vocat, possiblement, la renúncia, per partde la Conselleria de Cultura de la Gene-ralitat Valenciana, a recolzar econòmica-ment i institucionalment la UEG en elsúltims anys. No obstant això, mai no hamodificat ni l�esperit crític ni la voluntatde ser un espai de reflexió acadèmica, almarge dels dictats marcats per la culturaoficialista, i ha esdevingut un model ge-nuí i original, que ha estat imitat per altresinstitucions de l�Estat espanyol.

Durant aquests vint anys, la UEG haacollit una singular oferta de cursos, ta-llers, activitats obertes (cinema, exposi-cions, música, teatre, etc.), i també ha gau-dit de la presència del bo i millor de laintel·lectualitat. Personatges com araTheodor Roszak, Marvin Harris, JoséSaramago, Alain Touraine, Tahar BenJelloun, Marie Claire Zimmerman, FelipeGonzález o el recentment desaparegutManuel Vázquez Montalbán són algunsdels centenars de pensadors que hanexposat els seus coneixements i les seuesreflexions a Gandia.

El futur de la Universitat d�Estiu deGandia sembla que gaudeix de bonasalut. La idea d�eixamplar les seues ac-tivitats al llarg de l�any i l�establiment derelacions amb universitats europees iamericanes permetran la pervivència dela UEG com un instrument de reflexiócientífica i acadèmica del més alt nivell,ofert, sobretot, al servei dels ciutadans.

Eudald Gonzàlez20 ANYS D�UNIVERSITATD�ESTIU DE GANDIA

El fet que un projecte cultural pugacelebrar 20 anys d�existència permanentjustifica el seu interès de cara al sector dela societat civil al qual va dirigit. En aquestcas, la Universitat d�Estiu de Gandia ésuna proposta que, tot i que va nàixer periniciativa de l�Ajuntament de Gandia i ambuna evident dependència de la voluntatpolítica del govern gandià d�aleshores,preocupat per situar la ciutat en els am-bients culturals d�avantguarda, ha conso-lidat aquest projecte en el temps, incor-porant a la seua singladura de vint anysinstitucions com la Universitat de Valèn-cia, la qual ha aportat el rigor intel·lectuali acadèmic necessari en una convocatòriad�aquestes característiques.

La Universitat d�Estiu de Gandia haestat sempre �o quasi sempre� al costatde plantejaments que ara s�anomenen po-

camins i xarxes de comunicació a Ribera delXúquer, amb set ponències i les comuni-cacions presentades específicament, i unasegona de caràcter variat (des de prehis-tòria fins a patrimoni passant per la his-tòria medieval, moderna, etc.). Entre elsponents cal destacar Joan Mateu i JuanPiqueras, i en el paper de moderadors,entre altres, Francesc Torres, AurelianoLairon, Enric Ramiro i Vicent Pons. Tam-bé va tenir lloc en el marc d�aquesta as-semblea la presentació de la publicacióde les Actes de la VIII Assemblea, cele-brada a Cullera l�any 2000, sobre Castells,torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer,en coedició amb la Universitat de Valèn-cia i l�Ajuntament de Cullera. Ací mateixes varen presentar dos llibres més, a ban-da del ja mencionat Papers de la Ribera: un,Polinyà al primer terç del segle XX: Associ-acionisme obrer. La societat obrera de Polinyà.D�E. J. Gay Gay, C. D. Fuentes Fos i J. A.Pérez, editat per l�Ajuntament de Polinyà;i el segon volum de la Història de la Ribera,de T. Peris Albentosa.

La lliçó inaugural la va realitzar,magistralment com sempre, el professorVicenç M. Rosselló i versà sobre Els ca-mins de la història o la història dels camins.El professor Rosselló hi reflexionà alvoltant de la importància dels camins enel naixement i creixement dels pobles, elterme i el territori.

Gonçal Benavent

�VIES, CAMINS I XARXES DE COMUNICACIÓ EN LA RIBERA DEL XÚQUER�

B E N I F A I O , 2 2 , 2 3 I 2 4 D E N O V E M B R E D E 2 0 0 2

��

6

Àngel BENEITO LLORIS,Mª Ángeles CALABUIG ALCÁNTARAi Carlos Miguel TEROL PASCUAL

Arxius de Banyeres de Mariola

Banyeres de Mariola:Ajuntament de Banyeres de Mariola,2003

��Gonçal BENAVENT, Mercè FORNÉS,Àlvar GARCIA i Jesús E. ALONSO

El Servei Comarcal d�Arxius de La Safor

València-Gandia:Generalitat Valenciana i Mancomunitatde Municipis de La Safor, 2003

��

ARX

IUS

Aquest petit, però indispensable lli-bre per a tots aquells que es dediquena esbrinar la història de les nostrescomarques és el resultat d�una il·lusiócoherent i capdavantera al nostre país,que el pas del temps i l�empenyora-ment dels seus promotors s�ha encar-regat de consolidar. Davant l�estatd�abandó en què es trobaven els ar-xius dels pobles de La Safor, anys ençà,l�Ajuntament de Gandia va engegar unprojecte de coordinació comarcal d�ar-xius, amb la intenció de catalogar elsseus fons documentals. El pas següentva arribar el 1994, en signar-se unconveni �vigent avui en dia� entre laGeneralitat Valenciana i la Mancomu-nitat de Municipis de La Safor, pel qualels ajuntaments rebien el suport tècnicnecessari per a organitzar els seusdocuments, a l�hora que una còpia del�inventari o del catàleg es dipositavaal Centre Comarcal d�Arxius.

Doncs bé. El llibre és una guia ambla informació pertinent de cadascundels vint-i-nou arxius que han estattreballats fins ara, on consta la ubica-

Poques feines són tan feixugues idesagraïdes com inventariar i catalo-gar arxius. Però poques són també tannecessàries per tal que les societats noperden el seu patrimoni cultural i laseua memòria històrica. Gran part delque una comunitat ha fet i decidit ambel pas del temps és als arxius. Ordenartota aquesta paperassa sempre seràuna tasca imprescindible si no volemque l�oblit s�apodere de la consciènciacol·lectiva.

Banyeres de Mariola ens ha sor-près gratament per la riquesa d�algunsdels seus fons, i als seus autors hemd�agrair que hagen fitxat i ordenat totel patrimoni documental que es con-

ció dels fons, la seua història, la do-cumentació més antiga que custodien,el seu contingut, l�estat de conservaciódels documents, els instruments ques�han emprat per a la seua descripcióo la documentació associada, entrealtres ressenyes.

A més, ens informa de la documen-tació, en microfilm o en suport digital,que es guarda el Centre Comarcald�Arxius, com són les actes munici-pals de tots els pobles de la comarca,els fons existents dels ducats de Gandiai de Medinaceli o els dels comtatsd�Oliva o de Ròtova.

La guia, a més de ser una eina perals qui s�interessen per la història local,té dues vessants força interessants:preservar el nostre patrimoni docu-mental i donar-lo a conèixer a lapoblació en general. Veritablement, unexemple a imitar en altres indrets.

Àngel Beneito Lloris

��

��

serva en els cinc arxius catalogats. Elpoble, els curiosos, els erudits i elsinvestigadors ja saben el que hi ha albellíssim municipi de la Mariola grà-cies a una acurada edició i a unacatalogació tècnicament impecable, toti que �com en tantes ciutats� la Guer-ra Civil també hi va propiciar la des-aparició de documents.

El primer arxiu, el Municipal, haestat obra de María Ángeles Calabuigi Carlos Miguel Terol, i abasta des de1861 fins a 1945 seguint els criteris dela Diputació d�Alacant. Els altres qua-tre han estat obra d�Àngel Beneito. Eldel Registre Civil està complet des de1871 �data de la seua creació� fins l�ac-tualitat, i el del Jutjat de Pau abastadocumentació sobretot del segle XX.L�Arxiu Parroquial, dipositat a la CasaAbadia, conté alguns documents delsegle XVI �beneficis� i del XVIII �visitespastorals�, però la majoria és del segleXX. L�Arxiu del Sindicat de Regs, pot-ser el més novedós i llarg del llibre�no oblidem que al terme de Banyereshi ha moltes fonts i hi naix el riuVinalopó�, és fonamental per a estu-diar l�economia, la societat i la topo-nímia de Banyeres, sobretot dels se-gles XIX i XX. Finalment, l�Arxiu de JoséM. Ferre Ferre, el «tio Talo», és deconsulta obligada per als estudis degeografia agrària i toponímia de Ba-nyeres, Beneixama, Biar, el Camp deMirra i Villena.

Francesc-X. Blay

7

Inés MAHIQUES BENAVENT

Quatretonda en falles: història gràfica d�unesfestes singulars

Quatretonda: Ajuntament i Cooperati-va V., 2003

Biblioteca Quatretondenca, 28

HIS

TÒRI

A G

RÀFI

CA

La història ha estat definida durantsegles com l�estudi dels fets extraordi-naris duts a terme pels homes extraor-dinaris. Afortunadament, aquesta visióha anat evolucionant en els últims anyscap a posicions més col·lectives i ons�ha redescobert la importància de lesminories lingüístiques i ètniques, i desectors tradicionalment oblidats com lesdones. Així mateix, la història s�haviaidentificat essencialment amb la histò-ria política, i des de fa algunes dècadess�ha eixamplat amb la incorporació dela problemàtica social i econòmica, iamb la incorporació de l�àmbit privatal costat del públic. Tot aquest pano-rama ha comportat que els fets de lavida quotidiana tinguen una presènciaconsiderable en la narració del nostrepassat, eix del nostre present i orien-tació del nostre futur.

Fruit d�una recerca pedagògica ésaquest conjunt de fotografies recolli-des per l�alumnat de secundària iorientats pels seus professors Barceló,Beneito, Brotons, Jordà, Moltó, Parrai Pellicer, i que ha comptat amb lacol·laboració del Centre Alcoià d�Es-tudis Històrics i Arqueològics. D�unconjunt de més de vuit-centes apor-tacions, se n�han seleccionat una se-tantena que sota el nom Alcoianesd�abans, pretén mostrar la història dela dona alcoiana d�una forma col·-lectiva, sense noms propis, com atestimoni d�un gènere actiu i presenten la història que tradicionalment s�havist oblidat i arraconat.

La col·lecció «Biblioteca Quatreton-denca» suposa un dels majors esfor-ços de recuperació cultural que s�hanfet mai a les nostres comarques. Co-ordinada per Rafael Benavent, s�ende-vina quan es consulten les seues pla-nes que la seua existència s�explica perl�apassionament i la tenacitat de quiestima el seu poble. Als quasi 30 títolsde la col·lecció trobem literatura, et-nografia, història, art, geografia, i al-tres temes que exploren a fons laintrahistòria de Quatretonda. El coor-dinador ha sabut envoltar-se d�unnodrit grup d�autors que signen lesdiverses monografies.

El número 28 de la «BibliotecaQuatretondenca», de la sèrie MestreCodonyer (n�hi ha una altra, de Là-mines, amb quatre títols publicats),està dedicat a les falles que ha tingutQuatretonda en la seua història. Es-pecialment a les que es van fer entre1958 i 1963, unides pel vincle comúdel seu autor, Salvador Benavent iAlberola. Al treball es fa esment deles falles anteriors, de 1924 i 1957,

��Antoni BARCELÓ RODRÍGUEZ,i altres

Alcoianes d�abans

Alcoi: Institut Andreu Sempere, 2003

��

Aquest xicotet àlbum de magnífi-ques imatges recull de forma diacrò-nica l�esperit femení en multitud d�ac-tivitats i situacions, resultat de les apor-tacions d�una comunitat educativa icom a modest homenatge a la donaalcoiana. En definitiva, es tracta d�undocument impressionant que farà lesdelícies de tots els veïns i veïnes, notan sols de la ciutat sinó també d�aque-lles persones sensibles als records i aun passat vivencial.

Enric Ramiro

��

��

però realment l�opuscle es dedica al�interessant període protagonitzatper «Salvaoret».

Prova del protagonisme atorgat aaquest artista faller és que també secita en un apartat els seus monumentsfallers a Gandia, que donen testimonide la seua vàlua. Amb posterioritat altreball de Salvador Benavent, s�hantornat a plantar algunes falles aQuatretonda, però ja sense el mateixesperit i habilitat que imprimia aquest.A ressaltar les planes dedicades a latècnica de construcció de la falla i ala llengua de les falles. Com en la restade títols d�aquesta col·lecció, són partmolt important les imatges, dibuixosi fotografies, testimonis d�un temps id�uns monuments que encara avui sónrecordats i valorats per tots elsquatretondans que els van viure.


8

HIS

TÒRI

A S

AFO

R

Ferran GARCIA OLIVER

La vall de les sis mesquites.El treball i la vida a la Valldigna medieval

València: Universitat de València, 2003

En El naixement del monestir cis-tercenc de la Valldigna (València, Uni-versitat de València, 1983), Garcia-Oliver traçava el procés d�erecciódel convent i formació del senyoriude Santa Maria; en Cistercencs delPaís Valencià . El monestir deValldigna, 1298-1530 (València, 3 i4, 1998) n�amplià la visió analitzantles seues estructures. Ara és el torndels altres, de la comunitat campe-rola formada pels vassalls cristiansi sobretot musulmans emmudits perla memòria, la veu dels quals es re-cupera a través de sis capítols i unepíleg que tracten del marc geogrà-fic, les activitats productives, les re-lacions econòmiques, les estratègi-es matrimonials i familiars, les pas-sions, els delictes i els mecanismesde la justícia.

Garcia-Oliver aposta en aquesttercer llibre per la reivindicació dela llibertat expressiva i la intencióliterària pròpies de l�assaig, mitjan-çant la reducció de les habitualsnotes a la citació exclusivament do-

��

��

cumental i una voluntat narrativaque no actua en perjudici de ladensitat conceptual pròpia de laHistòria. Sabedor que aquest és eldiscurs coherent dels fets, els con-textos i les circumstàncies de l�exis-tència dels seus protagonistes, res-cata del silenci les peripècies quo-tidianes, vitals, d�uns homes i unesdones que li aporten, a la Història,el seu rostre humà. Servint-se debocins d�informació extrets de mul-titud de documents, basteix un relatfascinant pel qual la Valldigna i elsseus habitants s�esmunyen del la-berint dels silencis i adquireixenuna essència de col·lectivitat, pot-ser no molt diferent a la d�altresindrets valencians o europeus, peròen tot cas pròpia.

Vicent Olaso

Santiago LA PARRA LÓPEZ

Història de Miramar

Miramar: Ajuntament de Miramar,2003

Fer la història d�un sol poble ésun afer certament complicat; fins itot, proper al miracle. Sobretot sifalten, com és el cas, arxius tan fo-namentals com són el municipal i elparroquial. Santiago La Parra, qui,en compensació, coneix a la perfec-ció l�arxiu dels Borja, ha pogut com-provar en les seues carns tot això i,sobretot, la idoneïtat d�un espai mésample (si més no, el castral o el co-marcal) per explicar i explicar-se allòque està passant al llarg d�uns tempsi al si d�una societat.

No obstant això, la veritat és queel municipi �i el municipalisme� ésuna realitat palpable. Si a això afe-gim una voluntat clara de crear his-tòria, hem d�admetre que la tascaconjunta d�institució i historiador

��

��

esdevenen lloables. Sobretot, en uncas com aquest en què es dóna unaveritable rebel·lió contra el fet, quesemblava consumat, d�un «poblesense història».

De fet, alhora que les fonts erenplenes de mancances, era difícil tro-bar una personalitat o un tarannàpropi a l�antiga alqueria delsSapujada, dels Martorell, delsBalaguer i, finalment, com no, delstan voraços Borja. És, això sí, un delspobles saforencs que Camarena de-finia com «de la falla»: situat en unalteró que, en un temps, permetiacontemplar les marjals i la mar. Persi això fóra poc, Santiago ens anun-cia que no hi ha personalitats quehagen triomfat en les altes esferesde l�art, de la política o de la san-tedat reconeguda.

Ens queda, així, la història hu-mil i callada dels protagonistesanònims i familiars. Ens queda l�ac-ció col·lectiva, malgrat els oblits oles omissions institucionals. Potser,al capdavall, siguen els mateixosveïns de Miramar els únics que sabenon és (o on era) l�ànima profundad�aquest poble. I, també, potser, enles profundes transformacions delsdarrers anys i en la colonitzacióurbana de la platja, hi haja novamatèria per historiar.

Jesús E. Alonso

9

BIO

GRA

FIES

Aquest llibre, fruit d�un encàrrecdel Patronat del Sanatori de Fontilles,ens presenta la figura de Joaquín Ba-llester, sobretot, des de la seua ves-sant de propagandista catòlic i de pro-motor de projectes de caràcter social,centrant-se en l�activitat vinculada al�esmentat sanatori, però deixant debanda la no menys interessant tascapolítica del «patriarca» de la dretacatòlica a la comarca de la Safor.

En parlar de Joaquín Ballester,hem de senyalar el treball que varealitzar de defensa i divulgació dela doctrina de l�Església Catòlica desde les darreries del segle XIX fins laseua mort el 1951, impulsant la cre-ació de nombroses entitats vinculadesal catolicisme social, com ara la Caixad�Estalvis de Gandia o el Sanatori deFontilles per a leprosos. Altrament,també va desenvolupar una intensaactivitat política, ocupant l�alcaldia deGandia des de juliol de 1924 fins afebrer de 1926, i presentant-se coma candidat a diputat per la Dreta Re-gional Valenciana el 1933 i 1936.

En aquesta obra, el jesuïta PedroMiguel Lamet ha utilitzat una docu-mentació important, procedent, bà-sicament, de l�arxiu del Sanatori deFontilles, de les memòries de JoséMaría Capsir �un altre incansableactivista catòlic�, i dels valuosos tes-timonis de persones que van conèi-xer Joaquín Ballester. D�altra banda,tanmateix, considerem que l�autor noha aconseguit situar la seua inves-tigació en el marc del context histò-ric de l�època, perquè no ha analit-zat els processos i els canvis que esvan produir durant el període estu-diat, sinó que s�ha limitat a aportaruna simple enumeració de dades.

En definitiva, aquesta publica-ció interessarà, principalment, elsdevots del futur beat, al costat detots aquells lectors que vulguenaproximar-se a la biografia d�undestacat protagonista de la nostrahistòria més recent.

Lluís Sevilla Parra

No hi ha cap dubte que l�espiri-tualitat valenciana, del Renaixemento del Barroc, és un valor en alça. Nousi experimentats especialistes escorco-llen amb atenció i passió corrents,vides i plantejaments que arrelaren icaracteritzaren sensiblement la nos-tra societat del passat.

Paral·lelament, beats i il·luminatshan copsat i copsen la devoció po-pular, particularment centrada encertes localitats i certs personatges.El beat Andreu Hibernon, tot i quemenys conegut, és clar, que el IVduc Sant Francesc de Borja, haconcitat una fervor pregona a laciutat ducal molt més intensa i, so-bretot, molt més viscuda, que no ladel sant oficial adés nomenat.

Fer una biografia del beat, mésenllà o ençà de les tradicionals ha-giografies, era una assignatura pen-dent de la societat gandiana i el repteha estat afrontat pel CEIC Alfons elVell i per l�autor amb il·lusió i pro-fessionalitat, arran dels quatre seglesde la seua mort.

El llibre comença amb unes refle-xions sobre biografia i història, aixícom amb un emmarcament del mónfranciscà en el qual va viure el«Beatet». Ens el situa en el seu con-text familiar, a Cartagena iAlcantarilla, i ens descriu la seuajoventut a València i Cartagena. Totseguit ens duu pel seu pas per l�ob-servança i el seu ingrés a la reformadels alcantarins. Tornem després aValència per a, finalment, reviure elseu definitiu arrelament a Gandia,ciutat on va morir voltat d�una aurade santedat. Viatgem, doncs, per undoble itinerari, geogràfic i religiós.

El llibre està molt treballat i pera la seua confecció s�han consultatnombroses i diverses fonts. Potserconté un excés de descripcions pro-lixes, les quals reflecteixen l�afany del�autor per mostrar-nos el món agitati turbulent en què el beat va viure laseua recerca de la pau interior. Peròl�amor que hi posa F. Fuster Pelliceri els seus bons coneixements prome-ten lliuraments, si cap, més sucosos.

Jesús E. Alonso

LAMET, Pedro Miguel

Un hombre para los demás:Joaquín Ballester Lloret,fundador de Fontilles (1865-1951)

Santander: Sal Terrae, 2001

��

��

Francesc FUSTER PELLICER

El beat Andrés Hibernón (1534-1602):una vida entre la Contrareforma i el Barroc

Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2002

��

��

10Josep Xavier ESPLUGUES i PELLICER

La lluita per la vida a la Déniacontemporània. Mort i malaltiaen el segle XIX i primer terç del XX.

Dénia: Ajuntament de Dénia-Institut deCultura Juan Gil-Albert, 2002

Beca d�InvestigacióAjuntament de Dénia, 3

LA M

ARI

NA

Clara GINER

Análisis de la actividad pesqueraen el Puerto de Dénia

Dénia: Institut de Cultura Juan Gil-Albert i Ajuntament de Dénia, 2003

Beca d�Investigació Ajuntament deDénia, 4

��

��

tat actual de la flota pesquera de Dénia,per composició, edat, característiquestècniques i tripulació de les embarcaci-ons; també la classificació de les artsutilitzades per a cada tipus de pesca,que l�autora complementa amb uns di-buixos i unes interessants fitxes resumde cada art. També s�hi poden conèixerels caladors més freqüentats, l�evolucióde les captures de cada espècie i quinaés la seua rendibilitat econòmica, totcomplementat amb gràfiques per a unamillor comprensió visual de les dadesestadístiques.

És interessant la manera com ClaraGiner aborda el tema de la pesca, ja queno presenta el seu treball des de la pers-pectiva etnohistoricista, sinó des de lavisió del creixement durador: lasostenibilitat vista per una biòloga queha treballat, des de diversos camps, elmón pesquer i la relació de les personesamb la mar.

Jaume Buigues i Vila

Aquest acurat treball d�investigacióhistoricosanitària posa a la disposiciódel lector una part de la història deDénia que fins ara no havia estat estu-diada globalment, en relacionar la do-tació d�infrastructures higièniques isanitàries amb l�estat de salut que vadesenvolupar la ciutat entre 1841 i 1936.

La recerca és força interessant i ve-ritablement necessària si volem tenir unavisió més completa de la societat d�aque-lla època.

Al llibre, Esplugues analitza aquestperíode de transició sanitària i epidèmi-ca, on coincideixen el declivi de lamortalitat general i catastròfica amb elcanvi del patró epidemiològic i demo-

��

��

gràfic, a través de les diferents formesd�emmalaltir i de morir que van afectarel veïnat de la localitat. Per això, com-para la mortalitat general que tenia elmunicipi de Dénia amb la que es donàa les terres valencianes i al conjunt delterritori espanyol. Alhora, explicita ianalitza la incidència de la mort encadascun dels diferents grups d�edats ila seua distribució al llarg dels mesosde l�any, tot relacionant-ho amb el can-vi del perfil epidemiològic i amb l�aug-ment de l�esperança de vida que va anara poc a poc assolint-se.

A més d�açò dit, analitza la morta-litat ordinària i la que van causar lesmalalties epidèmiques, com el còlera ola grip, així com les mesures sanitàriesque el govern municipal va mampren-dre per a combatre-les i la reacció queva experimentar la societat davant elcontagi.

Tot seguit investiga els possiblesfocus de mefitisme, com eren les zonesmarjalenques, el servei d�aigües potables,els safareigs i el clavegueram, repassa lescondicions de vida i de treball del pro-letariat, i s�endinsa en la dotació d�infra-estructures sanitàries que tenia Dénia,mirant de prop el paper que va jugarl�Hospital de Caritat i de Peregrins.

El llibre d�Esplugues es fa impres-cindible per a entendre i esbrinar lescauses que van intervenir en el descensde la mortalitat i en la transició sanità-ria, en passar d�unes malalties de caireinfecciós i contagiós a d�altres de natu-ralesa degenerativa.

Àngel Beneito Lloris

Aquesta publicació que ara us pre-sentem és el resultat del treball de re-cerca realitzat per una jove biòlogamarina que va obtenir de l�Ajuntamentde Dénia, l�any 2000, la IV Beca d�In-vestigació que coordina l�Arxiu Muni-cipal de la Ciutat.

El resultat de la investigació que araes publica s�estructura en dotze apar-tats que van de la introducció i la pre-sentació de la metodologia del treball ales fonts bibliogràfiques utilitzades, queestan precedides d�un annex integrat perquaranta-sis taules i el qüestionari i trac-tament estadístic de l�enquesta dirigidaal sector pesquer, dades a partir de lesquals l�autora ha realitzat la seua anàlisidel sector pesquer de Dénia que orga-nitza de la forma següent: estructura dela flota, arts utilitzades i les seues carac-terístiques, captures, rendiment econò-mic i anàlisi sociològica del sector. De totaçò la investigadora extrau les seuesconclusions finals.

Les persones que decidesquen llegiraquest estudi descobriran quin és l�es-

11

Antoni MAS i FORNERi Joan-Lluís MONJO i MASCARÓ

Per poblar lo Regne de Valentia:L�emigració mallorquina al País Valenciàen el segle XVII

Ciutat de Mallorca:Conselleria de Presidència.Govern de les Illes Balears, 2002

Javier CALVO PUIG

Agricultura, industria y comercio en laDénia del siglo XIX

Sant Vicent del Raspeig:ECU, Ajuntament de Dénia, CanfaliMarina Alta i llibreria Públics, 2003

LA M

ARI

NA

«Els Camins de la Quimera (L�emi-gració balear a ultramar)» és el títol dela col·lecció en la qual s�insereix aquestinteressant llibre, on s�apleguen unlingüista, Joan Lluís Monjo, i un his-toriador, Antoni Mas. S�afegeix a aques-ta circumstància el fet de ser el primerd�ells valencià de Tàrbena �terra de re-pobladors mallorquins� i el segon,mallorquí: aquesta doble procedènciageogràfica és un factor molt positiu perals objectius que s�han traçat �i ques�han complit a bastament� al llibre:estudiar el fenomen migratori delsmallorquins que s�establiren al PaísValencià al segle XVII arran de l�expul-sió dels moriscos.

El tema l�havia encetat als anys se-tanta el geògraf Josep Costa, el qualhavia orientat el seu estudi des del puntde vista de la demografia històrica. Araels autors fan un seguiment de moltesfamílies que emigraren al País Valen-cià, des dels Qinque Libri de les vilesmallorquines de procedència fins al ma-teix tipus de documentació dels prin-

Javier Calvo, investigador i estudi-ós de la Dénia contemporània, ha treta la llum una nova monografia sobrela Dénia del segle XIX, que complemen-ta altres estudis seus sobre aquestmateix període.

L�obra que ara ens ocupa, prologa-da per Roque Moreno i publicada perEditorial Club Universitario amb lacol·laboració de l�Ajuntament deDénia-Delegació de Cultura, el setma-nari Canfali Marina Alta i la llibreriaPúblics està estructurada en sis capí-tols, on fructifica la recerca metodolò-gica duta a terme per l�autor en lesextenses fonts documentals i bibliogrà-fiques que figuren al final de l�obra ique han estat treballades d�acord ambla metodologia que es presenta en laintroducció.

Si decidiu llegir aquesta monogra-fia, descobrireu com un producte�la pansa�, en un període determinat

��

��

cipals llocs valencians d�arribada, enespecial dels pobles de la Marina.

Si el treball d�investigació històricés important al llibre, no ho és menysla vessant de l�estudi lingüístic. S�hanenriquit les anteriors aportacions so-bre el tema amb documents inèdits, en-questes noves i la constatació de mol-tes restes del parlar que els mallorquinsportaren a les nostres terres. S�afegeixtambé la contemplació d�altres aspec-tes antropològics com la gastronomia,la música o el cançoner tradicional.

Una obra, en suma, molt interessanti imprescindible per a conèixer el temade la repoblació del País Valencià, enuna centúria de moltes dificultatssocioeconòmiques, produïdes en granpart després de l�expulsió d�uns valen-cians que s�atreviren a mantenir la seuaidiosincràsia enfront del poder reial.

Joan Ivars Cervera

�la segona meitat del segle XIX�, éscapaç de vertebrar al seu voltant totauna ciutat i el seu hinterland.

És engrescadora la forma en quèl�autor aborda cadascun dels temes quedonen nom a aquest llibre. Comença laseua anàlisi amb el sector primari, ones fa interessant conèixer, a més delsconreus i les altres activitats del sector,l�evolució dels usos del sòl i de la pro-pietat. Després, l�autor se centra en l�ac-tivitat artesana i industrial; continuaamb les activitats de serveis i finalitzael seu estudi amb el port i la seuaactivitat.

Tot l�estudi es complementa ambla reproducció d�imatges de la memò-ria gràfica de la ciutat, així com ambla reproducció facsímil de documents,taules i gràfiques que ajuden a unamillor comprensió dels esdevenimentsocorreguts en aquell moment clau quemarcarà la manera de ser i viure de laciutat i de la comarca que l�envolta, jaque, aleshores, gairebé tot girava alvoltant de l�elaboració i l�exportació dela pansa. Gaudireu amb la seua lecturai descobrireu aspectes interessants delnostre passat.

Jaume Buigues i Vila

��

��

12

RESS

ENYE

S

En una època de canvi pedagògic capa posicions anteriors a la Llei Generald�Educació de 1970, l�edició d�aquest lli-bret és un regal de futur. Poques vegadestenim l�oportunitat de veure editat l�es-perit d�un centre educatiu; i més pertractar-se en aquesta ocasió d�un col·legique ha estat i és capdavanter en la reno-vació pedagògica i lingüística al nostrepaís. No es tracta, per tant, d�una obrasolitària o feta en grup, sinó col·lectivaper part de tot un claustre que ha fet dela participació democràtica el seu eix detreball, a través de diverses èpoques po-lítiques, instruccions i normes.

Almoines és un poble d�uns 1.900habitants, de la comarca de la Safor, queté una escola pública amb tres unitatsd�Infantil i sis de Primària i una plantillade 15 mestres. El treball editat és el re-sultat de la tasca realitzada per la comis-sió de Gestió i Pedagogia de l�escolacentrada, en el curs 2000-2001, a recopilarexperiències sobre l�assemblea de classei a establir una línia de coordinació entreles diferents etapes educatives.

Bàsicament, té dues parts. En la pri-mera, els coordinadors del projecte expli-quen de forma clara i didàctica la maneraque tenen d�entendre el procés d�ense-

Mestres de l�Escola d�Almoines.Liliana CARBÓ MARTÍ (coord.)

Una escola participativa i democràtica

Elx-València: Ajuntament d�Elx-TàndemEdicions, 2003

��

��

Un títol molt escaient, de debò. És unautèntic tresor veure com a Gandia, igualque a Xàtiva i a Oriola, estimen i recu-peren el seu patrimoni històric i cultural.Des que en el segle XV es fundà el con-vent de les clarisses a Gandia, l�espiri-tualitat franciscana ha estat sempre pre-sent en la capital de la Safor. Per un altrecostat, la presència de la família Borja vaafavorir aquesta institució amb donaci-ons, regals i obres d�art. El resultat, mal-grat les desaparicions de la Guerra Civil,és força ric i gratificant. No oblidem,d�altra banda, que les monges del pri-mer convent van ser traslladades al nouconvent de la Trinitat de València, onfou abadessa sor Isabel de Villena, au-tora de la tan interessant com magníficaVita Christi. Tot açò ha fet que el conventde les Clarisses de Gandia haja acumulatun més que meritori patrimoni artísticque, ara, el municipi ha sabut valorar,restaurar i exposar.

Els tresors de les Clarisses de Gandia

Gandia: IMAC-Ajuntament de Gandia-CEIC Alfons el Vell, 2003

(Catàleg de l�exposició)

��

��

Acompanya el catàleg un text entra-nyable de Ximo Company �es nota quees fa major�, així com una introducciómolt erudita de Vicent Pellicer, comissa-ri de l�exposició. A ell cal agrair les fitxesde les obres exposades �al voltant decinquanta�, que inclouen una descripcióhistòrica i tècnica completa, amb la do-cumentació que s�ha trobat sobre cadas-cuna d�elles. Hi cal destacar obres de Paude Sant Leocadi, Paolo de Matteis, Menai Salzillo. També cal valorar com esmereix la restauració d�algunes obres ques�havien fet malbé, portada a terme perJosé Manuel Barros i Sílvia Martínez.

Una edició excel·lent �en disseny icolor� fa que aquest catàleg de tresorssiga un vertader tresor. Un exemple quehauria de ser més imitat per altres ajun-taments, més despreocupats pel seupatrimoni històric i cultural.

Francesc-X. Blay

nyament i d�aprenentatge, i especialmentel seu sistema d�avaluació basat en eldiàleg i la negociació amb les xiquetes iels xiquets. La segona part se centra fo-namentalment en l�assemblea de classe,mitjançant el comentari sobre diversosdocuments elaborats pels alumnes i pro-fessors, així com una revisió de la tascadesenvolupada per les famílies. Per úl-tim, en unes breus conclusions, s�obrinportes cap a un futur ben pròxim.

El treball va obtenir el prestigiósPremi Melchor Botella a la RenovacióPedagògica patrocinat per l�Ajunta-ment d�Elx i publicat per l�editorialTàndem, en record d�aquest mestreinnovador de les comarques del sud.Visualment, hi destaquen les abundantsfotografies i la reproducció literal detextos i treballs d�alumnes que donenal conjunt un gran realisme, alhora queens serveixen de model per a qualse-vol comunitat educativa.

Enric Ramiro

Amb una maquetació de luxe i mésde cinc-cents fulls de contingut, aques-ta és una obra interessant d�àmbit ge-ogràfic i patrimonial. Forma part d�unambiciós projecte acadèmic que hacomptat amb el suport de diverses ins-

Jorge HERMOSILLA PLA (coord.)

Los sistemas de regadío en la Costera

València: Conselleria de Cultura iEducació de la Generalitat Valenciana,2003

��

��

13

RESS

ENYE

SDins la tendència nova, encara in-

cipient, de revisió i fixació de la topo-nímia oficial, aquest mapa és una ini-ciativa pionera ja que, de fet, a Valènciano arriben ni a sis els mapes toponímicsmunicipals �a les CCV n�hi ha tambépublicat el d�Ontinyent�. Una altra cosasón els quaderns divulgatius que publi-ca la Generalitat Valenciana en un su-port cartogràfic més simple i esquemà-tic. En canvi, en el cas d�Alcoi, això demapa toponímic es tradueix en una pu-blicació ambiciosa perquè, a més del�onomàstica, s�ha tingut cura especialen la qualitat del paper, el format demapa desplegable tradicional i, sobre-tot, en el suport cartogràfic en què essituen els noms de lloc. Si bé hom podriadir que no hi són tots els noms, sí queha estat un encert haver sabut conjumi-

Joaquim VICTORIANO (coord.)

Mapa toponímic del terme municipal d�Alcoi

Alcoi: Ajuntament d�Alcoi i CentreAlcoià d�Estudis Històricsi Arqueològics (CAEHA), 2002

��

��

nar la funcionalitat topogràfica del mapaamb l�atenció lingüística adequades ales característiques del relleu d�Alcoi ia les possibilitats que ofereix l�escala delmapa emprada.

Fet i fet, un mapa com aquest hauriade servir de model en la confecció demapes i plànols tant d�institucions pú-bliques com privades, ja que és benconegut el salvatgisme toponímic en elsmapes de certs organismes i, a més, diarere dia veiem com es maltracta impu-nement el nostre patrimoni lingüístic ionomàstic.

A més, la fixació oficial de l�ono-màstica municipal hauria d�impedir ladeformació dels topònims però, també,incentivar-ne els usos escolars i turís-tics. Per exemple, es podrien organit-zar, amb el suport d�aquest mapa, ex-cursions toponímiques, pràctica encaradesconeguda a casa nostra: no hemd�oblidar la càrrega d�informació (his-tòria, relleu, flora, fauna...) que ensproporcionen els noms de lloc amb quèconvivim cada dia.

Altrament, estudis com aquest sónun bon planter de noms tradicionalsperquè els promotors urbanístics puguenbatejar tanta urbanització i, així, potser,ens estalviem patir tants miamis beach,entre altres coentors. També és cert quecaldria que ajuntaments i generalitatstragueren reglaments per regular latoponímia nova.

Josep Andrés

ca el valor del patrimoni de l�aigua ales terres d�interior del nostre territo-ri. Un tema generalment oblidat, mésencara a l�horta de Xàtiva, que dispo-sa d�un ric llegat històric.

Es tracta d�un llibre molt documen-tat visualment i bibliogràfica, ben actu-alitzat, i amb un llenguatge divulgatiu.Tanmateix, el seu format i el preu l�allu-nyen del gran públic. Igualment, hi haun excés de protagonisme institucionalamb introducció i fotografia a color delPresident de la Generalitat, Consellerd�Educació i Director General de Patri-moni. Així mateix, segurament l�edicióde l�obra en valencià hauria contribuïta la necessària normalització lingüísti-ca, especialment en un tema tan singu-lar com aquest, i hauria evitat algunsproblemes de toponímia que hi aparei-xen. No obstant això, estem davantd�una obra que representa un granesforç acadèmic i editorial que, a bensegur, serà punt de referència durantmolt de temps per a tots els estudiososi interessats en el nostre patrimoni.

Enric Ramiro

titucions públiques i privades per arealitzar una col·lecció sobre l�ús delsaqüífers al País Valencià. Iniciat a lacomarca de la Vall d�Aiora-Cofrents,disposa ja d�altres cinc comarques es-tudiades. Com es diu a la introduc-ció, la història valenciana és, d�algu-na manera, la història de les seuesaigües. De fet, està de plena actualitatamb el Pla Hidrològic Nacional i elseu ús més o menys partidista, ambtot un seguit d�interessos, investiga-cions i lluites de poder.

El volum està dividit en tretze ca-pítols, cadascun d�ells a càrrec d�espe-cialistes de les universitats valencia-nes, coordinats per l�actual degà de laFacultat de Geografia i Història enJorge Hermosilla, qui fa una aproxi-mació al regadiu tradicional. El segoni tercer d�aquests capítols es referei-xen als escenaris geogràfic i històricde la comarca, i el següent tracta eldelicat tema de la distribució de l�ai-gua. El nucli del volum està confor-mat per cinc capítols que es dediquena plantejar un estat de la qüestió sobreels diferents sistemes de regadiu, con-centrats bàsicament en el riu Cànyolesi Albaida. El desè apartat se centra enels artefactes hidràulics, com ara elsmolins; i l�onzè, en les fonts tradicio-nals que hi ha a Xàtiva. Els dos últimsfan menció dels arxius històrics con-sultats dels quals aporten una relacióde documents, i del catàleg del patri-moni de l�aigua a la Costera. És laprimera vegada que s�ha realitzat unacartografia de tot el sistema de rega-diu de la Costera, mitjançant un SIGsenzill però pràctic. L�estudi reivindi-

14

RESS

ENYE

S

Complits ja els emblemàtics vint-i-cinc anys dels aplecs de les Dansesde la Vall d�Albaida, continua en vi-gor la seua celebració, tal i com hodemostra la present publicació. Co-ordinat pel professor de la Univer-sitat de València i ballador agullentí,Emili Casanova, el volum s�obre ambel dibuix guanyador del concurs es-colar fet per a l�ocasió, i es tancaamb la reproducció de l�obra del�escultor d�Agullent Vicent Patón.

Són disset treballs d�especialis-tes de la Vall d�Albaida, i de tot elpaís, sobre el món de les danses i totel que les envolta: folklore, coreo-grafia, música, tradicions, història...Un conjunt interessant que de bensegur atraurà tant els aficionats comels investigadors. S�ha tingut l�habi-litat de no sobrepassar en cada tre-ball una extensió adequada per aafavorir-ne la lectura. I la varietatdels temes tractats, així com el todivulgatiu, inviten a endinsar-nosen el llibre sense problemes, i tam-bé a guardar-lo com a eina de con-sulta quan calga.

XXVI Festa de les Dansesde la Vall d�Albaida. Agullent,14 de setembre de 2003

Agullent: Grup de Danses d�Agullent,2003

��

��

Aquesta és una ocasió d�aquellesen què ens trobem davant una raresabibliogràfica; més encara si tenim encompte que l�editor mateix dels dosfacsímils es fa dir «El Bibliòpata».

Aquesta reimpressió numeradaconsta de dos volums: un que repro-dueix l�original en llatí i grec i unaltre amb la traducció castellana detraductor anònim. En aquest segonvolum, a més, el Bibliòpata inclou,d�elaboració pròpia, un exordi i uncatàleg de les edicions anteriors.Tanmateix, entre les edicions no escita l�única en català, traduïda per F.Jordi Pérez i Durà i publicada l�any1991 al volum IV de la Miscel·lània JoanFuster (PAM). El Discurs en defensa delpet..., segons el títol català, és, com s�in-dica a l�exordi, l�obra més conegudai publicada del degà Manuel Martí

Manuel MARTÍ

Oratio pro crepitu ventris habitaad patres crepitantes

Xàbia: Edicions del Bibliòpata, 2001

��

��

(Orpesa 1663-Alacant 1737) que lava escriure cap al 1687.

No cal dir que hi ha poques re-ferències a aquest text per part delsil·lustrats del segle XVII-XVIII, segura-ment a causa del contingut irreve-rent, encara que elegant i presentatamb erudició. De fet, deixant debanda el mateix autor, ha estat ha-bitual que moltes de les persones quehan traduït o editat el tractat hagenintentat passar desapercebudes, comtambé fa l�editor dels facsímils queressenyem.

Comptat i debatut, siguen benvin-gudes aquestes reimpressions facsí-mils de factura exquisida i represen-tants d�un divertiment que, amb unamanera de fer culta, classicitzant iacurada, té, fins i tot, capacitat per aparlar de temes procaços o escatolò-gics. Tradició, de fet, ben allunyadadels aires actuals en què, fins i tot, cosesserioses són presentades de formavulgar i banal, i si no mireu la tele.

Miquel Civera

No és fàcil aconseguir que els mi-llors investigadors de la Vall sobre eltema escriguen junts, però encara ésmés difícil que s�hi afegeixen nomsde la importància de Mestre, Pardo,Ranch, Torrent, o Llorenç, punts dereferència a tot arreu de les tradici-ons i costums musicals valencians.Mèrit que sens dubte cal apuntar alGrup de Danses d�Agullent, però es-pecialment al professor EmiliCasanova. Com es diu a la presen-tació: «Pensem que cada any sen�hauria de fer un [de llibre] com acontinuació de la magnífica obra deMaria Teresa Oller, Salvador Seguí,Sebastià Garrido, Jaume Ayats, Sal-vador Mercado, Fermín Pardo, i al-tres.» Nosaltres també pensem ques�hauria de continuar amb aquestasana tradició d�afegir, a les danses, be-lles i erudites lletres, com aquestes.


15

RESS

ENYE

S

Niudecorbs en blanc i negre no ésnomés un llibre de relats; és també unllibre de poemes. I, m�atrevesc a dir,un llibre de silencis. Quan un acabade llegir qualsevol de les narracionsde Niudecorbs... ha de guardar neces-sàriament un moment de silenci en elseu interior per sentir millor l�eco del�evocació, de la veu de la memòria,del respecte al passat comú i recent.

El títol ens situa en un espai i untemps concrets: Niudecorbs (ben avi-

Antoni ESPÍ CARDONA

Niudecorbs en blanc i negre

Premi de Narrativa Curta 25 d�abrilVila de Benissa 2002

Barcelona: Columna, 2003

��

��

at, amb el primer dels relats, Orígens,se sabrà que es tracta de Bèlgida); enblanc i negre, això és, quan les imat-ges de la memòria del narrador hanperdut el color, quan la fotografia eraen blanc i negre, i quan corrien elstemps grisos del franquisme. El títolanuncia un viatge memorístic.

L�autor (l�Antoni Espí) utilitza laveu d�un personatge de qui noméssabem les inicials (N.J.M.) per contarles històries que el tal N.J.M. ha vis-cut. Al mateix temps, utilitza unasegona veu, la veu poètica d�un altrepersonatge (Llorenç Cabanes Bellvís)per signar els petits poemes que recu-llen temes dels costumari del poble,els quals fan d�enllaç entre les nar-racions, preparen l�atmosfera delrelat i ajuden a mantenir un continuflux líric. En totes dues veus hi ha,però, la mateixa llengua acurada,neta, vívida i pròxima al lector. I així,Espí aconsegueix recrear el seu mónd�enyors, records, aprenentatges ipèrdues.

Les narracions segueixen el fil vi-tal: des dels Orígens (tant de l�ésserhumà, com del protagonista) fins a laMort (relatada des de diferents can-tons), passant per un seguit de vivèn-cies claus en la vida del narrador,sobretot centrades en la infantesa il�adolescència. Niudecorbs... és un lli-bre d�escriptura treballada i senzillaalhora; de lectura amena, que no rà-pida, per tastar-li cada mot.

Elies Barberà

Diu Andrés Trapiello que el silen-ci rima amb tot, que és l�única aiguaque de veritat lleva la set a l�ànima.Els marges de la memòria està ple desilencis. No obstant això, són uns si-lencis que diuen molt: les memòriesd�una societat rural valenciana que ensajuden a entendre�ns com a poble.

Toni Oltra, conegut popularmentper «Canyot», ens escriu sobre la seuainfantesa a Pego. Els records són fruitde les seues estades vacacionals, elsjocs, la memòria sòlida de les cosesque sol transparentar a mesura queun va fent anys. Els marges no són resmés que construccions metafòriquesque escalonen la memòria, com ho fanveritable, a nivell agrícola, els margesde pedra i terrer en les foies i bancalsde les terres de La Marina.

A cavall entre memòries i costu-mari, aquest llibre és un bon mostraridels costums i tradicions dels anysquaranta del segle passat a qualsevolpoble del País Valencià. Els oficisartesanals, el treball al camp, les re-lacions socials de carrer, les diversi-ons, les festes, les economies de sub-sistència de la postguerra, els perso-

Antoni OLTRA

Els marges de la memòria

Picanya: Edicions del Bullent, 2003

La Farga monogràfica, 16

��

��

natges populars repetits en tots elspobles però irrepetibles a mesura quepassa el temps... I per què no un pocde nostàlgia? L�autor no se�n pot fugir,d�aquest sentiment envers el seu pas-sat i els seus records. Quin literatromàntic del XIX deixaria de banda lanostàlgia, intrínseca en la mateixa ma-nera de contar les coses?

Solament es trenca el moment desilenci amb les imatges fotogràfiquesde la present edició: dos vells vestitsd�un negre dol, asseguts a la porta decasa amb la cadira de bova i la miradaperduda per no entendre allò mecànicque els ha de perpetuar per sempre.Les filades de carros al carrer justabans d�encaminar-se al camp, a ladura jornada que finirà a boqueta nit,amb la roba del treball, amb el recap-te, i amb el gos lligat al carro com aúnic testimoni del viatge diari que esrepeteix tots els dies, tota una vida.

Però no hem d�oblidar que en res-catar la memòria se sol produir unacte de reivindicació. Per això, sola-ment construint marges que separen larealitat de la cruesa de la vida s�acon-segueix convertir en nostàlgia elstemps de penúria, de fam i d�impo-sicions rutinàries.

Joan M. Almela

16

J. L. LURI PRIETO i J. A. SALA JORROCalpe, tierra y almasCalp: Ediciones calpinas, 2003Dos volums. 301 pp. i 303 pp.

NO

VETA

TS

��AguaitsRevista d�Investigació i Assaignúms. 19-20(2002-2003)

Joan Josep CARDONAHistòria de la parròquia de BenissaBenissa: Edició a cura de l�autor,2002. 230 pp.

��

L�AiguadolçRevista de literatura,núms. 28-29 (tardor 2003)Homenatge a Vicent Andrés Estellés

��

Intervencions plàstiques a la MarinaValència: Ajuntaments de Benissa,Dénia, Jesús Pobre, Xàbia i Teuladai el Grup de Reüll (IECMA).Consorci de Museus de la ComunitatValenciana.Conselleria de Cultura, Educació iEsport, 2003. 231 pp.

��

ARXIU MUNICIPAL DE DÉNIA(coord.)Homenatge. Jaime Salort ArabíDénia: Ajuntament de Dénia.Regidoria de Cultura, 2003

��

Enric GUINOT i Joan IVARSCarta de poblament de TeuladaConcedida pel rei Pere III l�any 1277.Teulada: Regidoria de Cultura i Educació.Ajuntament de Teulada, 2003

��

��

Maite MADRIDPedramala en el recordBenissa: Comissió de Festesde Pedramala, 2003. 45 pp.

��Electra PELUFFOApuntes de medicina chinaMadrid: Miraguano Ediciones2003

��

17

Alejandro MAYORDOMO iMaria Carmen AGULLÓ (eds.)La construcció socialdel sistema educatiu valenciàGandia: CEIC Alfons el Vell, 2003I Jornades d�Històriade l�Educació Valenciana

��

Adrián MIRÓCrónicas francesas (1957-1973)Alcoy: 2003.150 pp.

��

NO

VETA

TS

Francisco VERCHER GRAUAntonio Cortis, �il piccolo Caruso�Dénia: edició de l�autor2003

��

Corona poètica valencianaa Jacint VerdaguerGandia: CEIC Alfons el Vell, 2003

��

Ferran BATALLEREl món dels forrellatsPicanya: Edicions del Bullent, 2003.Il·lustracions de Robby

��

Ramon Pérez Carrió. Obra 1986-2002Sedaví: Ediciones Linteo, 2002

��

Joan Lluís MOLLÀ NAVARROBreviari equivocatLa Safor: 2003

��

Immaculada CLEMENTE PAULINOi Vicent VILLANUEVA BALLESTERDiagnòstic de salut delmunicipi de TeuladaAjuntament de Teulada, etc.Teulada: 2003.Premi del II Certamen d�Investigació�La Joanaina� de l�Associació CulturalAmics de Teulada

��

18

��

��Isidre CRESPO REDONDO

De Fuster a Pla amb camí de tornada

Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2002

El llibre està dedicat a valorar i ajudar aconèixer dues figures cabdals de la literaturacatalana, Joan Fuster i Josep Pla, així com lesseues relacions. El volum consta bàsicamentde cinc apartats. El primer bloc és una com-pleta introducció de l�autor sobre la relaciópersonal i literària entre Fuster i Pla; el segonarreplega el que Joan Fuster digué en la seuaúltima conferència, el 23 d�abril a Bellreguard,deu anys abans, a més d�altres aportacions. Altercer es constitueix plenament el nucli delllibre, ja que recull de manera sistematitzada�segons diverses situacions comunicatives� elsescrits on Joan Fuster parla de Josep Pla, men-tre que al quart és Pla qui fa a l�inrevés. Alcinquè apartat, amics, estudiosos, periodistesi crítics ajunten o separen, en les seues anà-lisis, els dos protagonistes.

Com és tradicional en l�autor, el treballrealitzat és fruit d�una documentació abun-dant i una anàlisi metòdica, on es podenrastrejar les diverses fonts d�una forma moltacurada en la seua classificació i aportacionsintroduïdes. Només trobem a faltar, posats ademanar, una breu biografia sobre els dospersonatges, encara que s�hi adjunta una taulacronològica comparativa que ajuda a relacio-nar-los i compensa la seua redacció. Igualmentcal remarcar un conjunt de fotografies en annexfinal i un índex extraordinàriament ben deta-llat que facilita la recerca dels temes.

Enric Ramiro

RESS

ENYE

S

Al voltant dels Borja com a argument denovel·la, de biografia i d�història, sempre hagirat l�eterna dualitat: per un costat els antiborjai per l�altre els filoborgians. Durant molt detemps se�ls tenia com una obscura famíliadedicada a l�enaltiment personal, no exemptad�intrigues, assassinats i mangarrufes perso-nificats en la figura més polèmica que de labranca va sortir, el que arribà a ser papaAlexandre VI. La renovació de la història, i acídins incloem el present llibre, a partir de l�es-tudi minuciós de la documentació d�arxiu cadacop més ens presenta uns Borja més decisiusi més universals dins l�eixamplament i moder-nització de l�Europa Occidental.

El projecte editorial d�Eliseu Climent éspretensiós: «posar a l�abast dels investigadorsl�edició de la documentació fonamental sobreel llinatge borgià, disseminada en nombrososarxius i biblioteques del continent». La prime-ra part d�aquest Diplomatari fa referència a ladocumentació escorcollada a l�Arxiu del Reg-ne de València i té com a data límit l�any 1429,quan Alfons de Borja (futur Calixt III, el papade la Croada) és nomenat bisbe de València.La feina la va començar Lluís Cerveró, peròaquest projecte no s�entendria sense la di-recció acadèmica de Miquel Batllori. L�obra,de fastuosa presentació, sobre un fons ver-mell amb lletres daurades, està dividida entres parts: en primer lloc una sèrie d�estudissobre el llinatge Borja; en segon, elDiplomatari (documents relatius als Borja); ien tercer, l�apèndix (documents administra-tius d�Alfons de Borja com a funcionari dela cancelleria reial).

Un té la mania que el capritx dels inves-

��

tigadors per esbrinar l�origen del llinatgeborgià ha provocat un blocatge al veritable ipossible estudi científic amb el qual entendreuna vegada per totes l�abast universal en lesrelacions socials, polítiques i religioses dins eltrànsit de l�edat mitjana a la moderna �ambla conseqüent modernització dels estats euro-peus�, protagonitzat per una família valenci-ana i de les nostres comarques centrals.

Queda clar amb la primera part delDiplomatari l�origen no noble d�Alfons de Bor-ja, i també, que per aquest fet el que seria elprimer papa valencià va casar la seua germa-na Isabel amb Jofré de Borja, aquest últimd�arrels nobles, «per emmascarar els seusorígens plebeus». Tot i ser Alfons de Borjafill d�un tintorer, el seu progrés va ser me-teòric, des del naixement a la Torreta deCanals, passant per l�Estudi General deLleida, fins arribar a ser el Sant Pare. El paperd�Alfons de Borja fou determinant en el Cis-ma d�Occident, aconseguint l�abdicació del�antipapa de Peníscola el 1429.

Els estudis sobre els Borja segueixen ambl�acurada investigació heràldica de Vicent Pons,el qual argumenta que gràcies a ells l�heràl-dica valenciana serà present a tot arreu del�Europa occidental i l�Amèrica Llatina. Elssegüents capítols se centren en la relació delllinatge a Xàtiva i a la Costera, des de la famosaTorreta de Canals fins a l�estreta relació ambla comarca d�Albaida, literaturitzada amb l�as-sassinat del síndic d�Ontinyent.

L�últim dels estudis ens presenta el vincled�Alfons de Borja amb Lleida, ciutat on vacursar estudis el futur papa valencià, alesho-res l�única universitat de la Corona d�Aragó.Ximo Company, un dels majors estudiosos delsBorja, no deixa de ser crític davant la mancan-ça d�estudis més minuciosos i científics quedeixen de banda la prioritat de la dicotomiapro i contra Borja de què abans parlàvem, iapunta i sosté que la influència que tingué elpredicador Vicent Ferrer sobre Alfons de Borjafou decisiva per configurar el tarannà de quiel 1455 seria el pare de la cristiandat.

La part documental, prolixa per al curiósperò determinant per a l�estudiós, és el propiDiplomatari, format per 222 fitxes que tenencom a dates límits 1299-1429 i foren escorco-llades en el seu dia per Lluís Cerveró. Latasca administrativa d�Alfons de Borja en lacancelleria reial la podem seguir en les 395fitxes de l�apèndix documental. Tots dosapartats immillorablement il·lustrats ambuna excel·lent selecció iconogràfica.

Fins i tot l�edició s�ha permès el luxed�afegir un arbre genealògic dels Borja elabo-rat per Maite Framis, i digne de meravella. Noseria just tancar aquesta ressenya sense deixarconstància d�altres col·laboradors: Luis PabloMartínez i Miguel Navarro �introducció�;Agustí Ventura �Borja i Xàtiva�; Jordi Alonso�cartografia� i Núria Ramon �índex i biblio-grafia�. I si me�n deixe algun que em perdoneel respectable.

Joan Miquel Almela

��Miquel BATLLORI (dir.)

Diplomatari Borja, 1

València: Edicions 3 i 4, 2002

19

ESTELLÉS TRADUÏT AL CASTELLÀ

...I

TOTA

LA

RES

TA É

S LI

TERA

TURA

BAMBOLINESÀngels GREGORIGalerada SCCL,Cabrera de Mar, 2003.

Amb Bambolines, Àngels Gregori (Oliva,1985) ha obtingut el premi Amadeu Oller pera poetes inèdits. Tocaria, doncs, parlar delprimer llibre d�una autora joveníssima, ambpoemes frescos, d�expressió vigorosa i caminsoberts a l�esperança. Però sonaria a tòpic. Par-lem d�un bon primer llibre, d�una expressióclara, punyent i adolorida alhora. I d�una mi-rada escèptica, intranquil·la, autocrítica i com-promesa. Amb una vida interior que s�intueixno gens assossegada i la dosi saludable d�inso-lència als divuit anys, el recurs de contemplarel món com si es tractara d�un decorat teatralés suggestiu: «Ningú, cap ni un de cadascundels paràsits/ habitables dins l�esfera del viu-re/ no gosaria mantenir-se fidel/ als llimbsd�aquest espectacle fet amb la por/ dels quitemen la por, amb la sang/ dels qui temen lasang.» I a més de suggestiu, molt temptador.

FUNÀMBULS SOBRE UNA FULLA DE NAVALLA

��

��

PRESONERS DE L�AIGUAJosep Ll. ROIGBrosquil Edicions, València, 2003.Premi de teatre Ciutat de Vila-real 2002.

J. Ll. Roig s�ha sabut construir l�escenari, oescenaris, que necessitava per tal de desenvolu-par un tema profund en forma de text dramàtic:tres opcions de vida distintes en un país devas-tat per una guerra. Un dels personatges ha vis-cut i viu implicat físicament en aquell espai; unaltre s�hi compromet intel·lectualment, però desde la distància; i el tercer n�ha fet dedicació pro-fessional des del periodisme. L�habilitat poèticade Roig es fa palesa en moltes de les acotacionsteatrals, algunes d�una subtilesa lingüística i ges-tual notables. L�obra manté diversos punts d�in-triga que fan atractiva la lectura. I un principii un final que trenquen expectatives. Caldriarevisar, potser, bastants intervencions del per-sonatge masculí, que resten altura als diàlegs,més encara en situacions de tensió emotiva. Iel títol, que amb la seua factura poètica noarriba a transmetre l�interès real del llibre.

MATA-RATES (I ALTRES VICIS)Elies BARBERÀEliseu Climent ed., València, 2003.Premi Senyoriu d�Ausiàs March 2002.

La tradició lírica del vi, els versos de Catul,la veu trencada pel desamor, la companyia me-langiosa del jazz, dels Carmina burana, algunsfilòsofs (de referència obligada quan un també hoés), la nit amiga i la solitud. Una «papallonetadesorientada que baixa del seu vol i em busca ive i es detura en el palmell hospitalari de la mài es deixa acaronar la testa...». Hedonisme, i laTristesa, que «és la profunditat o és la nit / itambé és la pau». Aquests són alguns dels ingre-dients d�un mata-rates terapèutic. Un exercici de«funambulisme» al damunt d�una «fulla de nava-lla»: a un costat el turment del record, el lamentper la pèrdua de l�amada; a l�altre, el conhort te-rapèutic del vi, de l�escriptura, de la ironia quesalva. L�oblit és la victòria; el brindis per un mateix.Una veu original, amb moments brillants, comara «Casa barrada», o C/ «Sant Jordi, 22. 3r,esquerra» que cal no perdre de vista.

CIUDAD SUSURRADA AL OÍDOVicent ANDRÉS ESTELLÉS(trad. Marc Granell), Denes, Paiporta, 2003.

Just quan s�han acomplert cinquanta anysde la publicació en l�editorial Torre de Ciutata cau d�orella, l�editorial Denes trau al carreraquesta traducció, la segona del mateix autor,després de Primer libro de las églogas (versiód�Antonio Moreno). A hores d�ara és clar quela dimensió poètica d�Estellés ha superat bar-reres lingüístiques, i aquesta pot ser una mag-nífica iniciativa perquè els lectors espanyolshi tinguen un accés més just i més complet.

La traducció de Marc Granell aconsegueixtransmetre el ritme i la sonoritat d�aquellprimer Estellés a la nova llengua poètica. Estracta, com Enric Sòria assenyala al pròleg,d�un llibre «molt prometedor, d�un aprenentde gran poeta, no d�un autor plenamentmadur». Però l�entreteniment de comparar laversió original de Ciutat a cau d�orella amb laCiudad susurrada al oído de Marc Granell ésuna experiència altament recomanable. Unbreu fragment sona així: «La llovizna enderezalos pechos de las doncellas/ y las hojas enlos árboles, donde el aire se va desgarrando/con gemidos de nacimiento.»

Maria Josep Escrivà

20

PUBLICITAT

PUBLICITAT

ESPAI DEL LLIBRE - ximocorts.cat · d™elles ha estat l™objecte del llibre El Racó del Duc a...

Documents

Transcript of ESPAI DEL LLIBRE - ximocorts.cat · d™elles ha estat l™objecte del llibre El Racó del Duc a...