Conclusió i Von Mises

8/19/2019 Conclusió i Von Mises

http://slidepdf.com/reader/full/conclusio-i-von-mises 1/7



comprenen: 6al &s el p"nt feble de l'al0legat liberal en pro d'"n m#n lli"re en

!"- imperi la cooperaci# pac,fica La realit5aci# del pla liberal &s

impossible% per!"- almen2s en el nostre temps a la gent li falta la capacitat

mental per assimilar els principis de l'a"t-ntica economia La ma;oria delshomes s#n massa obt"sos per seg"ir les complicades il0lacions del

raonament El liberalisme *a fracassar per!"- la capacitat intel0lect"al de la

immensa ma;oria era ins"ficient per a la tasca de comprendreho en tota la

se*a amplit"d No pot esperarse "n can*i en el f"t"r immediat Els homes

no poden *e"re de *egades ni tan sols els fets m&s simples i ob*is 7es

ha"ria de ser m&s f+cil !"e donarse compte de la *ict$ria o de la derrota al

camp de batalla <er$ milions d'aleman2s estan fermament con*enç"ts !"e

no *an ser els aliats els *ictoriosos en la <rimera ="erra >"ndial% sin# !"e

*a ser .leman2a Cap nacionalista aleman2 ha reconeg"t mai !"e l'e/-rcit

aleman2 fos derrotat al >ami el ?@?A i el ?@?B Si ai/$ s"cceei/ amb els

aleman2s% com podem esperar !"e els indis% adoradors de la *aca%

compreng"in les teories de 7icardo i de entham: En "n m#n democr+tic%

fins a la realit5aci# dels plans socialistes dependria !"e la ma;oria

reconeg"&s la se*a con*eni-ncia <rescindim per "n instant dels escr8pols

referents a la possibilitat de realit5aci# del socialisme S"posem !"e els

socialistes tenen ra# en la se*a apreciaci# de la planificaci# socialista >ar/%

imb"Dt del misticisme eltgeist d'Fegel% esta*a con*enç"t !"e en l'e*ol"ci#

dels ass"mptes h"mans operen factors !"e empen2en al proletariat% !"e &s la

immensa ma;oria% cap a la realit5aci# del socialisme% per descomptat del se"tip"s de socialisme S"posa*a impl,citament !"e el socialisme &s el sistema

!"e millor e/pressa els interessos del proletariat% i !"e els proletaris ho

comprendrien Gran5 Oppenheimer% en "n temps professor de la Uni*ersitat

de GranHf"rt% on domina*en els mar/istes% *a dir "na *egada 1Els indi*id"s



s'e!"i*o!"en so*int al tenir c"ra dels se"s propis interessosJ "na classe% a la

llarga% no s'e!"i*oca mai 3K?M Els mar/istes recents han abandonat

a!"estes il0l"sions metaf,si!"es Fan hag"t d'afrontar el fet !"e% tot i !"e el

socialisme &s en molts paDsos el credo de la gran ma;oria% no hi ha"nanimitat respecte a la classe de socialisme !"e ha"ria d'adoptar Fan

constatat !"e hi ha moltes classes de socialisme i molts partits !"e es

combaten acerbamente a no esperen !"e "n sol model de socialisme trobi

l'apro*aci# de la ma;oria ni !"e el se" propi ideal sig"i recol5at per tot el

proletariat Estan con*enç"ts !"e nom&s "na elit t& capacitat intel0lect"al per

apreciar els beneficis de l'a"t-ntic socialisme 4'ai/$ ded"ei/en !"e a!"esta

elit l'anomenada a*antg"arda del proletariat% no la massa t& el sagrat de"re

de con!"erir el poder per la *iol-ncia% e/terminar als ad*ersaris i establir el

mil0lenni socialista En !Pesti# de procediment hi ha "n perfecte acord entre

Lenin i erner Sombart% entre Stalin i Fitler No diferei/en sin# sobre !"i

formen a!"esta elit Els liberals no poden acceptar a!"esta sol"ci# No

cre"en !"e "na minoria% encara !"e sig"i la *eritable elit de la h"manitat%

p"g"i red"ir al silenci per sempre a la ma;oria No cre"en !"e la h"manitat

p"g"i ser sal*ada mit;ançant la coacci# i l'opressi# <re*e"en !"e les

dictad"res desembo!"en en interminables conflictes% en g"erres i en

re*ol"cions Un go*ern estable re!"erei/ el lli"re consentiment dels

go*ernats La tirania ni tan sols la de d-spotes ben&*olos no pot portar "na

pa" d"radora ni prosperitat Si els homes no s#n capaços de comprendre !"-

&s el !"e m&s els con*&% no hi ha remei possible El liberalisme &simpracticable per!"- la ma;oria dels homes no tenen la s"ficient il0l"straci#

per comprendre el !"e significa En el raonament dels *ells liberals hi ha*ia

"n error psicol$gic E/agera*en la capacitat intel0lect"al del terme mit;+ dels

homes i l'habilitat de l'elit per con*ertir a idees sensates als men2s assen2ats



dels se"s conci"tadans II Els p"nts essencials dels problemes internacionals

act"als poden condensar ai/, La pa" d"radora nom&s &s possible sota "n

capitalisme perfecte% !"e fins ara no s'ha intentat ni realit5at completament

En "n m#n ai/,% a la efferson% d'economia de mercat sense tra*es% el campde l'acti*itat go*ernamental est+ limitat a protegir la *ida% la sal"t i els b&ns

dels indi*id"s contra agressions *iolentes o fra"d"lentes Les lleis%

l'administraci# p8blica i els ;"tges tracten de la matei/a manera als ind,genes

i als estrangers No hi pot ha*er conflictesJ falten les ca"ses econ$mi!"es de

la g"erra La lli"re mobilitat de la m+ d'obra tendei/ cap a la ig"altat de la

prod"cti*itat del treball i per tant dels tip"s de salari a tot el m#n Els

treballadors de paDsos relati*ament poc poblats !"e *olen conser*ar el se"

ni*ell de *ida mit;ançant barreres a la immigraci# no poden men2s de

per;"dicar els treballadors de paDsos relati*ament s"perpoblats (. m&s% a la

llarga es per;"di!"en a si matei/os) La inter*enci# go*ernamental en

l'economia i l'acti*itat dels sindicats s'"nei/en per p";ar els costos interns de

prod"cci#% red"int ai/, la capacitat competiti*a de les ind8stries nacionals I

fins i tot a c"rt termini dei/arien d'aconseg"ir els se"s fins si no estig"essin

complementats per les barreres migrat$ries% la protecci# a la prod"cci#

interior i% pel !"e fa a les ind8stries d'e/portaci#% pel monopoli a !"e

!"alse*ol depend-ncia del comerç e/terior de restringir les fac"ltats

go*ernamentals de control sobre la *ida econ$mica% l'inter*encionisme

aspira necess+riament a l'a"tar!"ia El socialisme% si no es realit5a a escala

m"ndial% &s imperfecte si el pa,s socialista dep-n de les importacions i per tant ha de prod"ir articles per a la se*a *enda en el mercat No importa !"e

els paDsos als !"als ha de *endre i comprar sig"in socialistes o no 6amb& el

socialisme ha d'aspirar a l'a"tar!"ia El proteccionisme i l'a"tar!"ia

signifi!"en discriminaci# contra la m+ d'obra estrangera i el capital



estranger No nom&s red"ei/en la prod"cti*itat de l'esforç h"m+ i per tant el

ni*ell de *ida de tots els paDsos% sin# !"e creen conflictes internacionals Fi

ha paDsos !"e per manca d'ade!"ats rec"rsos nat"rals no poden alimentar i

*estir la poblaci# amb els se"s rec"rsos propis .!"ests paDsos nom&s poden b"scar l'a"tar!"ia embarcantse en "na pol,tica de con!"esta La bel0licositat

i l'+nsia d'agressi# s#n en ells res"ltat de la se*a adhesi# als principis

estatistes Si "n go*ern nacional dific"lta l'8s m&s prod"cti" dels rec"rsos

del pa,s% per;"dica als altres paDsos L'endarreriment econ$mic d'"n pa,s

pro*eDt de rics rec"rsos nat"rals per;"dica els paDsos la sort podria millorar

amb "na e/plotaci# m&s eficient de la se*a ri!"esa nat"ral L'estatisme

aspira a la ig"altat d'ingressos indi*id"als dins del pa,s <er$% d'altra banda%

d#na per res"ltat la perpet"aci# de les desig"altats% prod"Ddes al llarg de la

hist$ria% entre nacions ri!"es i nacions pobres Les matei/es consideracions

!"e empen2en a les masses d'"n pa,s cap a "na pol,tica d'ig"altat d'ingressos

empen2en als pobles de paDsos relati*ament sobrepoblados a "na pol,tica

d'agressi# contra paDsos relati*ament despoblats No estan disposats a

s"portar per sempre la se*a relati*a pobresa simplement per!"- els se"s

a*antpassats no *an ser pro" llestos per apropiarse de regions m&s ben

dotades per la nat"ra El !"e afirmen els 1progressistes3 en relaci# amb els

ass"mptes interns !"e les tradicionals idees de llibertat no s#n m&s !"e "n

fra" pel !"e fa als pobres% i !"e la *eritable llibertat significa ig"altat

d'ingressos% el proclamen tamb& els porta*e"s de les nacions escassament

dotades de rec"rsos nat"rals (ha*e not nations) respecte a les relacionsinternacionals .ls "lls dels nacionalistes aleman2s no compta m&s !"e "na

llibertat Nahr"ngsfreiheit (llibertat d'importaci# de g-neres alimentaris)% &s

a dir "n estat de coses en !"- el se" pa,s pog"&s prod"ir dins les se*es

fronteres les s"bst+ncies aliment+ries i les mat-ries primeres !"e necessita



per ga"dir del matei/ ni*ell de *ida !"e la m&s afa*orida de les altres

nacions 6al &s la se*a idea de la llibertat i de la ig"altat Es di"en a si

matei/os re*ol"cionaris !"e ll"iten pels se"s imprescindibles drets contra els

interessos creats d'"n gr"p de nacions reaccion+ries 6amb& "n go*ernsocialista m"ndial podria abolir les hist$ri!"es desig"altats entre ci"tadans

de 5ones relati*ament s"perpoblades i ci"tadans de 5ones relati*ament

despoblades No obstant ai/$% les matei/es forces !"e *an fr"strar les

temptati*es dels *ells liberals per eliminar les barreres !"e impedien la lli"re

circ"laci# de la m+ d'obra% dels articles de cons"m i del capital s'oposarien

*iolentament a a!"esta classe d'administraci# socialista m"ndial No &s

probable !"e el treballador de paDsos relati*ament despoblats ren"nciD a les

se*es heretats pri*ilegis No &s probable !"e accepti "na pol,tica !"e d"rant

"n llarg per,ode de transici# rebai/aria el se" ni*ell de *ida i no milloraria

m&s !"e la sit"aci# material de paDsos pobres El treballador occidental

espera del socialisme "na immediata millora de la se*a pr$pia sit"aci# i

s'oposaria *igorosament a tot pla !"e establ,s "n sistema democr+tic de

go*ern m"ndial en !"- els se"s *ots serien molts men2s !"e els de la

immensa ma;oria dels paDsos pobres Un go*ern federal nom&s pot f"ncionar

en "na economia de mercat lli"re L'estatisme re!"erei/ "n go*ern

estrictament centralit5at si no hi ha barreres comercials !"e aDllin "ns

membres d'altres Els act"als plans de federaci# m"ndial% o d'"na federaci#

de democr+cies occidentals% s#n per tant il0l"soris El poble !"e es nega a

abandonar l'estatisme nom&s pot el"dir la maledicci# del nacionalismeecon$mic conferint tot el poder a "n go*ern s"pranacional "nificat del m#n o

d'"na "ni# de nacions democr+ti!"es <er$ mala"radament els interessos

creats de poderosos gr"ps de pressi# s'oposen a ren"nciar a la sobirania

nacional Qs in8til abandonarse als somnis El control estatal de l'economia



engendra conflictes per als !"als no hi ha sol"ci# pac,fica Era f+cil impedir

!"e homes inermes i prod"ctes cre"essin les fronteresJ &s molt m&s dif,cil

impedir !"e les passin els e/-rcits Els socialistes i altres estatistes *an poder

men2sprear o fer callar les *e"s d'ad*ert-ncia dels economistes <er$ no *an poder ignorar i red"ir al silenci l'estr-pit del can# ni l'esclat de les bombes

6ota l'orat$ria dels defensors de l'omnipot-ncia de l'Estat no pot an"l0lar el

fet !"e no hi ha m&s !"e "n sistema !"e pot portar la pa" d"radora "na

economia de mercat lli"re

Conclusió i Von Mises

Documents

Transcript of Conclusió i Von Mises