CASADEMONT le vieuxIn memoriam

Text Daniel Giralt-Miracle

DissenyNeus Colet

EditaCanals culturals

ImpressióFormat Digital

setembre 2015

Portada: Cadaqués (fragment), 1973, oli sobre tela - 60 x 130 cmfoto

grafi

a Jo

an Ir

iart

e

EL PAISATGE MEDITAT No voldria que aquesta presentació fos entesa com un text de tràmit perquè en realitat és tracta d’un sentit homenatge a un artista que vaig conèixer a la veterana galeria barcelonina La Pinacoteca el 1967, quan per encàrrec del setmanari “Destino” vaig comentar la que era la seva primera presentació pública com a pintor, i a qui vaig seguir tractant fins poc abans de la seva mort, quan vam coincidir en un acte on em va demanar que l’ajudés a preparar una monografia sobre la seva trajectòria, un projecte que tenia en ment i del que em va donar més detalls en una carta manuscrita amb la seva acurada cal·ligrafia sobre paper de fil que em va enviar el maig de 2007 des de La Bruguera de Púbol (La Pera), per tal que jo també hi anés pensant, una carta que malauradament no vaig poder contestar perquè Casademont va morir.

És per aquest motiu que espero ser capaç de glossar en aquest breu espai un artista gens convencional, que va defugir els corrents dominants en la seva època per buscar una dicció pròpia, en la que tenien tanta importància els elements compositius que estructuraven el quadre com el color, que usava d’una forma ben personal.

Casademont era certament un ésser singular, entenia la vida i mirava el món d’una manera molt particular i tenia una capacitat contemplativa que el va allunyar de qualsevol extremisme plàstic fins a portar-lo a renunciar a un llenguatge d’arrel impressionista per a endinsar-se a partir del 1946 en un món de sensacions i de reflexions, gairebé de meditacions, sobre el paisatge. El seu, però, no era el paisatgisme estereotipat, tan present en la pintura catalana, perquè va fer una opció serena i harmònica transportant a la pintura a l’oli l’essencialisme que havia definit anys abans, en les primeres estampacions que va fer per a l’editorial La Rosa Vera (aiguaforts, puntes seques, xilografies, etc.) que li van permetre trobar una via de serenitat plàstica, sòbria i austera. Aquesta és la raó per la qual alguns crítics, com el seu amic

Josep M. Garrut, recomanaven de mirar la seva pintura pausadament i amb delectança.

Tot i que l’oportuna exposició que ara ha impulsat Josep Canals no és una retrospectiva, ens permet copsar molt bé aquest tret tan característic de l’obra de Casademont, qui, en la seva maduresa, decidí afegir al seu cognom el qualificatiu “Le vieux”. I ho podem fer tant en la factura del seu treball, cent per cent identificable, com en la temàtica, perquè com a gran protagonista hi trobem el paisatge, encara que els seus són uns paisatges que fugen dels tòpics, per mostrar-se nus, atmosfèrics, sense cap presència humana o animal, perquè van ser pensats per a ser contemplats i per a provocar que l’espectador hi interactuï, assaborint aquell moment lumínic i cromàtic que el pintor volia destacar. Un desafiament que Casademont també assumia en unes natures mortes que, més que descripcions d’uns objectes, són jocs de colors que determinen unes composicions intimistes, d’esperit morandià, com aquí també podem constatar.

Per tant, si hem de concretar els elements fonamentals del quefer d’aquesta artista barceloní d’ascendència empordanesa és evident que són dos: el domini que tenia de la geometria compositiva, una geometria flexible i delicada, que gairebé no es veu, però que ordena les faixes horitzontals que jerarquitzen els seus quadres i els donen profunditat; i la sàvia aplicació que feia del color. El gravador i pintor Jaume Pla, que sempre el va encoratjar, va escriure que “Casademont no és un colorista, sinó un inventor de colors”, i tenia tota la raó perquè els seus blancs trencats, els seus rosats, els seus malves, els seus blaus, els seus verds... tenen una entonació pròpia i una lluminositat específica, especialment adient per als seus misteriosos capvespres i albades. Unes obres gairebé intemporals, que conviden a gaudir i a sentir.

Daniel Giralt-Miracle

Castell d’Hostoles i La Torre-St. Feliu, 2004oli sobre tela - 50 x 61 cm

Roques de Cap de Creus, 1981oli sobre tela - 54 x 65 cm

Vinyes a Carmançó, 2002oli sobre tela - 50 x 61 cm

La Vall de La Pera, 1988 oli sobre tela - 50 x 61 cm

Tres pots, 1979 oli sobre tela - 54 x 65 cm

Ceràmica I, 1981oli sobre tela - 65 x 54 cm

Torrent de Pareis, 1994 oli sobre tela - 81 x 100 cm

Golfet, 2004 oli sobre tela - 46 x 55 cm

Muntanyes garrotxines des de Coubet, 1988oli sobre tela - 50 x 60 cm

Roureda al Montseny, 2006oli sobre tela - 65 x 81 cm

Tots els arbres del bosc hissen bandera, 2006oli sobre tela - 54 x 65 cm

Les Landes de la gascunya, 1991oli sobre tela - 81 x 100 cm

Tardor a muntanya, 1988oli sobre tela - 61 x 50 cm

El Salt de Sallent-St Privat, 2004oli sobre tela - 61 x 50 cm

Cadaqués, 1993oli sobre tela - 73 x 60 cm

Finestra i mimosa - Florència, 1999oli sobre tela - 73 x 60 cm

Masiu del Puigsacalm, 2004oli sobre tela - 73 x 92 cm

Cadaqués, 1992oli sobre tela - 60 x 73 cm

CASADEMONT le vieux

Currículum resumit

Francesc d’Assís Casademont i Pou (Barcelona 1923-Girona, 2007) pintor català que, a partir d’un moment de la seva vida, es va fer anomenar Casademont le Vieux.

Sempre se sentí ufanós de dir que la seva família era originària de l’Empordà, concretament de Figueres. La seva vocació pel dibuix i la pintura va ser un cas de precocitat, afavorida pel seu pare que l’encaminà en el coneixement a l’art de la forma. Ingressà com a alumne de Belles Arts a l’Escola de la Llotja, però per circumstàncies familiars s’incorporà a l’empresa familiar, cosa que l’obligà a renunciar a una beca que havia aconseguit del Cercle Maillol i que consistia en una estada a París per ampliar coneixements i estudis artístics.

Des d’un principi, la seva obra pictòrica ja apareix perfectament ordenada i resolta cromàticament amb tons suaus i perfils lleugerament difuminats. Va ser durant els anys de l’Escola de la Llotja que conegué i tractà l’escultor suís Charles Collet.

A més de la pintura i el dibuix, també va il·lustrar llibres de bibliòfil, féu molts gravats i en aquesta especialitat obtingué el primer premi Rosa Vera el 1951. El seu renom i fama comença a traspassar fronteres en exposar en el Cercle Artístic de Burdeus. En aquests anys també forma part d’un grup de gravadors que porten la compilació Rosa Vera al Palais Galliera de París. Un any més tard obté el premi de gravat al Saló de Tardor de Palma de Mallorca, i el 1960 a Suïssa guanya la primera medalla de gravat en la V Mostra Internacional de Lugano. I amb el gravat, treballa també l’aiguafort i la xilografia, de la

que obté el primer premi en la Biennal de Pescia, a la Toscana italiana. Obté el Primer premi de gravat en el XIV concurs d’Art de Girona, d’àmbit nacional i figura en els catàlegs dels anys 1962,1967 i 1968 del Saló de Maig.

Guardonat amb la Creu de Sant Jordi, atorgada l’any 1994 per la Generalitat de Catalunya, Medalla d’Or - Sala de l’ Hotel de Ville de Vichy, la de President Honorari a l’Academie du Vernet i la de fill adoptiu de l’ Estat d’Estíria a Graz (Austria). També fou Acadèmic

corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

En l’etapa de viatges constants va passar llargues temporades a París, compartint sovint habitatge amb el també pintor Xavier Valls.

Casademont realitzà nombroses exposicions individuals i col·lectives i exposà a les principals galeries d’art d’aquí i de l’estranger. La seva obra s’ha pogut veure a París, Roma, Düsseldorf, Viena, Graz, Linz, Basilea, Washington, Zuric, Londres, i a Los Ángeles, Nova York, San Francisco. També a Tokio i Taiwan, entre altres indrets.

La seva inquietud també el dugué a instal·lar-se a l’Empordà, passant llargues temporades a Cadaqués i instal·lant-se definitivament al baix Empordà, on va passar els seus últims anys.

La seva obra es pot veure a nombrosos museus d’art, entre els quals el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Louvre -Gavinet des Étampes- París, el Museu Dalí de Florida, el Museu Nacional de Graz, el Museu-Pinacoteca del Monestir de Montserrat, entre d’altres. Compta amb nombrosa bibliografia i filmografia al voltant de la seva persona i la seva obra.

Han escrit sobre ell i la seva obra M.R. Cruells, A. Cirici Pellicer, J.M. Garrut, Rafael Manzano, Sempronio, Luis de Lázaro Uriarte, Julio Trenas, M.D. Muntané, Francesc Galí, J. Cabot Llompart, J.J. Tharrats, Gaspar Sabater, Alfonso Muñoz, Jaume Sobrequés i Daniel Giralt-Miracle.

Casademont, a més de tot plegat, sempre s’ha sentit escriptor, pensador i poeta. Publicà el poemari Pirineu l’any 1947, amb il·lustracions en xilografia. També onze volums de pedagogia (1971-1972) Ediciones del Magisterio Español i, cap al final de la seva vida, un recull de poemes que titulà “Sono cosí – Poemari de l’ànima”

CASADEMONT le vieux In memoriam

exposició itinerant per Catalunya

Canals Galeria d’ArtC. de la Creu, 16

08172 Sant Cugat del VallèsTelf. 93 6754902

www.canals-art.com

SANT CUGAT Del 4 de setembre al 22 de

novembre de 2015