Any II 15 cèntims Núm. 16

LA TUSES

- No ei stmina UUK . . . , , - i tant! Trobo que ¿mh . B * n , 8 s s a a , x ú u e l Metro?.

H • amo un pam n'hi ha ben bé prou. AQUEST NUMERO HA ESTAT VISAT PER LA : CENSURA MILITAR |

LA RETAGUARDIA DIARIO DE AVISOS, ANUNCIOS Y ESQUELAS MORTUORIAS

I S A L E H O Y I

NueMro programa: Seriedad, e c o n o m í a y rap idez i lo* e n c a r g o s

LA QUINTA DE CASTELAR

Narración conleniportfaea dilecta y vi!¡racionista que hi escrito esta semana todo solo nuestro ilustre director don\ EUuteriii ilujasta, distinguido esperantista y admirador de la Cachavura.

En este mundo el que se liano Scala de Milán, la pri-cahetainete y ve loma en se- mera plana <!e / •' rio la Tida se hace tres ple- dia esquela mortuoria que le­dras y La defeca. Por eso, crió, lo que llevan las cabras mi amigo Rufino Castelar, esquila, el rabo de la Julia amante de corazón de la Di- del Parque, es cola, casa de na Marca, una cupletista la Mama también escota de muy cachonda del Moulin bona; costums, la Rita de di-Rottge, dice que no hay que dio benéfico establecimiento ensopeeerse y que la cuestión escola ülqui: pasa un rato con es ir tirando, Un autor frau- ella de tanto que se engresca, cés muy conocido ¿en qué se'y lo que me gusta a mi más parece a un papel viejo? lín de la Condesita Zoé no lo que Badzac. Los adaptadores 'puedo decir porque se enfa­de Mat-iarif/u, ópera, ¿qué se-¡daría.. ¿Uñé es largo, dicen.' mejanza tienen con los días!Más larga es la solución del de invierno? Pues que los Banco de Barcelona y todos adaptadores de Mmi,inda tan mansos, ópera Quin-tero y los días! Me babia olvidado de Cas-de invierno ¡qum-taro' H¡ telar. ¡Cualquiera se acuerda mejor negocio del mundo es :l ,...,..,, alturas! Don Rufino un hotelíto de recibir risitas quería fincarse. Fué a ver a de aquellas, ¿me entienden? m l o s abi tes de traspasos, ¡Claro! ¡Como que es un ne- q l l c s e )i;inl!1Ti poch Icart, gocio de muchos cuartosi g, en C, y le propusieron un

¿De qué color son las aec- rnagñíficonegocia 'ma quili­na? Grises, dirán ustedes. te espléndida, con agua, gas, La yerran di-medio a medio, telegrafía sin liilos v un.ví-¿No han oído ustedes nunca l n ¡ e u l o de rotación indirecto decir de un hombre que se p o r i m a friolera, Y „demás, ha quedado blanco como my, mansión histórica. 1'aeera? ¿En qué se parece¡ ¿Quién no ha oído hablar de un traje a medio hacer y una 1;l , | lm lt : i (il. Castelar? señora que está a punto de r¿i hombre, encantado de desocupar? lín que el traje | a v jd a adquirió el inmueble está embastado y ¡a señora v a (mj fué Troya Alos pocos

Hado interesante, días se le hundió el techo Para que no digáis, ahora muerto, se ïèrompieron unas

va uno de aquellos polifor cañerías y unbalcónselefué mes y multipat-os. ¿lauquese íU-,aj0 aplastando a su respe-parece uno que le coge un Ublc y llorada suegra v i aguacero, un famoso teatro ,U1 gato que tenia, regalo de italiano, la primera plana de. /.; ¡>ivleta Elias - '-

la Julia del Parque, casa .le ™dí) :í v e r a ml VTï " i'' la Mamá, la Rila de dicho obias que examino detenida benéfico establecimiento v """'"'' '"' "1,íl,">° y ^pronos-lo que me gusta a mí m í t i c o una ruina segura, de la Condesita Zoé? ¿Nu —;Y a mí me dijeron que aciertan, eh? Ni que fuesen era un negocie, magnífico! — gobernantes del antiguo ré- dijo el pobre hombre al ver.

timen, que tampoco acerta-| la encerrada. an nunca. Pues ahí va: uno: —Pero, hombre, le contes-

que le coge un aguacero, es! tó el arquitecto. ¿Qué tiene cala, un famoso teatro ita-|de particular que

NOTAS TEATRALES

Próximamente se estrena-. en el favorecido «Balón

Cito» el regocijante vodevil en tres actos punibles y seis •uadros — tres de ellos al ,iVo —titulado dildeseuga io de Pura o el Misterio del Kilo Rolo», original de Fie­rre Weher y copia de don Tranquilino Illas Quito.

La casa «Gilctte» se 1 prestado graciosamente a i; cuitar toda la ropa interior que requiere el interésame argumento de la citada obra, que se desarrolla en los tiem­pos de Adán y Eva.

ruegas de nui •• ..s que a diario

concurren al «Cine Mcsio», la empresa lia prorrogado por ocho dias la proyección de la

• [ii üeiil.i (Las niñas frágiles» de la que hacen una creación el actor cómico Pin-tord y la estrella de la panta­lla. Lamy Nctt.

Con tal motivo se ven cada a más concurridos los sa­

lones del flíudiñeu lioteU, punto ideal de reunión alas salidas del espectáculo.

Continúan con gran éxito cu el «1'etitTcatri , '•

:•; del aplaudido jn -.mete .Los entretenimientos Sé Safo., en el que rayan a gran altura las bellas señori­tas Loulotte, Charlotte, l'au lette y Gaby.

Vayan todas nuestras felí •-ilaciones al inteligente y ac I i vn em i iresario señor I 'garl e, que es un hombre de quien puede decirse sin disputa que tiene un buen ojo.

ir causas ajenas a la ¡mitad de la empresa teatro España han tenido que suspenderse por tiempo mdcfiuido La-, representado íes del drama «El cacique

Con motivo riel XTV aui versarlo de la fundación del «Centro de jugadores morra.) tuvo lugar cu su local social una solemne represen­tación de «Los pelinazos», que obtuvo un éxito sin pre­cedentes.

NOTICIA DEL EX­TRANJERO

Badalona, o.-—De nuestro enviado especial.— ITa que­dado aiuigablemciilesolueio-nado el incidente entre don Aspasio Pérez y don Homo-bono López, que se cruzaron frases gruesas porque el pri­mero se negaba a autorizar al segnndp a abrir una /.alija en nu terreno vecino.

Reunida en pleno la J unta Protectora de Animales y Plantas, asesorada por un cabo de binóles y por el re­dactor de notas de sociedad del rumio de Badali na, se suscribió un acta cu la que el señor Pérez da satisfacción al señor López en lodos los puntos retirando cuanto am­bos pudieron decir que cons­tituyera ofensa v bebiéndose luego cinco de la dulce cada

Hoy ha principiado^ a abrirse la zanja en en -tión, con lo que, naturalmente, queda zanjado el asunto.

Correspondencia particular de oLa Retaguardia»

A. Joro Bado, Un alma­cén de vinos se parece a uno que busca un tesoro en el campo en que es-cava.

B. A. Du Lake. La reía-, ción de la geometria y de los juegos de azar es una consecuencia de las teorías de Einstein. Una serie de puntos forman una recta, y una serie de puntos for­ma también una mesa de baccarrat o de siete y medio.

Barcelona, 17 gener de 1924

_ ™ " « » W HW1. M. I. Tti. (ÍS6 A. , L K T BLÍ Duom

Circumstàncies atenuants

Al jutjat de guàrdia, font < tem de patins, comparegué no fa gaires nit i una mare irascible, acompanyada do sa filla i del seu promès.

— Senyor jutgel — cridà la dona posseïda de la més gran excitació.— Vinc per 'aquest poca-vergqnya, per aquest canalla que ha violat a la meva filla!

— A veure, a veure — digué el jutge. — Auem per parts.

— Oli! Encara no fa els nou mesos!— interrom­pí la dona.

— Vol fer el favor de callar vostè. — I diri-gint-se al jove, el jutge digué:

— Expliquí's. Com ha estat això? — Veurà — començà el xicot un xic confós. —

Coses de promesos, sap? Estàvem sols, el dimoni ens ha temptat , sap?

•—Bé, bé! —cont inuà el funcionari. •—- Dígtd, senyoreta: el seu promès l'ha violada o no?

La noia baixà els ulls i digué, com atenuant la culpa:

— EU m'ha violat, si, senyor; però, veurà... jo... el deixava fer...

Les odioses comparacions

El senyor Quimet ha acabat de sopar i llegeix el Cïero to t fumant el seu havano. La L-ulú, la seva amígueta, crema un egipci tot fullejant un il·lus­t ra t .

— Has vist, Quimet? — diu. — L'aviador Vola-curt ha estat deu hores amb l'aparell enlaire.

FRUITA DEL

TEMPS Els exigents

\-

i·i-v,,;:.^, :xM"""; ^-«rcom-entregant-los-hi el se ' • ' ' •" ' J a C I™ t e I P r o u d>a en t r „b a ,„ , ,".". l u i : ' « ' ' " d e n t . Si algun

•™*S"Sa toda p.*•* -»-mandiosaraent a í e " , a c u s d e s l t J O S ' ' ' l I ' i , í · cava, com s e m p i 8 T m , u n a otomana, Ik-n-

- M a t e de D Ï •" s e v e s Hmentacws. lomes! I,'lm ¡m ,¿¡\ffi6 ,™ són f empipadors els «t quedis una, raltre'íe ^ ¿ ^ l ^ T

gents, els homes. Jo matriï, °° m " t a n e x i : iagués topat amb u ¿ S ' T M a ' ° v e ' s l

que em banyés cada S n a ^ e u S Í ^ !

4.— LA TUIKS

El senyor Quimet aixeca la vista dels telegrames de Madrid i mirant fixament a la xicota respon seca ment:

— I per què m'ho dius, això? Per empipar-me? Doncs l'has errada, perquè has de saber que, sen­se un bon motor, no hi ha qui se li aixequi l'apa­rell.

La filla pròdiga

La senyora Mundeta està desesperada i creguin que en té motius. La Roser, la seva única filla, una xicoteta de disset anys escasos, no està per res més que per xicots. La treuen de tots els tallers perquè entretenint-se amb l 'un i amb l'altre se li fa sempre tard, li fuig els diumenges a l'Iris, cada nit fa el tonto per l'escala amb el fill del porter... En fi, una dèbacle.

L'altra nit, la Roser es va entretenir llarga es­tona a darrera el Pont del Mico amb un botiguer de roba blanca que es va empenyar en comprovar tàctilment tots els seus encisos. Vermella com un pebrot, arribà a sopar a dos quarts d'onze de la nit...

La senyora Mundeta, indignada, l'esperava a la porta amb un llum encès.

— No t 'en dones vergonya, barjaula, mala filla! — digué la bona dona indignada. — Comparèixer an aquestes hores i jo aquí consumint-me espe-rant-he!

La Roser, presa encara de l'emoció soferta mo­ments abans, no trobà millor resposta que mor­molar, molt suaument:

— Bueno, mamà, bueno... Una altra nit... per a que tu no tinguis d'esperar-te... m'enduré la claut

L'HORTOLA DE SANT BOI

Un bon s stre

EN Peret, que acabava de cobrar la seva set­manada al moll, tingué l'idea d'anar a fer-se un trajo. Entrà a casa d'un sastre del carrer

Nou de la Rambla, es va fer ensenyar un mostruari, trià la roba, escollí el folro i es feu pendre la mida.

El sastre, que era un xicot molt amable", quan tocà el torn al pantaló li preguntà molt seriós:

•—'On carregueu, mestre? — Jo? — respongué tot es t ranya t en Peret. —

A can Vidal i Ribas. U N DEL GREMI

<• ->

L'auto del senyor Regordosa

DURANT la gran guerra, el senyor Regordosa, que posseïa un modest negoci de samarretes, v i guanyar una fortuna més que respectable.

En arribar l'armistici ja s'havia fet quatre cases, era soci de Caçadors, gastava anell d'or amb u n brillant com un cigró, i tenia querida de luxe. Però li va semblar que tot això no era prou i al cap de poc temps va adquirir un magnífic Rolls Royce que li va costar una petita fortuna.

El dia que li entregaren el cotxe baixà al garatge, s'el mirà i cridant al xofer li digué:

— Prepari l 'auto que sortirem. — On anirem, senyoret? — Anem un xic a fpr el caca pel Passeig de

Gràcia. F. AVALI, HARGA

LA TUIES. — 5

ja se sib ,u« les bm„ pak „ ,„ ,„„ ' ,„„,

8.—LA TUIES

- Els den Lluís.

El cansanci d'en Feliu

EN Feliu estava promès seriosament — de lo més seriosament que pot imaginar-se amb la Carmeta, ona noia rodanxona, ull

violent, bonica com un pecat —on hi ha cosa més bonica que un pecat, encara que el vulgo pensi lo contrari? — i amiga de fer tota la grimègia que permetien algunes que altres absències de la seva mare, la senyora Caterina, que venia fruita a la Boqueria i a les nits anava a cuidar malalts.

Els dos promesos haurien estat, doncs, en el millor dels móns sí no hi hagués hagut entremig la Lluïsa, la germana de !a Carmeta, que tenia dos anys menys que aquesta, però era més mal inten­cionada que un Miura i sempre els deixava anar alguna pulla.

Sort que la Lluïsa treballava fora de casa i arribava tard, de manera que la Carmeta i en Fe­liu, les nits que la senyora Caterina havia anat a vetllar, podien fer les seves entremaliadures sense que ningú els molestés.

Mes veu's aquí que una nit, mentre estaven tots dos la mar d'engrescats i s'apropava cl moment de suprema felicitat, se sentí grunyir el pany de la porta i la Lluïsa féu la seva entrada al pis. En Feliu prou hauria volgut en aquell moment inter­rompre l'agradosa feina a que tots dos s'entrega-ven, però els seus nirvis excitats pogueren més

que ell i fou per un verdader miracle que sa "futura cunyada no l'agafà amb les mans a la masa, i qui diu la musa, diu aprop de la tutes.

La Lluisa devia no obstant notar quelcom anor­mal al remarcar l'agitació amb que en Feliu la rebé, ; uix li digué: f

— Què teus, noi, qtre estàs tan vermell? | — Rés, que he fet tard i he vingut causat...

— Ah. si? — preguntà la Lluïsa. — Conque... cansat, eh? I has corregut?—BIT LLETA

Oh, la canalla!

Ex Sebastiauet té cinc anys i és una criatura de lo més entremaliat que corre. (Juan no crida perquè vol alguna joguina de

la seva ger maneta, mareja demanant el breñar, i quan ja té',la panxeta; plena s ' envaa estirar les faldilles a la minyona per a que el porti a passeig. ( Al seu oncle, en'Martí, que té vint-i-dos anys í és viatjant, el toma boig demanant-li cromos, ca­ramelos i joj

Ara fa uns dies que en Martí, es mostra menys assequible a les carícies i a les demandes del seu nebot. Es que el pobre viatjant, anant per aquests móns de Deu va rebre del carpó, i, naturalment, no està per brocs.

L'altra nit el xicot arribà cansat i avorrit i es vegé desseguida assaltat pel seu nebot.

Tiet, tiet, dom un táramelo] — Si no en tinc, maco! — E t dic que si! — No, home, no! — Bé ho he sentit jo aquesta tarda quan ha

vingut el senyor Peret que Ü deies que tenies bobons...

Fi BLADA

Una lliçó d'arUmèHcrt

EN Carlets estava desesperat. En tenia motius. La Riteta, la seva amigueta, li havia escrit una lacònica, però expressiva tarja, conce­

buda en els terme

«Inoblidable Carlets. Necessito 1.000 pessetes per aquesta tarda. Envia-me-les pel botones del Eqüestre. T'abraça i t 'estima molt la teva

Riteta. »

A la cartera que tenia overta davant d'ell només s'exhibien quatre bitllets de vint-i-eine i al sou dor-tamonedes no hi havia més enllà de tres naps...

Què fer? llir que no els tenia":* De CSTp ¡¡I;IIIM;I' L'enginy salva molts compromisos. En Carlets agafa els vint duros en paper, els fica en un sobre i l'envia a la Riteta amb la missiva següent:

« Vídeta meva: T'envio les cent peles que m'has demanat. Ah! I tingues en compte, per un altre cop, que cent només s'escriu amb dos zeros... »

G. ASPAR D E N Y A

LA TUIES. -

NOVEL·LETA

CAPÍTOL SliGON

Suaument, sense sotracs, la Laietà anava fur­gant en cl cervell íebriscent del senyor Ramon amb la persistència de l'artífex que ha posat tots el seus amors en la realització de la seva obra mestra i no oblida detall per a completar-la. £ÇjJ

Neta, endressada per temperament, quan ella servia al senyoret, s'escampava al seu voltant una flaire de bugada i un lleu cruixir de roba planxada, que feien endevinar, dessota el vestit, la tivautor dels enagües, la blancor de les calcetes breus i ornamentades de puntes diminutes, el tornasol iè la mitja negra enfundant la carn temptadora...

I el senyor Ramon sentia allavors el fibló de la luxúria que l'agullonava, i, macilent, amb pas insegur, cercava un reco des de on podés veure sense ésser vist i s'entregava febiilment, idiota-ment, als plaers artificiosos de l'espasme forçat.

Lila, astuta, no havia perdut aquest detall i, perversa, procurava excitar al senyor Ramon Passanl ràpidament per davant d'ell sense dar-li temps a que ni de vista podés gosar-la en el mo­ment suprem.

El pobre aristòcrata, a, poc a poc s'anava t robant

més esclau de la seva serventa. Feia dos mesos que la tenia a easa, que estava constantment en contacte amb ella, i cada dia s'en sentia més allunyat.

I no obstant, la desitjava; sentia la necessitat d'estar aprop d'ella, de parlar-hi, d'abraçar-la, de rebregar-la en els seus braços, de menjar-se-la a petons...

Aquella tarda diumengera de primavera el se­nyor Ramon, ajassat al llit per fer la mig-diada, es revolcava neguitós damunt de l'edredó poli­crom; sentia que la sang li rebotia per les venes i que els nervis el formíguejaven per to t el cos.

Durant el dinar, la Laietà, més hermosa que mai, l'havia excitat de tal manera, que hagué de fer un esforç sobrehumà per no tirar-se-li al da­munt com una fera.

Ara, el senyor Ramon, cu la pau isoljtut de la seva cambra, la recordava severament abi­llada amb cí seu ve: t i t negre, el devantalet

maglnadú, la opulenta (I-

— Ja m'h ¡^semblava, que el seu mal no volia sorollt...

breu i la graciosa còfia que li criava el cap com una diadema, i rea¡ .creixia en la seva imaginació la opulenta figura de la serventa apetitosa com un fruit satorós. Veia entre núvols de rosa els pits ubèrrims, ferms, rentadors, desbordant-se impe­tuosos per damunt del pitet blanc Í muvent-se suaument a una i altra banda, cu nua temptació irresi: tibie. I.es mans, goloses, se n'hi anaven atretes co torios i els dits els haurien resseguit suaument, quietament, sospesant-los, amorosint-los, acaronant-los i fent-los relliscar a petits ] esi ics -< oSe ei la duresa esculptòrica de le íoauria volgut fej sortir de la seva ¡ reso <:• a i jogui-nejar-hi con] si I metes blanquea amb el. i aifaients. 1 de la visió de les àmfores de vida, passava a la de les cuixes mòrbides, ¡ otent.-., ae¡:sant sota els plecs de la fandilla [es seves Unies perfectes, robustes, que convidaven a l'adoració i al xactet. ! desseguida rememorava les auques plctòriq-ies, flexibles, viu-cladisses, que es gronxaven dolçament al ritme del

- C

reg-

mej

a n

'aqu

este

s al

ture

s, l

es b

aixa

des

són

mol

típer

illos

esv

- Ca

, do

na!

Am

b un

xic

de

prec

auci

ó, l

es.b

aixa

des

no h

an d

e fe

r po

r a

ning

ú.

1 — P

erqu

è m

'hau

rà

rega

lat

en L

luís

aqu

est

para

igüe

s —

•> el

pun

y ta

nt l

larg

i ta

nt g

roix

ut?

Serà

una

ind

irect

a?

pas

met

òdic

, re

posa

t, de

m

atro

na

rom

ana

de

la

bsn

plan

tada

L

aiet

à.

I en

aq

uest

es

evoc

acio

ns

mor

bose

s,

el

seny

or

Ram

on

trob

ava

un

leni

tiu

per

als

seus

de

sitj

ós

insa

tisf

ets,

qu

e en

aq

uell

a ta

rda

dium

enge

ra

i pr

imav

eral

se

mbl

aven

fe

r-se

m

és

inte

nsos

, m

és

exig

ents

...

Uns

dis

cret

s co

pets

don

ats

a la

por

ta d

e la

cam

­br

a fe

ren

torn

ar a

la

real

itat

al

seny

or

Ram

on.

— E

ndav

ant

— m

orm

olà

gair

ebé

d'es

ma.

—

Man

a al

guna

co

sa,

seny

oret

? —

Ent

ra.

Ea

serv

enta

, ve

stid

a de

ca

rrer

, ob

rí

paus

ada­

men

t la

por

ta i

es

qued

à en

el

llin

dar.

—

T'e

n va

s?

— S

i el

sen

yore

t no

em

nec

essi

ta...

—

No.

.. de

mom

ent.

.. T

orna

ràs

tard

? —

Com

sem

pre;

all

à a

les

set.

— N

o sé

què

tin

c av

ui.

Est

ic n

egui

tós

— Q

ue n

o es

tro

ba

be,

seny

oret

? —

pr

eeun

tà

amM

mo

lt

inte

rès

la

Eai

eta.

-

Es

qu

eíT

o es

tr

oca

be,

no s

orti

ré a

ques

ta

tard

a.

— G

ràci

es,

Eai

eta,

gr

àcie

s. E

ls n

ervi

s un

ne

­gu

it

estr

any.

..

—-

No

té p

as f

ebre

? A

veu

re.

Dil

igen

t, se

rios

a,

quas

i m

ater

nal,

la

Eai

eta

s'ap

ropà

al

lli

t de

l se

nyor

R

amon

i

amb

una

mà

li ag

afà

la d

estr

a m

entr

es a

mb

l'alt

re^l

i re

sseg

uia

el f

ront

, ]T

Tna

onad

a de

foc

va

ente

rbol

ir e

l se

ny d

el f

ingi

t m

alal

t i

un i

mpu

ls i

rref

rena

ble

l'obl

igà

a ag

afar

pe

r la

cin

tura

a l

'opu

lent

a m

inyo

na a

trai

ent-

la

impe

­tu

ós.

Ell

a,

disp

lice

nt,

cari

nyos

a,

s'ab

ando

nà

un

xic,

dei

xà 'q

ue e

ls l

lavi

s de

l se

nyor

R

amon

es

cla­

tess

in '

sono

ram

ent

en

la

seva

ga

lta

cam

osin

a i

desp

rés,

af

able

men

t, en

to

ll

eum

ent

repr

ensi

u i

dona

nt

amb

la

mà

uns

cope

ts

a la

ba

rbet

a de

l se

u am

o li

digu

é so

mri

ent:

—

Ja

m'h

o se

mbl

ava

que

el s

eu

mal

no

vo

lia

soro

ll,

seny

or

Ram

on,

però

el

ca

mí

de

la

cura

no

és

aque

st q

ue v

ostè

ha

inic

iat.

Se n

'ha

de p

arla

r d'

això

í..

. ja

'n

parl

arem

, ja

en

pa

rlar

em,

seny

or

Ram

on..

. I

paus

adam

ent,

mag

estu

osam

ent,

la E

aiet

a so

rtí

de l

a ca

mbr

a pe

r an

ar a

fru

ir d

e la

lli

bert

at d

'aqu

e­ll

a ta

rda

de d

ium

enge

pr

imav

eral

.

VÍC

TO

R

RIP

AL

DA

•7

Í itt^

ViS

-XX

XSü

s»

—•

10. - L A T TIES

L'avprrura d'en Joanet

FEIA dics que jo no havia vist en Joanet. Què tindrà? On serà? Per què no ve a pendre cafè amb nosaltres? Aquestes eren les preguntes

que m'adreçava a mi mateix, quan una tarda que m'estava passejant pel Parc a la recerca d'alguna raspeta que cerqués companyia, m'el vaig topar, caminant dificultosament i apoiat en un gros bastó.

— I doncs, Joanet? Què tens? Que no estàs bé? — Què vols que estigui bé, si vaig ple de cotó

fluix? — Com ha estat això? — Res, una topada doVosa . — Conta-m'ho; deu ésser interessant. En Joanet tornà a apoiar-se al seu bastó i co­

mençà a explicar: — Es la primera pàgina agre de la meva vida

alegre. Jo, fins el primer dia que em vaig sentir malalt, tenia de l'amor un concepte elevat i magnífic. La meva carn ardent s'extremia de passió i de desig cada volta que em topava al pas amb una femella. Em semblava que totes eren boniques, que totes eren bones i que cap era capaç d'a­margar, sota les seves manetes fines, veritables joguines de carn, les terri­bles urpes del mal...

Aquella nit, era fa tres setma­nes, feia un fret de tots els dimo­nis ¡ jo sortia del cine on tota la sessió havia estat al costat d'una morenassa estupenda, d'ulls negres i fascinadors, cara rodona i carns dures i ardents. Devia tenir uns vint-i-quatre anys i no s'havia mostrat gens esquerpa a les' meves incita­cions. Al contrari, les seves delicio­ses cuixes havien frotat les meves amb eròtica frisança. Quan fórem al carr r, jo, resoltament, la vaig seguir a alguns passos de distàn­cia. Descendirem la Rambla i vaig veure que ella tombava pel carrer de Sant Pau.

A mig carrer, aprofitant un mo­ment que no passava ningú, la xa-mosa xicota es girà:

-••- Escolti, jove-! digué amb una veu cjue ella s'es orçava en va en donat-li un caire de gravetat.—Em vol dii per què em segueix?

Joc Per... res... — li vaig res­pondre, sorprès per la seva decidida pregunta.

— Com vol dir per res? — Si... per... una cosa sense im­

portància... Per sapiguer si vostè està disposada a donar-me el com­

plement de lo que m'ha anat entregant a comp­te al cine.

Per tota resposta, ella somrigué i em mostrà la porta d'un meublé pròxim. Quasi a saltirons pu­jàrem la escala estreta i quasi fosca que hi con-duia. Encara no ens vàrem trobar a dintre la cam-breta discreta i confortable, ella s'em tirà al coll i em besà la boca. El seu perfum de femella jove i càlida acabà d'encendre els meus instints de mas­cle. Com una bèstia em vaig abraonar damunt d'ella, paiitcjant d'emoció. Per tres vegades esgo­tàrem la copa del plaer, tornant-me ella, un a un, tots els meus petons i totes les meves carícies...

— I de resultes d'aquella aventura estàs malalt? — vaig interrompre.

— Si, noi! Ves qui ho havia de dir que un acon-teíxement que jo creia haver-lo de marcar amb pedra blanca l'he hagut de marcar amb pedra blava...

K. U. P m j

—- Ja van quatre místus I encara no he pogut encendre la pipa.

•— Perquè ets un poca trassa. La Lulú va venir a casa ahir tarda i me la va encendre dessegulda.

LA ÏUII'.S. — II

ALVOLTANTAIA D E L B R A I E R | H | ALERTA, MINYONS

En aquesta Secció hi publicarem tots els CONTES Propis d'ísser contats a les velles xacroses de quinze •«y* pei amunt que s'ens enviïn I que siguin dignes

" ísser coneguts pels barrllaíres lectors de LA TUIES. «questi contes en premiarem un cada número amb

I» respectable quantitat de «deu peles*, cobrables en li nostra Administració o per giro postal als que vis­quin lora de Barcelona. Alerta, doncs, 1 apretar l'àplt!

L q r e l l i s c a d a

LA Carmela era una xicota d'uns divuit anys, rodona i vermella com una ponia i més afieio-iiadu als xicots que les criatures als confits.

D'aquesta afició s'esdevingueren greus disgustos, perquè laiioia s'entretenia sempre pel poble, no estava por treballar i es passavael dia pintant ; ei :n reglalit-se. Si només hagués estat això, ,10 hauria sigut res, però ' " greu és que mi jorn li agafaren uns mateixos i rms rodant, nls de cap, li entraren ¡;aties de plorar i

'• "teinar eoses estranyes i quan el metge vingué ' I' ' : ; ; 1 / l m ' '"I1""» V"ÜI1<> ' " ^ ¡ l ™ , medecines

— Però con, pot haver est

"'tmoEilamruedelaCarmeta

Va e i , oüneí T r e l l i s c " d " ' • l^rioneM, 1„ noia.

- ••-.:!" .lu^j." ';•? d s - ?™> — Sil.., ' *

•I™™."I'" 'ÍÍ; ; ' ' • " ; ! ; n , u i ' M ' ^ *«w* i « = "<•» <-•"•<> vainn . l i i •,:. ' ' , , " " ' " ' v ; , l ! - •'"••'' "I ! >M q u a r t o

veri™„ S'líít , ''T ""'«; ""'"" ""»" ™ duia un. , , , . , i . ' " " ' l" r «judor-me a alçar, però 1.1.IT , 1 , „ . , , : , , ' 1SI ' Vl:""'''-i "lúe :i mi em va scin-,1„ |, ii;»m™.m te™ cremant i e ï

— Però com v

e set mesos, amb 1

r estat això, desgraciada?

Eil « « I p c s a e r

DONYA, Gertrudis era una jamona d'aquelles de deixa'm encendre, que, si bé era un xic de la mànega ample, quan se tractava d'enraonar i

de fer broma, procurava no deixar mai en ridicol al seu marit quan la broma prenia caràcters aguts d'aquells que sols se solucionen per mitjà de la apro­ximació i compenetració dels cossos.

Era molt aficionada al r.inc i, naturalment, amb el seu tipu llamatiu sempre trobava algun d'aqueta ma­drugona atrevits que procurava guanyar-se la vida al costat d'ella.

Aquest dia, en el « Kursaal . se li va assentar al costat 1111 jovincel estudiant d' uns divuit anys que amb l'escusa de la pclíeolu trevà desseguida conversa amb ella. Naturalment, de la conversa ea va venir algun que altre arrambament de cuixes, alguna pas-sudota de mà i fina alguna fregada a n'eia pits, però com que el noi ho feia bastant disimulado, i sense deseara; se gaire, ella d'un temperament benèvol, el deixava treballar i feia com si no se n'adonés.

Però el noi s'anava posant nerviós per moments i, aproiitant l'ocasió en que a la pantalla es projectava la Kevisla-I'atlté amb l'enterrament d'un personatge, s'apropà molt a donya Gertrudis i en un to baix i mal intencionat, li digué a freg d'orella:

— Fixi's, fixi's aquell cscolatict, què té a Ics mans. — Ah, si — va fer ella, sense immutar-se; és el

aalpasser. I el madrugón, alçant el berret que tenia damunt de­

ia seva falda, volgué acompanyar la mà de donya Ger­trudis cap, a una altra cosa que també ho sen.blava un salpasser, però ella tota fresca i sense amoïnar-s'hi gaire, li advertí:

— Pixi's, fixi's, amb l'escolanet que bé que sap espolsar-s'el ell mateixl

VAN- 1IK1T

:i caure al damunt

h.s" m'te'V'! l'"-"'" ¡iti":'vessar-te la roba? Lir7i q l l e a l ca>ne, les faldilles meves van -

"* que 30 110 duia pantalons...

fi II 4

L' e n t f i n y l e m e n ï

Er, senyor Rovelló estava lo que s'en diu que es donava ala diables. Perquè, que la seva dona l'enganyava, això ho sabia tothom, però mai,

lo que es din mai. el senyor Rovelló l'havia pogut pescar tot jregan-t'hi, que deia la portera de casa.

—Creu, noi, que 110 sé com fer-ho per aixampar-la

12. — LA TUIES

— deia a n'el seu amic Fregatalls. Es una gallina, una Iloca que sempre està a punt per rebre visita, però no hi ba manera d'ensopir-la. Es tan llesta! Mira, sense anar més lluny; l'altre dia, es vesteix, s'empolaina ben empolainada, s'omple d'essència, es pinta els ulls, es posa unes lligacames noves, en fi: que es veia ben clar que anava per feina. Jo em vaig fer el distret com si no em donés compte de res, i quan ella sortí de casa, jo que me n'hi en vaig al darrera. La segueixo. Suporto que durant el carui tots els homes que passen se la mirm, li diguin coses i algun que altre me l'arrambi iguomjniosament, tot passant, amb gran complacencia d'ella. Per fi, s'acaba el calvari. Es fica en un xalet del carrer de Muntaner i quan ja ella era a dins, jo logro introduir-m'hi atropellant a botzegades a la criada que em va obr'r. Atravesso un corredor, sento sospirs en una habitació i obro vio-lentment la porta. Ja els tinc, em dic jol

— Bla vas atrapar? — Espera't. Allò era un taller de pintor. Ella es­

tava quasi nua. Portava solament les mitges i la ca­misa. EU vestia un pijama de seda crua. Infame!, dic jo en un to melodramàtic i treient una pistola. Per fi hi has caigut! Ja et tinc! Veritat, que tu també t'ho gauries cregut que els havies pescat?

— Doncs, errada. A n'aquell estudi de pintor, la meva dona no hi havia anat per cap cita amorosa.

— Homel!... — Com t'ho dic, creu-me; hí havia anat a fer-s'hi

un retrat de Maja desnuda. — Honieül... — Però, no et preocupis, ja la pescaré, ja, un dia

En Fregatalls, que alguna vegada s'havia mirat a la dona d'en Rovelló i l'havia trobat espaterrant, arronçà les espatlles i despedint-se del seu amic, li

— Res, no descansis fins a pescar-la. Sigues enèrgic i constant...

— Gràcies, gràcies — mormolà el senyor Rovelló tot emocionat.

— I, escolta — preguntà amb cert misteri en Fre­gatalls, — encara vius al mateix lloc de sempre,

R. A. PEI,

n Ï Í

P e í - q u e d n r toé

EN Manel i en Pasqual passejaven per la Granvia, tot esperant l'hora d'anar a dinar quan va passar una xicota que saludà molt carinyosa-

ment al primer dels dos amics. — Què et sembla, aquella noia? — preguntà en

Manel al seu company. — Què vols que et digui, respongué en Pasqual.

Jo no la... I aquí pronuncià un futur imperfecte d'aquell verb

que en Maragall deia era el gran auxiliar de la llengua catalana.

— Homel — digué en Manel. Es la meva germana!

I en Pasqual, creient reparar l'erro respongué, tot seriós:

— Ah! Així si!

B. AUiuTA

< • < • - >

L a d o b l e r e n c c l é

J A feia temps que la Mundeta es queixava de la vista. Tenia l'ull dret molt flac í no savia a què atribuir-ho. En Bado, el seu promès, que se

l'estimava molt, un dia la va agafar i li va dir: — Mira, Mundeta, jo no vull que estiguis més

temps sense fer-te visurar aquest mal que tens. Demà dematí, que és diumenge, anirem a trobar un curan­dero del Poble Nou que és molt entès en aquestes coses i que va curar les catarates de l'avi i ja veuràs com et donarà alguna cosa perquè et posis bé.

Així ho feren. L'endemà, cap allà a les deu, en Bado i la Mundeta acudiren a casa del curander. Aquest, que procurava sempre receptar coses inofensives per a no incórrer en cap penalitat si algun dia el denun­ciaven, es mirà llargament a la noia i digué:

— Vostè, pubilla, no té res de particular, sab? Es un xic de nimia que se li ha pasat a la vista. Cada nit, al anaT-s'en al llit fregui's un rovell d'ou del dia per l'ull i ja veurà corn dintre pocs dies ja no tindrà res.

En Bado pagà la consulta a l'home — vint ralets, perquè ho feia barato — agafà a la seva xicota i s'en anà tan satisfet.

Passaren algunes sd i natius i, si bé la debilitat de la vista de la xicota, fos per efecte del remei o per pura coincidència, minvà, el seu ventre, en canvi, començà a adquirir un desenrotllo alarmant.

Una tarda — aquest cop sola — la Mundeta tornà a veure al curander del Poble Nou.

_ Què? — feu aquest. — Com va això, noia? Oi que ja anem millor?

— Si, senyor... Però tinc una inflor al ventre que em té molt preocupada i a més, ja fa dos mesos que no venen els pagesos, m'entén?

— A veure, a veure... Que han fet algo vostè i el seu promès?

— Oh, res... Seguir el seu remei... — Com? — Si... Cada nit en Bado em fregava dos ous per

l'ull. EI curander va donar un bot. — Però, santa cristiana! Un altre cop fixi's com

tenen de pendre's les medecines! Jo vaig dir que es fregués un ou per l'ull, però no li vaig dir que dupli­qués la dosis!

ANA M Í A BETA

Conte premiat del número passat:

Cada u el passa com aapl

Y ELCIJTELLJ^ fe DEL * f *

RECADER f% Rètol que vàrem llegir, durant aquestes festes, en una

botiga del carrer de ponent: 4

«Reyes. Grandes ocasiones a precios económicos. .

«BÜ«, U " a Jí5 t t i d a c i ó ¿els sobirans dels imperis centrals, creiem nosaltres.

En la informació de Barcelona parlant del darrer acci-(Icnt ocorrofriit al pont del Dragó deia «el puente de MoiKini;;,,!-, .,; .l,.,,,,,, ¡,a,-iavn d'un.i epidemia devoróla a AI,>it!olú — poble que liem cercat en va al mapa de Latalunya — i finalment al donar compte de la denúncia contra el .senyor Retiran i Pijuan deia que obeia a haver publicat una caricatura al Cu-cut.

Sort que el número a que ens referim era del dia d'Inno­cents, o sinó em, hauríem pensat que era que volien fer la competència al A B C.

:i de La Vanguardia:

LA TUIES.— 13

EIssenyorsdel Folies fie rg¿ t-í segueixen tirant d'Alatdy i de Rastro a la China, revístela molt ben presentada en un dels quadres de la qual hi ha un fado cantat per un minyó—el nom del qual no sabem—que ho fa amb una gràcia i una veu de les que no s'acostumen a sentir pela concerts.

La bella Dorita, la autentica, aquella que va cremar el clatell a un servidor de vostès, ha debutat al Pómpela amb un èxit ruidoso, clamoroso i altres coses acabades en oso. I/empresa està disposada a tirar la casa per la fines­tra j tot s'ho vol gastar en xicotes de preu com els se-nyors de Terrassa. Ter a dintre de poc s'anuncia una gran revista: La vinguda d'en Tòjnl. Veurem què seia.

Al Sevilla, l'Angel Romeu —que no té res que veure amb les germanes del mateix nom — segueix fent cuplets i portant aquella agulla. La Marí-Celi, la Corin ï la I.aura. Moreno, són, com si diguéssim, les tres gràcies de la casa. Són els tres puntals de l'escenari, tres puntals capaços d'aixecar uns altres puntals d'alló més groixuts. A n en Juanita li cau ]a baba sentint-la i a un servidor de vostès se li posa de mal humor el nandú i té que córrer a veure a la Tuies per què el distregui.

La Montiel està de plat fort al MouUn Rouge. Jo no sé què dimontri té aquesta dona que encén fins els mistos apagats. J,a Mejorana encara rifa. Un dia són torrons, un altre un capó. Alguti di;i rifarà una polla. Ja ho estic veient. I,a Juanita ToTKa rada dia esta niés bonica. Ull dia saltaré a l'escenari í li mossegaré una cuixa.

La Gaudina, ara per ara és al Novelty, tirant de rum­bes, junt amb la Campe i tot un bé de Deu de xicotes que aturdeixeu, entre les que es destaca la Zoé, suggestiva com una mala cosa.

Al Royal, ademes de la siuipàlicu Mijares hi ha la Palay i la Bilbaína, la Carola i la Leo-Pons. De nou i en qualitat d'astre hi hala Raquelita, que ho xafa d'allò més bé.

I fins la setmana que ve, que vos direm si és veritat que al Principal Palace fan cine.

Ei, COSINET DE IA TUIES

SI és per a assajar el cometí o el trombó, ja planyem al lloguer. No obstant, també podria esser que es trac­tes <\ un;, parella ben avinguda. Amb això dels instru­ments In ha tantes variants!

De la vida alegre

quehi„, . , , n , V , : T T"?1":-""'™ l c s "¡atures i ". . .-,,11. " , , •, ,„ '">f™li, la Pinet, la Dominunez i

d e d c i x à V c e „ d e"•? " P ,*T", d° 1™*'» P<-»«cs la Soviet r t n S í ?í • . "™ k ' s " T C h e l ° . .lamm.t ,íe L'T,*; ."i?"?,'. " ?«'=«=•• Sort que a «ap et fa ¡ Í Í Ï Í Í Ï Ï Í W"*.'*?&«•• V* P« ™

mís bonica que un „1 1» , ! , , • ¡*> Casanova,, lo bonica i .slmp.atic"0,i ¿

e ° V '"' * 'Vf?" P " «na baldufa, i 1 Ï Ï ^ L Ï , t a ««=?•". 9™ balla com serió, quan canta M,s"«í!™r. que s'ho pren pel canto

la W ' i l f n ' í i í ?*"? 1 . " ™o la Nati d'I.dost.n, — T'agrada aquesta anell? — Molt, però ja veig que faràs com lots, que

regalen un anell, dessegulda me la volen tlcar.

1 4 - L A TUIES.

La marquesa i cl jardiner

LA marquesa de Conardent semblava que trobés gust eu posar neguitós al pobre Quico, el seu jardiner, un xicot al bo de la joventut capaç

de tirar-se deu hores seguides de treball al bat del sol i al fort de l'estiu.

Cada matí, allà ¡i lea onze, quan el Quico estava entregat en eos i ànima a la tasca de cuidar les flors, la senyora marquesa apareixia eu la balconada del seu xalet, s'apoiava en la balustrada i es quedava contemplant al Orna com treballava, Però la bona senyora anava tant lleugera de roba, que sols porl ava la bata tirada al damunt i el jardiner des de baix podia contemplar un dels més bells panorames que es poden oferir a uu home jove per fer-li perdre la xa-veta i deixar lo embabiecat com un ensa.

- I dones, Qu-ici>, com va això, com va? — li de-manava sovint la marquesa, del balcó estant.

I ell des de baix, obrint uns ulls com imes taronges i contemplant aquell bé de Deu de pantorrilles, de mitges, de lligacames, de cuixes, i de... lo altre, acos­tumava a contentar invariablement:

— Si, miri, ja ho pot veure, senyora marquesa, treni...pat com sempre!

Dos JOAN

— Escolta, bufona, ja torno desseguida, perquè... soc casat, sabs, I necessito...

— Ah, ja ho sé; unes canyetest

H_M començat a pujar la famosa i temible cuesta de enero, que fa més por als empresaris i als còmics que a nosaltres la dispesera quan ve a cobrar a

fi de mes. A Hornea no hi ha hagut novetat i van tirant de Vidu

trist i de La marqueseta que no sap que té, alternat amb Els Pastorets.

En canvi, al Tiíloli es prepara aconteïxemeut gros. Hi va la companyia Caballé amb ¡a Saus, la Rosar, que no hem negaran vostès que és un bou vermoutli, la Lluró Í la Galindo, Hi anirem amb aquella bona fe.

Ahir va debutar al ¡Sanciona ela de la companyia Adamuz-González amb Una mujer sin importancia. Hi hagué gent i bastants aplaudiments.

Al Goya el senyor Nícodemi ha donat unes quantes funcions en la_dolça llengua del Dant. Eeren La vena d'oro. La morosina. Le tre grazzie i L'Aigrette. Han sigut unes vetllades de teatre selecte en les que hem passat bones estones. |$En Santpere i companyia van omplint amb La senyora vol un nen i a Novetats fan pelicoles en relleu. Que volen que els hi digui, però això dels relleus, en qüestió de cine creiem que és millor apreciar-ho amb les veïnes de seient que a la pantalla. Nosaltres no obstant, una nit que ens vàrem sentir • morigeradas » lú vàrem fer cap, i havem de confessar que ens vàrem divertir. Confessem que ignorem el nom de la formidable senyora que teníem àl costat, però..- fillets quins alts i baixos! Mentres ens anàvem guanyant la videta, en el drap projectaven «I,as dos Huérfanas» i «Faust» que són dos plats forta, dignes d'esser admirats. Ja ho sabeu dones els aficionats a la foscor.

Ei, NEDOT TAFANER

CORREU SECRET

/ . Torrats. Es fluixet.—Arh Abot. Anirà amb aquella bona fe. — Bit Lleta. Lo mateix li dic. •— Nap Icol. Es més vell que els domassos de l'Ajuntament. —- JÍIK Heroi-Primer moros. — A/inat. El trobem de massa bona fe.— Ji. Vínesco. No ens convenç. — Salt Passer. Ja el savia en Prim quan era jove. —Sin Bomba. I/hem llegit tres-cops i no n'hem tret l'entrellat.

L l i b r e t e r s ! . . . L o t e r o s l . . . K i o s q u e r s ï . . . Taloaar» l.otíris, loquUInut, Rebut», BatiEts, Co-

• " * < ("alriu ltalí), tn papa bluc entra a 41 ptei »nnndmiarlo. cartri mitja tap» • TI M

l i , Hi n u w i n a dat. t'ntt» a M W Rncuaderaarló, cul i fi «lija tapa • H fte

E n c à r r e c s : EDITORIAL, SANXO. - Rbla . P l o r » , 3 0 , 1.

;lo, tartrd Taltja tapa- . Ulbnl de «Pedidla <lc M (uílc* dopHeaata .. Uibra de .Prdld» dr SO (ulla triplicad™ ..

• BARCELONA

SULFURETO_ CABALLERO Pieducu pat«it.t «aira la SARNA (reara).

"" d»"ï '» dnavaiíisc, |a SARNA III 10

mlnuu. naanmflm iïn,p[c de l« Imltaclou-

COMTE DB LASALTO. ï». . BARCELONA

i Cmtrta d'K*p«Hla.

M o n t e - C a r i o Tots pis dies

S. M. la Luna-El Talismán de Venus

NOVELTY EL MUS7C-IIAT. de la BARRILA

• *

Hi ha un ELENC que fa

TRONAR 1 PLOURE

G. ALOMAR VIES URINÀRIES. Curació ràpida i segura, mitjansant aparií! especial. Aribau, 5. de 12 a 8 i de 5 a 7. Festius: de 10 a 12. — Econòmica-

Unió, 20, do 7 a 9. Barcelona.

MAISON MEU8LÉEI Mont d'Or M t u b l í (VERDURA)

Carrer de Barbara, (VERDURA)

Plagga de Santa Madrona, d Duviint o[ Banc d'Espanya

GRAN CONFORT - SALETES DE BANY - Telèfon privat

Habitacions a 5 pessetes

i C t O E M U BLAT

BARBARÁ, 23, 2.», 1-°

Maestro BRULL

Letras de BLAT, BEUT y CLAVARIUS

| i A l y y i I A ^ | I Edició complerta, amb profusió de dibuixos

V ^ r \ | V I | / " Y I N | ¡ i à m i n e s o riginal8 de l'OXYMEL.

Demaneu-lo en tots els Kic Es el plat fort de la literatura galant.

Qu; N o v a l a badar! . . .

l i Mumiial E»o.lter, > líBCELOtt

SSíAtSl

LA MASCOTA Primera casa venedora d'im-

penneables pel NANDU. _ S011 '"ornpibles. També temin polvos per mat ai aquells animaleta q w a'agafen a conseqüència dels altres l'Oi . VOS a 0-5O la capsa. 1, Sartt Ramon, 1-BnRCELONfl

llt, • iv s^ i s i 1

FLORES DE PECADO trets històrics 1 biogràfics, la vidu i costums de la famosa

NINON DE lINC OS

Antonio Absleira AGENTE TEATRAL

Ailente c-NclusiVo. Dir il Mil·ilc

«L'AS

laito.lOS.pril.

:gg PURGACIONES

Grajeas Rusas Rtmsolfl cuyos resultados se notan a IÍIS pri-

Casi Sa.alí, Rambla las Flores, U-Bmeioiil

16—LA TUIES

jiJfStH*&à

— Jo voldria que els Rels em portessin un nen ben buló! — No sabí que soc Republicà Federal Històric 1 que gasto sempre gorro frlgl?