15 cèntims

€//a.—Mare do Deu quina cosa més groixuda? <f//.—Groixuda i llarga, no ho dubti, senyoreta.

«IBi f^ÒtiçO • DIAHIO L I T E R A L Y D E I N F O R M A C I Ó N CAÓTICA

^ ^ S A L E H O Y !

La fiesta mayor de V i la ta r rambo

Crònic» estimi, oeranwjra, sofistica, mtufi*ic4 y grafològica, que no* ha mandado esta i i i non i por la Agen­ci» Cañot nuestro dütgentt y regoci­jante director riuu Eleuterio Rujasta, et tuMcriptor de «La Palabra» y socio àe U Cri» del Vanan.

Estoy aquí en V Un lar rumbo, don­de hacen unas acetas mayores de dí-jaiuií eucenttei. Hay oca, juegos de encaña, pesca a la encendida, bailes de sociedad y una representación ni air» libre de .',.1 Mouferíc. A propó-aitti: ¿en qué H parece una rusa que se diga Vera y que no se quiera con-faser autor-i de un crimen a la actuíil estación) Mu que Vera niega. ¡ Y cuál es o) santo que más gusta a los co­rr idos? l-:i San-TUd (145).

Bsta tarde he bailado el déhil con [Uij payesa revenida, hija ¡de un ma-aoveio del más. Turbado, y le he di-cao una eodevioania que la ha he­cho romper de rcir: llegan dos muje­res a nn hotel y piden una habitación. ¿Qué hora es? ¡!No enciertan, ch? Ella íam])oro encertabo hasta que yo se lo h e tenido que hacérselo en t ra r por t l C n a , Paos es . . . ¡vui cuarto para las d e s ! De tanta gracia que le ha hecho le han venklo... cosquillas. Ahora me «nrecuenlo de otro. ¡ En qué se pa­rece ol calicho d« una menor n un lr¡:n que se cae al río? En que el ca­bello de una menor trenzas y el t reu. . . MU I se va al agua, ¡Cuál es el cine más ant iguo) El sine-goga. ¡Y en qué se parece Charlo* a uno de los q a e asaltaron la Fonda del Ferroca­rril!1 En que aquél fa-cine y éste fa­cineroso.

¿Qué refresco no deben tomar los he r re ros 3 El de limón, porque limo­nada. (En que n parece un a m a t a a la actual Egara? En que t 'a r rasa . Y los animales más caros, ¡cuáles son? Los polluelos, que cada uno te eaesta un huevo.

¡Cómo anda el partido de la tierno-eracia Catalana) ¡ I ionio presumirá Vinarl.1l haciendo ,| l : |,>ader! Ahora que hablamos de política: ¡po r qué « crisis alemana n lia tenido impor­

tancia) Porque no ha dimitido más Cano.

La dudad] del Batía, ¿en qué ge asenrhla (i Muri sibellu? En que ésta es hebilla y aquélla Sevilla. V unos gra­nos que tiene el niño de mi señora que le han salido con eso de la calor, <¡rn qué se parecen a lo que comen los pajaro*? En que suri granos de m'liijo.

El mar, ¡q: ;é semejanza tiene con rrn buey? Que té banyes. Una menea di: postín, ¡ e n qué so diferencia da un invi tado) En que éste es convi­dat, y aquélla es con bidet, Leed este chiste a las inocentes niñas del «No-velty», que les gustará muy.

Ahora os voy a decir dos de («cia­tos, fin atentado, ¡ en qué se parvee n un hombre nmy delgado (Anecl Mar­sà, por ejemplo) cuando va de se­ñora) En qne seco-mete. Y uno que llama a Gómez de la Serna, ¡ q u é se­mejanza tierno con el Studiealo Libre? Pues q u e : — | Ramón! ¡Sales? Y los trenes, ¡ en qué se diferencian de las mujeres) En que aquéllos so van con el pito y éstas se vienen.

De buena mañana, una vecina de mi rasa se ha caído del balcón a la ¡alie yendo a parar encima de un ca­rro Heno de haba ' , sin hacerse mal, de manera que so parece a un toro bravo, porque éste, as tado de lidia, y ésta a s t a d o de suerte.

¡En qué se diferencia un vigilante de mm velo apagad») Bfl que la vela anaçoda, es sin llama, y el vigilante -i llama un verano, contesta, tino que pase por la pinza de Cataluña a las lre= de lo tarde, ¡ q u é semejanza tiene con una soda? Que ésta es sifón y Jara­be, y aquél ski fon de color. Y una monja que aiín no ha profesarlo ¡ en qué se parece n un teatro para farni-íiis? i.ii qne no vida.

Dad rm i/rapado de recadHos a la (.ármela, la zapatera más llmpdtica de la Plaza Ural, y deri,| |a que la año­ro mucho. Uncidle n l'ila que me man­de rrn pito, por ?i me ai raran. Tenso el vientre que me voy como el hro-que de mi cántaro. Es claro. jComo ol día arrea I

IttIFASTA

Pensamientos filosóficos

I M zapato? con suela de goma dan la sensacién dP que uno va calzado con preservativos.

GÓMEZ DK u SER^A,, c*a«t

Un hombre puede ser un refinado fffrtCJmun vestido de smocking y re-

sol tar profundamente ridículo cuando se queda en calzoncillos.

CONSUELO PORTELLA, C a n t í o ,

El Ateneo Hareelonés es un monu­mento granítico a la intelecto.ilidad catalana. Pellas arriba, penas abajo..,

DOCTOR Bonn*LLERAS.

Una mujer joven no puede llevar nía camisa verde. Se, lu comería el

¡«¡¡¡«íesiiapaiticÉrii!" Una ¡alora de su casa. Porque ha­

yan dicho que su esposo se halle ro­deado de I ronceas eso no quiere de­cir que esté escondido en el «Edén». También puede c i ta r preso en el cas­tillo de Monjirieh.

Curioso impertinente. Que porqna en aquel chalet de la calle de Sun taló hay i «ires que na.la más quieren lo­car el clarinete? Porque saben qua si se dejaban hacer otras cosas po­drían tener luego que cargar con ol bombo 1

Aíainii Hada. Su seudónimo es muy espiri tual. Cuando una mujer y un hombre juegan al billar, ella le lien» el taco y las bolas y él lu tiza..

Un naturalista ¡Qué cual es el coco que so cria en el agua? Hombre, cao lo sabe cualquiera I El coco dri lol

A. Fiyueroa. No señor, el sindica­to Libre no lia punlieady ninguna gula dé ferrocarril. Usted debe referirse a i.nguia Lllteras.

Un ¡lorcro. La maja desnuda qu* hay en la habitación delantera de cus* de la mamá es la maja d 'Ero.

Lady Illa. Los lentes de llufost* son idiuo loa niños bien del Paseo de Grada, que son pa veros.

Internacional. Las noticias de Itnsiu, por ahora, son como los compa; es rá­pidos de música, que son con fosas.

Atando celoso. El hecho de que en una tertulia haya dicho 00 primo ríe su señora que. osla tiene una peca en el muslo izquierdo no si^niliea nada. [No ve UStad B1K ahora se llevan UüOi trajes tan ajustados l

Une en capilla. ¡I .e tallan tres días i^<i:¡ casarae y le han dicho que s» [mura esposa ya no tiene aquello q"" debe conservar pura ser pura? [Dé­jelo correr, hombre 1 ¡ Pura lo que Da­ble de durar |

Historiador. Lufa) elle acompañó * Cristóbal Colón en su primera expedi­ción ;i América. Era cuñado ríe Martí* ¡•inzOn y murió en la balaba de Tra-falgar. A él se atr ibuye la fumosa ira-si1 «Señores ingleses, tiren los prime­ros»! rpri' pronunció, dirigiéndose a " » anslriacus y ri los rusos cu.rligados ett el sitio de Pre imys! .

Barcelona, 23 d'agost de 1923

mam

AÍID JREVI./TA

' • E l M A N A L DE LA

GRIMEJIA Ksaaonla 1 Administraste i Ramblí *e ••• Floro, 30, 1 - Tel. *0S« A. APAREIX OÍDA DIJOUS

»<è A ^

^E/ALLA.iJLJCA Aquesta anècdota no la facin córrer, perquè

•8 refereix a una persona molt seriosa, i si se "en te re s , es disgustaría.

Pa algun temps un senyor, a qui les coses no 11 niarxen !o bé que li anaven en altres èpoques, ftB vegé en la necessitat de reduir l 'assignació— eh. .que parlem bé?—assenyalada a la ; **a ! v t ' gé de cercar-li un mitjà regularment de-c °ros crobtenir a lguns ingressos.

Lj van dir que ni havia vacant la plassa de torista d'un cert music-hall del Paralel, però «ori

"*** calia alguna influència. er mediació d'un amic seu, l 'home conseguí

j f tes 'h i intereses un senyor molt respectable, que UP* un important càrreg oficial a Barcelona. """Si vostè pogués anar-hi. . .

(^ H o m e ! J o ? Amb la representació que os-ento? No compren que no està bé?

Es que si vostè es limita a fer-me una 11c-•VQr°rpma '-'"'ja no m'atendran. . . Si em fes el fa-

d anar-hi vostè en persona... . " Bé, he, j.i qUe vostè és tan amic de Fulano

aQ"esi també s'interessa... te i ? m . t e n * n , doncs, al hnn senyor, que mai ttttb * vistes de més fresques que tractar

Oftp a t u 0 8 ' k ' V¿,í'''' r o n i ' ' r t- s> f l c : " e n u n a u t o >

—Deu lo guard. HI senyor Fulano? —Si, senyor. Qui el demana? —Diga-li que hi ha en... Amb els ulls saltant-li de les òrbites de sorpre­

sa, el porter ana a avisar a l'amO, que sortí tot es­verat .creient-se que qui sab lo que passava.

—Caramba ! Vostè per aqu í? Què se li oferia? En què podem ésser-1! útils ?

•—Ja veurà. La meva gestió, donat el meu càr­reg, pot ésser li semblarà, a primer cop de vis­ta, un xic estranya. Però ja sab que jo no tinc un no per ningú. A Manila, n Canàries, a tot arreu, vostè no ignora e! bon record que tothom conserva de mi 1

—Prou 1 Massa que ho he llegit, a les gace-telles dels diaris !

—Dones, miri :. a mi m 'han dit que aquí fal­ta una florista. Jo vinc a recomanar-n'hi una. . .

— C a r a m ! Si que ho sento.. . Avui quasi ja m'he compromès amb una nitral

—Fací un esforç... Cregui que no s'en pene­dir.', ..

I el pobre home, poc expert en elogis a aquesta mena de gent i sense donar-se compte amb qui parlava :

- (Ireguï'm ! Oucdi-se-ta ! F.s una santa dona I —Una san ia? Oh ! Així ja quasi des d 'a ra li

puc dir que no farà per casa...

En P..S i P .g . s , conegui escriptor i aplaudit comediògraf"! estava acabant un drama per «Ro­mea» i el final del segon acte el preocupava.

Tancat a piedra y lodo dintre el seu quarto de treball, no es recordava ni de dinar, ni de so­par, ni de dormir, ni de la seva pròpia familia,

4 — E L N A N D Ú

als qui engegava a dida quan venien a recor­dar-li que era l 'hora de l'àpet o que ja comen­çava a fer-se de dia i encara no era al llit.

—No em vingueu a marejar, que ja n'estic prou amb aquest endimoniat final d'acte!—cla­mava—. Deixeu-me tranquil 1

E l pobre home esqueixava quartel·la rera quartel·la, i l 'ansiat final no sorgia. El feia, el tornava a refer, i ni por esas.

La seva família aviat s'acostumà a obeir al plan de Vesplèndit allunyament a que el pobre escriptor torturat s 'havia sotmès, però les cria­tures trigaren més a adaptar-s 'hi .

Sobretot al tornar de col·legi era quan la tra­gèdia d'en P . . s era mes fonda.

—Papà . Fes-me un petó I Avui m'han donat un p r emi !

—Papà, p a p à ! M i r a ; avui les hermanes ens han portat a veure la Granja Bertrand...

—No m'empipeu 1—butzinava rabiós, des d'el fons del seu quarto el comediògraf—. Aneu a fer... pastetes I

L'escena es repetí dijous, divendres, dissab­te. . . i les criatures aguantaren impassibles el xà­fec. Però el diumenge al matí, al tornar de mis­sa ja tremoloses i esperant l'acollida de sem­pre, tornaren a entrar al quarto de l'escriptor, que per moments s'anava convertint en el quar­to del suplici.

—Papà. . . papà. . . Venim de missa... Hem vist al cosinet Anton, i la tia Lluiseta...

En P . . s alçà la vista i sense dir paraula, mirà de tal manera i amb duresa tal a la canalla, que una de les criatures agafà de la mà a la més pe­tita i vuient l'imprecació que s'els hi esperava, li digué, molt judiciosa :

—Anem, anem a fer... pastetes 1

La darrera conversa telefònica sorpresa per un d'aquests ditxosos cruces que les nenes del Cen­tre saben fer amb aquella destresa un elli;s carac­terística :

A un extrem de l'aparell, l 'auricular de VEx-celsior. A l'altre, el despatx de filats d 'un fabri­cant de Mataró (què redtantre I no han d'ésser sempre de Sabadell o de Terrassa).

Parla el fabricant: —Julie ta : ets tu, vida meva? I l'interpel·lada, que no reconeix la veu -." —SÍ, reiet del meu cor 1 amb qui par lo?

Obriu l'ull, nandulandistes, però obriu el bò : Dissabte, a la vetlla a la plaça de Sant Agusi!,

on temps passats el soldat desconegut començà a conquistar a la Marieta de l'ull viu, els veïns, que són tots llegidors de E L NANIJU DE LLOFKIU, donaran començament a les festes del seu patró, asistint-hi el Nandu i la Tuies, que arribaran

a la plaça en un landó, com correspon a la seva» elevada estirp. Després tindrà lloc un besamans,. hi hauran bengales, focs artificials, ball por lodc** lo alto, refresco, ressopons i barrila a dojo. H» asistirem com un. sol home. Paraula.

E L N O C T À M B U L I N D I S C R E T

SECCIÓ VERSÀTIL

Epigram-màtü"

Es tan alegre la Lola i tant prompte a l'estimar que quan veu una.. . pianola de seguit d i u : vui. . . tocar. Però en canvi l 'Angeleta, que és xicota molt prudent, diu que el so de la ¡lengüeta li és més dolç i més plaent. I en Lluís, que a xirinola per ningú es deixa guanyar, dóna a l 'una la... pianola i amb l'altra, tot fent tabola, la llengüeta fa jogar . -

R I P A L D A

— I j o els puc g a r a D t i t z a r q u e , l l « v a t d W hi ha en el Museu Nacional , aques t és 1'» exemplar au tèn t ic que exis te ix del cap ¿ e

mark .

DE LLOFRIU — J

^ , , —Vaja, uo diguin, que tanta visita cruxeix. Són les vuit de la tarda i encare uo "" M pojut vestir.

Al Cine Diumenge passat, a la tarda, en un deis cines

mes nandulandcscs de Barcelona, va passar un cas que mereix la pena d'ésser referit.

Era a primera hora : feia una calor que s'hi po­dien covar ous i el sol picava més que en lia-rretina, quan arriba una xamosa xicoteta de quin­ze o setze anys, amb un nen de sis o set.

La formosa taquillera, en veure'ls arribar, els-hi allarga dues entrades.

—No—digué la noia—. Una no més : el nen no* paga. No bo veu que és molt pelit ?

La taquillera tragué el cap per la finestra i c o n ­templant a la criatura :

—No, no—digué—. Aquest nen paga. Ja fs» grandet, fins porta caires Margues.

—Ah 1 I si portés calces curtes no pagar ia? —Llavors, no 1 —Aixf, dongui 'm una entrada per ell ¡ jo passa­

ré sense pagar, perquè jo de caires no en duc : f*01

tnassa nossa per a anar al cine 1

T. L. C E N T R O

— Jo no eé que té aques t periòdic; poro em fa posar d 'una manera . . . que no em costaria res de poaar-m'hi bé.

La desesperac ió : ele l 'Angelefa s

A casa dels senyors Regasol hi havia entrat una minyona nova. Era rossa, tenia divuit anyS * es deia Angeleta. Tenia unes formes esculturals ' era un d'aquells tiparros que honoren al grerru-

Concorrent assídua del "Globo» i de la «Bob c ' miai), allà on queia resultava una mena de caba­llo loco dentro de una cacharrería, que deia e I

senyor Gamazo. Si passaves prop d'ella i li fregaves una de les

seves rotundes anques, o un d'aquells matoneas bellugadissos la blancor dels quals es descobr1* a través de la roba lleugerissima que portava, se"" ties una esgarri fa nça com si haguessis tocat uf 3

pila elèctrica. El senyor Regasol, el primer dia que s'M v lí

trobar, tingué de sortir precipitadament cap a

primer quarteret de bombers a fer funcionar l a

manguera. El segon dia va somriure a l 'Ange l^ ta amb una tendressa d'anyeli degollat, i a l * que era un home tan seriós que la gent asseguf"8" va que no havia rigut més que dugués vegade en tota sa vida, i tin cop encara perquè li van fe

pessigolles. El tercer va provar de pessigar-' una cuixa i al quart va començar a pensar qu* li apujava el sou ella consentiria a fer-li b^1*3' l 'ardent temperatura que en el seu cos havia des pertat.

Vingué un dia en que la senyora d'en ^e$ sol va haver d'absentar-se per quaranta vuit n res.

—Aquesta és la meva !—pensà el marit. L aí\' tutament, aquella nit, en anar-se a dormir ençj»' regà a la Angeleta que li portés el cafè amb li al llit l 'endemà al mati perquè no es trobava g * £ re bé ¡ volia quedar-se a descamar fins a deu. ,

No cal descriure la pulcrilut i l'esmer amb qU al mati l 'Angeleta va servir l'esmorçar al •* nyor Regasol . El cafè ben calent, la llet de &r~

DE LLOFRIU- 7

bra acabada de munyir, les torradetes d'aquella mantega capaç de fer reviure a un mort. Poc es pensava ta poca atenció que aquell matí anava a concedir a I'esmorçar el senyor Regasol , puix encara no hagué trucat a !a porta de l'habitació on aquest dormia, o fingia dormir, sentí la seva reu respondre :

—Endavant I —Li portava I'esmorçar...—digué tímidament

I'Angele ta. —Està bé... Deixa'l aquí a damunt de la tau­

leta de nit. —Que no vol esmorçar encara? —No. Escol ta : què t'estimaries més? Que et

comprés una agulla de p'<t o unes arracades d'or ? —Ai . ai 1 —féu la noia fent-se l ' ingènua—.

Què vol d i r ? —Vina aquí, gateta maula.. . vina. . . i no siguis

esquerpa, que et contaré un conte molt maco que cada nit conto a la meva dona i que avui te l 'empassaràs lu 1

L'Angeleta, davant lo templador de l'oferi­ment, s 'entrega sense protestes i el senyor Re­gasol se n ' anà desseguida cap al gra , perquè no era home d'entrehif-se ni de perdre temps i des d'aquell dia l 'Angeleta reemplaçà quasi quo­tidianament el lloc preferent que corresponia a la Ilegítima muller del senyor Regasol .

Si tota l'austeritat de l 'amo havia estat ven­çuda per les gràcies de l 'Angeleta, no cal dir que en Cariéis, el fill de! senyor Regasol, que d'auster no en tenia ni la sola de la sabata, havia de caure aviat també en la xarxa amorosa que la xamosa ráspela anava estenent a tot arreu.

Mes quan en Carií'ls començà a posar-se senos i demanà definitivament a l 'Àngelela que el diu­menge, seguem l'esperés > la Plaça de Catalunya per a anar al Xalet en auto, la noia s 'ho repensà veient que amb aquella concessió corria el perill de què s'acabessin les generoses dadives del se­nyor Regasol,

—No, no pot ésser de cap manera t —Però. . . Angeleta. . . —No, no, no bo vull I En Cariéis es comencé aviat de què si no era

per la violència no en treuria pas res. I una tarda que estava estudiant i tothom era fora l'agafà pel seu compte al corredor i en menys de] que neces­sita un gall per fer ki... fci... ri... ki... I li aixecà les faldilles i s 'apoderà d'aquell bé de Deu de cria­tura. y

Jo vos asseguro que, a peu dret com anà la co­sa, l 'Angeleta, quasi fins al final de la lluita amorosa eg resistí tant com pogué.

—Quan, finit el seu deliri, en Carlets deixà *nar a l 'Angeleta, aquesta esclatà en un plor amarg .

—I ara, Angeleta I Per què plores? —Ploro de vergonya !

— D e vergonya? Quína vergonya te n 'has de donar?

—SÍ, senyoret... ploro de vergonya d'haver po­sat banyes al papà de vostè... Oh I i si per una d'aquelles casualitats vostè resuliés pare d 'un germanet seu... Quin conflicte I.,.

G A T V E L L

— Sabs que ets molt atrevit, R;imonet? Mira que aquestes coses acostumen a acabar mala­ment!

— No, dona, DO, que sempre acaben bá.

VIDA f MIRACLES DEL NANDÚ I LA TUIES

El qua no vu lgu i s por tu , no ho desi tgis a n iugü , que molts cops, r ient , r ient , fent barrila i xirinola es tornara la tabola un drama sanguinolent .

Moralitat: c a d a ovelh»i a l ' ' u g m a l ,

.Si ós que vols r iure uu x ique t crcu-me a mi , i no s ign is met , fes*ho sempre en el teu " c a u " perquè aquel l que al cel escup mol tes voltes , de re t ruc diu que a la cara li cau.

Tase» agraiüasa Al «Restauran! Royal» da la Rambla, lloc pre­

ferit de la gent distingida—pensin que fins hi va ei nostre incommensurable senyor Rufasta tres cops per setmana, de 8 a 9 del matí I—dina­

va fa pocs dies una familia burguesa n>nip"slí* per un marit i muller i una xicota de setze a n / f í fresca i bonica i capaça de fer perdre la serenita a un cera.

Com que ja eren coneguts del cambrer i R<Ioe* sabia que donaven bona propina, procurava ser­

vir-los lo millor que podia i no deixava estar <|n¡¡'i ni un moment al seu ajudant .

Quan eslava a mig dinar es presentà una aJtra família que volia dinar. El cambrer havé de prec¡pitar-se a servir-los ; mes abans cridà a l'aju­dant i li digué :

—Noi I No t 'en descuidis eh ? Uecorda-t'en bé Bis ous del senyor, l'escarxofa de la senvora i el filel de la nena...

Francament, aquest darrer plat és el que més ens hauria fet el pes.. .

G. A S C O N

ió — E L N A N D Ú

El dir de la gent L'Agneta era una de les pagesetes mes xamo-

scs i eixerides del poble de Navarcles, proper a la nandulandesca població de. Manresa. Cui-dava els porcs del mas de can Puig i era l 'admi­ració i l'encís de tots els que la coneixien.

En Quel, el mosso de la masia de la Torre, li tenia l'ull clavat. Cada tarda, quan la trobava pol camp, li lirava alguna fkm-ia. Encara que al principi la gentil pageseta es mostrava un xic esquerpa, no trigà en veure amb bons ulls a n'en Quel, que era guapas, bon mosso i havia ser­vit al rei a Barcelona, cosa que, com ningú ig­nora, constitueix per un pagès un segell d 'alta distinció. Primer, l 'Agneta es deixà fer algun pctonet, cast al principi, apassionat més enda­vant, ardentment eròtic més tard. Després ja H permeté certes aproximacions que finiren aviat amb unes maniobres tàctils que l'innocent A g -neta desconeixia fins allavors i que quan en Quel les hi practicava despertaven en ella sensa­cions tan del·letosea com desconegudes.

Aviat en Quel, proseguint aquella iniciació, li anà explicant una terminologia que l 'Agneta ignorava completament. Li contà com s'en deia d'aquell joc a que ella fins allavors no havia j o g a t ; després li assegurà que allò no li havia de fer cap por, perquè era inofensiu, i després li

féu sapiguer el que era el nandu, cosa que va sa­tisfer tant a l 'Agneta que en Qucl t per acabar-la de contentar, t ingué de posar-l¡ a la mà, a m b gran il·lusió i alegria de la noia, que mai hauria cregut que fos tan gros i de finor tan sedosa.

Per fi, una tarda de juliol, en Quel conseguí ajaçar a l 'Agneta en un paller, i allí fruir àm­pliament, definitivament, d'aquella virginitat que es rendi a l'hora de la posta de sol, quan can­ten els ocells i al lluny toquen les campanes de l'església. L 'Agneta , verge ruda, potent, com­plerta, sentí un desgarrament dins les seves en­tranyes com si li partissin el cos. Llençà un crit d'espant i de dolor, ofegat per uns petons de foc, i aviat una sensació molt més ardent, molt més dolça, molt més divina que la que fins alla­vors U havia recorregut la seva espinada potent-i jove, l ' inondà tot el cos.

... I quan l'espasme els havé rendit a tots dos, l 'Agneta, els ulls encara extraviats, la roba en desordre, el cos adolorit per la forta sofregada re­buda, contemplà els munts de palla on havia dei­xat d'ésser verge per ésser gosadora i d i g u é :

—Manoi, Qufil ! Tu que deies que. no tingués por, que les palles no feien mai mal. . .

—I encara ho dic ! — Però si tinc tots els ossos cruixils ! —Això é.s que entre la palla bi devia haver

algun samaler 1 P . P E T

-Des i t ja a lguna cosa mes , la senyoreta?

- S i , ves, portem uu platen que m'ente t indré ment res arriba l 'Enric .

DE LLOFRIU — u

CTÒNTT ALERTA. MINVOW9 En aqueatn Boecio hi publicarem tata el* "CONTES BRUTS" que son» emi ln 1 que alguln dignas d'és-•*p conegut» pela bnrrilairca lectora de EL NAN­DÚ. D ' IQUMM cantea en premiaren» un Ciada aÚBid-ro amb la reapectablo quantitat de "dea pelo-a" eebrablaa en la noetra Administrad* o par giro peatal ela que vfaquln Tora da 3« roo lona. [Alerta,

dance, 1 apretar Vfcpltl

L» pepa

A i\-ò va passar iu> fu pairos les t í? a un ranino de la popular i naiiilnUiniU'scü barr iada de Sant Anaren,

Com que l·i jovenalla estava cansada de hallar amb la calor que hi feia, a lguns xicots t regueren un gra­mòfon que hi havia i començaren a fer tocar allí) de la condesita gentil i ela cuplets de la Muría Conesa.

Una xicota que és entusiasta do la Pilar Alonso vegé que u n deia xicota, que eslava amenitat en u n a ceñirá remenant discs, tenia una caixa entremig de les (¡unes de la que sobresortia «L'escolanet».

BtcolÜ—digué la noia acostaot-se-li—, Oi que des­p rès cm farà el favor de posar-me aquesta, ¡«esa (lito t í f u t r e les carnes?

SERROT

Flff, comedíanla

del n m p rasparíl , ni del ram de. l 'agulla, n i de la soferta i laboriosa ciaste moTcunlil. l,i vaig, Jones, pre-gunla r . abans de IVT allò, quin ofici lia via t ingui .

—Jo? Em comedianta 1 — Q U È dius? —Que feia teatre . —Tu, tftitref —ísi. ,fo anava de bolo ois dissabtes i diumenges a

Llavnneraa i a Torruella. Em donaven deu duros I —1 per què ho vas deixar? —M'enredava amb els apuntadors . Que vols que et

digui, jo «llavors no en sabia de treballar amb u u bome. a s t r e les cames. . .

HIT LLETA

J O no si' per quins K t sous aquella nit., en sortir del teatrç, va l í tenir l'idea de pujar a veure Ics pupilos de ca la Mercè. No es que hagués vtat

cap vodevil amb cuixa i de.shubillés, ni cap comedida picatita ist.il llciincipiin. Venia de veure nua d'aquelles ojn-rel.es insulsos con un ¡dat de bledes que acostumen

a estrenar-aa de tant en tant. Pot ésser tou ei mateix .avorriment »gafal al pati de butaques lo que m' impulsà a ana r n ma ta r tina e t tona al menjador d 'un casa d'esbarjo honrat i morigerat .

Al principi tonia intenció de fumar-in'hi DU cigarret , parlar amb la mestressa, fer un xic de xiriíiola amb [et noies i anar-m'en a dormir, però los coses s 'enre­daren, vingué una mossota que em va anar il'allò més bé i res, que mi dia és un dia i que u n cop de cap qui és l 'home que no el fa de tant e n tan t?

La xicota cm va resul tar , en e) seu tracte, iutim, aimpaliqncta i agradosa. No tenia l 'aspecte <le procedir

Qui és l 'ú l t im?

V OSTÈS no coneixen a la Hílela? No? Els planyo. No conèixer a la Riteta és com liaver ana t a Es-còcia i nu tastar el bacallà, com anar a Monte-

Cario i no provar la sort , com veure el pecat a la Che-lítO i no l inar . l i . 1'. 11 un mol , és VTUie a la lluna.

La lli tela, o-l imat.s llegidors, fs la raspa més cnia d e toies los que van a cer ra r aigua fresca a la font de la l'laca nio l 'Universitat, l's alia, plena, bonica, rossa, d ' un ros senyorin.l que la fa doble maca, i ale­gre rom un pardal, enjogassada rom nn gossel de poca metOS i ardent com la Plaça de, Catalunya aquesta dies n ,1'hora dol sui. Amb això, q u e no és m é s que una pinl ura imperfecta i sense color de lo que és la Riteta, vostès compondran sx-nse gran estoc d 'una-ginacio quo Is volten mai xicota que si repartís capi-

lli ha, en pr imer terme, nn e-dii'.liaul do dret, que du gabardina, sabates rosses i ulleres de eonxa i des­prés lii ha un cafulsar del carrer d'Aribau, hi ha u n moco de cafè del Tostadero, hi ha un dependent del llarato—ara anava a candar nn cuplet d'en Joan ¡Mis­ión sense adonar-m'en—, hi han t res sargeuls , un caporal i nn corneta d 'ordes, sense, e.omtar u n ta­llador de can Pantaleon! i nn burot d í Sans quo baixa de l'aiiloiiiniluis cada tarda a 'les set.

Tots es 'dirigeixen cap a la cua on la Riteta amb el sou caiitiret de, crislall espora ipie li loqui e l t o rn 1 allí lonii·iieen a ussediar la dient-li oaila u la seva

Dissabte passat hi liavien al menys quinze. 'x icots qttfl li feien l 'aleta. Era oosa ja de ter-hi intervenir l 'ur­bà i>cr a evitar aglomeracions.

—Vindrà un dia—exclamà allavora un dat i admira­dora do la Ri te ta—que els homes t indran de fer cua

— EL NAMH'

per voett i ens t indré de donar números . —Aixi Ko tindré tli- fer—digué la lliteta—, perqué

d 'a l t ra manera no sabré pas com sortir-ne. —BC, però, que no te nua llista do preferencia,

voste?—pregunta el mateix xicot. —F* clar que si. —Jo dec. ésser deia darrers , oif—4oroà a dir l ' im­

pert inent Raían t ei j ador. —Ja veu i i , en liafclet fa el número u, en Pepet e l

ilos. l'Albert el tercer. . , —I jo? —Oh, voste. Vostè està mea lluny. Vostè fa el sei­

xanta non,

U. USCLO

Os^Of==S

Les exigents

EN Ratclet i la Caterina portaven el festeig a tota maquina i a les nits, en t re nou i deu, s 'apro-tiitaven de valent a baix de l 'escaleta ment re es­

peraven que cl visitant vingués a tancar la porta. En una d'aquestes nits la cosa es va posar tan for­

ta, que deia petons es va passar al palpc.ig. del pal­pe i tr. a descordar botons, de descordar botons, a t reu­re el nanu a la fresca, d'aixo a alear les faldilles i de lee faldilles alçades, a col.locar el nanu en t re carnes, i,., furgant, furgant, el nnnu es va ficar al cau, i en liftfelet va apretar, la Caterina va sospirar i en t re sos­pirs í gemecs va començar a demanar-ne més, i mes, i més . . .

I quan ja en H.i/elet li havia donat tot , la noia sem­blava que encara no estava prou contenta.

A n 'aquestes , tocaren les deu i xano, xano, compare­g u i el vigilant al cap damunt del carrer .

Els (Ics promesos «'apresuraren a arreglar Ics des­ordenades robes i adoptaren una posició de colomins d« la primera volada.

Arribat cl vigilant, entaulà conversa amb ells, pre­guntan t lot campetxano :

—1 dones, nois, què feu tan tr is los? Vos fa falta al­guna rosa^

I en líatele!, mirant el x t m t ^el vigilant, respongué lot oompmigrl :

—SI haguéssiu vingut un xic a t a n s i

I. MAMJTV

SI e n a i x ò e s f i x a . . .

Es al tren que va d'Olot a Girona viatjava u n dia una pagesa que anava a vendre unes gallines

Portava eUt auimalets d in t re un vagó-gavia i a cada citació que parava cJ tren, la bona dona, que era més desconfiada que un usurer, baixava a mirar que no li havessim pn ' i algun animaló.

Preohament nua de lev gallines estava a pont de pondre un on, i la pagesa a cada moment ficava cl dit d in t re el cul de la gallina per a veure si li fallava molla estona.

El revisados va adonar-se de la maniobra i ell que va saltar cap al vagó-gàvia i així que sentí a la gallina fer el seu característic e.lo-oío-clo-rc-coc, posà la rua a sota, recollí l 'ou i s'el begué sense perdre un moment , llençant la clofolla a la via per a fer desapa­rèixer tot r as t re del delicte.

Minuts més tard, el t ren enfocava l'estació de Gi­rona.

Encara la màquina no havé eutrat en agulles, la pagesa es precipita cap al vagó a la recerca d e l 'ou que esperava, pe r t al practicar el [arle. rrr.tal a 1'aní­male t vegé que aquell ja havia pres les de Villadiego.

La donn s 'ho cala tot de seguida. —Vostè m ' h a pres d'ou I—digué, dirigint-se al re-

visador. —Joi1—féu aquest afectant prolonda sorpresa—.

Uniu ou i1 No sé de qué em parla I -^Si , faci e l desentès ara . L 'ou que aquesta gallina

estava • punt de pondre I —Ah, si? I com ho sabeu que estava a p u n t de

pondre? Al'ho vindrà a explicar a mi, vostè 1 P r o u que

ho he vist jo I El tenia ja a la vora del cu l l —Si en això vos fixeu—respongué cl revisador—es­

teu ben arreglada. Jo en tinc dos fa t ren ta anys en les mateixes condicions i encara és l 'hora que els haig de pondre,

R. AFALET

B r r = Í J 5 = = 9

A b u n d a n c i a d e p r o v e s

ANAVEN d'excursió do» gentils demisel.Ieé de la bona societat barcelonina, acompanyades de dos coneguts deportistes, quan s 'adonaren de què

havien agafat u n camí equivocat i que no serien a ciutat a l 'hora que calculaven.

En vista d'això decidiren en t r a r a una masia a veure si els h i volien preparar u n xic d 'esmorçar .

F,ls masovers, un vell i un mosso, accediren gustosos i els hi digueren que sols podrien servir-los-hi unes Imi tes i un xic de pa moreno, doncs no tenien vianda.

Els excursionistes respongueren que ja on tenien prou amb alio i que els hi preparessin lo més aviat possible.

L 'esmorcar fou molt a legre : els xicots contaven als masovers les peripècies de l 'excursió, les noies reden i tot anava d'aliè més bé. l 'erè, vousaquí que al poc ra to d 'haver finit l'Apet i quan ja es disposava :i s o r lir altre cop l'alegro caravana, a l ina de les xicotes se li indisposà el menjar i li va agafar una basca.

Al veure aliè, cl vell masover prengué u n gran disgust.

—Ara, els papas d 'aquesta senyoreta es pensaran que els hi hem servit mal menjar .

—I ara!—respongué un 'dels xicots—. No pensi ros d 'aixè, home I fe que es ven que la noia no està acos­tumada a menjar fura de casa i s'ba marejat un xic.

El pobre home, per això, no es donava per satisfet, insistint en justificar-se.

—Perquè Ics truites que els hi hem servit creu !>en bones. Miri, senyoreta -afegí dirigint-se n l 'a!tra noia—. Viimni .il corral que li ensenyaré els ous i no es pen­si, no, amb polla i tot I

El bon pagès volia que la senyoreta veges que eren posat per un animal sa i jove.

PLOU POC

C o n t e p r t H l i l d e l ñ a m a r * f u u t i

UNA ORGIA DE SABADELL

DE LLOFRIU — i

— Vols fer el faTOr de dir-me què hi busques en aquest diari?

Ai fill meu : les il·lusions perdudes.

«Solventadas a úl t ima hora Jas dificultades opuestas, hoy podrá proyectarse dicha producción tarde y noche y para loa días sucesivos.»

Es veu que la p r i m e n Informado va ésser feia desde el lugar del suceso. Tanmateix, l 'influència d 'en Pieh es un t -cota fatal I

No la molt temps, en una societat de Sans es t renaran una comedida d 'autor nies que local, que des dels p r i ­mers moments es vegé que havia d'aeabnr en tragfrdia.

Encara no havien Iransenrrepnl. els don primers m i n u t a do representació i en cil moment en que un deis personat­ges proiuinc-iava d s mnls : «Itafel, ¡meiu-iios-en ; 9'atança la¡ tu rmenta !» una formidable rialla interrompi la veu dels

Tothom, per on fenomen nanduluudesc KSMW dubte , havia entès que de i a :

—Anem, Raíe l : Salan se l'alurmcntal

A l'firamos (Gaïíeia) duran t una baralla política Mata ­ren a una dona que es deia Dolon Lamento.

Ja saln'iu el que diria el cacic al sapiguer la nova : —Liimcnío nwilo lo pasado.

*TàMIUK/KLNAIIMH

AJs portes de successos de la Comandancia- Municipal, devegades >'en veuen 3e fresques. Vegin sinó la mostra:

«En el dispensari» de la calle de, hostil, ha sido auxi­liada Cristina Calvet IVrez, de 37 años de edad, profesión prost i tuta , habi tant* en la calle del Mediodía, n ú m e r o 17, :t.", jmr prcseiitíir fractura de.l ¡ m t e b r a » izquierdo 60 su tercio inferior, de ¡irunós-lico re-servado, causada se­gún MI manifestación en la noclie de ayer dent ro de su domicilio, por lialx'rse caído easualmenle cslando jugan­do cim un hombre que sólo conoce de vista, ignorando su nombre y dtymicilio.it

D'aixó a'cn diu par lar amb metáfora.

L 'a l t re dia, el Clero, par lant d 'un individuu al que la pmicin enipailavn al carrer de ( V á n o v a cantonada a llus-selló, de.in que s havia refugiat al Còmic.

Al Còmic?.. . No saliiem que el Cfunic caigués per aquella banda. S 'haurà treslladat a can Tubau, trae vut per alia •propt

Copiem de, El. Obi Gráfico de d ivendres : "Con una película extraordinaria , cuyo éxito en Ale­

mania se dice ha sido enorme, se inauguró ayer, en el tea­t ro Ooyu, la temporada de cine anunciada.

"El triunfo ulitenido por la rilada producción, titulada "Horror» (El ex t raño coso 'del doctor Je.kyll), ha puesto de •íanificsBlo el depurado gusto de. nuestro público."

Segueix fent l'elogi de la pelícola i després, separades per t res asterísl.ics, segueixen les següents ral lles de Corup-tadui-iii :

"Ayer noche f 11. • suspendida la fundón del teatro Qoya, *n !¡i que drliia pn-se.nlarse, la anunciada película «Horror» (El extraño caso del doctor Jckyll).

La orempsa diària publica un telegrama de Turquia d ien t que els eunucs volen sindicar-se.

Bna sembla que no ho conseguirán pas, peroné segon* CM han dit, per a smdicar-se e t neces i t en molls pebrots .

Dimecres fou detingut per realitzar actea deshooests u» individuu nom.•nat. senyor Haixndes.

Tanmateix hi han cognoms que semblen predeet inats!

T, A. FAKBH

—Ai, filla, quan tinc la família a fora disfruto. —Doncs jo disfruto mes quan la tinc a dins.

a+ —EL NANDÚ

Aquesta setmana havem poguí anar al Còmic, on hem «Capat una butaca en t r e una llevadora i una carnicera del Munt que parlava ami) molt d 'entusiasme amb la seva veïna ih' localitat sobre això de la conquesta d'Alhuce­m a s . Totes dues eren madures , totes dues tenien hijioli i pesaven, en totalitat, uns cent setanta quilos. No diran que no van m fer en liona companyia la ressenya de "Uare.e-lonn i'n rodolin?, vista per fora i per dina»,

Kls autors de la revista són dos bons xieols, les ben trempades plomes tlels quals ban produït ja molles coses estimables : en Lluïa Angulo i l 'Enric Tulmu. Llàstima que «1 primer gasií un cognom que convida a ou consonant for­ca naniiularrdesc i que incità a un barri laire poeta a escriu­re-li la següent q u a r t e t a :

Es tan alegre y travieso el escritor Luis Angulo que quiso dar. . . un abrazo a su amigo Valdivieso.

Bueno, i anem al gra, que això fins ara no lin estat més que un xic de palla, i tots vostès j a saben que l a palla no is més ipie una petita introducció. «Rarcelouu en redo-l ins. vista per fora i per diñe» és una cósela que ent re té , i el senyor Caparrós ni lia posat una musiqui'tn forea di­ver t ida i agradosa, i moltes obres que cus facturen de la meseta ¡i so de bombo i pialareis voldrien ' d a r a la seva

\-'\i morenos del Còmic aplaudiren do valent, i no cal dir que les morenes—que segona on siguin resulten una cosa força nmoinosa—feren el mateix. I rom que els au­to rs tampoc no es van proposar escriure precisament «La Walkyria», em sembla que faig bé si dic que tothom n 'ha sortit content : el públk perqué riu i passa ona bona esto­na, l 'empresari i»'i'i|Mr hi guanyaré quartes , i els autora perqué quan arribi el t r imestre es t robaran u n gavadal de peles que suposem rebran amb gran alegria, perquè els quar tes éa una cosa que no fa mai nosa.

I ara anem per la nostra habi tual tournie de music-halls .

De primer -hem entrat al «Concert Apolo», i en el precia moment de la nostra entrada triomfal ens trobem amb què a i 'escena hi bo una trompetera, o lo que és lo mateix, una senyora que toca la trompeta, cosa que, la veritat, per una fesla major mi e;|íl del tot malament, però per un

.concert, on solament s 'hi deu fer barrila, no hi escau. Un número tan seriós com el d'aqu-esta bona duna, que fins arriba a l 'extrem de tocar-ne dos a l 'hora , de c o m e d í s , f e n i e n , eh? sembla una cosa per 1 antic Soriano. l,a lís-terlina, aquella xieola que no feia cap operació, per D ha fel el canvi, passant ™ iiMoulin" al "Concert Apolo». Par cert que segueix tan macanuda, prcsunmil aquell DOM tan negre i tan pel ui ; ara s'ha empenyal en que el mestre Viladomat li en-crivi el "Ninot).. No siglll tan eixelebrada, que no solament li ensenyarà, sinó que fins li deixarà tocar, si vol. La Guerra està desesperada perquè no pot fer tes pous ¡mili la calor, i segueixen fent-ia sortir amh mes roba de la que precisa, i, és clar, una xicota lan vapo­ro-a com ella en protesta enèrgicament. La Tosca segueix tan negra eoni sempre. Sembla mentiria que amh els a n y i que toca aigua no s'hagi esclarit quelcom. La Jarque, tan menuda i píspireín ndi? quin vocabulari que n h a n i -Hem?) La Ramos no vol créixer de cap manera i esperem que quan estreni «La entremaliada», del mestre Escofet, íarà un salt, tela vegada que senil.!a fel [icr ella, i l 'Ara-Moeeí ta , al igual que to demés nenes d'aquesta casa, segueixen mantenint la calda i aguantan! la tempera tura del local, fent que la carn d'olla dols concurren Is s 'enganxi d 'una manera que fa pena i escudella, fies, que quuu un s 'hi passa la mà lü troba fideus.

Al «Monte Cario» han debutat la xamosa dançarina Mi­randa de t'.bro. que trobem és una miranda que dona vèxtig, i que fa de molt bon veure. En quali tat d 'as t re— per haver acabat son contracte la Pilareta Alemany—ha dehulal l'Amàlia Ter/m, que suposem no tindrà res que veure «tub el conegut doctor del mateix cognom. De mo­ment, no podem anticipar res més sinó que és una xicota moll quillla i que la Maria Casanova segueix sent. la preferida dels rossos i dels morenos. Tots l 'estimen i no­saltres lainhé, i COUatl que no tem cap esforç. La Marina Lope/ i la Juani ta Torres i moltes altres de la casa, pre­sumint aquell to moreno que ara està de m o d a ; la Lilian Carden ballant i fent hallar a n'aquell pobre noi que es guanya la vida ensenyant al que no sap, i que no hi ha dia que fio li acabi les herlwtes florides que ven l 'Ilerbo-lària de la casa. l ' r rdoni l 'interessada si fem menció de les her id les , pero suposem que ja es farà càrreg de què nosaltres soni uns xicots que sempre estem de menta .

Del «Royal Concert», que podríem dir ós la segona edi-eié rle.1 "Paraíso terrenal» amb fruita i tot, podem dir que segueix manteni t tan fresquel com pol aquell pometl de xieoles orgull dels "figuers» de la casa.

La Cóndilo, aquella tontería de nena que no acaba mal les agalles: amb això de intensificar la tempera tura grinie-giaJ, ¿3 la serp, i sinó vegin aquella plàsien que gasta, quan |i dona per «ondular-se»... Jiuerio... qui no és ca­paç de sentir-se Adam i fer un pecat més gros que el de la frui ta?. . . La Sol, cada dfa ens intriga més i Deu nos ea guaní que l 'arrepleguéssim a l 'ombra. . . 1 IA Homero.— encara que sembli un canvi de rosca—ens fa sentir mes Jubetes cada dia, La Losada, la Siisagna i Ja Segura, t an lozanas, tan sanas i menys seguras si ens deixessin fer... La veritat es que quan sortim d'aquella casa creguin que e s t é n com per anar a fer una visita de compliment a l ' a iguera . . . !

Més la nostra tasca encara no és finida. Havem de salvar los umbrales de l ' Imperi de la barri la

alias «Novelty», perqué el «Novelty» no és un music-hall: és l'Arca de Noè del sexo dèbil... N'hi ha per tots els

8us in , i de toies m ides ; des del inalnnel de cala Bel*7

na al tortell més apetitós de l 'ar t del sucre, . . La Mascota encara segueix encaixant aquells cuplets

qu í condiméntate n la manera del bacallà a la llauna deixen mi regust de picant que tiren d 'esquena; la llevnon fa una creació dels «ligners», amh ninots í tot . . . (Volem di r que són gràfics... No pensin mal . . . )—; la Ofelia presum aquells palpíssos afarvalanats que fan, destrosses en el aifl·iihernrlt); la Diavolma, com s e m p r e ; tan dimoni i fan viva de grhnégia. . . 1 I que en faríem de pecats a m b u n dimoni així i femella per postres I lle la Dorita direm q" e

no solament és la que talla el bacallà sinó que talla tam­bé la rodanxa. . . I quins talls, la mare . . . I

C o r r e u s e c r e t

S'irrnb. N'hi aprofitarem un , perquè els al tres dos s<m més vells que l'Kinili Junoy-.—L. T. (¡rossa. No ens x o c a . ^ Pixeta. Veurem d'aprofitar-los, un xic rclorals — K. Gat. I.s fluix.—/. Ifí'n Mutufi!. ]•;] contava el general l 'rim a h» batalla de Castillejos.— I.L·ici Fer Min. Li explicarem el que va passar. Vàrem perdre ,l'original i com que recor­dàvem l'idea, vàrem aprofïlar-la i, es clar, haguérem de tornar a fer tot el conte de cap i de nou—Xupa '""í'*1

/fos. Seran publicáis i si un dia pensem en augmentar ¡* redacció ja pensarem en vostè.—-Hclintin. A símils de la seva colaborarle, però el conl.c. que ens envia 'és conegut-Imperem rebre quelcom més. Saludi als amics de N'ai"

bona.—/'', Pqu>. són més nia.l fels q na geperuda alta (le pont.—Pi Xadobla. Es de quan la batalla de Clavijo.-— / . Miimitu. Els contes que ens envia aquesta setmana so" coneguts, l'd senyor liufa-la agraeix els seus saludos i >>

lonii als lerrassenes nanrlulandisles, on hi te molls amics.—El Baró de la liontlall·i. Ja s 'ha publicat.— Pi Xut . No maten, Records als bar rua l re t d 'Arenys, t e r ra de les atmetlles.

DE IXOFRIU— 15

va Davant deis innombrables imitadors dels dibuixos i fins falsificador! de la firma del gran O X Y M E L , ojie d'uo qnnot temps ença vénen apareixent, plnfris i falsificacions que de­mostren que O X Y M E L 6 s s i m e s g r a n d e l s d i b u i x a n t s g a l a n t s , EL NANDÚ DK l.LOKRIU esta, preparant-li un homenatge que vos un llepareu els dita, De moment podem avençar que l'homenatge consistirá, en un número extraor Jinari dedicat al nostre gran director artístic, en el que ni aniran una profusió de dibuixos seus, ca passos

de fer la reputació d'un artista. Sora. lo més gran que s'haurà, fet en aquest gènere.

LA N O V E L A G A L A N T E

Demaneu la cada dijous al vostra quiote, «acare que no la vegeu exposada. ¥09 fareu UD tip de d'allò 1 riurer.

Cada dijous, IS cèntims

GAM1AN1 Demaneu n tot* el kio¡«\«nq tien­ta maravalln de la literatura galant, poro,i-jct/iaquPs'p* fil' lustrada per el gran OXY'MKL

Val tres palos, però Ullets, es lo mellur d* ¡o mollor.

Per correu: 8*41. Comandes a la nostra Administració

UPINE

SA Si 1 Vols curar-, te la grono • rroa agu­da,, Ucria-

matei ï les

CAPSULES

R E X De venda a tots • l a centros t taa t - f ^ . /». ¿^

femó. 1 ̂ A o

laison (Verdura)

Carrer de Barbará, 27

Kont d'Or Meublée (Verdura)

PJassa Santa Madrona, S

< confort — Sáleles de bany — Telèfon privat H a b i t a c i o n s a 5 p e s s e t e s

Ho val

La Muudial Esp«lter, e B*«CEL0HA

badarl.

Casa dC

£ M t»ev>U

¡*, 1 *

e ü

¡¡F8P MUNDUL

suris d'el

t i e p o m _

L U C H A A I T T I V H N É K B A [PREVENIRSE! Con la D R F E N S A JUVENTIJS. la profilaxia o iea la, se­cundad de uo contamíname, es completa Hasla ÜNA aplicación an­tes 'i iespuéadel contacto. AL WKIMO MINUTO todos loe gonococos, espíritus do la Simia y bacilos del chancro han muerto, quedando esterilízala»»» piel y roncólas, «intra» y «pitra» pues el antiséptico, por su poder de difusión, penetra por los más recónditos repliegues. Al cabo demedio a un minuto, lavarse con agua clara o con jabón NO CONTISNK QttASa,, i z a n d o un contai-to agradable NO MAN­CHA. Una peseta tubo Descuento desde 25 a 50 pur 100 Se desean

agentes. i'ASÜU UK SAN JUAN. 87, farmacia

INSTITUT nEL·lCflL

F É M I N A T i«s urinàries, sífilis i matriu

\ oí] Basalt. 33, . r o l , I.*

•ata de 11 • 1 1 dt o a •

HOWlaii Carme, 70 , prel.

La Mascota los de Huma hipienica. Ki IK mejor iur-

buctfi calidad Compri un» »oli tu. pa­r í ceaveatam, M A T A L A D I L L A S en

1, San Ramon, 1 - a r fP t fCLDnn

PURGACIONES pinito urinaria», asi del hombre como

]ai tan conocidas^" p r o n t 0 * b l t n ' e ° "

(¡1HJI í\S!tls\sit(iy|SOLFT

tttl StjjlÉ. RIBMI 4C IB Film. 14 - BUIOII1 1MP. EDITORIAL-Man -BARCELONA

Sí — EL NANDÚ

k \̂

—Què vola que et digui, la moda del Fox-trot, no m'acaba d'entrar. * *,(>-—Això és£aljprincipi, però al cap d'unes quantes ¡•eesionsT no t'tmoinis^que ja te ]ajai*u-et